Your SlideShare is downloading. ×
Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Planificació, organització i avaluació d'una estada esportiva escolar a ventalló

640

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
640
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. ESTADA A VENTALLÓACTIVITATS FÍSIQUES AL MEDI NATURAL ALUMNAT DE 4RT D’ESO DE L’IES “EUSES” DE SALT COMPONENTS: ALBERTO GARCÍA, TONI GRIMA, ORIOL RIBAS, JAVI SÁNCHEZ I JORDI SOLÀ. CURS: 3ER DE CIÈNCIES ACT. FÍSICA I L’ESPORT ASSIGNATURA: ACTIVITAT FÍSICA A LA NATURA PROFESSOR: RICARD PRADAS CASAS DATA D’ENTREGA: 31 DE MAIG DEL 2012
  • 2. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ 2. FONAMENTACIÓ TEÒRICA 2.1.BTT 2.2.TREKKING 2.3.ORIENTACIÓ 2.4.ESCALADA 3. PREPARACIÓ DEL PROJECTE PEDAGÒGIC 4. ORGANITZACIÓ DE L’ESTADA 5. EVALUACIÓ DE LES ACTIVITATS 6. CONCLUSIÓ 7. FONTS BIBLIOGRÀFIQUES 8. ANNEX 2
  • 3. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.2.FONAMENTACIÓ TEÒRICA2.1. BTT- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALSTrobem diverses definicions de la BTT:Segons Sassi (1993) la BTT és una forma nova d’excursionisme que aconsegueixcombinar l’amor a la naturalesa i la afició a l’esport, al ciclisme i a l’aventura: en altresparaules, la BTT és l’expressió millor del “trekking en dos rodes”.Segons Moreno (2011) la BTT és lactivitat esportiva que es realitza sobre una bicicletade muntanya (o BTT, Bicicleta Tot Terreny) en terrenys muntanyosos. Per extensió,saplica el terme a tots els altres terrenys o camp a través que presenten moltes de lesdificultats existents en els terrenys muntanyosos, com són terrenys diversos: sorra, terra,fang, rierols, etc.; obstacles: buits, pedres, troncs, branques, penya-segats, etc. pendentsdiverses i rutes sinuoses.Segons Peñalver (2004) la BTT és un esport en el que els ciclistes desafien a lanaturalesa i la recorren en bicicleta, sense importat les pujades, baixades, fang o aigua. Isi bé la disciplina es practica en tota la temporada, és a l’estiu quan els “bikers”apareixen per totes parts. La BTT és una nova forma de gaudir de la muntanya, l’únicrequisit per practicar aquest esport és posseí una bicicleta de muntanya o MTB, sempre iquan tinguis molta clar l’aspecte de la seguretat.El que s’ha de tenir clar en tot moment que BTT significa Bicicleta Tot Terreny, aixòvol dir que la BTT és una bicicleta que és bona per a moltes classes de terrenys.Parlant de la BTT, és important saber diferenciar una bicicleta BTT a una bicicleta decarretera. Segons Carmichael i Burke (2004) si tenim previst rodar principalment forade la carreta, s’ha d’escollir una bicicleta de muntanya. Aquesta consta d’una granquantitat de marxes i amb uns pneumàtics amples de baixa pressió (per suportar més elscops, forats, pedres, etc.). Les BTT són molt bones per pedalejar pujant i baixantcarreteres secundàries i per camins.Aquesta classe de bicicleta té menys punxades que la bicicleta de ciclista, gràcies alsseus pneumàtics amples, i pots frenar-te amb major rapidesa gràcies als seus voladisses 3
  • 4. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.palanques de fre similars a les de les motocicletes. Tot i que trobem alguns problemesen els llargs recorreguts amb BTT: posició dreta del ciclista, el pes extra de la bicicleta ila classe de pneumàtics.Per altra banda, trobem les bicicletes de carretera, molt diferents de les BTT en moltsaspectes. Segons Carmichael i Burke (2004) les bicicletes de carretera ofereixen millorresistència al rodament que una BTT, però també tenen un rodament menys segur,especialment sobre paviment o sobre carreteres amb sots. Encara que aquesta classe debicicleta tingui una amplitud de marxes més estreta que les BTT, amb una marxa granmajor i una marxa petita menys adaptable. No obstant, s’agraeix les marxes més gransd’aquestes bicicletes en els descens llargs.Avui en dia, una gran diferencia en les BTT i les bicicletes de carretera és el nombre deventes. Hi ha moltes més classes i més nombre de BTT que no pas de bicicletes decarreta, tot i que això cada cop va canviant, les bicicletes de carretera estan guanyantprotagonisme progressivament. Però al dia d’avui, adquirir una bicicleta de carretera ésmolt car i hi ha moltes menys possibilitats d’elecció. - BREU RESSENYA HISTÒRICASegons Cosillas i Gelabert (2010) la història de la BTT és molt recent. Els primersreferents històrics d’utilització de les bicicletes per pistes forestals els trobem al voltantdels anys 70. Però la bicicleta com a concepte va néixer molt abans, el 1817. L’alemanyKarl Friedrich Drais va construir un instrument de fusta mogut amb l’impuls dels peusque tocaven al terra.L’Excelsior fou la mare de lesbicicletes de muntanya, tenia les llantesi les cobertes més grosses, era unamàquina ben construïda, sòlida, quasiindestructible. Aquesta bicicleta teniaarrels alemanyes, concretament, IgnazSchwinn.La Schwinn Excelsior va ser, sense capmena de dubte, l’antecessora de les mountain bikes actuals. Per altra banda, la SchwinnPhantom tenia unes rodes iguals que les BTT actuals: cobertes grosses de dues polzades 4
  • 5. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.i rodes de 26 polzades de diàmetre, manillar ample, més distància entre eixos, cosa quela feia més estable a altes velocitats, i un pes de quasi 23 kg i una gran comoditat.Segons Sassi (1993) Gary Fisher, un dels pioners del MTB (BTT), va modificar la sevaSchwinn, aplicant canvis de velocitat, per poder utilitzar-la també en pujades i no nomésen descensos.Molt aviat, Joe Breeze va comprendre que el secret de les velles Schwinn era lageometria del quadre. Aquestes consideracions el van impulsar a construir bicicletesnoves amb vestidors d’una geometria similar, però equipades amb grups més eficients:havia nascut la MTB.Segons Costillas i Gelabert (2010) l’any 1980, a la Fira de les Dues Rodes de LongBeach, es presenten oficialment les primeres creacions comercials de bicicletes demuntanya. No van ser pocs els que es van riure d’aquelles bicicletes, que a primera vistasemblaven complicades i lentes.El 1982, provinents d’Alemanya i principalment de França, arriben les primeres BTT acasa nostra. Durant els anys 1985 i 1987 es produeix el boom més alt en al fabricació debicicletes.Les bicicletes de muntanya són autèntiques meravelles de la tècnica, són probablementunes de les màquines que més han evolucionat en pocs anys. I són fruit de les personesque han demostrat ganes d’experimentar el rodar per la muntanya amb màquines dequalitat, que permeten gaudir d’un control plàcid i segur. - MODALITATS I CLASSIFICACIONSSegons Moreno (2011) dins el món de la BTT i a les següents modalitats:Camp a través (Cross Country): aquesta prova consisteix a donar un nombre determinatde voltes a un circuit, la longitud sol estar compresa entre els 8 i els 11 quilòmetres.Allau: es tracta dun circuit que aconsegueix els 1000 metres de desnivell amb unalongitud dentre 15 i 18 Km travessa pistes forestals, camins de còdols, rierols fentdaquesta una prova 100% enduro.Marathon Bike: modalitat que consisteix en una travessia dentre 65 i 100Km.Tot Muntanya (All Mountain): aquesta és una modalitat no competitiva. 5
  • 6. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Enduro: igual que All-Mountain, diferenciant-se daquesta en diversos aspectes, prevalla recerca de baixades més agressives i descensos més propers al DH, són bicis de 140-180 de recorregut i més pesades.Salts (Dirt Jump): aquesta modalitat (competitiva i recreativa) es caracteritza perbicicletes petites, lleugeres i molt resistents. Els ciclistes es mesuren realitzant salts ipiruetes en rampes de terra.Conducció lliure (Freeride): aquesta modalitat (recreativa) es caracteritza per bicicletesque permeten el pedaleig en ascens, però no estan construïdes per a recorreguts llargs.Descens (Downhill): modalitat en la qual es competeix en una muntanya, si pot ser totbaixada, amb varietat de salts (tallats, dobles, altiplans ...).Eslàlom (Slalom): modalitat semblant al Descens, en la qual es competeix en una pistaen baixada, amb banderes i portes a lestil de lesquí.Ascens (Up hill): modalitat en la qual es competeix contra rellotge i distància. El traçatnomés és de pujada i guanya qui faci el menor temps i la major distància en lascens.Rural Bike: modalitat en la qual es competeix en camins de terra plans.Segons Luque (2006) les modalitats de la BTT són molt semblants amb les d’esquí. Lesquals són:BTT de descens: necessiten de infraestructures de remotes mecàniques o de transport ies pràctica en zones alpines o muntanyoses.BTT d’oci: es practica segons l’autor en zones de mitja muntanya o camp. Es plantejacom una forma de descobrir una activitat esportiva.BTT itinerant: activitat itinerant, en varis dies, que es necessita d’una preparació“logística”.BTT trial: recerca d’aquells espais amb màxima dificultats. - MATERIAL DE PRÀCTICAEl principal material per a la practica de la BTTés la bicicleta. La bicicleta consta de diferentsparts (quadres, suspensions, frens, pneumàtics,manillar, seients i pedals) les quals n’hi han dediferent tipus. 6
  • 7. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Segons Costillas i Gelabert (2010) els quadres, juntament amb la forquilla, són la part (Imatge 1: Parts d’una bicicleta segons Sassi 1993)més important de la BTT. Un bon quadre ha de ser lleuger, resistent a la torsió, amb lacapacitat d’absorbir les vibracions més importants sense robar l’energia de la pedalada.Les diferències vindran donades pels materials emprats en al seva elaboració, en lageometria i la tecnologia utilitzada en la construcció i acoblament de tots elscomponents. Trobem quadres construïts amb acer, alumini i materials més exòtics comel titani i les diferents varietats sintètiques com la fibra de carboni.De suspensions en trobem de diferents classes, segons la modalitat de la BTT que facies parlar dels mil·límetres de recorregut que tenen els seus amortidors. - Ral·li: estan per sota o igual als 100mm en la forquilla del davant. - Enduro, trail, all mountain, excursionisme: els valors inicials són entre 100 i 160 mm, fins i tot més. - Free ride: les suspensions estan al voltant de 150 a 200 mm. - Descens: el màxim de mil·límetres, 200 mm.També parlen dels frens i fan una comparativa dels sistemes de frens. (Taula 1: Comparativa dels sistemes de frens segons Costillas i Gelabert 2010)Els pneumàtics, probablement són un dels components que modifiquen més elcomportament de la bicicleta. Es diferencien pel diàmetre o el volum d’aire delpneumàtic. I també per la correcta pressió d’inflat del pneumàtic. 7
  • 8. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.El manillar és el component que incideix d’una forma més directa en la conducció icontrol de la bicicleta. Els podríem classificar per la seva forma: rectes o de doblealçada. El manillar recte, ideal per a ral·li, en canvi el manillar de dues alçades permetun millor control de la bicicleta.El seient suporta el 60% del pes delciclista i juga un paper molt importanten la posició correcta per pedalar. Elsseients es classifiquen segonsl’amplada, la duresa i la forma.Els pedals són els responsables de (Imatge 2: Classes de seients segons Costillas i Gelabert 2010)transmetre l’energia de les cames a tota la mecànica encarregada de la tracció. Hi handiferents classes de pedals, tots amb avantatges iinconvenients. - A: clàssic amb calçapeus de corretges - B: amb puntera - C: de plataforma - D: modalitat automàtica, mixt (automàtic i plataforma) - E: modalitat automàtica, automàtic per les dues cares - F: modalitat automàtica, especial de descens (Imatge 3 i 4: Classes de pedals segons Costillas i Gelabert 2010)Costillas i Gelabert (2010) també parlen de la resta de material i equipament: accessoris,llum i vestimenta. L’accessori més comú, i el primer que s’instal·len la majoria deciclistes, és el ciclocomputador. És un aparell que ens permet saber tot un conjunt dedades que ens serviran per si volem repetir alguna ruta que ja haguem fet. En l’actualitatmolts d’aquests accessoris ja integren pulsòmetre, altímetre, brúixola, baròmetre,termòmetre, memòries per prendre dades puntals, cablejat sense fil... són veritablesminicomputadors.Un altre accessori més actual és el GPS, el qual reuneix tres qualitats: la funcióciclocomputador ens proporciona la nostra ubicació i alhora permet seguir o gravar unitinerari. 8
  • 9. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Existeixen sortides nocturnes de BTT les quals requereixen de llums amb una potènciaprou elevada per poder veure-hi. Segons Costillas i Gelabert (2010) és recomanableportar una llum fixada al manillar (leds d’alta lluminositat) i un frontal al cap (al·logen),per il·luminar els llocs on mirem.Per últim, trobem l’equipament del ciclista (la vestimenta) el qual consta d’un pantaló imallot curt o llarg segons el criteri personal, un mallot de màniga curta, un casc (perprotegir el cap d’una possible caiguda), unes ulleres protectores (de vidre), uns guants(per protegir-te del fred, de les caigudes i per protegir els dits dels esbarzers o lesbranques), una motxilla (per guardar coses com roba o menja o aigua) i un bon calçat. - REVISIÓ DEL REGLAMENT: ASPECTES MÉS RELLEVANTSDins el món de la bicicleta hi ha diverses disciplines esportives (carretera, pista, BTT-RAID competició, BTT-Pedalades, descens, etc.), dins d’aquestes disciplines trobemdiferents categories segons l’edat (elit, junior, cadet, dones, etc.) i dins d’aquestescategories trobem varies competicions. Cadascuna d’aquestes competicions té el seureglament, però hi han algunes regles que són per a totes les competicions, categories idisciplines. Els reglaments de les diverses competicions es poden trobar ahttp://www.ciclisme.cat/contenido.php?seccion=normativa_btt, recuperat el 13 de maiga www.ciclisme.cat. - RISCOS I PREVENCIONSDins dels riscos i prevencions que hem de tenir en compte en els ciclistes de muntanyatrobem: la lumbàlgia (dolor d’esquena), la prevenció d’accidents, les patologies pel fredi ciclisme sota la pluja.Segons Costillas i Gelabert (2010) l’esquena dels aficionats a l’esport de la bicicleta ésprobablement la part del cos que planteja més consultes i visites als especialistes:metges esportius, traumatòlegs i fisioterapeutes, juntament amb els problemes al’articulació dels genolls.La musculatura lumbar està constantment en tensió per la posició que tenim al damuntde la bicicleta, inclinats endavant amb l’esquena corbada. Si sovint i de forma periòdicano li dediquem atenció fent estiraments i exercicis específics per compensar els 9
  • 10. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.desequilibris musculars que es creen entre l’esquena i la part abdominal, és fàcil acabarpatint dolor d’esquena o lumbàlgies cròniques que poden arribar a ser greus.Una forma de descarregar tensió seria de tant en tant poder fer un aturada i estirar-nosuns instants al terra, panxa amunt, i alternativament aixecar una cama doblegant elgenoll, que agafarem amb les mans i l’estirarem fins a l’espatlla per aconseguir tocarl’espatlla contrària.Amb tots els problemes que podem tenir de dolor d’esquena en la pràctica del ciclismede muntanya, és primordial potenciar la musculatura abdominal i la seva antagonista, leslumbars, complementant-ho cada setmana amb exercicis per estirar lumbars.Segons Sassi (1993) la prevenció dels accidents es pot realitzar de diferents formes que,no obstant, tenen una mateixa base: el sentit comú.- La elecció dels itineraris ha d’estar sempre en relació directa amb les capacitats de cadascú. Capacitats que cal aprendre a no sobrevalorar.- Els passos més difícils s’han d’avaluar amb cura abans d’afrontar-los, i si fora cas, és millor superar-los a peu.- És essencial comprovar el perfecte estat de la MTB, no només abans de la ruta, sinó també durant l’excursió, sobre tot en el que es refereix a la eficàcia del sistema de frens.- S’ha de tindre molt en cura amb la vestimenta, en funció de les condicions climàtiques.- És aconsellable la utilització del casc.- És convenient rehidratar-se i alimentar-se de forma adequada.- Durant les excursions no es convenient establir competicions; la competició, no només indueix a infravalorar les situacions de perill que es poden trobar, sinó que incrementa el nivell de perill.En una ruta amb BTT pots patir una patologia pel fred les quals solen succeir durant unaparada. Segons Sassi (1993) a vegades durant aquesta estància, es sent calor i latendència és treure’s la roba, la evaporació del suor, propiciada pel vent o al temperaturaambiental, pot provocar una fredor ràpida de l’organisme, amb la conseqüència apariciód’aquestes patologies. La prevenció es basa en una norma molt senzilla: evita descensosbrucs de temperatura, sobre tot en els entorns més freds. 10
  • 11. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.No totes les excursions amb BTT t’acompanya sempre un clima esplèndid, pots sortiramb bicicleta sota la pluja, tot i que la majoria de la gent, quan plou no surt. SegonsSassi (1993: 184) no conviene salir si llueve con intensidad, sobre todo en zones que nose conecen; però una excursión breve cuando llovizna, con las debidas precauciones,puede ser una experiència agradable.En aquest cas de que sortir sota la pluja cal abrigar-se molt bé, tant de la pluja com delfred. Segons Sassi (1993: 184) al finalitzar la escursión, es necesario secarse lo antespossible, cuidadosament, prestando una atención especial a los cabellos, conpreferència después de una buena ducha.Per altra banda, diferenciat dels riscos i prevencions dels ciclistes, trobem mesurespreventives per l’impacte ambiental del medi natural. Segons Farías i Sallent (2009)alguns exemples de mesures preventives són les següents:- Delimitar en la major mesura possible el traçat de l’itinerari principal dissuadint l’ús o creació de senders alternatius... (col·locant troncs, pedres, senyalitzacions específiques, etc.).- Tractar amb especial atenció les característiques de drenatge dels mateixos. Valorant en profunditat el disseny o la gestió (manteniment) dels diferents itineraris en relació a la pendent i angles de gir inclòs en els diferents trams.- Realitzar un correcte manteniment dels trams d’itineraris intentant minimitzar la seva amplitud per tal d’evitar els impactes i la velocitat de circulació.- Evitar que el traçat de l’oferta d’itineraris passi per zones d’elevada o crítica sensibilitat ambiental (hàbitats, fauna, etc.).- Educar i sensibilitzar als practicants en el mínim impacte mitjançant l’elaboració de diferents programes de informació, educació o sensibilització (residus, comportament apropiat, etc.).- Implicar als practicants en el disseny de recorreguts, en les mesures reguladores i en els missatges de sensibilització.- Senyalitzar adequadament en el cas que correspon (en funció de la normativa existent o coneixements científics o tècnics pertinents) les èpoques de l’any més adequades per l’ús dels itineraris en qüestió.- ASPECTES TÈCNICS 11
