Planificació, organització, programació, disseny i desenvolupament d'una metodologia en un equip de futbol

3,777 views
3,444 views

Published on

Planificació d'una temporada de la Unió Esportiva Llagostera a partir del treball dels continguts de presa de decisions i força explosiva.

Published in: Sports
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
3,777
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
95
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Planificació, organització, programació, disseny i desenvolupament d'una metodologia en un equip de futbol

  1. 1. PLANIFICACIÓ, ORGANITZACIÓ, PROGRAMACIÓ,DISSENY I DESENVOLUPAMENT D’UNA METODOLOGIA EN UN EQUIP DE FUTBOL Execució dels ítems Força explosiva i Percepció espai-temporal ALUMNES: Sergi Alonso, Guillem Burguet, Victor Cerezo, Toni Grima, Alberto García, Ferran Guillaumes i Javier Sánchez ASSIGNATURA: Teoria de l’Entrenament 2 CURS: 3er de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (Girona)
  2. 2. 1. CONTEXTUALITZACIÓ1.1. ANÀLISI DE L’ESPORTEl futbol tal i com el coneixem actualment, inicià el seu desenvolupament a Anglaterral’any 1848 amb l’aparició del “primer codi del futbol” escrit per el Trinity College. Ésun esport de situació el qual, és definit, segons Pierre Parlebas (2002) “Aquells esportsen els que es participa o es competeix en equip, entenent l’equip com la unió de varisjugadors per aconseguir un mateix objectiu, realitzant una sèrie d’accionsreglamentades en col·laboració, cooperació i participació de tots, tractant de vèncer laoposició dels contraris o adversaris que igualment s’organitzen en equip amb lamateixa finalitat”.Segons Mas (2005) es basa en diversos autors alhora de realitzar una definició defutbol: “és una habilitat oberta fonamentalment perceptiva (Knapp, 1963)(7) ambobjectius cognitius (Bloom, 1965)(7) que reconeix el domini del propi cos i la relacióamb els altres amb una gran incertesa sociomotriu implícita en el joc (Parlebas, 2002)que exigeix un tercer nivell de dificultat que implica la mobilitat constant de l’objecte isubjecte, és a dir, pilota i futbolista (Fitts, 1965)(7)”.Estudis realitzats demostren que un jugador de futbol realitza entre 8.000 i 12.000metres aproximadament al llarg d’un partit, en funció a la localització predominant alterreny de joc. D’aquets 8.000 metres, uns 2.000 metres es realitzen a intensitat alta i300 metres a intensitat màxima o sprint. Tot això ens comporta una gran importànciaque comporta un treball i entrenament a intensitats elevades per part dels futbolistes.El futbol com esport actual, es caracteritza fundamentalment per les nombroses accionsexplosives que es desenvolupen durant al llarg d’un partit.Fent un anàlisi profund i analític d’aquest esport i fixant-nos en les condicionstècniques, condicions tàctiques, físiques i psicològiques, Bosco (1994)(7) especifica queel futbolista desenvolupa principalment una activitat física de tipus explosiu, ambacceleracions entre 5-15 metres que es repeteixen moltes vegades (fins 70), ambcontundents intervencions de canvis de direcció, alta freqüència de desacceleracions idetencions, que repercuteixen en el sistema muscular esquelètic del jugador.Amb això, el mateix autor ens menciona que l’activitat física que predomina en unjugador de futbol en la seva totalitat de la practica (esport de situació) son els 2
  3. 3. moviments de força explosiva, aquests son intermitents, i caldrà tenir una bonacoordinació intermuscular i intramuscular per dur a terme les seguides accions que esprodueixen per la seva practica. Els canvis de direcció fan referència als moviments queutilitza un jugador per canviar la direcció de la seva trajectòria. Aquests sorgeixen tantper als atacants com per als defensor. Dintre d’això entren els canvis de ritme i lesparedes que caracteritzen les diferents situacions portades a terme durant el partit.Durant molts anys, dintre del futbol, l’entrenament es va dividir en dos aspectes que sonclaus per aquest: el físic, i el tècnic-tàctic. En tot aquest temps es van adoptar mètodes imetodologies d’entrenament per a obtenir una millor concepció d’aquest esport.A. Vales (1997) destaca la importància de lentrenament integrat per optimitzar elrendiment del futbolista. Dins de la didàctica del joc basada en les situacions, laintroducció dexercicis tecnico-tàctics, es converteix en lestratègia ideal per a lacontínua formació en el jugador. És a dir, proposar entrenament de manera conjunta,amb un context més complex i més proper a la realitat del joc i a les situacions que esdonen en la competició, partint dun anàlisi del joc i la seva estructura.Daquí la necessitat urgent de seleccionar i organitzar els exercicis dentrenament queresponguin adequadament a les exigències duna determinada situació i un determinatjugador. Daquesta forma desenvoluparem la intel·ligència de joc en el jugador defutbol. 3
  4. 4. 1.2.DIAGNÒSTIC, RENDIMENT I TRAJECTÒRIA ESPORTIVAPer analitzar la trajectòria esportiva del club dels darrers anys ens situem a l’èpocadaurada del club on assoleixen cinc ascensos en set temporades. La temporada 2004/05,l’equip milita a la Segona Territorial i aconsegueix l’ascens a Primera Territorial ensegona posició. La temporada següent, l’equip assoleix la primera plaça i l’ascens aPreferent Territorial després d’un magnífic rendiment i realitzant una temporada ambmolts poques derrotes. L’any 2006/07, l’equip assoleix la 8ena posició a la PreferentTerritorial, en una temporada d’adaptació a la categoria i on el rendiment d’aquestaseria prou bo tot i quedar a mitja taula. No seria fins la següent temporada que l’equipno tornaria a fer el salt a Primera Catalana després d’aconseguir la segona posició. A latemporada següent, l’equip aconseguiria un altre ascens, aquest cop a la TerceraDivisió, després d’una temporada amb un rendiment esplèndid i podríem dir que gràciesa la realització d’una temporada perfecte i quedar 3er a Primera Catalana. La temporada2009/10, l’equip assoleix la 8ena plaça i aconsegueix així la permanència i no seria finsa la temporada següent que l’equip aconsegueix el campionat de lliga de TerceraDivisió, amb un rendiment excel·lent i que li dona l’accés a la Segona Divisió B amb 22victòries, 7 empats i 9 derrotes i sent l’equip més golejador de la categoria. Gràfic 1 Classificació de les darreres temporades de la U.E. Llagostera. 4
  5. 5. 1.3. CARACTERÍSTIQUES I RECURSOS DEL CLUBEls inicis de lentitat Unió Esportiva Llagostera els trobem als anys 40. Lequip vamilitar a la darrera categoria del futbol, nivell daficionats, fins la dècada dels 60. Latemporada 1960/1961 lequip va assolir lascens a Primera Territorial. Entre la darreradivisió del futbol i la citada Primera Territorial va ser lentorn on es va moure el club. El1992 lequip va descendir a Segona Territorial i es va estancar en aquests nivells fins latemporada 2004/2005. De la mà de lactual tècnic, Oriol Alsina, i del president en aquellmoment, Josep Valentí, el club va començar a pujar categories: 04/05 de Segona aPrimera Territorial, 05/06 de Primera Territorial a Preferent -en aquell moment lacategoria més alta de la història de lentitat-, 07/08 de Preferent a Primera Catalana.La temporada 2008/2009 va entrar a la presidència Isabel Tarragó, actual responsable delentitat. Aquell mateix any es van aplicar remodelacions al Municipal de Llagostera(gairebé tan antic com lentitat, només un any de vida menys) i es va col·locar lactualgespa artificial. Lequip va donar el salt aquella temporada al futbol estatal, assolint laTercera Divisió.Després de dos anys a Tercera (09/10 i 10/11) la darrera temporada lequip vaproclamar-se campió de lliga. També va guanyar la promoció dascens a Segona B en laseva fase de campions. El rival, el gallec Cerceda, va caure derrotat 2-0 a Llagostera i 0-1 al seu terreny de joc, on lequip dOriol Alsina va celebrar lascens a la divisió debronze del futbol estatal. El títol de lliga de Tercera també va servir per guanyar-se eldret de participar per primera vegada a la història a la Copa del Rei, on lequip vadebutar el 31 dagost del 2011 a casa, eliminant lOlímpic de Xàtiva per 4-2 i passant ala segona ronda.La U.E. Llagostera, que en la temporada 2004/05 militava a la Segona Territorial, vaaconseguir cinc ascensos en set anys. El Juliol del 2008 accedeix a la presidència delclub Isabel Tarragó, la dona de l’entrenador del club, Oriol Alsina. La temporada2010/11, el club aconsegueix el major èxit de la seva història proclamant-se campió dela Tercera Divisió en la segona temporada en aquesta categoria i aconseguint l’ascens aSegona Divisió B. 5