  • 12. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.La BTT té molts aspectes tècnics com poden ser: la posició del cos segons el tram, elsgirs, els frens, els canvis de marxa, etc.Segons Costillas i Gelabert (2010) la posició del cos ha d’estar com més a prop delterra, per tal d’obtenir una millor estabilitat i equilibri.En el cas de les pujades ens desplaçarem pel seient des del darrere fins a més endavantencongint els braços i fent força estirant el manillar a mesura que augmenta el pendent.Si el terreny es compliqués molt, aniríem més estona alternant drets al damunt de labicicleta. Si ens quedéssim sense força o no poguéssim pujar a causa del nostre nivelltècnic, ens quedarà el recurs de baixar de la bicicleta i continuar caminant.En l’apartat de descensos, la posició més habitual és anar drets sobre els pedals amb lescames semiflexionades, per adaptar-nos millor al terreny i disposar d’una millor llibertatde moviments. En aquesta posició podem moure el cos en totes direccions per anarcorregint els desequilibris que el terreny ens produeixi. A mesura que augmenta lainclinació, el cos també l’inclinarem més enrere, fins i tot en situacions més extremes elcul pot arribar a tocar la roda posterior. Si la baixada és molt complicada sempre hi hal’opció de baixar a peu.Segons Sassi (1993) la postura correcta sobre la BTT depèn de les característiques delquadre i, a més a més, de la col·locació del selló i del manillar a una altura adequada iamb una distància convenient entre ambdós.La regulació correcta de l’altura del selló s’aconsegueix quan, al pedalejar cap enrederaamb els talons col·locats en el rastral del pedal, la cama s’estira totalment senseprovocar oscil·lacions laterals de la pelvis. També, quan el pedal arriba el punt mortinferior, la cama no ha d’estar totalment amb extensió, amb això sabem si el selló està al’alçada correcte o no. Sobre la BTT s’ha tenir una inclinació del bust que permetiaconseguir una distribució correcta del pes entre la roda de davant i la de darrera.En pujades cal seguir algunes precaucions especials:- Desplaçar el pes cap endavant, avançant amb els hombros.- Aconseguir que les traccions exercides pels braços sobre el manillar no siguin massa energètiques i no provoquin serpents de les rodes davanteres o desviacions de la trajectòria ideal d’aquesta. Per aconseguir tal control de la màquina, és necessari que existeixi una acció sinèrgica estabilitzant de tots els músculs del cos. 12
  • 13. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.- Aplicant la força en els pedals amb la major uniformitat possible.En els descens molt bruscos, el pes del cos té que col·locar-se cap endarrere peraugmentar tot el possible al càrrega en la roda davantera i per baixar el centre degravetat. Quan la pendent és molt marcada o quan es baixa per senders de escalons ambuna inclinació considerable, la pelvis s’ha de situar totalment per darrera del selló i elmés a baix possible. Quan el descens és molt ràpid i el fons molt accidentat, ésaconsellable mantenir-se fora del selló, és a dir, aixecar-se d’aquest, recolzant-te en elspedals, per atenuar millor els salts provocats per les irregularitats del terreny. Lacol·locació de les cames, que hauran d’estar lleugerament plegades, afavoririen tambél’amortiguació.Altres aspectes tècnics a tenir en compte, a part de la posició del cos és el pedaleig i elcanvi de marxes de la BTT. Segons Carmichael i Burke (2004) els ciclistes inexpertstenen tendència a pedalejar amb marxes massa llargues per ells, i amb una cadènciamassa lenta. Els ciclistes principiants haurien d’esforçar-se per pedalejar a unes 70 RPM(repeticions per minut). La cadència del pedaleig pot cronometrar-se fàcilment contantel pedaleig cap a baix d’un peu durant 15 segons i multiplicant després el total per 4. Elterreny pel que anem determinarà la amplitud de les marxes que utilitzarem.Si anem per una àrea muntanyosa, utilitzarem marxes més curtes; si anem per una àreaplana, utilitzarem marxes més llargues.A continuació trobem una imatge del sistema del canvi de marxes d’una bicicleta. (Imatge 5: Sistema del canvi de marxes d’una bicicleta segons Carmichael i Burke 2004)Uns altres dos aspectes molt importants són: la utilització dels frens i la superaciód’obstacles naturals. Segons Sassi (1993) per no córrer riscos innecessaris, és 13
  • 14. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.indispensable que els frens funcionin a la perfecció: no només han de permetre elbloqueig de la roda, sinó que també han d’actuar de forma gradual. Al utilitzar el fredavanter s’ha de vigilar perquè segons el terreny i la força que accionis en el freno potsfer que la bicicleta s’elevi per la part de darrera. Per això, si s’ha de desaccelerar ésmillor accionar ambdós frens. Tant si és en pla com en descens, sempre és millor frenaramb els dos frens que no pas amb un, ja que pot causa una caiguda. En descensos moltllargs, s’ha d’anar modificant la subjecció del manillar, per evitar que, transcorregut uncert temps, es sentin dolors a les mans, el que dificultaria l’operació de seguir frenant.En la tècnica de superació d’obstacles Sassi (1993) ens explica com superar alguns delsobstacles més comuns que ens podem trobar. En la majoria dels casos, per tal de superarun obstacle (tronc, solcs, grans pedres, etc.) s’ha daixecar una mica la roda davantera dela BTT o, per lo menys, alliberar el pes sobre la roda davantera per portar-la fins a latrajectòria nova que es pretén seguir. Tot seguit, s’ha de tornar a carregar el pesràpidament sobre la roda davantera per facilitar la sortida de la roda de darrera.Aquesta acció s’ajuda amb un moviment que, s’anomena “cop de ronyons”, que constad’un impuls cap endavant de la pelvis.Sassi (1993: 130) també diu: “cuando los obstáculos son insuperables o cuando lapendiente es excessiva, la única alternativa es echarse la bicicleta al hombro o avanzarempujándola”.La tàctica en la BTT segons Aravena (2005) està composada pels atletes i les formes decomportament en el desenvolupament de la carrera, el que juntament a les condicionsdel recorregut i el coneixement de l’adversari són imprescindibles per a l’obtenció d’unòptim resultat de competència. La tàctica sempre té un objectiu d’un òptim resultat decompetència.- METODOLOGIA D’INICIACIÓ EN NENS DE 4RT D’ESOEl món de la bicicleta tot terreny prové de la bicicleta normal i corrent, que molts nensdemanen per Reis i que els seus pares els ensenyen a muntar-hi, normalment, primeramb rodetes a darrera i més endavant sense les rodetes. Ara bé, la BTT té molts aspectesdiferents de la bicicleta típica d’anar pel poble, la BTT té aspectes tècnics moltcaracterístics que cal saber-los per realitzar itineraris i rutes correctament. Lametodologia d’iniciació que parlaré a continuació és per a nens de quart d’ESO, que ja 14
  • 15. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.saben anar amb bicicleta, però els i hem d’ensenyar aspectes més tècnics de la BTT comsón els girs, tècnica de pujada i descans, etc. Per a la majoria d’aquests aprenentatgestècnics els ensenyarem segons Manzaneda (2008) i tenint en compte les diferentsmetodologies de Font (2011). En el cas de la BTT utilitzarem un estil d’ensenyament deresolució de problemes (l’alumne a de trobar respostes a un repte plantejat pelprofessor), amb un estil d’aprenentatge individualitzador (es reforça les capacitatsindividuals de l’alumnat) i una estratègia a la pràctica global. En el tema de laconducció de l’activitat seguim una conducció participativa, on l’alumne arriba dediferent manera allà on el professor vol. La sessió serà d’un caire més pràctic, però ambun inici i final teòric, és a dir, un tipus de sessió pràctic-teòrica. Amb aquest classe demetodologia, farem que els alumnes aprenguin i millorin els aspectes tècnics de la BTTper si sols, no dient-los com s’ha de fer, sinó que ells visquin i corregeixin a partir delsseus errors, el nostre paper serà únicament de anar dient diverses exercicis perquè vaginmillorant. 15
  • 16. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.2.2. TREKKING- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALSEl trekking i el senderisme són dos termes semblants, Ayón, Llerena i Vera (2011) elsdefineix com una de les activitats derivades del andinisme amb major difusió a nivellturístic ja que és una proposta de fàcil realització, a través d’ella es viuen experiènciesmolt intenses.Ara bé, una definició específica de trekking es defineix com el terme per extensió com:tot exercici de caminar cert període de temps a la naturalesa en una zona de muntanya.(Enciclopedia de la Montaña, a Colorado 2010).El trekking i el senderisme poden ser semblants, però tenen certs aspectes que elsdiferencien, segons Colorado (2010) els recorreguts de trekking, a diferència delsenderisme, poden transcorri per terrenys més agrestes, variats i dificultosos. El“trekker” (persona que realitza trekking) no només estarà entrenat físicament, sinó quetambé tindrà una base de coneixements. Ara bé, el trekking si no tens aquestsconeixements no hi ha cap problema perquè pots anar amb una guia o una agènciaespecialitzada sobre tot allò que significa viure i fer esport a la muntanya.Colorado (2010: 20) diu: “a pesar de todo, ¿hay que limitarse a disfrutar sólo con elhecho mero de caminar? Pienso que no, que lo rodean otras motivaciones basadas en eldescubrimiento de nuevas sensaciones durante su práctica, compartiendo experienciascon gentes distintas, tomándole el pulso al Planeta a través de la Naturaleza”.- BREU RESSENYA HISTÒRICALa història del trekking està molt relaciona amb el muntanyisme. Segons Colorado(2010) la paraula trekking va arribà a Espanya com anglicisme a començaments delsanys vuitanta, i el seu significat estava relacionat amb l’acció de viatjar o emigrar. Ja enel segle XIX, la paraula “trek” s’utilitzava per referir-se als desplaçaments dels “bóers”(colons d’origen holandes establerts a Sudàfrica) a través de les vastes sabanes enaquella regió del continent negre. 16
  • 17. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.“Trek” té un altre significat segons el “afrikaans”, llengua declarada en 1925 com aoficial en la República Sud-africana, la qual deriva de l’holandès i inclou a més a mésnombrosos termes anglesos i d’altres llengües autòctones.Segons Colorado (2010) fa uns anys el terme trekking era només per referir-se alsviatges més qualificats com a exòtics i llunyans (Andes, Himalaya,...), en l’actualitat esconsideren com a tals molts recorreguts en els Alps, Pirineus, Pics d’Europa, etc.,sempre i quan es diferenciïn de les activitats de senderisme o excursionisme.- MATERIAL DE PRÀCTICAPer realitzar trekking es podria anar amb qualsevol vestimenta, però si es vol estar méssegur, prevenir lesions, etc., el millor es dur el material específic per a aquest esport.Segons Colorado (2010) diferència la vestimenta segons les parts del cos:- Peus o Botes de muntanya, també conegudes com a botes de trekking. Aquest és un dels materials que més a evolucionat en aquests darrers anys. Les botes són l’única part del cos que està amb contacte amb el terra, per aquest motiu són una part molt important en el material per realitzar el trekking, tant per novells com per experts. Aquest tipus de bota ha de tenir uns paràmetres determinats: lleugeresa, impermeabilitat/transpiració, capacitat d’amortiguació/absorció, sola i estructura plantar amb un grau adequat de flexibilitat i antilliscant, comoditat general i capacitat d’assecat. o A part d’una bona bota també s’ha de tenir en compte els mitjons, no semblen de gran importància però en tenen. Colorado (2010: 36) diu: “un mal calcetín puede amargarnos la jornada”. Un mitjó per a la pràctica del trekking ha de tenir: superfície interior arrissada, el mínim de costures, construcció diferenciada (diferència de densitat segons la zona del peu) i ampli nombre de talles.- Cames o El més important de la vestimenta per a les cames és que et protegeixi dels esbarzers, vent lacerant, un sol estiuenc, etc. Per això un bon pantaló/malla hauria de tenir una alta tolerància tèrmica, molt lleuger, molt còmode,, altament resistent, que no s’enganxi a la pell, que tardi en mullar-se i a més a més amb un acceptable grau de aïllament davant el vent. 17
  • 18. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.- Tronc i extremitats superiors o Alhora d’equipar la part del tronc i de les EESS el millor és el sistema “multicapes”, aquest serveix per a totes les activitats físiques a muntanya. Aquests sistema consta principalment de 3 capes: la que està en contacte amb el cos; la capa o capes intermèdies; la exterior que està directament exposada a els elements. Aquest sistema consisteix en anar-te traient o posar peses de roba segons el fred o la calor que tinguis, així s’aconsegueix en tot moment una bona regulació tèrmica. o La majoria de “trekkers” es cobreixen tot menys les mans, cosa que es totalment incorrecta, i a causa d’això sempre són la primera part del cos en refreda. Els guants correctes per al trekking són uns guants prims i amb fins d’aïllament tèrmic.- Cap, ulls i pell o Per a protegir el cap utilitzen una gorreta de llana o un passamuntanyes fi per el vent i la fred. Quan t’has de protegir del sol també pots utilitzar un barret fresquet (per tal de que el cap no se’ns escalfi en excés). o Per quan fa molt de sol t’has de protegir els ulls de la llum amb unes ulleres, gràcies a la qualitat de les seus lents. A part si incorporen unes proteccions laterals seran millor per aquesta classe de protecció. o En el tema pell, tots sabem que els llavis necessiten protecció davant el fent i el sol, però tot i això li fem molt poc cas. Per això es recomana que es posi protecció solar a la pell que toqui directament la llum del sol (la cara). Els metges diuen que t’has de posar crema mitja hora abans de rebre l’impacte del sol i cada aquella protecció només actua durant 1h o 1hi30min com a molt.- RISC I PREVENCIONSEl món del trekking tenim dos riscos: els perills i els accidents. Dins dels perills, segonsColorado (2010), els més habituals són derivats per:- Agents atmosfèrics o Fred i humitat: el fred és fàcil de combatre amb roba i moviment, però si hi ajuntem la humitat pot causar una important pèrdua de calor i conduir a la hipotèrmia (descens involuntari de la temperatura corporal per sota de 35ºC). La millor solució serà roba seca i impermeable. o Vent i tempestat: el vent fa augmentar la perduda de calor corporal, l’única cosa que podem fer és abrigar-nos el màxim fins no notar aquest vent. 18
  • 19. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. o Turmenta: és una combinació dels dos punts anteriors amb presencia de precipitacions. En aquest cas el que s’ha de fer és tornar ràpidament al cotxe, refugi o poble, ja que quedar-se a la muntanya pot ser perillós. o Boira: No tindrem tanta fred com en els altres casos, però un greu problema és que ens dificultarà la vista i en deixarà molt més perduts. o Radiació solar: a mesura que es va augmentant l’alçada l’efecte dels raigs ultraviolada augmenta. Això pot provocar cremades a la pell, per això la solució és l’aplicació de crema solar d’alta protecció. A més a més portar unes ulleres de sol et protegiran els ulls d’aquests raigs.- Despreniments o Caiguda de pedres: poden ser provocades per fortes pluges, gelades, dilatacions del terreny i fins i tot per el pas innocent d’algun animal. Per això cal evitar les zones exposades com canals, parets de roca descomposta, vessants de pedres soltes, etc. Si no s’ha pogut evitar, llavors avisarem amb un crit (PEDRA!) per alertà a la gent que estigui a prop nostre. o Allaus: és el lliscament d’una massa de neu després de la ruptura de l’equilibri que manté unides les capes de les diferents nevades.- El medi que ens rodeja o Animals perillosos: aquests no es solen acostar a la presencia humana, però si és així el que s’haurà de fer és evitar actituds provocatives o desafiants, actituds provocatives o desafiants i ignorar la seva presència. Un altre aspecte a tenir en compte és el de les cries dels animals, en que la nostre intenció sigui bona les mares no ho saben i et poden atacar per tal de protegir la seva cria. o Plantes perilloses: prohibit menjar fruits o bolets desconeguts (si no s’és un expert), ja que poden provocar afectes secundaris. Una planta que tothom a sentit a parlar, les ortigues, s’ha de tenir molta cura i evitar els pantalons curts, ja que pot provocar aquells insuportable coïssor. o Rius: ens causen dos problemes, el tema de travessar-los i el de beure la seva aigua. En el primer cas, s’ha de buscar sempre l’hora del dia en que hi hagi menys cabal i la corrent sigui més fluixa. En el cas de beure-la, no es recomana ja que no es sap l’origen d’aquella aigua i si algun animal salvatge la contaminat o no. 19
  • 20. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. o Geleres i glaceres: en aquests casos cal tenir molt el compte no relliscar i caure ja que pot ser greu. El pas més segur de les glaceres és pel mig, ja que el glaciar es desplaça més ràpid pel centra que pels costats. o L’altura: l’altitud és un aspecte molt perillós en el món del trekking, ja que la gent li dóna molt poca importància, però quan s’està a 3.500-4.000 m d’altitud comencen a haver-hi efectes a l’organisme que s’han de tenir molt en compte. Una aclimatació deficient o incomplerta suposarà el fracàs de l’activitat.- La nostra actitud personal (la primera causa provocadora d’accidents) o No sortir sol: sempre anar amb més gent, sinó és el cas d’una excursió curta i freqüentada. o Equip inadequat: sempre s’ha de planificar bé la ruta i anar equipat adequadament amb el material esmentat anteriorment. o Falta d’entrenament: és un error bastant comú, sobretot el de no preveure energies ni per anar ni per tornar. Sempre cal evitar arribar al límit de les teves energies, per si passes alguna cosa que requerís d’aquesta energia. o Lesions: les principals lesions es produeixen en els peus, ja que són la part del cos que té contacte amb el terra irregular. Cal tenir un higiene correcte, bon calçat, prevenció i tractament d’ampolles o un altre tipus de ferida, etc. o La nit: en sí no és un perill, tot depèn d’on ens enxampa. Per això cal planificar l’hora d’arribada perquè no coincideixi amb la nit, a part no és de més portar sempre una llanterna dins la motxilla.Un altre perill que ens explica Colorado (2010) és el “què fer en cas de perdre’s”. Elshumans quan ens perdem hem de tenir molt en conte dos sentits: la vista i l’oïda.La vista per observar arbres, camins, i altres aspectes que ens sonin o ens recordin azones que coneixem o per on haguem passat. L’altre sentit, l’oïda, per escoltar sorolls(animals, riu, altres persones) per ajudar-nos a orientar-nos millor. Per tant, quan ensperdem s’han d’utilitzar molt aquests dos sentits, però també és molt important mantenirla calma i no posar-se nerviós.Segons Colorado (2010) a la muntanya el risc “zero” no existeix, sempre podemveure’ns afectats per un accident de forma directa o indirectament, tant per a novellscom per a experts. Aquests accidents són provocats per una acumulació de petiteserrades relacionades entre sí. En cas d’accident, el primer que s’ha de fer és una 20