  6. 6. Quan arribem a un club o entitat, per a realitzar la nostra feina com a entrenadors opreparadors físics, tenim que analitzar i valorar prèviament alguns aspectes de lamateixa per poder realitzar la planificació de la temporada.Tenim que conèixer i entendre quina és la idiosincràsia de la entitat on anirem atreballar, en aquest cas la Unió Esportiva Llagostera, és a dir, quin tipus de club és, perqui o quines persones esta dirigit i gestionat, de quins mitjans i recursos disposa, etc.Tenim que conèixer els trets característics i el caràcter propi i distintiu de la entitat, pertal de poder actuar en les decisions i plantejaments dins del procés de planificació.També hem de ser conscients de quina és la finalitat de la entitat. Tenint en compte deque la UE. Llagostera té una estructura del club molt definida, un juvenil, un cadet, uninfantil, dos alevins, dos benjamins, dos prebenjamins i l’escoleta, però que la majoriade tots aquests equips estan a categories molt baixes amb objectius més educatius quede formació de jugadors. Per tant observem dos objectius ben definits en aquest club, uneducatiu-social-esportiu per tota la base, i un altre pel primer equip, amb una políticaclara de fitxatges de jugadors contrastats a totes les categories on han estat en els últimsanys.A partir d’aquí haurem de fer un anàlisis de la plantilla, per tal de poder planificarcorrectament i programar els entrenaments. Les característiques dels jugadors són moltimportants per poder establir un punt de partida, així com les característiques generalsde l’equip. Hem de conèixer el número de jugadors exacte dels que disposem, latipologia dels jugadors, el desenvolupament evolutiu i el nivell futbolístic.A nivell individual també haurem de fer un anàlisis, tant pel que fa les característiquesfísiques, on podrem disposar de mesures antropomètriques, test de valoració funcional icondicional recents (anys anteriors), dades objectives, etc com les característiquestècnico-tàctiques, on haurem de conèixer les habilitats del jugador, la seva capacitatmotora, cognitiva, coordinativa dins del joc, etc.La Unió Esportiva llagostera, disposa del camp municipal de Llagostera, el qual és vainaugurar el 3 de febrer de 1948, i que actualment té gespa artificial, amb unesdimensions de 95 metres de llargada per 60 metres d’amplada i amb un aforamentmàxim de 1.000 espectadors. Cal dir, que tots els equips base es veuen obligats acompartir el camp, de vegades fins i tot, utilitzant un terç del camp cada un dels equips.L’únic equip que pot utilitzar tot el camp quan l’entrenador ho demani i a les hores queell vulgui, és el primer equip, ja que tal i com hem comentat anteriorment, en aquest 6
  7. 7. club la majoria del pressupost va dirigit al primer equip i aquest té molts més beneficisque la resta.Pel que fa als equipaments disponibles, disposem d’una zona àmplia de vestuaris, unazona habilitada per periodistes (amb cobertura per a TV), sala de premsa, una petitatribuna coberta, un marcador electrònic i una zona àmplia de bar. Il·lustració 1 Equipaments disponibles del Municipal de Llagostera.La plantilla de la Unió Esportiva Llagostera per a la temporada 2011/12 és la següent: - Porters: José Manuel Muñoz García “Wilfred”, José Manuel Segovia Fernández i Daniel Castilla López “Dani”. - Defenses: Aimar Moratalla Botifoll, Andrés Barón Peralta, Óscar Álvarez San Juan, Diego Rangel Monge, Marc Vallhonesta Carreras “Vallho”, Quim Boadas Esparch i Àlex Ruiz Jiménez - Centrecampistes: Marc Plaja Agustí, Jordi Masó Ribas, Alberto Ortiz Moreno “Tito”, Daniel Álvarez Espolita, Pere Tarradellas Cámara, Eloi Amagat Arimany, Samuel Bayón García, David Costa Estanyol. - Davanters: Pedro Pareja Duque “Pedrito”, Marc Mas Costa, Albert Virgili Fort, Enric Pi Solà i Oriol Santos Ferrés “Uri”.Trobem que hi ha 23 jugadors en total a la plantilla i que l’edat dels jugadors estàcompresa entre els 19 anys i els 35. La mitjana d’edat de l’equip és de 25,5. 7
  8. 8. L’equip, que militarà al grup 3 de la Segona Divisió B de la Real Federació Espanyolade Futbol competirà amb els següents equips: Taula 1 Components 2na Divisió B- Grup 3. 8
  9. 9. 2. PLANIFICACIÓ2.1. DETERMINACIÓ D’OBJECTIUS2.1.1. Presentació dels objectius OBJECTIUS TEMPORADA 2011-2012 OBJECTIU PRINCIPAL Adquisició forma Manteniment 1 Manteniment 2 Capacitat1 Permanència OBJECTIUS GENERALS2 Millorar la capacitat aeròbica E/B/P Resistència3 Augmentar la potència aeròbica B/P Resistència4 Desenvolupar la força resistència B Força5 Augmentar la força máxima B/P Força6 Millorar la força elástica P P Força7 Millorar la força reactiva P P Força8 Millorar la força explosiva P Força9 Millorar la força inicial P P Força10 Millorar amplitud de moviment de carrera P Velocitat11 Millorar la velocitat de moviment acíclica P C/P Velocitat12 Millorar la capacitat dacceleració C/P Velocitat13 Incrementar la velocitat de reacció C/P Velocitat14 Millorar la velocitat freqüencial-cíclica B/P Velocitat15 Millorar la resistència a la velocitat P Velocitat16 Millorar la flexibilitat E/B/P C/P Flexibilitat 9
  10. 10. 17 Mantenir la força el·làstica C/P Força18 Mantenir la força reactiva C/P Força19 Mantenir la força explosiva C/P Força20 Mantenir la força inicial C/P Força21 Mantenir la velocitat de moviment acíclica C/P Velocitat22 Mantenir la capacitat aeròbica P Resistència23 Mantenir la potència aeròbica P Resistència OBJECTIUS ESPECÍFICS1 Augmentar el llindar aeròbic E/B/P Resistència2 Mantenir el llindar aeròbic elevat P Resistència3 Augmentar VO2 max E/B/P P Resistència4 Entrenar i millorar la força resistència de llarga durada E/B/P P Força5 Entrenar i millorar la força de resistència de mitja durada C/P Força6 Mantenir la força resistència de llarga i mitja durada C/P Força7 Millorar la força resistència de competició C Força8 Mantenir la força resistència de competició C/P Força9 Augmentar la hipertròfia muscular i millorar la coordinació intramuscular B/P Força10 Augmentar la ràtio H:Q B/P P Força11 Mantenir la ràtio H:Q C/P Força12 Reduir la histèresi del cicle estirament-escurçament de la musculatura del tren inferior P P P Força13 Augmentar lstiffness del cicle estirament-escurçament de la musculatura del tren inferior P P P Força14 Millorar la força útil de tren inferior i tronc P C/P C/P Força15 Disminuir el temps de velocitat de reacció sobre reaccions senzilles i selectives C/P C/P Velocitat16 Augmentar la màxima velocitat en el menor temps posible P C/P P Velocitat17 Mantenir la màxima velocitat durant més temps P C/P P Velocitat18 Mantenir la màxima velocitat un major nombre de vegades P C/P P Velocitat19 Disminuir la tensió muscular facilitant els processos de recuperació muscular E/B/P C/P C/P Flexibilitat20 Millorar la presa de decisions en transicions atac-defensa (contraatac i replegament) C/P C/P P. decisions 10
  11. 11. OBJECTIUS ESPECÍFICS SUBJECTIUS1 Augmentar la fe en les jugades destratègia i en el sistema tàctic C/P C/P _2 Augmentar la velocitat de reacció del porter C/P C/P _3 Augmentar la distància amb el llançament de banda C/P C/P _4 Augmentar lautoconfiança dels delanters en els metres finals C/P C/P _5 Augmentar la seguretat i contundència defensiva C/P C/P _6 Augmentar la confiança en les accions dels companys C/P C/P _7 Millorar la solidaritat dins i fora del terreny de joc C/P C/P _ 11
  12. 12. 2.1.2. Justificació dels objectius“La planificació consisteix en realitzar una previsió d’actuacions de tot el procés globald’entrenament amb l’objectiu d’aconseguir els millors resultats esportius en el momentdesitjat”, (Solé, 2006). Anàlisi de lesport Diagnòstic del nivell de forma Fixació dobjectius Periodització Programació Realització Control Esquema 1: Esquema de les fases de la planificació. (Segons Solé, J ,2006)La temporada podria ser dividida, de forma general, en tres grans parts: “la pretemporada, fasede competició i la fase de regeneració”, (Solé, 2008). Els objectius han estat dividits i agrupatsatenent aquesta classificació.Els objectius agrupats a la fase de pretemporada, tenen com a objectiu “adquirir la formaesportiva per poder iniciar amb garanties el calendari competitiu”, (Solé, 2008). Com podemveure al quadre, estan agrupats per diferents capacitats començant per la resistència, passant perla força i acabant amb la velocitat, sempre tenint en compte la flexibilitat. Les càrreguesseguiran una progressió, les quals començaran sent generals “per desenvolupar les capacitatscoordinatives de forma general, les capacitats condicionals de base i alguns fonaments generalsde l’estratègia”, (Solé, 2008) i acabaran sent més específiques, atenent a les necessitats del’esport en sí i la competició.La resistència: trobem que treballar la capacitat i la potència aeròbica ens ajudarà a incrementarla capacitat funcional de l’esportista, augmentant –ne les reserves energètiques i l’activitatenzimàtica. Uns bons mitjans per aconseguir aquestes adaptacions són treballant la capacitataeròbica i la potència aeròbica.La força: en aquest període també es treballa sobre diferents tipus de força, primeramentcomençarem per la força resistència per reduir la fatiga en esforços llargs, seguint la capacitat dela resistència. També a partir del segon terç de la temporada comencem a treballar la força 12
  13. 13. màxima, amb la finalitat d’obtenir millors resultats en el posterior desenvolupament de la forçainicial, explosiva i reactiva (treballats durant el tercer terç de la pretemporada).La velocitat: la velocitat, generalment, es treballa durant l’últim mesocicle de la pretemporada,tret d’aspectes tècnics cíclics. Així doncs s’acaben treballant aspectes com: la velocitat demoviment acíclics, capacitat d’acceleració o velocitat de reacció, aspectes més específics del’esport.El període competitiu és el més llarg, que, en aquest cas, l’hem dividit en dues grans partssimilars separades per un descans de dues setmanes de competició. Durant aquest període, comés lògic, s’intenten satisfer les demandes de la competició. D’aquesta manera es treballant,sobretot, aspectes directament relacionats amb la competició, és a dir, en els 90 minuts que duraun partit de futbol. En aquest període es treballa mitjançant exercicis específics o competitius,els primers amb similituds amb l’esport en qüestió i els segons amb situacions quasi reals oreals de joc.Així doncs es continuen treballant aspectes de la pretemporada, per continuar-lo incrementant imantenir-lo al nivell òptim, i altres aspectes nous.Força: en aquest període es continua treballant la força elàstica, reactiva, inicial i explosiva, jaque són treballs que tenen molt a veure amb la càrrega física que suposa un partit.Velocitat: pel que fa a la velocitat, ens decantem per treballar aquells tipus de velocitat que sónmés funcionals pel futbol, és a dir, la velocitat de moviment acíclica, la capacitat d’acceleració ila velocitat de reacció.Durant la segona part de la temporada, és a dir, durant la fase de Manteniment 2, que coincideixamb la segona volta de la competició es treballaran les capacitats físiques amb l’objectiu demantenir-les a un alt nivell. Així doncs, tots els aspectes que durant la primera volta hem hagutde millorar i incrementar, com és la força, la velocitat o la resistència, en aquesta fase leshaurem de mantenir per seguir rendint. 13
  14. 14. 2.2. PERIODITZACIÓ:“La periodització es pot descriure com a una divisió organitzada de l’any d’entrenament buscant tres objectius bàsics: preparar el jugador per arribar a una millora òptima perel rendiment; preparar al jugador per a un estat màxim determinat a la temporada de competició; preparar el jugador per a la competició relacionades amb aquest estatmàxim”.(2) Rec A.f. MACRO. Adquisició de la forma Manteniment 1 2 Manteniment 2 Rec 2 MESO. E1 B1 P1 Competició Preparació Competició 2 Prep. 2 Comp. 3 R1 B2 Prep.3 Competició 4 Preparació 4 Competició 5 R2 1 4 4 MICRO. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 6 7 SETMAN 1 4 4 A 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 6 7 JORNAD 30/3 A 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 1 32 33 34 35 36 37 38 G1 E1 G1 G1 G1 E E1 E1 E1 G1 G1 E1 E1 G1 G1 G2 E1 G1 G1 G1 G1 G2 G1 G1 G1 G2 G1 G1 G1 G1 G2 G2 G2 G2 6 9 G2 E1 1 2 3 E5 7 4 5 G6 E2 4 1 3 E7 5 G6 0 1 E7 6 3 5 6 7 8 9 0 6 7 8 G19 0 6 7 8 9 0 1 G1 E1 E1 E1 E1 E1 G1 E1 E1 E1 G1 E1 G1 E1 G2 E1 E1 G2 G2 G2 E1 E1 E1 E1 6 G3 E1 G3 E3 6 7 8 9 G7 E3 5 2 E5 4 9 G7 1 2 4 7 E6 6 1 E6 E8 1 4 1 2 3 E6 E8 E6 E8 1 4 5 9 E1 E1 G1 E1 G1 E1 E1 E1 E1 E1 E1 E1 E1 G4 E4 G5 E4 G8 E4 6 G8 2 3 5 8 E8 7 5 9 1 2 3 E14 5 OBJECTIUS E1 E1 E1 G1 E1 E1 E1 E1 E1 E4 G5 E9 G6 E5 G9 E5 7 G9 3 E5 9 9 1 8 7 8 9 E1 G1 E1 G1 E1 E1 G1 E1 G2 E1 E1 9 4 0 G7 E9 0 0 8 0 4 0 2 9 E1 G1 E1 E1 G1 E1 G2 E1 G9 0 2 2 9 2 5 1 3 G1 E1 G1 E1 G1 E1 G2 E1 0 2 3 3 3 6 2 4 G1 E1 E1 1 3 E2 7 G1 E1 E1 4 4 E3 8 G1 E1 E1 5 6 E4 9 G1 E1 6 7 E5 E1 8 E1 9 14
  15. 15. 2.2.1 Presentació del calendari esportiu JULIOL 2011 AGOST 2011 SETEMBRE 2011dll dm dc dj dv ds dg dll dm dc dj dv ds dg dll dm dc dj dv ds dg 1 2 3 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 44 5 6 7 8 9 10 8 9 10 11 12 13 14 5 6 7 8 9 10 1111 12 13 14 15 16 17 15 16 17 18 19 20 21 12 13 14 15 16 17 1818 19 20 21 22 23 24 22 23 24 25 26 27 28 19 20 21 22 23 24 2525 26 27 28 29 30 31 29 30 31 26 27 28 29 30 OCTUBRE 2011 NOVEMBRE 2011 DESEMBRE 20110 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 2 1 2 3 4 5 6 1 2 3 43 4 5 6 7 8 9 7 8 9 10 11 12 13 5 6 7 8 9 10 1110 11 12 13 14 15 16 14 15 16 17 18 19 20 12 13 14 15 16 17 1817 18 19 20 21 22 23 21 22 23 24 25 26 27 19 20 21 22 23 24 2524 25 26 27 28 29 30 28 29 30 26 27 28 29 30 3131 {42} [42] GENER 2012 FEBRER 2012 MARÇ 2012lu ma mi ju vi sa do 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 2 3 4 5 1 2 3 42 3 4 5 6 7 8 6 7 8 9 10 11 12 5 6 7 8 9 10 119 10 11 12 13 14 15 13 14 15 16 17 18 19 12 13 14 15 16 17 1816 17 18 19 20 21 22 20 21 22 23 24 25 26 19 20 21 22 23 24 2523 24 25 26 27 28 29 27 28 29 26 27 28 29 30 3130 31 ABRIL 2012 MAIG 2012 JUNY 2012dll dm dc dj dv ds dg 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 2 3 4 5 6 1 2 32 3 4 5 6 7 8 7 8 9 10 11 12 13 4 5 6 7 8 9 109 10 11 12 13 14 15 14 15 16 17 18 19 20 11 12 13 14 15 16 1716 17 18 19 20 21 22 21 22 23 24 25 26 27 18 19 20 21 22 23 2423 24 25 26 27 28 29 28 29 30 31 25 26 27 28 29 3030 INICI TEMPORADA FINAL TEMPORADA PARTITS MÉS IMPORTANTS PARTITS IMPORTANTS PARTITS MODERADA IMPORTÀNCIA PARTITS MENYS IMPORTANTS PARTITS POC IMPORTANTS 15
  16. 16. Data Local Visitant Classificació 2010/11 Dificultat1 21-ago U.D. LLAGOSTERA ONTINYENT C.F. 11 72 28-ago C.D. ATCO. BALEARES U.D. LLAGOSTERA 13 93 04-sep U.D. LLAGOSTERA C.D. OLIMPIC 2 (3a grup VI) 174 11-sep R.C.D. MALLORCA B U.D. LLAGOSTERA 19 125 18-sep U.D. LLAGOSTERA C.F. BADALONA 2 16 25-sep REAL ZARAGOZA B U.D. LLAGOSTERA 2 (3a grup XVII) 167 02-oct U.D. LLAGOSTERA C.F. REUS DEPORTIVO 4 (3a grup V) 188 09-oct C.D. DENIA U.D. LLAGOSTERA 8 6 9 16-oct U.D. LLAGOSTERA C.D. TERUEL 12 810 23-oct C.E. L´HOSPITALET U.D. LLAGOSTERA 6 411 30-oct U.D. LLAGOSTERA HURACAN VAL. C.F 9 (3a grup VI) 1912 06-nov C.D. MANACOR U.D. LLAGOSTERA 1 (3a grup XI) 1513 13-nov CLUB LLEIDA ESPORTIU U.D. LLAGOSTERA 5 314 20-nov U.D. LLAGOSTERA C.F. GANDIA 14 1015 27-nov U.E. SANT ANDREU U.D. LLAGOSTERA 7 516 04-dic U.D. LLAGOSTERA ORIHUELA C.F. 4 217 11-dic VALENCIA-MESTALLA U.D. LLAGOSTERA 1 (3a grup VI) 1318 18-dic U.D. LLAGOSTERA ANDORRA CLUB FUTBOL 1 (3a grup XVII) 1419 08-ene C.F.SP. MAHONES U.D. LLAGOSTERA 15 1120 15-ene ONTINYENT C.F. U.D. LLAGOSTERA 11 721 22-ene U.D. LLAGOSTERA U.D. LLAGOSTERA 13 922 29-ene C.D. OLIMPIC R.C.D. MALLORCA B 2 (3a grup VI) 1723 05-feb U.D. LLAGOSTERA U.D. LLAGOSTERA 19 1224 12-feb C.F. BADALONA REAL ZARAGOZA B 2 125 19-feb U.D. LLAGOSTERA U.D. LLAGOSTERA 2 (3a grup XVII) 1626 26-feb C.F. REUS DEPORTIVO C.D. DENIA 4 (3a grup V) 1827 04-mar U.D. LLAGOSTERA U.D. LLAGOSTERA 8 628 11-mar C.D. TERUEL C.E. L´HOSPITALET 12 829 18-mar U.D. LLAGOSTERA U.D. LLAGOSTERA 6 430 21-mar HURACAN VAL. C.F C.D. MANACOR 9 (3a grup VI) 1931 25-mar U.D. LLAGOSTERA CLUB LLEIDA ESPORTIU 1 (3a grup XI) 1532 01-abr U.D. LLAGOSTERA U.D. LLAGOSTERA 5 333 08-abr C.F. GANDIA U.E. SANT ANDREU 14 1034 15-abr U.D. LLAGOSTERA U.D. LLAGOSTERA 7 535 22-abr ORIHUELA C.F. VALENCIA-MESTALLA 4 236 29-abr U.D. LLAGOSTERA U.D. LLAGOSTERA 1 (3a grup VI) 1337 06-may ANDORRA CLUB FUTBOL U.D. LLAGOSTERA 1 (3a grup XVII) 1438 13-may U.D. LLAGOSTERA C.F.SP. MAHONES 15 11 16
  17. 17. 2.2.2. Justificació de la distribució dels microcicles.Hem plantejat 4 tipus de microcicle en la nostra planificació de la temporada, elpreparatori caracteritzat per un predomini de sessions de caràcter genèric i general, el detransformació dirigida caracteritzat per un predomini de sessions de caràcter general idirigit, el de transformació especial on dominen les sessions de caràcter dirigit i escomença a accentuar les de caràcter especial, el de manteniment on existeix un equilibrientre les sessions d’orientació dirigida i especial i el microcicle de competiciócaracteritzat per presentar un clar predomini de les sessions especials i competitives. Elsmicrocicles, per comoditat, els hem fet coincidir amb períodes d’una setmana.En la fase d’adquisició de forma i durant els tres primers mesocicles inclourem sismicrocicles (quatre preparatoris i dos de preparació dirigida). Els quatre primers sonpreparatoris ja que son els més adequats per a la pretemporada. Les sessions sonmajoritàriament de caràcter general i la intensitat i el volum augmenten de formaprogressiva durant els quatre microcicles preparatoris.Els dos microcicles següents (corresponents a les dues ultimes setmanes depretemporada) els hem classificat com a microcicles de transformació dirigida ja quesegons el model de microestructura de Francisco Seirul·lo (10) són adequats per a lesúltimes setmanes de pretemporada o en fases de interrupció breu de la lliga. Lessessions adquireixen un caràcter més dirigit tot i ser força generals encara. Pel que fa alvolum i la intensitat augmenten de manera considerable i progressivament fins a la fasecompetitiva.Així entrem en la fase competitiva. Els tipus de microcicle l’hem seleccionat basant-nosen varis factors com son les característiques dels jugadors, el partit anterior, el lloc queocupa el microcicle dins la temporada i el nombre i magnitud de la carrega de les sevessessions i sobretot en el partit següent.En l’anàlisi de la temporada hem hagut de recollir dades dels altres equips segons elsresultats obtinguts en l’anterior temporada de la mateixa lliga, ja que som un equip queacaba de pujar de categoria i no tenim informació precisa dels rivals.Així doncs, els dos primers microcicles els hem classificat com a microcicles detransformació especial, ja que son adients per enllaçar la pretemporada amb la fasecompetitiva, com és el cas, i en partits on el rival presenta un rendiment molt inferior omolt superior al nostre. Les sessions son de caràcter dirigit i es comencen a accentuarles de caràcter especial. La intensitat i volum de les sessions durant el períodecompetitiu pateixen oscil·lacions durant tot el període però la intensitat és sempre 17