  • 21. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.avaluació general de la situació, abans de fer cap acció precipitada. La primera mesura ila més important és protegir a la víctima i a tu de qualsevol perill dels voltants. Quans’està totalment segur s’ha d’avaluar el seu estat (visualment i verbalment), a part unaspecte molt important és que: no es pot moure a la víctima (està totalment prohibit) sino és perillós per a la seva vida. Després d’aquest pas passem el de reconeixement deconsciència, si està conscient li farem preguntes per saber que li ha passat, si no estàconscient hauran de mirar les constants vitals (pols i respiració). A partir d’aquícomençaríem a administrar els primers auxilis que corresponguin si se’n sap, sinó l’únicque es podria fer seria trucar i cridar demanant ajuda.La forma més ràpida de donar avís és viatelèfon o radio, ara bé si ens trobem al casque veiem a algú que ens veu, però queno ens pot sentir, existeix una normainternacional de petició de socors. (Imatge 6: Normes internacionals de petició de socors segons Colorado 2010)- ASPECTES TÈCNICSTothom a una certa edat sap caminar, ara bé la forma de caminar en els diferents tramsque et pots trobar practicant trekking es necessita saber diferents tècniques de marxa.Segons Colorado (2010) separa les tècniques de marxa en: tècniques de marxa bàsiques(el ritme, la pujada i el descens) i tècniques específics (tarteres, pedreres, desprenimentsde terreny, pendents d’herba, vegetació espessa, encreuament de rius, geleres iglaceres).A continuació explicaré més detalladament les bàsiques i breument les específiques.- Ritme: l’adequat és aquell que podem mantenir durant el temps que duri l’activitat prevista. Sempre caminarem a un ritme que no dificulti la respiració, sempre tenint en compte els factors externs com són la carga que s’ha de transportar, el tipus de terreny, imprevistos meteorològics, etc.- Ascens: s’ha de tenir en compte que la longitud de la calçada serà menor respecte quan anem per planer, també s’ha d’evitar pujar de “puntetes”. Un altre aspecte important és que, en 21
  • 22. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. pendents molt pronunciades no s’anirà en línia recta, sinó que s’anirà progressant fent diagonals.- Descens: és molt important col·locar el nostre centre de gravetat enrederit respecte els peus, per tal d’evitar la caiguda endavant. A més a més, al realitzar descensos és necessari flexionar una mica els genolls. Al igual que en l’ascens, en pendents molt pronunciades es baixarà anant fent diagonals.- Tarteres: és un terreny cobert per roques de mida mitjana i gran. En aquest cas, primer de tot s’haurà de mirar i veure el traçat més adequatPosició del cos en ascens de la (Imatge 7: i llavors a mig (superior) i descens (inferior) segons Corolado 2010) tartera anar avançant.- Pedreres: és un terreny amb pedres soltes de mida mitjana, petita i molt petita. Per avançar, s’han de buscar les pedres més grans, o bé trepitjar dos pedres petites amb el peu.- Despreniments de terreny: sol donar-se en zones de poca vegetació en el les pedres no tenen a on retenir-se. En aquests casos, sempre que es detecti que en una zona hi ha perill de despreniments de terreny és millor buscar un altra ruta (tot i que es faci més volta), però més volta també significa nous paisatges i gaudir més.- Pendents d’herba: el problema més greu és al relliscar, per això intentarem donar suport a tota la sola, aprofitant el munt d’herba junta o les seves depressions.- Vegetació espessa: són paisatges d’abundant vegetació, en aquests terrenys es poden fer dues coses, canviar de ruta o bé tapar-se bé amb roba per evitar ferides i frecs.Els altres tres aspectes tècnics específics (creuaments de rius, geleres i glaceres) pensoque no són de gran importància, ja que difícilment s’ho trobaran.- METODOLOGIA D’INICIACIÓ EN NENS DE 4RT D’ESOEl trekking no és simplement caminar per una muntanya amb camins marcats, a vegadest’has d’endinsar per esbarzers, terrenys pedregosos, i molts altres classes de terrenys quecal saber com actuar (com travessar) en cas de trobar-te un cas com aquests. Per això enla pràctica es durà a terme una excursió pels voltants de ventalló on hi ha una granvegetació. La metodologia d’aquesta modalitat segueix els criteris de Manzaneda (2008)i s’han tingut en compte la metodologia que planteja Font (2011). L’estil d’ensenyamentserà el descobriment guiat (on una seqüència de preguntes o propostes del professorportaran a trobar la resposta correcte als alumnes), amb un estil d’aprenentatgesocialitzador (es reforça les capacitats socials de l’alumnat) i una estratègia a la pràctica 22
  • 23. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.global. En el tema de la conducció de l’activitat seguim una conducció participativa, onl’alumne arriba de diferent manera allà on el professor vol. La sessió serià totalmentpràctica, amb un inici i fi teòric parlant de temes bàsics del trekking. Amb aquest classede metodologia i estil de sessió farem que els alumnes aprenguin amb diversió i no siguiun aprenentatge totalment a base de teoria.2.3. ORIENTACIÓ- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALSTal com defineix Pizarro L., lesport de la orientació és: “Una carrera, que normalmentes realitza a peu, i consisteix en realitzar un recorregut definit per varis punts que estroben senyalats mitjançant postes o balises. Lobjectiu és completar el recorregut en elmenor temps possible, havent passat per tots els punts de control, i amb lajuda únicadun mapa del terreny i en ocasions duna brúixola”.El mapa del terreny és donat als participants en el moment en que comença la cursa is’inicia el cronòmetre. Sels hi sol entregar el mapa amb les balises marcades i tambéassenyalats els punts característics del terreny (camps de cultiu, carreteres, camins,...),sels entrega un full amb la descripció de controls, on sexplica exactamentlemplaçament de la fita, i una tarja de control per controlar les fites trobades.Granero i Baena (2010) expliquen que els elements necessaris per a realitzar unaorientació esportiva són el mapa de orientació, la brúixola, la targeta de control, el llocde control i la descripció dels controls.Els aspectes fonamentals que s’han de saber són: - El mapa: És la representació gràfica, a escala, d’un terreny amb tots els seus accidents geogràfics sobre una superfície plana. - Les coordenades geogràfiques: Son línies imaginaries que quadriculen el mapa de sud a nord i de oest a est rodejant la terra. Per tant, la terra està dividida longitudinalment per meridians i transversalment per paral·lels. - La escala: és la relació constant entre les dimensions del mapa i les que existeixen realment en el terreny. 23
  • 24. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. - Les corbes de nivell: Són línies formades per tots els punts que es troben a la mateixa altura i en el seu conjunt representen els desnivells del terreny. o La equidistància: és la distancia vertical entre els diversos plans amb els que es talla imaginàriament el terreny, és a dir, la distancia entre dos corbes de nivell accessòries. o La llegenda i signes convencionals: És la simbologia que representa les dades del terreny en el mapa i sempre a escala. Són convencionals. - BREU RESSENYA HISTÒRICATal com explica Perez (2011) i confirmat per molts altres autors: “Les competicionsdorientació tenen prop de cent anys d’història. Els seus orígens es centren en els païsosNòrdics i sorgeixen en el àmbit militar. En el 1942 ja estava com a assignatura escolar aSuècia i el 1949 va adquirir nivell olímpic en la modalitat dorientació amb esquis.”En el 1888 es va utilitzar la paraula orientació per primera vegada amb sentit esportiu.El 1897 es va realitzar a Tjalve (Suècia) la primera carrera oberta al públic. Durant laprimera guerra mundial aquest esport només va sobreviure a Suècia. En el 1919 es varealitzar el que seria la primera carrera moderna, a prop d’Estocolm, amb 217participants i organitzada pel comandant Ernest Killander. Gràcies a això en elssegüents anys aquest esport es va anar propagant i es van establir els reglaments bàsicsque han marcat la configuració de lactual. Després de la segona guerra mundial, es vapropagar als països nòrdics, al resta dEuropa i als Estats Units, fundant-se el 1961 laFederació Internacional dOrientació (IOF).Segons Granero i Baena (2010) afirmen que a Espanya va arribar cap al 1960 però no vaser fins els 1970, tal com afirma també Pérez (2011), de la ma del mestre desgrimaSuec Martin Kronlud, que es va començar a propagar gràcies a la seva feina laboral alINEF de Madrid, incloent la orientació com preparació física i recreativa als seusalumnes. Nou anys després es va crear la primera associació, anomenada: “AsociaciónAmigos de la Orientación”. 24
  • 25. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.A Catalunya, tal com remarca larticle de Ferran Santoyo Medina, la Federació deCurses dOrientació de Catalunya es va fundar el 13 de juliol del 1988. - REGLAMENTEl reglament de la orientació pot arribar a ser molt extens, i pot anar canviant depenentdel tipus de carrera d’orientació que es realitzi, però un resum d’aquest reglament deforma global seria: - La honestedat esportiva del orientador és un principi fonamental - La orientació de competició es practica en silenci i els corredors no poden intercanviar informació de cap mena durant la prova. - Està prohibit realitzar part o totalitat del recorregut amb la col·laboració d’un o més corredors. - Està prohibit seguir a un altre corredor per aprofitar-se del seu millor nivell tècnic. - El recorregut es té que fer en l’ordre oficial dels controls - És obligatori atendre a un corredor que hagi sofert un accident - Cada participant té que respectar a tercers, així com les propietats privades, cultius i zones de repoblació forestal. - Els competidors de les categories de NO iniciats, tenen que cedir el pas als corredors de les altres categories. - El corredor que no finalitzi la competició tindrà que comunicar-ho en el control d’arribada. - El lloc de reunió no poden quedar-hi brosses. - La organització té dret a verificar la tarja de control en qualsevol moment - Cada participant accepta el reglament de les Carreres d’orientació i participa, exclusivament, sota la seva responsabilitat.Aquesta és una informació extreta del bolletí Catalunya Orientació. FCOC. - MODALITATS I CLASSIFICACIONS 25
  • 26. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Actualment Granero i Baena (2010) afirmen que existeixen nombroses modalitatsd’orientació esportiva, que es poden dividir amb funció de diferents criteris com: - Segons els equips: individuals o per relleus - Segons la hora del dia: diürna o nocturna - Segons l’ordre de pas pels controls: en línia (obligatori seguir un recorregut) o sense ordre de pas. - Segons la forma de desplaçament: a peu, esquí, bicicleta, a cavall, espeleologia, fons marítim, etc. - Segons la distància: esprint (el guanyador tardarà menys de 15’), curta (menys de 30’), clàssica (aproximadament una hora), llarga (1 hora i mitja), marató (requereix una pernocta).La FCOC (federació de curses d’orientació catalana), considera que les principalsmodalitats més importants són les següents: - A pau, amb les seves modalitats: distancia llaga, mitja, ultra-llarga, relleus, esprint i nocturna. - Rogaine (cursa en grup o peu) en la modalitat de 3 hores, 6 hores, o 24 hores. - Raids d’aventura (diferents proves, distàncies i temps). - Orientació en bicicleta de muntanya (btt-o), en modalitat de mitja, llarga i esprint.Les categories oficials sapliquen a totes les curses oficials de la Federació Catalana deCurses dOrientació (FCOC), i per tant tots els seus federats ho han destar en unadeterminada categoria. Les categories populars sapliquen en curses no oficials, tant perfederats com per persones que practiquen aquest esport de forma esporàdica. - NI (no iniciats): Categoria d’iniciació (sense diferenciació per edats) - H14 / D14 : Homes / Dones de fins a 14 anys. - H16 / D16 : Homes / Dones de fins de 15 a 16 anys. - H18 / D18 : Homes / Dones de fins de 17 a 18 anys. - H20 / D20 : Homes / Dones de fins de 19 a 20 anys. - H21 / D21 : Homes / Dones de fins de 21 a 34 anys. - H35 / D35 : Homes / Dones de fins de 35 a 39 anys. 26
  • 27. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. - H40 / D40 : Homes / Dones a partir de 40 anys - HE / DE : Categories d’elit. Només poden participar en aquesta categoria els orientadors més experimentats majors de 18 anysEn la categoria H21/D21 hi ha una subdivisió per aquelles persones que encara no estansuficientment experimentats per entrar en la HE/DE (en el moment que ja ho són passendirectament a aquestes categories).Els circuits són diferents pera cada categoria i poden arribar a variar des dels 2 a 10quilòmetres depenent d’aquestes.Una modalitat en concret, el rogaine,El rogaine és una modalitat oficial de la FCOC, en la qual l’objectiu no és passar imarcar totes els fites distribuïdes en un espai determinat en el menor temps possible(aquesta és la cursa d’orientació que vam realitzar a la pràctica), sinó que és unamodalitat en la qual requereix als seus participants orientar-se en espais naturals, ambnomés un mapa i una brúixola, i l’objectiu d’aquesta és descobrir el nombre màxim defites possibles en un temps determinat. Cada fita té una puntuació diferent, depenent dela dificultat física o tècnica d’aquesta, en tindrà més o menys.El rogaine es duu a terme per equips, i poden ser de dos, tres, quatre o cinccomponents.Les categories són les següents: - JJ: menors de 19 anys. - HS, DS, XS. Categories Sènior (S). Homes (H), dones (D) o mixta (X). Categoria oberta d’edat. - HV, DV, XV. Veterans (V). Homes (H), dones (D) o mixta (X). Tots els membres de l’equip han de tenir més de 40 anys. - JV: Joves de menys de 19 anys i Veterans de més de 40 anys. 27
  • 28. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. - SV: Súper veterans/es, de més de 55 anys.Si hi vol participar algú amb menys de 16 anys ha de formar part d’un equip que tinguiun component major de 18 anys.En aquesta modalitat no hi ha un itinerari establert i els participants trien l’ordre de lesfites que volen assolir.No hi ha una quantitat màxima de controls, però en un rogaine de 6 hores es recomanaposar-ne màxim 30, i en els de durada superior (24h) es recomanen 50. A ser possibleno es tindria que poder arribar a tots els controls amb el temps que es dona.Cada control pot tenir una puntuació diferent (d’entre 3 i 9 punts), segons la dificultatfísica i tècnica d’aquests. La puntuació estarà indicada en el control amb el primer dígitde la numeració d’aquest (per tant, el número no pot ser inferior a 31).Passar-se del temps establert comporta una penalització per cada fracció de temps deretard: - Fins 00:04:59 – 5 punts - de 00:05:00 a 00:09:59 – 10 punts - de 00:10:00 a 00:14:59 – 20 punts - de 00:15:00 a 00:19:59 – 30 punts - de 00:20:00 a 00:24:59 – 40 punts - de 00:25:00 a 00:29:59 – 50 punts - més de 00:30:00 – desqualificacióEls participants tenen la obligació d’entregar juntament amb el mapa la descripció delscontrols. Tenen que romandre junts durant tota la cursa, han de dur tots els elements delmaterial obligatoris, no es poden utilitzar GPS, ordinadors, podòmetres,... també se’lsobliga a prestar auxili a un altre equip si aquests els hi demana, entre altres obligacionsgenerals en la majoria de curses d’orientació. 28
  • 29. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Desenvolupament d’una prova d’orientació: - S’assigna una hora de sortida a cada participant. - En el moment de la sortida s’entrega: o Un mapa amb el recorregut o Un descriptor de controls o Una targeta de controls - Les sortides es realitzen amb un espai de temps entre sortida i sortida i està terminantment prohibit seguir a un altre participant - Mai es veurà el mapa fins el moment de la sortida. - ASPECTESL’esport de l’orientació ofereix diverses possibilitats educatives en l’àmbit del’educació física, com poden ser a nivell mental, intel·lectual, lúdic, terapèutica, entremolts altres.Centrant-nos en el nivell físic/motriu, la orientació com a esport tracta totes leshabilitats corporals necessàries per viure: resistència (aeròbica sobretot), velocitat,rapidesa, flexibilitat, diversos tipus de moviments (salts, canvis de direcció, fintes,...),força, elasticitat, reflexos,... És a dir, aquest esport tracta totes les capacitatscondicionals, o també conegudes com qualitats físiques bàsiques: força, velocitat,resistència i flexibilitat. I també, alhora, tracta la majoria de les capacitats coordinativescom la de diferenciació, acoblaments, reacció, orientació,...Per tant, les possibilitats educatives de l’orientació avarca gairebé totes les capacitatstant condicionals com coordinatives, gràcies al ritme que s’ha de portar durant la carrera(resistència), els salts per superar obstacles, canvis de direcció depenent del terreny enel que correm, al moment d’adaptar la posició del cos a diferents desnivell del terreny(reflexos), la diferenciació dels diferents elements del mapa i del terreny en el que esdisputa la carrera (diferenciació), la capacitat de reaccionar a l’hora de trobar-sediferents obstacles que s’han de superar, o que no es poden avançar i s’ha de canviar deruta, i com no, la orientació. 29
  • 30. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Si parlem del nivell cognitiu/afectiu, en l’orientació també s’impliquen molt lescapacitats psicològiques, com poden ser: - La concentració, alhora de llegir el mapa i estar sempre alerta d’on estàs en cada moment. - L’esforç i voluntat, perquè l’objectiu és realitzar el recorregut en el menor temps possible, per tant a la major velocitat possible, i sense control continu de cap professor/monitor, el que comporta un esforç propi per tal d’anar durant tot el recorregut a un ritme bo i voluntat per tal d’aguantar aquest ritme i no anar caminant o rendir-se a la primera de canvi. I molt relacionat amb les capacitats psicològiques també influeixen l’educació en valors, ja que al realitzar curses d’orientació, també fan que els alumnes aprenguin molt valors, com poden ser la confiança i el treball en equip (si és una cursa en parelles, ja que no sempre t’has de guiar pel que tu penses, sinó també pel que pensa el company), la responsabilitat (alhora de realitzar al cursa sense control de ningú), l’esforç, entre molts altres que es poden aprendre en aquests esport. - METODOLOGIA D’INICIACIÓ A LA MODALITAT ESPORTIVAProgressió en la ensenyança de la orientació esportiva1a etapa: orientació en el gimnàs o pati Els objectius que es poden plantejar en aquesta fase són:  Conèixer els fonaments generals del esport d’orientació:  Ser capaços de elaborar un pla bàsic amb les seves parts principals (llegenda, data, nord,...)  Comprendre la importància de tenir el pla ben orientat durant tot el recorregut  Aconseguir completar un circuit d’orientació en el gimnàs o l’aula.2a etapa: Terreny pròxim i conegut 30
  • 31. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. En aquesta etapa s’ensenya a l’alumne a orientar-se en un medi més ampli i a manejar la escala, la llegenda i la orientació dels mapes mitjançant referencies, a més de servir per obligar a buscar el itinerari més ràpid entre controls. (individuals, per parelles, relleus, amb ordre establert o sense,....3a etapa: Terreny desconegut En aquesta etapa es pretén aprendre a utilitzar la brúixola, les corbes de nivell, les descripcions de controls i utilitzar mapes d’orientació oficials.4a etapa: Orientació en terreny desconegut. Carreres oficials Fase de competició i esport pròpiament dit, que es farà en la secundaria i fora dl horari lectiu.RESUM:1- Dibuixar l’aula; fitxes d’aprenentatge2- Dibuixar gimnàs i realitzar circuits3- Realitzar circuits sobre croquis del centre. Si tenim mapa (màx.: E=1:5.000), realitzar circuits amb ell.4- Circuit mitja: parc petit. Delimitació d’una zona.5- Circuit gran6- Competició 31