  18. 18. ascendent mentre que el volum és lleugerament descendent en línies generals dintred’aquestes oscil·lacions. Com que els rivals de les des primeres jornades els hemconsiderat mitjanament complicats i donat que son les dues primeres setmanes decompetició, hem considerat que els microcicles amb càrregues encara dirigides eren elsmés adequats.A la tercera setmana li hem adjudicat un microcicle de competició, amb un domini deles sessions especials i de competició am una alta intensitat. S’empra en moments de lalliga on els partits son de gran transcendència o s’han de jugar varis partits importants.Ens hem basat en els rivals per a establir els microcicles de competició, ja que som unequip que acaba de pujar el nostres rivals més directes son els equips més dèbils amb elsquals ens juguem la permanència. El nostre rival és un equip que acaba de pujar i a partjuguem a casa per tant considerem aquest partit com a molt important.El següent microcicle és de manteniment, el més habitual en la fase de competició, ambunes sessions d’orientació dirigida i especial. La intensitat augmenta segons s’acosta eldia del partit i es manté alta ja que els partits son importants però no transcendentals. Elpartit de la setmana el considerem de dificultat moderada però el fet que sigui for decasa fa que no sigui molt important.El següent microcicle és de transformació especial, ja que venim de fer el primer esforçfort de la temporada i entrem en una fase de partits importants, a part d’això juguemcontra un equip amb un nivell molt superior al nostre i no considerem que la victòriasigui molt important. La intensitat de les sessions serà moderada.Els dos següents microcicles son de competició amb una intensitat elevada, ja queconsiderem que els rivals son assequibles i un dels partits és a casa, per tant consideremaquests punts vitals per la permanència. Desprès d’aquests dos microcicles la intensitatno baixarà gaire, ja que els tres següents microcicles seran de manteniment.Aquests microcicles de manteniment ens ajudaran a no perdre la intensitat del treballper poder afrontar una etapa complicada de la temporada com la que es presenta.Durant els tres microcicles mantindrem la intensitat amb una corba lleugeramentascendent, tenint en compte que la hem baixat al primer microcicle i que laaugmentarem al tercer per afrontar els pròxims compromisos. Els rivals d’aquestes tressetmanes mitjanament difícils els dos primers i molt difícil el tercer, però com queestem molt interessats en guanyar els dos partits següents, volem mantenir la intensitat.Per això no posem un microcicle de caràcter més recuperatori. 18
  19. 19. Els dos següents microcicles corresponents a les jornades 11 i 12, son partits moltimportants i els punts molt necessaris ja que els rivals son equips que acaben de ujarcom nosaltres. Així doncs els microcicles seran de competició.Ja que portem unes 7 setmanes treballant amb intensitats importants i considerant que elrival és molt complicat i juguem fora de casa, hem considerat afegir un microcicle detransformació especial, com a punt per agafar aire i rebaixar la intensitat i el volum deles carregues per tal d’afrontar en bones condicions el tram final de la primera volta.El següent partit també és molt important així que el microcicle serà de competició iaugmentarem molt la intensitat ja que venim d’un microcicle molt menys intens. Elrival és de nivell mig-baix i com que juguem a casa considerem que el partit és moltimportant també. Els dos següents microcicles son importants per mantenir la intensitati seguir amb el nivell de treball per als últims partits abans de les vacances. Els rivalsdels dos microcicles present son mitjanament complicats però hem de mantenir laintensitat de treball.Com hem dit abans, els dos últims microcicles son de competició. Per dues raonsgeneralment, primera perquè els rivals son assequibles i els punts necessaris, segonaperquè desprès venen dues setmanes de descans i no hi ha competició. Per tant laintensitat de treball serà elevada o molt elevada per tal de rendir al màxim aquestes duessetmanes.Els dos següents microcicles corresponen a la pausa de la competició per Nadal (duessetmanes) per tant suggerim microcicles de transformació dirigida, amb carreguesgenerals i amb intensitats i volums força suaus ja que venim d’uns microcicles forçaintensos.Després de la pausa de dues setmanes ens queda un partit de la primera volta icomencem la segona la tercera setmana de Gener. Hem considerat pujar la intensitat i laexigència dels microcicles durant aquesta segona volta ja que serà el període mésimportant per arribar al nostre objectiu. Així doncs els tres primers microcicles delsegon bloc de competició incloent l’últim partit de la primera volta i els dos primers dela segona, seran microcicles de manteniment, per augmentar la intensitat en el primer ianar pujant-la fins a assolir una intensitat i volum de treball elevat a la tercera setmana,per afrontar els dos següents microcicles de competició. Els rivals d’aquests tresmicrocicles son moderadament complicats però el nostre objectiu és sempre tornar aarrancar amb un bon ritme de treball. 19
  20. 20. Els dos microcicles corresponents al tercer i quart partit de la segona volta seran decompetició, ja que el rival és assequible i els punts necessaris. Les intensitats de treballseran elevades durant les dues setmanes.Aprofitant que la cinquena jornada presenta un rival molt per sobre de les nostrespossibilitats hem decidit fer un microcicle de transformació especial per poder recuperarels jugadors de les intensitats altes a les que han estat treballant.Com que venim d’un microcicle on la intensitat ha sigut menys elevada, en els dossegüents microcicles augmentarem molt la intensitat per afrontar dos microcicles decompetició, ja que els dos rivals son assequibles, seguits de dos microcicles demanteniment per mantenir la forma contra dos rivals contra els quals seria convenientaconseguir algun punt. Per això no baixarem la intensitat per tal de disputar punts contrarivals mitjanament complicats.Degut a l’esforç de les ultimes quatre setmanes i degut a que el rival és molt complicatintroduirem un microcicle de transformació especial per tal de recuperar una mica laforma. A part de recuperar-nos de l’esforç de dues setmanes, el següent microcicleconté dos partits així que necessitem poder afrontar-lo amb una gran intensitat ja que elspunts son importants i els rivals assequibles. El microcicle que conté els dos partits ésde competició i la intensitat molt alta.Seguidament proposem un microcicle de transformació especial, per tal de recuperarl’estat físic dels jugadors del microcicle tant intens i per afrontar el dur període ques’acosta.Després del microcicle de “recuperació” afrontem tres microcicles de manteniment ambuna intensitat creixent que ens serveixi per arribar al màxim estat de forma per afrontarels tres últims microcicles de la temporada. Aquests tres microcicles de mantenimentens permetran com ja hem dit arribar a un estat òptim de forma i l’objectiu esportiu ésguanyar la màxima quantitat de punts possibles durant els tres partits que disputem ambrivals mitjanament complicats.Per concloure amb el període competitiu de la temporada, afrontem les tres ultimessetmanes amb microcicles de competició amb nivells de intensitat i volum màxims peraconseguir la major quantitat de punts possibles en els tres enfrontaments conta els tresrivals que son assequibles.Per últim, en finalitzar el macrocicle de manteniment i començar la fase regenerativaproposem dos microcicles preparatoris amb volum de treball i intensitats molt baixes i 20
  21. 21. carregues molt genèriques per recuperar els jugadors desprès d’un llarg períodecompetitiu.2.2.3. Adaptació de la planificació i la programació.En aquest apartat volem incidir i matisar sobre les possibles adaptacions i variacionsque pot oferir la planificació i el programa durant el transcurs de la temporada.En els esports col·lectius el període competitiu és realment de llarga durada, per tant laplanificació i la programació pot patir canvis depenen de les necessitats que vamapareixen i de les progressions del nostre equip.Hi ha entrenadors que per la seva manera de ser i de entendre el joc són molt detallatsamb els programes i amb la planificació de la temporada, es controla tot des delprincipi. En canvi altres entrenadors prefereixen tenir només una guia d’orientació detreball i a partir d’aquí “improvisen” més sobre la marxa. Al cap i a la fi, no hemd’arribar ni a un extrem ni a l’altre, ja que nosaltres hem de planificar i programar latemporada detalladament, tenint en compte les fases d’aquesta, microcicles, dinàmiquesde carregues, intensitats i volums d’entrenament, interconnexió de carregues, etc. Aixòens permetrà entre altres coses un millor treball i també la més fàcil detecció d’errorsquan succeeixin. Però, és evident que en un període tan llarg haurem d’adaptar aquestaplanificació i aquest programa preestablerts a la situació actual del nostre equip.D’aquesta manera, en la nostre planificació s’han planificat els microcicles depenen delsrivals i de la transcendència de cada jornada (partits més important o menys, rivalsdirectes, etc.) però sempre es pot donar el cas que a principi de temporadaconsideréssim un rival com a rival directa i després ens trobem en la situació de que nojuguem a la mateixa “lliga”. Per tant és important preparar la planificació i el programa,però saben que ha de ser flexible i s’haurà d’anar readaptant contínuament a l’equip. 21
  22. 22. 2.3. PROGRAMACIÓ2.3.1 Aspectes de l’entrenament.Segons Renato Manno (6) l’entrenament o la preparació ideal ha d’utilitzar de la millormanera possible els recursos del practicant, afavorint els seus temps d’adaptacióbiològica, el bagatge tecnic-tàctic i les característiques psicològiques, afectives, demotivació i culturals, intentant que doni el millor d’ell mateix en el moment adequat.El mateix autor, ens diferencia dins un pla teòric, les característiques de la formaesportiva de la següent manera:-L’aspecte orgànic-muscular, lligat al desenvolupament de les funcions orgàniquesfonamentals, al nivell de les capacitats de base, a la quantitat global de treballdesenvolupat al llarg de la temporada, així com també al desenvolupament de lescaracterístiques bàsiques i les genètiques.-L’aspecte tècnic-tàctic, entenen aquesta com el treball amb carrega especifica de leshabilitats de la disciplina esportiva, condicionades per la manera i qualitat de la posadaen practica i la multilateralitat de la preparació.-L’aspecte psicològic, referint-se a les característiques de la personalitat, però sobretot ales motivacions cap a la victòria, a la eliminació de l’estat d’ansietat i la inseguretat, lajusta valoració, o la sobrevaloració de les pròpies capacitats físiques i tècniques.Seguint aquesta diferenciació, a continuació exposem algunes de les característiquesdels aspectes importants per al compliment dels objectius marcats.2.3.1.1 L’aspecte orgànic-muscular“El ser humà que practica esport s’ha de considerar a nivell físic com una cadenabiocinètica dels elements que constitueixen les mases parcials” (Allmann, 1982)(6)a) La ForçaL’autor Frank W. Dick (2) la defineix com la característica física bàsica que determinal’eficàcia del rendiment de l’esport. Cada esport varia les seves exigències de la força i,segons l’especificitat, hem d’examinar les seves relacions amb la velocitat i laresistència.Creiem important citar els factors fisiològics limitats esmentats per Renato Manno(6),els qual són: 22
  23. 23. -el diàmetre transversal dels músculs i la dimensió-la freqüència dels impulsos de les neurones motores que transmeten als músculs-el nivell de sincronització de les unitats motoresCal diferenciar les expressions de força per tal de poder conduir una correcteprogramació. La calcificació de la característica física, de Frank W. Dick (2), és lasegüent:-Força màxima: Definint aquesta com la força més gran que el sistema neuromusculares capaç d’exercir amb una contracció muscular màxima.-Força explosiva: S’entén com la capacitat del sistema neuromuscular per superarresistències amb una alta velocitat de contracció. El sistema neuromuscular accepta unacarrega ràpida a alta velocitat mitjançant la coordinació de reflexes i dels componentselàstics i contràctils del múscul. El mateix autor ens afirma la importància delcomponent elàstic, la coordinació entre la velocitat de contracció i la força de contracciói la intervenció dels reflexes.-Força-resistència: Capacitat de tot l’organisme per suportar la fatiga. Es caracteritzaper una capacitat relativament alta per expressar la força, juntament amb una facultatper preservar aquesta.El llibre de Renato Manno (6) presenta la figura presentada a continuació, és una figuraon es resumeixen les classificacions de la força segons Verchosanskij. En aquesta figurahi podem observar conceptes necessaris i que cal tenir en compte per el treball d’aquestaqualitat física. 23
  24. 24. Figura 1 Classificacions de la força (segons Verchosanskij, 1984)b) La Resistència“Capacitat motora de l’home, pot definir-se com la capacitat de resistir a la fatiga ambtreballs de prolongada duració. Per determinar la resistència, s’agafen amb consideraciódiversos factors fisiològics, volitius i de coordinació. A més a més, el treball deresistència es caracteritza per la màxima economia de les funcions.” (6)El mateix Renato Manno (6) ens afirma que la classificació d’aquesta capacitat pot fer-se segons diferents criteris, però amb la metodologia de l’entrenament es fa referènciaals diversos aspectes avaluables i , particularment, el tipus de treball, la duració, laintensitat, el temps de recuperació i les seves modalitats.El mateix autor esmenta una classificació fonamentada amb criteris topogràfics,distingint la resistència general o local amb relació a les zones musculars implicades 24
  25. 25. amb l’exercici específic, de manera que es té un resistència general o especial en funcióals objectius i característiques de l’esport, segons si predominen més o menys elsdiferents mecanismes metabòlics implicats (aeròbic i anaeròbic), o en base a la duració(breu, mitja i llarga) i a nivell de relació amb les altres capacitats motores (resistència dela força, de la velocitat, força velocitat-resistència).Per aquest motiu serà important tenir en compte el paper que tenen els diferentsmecanismes en funció de la potència subministrada i del temps de realització a la horad’entrenar per a poder obtenir un alt rendiment a la competició. A la següent figura deFox, citada per Renato Manno (6) podem observar l’ anteriorment esmentat.Figura 2 Paper dels diferents mecanismes energètics relacionats a la potència subministrada i al temps de realització (segons Fox,1983)Segons Dufour(1990) citat per Cometti (1), el futbol professional de l’època, de 90minuts de joc, tan sols una 60 minuts els comptabilitza com a joc efectiu. D’aquests 60minuts els jugadors, segons la seva posició, es mouen amb carrera del 20% al 40% ( és adir, de 12 a 24 minuts). En aquest temps de carrera es comptabilitza una mitja de 3 kmde marxa i 7 km de carrera. D’aquests 7 km de carrera són descomposts amb un 64% decarrera lenta aeròbica, un 24% de carrera a ritme mig anaeròbic ( a prop del 80% del’VO2 màx., entre 10 i 17 km/h) i un 14% de carrera a alta intensitat (entre 18 i 27km/h). El mateix Dufour afirma que el nombre aproximat d’esprints curts(10-15m, entre2 i 3 seg.) és de 195. Tot i ser dades aproximades la figura següent ens es útil pervisualitzar, a grans trets, el treball de resistència a la competició i per tant plantejar 25
  26. 26. nivells necessaris per a una major eficiència esportiva. Diem a grans trets, perquèaquestes dades no tenen en compte la particularitat de cada posició. Figura 3 Distribució dels esforços amb el futbol (segons Dufour,1990)El mateix Dufour(1990)(1) presenta que el major nombre d’esforços amb funció de ladistància es de 5 a 15m, com es pot observar a la figura 4 i constaten autors anteriorscom Winkler (1985). Figura 4 Nombre d’esforços en funció de la distància (segons Dufour,1990) 26
  27. 27. Per tant podem considerar el 14% (anaeròbic alàctic), que s’exposa a la figura 3, com auna via molt important per el rendiment competitiu; la qual cosa ens pot fer encarar, capa aquesta via, el treball dels altres aspectes d’entrenament per així maximitzar elrendiment.Basant-nos amb la següent taula de Fox i Mathews (1984)(1) podem observar que ésuna via important per a tot l’equip, la qual cosa facilita l’entrenament i preparació física. Taula 2 Importància relativa atorgada als diferents sistemes energètics amb futbol (segons Fox i Mathews, 1984)Creiem important el fet que amb l’ajuda d’una dieta adequada mantinguem un grau deglicèmia suficientment alt per garantir plenament l’eficiència de les funcions cerebrals;per tant, les capacitats tàctiques, de coordinació i precisió(6). No tant sols a lacompetició sinó també a l’entrenament, per a poder treballar amb una major exigènciaaquesta capacitat física.c) La FlexibilitatA questa característica física és considerada la capacitat de realitzar gestos utilitzant lacapacitat articular més amplia possible. (6)El mateix autor ens afirma que els factors que limiten o afavoreixen la flexibilitat són denaturalesa anatòmica en primer lloc, però també, de naturalesa neurofisiologia.Per aquesta raó la flexibilitat es considera una capacitat motora que es col·loca entre lescapacitats de coordinació i les condicions.El mateix autor ens fa la classificació següent d’aquesta característica física. Ensdiferencia entre l’activa, deguda a l’acció dels músculs. No sempre un nivell elevat demobilitat és un factor positiu, més exactament, pot ser contraproduent perquè potaugmentar el treball de contracció dels músculs, sobretot en algunes articulacions o enalguns moviments; la passiva, deguda a l’acció de la inèrcia o de la gravetat osimplement del pes corporal, o de l’acció d’un company o un aparell; i la mixta, degudaa la interacció de les dos anteriors de manera variada. 27