  • 32. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.2.4.ESCALADAD’entre totes les habilitats bàsiques que els nens i nenes tendeixen a desenvolupar deforma natural en els primers anys de vida, la habilitat més freqüent practicadaespontàniament és la trepa (gatejar, pujar calons, trepar fins apujar-se a les cadires,...)Tal com afirma Sabina (2012), l’escalada té incorporades intocables beneficis en tresaspectes: - Aspecte físic: millora la força i la resistència, desenvolupant la capacitat de trobar un equilibri amb el cos (trobant també l’interior), la flexibilitat i coordinació motriu. - Aspecte psíquic: augmenta la atenció, memòria i concentració com també la confiança, autoestima i aprendre a prendre decisions. - Aspecte social: la cooperació és l’estil de comunicació d’aquest esport perquè tenen que aprendre a responsabilitzar-se en grup, i poder aprendre a vincular-se dos junts.ELS ORÍGENS DE L’ESCALADA 32
  • 33. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Segons Creasey (2007) “La escalada en roca es hoy un deporte complejo en el que seemplea un vocabulario propio y un material que es el resutlado de dècades deexperimentación”.Durant molts anys ha sigut un dels espots amb més ràpid creixement amb milions departicipants en tot el mon.En el llibre de Crasey (2007) afirma que els seus inicis provenen de la Gran Bretanyavictoriana i a Europa s’ha desenvolupat fins convertir-se en un joc amplíssim ambmoltíssimes facetes que la fan difícil definir-la i classificar-la.L’entorn en el que ha es desenvolupa també ha evolucionat bastant, començant per lesgoles i arestes de les muntanyes originals, a parets més difícils, a zones rocoses méspetites i pròximes a pobles, ciutats i carreteres, i per finalitzar al modern fenomen ques’ha convertit l’escalada en els rocòdroms.La escalada des de sempre ha estat un esport amb poques regles i també amb un elevatelement de risc, una cosa és la seguretat personal en un rocòdrom, i l’altre en lesmuntanyes de tot el mon.Es creu que l’escalada va sorgir a partir d’una altre activitat com es l’alpinisme. Lesprimeres referencies a la escalada com a disciplina a Europa es troben cap al 1911, on esdistingeix entre la escalada lliure i artificial.La escalada lliure es va desenvolupar àmpliament a la dècada dels trenta als cinquanta,però la lliure no va començar a evolucionar fins a mitjans del segle XX.Un dels grans passos en l’evolució de l’escalada va ser la invenció de l’arnés, cap alsanys 60. L’escalada va anar evolucionant, passant pel “free climbing” (escalar evitantancoratges i orificis de la roca, progressant pels propis mitjans), i poc després va sorgir 33
  • 34. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.l’espit (clau de pressió que posseeix un expansor) ja que la corrent anterior limitaval’augment dels graus de dificultat.El sorgiment del espit és considerat per molta gent el punt de partida de l’escaladaesportiva actual.Aquesta evolució de la que estàvem parlant va fer que aquest esport comences a adquirircerta rellevància social a països com Suècia, França, Anglaterra i Espanya.Baena (2008a) afirma que actualment és el tercer esport d’aventura més practicat en elnostre país, seguit pel trekking i la bicicleta de muntanya.Tipus d’escaladaEscalada clàssica Consisteix en pujar i recórrer parets de roca o gel o altres elements naturals característiques per la seva verticalitat, mitjançant mitjans de assegurament recuperables en la seva totalitat. Es caracteritza per llargs itineraris on l’escalador té que col·locar la seva pròpia protecció, com claus, empotradores, figureros,... Cosa que obliga a que aquestes vies siguin menys difícils tècnicament, ja que la dificultat està centrada en altres aspectes com pot ser la ruta, el descens i la dificultat de retirada. La dificultat es mesura amb una escala que va des de MF (molt fàcil) a ASO (abominable). Aquest tipus d’escalada es duu a terme ancorat a una altre persona, i és obligatori el treball en equip per assolir l’escalada. El que avança en primer lloc, s’anomena primer de cordada, i va avançant fixant la corda a la paret subjectant- la amb varis encolatges, fins arribar a un punt anomenat reunió, des de on assegura la progressió del seu company, que en principi no tindrà cap perill ni 34
  • 35. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. risc de caiguda ja que està subjectat contínuament. Des de aquesta reunió es tornarà a pujar fins a la següent, i així successivament.Escalada búlder Es pot considerar com una modalitat que consisteix en escalar sense aconseguir una altura perillosa.Escalada esportiva Pràctica que consisteix en pujar o recórrer parets previstes de vies equipades amb els segurs, col·locats fixes en la paret, per garantir la seguretat de l’escalador. Tal com hem comentat en anterioritat, aquest tipus d’escalada va sorgir gràcies a la invenció de l’encolatge expansiu espit, que ajudava a desentendre’s de la protecció i poder-se concentrar en la dificultat de la tècnica. Avui en dia aquests espits, han sigut reemplaçats per parabols i encolatges químics, ja que ofereixen més seguretat, sobretot en roques toves. - MODALITATS ESCALADA ESPORTIVA o Dificultat: Consisteix en superar una via sense caure, cada vegada amb vies de major dificultat. o Velocitat: En la que els escaladors han de pujar determinades vies en el menor temps possible o Duel: dos escaladors es repten i el guanyador es classifica o Búlder: Escalar sense aconseguir una altura perillosa, el que redueix el material de seguretat a un simple matalàs i un company atent. 35
  • 36. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. L’inventor d’aquest tipus d’escalada va ser el gimnasta nord-americà John Gill, qui en els anys 50 va introduir la utilització del magnesi per evitar la sudoració de les mans durant l’escalada - MATERIALS ESPECÍFICS PER LA ESCALADA ESPORTIVAEls materials per realitzar escalada han de ser supervisats diàriament, cada dia que esvulgui realitzar s’han de comprovar un a un per a observar si estan en condicions i estanbé, ja que una petit tall a la corda, o un arnés que no tanqui del tot bé pot ocasionar unacaiguda molt important.Apart de revisar-lo diàriament, també és important que tots els materials portin la marcaCE (Conforme Exigencias), que garanteix que compleixen la normativa imposada per lalegislació vigent.Tot el material d’escalada es pot classificar en dos grups: - Material tou, que esta composat per les cordes, arnesos i cintes planes; - Material dur, que són tots els mosquetons, aparatós metàl·lics per assegurar, descendir, etc...Les cordes Degut a que són un material tou, tots aquests solen tenir una vida útil en funcióde la utilització, i sol oscil·lar entre 3 i 5 anys, o fins hi tot menys. Les cordes estan formades per diferents parts: o El cos (que és la part interior de la corda) o La fundaHi ha diferents tipus de cordes, com són les cordes simples, les cordes dobles, les cordesbessones,... Però en la escalada les que es solen utilitzar són les primeres. 36
  • 37. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Aquestes, segons Granero i Baena (2010) es poden dividir en funció de la sevaelasticitat en: - Cordes estàtiques: no s’estiren, per tant es solen utilitzar pels ràpels, tirolines, ponts penjants, passarel·les, construccions,... També són utilitzades en altres esports com la espeleologia (ciència que estudia i explora les cavitats subterrànies). Però actualment aquest tipus de cordes ja casi no s’utilitzen. - Cordes dinàmiques: són cordes que s’estiren en el cas que es produeixi una estirada forta, per tal d’amortir d’aquesta manera una possible caiguda. Aquestes són les més utilitzades per a la escalada, ja que d’aquesta forma si l’escalador caigués, la corda absorbiria una part de la força de la caiguda i no seria tant forta. - Cordes semi-estàtiques: aquests tipus tenen propietats mixtes entre les estàtiques i les dinàmiques. Ofereixen un allargament moderat que les permet absorbir la suficient energia per detenir certs tipus de caiguda (de factor 0,3 aproximadament) S’utilitzen bàsicament per ràpels, ascensos per corda, espeleologia, etc… i són les que s’estan utilitzant per a substituir les cordes estàtiques.Dins aquesta classificació, Mario J. (2006) l’aprofundeix més afirmant: - Cordes dinàmiques o En simple o En doble o Bessones o De marxa - Cordes estàtiques - Cordes semi estàtiques o Tipus A 37
  • 38. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. o Tipus B o Per a espeleologiaActualment, hi ha moltíssimes classes de cordes, i cada vegada s’estan creant més ambdiferents característiques, per tal de crear-ne una per a cada classe de modalitat en lesque s’utilitzen, aconseguint unes característiques determinades per tal d’ajudar elesportista. L’únic inconvenient és que si abans es podien realitzar diferents esports coml’escalada clàssica, l’alpinisme enroca, els rocòdroms,… amb unamateixa classe de corda, actualments’ha de tenir un tipus de corda per acada tipus d’activitat, cosa quemillora les sensacions i seguramentla seguretat de l’activitat, peròaugmenta considerablement el cost dels materials necessaris.Quan ja sa fet la tria de la corda que és més idònia en cada cas, també s’han decomprovar altres aspectes d’aquesta corda, tal com indica en el seu llibre Mario J.(2006), per garantir la seguretat i eficàcia d’aquesta, com són: - L’any de fabricació: És pot trobar tallant un tros de corda i mirant el cos d’aquesta, ja que hi ha un fil que té un color diferent depenent de l’any de la seva fabricació. És aconsellable que l’any d’utilització de la corda sigui el mateix en el que ha estat fabricada. - La força de xoc o força màxima: És l’estirada que sofriríem al patir una caiguda. En les proves dinàmiques que es fan per determinar aquest, es calcula l’esforç que no absorbeix la corda i per tant, l’impacte que rebria el cos de l’escalador accidentat. El límit està establert en 1200 daN (decanewtons) per les cordes simples i bessones, i en 800 daN per les cordes dobles. Aquests valors són els màxims raonables que pot suportar el cos humà sense sofrir danys considerables. 38
  • 39. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. Quan menor sigui aquest numero de daN, menys sofrirà l’esportista, els ancoratges, etc. Aquesta força de xoc augmenta a mesura que es van patint caigudes i amb la utilització d’aquesta, és a dir, que una corda amb la força de xoc elevada, arribarà al seu límit molt més ràpidament que una amb una força de xoc més reduïda. FORÇA DE XOC MÍNIMA = SEGURETAT MÀXIMA - Número de caigudes: Aquesta informació indica el numero de caigudes de factor 2 que pot resistir una corda dintre la seva vida útil. Per tant, tenim que tenir en conta el numero de caigudes que tenim, i els factors d’aquestes caigudes. Si les caigudes són petites, la corda en podrà suportar bastantes, però si pel contrari, són grans, en poc temps deixarà de segura d’utilitzar. - Altres aspectes que també es tindrien que tenir en compte, tal com indica Granero i Baena (2010), serien l’allargament dinàmic (≤40%), el lliscament de la funda (≤ 20 mm/2m) i el pes per metre (pes d’1 metre de corda en grams)Els factors de caiguda dels que hem parlat abans per mesurar el numero de caigudes sónels que determinen la gravetat de la caiguda. Per obtenir aquest factor s’ha de dividir ladistància de la caiguda per la longitud de la corda que l’ha suportat.Exemples de factors: - Factor de caiguda = 5m / 5m de corda des de l’assegurador = 1. FACTOR 1 - Factor de caiguda = 5m / 2,5m de corda des de l’assegurador = 2. FACTOR 2El factor 2 és el màxim que es pot aconseguir a l’escalada, en l’escalada esportiva ésmolt complicat aconseguir factors que s’acostin al 2, ja que normalment són de 0,2 o0,5, per tant si la corda no pateix rascades o quelcom que la desgasti, pot aguantarcentenars de caigudes esportives.L’arnès 39
  • 40. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.L’arnes és un conjunt de cintes adaptables a la cintura i a les cames, amb una subjecciódavantera que permet lligar-hi la corda o col·locar els mosquetons que ens subjecten.Existeixen dos classes d’arnès, els de cintura i els de pit.L’arnes de cintura consisteix bàsicament en una cinta regulable i dos més petites per ales cames que en cas de caiguda de l’escalador, reparteixen la força de xoc. Aquest tipusd’arnès és menys favorable al patir una caiguda descontrolada o amb una trajectòriadescontrolada ja que pot ocasionar riscs de sofrir lesions a la columna vertebral.L’arnes de pit n’existeixen de dues classes, el clàssic i el de nus de vuit. Aquest últim ésel més recomanat pel seu menor pes i major comoditat. Aquest arnès té la funciód’impedir que el tors basculi cap a darrera o cap a un costat, però la seva funció ésdonar més seguretat a l’arnés de cintura, per aquesta raó, mai es pot utilitzar sol, sinóque per complementar-lo.CascEl casc és un material imprescindible i obligatori per a l’escalada. Normalment en elscentres educatius d’escalada no sol haver-n’hi ja que és un material molt costos, ja quetenen que tenir una resistència a la penetració molt alta, i una gran capacitat d’absorciód’energia d’impacte i això fa que augmenti el seu preu.Com ja em comentat, si no es disposa d’aquests cascs específics, sempre es potimprovisar amb cascs de bicicleta, patins,... ja que és preferible protegir-se el cap ambquelcom que no sense res.Peus de gatEls peus de gat son sabates especials per tal de practicar escalada, amb soles de gomacuita sense relleu, és a dir, soles de cautxú, i on les punteres solen estar méssobresortides, per tal de poder aprofitar tots els entrants de les roques. 40
  • 41. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.En els últims anys, la qualitat de les gomes ha millorat considerablement, i fins hi totexisteixen diferents tipus de soles depenent de la superfície que volem escalar.Actualment, s’afirma que com més tova sigui la sola, major adherència tindrà, però quetambé com més tova, més fàcilment es desgastarà.Per tant, el calçat d’escalada que podem trobar actualment es pot distingir en: - Ballarines - Sabates toves o semirígides - Sabates rígidesEls peus de gat solen ser un parell de talles més petites que la talla que se sol portarnormalment, ja que la sabata ha d’anar molt ajustada al peu. Existeix molta controvèrsiaen l’aspecte de les talles de les sabates, però bàsicament hi ha dues opinions: - Els dits es troben en posició normal. Sabates una o dues talles més petites de ho habitual. - Els dits queden “corbats”. Sabates tres o quatre talles més petites de ho habitual.MosquetóEl mosquetó és un grilló d’acer galvanitzat, alumini dur o alteracions semblants, ques’utilitzen per realitzar diferents maniobres en les activitats d’escalada.Hi ha diferents classes de mosquetons, depenent de la forma, poden ser en “D” (perconnectar l’arnés als aparatós) o “en forma de pera” (per reunions i nusos dinàmics).També hi ha mosquetons amb tancament de seguretat (poden ser en Forma de “D” o“forma de pera”) i mosquetons sense tancament de seguretat (són la majoria en forma de“D”).AltresCom a material d’escalada fonamental també podem trobar els descensors, que sónaparells que permeten al esportista baixar per una corda controlant el seu descens i 41
  • 42. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.alguns, fins hi tot, permeten bloquejar-se i quedar-se suspès a l’aire.També són necessaris els ascensors, que tal com el nom indica, són els aparells quepermeten pujar per una corda i progressar per llocs amb desnivell.Per acabar tenim els bloquejadors, que permeten que l’escalador baixi baixant, però queen el moment que es produeixi un descens brusc, aquest aparell aturaria el descens iimpediria la possible caiguda. - REGLAMENTEl reglament per a les competicions d’escalada esportiva a partir del Juny del 1995 vaentrar en vigor els reglaments de competició elaborats pel comitè d’escalada esportiva ide competició (CEDC). Aquest comitè integrat en la estructura de la FEDME(“Federació Española de Deportes de Montanya y Escalada”) es la responsabled’organitzar tots aquells aspectes relacionats amb l’escalada esportiva a nivell nacional.El CEDC contempla cinc classes de competicions nacionals: Copa d’Espanyad’Escalada esportiva, Campionat d’Espanya de Escalada Esportiva, Campionatd’Espanya Juvenil d’Escalada Esportiva, Campionat d’Espanya d’Escalada en Bloc,Campionat d’Espanya d’Escalada de Velocitat.I en conseqüent, els reglaments elaborats són cinc: - Reglament per la competició per la modalitat de dificultat vista - Reglament per la modalitat de dificultat en bloc - Reglament per la competició de modalitat de dificultat assajada. - Reglament per la competició d’escalada de velocitat - Reglament disciplinariEn aquests reglaments s’estipulen les categories en les quals estaran dividits elsparticipants, el sistema de puntuació i el procés de classificació que poden establir encada competició. 42
  • 43. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.També es determinen els dissenys i mides dels murs, el manteniment d’aquests i lainspecció de les vies. Així com les zones d’aïllament, de transit i d’escalada.El reglament deixa ben clares quines son les faltes a les que qualsevol escalador potcometre, i aquelles més greus que fins hi tot comportarien una sanció disciplinaria.Un resum dels punts més importants del reglament d’escalada esportiva podria seraquest: - Es considera que un tram ha sigut superat, quan aquest s’hagi escalat sense caure, sense l’ajuda de mitjans artificials i dins el temps establert prèviament - L’assegurador té que mantenir una certa corba, considerant-se com a ajuda artificial cada vegada que la corda quedi en tensió. - Qualsevol participant de la competició pot descendir quan vulgui, sempre i quan no s’ajudi de la corda per fer-ho, ni arribi a tocar el terra. - Es permès la utilització de magnesi, determinant l’àrbitre en quina freqüència s’ha de netejar cada passada. - Durant l’escalada, el participant tindrà que passar la corda per tots els segurs, equiparats prèviament amb cintes exprés, on els seus mosquetons tindran la obertura orientada cap a baix. Tant mateix s’ha de passar la corda pel mosquetó abans de superar-lo amb la totalitat del cos. - Al produir-se una infracció de les regles anunciades, el participant serà parat a on sigui i es mesurarà l’altura fins el punt més alt que hagi tocat alhora que es trobava en una posició conforme amb les regles. Això es farà en els següents casos: o Caigudes o Superar temps permès o Sobrepassar els límits de la zona d’escalada o Utilitzar un punt d’ajuda artificial 43
  • 44. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. o No passar la corda pel mosquetó d’un seguro o Tornar al terraEl càlcul de l’altura es realitzarà amb un punter i una cinta mètrica, o bé mitjançantmarcació làser. - METODOLOGIA D’INICIACIÓCom ja s’ha comentat al inici d’aquest punt, l’escalada és un dels aspectes que els nens inenes comencen a desenvolupar per si sols des de ben petits, i tot hi que molta gentconsideri que és un esport molt perillós, amb un risc molt alt de caigudes i lesions, no ésaixí.L’escalada pot arribar a proporcionar molts aspectes pedagògics com per exemple: - L’escalada és com una aventura, i la motivació és inherent a les aventures. - És una activitat en la qual la majoria dels alumnes parteixen d’una mateixa situació, ja que casi cap pràctica escalada. - Els alumnes es prenen l’escalada com un repte personal, volent millorar la seva última marca. - És un esport en el qual l’esforç per pujar és compensat quan veus fins a quina altura has aconseguit arribar. - L’escalada ensenya a conèixer els nostres propis límits, i ensenya a conèixer sensacions i experiències úniques com la verticalitat, el vuit, l’altura,.. - Existeix una clara comunicació amb la naturalesa i amb el company que ha d’estar atent a tu en tot moment, per aquesta raó també es pot arribar a crear una confiança molt forta. - Té grans beneficis tant a habilitats com a destreses físiques.Després de veure uns quants dels molts aspectes pedagògics que pot arribar a tenirl’escalada, i després d’informar-me amb diferents autors com Granero i Baena (2010), 44