  28. 28. d) La VelocitatSegons Manfred Grosser(4) la velocitat a l’esport es defineix com la capacitatd’aconseguir, a base de processos cognoscitius, màxima força volitiva i funcionalitat delsistema neuromuscular, una rapidesa màxima de reacció i de moviment ambdeterminades condicions establertes.La definició de Harre(1987), citat per Grosser(4) la qualifica de capacitat psicofísicaque tan sols es manifestada per complet en aquelles accions motrius on el rendimentmàxim no quedi limitat per la fatiga. Per tant el treball de resistència, com hem vistanteriorment serà molt important per a allargar el treball de velocitat sense fatiga elmajor temps possible.Podem distingir entre una velocitat cíclica i una d’acíclica; la primera fa referència a lasuccessió d’accions motores similars, com per exemple la carrera; la segona, a cadaacció motora aïllada, estereotipada o no. (6) Aquesta diferenciació ens determinarà idificultarà la metodologia per entrenar aquesta capacitat, ja que en el futbol hi apareixenaccions de les dues distincions esmentades.Una orientació més encarada a l’aplicació pràctica és la que dona Grosser (4) dividintles manifestacions de la velocitat motriu amb els dos àmbits següents:-Les formes pures de la velocitat: Basades amb la velocitat de reacció, la velocitat demoviment i la velocitat freqüencial. Aquestes depenen del sistema nerviós central(sobretot l’elevat desenvolupament dels enllaços neuronals del sistema retículo-espinal id’una alta freqüència) i dels factors genèrics ( per exemple, el percentatge alt de fibresmusculars blanques de contracció ràpida).Tot i que la seva aparició sigui de poca duració, creiem que és una forma essencial peral rendiment futbolístic.-Les formes complexes de la velocitat: Basades amb la força-velocitat, resistència de laforça explosiva i resistència màxima de velocitat. Aquestes són una funció combinadaper les condicions de la velocitat pura, la força i la resistència especifica.Aquestes segones formes, efecte de l’amplia gama de possibilitats funcionals dins el jocpot resultar beneficiós relacionar-la amb un treball més integrat.Amb aquesta diferenciació podem determinar una progressió de treball al llarg de laplanificació per acabar assolint que la capacitat de l’esportista per coordinar de maneraracional els seus moviments en funció de les condicions externes siguin el més eficientpossible. 28
  29. 29. El mateix Grosser (4) ens afirma els tipus de velocitat necessària per el futbolista ésAcíclica i Cíclica; velocitat de reacció, velocitat de moviment, velocitat freqüencial,força-velocitat i resistència de la força explosiva.No podem oblidar els factors influents per a la velocitat motriu, el següent esquema (4)n’exposa alguns que haurem de tenir en compte a l’hora de plantejar objectius per elsnostres jugadors i al dissenyar les tasques de les sessions. Esquema 2 Factors que influeixen a la velocitat motriu (segons Grosser, 1991)Un dels factors a tenir en compte és l’edat, si observem la figura següent es pot percebreun lleuger pic de rendiment de la velocitat entre els 24 i 30 anys, la qual cosa esfavorable a les característiques de la nostra plantilla ja que la mitjana d’edat dels nostresjugadors és de25,5 anys. 29
  30. 30. Figura 5 Corba de la velocitat en funció de l’edat (segons Crasselt i cols., 1984)(4)La relació entre força i velocitat ens porta a valorar una sèrie de reflexions. Unad’aquestes és el fet que una major capacitat de força signifiqui majors velocitats demoviment, l’autor Hill(1951)(4), afirma que existeix una relació inversamentproporcional entre força i velocitat, sempre i quan es tinguin en compte els factorsesmentats anteriorment. Un altre factor a tenir en compte és que una elevada força deresistència resulta, a través d’exercicis esportius específics, una elevada resistènciad’esprint, factor molt important si el relacionem amb la importància de l’esprint,exposada a l’apartat de resistència, a la competició. Cal afegir que la força màxima ésrequisit essencial per a les manifestacions especifiques de l’esport de la força i per lesmanifestacions complexes de velocitat. Un últim factor a rellevar per a l’entrenament, ésel que una hipertròfia excessiva afectaria negativament el rendiment.Segons Grosser (4) els estereotips dinàmics per moviments de màxima velocitat tan solspoden desenvolupar-se mitjançant exercicis d’entrenament realitzats a màximavelocitat. I un altra aspecte relacionat és que els exercicis d’entrenament queexclusivament provoquen contraccions isomètriques i/o concèntriques no aprofiten percomplet les reserves d’activitat del múscul. Per tant, per duu a terme un treball develocitat favorable per el rendiment buscarem carregues excèntriques i un treballsempre a màxima velocitat.Un dels fets que també haurem de tenir en compte on hi entrarà en joc la dieta és que lespalanques (musculars) llargues amb una bona coordinació intramuscular i poc pescorporal afavoreixen al desenvolupament de una màxima força explosiva. No obstant,alguns antagonistes curts poden limitar notablement un bon rendiment, de manera que 30
  31. 31. es important entrenar amb estiraments de tota la musculatura antagonista. Evitarem untreball desequilibrat de la força i haurem de treballar sempre amb una tècnica motriuoptima, ajudant així, el desenvolupament de les altes velocitats de moviment.Per el que fa a la flexibilitat també hi juga un paper important a l’hora de potenciar elrendiment de la velocitat. Amb l’estirament sistemàtic de la musculatura curta i ambl’enfortiment també sistemàtic de la musculatura debilitada es possible evitar elsdesequilibris musculars i les seves conseqüències negatives, com pot ser la lesió.Cal fer esment de factors que caldria evitar al entrenar la velocitat. Segons Manno (6)s’han de realitzar exercicis, encara que siguin molt específics, nombrosos i tinguinpetites variants. Per així evitar que el jugador no progressi o que fins i tot empitjori.2.3.1.2 L’aspecte tècnic–tàctica) La Tècnica"El control de les destreses i habilitats per dur a terme amb eficàcia i precisióaccions específiques del motor ". (Matveev, 1985)(5)El model dacció haurà de ser ideal durant la competició, basat en lexperiència pràctica iteòrica de jugador.El mateix autor defineix el concepte de tàctica individual com les accions que unjugador pot realitzar per ell / ella durant un partit, limitats per les regles de lesport. Ientén com a tècnica col · lectiva, les execucions en què hi ha la cooperació entre dos omés jugadors per aconseguir lobjectiu comú.b) La Presa de decisionsAquesta característica, igual que la tècnica, és bàsica per a la construcció de conceptestàctics posteriors.Segons Mc Morris(1999)(5) la característica pot ser definida com “el coneixement delacció que ha de ser realitzada en qualsevol situació”.L’autor Gréhaigne (2005)(5) concreta afirmant que cal “triar el curs adequat dacció enel moment oportú i fer-ho de manera eficient.” 31
  32. 32. El mateix autor diferencia entre els aspectes individuals i col·lectius de la presa dedecisions. Els primers aspectes, anteriorment esmentats, són la planificació anticipadade les accions, el coneixement declaratiu i procedimental a través de l’experiència, lesnocions extretes de la pràctica, les habilitats específiques motores i la capacitat deresposta psicològica. En canvi els aspectes col·lectius són els diferents plans i principiso pautes dactuació seleccionats abans del partit, l’oposició i la competència de la xarxa(relacions entre els jugadors dins dun equip).c) El coneixement“El coneixement és el tercer pilar per al rendiment tàctic en esports dequip”(5)Segons la mateixa citació es poden diferenciar dos tipus de coneixement; elconeixement declaratiu, entès com el “saber que fer”; i el coneixement procedimental,entès com “el saber com fer-ho.d) La Tàctica"El conjunt daccions individuals i col · lectives dels jugadors dun equip racionalmentorganitzada i ordenada, tenint en compte els límits de les regles,amb la tècnica correcta, amb lobjectiu final de guanyar " (Theodorescu, 1977)(5)Els aspectes de la tàctica segons Sampedro (1999) són la immediatesa (velocitat deelecció) a la improvisació, observació de la percepció (prevenir les accions deladversari i actuar adequadament ), habilitats tècniques apropiades (aplicarefectivament posseeix els recursos tècnics) i la sorpresa (ús de moviments inesperats)2.3.2 Controls d’entrenamentCreiem necessària l’eina del test com a base per determinar la dinàmica de càrregues.Per aquesta raó esmentem aquests tests encarregats d’avaluar les característiquesfísiques específiques per a l’esport del futbol. D’altra banda creiem que són avaluacionsnecessàries per al posterior compliment d’objectius marcats. Aquests tests es farandesprés de la pretemporada i per el període de descans de desembre. En cas que sortissinresultats menors de lo programats es variaria la dinàmica de càrregues i s’organitzarientests més a curt termini, per veure si les variacions de l’entrenament són afectives.El primer dels tests és el de resistència i tècnica específica del futbol. 32
  33. 33. EL TEST DE HOFF:Fa varis anys, el Dr. Jan Hoff, Universitat de Noruega de Ciència i Tecnologia a laciutat de Trondheim, Noruega va desenvolupar el circuit o la prova que, actualment,porta el seu nom. Aquesta prova, en altres casos també emprada com a metodologia detreball per aconseguir un bon rendiment durant la temporada, treballa sobre laresistència i sobre les capacitat tècniques. Per tant, fer-la servir com a prova inicial potser un molt bon recurs per saber el nivell del jugador de futbol. Lògicament, al tractar-sed’un test que s’executa de forma individual no pot incloure aspectes com la tàctica, peròcom que el fem servir a l’inici de la pretemporada, on es treballa sobre conceptes mésgenerals, ens pot servir per detectar el nivell inicial del jugador tornant del període detransició. (12)Aquest circuit consta de quatre parts diferents: a la primera part els jugadors han deconduir la pilota driblant els diferents cons; a la següent part han d’aixecar la pilota a lesdiferents tanques de 30 cm d’alçada; a la tercera part, es tornen a voltejar els diferents 33