  • 45. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Corcuera (2006), entre altres, he desenvolupat unes fases d’aprenentatge per al’escalada.Fase 1Es realitzarà unes classes teòriques a l’aula, en la que s’intentarà introduir verbalmentl’escalada als alumnes, explicar en que consisteix aquest esport, quins materialss’utilitzen, tots els mitjans de seguretat que es fan servir, la importància de fer-losservir, fer alguna referencia històrica i els orígens d’aquesta,...Els objectius bàsics d’aquesta fase serà conèixer els aspectes de seguretat i hoimportants que són, prendre un primer contacte amb aquest esport i descobrir de formageneral en que consisteix l’escalada esportiva.Fase 2Aquesta fase serà la presa de contacta pràctica amb l’escalada esportiva en un espaifamiliar (com el gimnàs de l’escola), i se centrarà bàsicament en “recuperar” l’habilitatmotriu bàsica de la trepa, habilitat que cada vegada s’està oblidant més degut a laestructura i al model social en el que vivim.Els objectius d’aquesta etapa seran, recuperar o redescobrir la trepa i la relació que téamb la coordinació i l’equilibri, experimentar posicions poc habituals, i vivenciar isentir l’escalada ( cansament, adrenalina, postures,...).Fase 3En aquesta fase ja s’escalarà de veritat, preferiblement en un rocòdrom, i els alumnestindran el primer contacte real amb el material d’escalada (cordes, arnés,...). En aquestasessions serà necessari extremar les mesures de seguretat, per tal que els alumnes esvegin segurs si per algun motiu pateixen una escalada, i comprovin que no els hi potpassar res. 45
  • 46. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Els objectius d’aquesta sessió es centraran en que els alumnes escalin en una situacióreal en estructura artificial, saber assegurar a un company, aprendre el nus bàsic (vuitdoble), experimentar posicions poc habituals, i vivenciar i sentir l’escalada (cansament,adrenalina, altura, verticalitat, buit, postures,...).Fase 4L’ultima fase del procés d’iniciació de l’alumne acabarà en un entorn natural, en el qualels alumnes no només coneixeran l’escalada real, sinó que serà en un entorn natural, unmitja molt més ric cognitivament ja que en aquesta situació les presses no són tantevidents i s’han de buscar més. Les sensacions amb les roques solen ser més agradablesque amb el rocòdrom.Els últims objectius es centraran en escalar en situació real en un medi natural, i tambées tornaran a incloure objectius anteriors com aprendre a assegurar un company,consolidar el nus bàsic (vuit doble), experimentar posicions poc habituals, vivenciar isentir l’escalada, i per suposat, estar en contacte directe amb la natura.3. PREPARACIÓ DEL PROJECTE PEDAGÒGIC - ANÀLISI CURRICULARGràcies a les orientacions i exigències que ens proporciona el currículum d’educaciófísica secundaria i obligatòria, i dirigit principalment als centres, als equips docents i aldepartament didàctic d’educació física, com és el cas. Podem extreure els criteris i les 46
  • 47. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.exigències tant teòriques com practiques sobre els nostres alumnes que cursen educaciófísica en etapes secundaries obligatòries.L’objectiu llavors d’un procés educatiu i pedagògic és l’assoliment que l’alumne had’aconseguir en finalitzar dit procés, com a resultat de les experiències d’ensenyament iaprenentatge intencionalment planificades amb aquesta finalitat.El currículum d’educació secundaria esta dirigit principalment a les competències i laseva adquisició per part dels nois i noies que formen l’alumnat. I té com a finalitataconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el móni esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica en la societat diversa ien canvi continu que hi ha actualment. Tot això significa ensenyar per aprendre i podercontinuar aprenent al llarg de tota la vida, per tant, cada noi i noia que forma ditalumnat, forma part del procés d’ensenyament aprenentatge i aquest no té un límitmarcat.Aquestes competències per tant direm que son: la capacitat per aplicar, de maneraintegrada, coneixements teòrics, habilitats i actituds i resoldre situacions de l’entornactuant de manera coherent i responsable. Per tant, no es tracta només d’adquirirconeixements, sinó de saber-los utilitzar adequadament en l’actuació per resoldre lessituacions que planteja la realitat. Els exemples i les experiències recreades en diferentssituacions de la vida diària. I que nosaltres com a docents, som els encarregats deproporcionar els mitjans i les eines necessàries perquè els nois i noies captin i assimilintotes aquestes orientacions que mostrem a traves de les diferents situacions.Les característiques principals que ens proporciona el currículum i que s’observen sonles següents: o La integració dels coneixements en direcció a l’alumne. o La funcionalitat dels aprenentatges. o L’autonomia de l’alumne en el procés d’aprenentatge.La finalitat d’aquestes característiques que formen el currículum d’educació física sónel desenvolupament personal i la millora de la qualitat de vida. Es a dir, funcionsfacilitadores per la persona i totalment saludables. Com hem vist la matèria d’educació 47
  • 48. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.física té un paper important en el desenvolupament de les competències centrades en lacura del cos i de la salut, en la millora corporal i la forma física, i també centrada en l’úsconstructiu del temps lliure mitjançant la practica d’activitats esportives tant individualscom poden ser col·lectives.El fet de buscar intencionadament el treball transversal de l’assignatura d’educaciófísica per als nois i noies, afavoreix la integració del coneixements.Des de la perspectiva d’un currículum enfocat a les competències, la transversalitatsuposa buscar les relacions i les interseccions dels continguts de l’educació física ambels d’altres matèries, com les matemàtiques, les ciències de la naturalesa, la llengua, lamúsica o l’educació per a la ciutadania i facilitar tot això de forma coherent, perafavorir les interrelacions, evitar les repeticions i prendre decisions sobre què, com,quan i per què s’ensenyen determinats continguts dintre de l’assignatura d’educaciófísica. Cal promoure en l’alumnat l’establiment d’interrelacions entre els continguts deles diferents disciplines, de manera que el procés d’ensenyament sigui més eficient i, almateix temps, tingui molt més sentit per als que aprenen.En tot moment el professor de l’assignatura ha de ser conscient de que els alumnesestiguin adquirint aquest aprenentatge per competències mitjançant la funcionalitat delsaprenentatges i buscar un més enllà en l’autonomia en el mateix procés d’aprenentatge.Entenem aquesta autonomia com l’adquisició d’eines i estratègies per aprendre, prenentconsciència del propi procés d’aprenentatge, tant individual com col·lectiu, ja que és unaspecte clau que cal desenvolupar no només des de la matèria d’educació física sinó quede totes les demés juntament amb aquesta.L’objectiu marcat per el currículum dintre d’aquesta autonomia es que els nois i noies,una vegada han finalitzat el transcurs dels quatre anys que formen l’ensenyançasecundaria obligatòria pugin ser capaços de organitzar i realitzar qualsevol practica deforma autònoma tant individual com col·lectivament.S’ha de tenir en compte que els nois i noies que cursen aquesta etapa per a la sevaformació i educació obligatòria, estan en un continu canvi, es a dir i més concretament,aquests alumnes experimenten grans canvis a nivell corporal, afectiu, social, i es pren laconsciencia del propi cos, l’acceptació d’un mateix i la relació envers els altres nois inoies. Aquests alumnes han de ser capaços de d’utilitzar el seu propi cos, i el seumoviment per expressar sensacions i sentiments davant les diferents situacions. 48
  • 49. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Relacionat amb l’alumne dintre de la societat i el món actual educar a cada noi i noia enrelació al respecta a les altres persones i l’entorn on es desenvolupen, i potenciarconstantment les actituds i valors propis d’una societat que lluita per la solidaritat entreles persones, i s’allunya dels valors contraris.S’ha de destacar com a punt important del currículum, les competències pròpies de lamatèria d’educació física que ens mostren com son: a) Desenvolupament personal. b) La pràctica d’hàbits saludables de forma regular i continuada. c) La competència comunicativa. d) La competència social.El desenvolupament personal es tracta de la competència centrada en la matèria, eltreball i la cura centrada en el propi cos i la motricitat. També son les actituds i valorsadequats a la gestió i conducta motriu.Per altra banda, la pràctica d’hàbits saludables de forma regular i continuada ésrelaciona amb sentir-se be amb el teu propi cos, és el que s’anomena benestar personal.La millora de l’autoestima.La competència comunicativa és l’experimentació del cos i el moviment com a elementsd’expressió, la comunicació dels sentiments, compartir emocions i pensaments, il’expressió del gest i el sentiment.La competència social, en canvi, esta centrada en les relacions interpersonals com elrespecta, l’acceptació i la cooperació. Son les relacions interpersonals, l’adquisició devalors, la potenciació de la creativitat i l’ús del llenguatge, i el contacte personal i lesexperiències viscudes.La matèria d’educació física exposa en el currículum d’educació obligatòria elsdiferents objectius que considera essencials, aquests objectius tenen com a fondament eldesenvolupament de les capacitats com: conèixer els trets que defineixen una activitatfísica saludable i els beneficis que l’activitat física comporta per a la salut individual icol·lectiva, o un altre com, valorar la practica regular d’activitat física com a millora dela salut i de la qualitat de vida. 49
  • 50. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Aquests dos i altres objectius estan destinats als quatre cursos que formen l’educaciósecundaria obligatòria, i dintre del currículum es divideixen els quatre cursos amb:continguts i criteris d’avaluació.Els continguts son els mateixos per als quatre anys la diferencia es el temari que técadascun d’ells. Aquests continguts son els següents: condició física i salut, jocs iesports, expressió corporal i per últim les activitats al medi natural. S’ha de destacar quedurant la realització teòrica i practica dels continguts situats dintre d’aquest últimcontingut com son les activitats al medi natural, la major part del treball d’aquest bloces transversal, es a dir, amb connexió directe amb altres assignatures. Tant pot ser deciències naturals, llengua, etc. Aquest contingut se centren en l’actitud de respecte iconservació del medi natural quan l’alumnat entra en contacte amb la natura, així comel treball de la prevenció i la seguretat en la pràctica d’activitats físiques en entornsoberts.Els criteris d’avaluació de cada curs dintre del currículum d’educació secundaria estanrelacionats amb els continguts de cada curs. Alguns exemples son: identificar les partsd’una sessió d’activitat física i l’objectiu de cadascuna (primer curs), incrementar elnivell individual de condició física per millora de la salut (segons curs), planificar iposar en marxa un escalfament general (tercer curs), i participar de forma constructivaen la creació i realització de coreografies amb suport musical (quart curs).Aquest son alguns pocs de varis criteris d’avaluació que compren l’assignaturad’educació física per els diferents quatre cursos que formen l’etapa secundariaobligatòria. Tots aquests criteris es fan mitjançant el que s’anomena instrumentsd’avaluació. Aquests instruments son activitats de suport conceptual en iniciar o acabaruna sessió, feedbacks en gran i petit grup,es a dir, tant de forma individual comcol·lectiva; preguntes i respostes orals, treballs individuals i en petit grup, exposició detreballs, problemes o investigacions realitzades, realització de proves, registresd’observació, etc. Tots aquests instruments es complementen i proporcioneninformació al professorat i als nois i noies docents, i han de ser utilitzats en tots elmoments del procés per detectar, seguir, regular el procés d’aprenentatge. 50
  • 51. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. - APORTACIÓ AL DESENVOLUPAMENT DE LES CBDurant la pràctica que portaran a terme els nois i noies al llarg dels dies a Ventalló,treballaran els trets de les competències bàsiques que es troben dintre del currículumd’educació secundaria.Aquestes competències, per una banda, s’utilitzarà l’adquisició de coneixements quepermetin a l’alumnat superar adversitats de manera racional, tenint en compte, lapreservació del medi ambient i la interacció responsable amb l’entorn en el que esdesenvolupen les activitats esportives i recreatives que es faran. Tenint en compte lainfluència que té la seva presència en l’espai.Es tracten de competències bàsiques, com son: competències socials, competènciescomunicatives, nous coneixements i interaccions amb l’entorn, coneixements d’unmateix i l’auto superació, i la competència d’aprendre a aprendreA continuació hi ha un quadre amb les competències bàsiques i les característiques decadascuna d’elles, que esmenta el currículum d’educació secundaria que s’han de posaren practica per als nostres nois i noies que cursen l’assignatura. Competències bàsiques Característiques o Interacció del propi cos i l’espai, el Coneixement i interacció amb el món coneixement, i la practica. o La valoració de l’activitat física per a prevenció de la salut. 51
  • 52. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. o Respectar a un mateix, als altres,i al medi natural. o Preservació del medi ambient i interaccionar responsable amb l’entorn. o Aprendre a conviure. o Acceptar les regles pelCompetència social i ciutadana funcionament col·lectiu, la participació i el respecte. o Conèixer les possibilitats i limitacions pròpies i alienes. o Observar comportaments de cooperació i bona convivència i participació. o Coneixement d’un mateix i dels altres. o Comunicar-se en diferents contextos. o Expressar les pròpies idees i escoltar les alienes. Intercanvis comunicatius o Valoració crítica dels missatges i estereotips procedents dels mitjans de comunicació. o Expressió i comunicació oral i escrita. o Ús de les TIC. 52
  • 53. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Coneixement d’un mateix i auto superació o Els alumnes han de conèixer els seus potencials i les seves carències. o Motivació i voluntat per superar- se. o Han de ser conscients del què se sap i del que cal aprendre. o Aportació d’aprenentatges previs. o Reflexió per tal de fomentar el pensament creatiu. Aprendre a aprendre o Autonomia i iniciativa personal. o Coneixement d’un mateix i de les pròpies possibilitats i carències. o Auto superació, perseverança i actitud positiva. o Organització individual i col·lectiva. o Superació d’adversitats de manera racional. - RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES CURRICULARSEl que anomenem connexió entre matèries és que uns dels propòsits que planteja elcurrículum d’educació secundaria obligatòria per l’educació física és buscar les 53
  • 54. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.relacions i les interseccions dels continguts de l’educació física amb els d’altresmatèries.Els resultats d’aprenentatge són millors si hi ha hagut una bona coordinació entre elprofessorat, perquè ajuda a l’alumnat a mobilitzar els coneixements de què disposadavant de situacions generades en contextos diferents de la manera en que aquestss’han après.Un bon exemple és, si agafem el cas del contingut de 4rt d’ESO, “Creació decomposicions coreogràfiques de grup amb el suport d’una estructura musical, incloentels elements: temps, espai i intensitat”, es pot tractar de manera integrada a aquestaensenyança els continguts d’altres matèries com ara: l’estructura de la música, latemporalització del temps durant la coreografia, etc. Tot això relacionat ambl’assignatura de música.Una altra interrelació i exemple de transversalitat entre matèries, és si agafem elcontingut general de la “condició física”, que durant els quatre cursos es va especificant.Per realitzar càlculs d’intensitat, freqüències, series, repeticions, temporalitzacions, etc.Estem fent servir operacions que també poden sorgir en la matèria de matemàtiques, iper tant treballem connectats a altra assignatura durant les sessions d’educació física.Així doncs, és important que l’equip de professors que formen l’ESO, estiguin encontacte permanent i tinguin ben clars els sistemes d’ensenyança i la transverslitat quepoden tenir diverses assignatures.A més, tal com esmenta el departament d’educació, el desenvolupament competencialde cada noi i noia implica la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats de maneratransversal i interactiva. Durant les diferents situacions i els diversos contextos querequereixin la intervenció de coneixements vinculats al sabers. - OBJECTIUS I CONTINGUTSObjectius d’aprenentatge 54
  • 55. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. OBJECTIUS D’APRENENTAGE Escaladao Conèixer els principis i els orígens de l’escalada.o Conèixer amb el material adequat per a realitzar escalada (corda, arnés, peus de gat, grigri, etc.)o Conèixer les mesures de seguretat durant la pràctica d’escalada (roba apropiada i casc apropiat, revisió del material abans de començar,etc.)o Saber assegurar a un company.o Aprendre el nus bàsic per a fer un encordat, com és, el vuit doble.o Assolir una mínima coordinació motriu entre els braços i les cames alhora de pujar els circuits d’escalada.o Conèixer les característiques del medi ambient i les condicions més adequades per a realitzar una pràctica d’escalada.o Vivenciar una pràctica real d’escalada amb les seves característiques com poden ser, les postures i les sensacions d’altitud. Caiaco Conèixer d’on prové el caiac i les seves principals característiques.o Primera presa de contacte amb les condicions aquàtiques (temperatures, corrents,condicions generals,etc.)o Assolir la tècnica i les maniobres bàsiques i essencials dintre d’un caiac. (palejades correctes, rotació mà esquerra, frenades, en el cas de bolcar com remuntar, etc.)o Conèixer el material necessari per a portar a terme una practica de caiac. Orientacióo Conèixer la historia de l’esport d’orientació.o Conèixer a traves de la brúixola les direccions nord, sud, est, oest; i saber orientar-se.o Saber interpretar un mapa de rutes d’orientació i les seves característiques. 55