  34. 34. cons fent diferents canvis de direcció; finalment es passa entre dos punts amb control depilota mentre es va d’esquenes per girar-se i finalitzar el circuit.Els tests que descrivim a continuació són avaluadors de la velocitat.TEST DE VELOCITAT:Els tests que recomanen Manfred Grosser i Stephan Starischka (3) per a l’esport delfutbol són: - Carrera de 30 metres amb sortida de peu - Carrera d’anada i tornada de 7 x 30 metresNosaltres hem considerat les dues proves importants per avaluar la velocitat. La primeraavalua la velocitat de reacció i la velocitat d’acceleració, mentre que la segona, laresistència de velocitat, és a dir, resistència anaeròbica de llarga i mitja duració.En la carrera de 30 metres amb sortida de peu els valors ideals ronden la quantitat de 4,4segons. En canvi, en la carrera de 7 x 30, els valors haurien de ser inferiors a 39 segons . 34
  35. 35. 2.3.3 Sessions. SESSIÓ Nº SESSIÓ 1 DATA 24/08/2011 (dimecres)MICROCICLE 8 (transformació FASE Manteniment I especial) OBJECTIU OE5 - Entrenar i millorar la força de resistència de mitja durada OE14 - Millorar la força útil de tren inferior i tronc OE18 - Mantenir la màxima velocitat un major nombre de vegadesCONTINGUT Força explosiva, força resistència i potencia anaeròbica alacticaDINÀMICA DE Fase d’estimulacióCÀRREGUESINTERCONEXIÓ Objectiu 1. Força explosivaDE CÀRREGUES Objectiu 2. Força resistència Objectiu 3. Potencia anaeròbica alàctica DURACIÓ 1 hora 45 minuts ESPAI Camp Municipal de Llagostera MATERIAL Cons, pilotes, pitralls, gomes elàstiques JUGADORS 22 jugadors. TEMPS ESCALFAMENT GENERAL 10’ Carrera continua per tots els jugadors de la plantilla. Exercicis mobilitat articular: o Moviments circulars de braços en carrera suau. o Rotació interna i externa de la cintura escapular en carrera suau. o Extensió i flexió cintura escapular en carrera suau. o Desplaçament lateral en carrera suau. o Elevació genolls i flexió coxofemoral en carrera suau. o Flexió genolls i extensió coxofemoral en carrera suau. Estiraments estàtics en tensió activa: o Del tren inferior: isquiosurals, quàdriceps, psoes ilíac, gastronemis, adductors, abductors. o Del tronc i paravertebrals. o De la cintura escapular. Treball de força general: (auto carreges o en parelles) o Abdominals laterals (mans toquen al terra) o Abdominals (mans toquen genolls) o ½ Squat més salt o Flexió i extensió braços amb oposició i contraposició. 35
  36. 36. ESPECÍFIC REPRESENTACIÓ GRÀFICA15’ TASCA 1 ESCALFAMENT. Exercici on es treballa la velocitat de desplaçament en espai reduït. Dos grups de 4 jugadors es situen en dos zones diferents. A cada jugador d’un grup s’assigna un numero del 1 al 4. L’activitat comença amb els jugadors fent carrera continua aeròbica, en això, l’entrenador que està situat fora del espai crida un número. Aquí el jugador que porta assignat aquest, corra a l’altre zona amb l’objectiu de tocar a tres jugadors de l’equip adversari. El primer jugador que aconsegueix tocar a 3 jugadors contraris, suma un punt pel seu equip. o Estiraments individuals més actius. Estiraments balístics i estàtic en tensió activa. Recalcant en els estirament de tronc, cintura escapular i tren inferior. PART PRINCIPAL DESCRIPCIÓ EXERCICI REPRESENTACIÓ GRÀFICA 36
  37. 37. TASCA 1. Farem un exercici per treballar la força explosiva.35’ Dividirem el grup en parelles. Un dels dos jugadors es lligarà una goma elàstica especial per a gimnasos a un cinturó i l’altre extrem de la goma a la tanca del camp. L’altre company es posarà davant seu amb una pilota. El jugador amb la elàstica es posarà a una distància de la tanca on la elàstica estigui destensada. La tasca és la següent, el jugador amb pilota la fa botar amb força perquè vagi alta, el company amb la elàstica ha de arribar a la pilota i fer un remat de cap abans de que boti. Haurà de tornar enrere i repetir l’acció. El company amb la pilota estarà a uns 3 metres del company amb la elàstica, ens hem d’assegurar de que en aquesta distancia la elàstica ofereixi una resistència. Farem 4 sèries de 7 repeticions o salts a intensitat màxima. El descans entre series serà el temps necessari per canviar la elàstica, que el company realitzi la tasca i tornar a canviar, aproximadament 45 segons fina a 1 minut, volem una recuperació total o semi-total.20’ TASCA 2. Exercici per treballar la força-resistència. Es fan 2 equips de 5 jugadors per equip, equip A i equip B. Més un porter per equip situat a una de les dos porteries. L’espai es una area completa amb dues porteries mencionades anteriorment. Els jugadors de cada equip tenen la seva zona i el seu objectiu es fer gol rematant de cap les pilotes que venen centrades des de la banda per part dels extrems. Quan centra l’extrem dret, finalitza l’equip A i l’equip B té la funció d’interceptar la pilota centrada. L’equip que no finalitza ha de defensar i evitar la finalització de l’altre equip mitjançant el salt de cap també. Per tant quan centra 37
  38. 38. l’extrem situat a l’altre banda, canvi de rol. Intenta finalitzar25’ a porteria l’equip B, mentre que l’equip A procura interceptar. Es realitzaran 4 series de 5’ i es realitzarà una pausa de 1’ de descans. En les ultimes dos series hi haurà una variant en el joc per evitar rutina i avorriment per part dels jugadors i augmentar encara més el volum de la càrrega. Es tracta que el gol només serà vàlid si tot el nostre equip ha passat al camp que s’està atacant TASCA 3. Exercici integrat anaeròbic alàctic. Quadrat de 20 x 20 metres. Dins el quadrat es realitza una possessió de 5 contra 5 més dos comodins. Els jugadors realitzen la possessió, i a la veu de “JA!” tots els jugadors han de fer un esprint als cons que hi ha a fora del terreny de joc i tornar a la possessió. El primer que arribi a dins el terreny de joc agafarà la pilota i el seu equip començarà amb la possessió. Es realitzaran 3 series de 6’. L’entrenador marcarà la veu de “JA!” cada 45’’ en la primera sèrie. En la segona sèrie cada 1’ i en la tercera sèrie cada 1’15” TORNADA A LA CALMA REPRESENTACIÓ GRÀFICA15’ TASCA 4. Llançament de faltes directes amb l’oposició de una barrera de defensors, amb l’objectiu de millorar la precisió i potencia en el llançament de tir lliure. Realització d’estiraments passius per finalitzar la sessió. OBSERVACIONS 38
  39. 39. SESSIÓ Nº SESSIÓ 2 DATA 25/08/2011 (Dijous)MICROCICL 8 (transformació especial) FASE Manteniment 1 EOBJECTIU 15 - Disminuir el temps de velocitat de reacció sobre reaccions senzilles i selectives 16 - Augmentar la màxima velocitat en el menor temps possible 20 - Millorar la presa de decisions en transicions atac-defensa (contraatac i replegament)CONTINGUT Velocitat de reacció, Velocitat explosiva i Presa de decisionsDINÀMICA DE - Fase d’optimització del rendimentCÀRREGUESINTERCONEXIÓ - Velocitat de reaccióDE CÀRREGUES - Velocitat explosiva DURACIÓ 1 hora i 45 minuts ESPAI Estadi municipal de Llagostera MATERIAL Pilotes, pitralls i cons JUGADORS 20 jugadors i 3 porters TEMPS ESCALFAMENT GENERAL 15’ Carrera continua per tots els jugadors de la plantilla. Exercicis mobilitat articular: o Moviments circulars de braços en carrera suau. o Rotació interna i externa de la cintura escapular en carrera suau. o Extensió i flexió cintura escapular en carrera suau. o Desplaçament lateral en carrera suau. o Elevació genolls i flexió coxofemoral en carrera suau. o Flexió genolls i extensió coxofemoral en carrera suau. Estiraments estàtics en tensió activa: o Del tren inferior: isquiosurals, quàdriceps, psoes ilíac, gastronemis, adductors, abductors. o Del tronc i paravertebrals. o De la cintura escapular. Treball de força general: (auto carreges o en parelles) o Abdominals laterals (mans toquen al terra) o Abdominals (mans toquen genolls) 39
  40. 40. o ½ Squat més salt o Flexió i extensió braços amb oposició i contraposició. ESPECÍFIC REPRESENTACIÓ GRÀFICA 15’ TASCA 1 ESCALFAMENT. Joc de les 10 passades. Realitzarem l’exercici d’escalfament específic en espai reduït i amb la condició de que per a robar s’ha de tocar el jugador amb pilota. Estiraments individuals actius. Estiraments balístics i estàtics en tensió activa. Realitzar passades per parelles en moviment constant. PART PRINCIPAL DESCRIPCIÓ EXERCICI REPRESENTACIÓ GRÀFICA25’ TASCA 1. Jugada de 5 atacants (1 mig, 2 davanters i 2 extrems) contra 4 defensors (2 centrals i 2 laterals). El mig decideix on inicia la jugada segons el seu criteri i com està col·locada la defensa, cada jugador té diferents automatismes que es relacionen amb els automatismes dels altres jugadors prèviament apresos. Per exemple, si el davanter fa un desmarcatge de recolzament al mig, l’extrem ha de decidir si en fa un en profunditat o si pel contrari, seguirà obert en banda. L’objectiu d’aquest exercici integrat és millorar la velocitat de reacció a partir de les diferents accions que es realitzin en el joc i que es produeixen per la presa de decisions, els jugadors atacants busquen sobrepassar els defensors per a realitzar gol a la porteria contrària mentre que els defensors faran una acció més 40