  • 56. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. o Conèixer el material necessari i adequat per la practica d’orientació. BTT o Saber els orígens de la BTT. o Diferenciar els conceptes claus entre una BTT i una bicicleta de carretera. o Conèixer quines parts formen la BTT i reparacions bàsiques (canvi de roda en cas d’imprevist, que fer en el cas que es surti la cadena de lloc). o Iniciar-se o millorar l’equilibri estàtic i dinàmic(en moviment) a sobre d’una bicicleta de muntanya. o Tenir coneixements sobre les normes bàsiques i indispensables en la circulació en bicicleta. o Vivenciar l’experiència d’una circulació en BTT. Trekking o Conèixer els orígens i els principis del trekking. o Conèixer la normativa bàsica de rutes i senyalitzacions que comporta el trekking. o Identificar l’ utilització d’un calçat adequat. o Comprovar les condicions del medi ambient, i el contacte directa amb la naturalesa i les característiques que comporta.Continguts d’aprenentatge CONTINGUTS D’APRENENTAGE Escalada o Introducció a l’escalada. Història i orígens. 56
  • 57. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.o Material d’escalada.o Mesures seguretat escalada.o Ecologia i sensibilització amb el medi ambient.o Postures més típiques i més poc habituals a l’escalada.o Coordinació i equilibri durant la trepa d’escalada.o Visualització correcte de les preses. Caiaco Introducció al caiac. Història i els seus orígens.o Contacte amb el medi aquàtico Tècnica de palejar.o Maniobres bàsiques.o Coneixement i us del material.o Elements i normes de seguretat.o Bolcada i rescat. Orientacióo Introducció a la orientació. Història i orígens.o La brúixola i el mapa d’orientació.o Saber interpretar la llegenda dels mapes.o Diferents modalitats esportives.o Material útil.o Posada a la pràctica. BTTo Introducció al mon de la BTT. Història i orígens.o Parts d’una bicicleta.o Presa de contacte i equilibri en una bicicleta de muntanya. 57
  • 58. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. o Parts d’una bicicleta. o Maniobres. o Jocs col·lectius en una BTT. Trekking o Introducció al Trekking. Història i orígens. o Material, roba i calçat més correcte. o El medi ambient i el contacte amb la naturalesa. o Característiques d’aquesta disciplina. o Sensacions a la pràctica del trekking. - METODOLOGIA DIDÀCTICADurant l’estància que l’IES Euses realitza a Ventalló al llarg d’uns dies, per tal de quel’alumnat pugui rebre els aprenentatges més adients durant les pràctiques de lesdiferents sessions esportives, s’utilitzarà sempre un mètode didàctic d’ensenyament.Aquest mètode a traves del descobriment guiat, i la resolució de problemes.Amb descobriment guiat volem referir-nos a quan l’ensenyança suposa un major èmfasien els aspectes cognitius. Lalumne decideix sobre lorganització, el temps i lexecució.Participa en la recerca de solucions als problemes que es plantegen assagi i experimenti,actua com a orientador dirigint lalumne en la línia adequada per a trobar les solucionsadequades.En canvi, l’altre mètode que utilitzarem anomenat com resolució de problemes,consisteix en que l’alumne ha de trobar per si mateix les solucions adequades. Elprocés, des de la investigació fins a l’avaluació, és portat a terme amb total participaciói llibertat per part dels alumnes. El plantejament de les situacions ha de ser preparat pelprofessor segons unes pautes: motivació per a la recerca, plantejament de l’objectiu aaconseguir, proporcionar la informació necessària per a orientar a recerca. 58
  • 59. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Aquesta metodologia didàctica sempre vinculada a l’assignatura d’educació física, pertal de relacionar els seus continguts de forma interdisciplinària amb altres matèries.Durant les sessions que es porten a terme tan per el nostre apartat de professors, com perl’empresa Esportec, busquem que els coneixements estiguin relacionats amb elsaprenentatges de les diferents activitats fisico esportives, i amb els factors queinflueixen en la dificultat de realització d’aquestes, per tal de que els alumnes dintre delprocés d’ensenyament - aprenentatge puguin assolir aprenentatges motors.Els alumnes han de complir una missió dinamitzadora i informadora, informació que fade guia al coneixement de noves opcions i possibilitats. Dita informació ha de basar-seen l’activitat motriu, més que en el resultat d’aquesta.El procés d’ensenyament i aprenentatge té com objectiu afavorir les situacionsd’interacció creada per els propis alumnes de 4t ESO. Aquestes interaccions esdesenvolupen amb l’entorn, els mateixos companys i amb el professor.En quant al grau d’implicació i participació per part dels alumnes, es realitzarà a based’un mètode cooperatiu. (tant entre els mateixos alumnes, com amb el professor omonitor).Al tractar-se d’activitats practiques al medi natural, la participació es valorarà en granmesura, ja que la sessió pot anar més o menys encarrilada i adequat funcionamentdependent d’aquesta variable.La organització dels 50 alumnes que aniran a Ventalló, es per tot el grup igual, peròdurant les sessions d’esports, el grup de 50 es dividirà en 4 grups. 2 grups de 13alumnes, més 2 grups de 12 alumnes.Aquesta distribució en principi es farà per la pròpia elecció de l’alumnat, en funció deque les activitats poden ser més o menys entretingudes i dinàmiques en relació amb elscompanys que les fas. Sempre i quant el grup de professors aprovin dita organització.Per una altra banda, en les estones lliures, cada alumne pot fer el que més vulgui iaprofiti, sempre i quant el seu comportament i actitud siguin optimes, en cas contrari,els professors prendran una decisió al respecte.Les formes de control de grup i alumnat, es faran mitjançant una fulla d’assistència laqual passarà qualsevol dels professors una vegada comença el dia (matí), durant el 59
  • 60. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.migdia, i abans d’anar a dormir per la nit. D’aquesta manera es porta un control correctesobre els alumnes.El material que s’utilitza durant l’estància a de ser tractat bé i acabar en les mateixescondicions de les quals era en un principi. S’assignarà a dos alumnes per grup que seranels encarregats de mirar que el material no es perdi i estigui en bones prestacions peruna altra pràctica.Dintre de la metodologia d’ensenyament a l’alumnat destacar i puntualitzar un èmfasi al’atenció a la diversitat, ja que en d’institut IES Euses hi ha gaire percentatge d’alumnesestrangers.En el cas de la sortida de 4t d’ESO a Ventalló dintre del grup dels 50 alumnes i trobem2 nois de cultura xinesa, entenen correctament el idioma però alhora d’expressar-seencara van un xic endarrerits. Comentarem als monitors de l’empresa Esportec quefagin especial atenció en aquests dos alumnes i els professors també estarem al corrent iprestant l’atenció que sigui necessaria. - ACTIVITATSJa que en el cas de l’IES Euses, hem contractat l’empresa Esportec que ens dirigeix lesactivitats de Caiac i Escalada, els professor de dit institut ens organitzem per portar aterme les activitats dels esports de BTT, Trekking i Orientació.Comentar que cada classe tant de BTT, Trekking o Orientació té una durada total de 3hores, i per tant dona temps a que els alumnes tinguin una presa de contacte i practica decada una de les disciplines esportives. BTT Duració Activitats45 minuts Introducció teòrica: aquesta breu descripció de la bicicleta de muntanya avarca els seus orígens i principals característiques. D’on prové la BTT?. També explicarem als alumnes quines diferencies trobem alhora de fer 60
  • 61. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. una ruta amb bicicleta de carretera i bicicleta de muntanya. Principals diferencies i semblances. Durant la part final de l’explicació teòrica el professor encarregat de dirigir la classe, agafarà una bicicleta i ensenyarà totes les parts que formen aquesta. (el quadre, les rodes, les forquilles, neumàtic, transmissió, placa de canvi, frens, manillar, sallen, etc.) Per últim farem una descripció sobre les normes bàsiques i indispensables per dur a terme la circulació en bicicleta, tant individual, com a grup. On ens hem de col·locar per girar? Quina direcció hem d’agafar respecte els cotxes?etc.2 hores Exercicis: (és tracta d’iniciar o millorar l’equilibri estàtic i dinàmic a sobre d’una bicicleta de muntanya. I a demes vivienciar l’experiència d’una circulació en btt): o Exercici 1: Pugem a sobre de la bicicleta i començar a pedalejar sense cap consigna per l’espai on estem. o Exercici 2: Ara la conducció de la bicicleta es fa amb una sola mà que suporta el manillar. o Exercici 3: Es divideix en grup en dos, i és juga al rei la mona: un alumne realitza un recorregut i els altres els van seguint. o Exercici 4: Joc del 8: els alumnes van passant pels cons en forma de zig-zag. o Exercici 5: Joc de robar cues. El mocador a darrera i s’ha d’agafar els mocadors dels demes. o Exercici 6: Joc de barrar el pas: joc que consta en tots els alumnes dintre d’un cercle i aquests s’han d’anar moure sense tocar el peu aterra i intentar que els companys si ho facin. o Exercici 7: els alumnes faran un recorregut per les zones de ventalló, en forma de ruta per tal d’assolir els conceptes d’una circulació correcte en grup i col·lectiva. 61
  • 62. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.15 minuts Feedback i consideracions: durant la última part de la classe es fa una petita reflexió i posada en comú de com han vist l’experiència, si ha sigut entretinguda, si han aprés quelcom, com han sigut les seves sensacions, etc. TrekkingDuració Activitats45 minuts Introducció teòrica: Durant la primera part de la sessió de trekking, es farà per part del professor una xerrada prèvia a l’activitat pràctica. El tema principal es introduir als alumnes de l’IES Euses en el món del trekking començant pels seus orígens i posteriorment parlant una mica sobre la seva historia i les seves tradicions més destacables. Es farà una segona part teòrica però aplicada a la pràctica on els alumnes observaran quina es la roba i calçat més adequat per aquesta pràctica i la diferenciació amb un calçat normal i corrent. Aquí els alumnes es poden provar el material específic de trekking, i notar les sensacions i les condicions que aquest comporta. 2 hores Exercici: Les dues hores que ocupa la part principal de la sessió de trekking entre els professors hem montat una sortida pels voltants de la casa d’estada a Ventalló, d’aquesta manera tots els alumnes de l’IES Euses es trobaran en contacte directe amb el medi natural i podran gaudir d’una experiència molt bona. 62
  • 63. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.15 minuts Feedback i consideracions: Un cop acabada la pràctica de trekking, els alumnes es reuniran amb el professor en qüestió, i posaran en comú les sensacions principals que han sorgit durant la pràctica i com els ha semblat aquesta experiència. OrientacióDuració Activitats45 minuts Introducció teòrica: Per començar la sessió d’orientació, durant els primers 45 minuts, el professor en qüestió donarà una breu explicació sobre els orígens i la historia a la que va lligada l’esport d’orientació. Durant aquesta part més teòrica també s’ensenyarà la brúixola i el mapa de rutes d’orientació. Dintre de la brúixola veurem les diferents parts que la composa, com son, l’agulla magnètica, els punts cardinals, les fletxes de direcció, etc. També posarem a la practica els punts d’orientació com son nord, sud, est, i oest. Pel que fa el mapa d’orientació, destaquem saber interpretar la llegenda durant la practica esportiva. També s’explicarà breument en que consten cadascuna de les diferents modalitats d’orientació i les característiques i diferencies entre cadascuna de elles. Per finalitzar aquesta part, el professor s’encarregarà de mostrar el material més útil i específic que comporta la practica de l’esport 63
  • 64. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. d’orientació a nivell de competició. 2 hores Exercicis: Pel que fan els exercicis pràctics, hem organitzat dues activitats d’orientació dintre la sessió practica. Es tracten de dos circuits dels quals el primer es de nivell més fàcil en comparació amb el segon que es un nivell una mica més alt. Durant el primer circuit de fites d’orientació, els alumnes es distribuiran per parelles amb l’objectiu d’aconseguir trobar totes les fites amagades pels voltants de ventalló. Aquest circuit de nivell més baix es realitzarà en 45 minuts de sessió com a màxim. El segon circuit catalogat com a nivell més alt, durarà un temps màxim de 1 hora i 15 minuts. Donem més marge ja que aquesta activitat també es fa per parelles però té més complexitat. El recorregut serà semblant però bastant més difícil d’interpretar.15 minuts Feedback i consideracions: El feedback i posada en comú de l’experiència es realitzarà a final de la sessió. On els alumnes posaran en comú amb el professor com han vist la practica d’orientació, i les sensacions positives i negatives d’aquesta. - MESURES DE SEGURETATEn aquest apartat del treball s’expliquen els criteris de seguretat per tal de disminuir lapossibilitat d’accident o situació de risc en qualsevol de les pràctiques esportives quel’IES Euses realitzarà durant la seva estància a Ventalló.Mesures per la realització de la sessió de BTT:- Accions abans de començar lactivitat: 64
  • 65. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. o Revisió del material: revisió de totes i cadascuna de les bicicletes (pressió de les rodes, estat dels frens (manetes i cables), regulació dels canvis i transmissió i greixatge de la cadena), estat dels cascos i bidons d’aigua, comprovació de les bateries i el funcionament dels aparells de comunicació de la pràctica. o Repartiment del material als alumnes: elecció de la talla adequada per a cadascun dels alumnes, regulació de l’alçada amb el sallent, comprovació de l’adequació i col·locació del casc. o Mostrar el codi gestual bàsic de progressió a nivell visual, la mà en alt significa parada, el braç estès amb moviment de dalt a baix disminuir la velocitat, a nivell sonor cridar “cotxe”, “moto”, etc. o Altres aspectes: donar a conèixer les normes de progressió en la via, realitzar escalfament per analitzar l’actitud dels alumnes, mostrar el funcionament tecnològic de la bicicleta i la tècnica en la seva conducció.-Accions durant l’activitat: o Per tal de mantenir la seguretat del grup realitzarem lactivitat segons el pla establert i durant la mateixa realitzarem recomptes periòdics dels participants; controlar el ritme del grup per evitar la dispersió; prestarem especial atenció a aquells participants amb "menys" capacitats; avisarem dels punts de perill ...Mesures per la realització de la sessió de Trekking:Moltes de les regles de seguretat per trekking es basen en tenir una mica de sentitcomú. No obstant això, és bo recordar-les per evitar imprevistos o accidents: o No comencis cap recorregut si no estàs segur que suportaràs el nivell de dificultat. 65
  • 66. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. o Porta l’equip adequat, tot i que estiguin en un camí de poca dificultat, no oblidis portar aigua i un refrigeri. o Avisa al guarda del lloc en el cas que la dificultat del camí ho requereixi. o Informat sobre els animals perillosos de la zona. o Calcula la durada del viatge, tenint en compte que l’anada i la tornada poden tenir una durada diferent, segons la inclinació del sender. o Si el trekking dura diversos dies i pots accedir a aigua natural, porta potabilitzador per evitar carregar amb pes extra durant tot el viatge. o Si es tracta de la primera vegada en un trekking de dificultat, assegura’t d’anar amb un guia experimentat. o Quan el sender no estigui ben senyalitzat, recorre al teu GPS o la teva brúixola o mapa. No et confiïs.Mesures per la realització de la sessió d’Orientació:la cursa d’orientació es un esport segur si l’organitzador preveu amb el seu traçatqualsevol possible incidència i el participant, per la seva banda, respecta lasenyalització, el reglament i unes normes bàsiques d’actuació en cas d’accident opèrdua.Per aquest motiu, alhora de realitzar un prova s’ha de tenir en compte el següent: o Evitar zones que continguin camps de roques, rases perilloses o filats entre la vegetació del medi natural on es realitza la practica. o Situar cintes de plàstic senyalitzades que delimitin les zones prohibides. o Assignar un temps màxim a la prova i comprovar que tots els participants arriben a la meta. - TEMPORITZACIÓ DE LES ACTIVITATS 66
  • 67. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Durant els cinc dies d’estància a Ventalló, els 50 alumnes de l’IES Euses es dividiran enquatre grups, formant 2 grups de 12 participants, i 2 grups de 13 participants.En principi la distribució dels alumnes es farà per ordre alfabètic de tal manera que nopodran escollir els grups ells mateixos. Ja que hi haurà alumnes que es quedin comapartats. DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES MATÍ TREKKING BTT ESCALADA LLACG1 CAIAC TIR AMB TARDA ORIENTACIÓ CIRCUIT AV. ARC MATÍ ESCALADA TREKKING BTT LLACG2 CAIAC TIR AMB TARDA ORIENTACIÓ CIRCUIT AV. ARC MATÍ BTT ESCALADA TREKKING LLACG3 CAIAC TIR AMB TARDA CIRCUIT AV. ORIENTACIÓ ARC MATÍ TREKKING BTT ESCALADA LLACG4 CAIAC TIR AMB TARDA ORIENTACIÓ CIRCUIT AV. ARCSeguiment setmanal esportiu 67
  • 68. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Grup 1:El primer grup d’alumnes s’aixeca a les 8.30 hores del matí per anar a esmorzar a les 9hores, el dilluns tant al matí com a la tarda farà l’esport de caiac. L’hora de menjar escap a les 2 hores. El dimarts realitzarà trekking pel matí i orientació a la tarda. Eldimecres començarà el dia fent BTT i a la tarda amb la realització d’un circuit. El dijoustenen escalada i tir amb arc. I el divendres com a l’últim dia d’estància el passaran alllac amb la resta dels grups. L’hora de sopar es a les 9 hores, i van a dormir cap a les 12hores.Grup 2:El segon grup d’alumnes s’aixeca a les 8.30 hores del matí per anar a esmorzar a les 9hores, i l’hora de menjar es cap a les 2 hores. Començarà l’estància fent escalada pelmatí i tir amb arc en horari de tarda, el dimarts tant al matí com a la tarda faran caiac. Eldimecres els alumnes faran trekking pel matí i orientació per la tarda. El dijous BTT elmatí i faran un circuit a la tarda. I el divendres com a l’últim dia d’estància el passaranal llac amb la resta dels grups. L’hora de sopar es a les 9 hores, i van a dormir cap a les12 hores.Grup 3:El grup tres s’aixeca a les 8.30 hores del matí per anar a esmorzar a les 9 hores, i l’horade menjar es cap a les 2 hores. Començarà la pràctica de la setmana fent btt el dilluns almatí, per la tarda realitzarà el circuit. El dimarts al matí realitzarà escalada i tir amb arcper la tarda. El dimecres tant al matí com a la tarda realitzaran l’esport de caiac. Eldijous comencen el dia fent trekking, i per la tarda el treball d’orientació. I el divendrescom a l’últim dia d’estància el passaran al llac amb la resta dels grups. L’hora de sopares a les 9 hores, i van a dormir cap a les 12 hores. 68
  • 69. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Grup 4:El grup 4 s’aixeca a les 8.30 hores del matí per anar a esmorzar a les 9 hores, començadilluns fent trekking per matí i orientació per la tarda. L’hora de menjar es cap a les 2hores. El dimarts una vegada es lleven fan btt pel matí i un circuit per la tarda. Eldimecres realitzaran escalada pel matí i tir amb arc després del menjar. El dijousfinalitzan la jornada esportiva fent caiac tan al matí com a la tarda. I el divendres com al’últim dia d’estància el passaran al llac amb la resta dels grups. L’hora de sopar es a les9 hores, i van a dormir cap a les 12 hores. - AVALUACIÓ DELS APRENENTATGESPer una banda, es tractarà d’una coavaluació, això consisteix a avaluar l’empeny delsalumnes a traves dels seus propis companys. Aquesta avaluació es durà a terme dintrede cada sessió pràctica durant el feedback dels últims minuts.Per altra banda, es realitzarà l’avaluació dels aprenentatges de la següent manera: Escalada 0 1 2 3 4 5Coneixement dels principis i els orígensde l’escalada.Coneixement del material específic del’escalada.Coneixement de les mesures deseguretatSaber assegurar a un company.Aprendre el nus bàsic per a fer unencordatAssolir una mínima coordinació motriu 69
  • 70. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.entre els braços i les camesAdaptació amb el medi natural Caiac 0 1 2 3 4 5Coneixement dels orígens del caiacPresa de contacte amb les condicionsaquàtiques (temperatures,corrents,condicions generals,etc.)Tècnica i maniobres bàsiquesMaterial específic del caiac Orientació 0 1 2 3 4 5Coneixement dels orígens de l’esportd’orientacióConeixement del funcionament de labrúixola (saber identificarnord,sud,est,oest).Material específic de l’orientacióSaber interpretar un mapa d’orientació BTT 0 1 2 3 4 5Coneixement dels orígens de labicicleta de muntanya. 70
  • 71. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Coneixement del material específic dela BTTDiferenciació entre BTT i bicicleta decarretera.Conèixer quines parts formen la BTTReparacions bàsiques (canvi de roda).S’ha assolit una millora de l’equilibriestàtic i dinàmic.Saber les normes bàsiques de circulacióen bicicleta. Trekking 0 1 2 3 4 5Coneixements dels orígens del trekkingConèixer la normativa bàsica de rutes isenyalitzacionsIdentificar el calçat específic i adequatpel trekking.Adaptació del trekking amb el medinatural. 71
  • 72. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.4. ORGANITZACIÓ ESTADALa nostra sortida a la natura està programada de l’11 al 15 de Juny, ambdós inclosos, alterme municipal de Ventalló, situat a l’Alt Empordà i a 15km de Figueres. Aquestesestades tenen com a objectiu la realització de diferents activitats físiques al medi naturali fomentar la sociabilitat entre els alumnes.Els professors de 4rt d’ESO de l’IES Euses de Salt hem decidit contractar l’empresaEsportec la qual està especialitzada en esports a la natura, tant en el medi aquàtic comterrestre i que, a part, ofereix diversos serveis complementaris com zona d’acampadapreparada amb tendes de càmping de 4/5 persones. En quant a l’alimentació, Esportecno compta amb servei d’alimentació però si que ofereix un servei de càtering extern al’empresa.Les activitats que realitzaran els alumnes de 4rt d’ESO són: BTT, caiac, escalada,trekking i orientació. Cal dir que tant l’escalada com el caiac seran activitats guiades permonitors especialitzats contractats per l’empresa Esportec mentre que les activitats deBTT, trekking i orientació seran programades i realitzades pel professorat.Esportec disposa de diverses zones adaptades per a la pràctica esportiva. En quant a lesnostres activitats, es realitzaran, principalment, en 3 zones:- El Llac de lAventura. Comprèn els terrenys situats entre el llac i el riu Fluvià.Aquesta zona està dotada amb una zona d’escalada (rocòdrom i bulder) i circuit deBTT, entre d’altres activitats. A nivell d’instal·lacions, està equipat amb una zona decampament, dutxes, lavabos, vestidors, zona de pícnic, magatzems de material i unaoficina. 72
  • 73. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.- La zona d’aigua. Llac d’uns 600 x 100m on es realitza la pràctica de caiac i altresactivitats aquàtiques. A part, hi ha una zona adaptada per a banyistes.- La zona daventura al natural. Es troba a 10 minuts a peu del terreny, i es tracta dunazona amb un bosquet, un penya-segat i unes roques a tocar del riu Fluvià on shidesenvolupen algunes activitats com ràpel i salts al riu. És en aquesta zona onrealitzarem el trekking i l’orientació.Per tal d’aprofitar el màxim l’estada a Ventalló, hem dividit el curs de 4rt d’ESO en 2grups de 12 alumnes i un 2 altres grups de 13 alumnes. Per tal de realitzar l’organitzaciódels grups hem decidit ajuntar les dues classes (4rt A i 4rt B) alfabèticament pel cognomi dividir als alumnes dins de cada grup per ordre de llista (Grup 1: A-D, Grup 2: E-L,Grup 3: M-P, Grup 4: Q-Z). Els grups que tindran tretze components seran el grup 1 i 2i no suposarà cap inconvenient ja que els grups ja són prou reduïts per a realitzar lesactivitats.Les activitats i el repartiment d’aquestes les podem veure en el següent quadre: DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES MATÍ TREKKING BTT ESCALADA LLACG1 CAIAC TIR AMB TARDA ORIENTACIÓ CIRCUIT AV. ARC MATÍ ESCALADA TREKKING BTT LLACG2 CAIAC TIR AMB TARDA ORIENTACIÓ CIRCUIT AV. ARC MATÍ BTT ESCALADA TREKKING LLACG3 CAIAC TIR AMB TARDA CIRCUIT AV. ORIENTACIÓ ARC MATÍ TREKKING BTT ESCALADA LLACG4 CAIAC TIR AMB TARDA ORIENTACIÓ CIRCUIT AV. ARC 73
  • 74. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.A part d’aquest horari d’activitats, els alumnes tenen un horari base a seguir al llarg deldia per tal de realitzar diferents tasques a part de les activitats esportives.L’horari d’un dia a l’estada serà:8:30 – Despertar9:00 – Esmorzar9:30 – Neteja instal·lacions (zona d’esmorzar i zona de càmping)10:00 – Inici activitat matí13:00 – Final activitat matí14:00 – Dinar16:00 – Inici activitat tarda19:00 – Final activitat tarda21:00 – Sopar22:30 – Activitat de nit.Cal comentar que després de realitzar l’activitat del matí, els alumnes disposen d’unahora per a realitzar altres activitats dins de les instal·lacions com banyar-se, jugar afutbol, etc. Després de l’activitat de tarda, els alumnes disposen d’una altre hora lliure iuna hora més per a passar per les dutxes. 74
  • 75. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. - RECURSOS HUMANSEn aquest apartat podem veure les diferents funcions del professorat de 4rt d’ESO del’IES Euses en tot el procés de realització de l’estada. ORGANIGRAMA DEL FUNCIÓ PERSONAL TONI CAP DE GRADUAT GRIMA C.A.F.E. COORDINACIÓ JAVI GRADUAT ECONOMIA SÁNCHEZ C.A.F.E. PROFESSORS ALBERTO GRADUAT ALUMNES GARCÍA C.A.F.E. JORDI GRADUAT HORARIS SOLÀ C.A.F.E. ORIOL GRADUAT MATERIAL RIBAS C.A.F.E. MONITOR TÈCNICS ESPORTEC KAYAK A.F.E. 75
  • 76. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. MONITOR TÈCNICS ESCALADA A.F.E.En Toni Grima és el màxim responsable de l’activitat, s’encarrega de coordinar lesrelacions amb l’empresa Esportec, les activitats i els professors, etc.En Javi Sánchez s’encarrega de l’economia. És el responsable de fer els pagaments pelsserveis donats a l’empresa Esportec. També s’encarrega de pagar els busos, lessamarretes, la farmaciola i té, sota la seva responsabilitat, els diners reservats aimprevistos.L’Alberto García té encomanada la tasca de ser el professor que els alumnes han debuscar per a qualsevol dubte o problema que pugui sorgir durant l’estada.En Jordi Solà és el responsable de l’horari i del seu compliment per part de l’alumnat.L’Oriol Ribas s’encarrega del material, el qual ha d’estar sempre en condicions de serutilitzat abans d’iniciar l’activitat. Ell també s’encarregarà de que els alumnes desin elmaterial al lloc pertinent un cop hagi estat utilitzat. 76
  • 77. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Per un altre costat, els monitors de caiac i d’escalada ens ajudaran a que els professors ialumnes puguem complir amb totes aquestes tasques, com, per exemple, portar elsalumnes cap a la zona de rocòdrom, a portar material, col·locar arnesos, etc. - RECURSOS ECONÒMICSEls recursos econòmics dels quals disposa l’IES Euses per a la organització d’aquestesestades provenen de la quota de 240 euros que haurà d’ingressar cada alumne al comptebancari de l’escola.A continuació, presentem el pla econòmic de l’estada a les colònies esportives deVentalló: - INGRESSOS INGRESSOSALUMNES PREU TOTAL 50 240€ 12.000€Cal tenir en compte que s’haurà de fer una inscripció. Per tal de que el professorat puguiorganitzar l’estada, s’haurà de fer una inscripció amb una preinscripció de 50 euros.Aquesta quota s’haurà d’ingressar abans de l’1 de Maig. La quota de 190 euros restantss’haurà d’ingressar abans de l’1 de Juny.Aquesta informació serà donada a la 1era reunió de pares el 19 d’Abril, per tant,donarem dues setmanes per a que les famílies es pensin si volen inscriure al seu fill al’estada i per a que facin la preinscripció. Com podem veure en l’apartat d’organització,el 17 de Maig es realitza la segona reunió de pares en la qual es detallaran amb mésprecisió les activitats que realitzarem, els horaris, etc. A part, tornarem a avisar sobre ladata màxima per a fer el segon pagament. - DESPESES DESPESES TOTAL 77
  • 78. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. PREU 50al. x 205€ 10.250€ESTÀNCIA/ALUMNEAUTOCAR (anada i 2 viatges x 100€/viatge 350€ tornada) (7€/nen) DIETA 1ER DIA 50al. x 5€ 250€ SAMARRETES (50al.+5prof) x 6€ 330€ FARMÀCIA 50€ 60€ BENZINA COTXE 1cotxe x 30€ 30€ MATERIAL 135€ 130€ ACTIVITATS IMPREVISTOS 5% ingr. (12.000€) 600€ TOTAL 12000€ - Els professors no tenim cap benefici per l’organització i realització de l’esdeveniment. - Els professors van com a acompanyants i no suposen cap despesa per a l’alumnat ja que l’empresa Esportec ens regala una pensió a cada professor per cada radi de 10 alumnes. - L’empresa Sarbus realitzarà el transport amb un autobús de 55 places. El preu total és de 7 euros per alumne. El preu inclou el viatge d’anada i de tornada. - El primer dia els alumnes hauran de portar esmorzar. El primer dinar de l’estada el portarem els professors amb un cost aproximat de 250 euros. La resta de dies, Esportec contracta a una empresa de càtering que ens farà una pensió completa (esmorzar, dinar, berenar i sopar). - Com a record de l’estada, hem dissenyat una samarreta tècnica esportiva amb el logotip de 78
  • 79. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. l’escola. El cost total de la samarreta és de 330 euros i el cost per alumne és de 6 euros. - Tenim una farmaciola amb primers auxilis bàsics, crema solar, enzimoàcids, etc. Cal dir també que en cas d’urgència mèdica, tenim l’Hospital de Figueres a uns 15 minuts i l’Hospital Josep Trueta de Girona a menys de mitja hora. Per a qualsevol urgència, els professors disposem d’un vehicle propi per tal de traslladar a l’alumne. - Els tècnics per a les activitats de kayak i escalada són treballadors titulats de l’empresa ESPORTEC i el preu del lloguer està inclòs en els 210 euros que paga cada alumne a l’empresa. - L’allotjament el realitzarem en el càmping de la mateixa empresa ESPORTEC, la qual posa a la nostre disposició tendes d’acampar de 4/5 persones. El preu de l’allotjament també està dins dels 10.250€ per l’estància. - RECURSOS MATERIALSLes instal·lacions de les quals disposa l’empresa Esportec i que posa a la nostre totaldisponibilitat són:INSTAL·LACIONS DISPONIBLES - Zona de pícnic - Lavabos - Dutxes - Zona de campament - Vestidors - Magatzem de material.En quant a la zona esportiva disposem de: 79
  • 80. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.INSTAL·LACIONS ESPORTIVES - Zona de boulder - Rocòdrom - Zona de caiac - Circuit d’aventura - Tirolina - Circuit de BTTALTRES INSTAL·LACIONS - Tir amb arc - Camp de futbol - Camp de bàsquet - Camp de voleibol - Tennis taulaEl material que disposem per a la realització de les activitats: MATERIAL DISPONIBLE KAYAK caiac, armilles salvavides, casc, pales ESCALADA arnès, casc, cordes i gri-gri. BTT bicicletes, CascsORIENTACIÓ brúixola, mapes (material de l’alumne: calçat adequat, TREKKING motxilla amb aigua, etc) - NORMATIVA I ASPECTES LEGALS 80
  • 81. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Segons el Decret 56/2003, tota activitat portada a terme amb menors d’edat, ha d’estarautoritzada mitjançant un escrit per part dels pares o tutors, per tant, tal i com podemveure en la carta als pares adjuntada a l’annex, hi ha un escrit en el qual s’indica tal fet.El Decret 137/2003, del 10 de Juny, ens dicta les diferents activitats que es poden portara terme, en el nostre cas, l’estada amb els alumnes estaria emmarcada dins de l’àmbit deles colònies.Aquest mateix Decret ens dona la ràtio de professors – alumnes que s’ha de complir pera portar a terme l’estada. La ràtio és de 1 professor cada 10 monitors, per tant, complimaquest Decret. També ens parla sobre l’equip de dirigents, és a dir, els professors, elsquals es faran càrrec de l’alumnat i, a més a més, hi ha d’haver un responsable de larealització de l’activitat, que en aquest cas és en Toni Grima. - ASSEGURANCESEn quant a assegurances, el Decret 137/2003 ens dicta l’assegurança a seguir segons laGeneralitat de Catalunya però l’empresa Esportec té contractada una assegurançapermanent que cobreix tant al personal com a l’alumnat.  Assegurança de responsabilitat civil. - Responsabilitat civil (RC) pels danys personals (lesió corporal o mort) o materials (a cosa o animal) causats a tercers (inclosos els nens i els monitors) per la realització d’activitats pròpies dels centres de lleure o similars. 150.253,03€ per víctima i 601.012,10€ per accident. - RC per servei de menjadors: Inclosa la prestació del servei de càtering per part de l’entitat (menjadors, berenars, castanyades, xocolatades,...). - Inclosos els alumnes i usuaris de les nostres activitats com a tercers. - Aquesta assegurança també porta incorporat una assegurança per a la pràctica d’activitats d’alt risc. - PLA D’EVACUACIÓ 81
  • 82. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Tot i no ser obligatori, hem ideat un pla d’evacuació en el qual els alumnes sabran quefer en cas d’emergència. Com podem veure en el pla d’evacuació, el punt de trobadaestà situat al camp de futbol. El lloc escollit ha estat triat perquè té una zona àmpliasense arbres, és pròxim al llac i té una carretera a prop. - AUTORITZACIONSEn l’annex del treball, podem observar una carta als pares en la qual hi ha unaautorització en la qual els pares de l’alumne autoritzen al seu fill a assistir a l’Estada aVentalló organitzada per l’IES Euses durant el període de l’11 al 15 de Juny del 2012.Una altre autorització que podem observar és a l’ús i manipulació d’imatges realitzadesdurant l’Estada per a la realització d’un vídeo i per a la seva publicació en la web i elbloc de l’escola gestionades únicament pel col·lectiu de professors. 82
  • 83. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. - NORMATIVA INTERNANormatives internes (organitzatives, de comportament, de seguretat, poden portar o queno, mòbils, revistes, etc.)Dins de la normativa interna establerta pels professors trobem els següents punts: - El comportament per part dels alumnes ha de ser el correcte ja que els professors no som vigilants. Qualsevol comportament inadequat per part dels alumnes pot ser motiu d’abandonament de l’estada. - Està permès portar telèfons mòbils a l’Estada tot i que la seva utilització només estarà permesa després de la finalització de les activitats del dia. Els professors no ens farem responsables de la pèrdua o malversació del telèfon mòbil ni de cap altre objecte. - Els horaris establerts pels professors és un horari pactat amb l’empresa Esportec i amb el servei de monitoratge, per tant, demanem als alumnes ser puntuals alhora d’iniciar les activitats. - Està prohibit portar menjar, el servei de càtering contractat ens proveirà amb 4 àpats al dia (esmorzar, dinar, berenar i sopar).A part de la nostre normativa, els alumnes estan avisats de que ens haurem de cenyir ala normativa interna de l’empresa Esportec i que qualsevol norma per part d’aquestaempresa haurà de ser complerta com si fos dictada per qualsevol dels professors. - ORGANITZACIÓ 83
  • 84. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. 84
  • 85. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. 85
  • 86. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.- ALTRES ACTIVITATS 86
  • 87. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Al llarg de l’estada, les activitats seran, bàsicament, esportives, però també hemprogramat diverses activitats més relaxants i disteses a realitzar en els descansos desprésde dinar i, sobretot, després de sopar. - Activitat de ioga.Un dels professors té un curs de ioga i realitzarà diferents activitats amb els alumnes.Les sessions aniran dirigides a tècniques de relaxació, concentració i meditació. - Nit de discotecaLa última nit, tenim pactat amb la casa de colònies fer ús d’un equip de música per a feruna discoteca amb els alumnes. A part, comprarem begudes i menjar per a la realizació. - Jocs de taulaPer a les hores lliures, els alumnes disposaran de jocs de taula.5. FASE D’AVALUACIÓ 87
  • 88. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Una vegada realitzades la sortida a la natura i retornats a l’institut, els professors quehem acompanyat al curs de 4t d’ESO realitzarem una autoavaluació per tal d’observar sila planificació del projecte ha estat la adient, si em realitzat un bon procés dedesenvolupament i execució d’aquesta feina i com han anat els resultats finals. Tambéhaurem d’avaluar els aspectes relacionats amb els participants, és a dir, si ha hagut unbon nivell de participació, o el per el contrari ha sigut escàs i per tant que és el quehauríem de millorar. Voldrem observar a través d’unes qüestions finals elsaprenentatges assolits, i també ens interessarà conèixer el nivell de satisfacció delsalumnes, és a dir, si els hi ha agradat, quins esports són els que més els hi ha motivat,etc.Lògicament, també haurem d’estar atents i analitzar si hem aconseguit realitzarsatisfactòriament els objectius i continguts inicials a través d’instruments d’avaluacióque hauran de resoldre els nostres alumnes, si les activitats s’han dut a termecorrectament amb un bon procés metodològic tenint en compte l’edat curricular delsalumnes.A més, hem de valorar tots els recursos dels quals hem pogut disposar, tant pel que faals humans, materials i econòmics. Possibilitat d’utilitzar una altre forma d’organitzacióen el futur o per el contrari la realitzada ha estat molt correcte i no ens interessaràcanviar-la.Tots aquests items els desenvoluparem a continuació per tal de poder fer front apròximes organitzacions d’estades amb més garanties, ja que sempre és poden milloraralguns aspectes.Pel que fa als criteris i indicadors de l’avaluació, cal dir que farem una avaluacióprogressiva de tots els resultats observant cada dia al detall i extreien unes conclusionsal final d’aquests cinc dies, ja que tal i com podem observar al currículum escolar, elsobjectius de la educació secundaria estan molt generalitzats, i per tant, és necessàriaaquesta graduació progressiva tant de la millora de l’aprenentatge dels alumnes, com ala estructura i la organització de la nostre estada.“Dado el alto grado de abstracción con que se encuentran formulados los objetivosgenerales de educación física en la educación secundaria, no es posible evaluardirectamente el grado en que han sido alcanzados por los alumnos y las alumnas. Paraello, es preciso realizar una gradación progresiva de las capacidades y los contenidos 88
  • 89. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.implicados en cada objetivo de etapa hasta llegar a la obtención de objetivosequivalentes, mucho más concretos yprecisos, cuyo grado de consecución pueda ser evaluado directamente.” (Hernández iBuendia,2004: 34)Per valorar aquests resultats, realitzarem uns percentatges per a cada activitatavaluadora dividint l’exercici amb uns items amb els seus respectius valors. - QUE ÉS LA AVALUACIÓ? 89