  41. 41. coordinant i més tàctica per a evitar aquest desbordament. TASCA 2. L’exercici integrat s’inicia en una conservació a un costat del mig del camp on trobem que hi ha un 3 contra25’ 3, un cop roben els atacants, inicien el contraatac a partir de la presa de decisions que faci el portador de la pilota: pot obrir directament a banda contrària, pot jugar en curt amb el davanter, pot encarar i esperar el desdoblament per la seva dreta, etc, sempre segons el criteri del jugador. Els defenses de la possessió han de passar per darrere d’un con abans de poder ajudar als seus companys. És important que els jugadors apliquin els diversos automatismes apresos anteriorment i que intentin acabar la jugada el més ràpid possible. Veiem que dins de l’exercici interactuen 10 jugadors, per tant, l’altre grup de 10 jugadors tindrà temps de recuperació. L’objectiu d’aquest exercici és la presa de decisions, la velocitat explosiva i la velocitat d’execució. TASCA 3. Exercici integrat de situació real de partit però amb dimensions reduïdes on juguen 4 contra 4, dividits en 2 defensors i 2 atacants. Quan un equip ataca, un dels25’ defensors s’incorpora a l’atac per crear superioritat numèrica, quan aquest equip finalitza jugada o perd la pilota, qualsevol dels atacants a de tornar a ajudar al seu defensor per tal de ser 2 defensors contra 3 atacants. Els atacants han d’intentar fer atacs ràpids i amb velocitat i els defensors han d’aguantar i intentar recuperar la pilota per sortir al contraatac. Hi ha 5 equips de 4 jugadors, mentre dos equips estan fent el partit, els altres tres grups recuperen fent un exercici de passades entre ells. Els partits tenen una duració màxima de 2 minuts o s’acaben quan un dels dos equips marca. Tots els equips jugaran entre ells i de forma continuada. L’equip que guanya segueix jugant i al final se 41
  42. 42. sumen les victòries totals per a tenir un “guanyador”. L’objectiu d’aquest exercici és la velocitat de joc, la velocitat explosiva i la presa de decisions. TORNADA A LA CALMA5’ Realització d’estiraments passius. Treball d’estiraments en estàtic: o Del tren inferior: isquiosurals, quàdriceps, psoes ilíac, gastronemis, adductors, abductors. o Del tronc i paravertebrals. o De la cintura escapular. OBSERVACIONS 42
  43. 43. SESSIÓ Nº SESSIÓ 3 DATA 26/08/2011MICROCICLE 8 (transformació FASE Manteniment 1 especial) OBJECTIU 15 - Disminuir el temps de velocitat de reacció sobre reaccions senzilles i selectives 16 - Augmentar la màxima velocitat en el menor temps possible 18 - Mantenir la màxima velocitat un major nombre de vegades 20 - Millorar la presa de decisions en transicions atac-defensa (contraatac i replegament)CONTINGUT - Velocitat de reacció, velocitat màxima, presa de decisions,DINÀMICA DECÀRREGUESINTERCONEXIÓ Presa de decisions i velocitat.DE CÀRREGUES DURACIÓ 1 hora i 40 minuts ESPAI Estadi Municipal de Llagostera MATERIAL Pilotes i cons JUGADORS 20 jugadors i 3 porters. TEMPS ESCALFAMENT GENERAL Carrera continua per tots els jugadors de la plantilla. 15’ Exercicis mobilitat articular: o Moviments circulars de braços en carrera suau. o Rotació interna i externa de la cintura escapular en carrera suau. o Extensió i flexió cintura escapular en carrera suau. o Desplaçament lateral en carrera suau. o Elevació genolls i flexió coxofemoral en carrera suau. o Flexió genolls i extensió coxofemoral en carrera suau. Estiraments estàtics en tensió activa: o Del tren inferior: isquiosurals, quàdriceps, psoes ilíac, gastronemis, adductors, abductors. o Del tronc i paravertebrals. o De la cintura escapular. Treball de força general: (auto carreges o en parelles) 43 o Abdominals laterals (mans toquen al terra)
  44. 44. o Abdominals (mans toquen genolls) o ½ Squat més salt o Flexió i extensió braços amb oposició i contraposició. ESPECÍFIC REPRESENTACIÓ GRÀFICA 10’ TASCA 1 ESCALFAMENT. Exercici integrat en parelles, un dels quals li passa la pilota a l’altre i aquest ha de progressar cap a una de les dues porteries fetes amb cons i ha d’entrar amb la pilota controlada i a màxima velocitat abans de que l’altre jugador hi arribi. No val driblar a l’altre jugador per entrar i si hi arriba després no sumarà un punt. Cada jugador realitza aquesta tasca 10 cops i el temps de recuperació ve donat pel temps que triguen en tornar a realitzar aquest exercici després de que hagin passat altres parelles. (Podem fer aquest exercici alhora en dos parts del camp per tal de que els jugadors no estiguin parats). Estiraments individuals actius. Estiraments balístics i estàtics en tensió activa. Per exemple: imitar xut de futbol. PART PRINCIPAL DESCRIPCIÓ EXERCICI REPRESENTACIÓ GRÀFICA TASCA 1. Hi ha 4 rondos de 4 jugadors i un més al mig tot i15’ que en un rondo no hi ha ningú que robi la pilota. Quan un jugador ha de passar al mig del rondo per pèrdua de pilota passarà al centre del rondo que està vuit (no es pot quedar en el mateix rondo) i ha d’anar en sprint. L’objectiu d’aquest exercici integrat és la Velocitat de Reacció. 44
  45. 45. TASCA 2. Exercici integrat de contraatac. El porter fa un sac de porteria al jugador del centre del camp. Els defenses25’ laterals que surten de la línia de fons hauran d’esperar a que l’entrenador els hi digui un color per anar al con d’aquell color que hagi dit i després fer el replegament per a evitar el contraatac. El defensa central sortirà i haurà de temporitzar per tal de que els seus companys puguin arribar a temps. Els atacants hauran de fer el contraatac el més ràpid possible (10 segons com a màxim) per tal de donar velocitat a l’acció. Hi haurà altres jugadors esperant a participar, és a dir, es faran onades de participants per a donar descans als que han participat. TASCA 3. Situació real de partit en camp reduït on un dels equips pot escollir en quina porteria ataca, és a dir, la25’ porteria en camp reduït i en el camp de futbol 11 i iniciar així un contraatac. L’objectiu del joc integrat seria la cerca de la velocitat de desplaçament mitjançant el contraatac amb intervenció de presa de decisions. TORNADA A LA CALMA REPRESENTACIÓ GRÀFICA 45
  46. 46. 10’ TASCA 4. Finalització amb precisió. Els jugadors es divideixen en dos grups i realitzaran un ziga-zaga abans de finalitzar. Hi haurà 2 pitralls verds i 2 pitralls vermells i serà l’entrenador qui digui un color, el futbolista haurà de rematar a un dels dos pitralls de la porteria. L’objectiu tècnic és la precisió, l’objectiu tàctic és la presa de decisions i l’objectiu fisiològic és baixar pulsacions per iniciar la tornada a la calma. Realització d’estiraments passius. OBSERVACIONS 46
  47. 47. 2.3.3.1 Justificació de les sessions.Microcicle de transformació especialCom ja sabem, els microcicles tenen una durada aproximada d’una setmana, per raonsbiològiques i socials. Encara que aquesta duració pot variar segons els períodes d’altafreqüència de competició, la naturalesa de l’esport i la complexitat de l’esport. Al nostrecas, parlem del futbol a la categoria de segona divisió B, on per tant, la freqüència decompetició és setmanal. Hem realitzat un estudi profund d’una setmana de competicióon l’equip és trobarà davant d’un rival difícil, i realitzarem un microcicle detransformació especial on dominaran les sessions de caràcter dirigit per sobre de las decaràcter especial, encara que és començant a accentuar aquestes, ja que a la següentsetmana ja apareix un partit important i no volem oblidar la especificitat.Hem escollit la setmana número vuit d’entrenaments, concretament del 12 al 18 desetembre on ens trobem un partit contra una entitat favorita a priori per estar a lesposicions de play-off a la Lliga Adelante i que per tant, a la nostra planificació l’hemconsiderat com un rival amb un nivell de rendiment molt superior a la del nostre equip.Es per aquest motiu que realitzarem aquest tipus de microcicle.Fases i dinàmica de carreguesEn els microcicles estructurats, és important diferenciar la setmana en fases segons elsdies en el que ens trobem. Tenint en compte que a la nostre competició, els partits esjuguen els diumenges, la estructura que utilitzarem serà la següent:Dilluns: Fem una fase recuperadora completa, on haurem de facilitar una recuperaciófísica i psicològica del partit anterior. Decidim donar dia lliure als nostres jugadors,degut a la semi professional de l’equip, on es lògic que tinguin un dia de descans, i emescollit aquest perquè es el que té més sentit. En el cas de ser un equip professional, esbuscaria una sessió regenerativa i una tarda o dia següent de descans, per tant no ensallunyem tant de la màxima eficàcia.Dimarts: Farem una sessió de recuperació que s’inclou dins la fase de recuperació delpartit anterior. L’objectiu bàsic és facilitar la recuperació física i psicològica del partitanterior. La dinàmica de càrregues que es recomana és d’un volum i intensitats baixes.En funció del nivell de professionalització de l’equip es pot plantejar una sessióregenerativa el dia següent del partit una sessió de descans el dia següent, però nosaltresho hem distribuït al revés.La primera part de la sessió constarà de treball de càrregues dirigides al gimnàs, per fertreballs de força de resistència amb càrregues baixes mitjançant maquinaria com 47

×