  • 90. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Lavaluació és una fase del procés densenyança-aprenentatge que ens permetreflexionar sobre el propi procés i planificar els mecanismes correctors necessaris.Savalua el propi procés densenyança-aprenentatge i es permet comparar laconcordança o discordança dels resultats daquest procés amb els objectius proposats,tant pel que fa als generals de lEtapa, com als generals i específics de cada àrea. Lèxit ofracàs mostrats a través de lavaluació és degut al conjunt daquests tres factors:Adequació dels objectius proposats, procés densenyança, procés daprenentatge.Lavaluació negativa ha dimplicar la proposta i aplicació dels mecanismes correctorscorresponents.Segons Mauri (1996) l’avaluació es una peça clau dels processos d’ensenyament iaprenentatge escolars. Diu que com a peça, s’ha d’entendre en relació a la restad’elements que configuren un determinat procés educatiu i no pas com a un elementautònom i dissociat.Hi ha una estreta relació entre els objectius i l’avaluació d’un procés d’ensenyament iaprenentatge. No podem plantejar els nostres objectius en uns termes i plantejarl’avaluació en termes molt diferents o fins i tot contradictoris.Hi ha diferents tipus d’avaluació, i nosaltres utilitzarem la avaluació sumativa perexaminar als nostres alumnes. Aquesta es farà al final del bloc de coneixements quehem volgut ensenyar (és a dir, després de la sortida i de realitzar totes les activitats) pertal de veure com ens ha funcionat. Aquesta és realitzarà en avaluació final, al’acabament del procés.A més, també realitzarem una autoavaluació sobre la nostre gestió i organització de laestada, valorant aspectes previs a la realització d’aquesta, com poden ser els recursoshumans, econòmics, materials, etc. - INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ A REALITZAR 90
  • 91. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Segons (Castillo i Cabrerizo, 2003), un instrument d’avaluació és una eina específica,un recurs concret, o un material estructurat que s’aplica executòriament per recollirdades de forma sistematitzada i objectiva sobre algun aspecte delimitat.Cal dir, que aquests instruments avaluadors els utilitzarem bàsicament per analitzar elprogrés dels alumnes durant aquests cinc dies a l’estada.És important seleccionar instruments que siguin viables (que es pugui dur a la pràctica)i funcionals (que t’informin del que necessites). També han d’estar relacionats amb elsobjectius, com podrem veure a continuació, amb l’examen (instrument d’avaluacióinterrogatori) que realitzarem als alumnes, formulat per 5 preguntes plantejades, a partirdels objectius i els continguts d’aprenentatge formulats.Observem que hi ha diferents tipus d’instruments avaluadors, com per exemple elsd’observació (anecdotaris, llistes de control, escales d’avaluació, diaris d’aula) od’interrogació (exàmens, entrevistes, qüestionaris, proves sociomètriques) o altres comels tests i les proves específiques. En el nostre cas, al tractar-se d’una estada esportivaextraescolar, on un dels objectius principals és el bon aprenentatge motriu específic delsalumnes, la educació en valors i la diversitat dels alumnes, realitzarem instrumentsinterrogatoris posteriors, com algun qüestionari per veure el punt de vista dels alumnes iun examen per veure els aprenentatges teòric pràctics que han tingut. A més, tambérealitzarem instruments d’observació per tal de fer un seguiment individualitzat delprogrés dels alumnes.Per començar, sabent que tenim 4 grups de 13 i 12 alumnes cada un, amb un total de 50alumnes, haurem de tenir clar que nosaltres, com a professors i responsables d’aquestsalumnes dins de l’estada, a més de tenir unes funcions de recursos humans escollidesprèviament, tindrem la doble funcionalitat de ser capaços de fer un seguiment delprogrés, del saber estar, del respecte i de la bona actitud dels nostres alumnes. A més,algunes activitats les portarem a terme nosaltres mateixos, sense monitoratge específic,com es el cas del trekking, BTT i la orientació. Per tant, al ser-hi 5 professors hi haver 5grups, ens dividirem de la següent forma. 1 professor acompanyarà a un monitor i el seugrup, i en Toni Grima com a cap de coordinació, anirà observant els diferents grupsd’una forma més generalitzada, i en les activitats on no hi ha monitor específic, tambédividirem a 1 professor per grup. Aquest seguiment directe de tots els grups per part detots nosaltres, ens servirà per utilitzar un instrument d’avaluació de tipus observador, 91
  • 92. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.concretament un registre anecdòtic, on apuntarem totes les males o bones conductesdels alumnes en cada moment, per tal de tenir-les enregistrades i al final del dia, unavegada els monitors deixant al grup i els tornem a tenir en total responsabilitat, fer unfeedback extern del succeït durant el dia i parlar personalment amb l’alumne que hagitingut una mala actitud. Un exemple de un registre anecdòtic seria el següent:Alumne: Robert Vilà Franquet Curs:4t d’ESO Data Fet observat Interpretació 12.juny.2012 Reacciona enfadant-se amb el Li costa assumir la negació del monitor de caiac perquè no li monitor, sobre tot desprès de ha donat el rem que ell volia. veure que un company tenia el rem que ell volia. 14.juny.2012 Pega als companys que li han Noi molt competitiu que avançat amb bicicleta a la necessita ser el millor sempre. activitat de BTT. 92
  • 93. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. - TIPUS D’AVALUACIÓ A REALITZAR PER PART DELS ALUMNES: L’AVALUACIÓ FINALPartint de la base de que hi ha diferents finalitats per realitzar una avaluació, i amb moltbon criteri com poden ser una avaluació diagnostica o inicial on el seu objectiu esanalitzar l’entorn i recollir informació per delimitar el projecte, o la processual ocontinua, on és vol conèixer el desenvolupament del procés (i dels aprenentatges delsalumnes), per tal de regular-lo, revisar-lo, ajustar-lo i millorar-lo per pròximesorganitzacions d’estades, nosaltres em volgut escollir la avaluació sumativa ja que técom a objectiu conèixer el grau d’assoliment dels objectius plantejats, i nosaltresaprofitarem a la tornada cap a l’institut per a realitzar una avaluació final d’aquestaestada realitzant instruments d’avaluació interrogatoris per tal de poder observar demanera subjectiva els graus d’assoliment dels nostres alumnes respecta a aquesta estada.Per tant, al arribar a l’institut, els hi plantejarem dos tipus d’instruments d’avaluacióinterrogatoris per tal de poder valorar l’aprenentatge dels nois, i seran els següents: - Examen: Realitzaran un examen o prova teòric-pràctic amb l’objectiu de que ens puguin mostrar tots els aprenentatges que han tingut sobre els esports a la natura realitzats (BTT, caiac, escalada, trekking i orientació). Hi hauran preguntes referides als processos metodològics que van realitzar guiats per els monitors per tal de poder millorar en el seu aprenentatge motriu, i preguntes més educatives per tal que ells mateixos puguin reflexionar i extreure conclusions. Un exemple d’un possible examen que podrien realitzar els nostres alumnes de 4t d’ESO seria el següent: 93
  • 94. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.IES EUSES De Salt Examen estada a la naturaEducació Física Ventalló (Alt Empordà)Nom: Data:Cognoms: Signatura: 1. Descriu pas a pas com realitzar correctament els moviments a realitzar amb els braços i els hombros a un caiac, ja sigui per anar endavant, endarrere, com per Realitzar girs. 2. Anomena i explica breument els materials que ens han ensenyat a la estada per a realitzar escalada. 3. Quins són els orígens de la BBT? 4. Com hem de fer per orientar-nos correctament? I per interpretar un mapa? 5. Penseu que es important tenir una actitud positiva i de respecte els monitors per tal que les activitats siguin més divertides i motivants? 94
  • 95. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Tal i com poder observar a l’examen, la primera pregunta que diu que expliquin com ésla metodologia dels moviments dels braços en el caiac, o el que és el mateix, comrealitzar les palejades, la rotacions i les frenades correctes, té relació amb un delsobjectius d’aprenentatge que hem desenvolupat en el currículum.“Assolir la tècnica i les maniobres bàsiques i essencials dintre d’un caiac. (palejadescorrectes, rotació mà esquerra, frenades, en el cas de bolcar com remuntar, etc.)”A més, també té relació amb dos dels continguts plantejats al currículum:“ tècnica de palejar i maniobres bàsiques”.La segona pregunta, demana als alumnes que anomenin i expliquin breument elsmaterials que han aprés a l’esport d’escalada. Si fem un cop d’ull al currículum i alsseus objectius i continguts plantejats, observem que la pregunta esta molt benplantejada, degut a que té relació amb aquests.“Tenir una presa de contacte amb el material adequat per a realitzar escalada (corda,arnés, peus de gat, grigri, etc.)”.Lògicament, si tenim una presa de contacte amb el material adequat, prèviament i hahagut una petita explicació d’aquests, i per tant, els alumnes han de conèixer coms’anomenen aquests materials i per a que funcionen. A més d’aquest objectiu, un delscontinguts plantejats és “ el material d’escalada”.Pel que fa a la tercera pregunta, observem una pregunta clara i concisa com demanar alsalumnes que ens expliquin els orígens de la BTT. Si revisem els objectiusd’aprenentatge, ràpidament veiem que el primer de tots ens diu el següent:“Saber els orígens de la BTT”A més, el primer dels continguts ens diu: “Introducció al món de la BTT. Història iorígens.La quarta pregunta demana que els alumnes redactin com orientar-se i interpretar unmapa correctament. També és una pregunta amb sentit i coherència amb els objectius icontinguts plantejats. A més en aquest cas, coincideix amb dos objectius diferents:“Conèixer a traves de la brúixola les direccions nord, sud, est, oest; i saber orientar-se”.“Saber interpretar un mapa de rutes i les seves característiques”. 95
  • 96. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Té relació amb el contingut: “ La brúixola i el mapa de rutes”.La cinquena i ultima pregunta esta feta amb un enfocament més educatiu, i si mirem alcurrículum de la educació secundaria obligatòria observem que també hi apareixenobjectius i continguts dirigits a la educació i al respecte, per tant considerem que unapregunta en aquest sentit també es molt important per tal que els alumnes ho valorin.Els criteris i indicadors d’avaluació que utilitzarem per avaluar aquest examen seran elssegüents: CRITERIS I INDICADORS PERCENTATGES D’AVALUACIÓ Metodologia d’aprenentatge 45 % Continguts 45 % Ortografia i sintaxis 10 % 96
  • 97. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.- Qüestionari: El qüestionari serà per fer preguntes més obertes i opinables, on els alumnes podran mostrar el seu grau de motivació respecte a les activitats, si els hi ha agradat molt o poc, si estaven contents amb els monitors, etc. En aquest cas, valorarem els aprenentatges realitzats per tots els alumnes, per tant vol dir que els qüestionaris els portarem els professors en el moment de la pràctica i anirem fent creus per valorar el seu progrés.Qüestionari sobre l’aprenentatge d’escalada Nom de l’alumne:Preguntes MALAMENT BE BASTANT BE PERFECTERealitza la maniobra depassar la corda per lareunió correctament?Assegura la reunió?Com realitza el vuit doble?Com coordina braços-cames quan puja?Com col·loca les camesquan treballen els braços?I els braços quan fem treball de cames?Sap assegurar?A quin nivell té en compteles condicions del mediambient? 97
  • 98. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.Com podem observar, hi ha preguntes dirigides al procés d’aprenentatge dels alumnes.Cal matissar, que encara que aquests qüestionaris és realitzen durant la pràctica, no seràfins que acabi la estada i es torni a l’institut, que és valorin els resultats per tal de poderrealitzar feedbacks externs amb els alumnes i poder fer un reforçament positiu per talque valorin els errors, siguin conscients d’ells, per pròximes experiències. Durant lapràctica, els monitors o els mateixos professors deurem fer correccions per tal que elsalumnes millorin, però aquestes valoracions dels qüestionaris, ens serveixen com areferencia per saber la zona de desenvolupament pròxim (ZDP) on és troben tots elsalumnes, ja que sense anotar-ho, seria difícil tenir un control exacte de tots els alumnes.Cal dir que en aquest qüestionari observem 8 preguntes sobre l’escalada, per tant és unqüestionari específic de l’escalada, i el mateix farem amb la resta dels esports. Aquestespreguntes sempre han d’estar relacionades amb els objectius d’aprenentatge, i en aquestcas, aquestes vuit preguntes tenen relació amb variïs objectius d’aprenentatge del’escalada que són els següents: - “Conèixer les mesures de seguretat durant la pràctica d’escalada (roba apropiada i casc apropiat, revisió del material abans de començar, etc.)” - “Assolir una mínima coordinació motriu entre els braços i les cames alhora de pujar els circuits d’escalada”. - “Saber assegurar a un company”. - “Tenir en compte les característiques del medi ambient i les condicions més adequades per a realitzar una pràctica d’escalada”.Aquesta avaluació d’objectius d’aprenentatge també ho podríem fer mitjançantinstruments d’avaluació observables com per exemple amb una fitxa d’observació. 98
  • 99. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. - PROCÉS D’AUTOAVALUACIÓ DE LA GESTIÓ I ORGANITZACIÓ REALITZADAA més, hem decidit realitzar una autoavaluació pel que fa a la nostre gestió iorganització d’aquesta estada, ja que tal i com diu la seva definició és leina méspràctica amb la qual analitza una dependència o entitat per conèixer els avanços i lesdesviacions dels seus objectius, plans i programes, sobretot de loperativitat daquellesaccions que semprenen amb la finalitat de millorar la funcionalitat dels sistemes iprocessos que regulen el que fer de la pròpia entitat. Revisió detallada i periòdica delpropi responsable de les accions empreses per millorar el funcionament de determinadaàrea, unitat, òrgan, sistema o procediment, a fi de mesurar el grau deficiència, eficàcia icongruència en la seva operació. I tal i com em esmentat anteriorment, volem fer unanàlisis de tots els factors del procés per tal de millorar per les següents estades querealitzem.A nivell de recursos humans, vam fer una divisió molt senzilla, com era la deencomanar diferents tasques als cinc professors de l’institut que van anar a la estada, ique la valorem a partir d’un mecanisme tant senzill com és el d’un instrumentd’avaluació observatori de llistes de control, que consisteix en marcar amb una creu siels paràmetres que volíem controlar és satisfan correctament dia a dia. Els ìtems aanalitzar són els següents: 99
  • 100. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.TONI GRIMA: CAP DE COORDINACIÓ Indicadors Si No A vegadesCoordina de manera satisfactòria les relacionsamb l’empresa Esportec?Ha gestionat de forma correcta totes lesactivitats que s’han de realitzar?Ha tingut una bona coordinació amb la restade professors per definir les tasques?Ha gestionar i quadrat bé les relacions hora-ries amb l’empresa d’autobusos, coordinatamb la arriba acordada amb esportec?JAVI SANCHEZ: RESPONSABLE DE LA PART ECONOMICAIndicadors Si No A vegadesHa tingut algun problema per fer els pagaments a l’empresa Esportec?I per fer els pagaments als serveis detransports?A fet una bona gestió econòmica reservant 100
  • 101. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.uns diners suficients per imprevistos?ALBERTO GARCÍA: RESPONSABLE DELS ALUMNESIndicadors Si No A vegadesHa sorgit algun problema amb els alumnes?Els alumnes t’han pogut localitzar fàcilmentsi ha hagut algun problema?Ha resolt bé les situacions conflictives?JORDI SOLÀ: RESPONSABLE DE L’HORARIIndicadors Si No A vegadesHan arribat tots els alumnes puntualsa les activitats?Han arribat tard els alumnes als dinars,sopars, esmorzars, o qualsevol cita?A hagut algun desajust en els horaris? 101
  • 102. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.ORIOL RIBAS: RESPONSABLE DEL MATERIALIndicadors Si No A vegadesHa tingut sempre el material apunt per serutilitzat?S’ha perdut algun de tots els materials uti-litzats?S’ha fet malbé algun d’aquests materialsUtilitzats?De totes aquestes qüestions a realitzar, cal dir, que en algunes ocasions serà moltinteressant que en cas de respostes negatives, és parli en reunions posteriors per tal debuscar solucions de millores, en aquest àmbit dels recursos humans, per pròximesestades.També haurem de realitzar una avaluació posterior sobre els recursos econòmics quehem pogut fer servir, de quina forma els hem gestionat i si els podríem millorar. Valorarsi hem invertit massa diners en les pensions, i per tant, buscar unes altres méseconòmiques per pròximes estades, o si per el contrari, tot ha estat molt ben ajustat. Amés, fer una avaluació i valoració del preu/estància per alumne, veure si s’ha gestionatcorrectament, a més del preu de l’autobús, les samarretes, la farmaciola i els materialsd’activitats. Tal i com observem a l’anàlisi de recursos econòmics fet anteriorment, vamutilitzar un 5% del pressupost (600 euros) per imprevistos, el qual també haurem devalorar, si ha sorgit algun problema inesperat i si han estat suficients aquests diners, oper el contrari, necessitaríem una mica més, encara que a priori, sembla ser que amb 600euros i a més que suficient per a cobrir qualsevol tipus de problema inesperat. 102
  • 103. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT. S’han gestionat Observacions correctament els preus? ESTANCIA Si/No En cas de resposta negativa, degut a que sobren diners del pressupost, ALUMNES guardar per comprar material esportiu escolar.FARMACIOLA, En el cas de passar-nos delSAMARRETES, pressupost, haurem de decidir Si/No BENZINA suspendre la compra de samarretes. COTXE Farmaciola imprescin- dible. En el cas de superar pressupost, buscar una companyia més AUTOBUS Si/No econòmica. MATERIALS Si/No Necessitat d’un material d’unaD’ACTIVITATS qualitat mínima per evitar accidents. 600 euros suficients per imprevistos. Els possibles diners sobrants és podenIMPREVISTOS Si/No utilitzar per material escolar esportiu.A més, una valoració general dels recursos materials, tant pel que fa als serveis prestatsper l’empresa Esportec, com són les instal·lacions esportives, i sobretot, amb el materialfungible, valorar tot el material que s’ha fet malbé ja sigui per culpa dels nostresalumnes, o bé, per una dolenta qualitat d’aquest. Per exemple, les cordes per ferescalada, en cas de ruptura d’alguna d’aquestes, valorar el perquè ha passat, i com 103
  • 104. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES EUSES DE SALT.podríem solucionar-ho per tal que en les pròximes estades no hi hagi cap problemad’aquests.Com ja sabem, l’empresa Esportec té contractada una assegurança que cobreix tant alpersonal com a l’alumnat. Per tant, en aquest sentit, una vegada fem l’estudi d’aquestaspecte, cal dir que està molt controlat, i que en cas d’algun accident, lesions, etc.sempre tindrem un fàcil accés a la mútua que tingui conveni amb aquesta assegurança.El que si que serà important, és en cas de trobar-nos en una situació de lesions,preguntar-nos si ens han atès bé, han sigut ràpids i dinàmics a l’hora d’actuar o per elcontrari ens han prestat un servei de poca qualitat i per tant hauríem de mirar decontractar una altra asseguradora pel nostre compte.A més, haurem de valorar si el RC per servei de menjadors, el qual ens presta un serveide càtering per part de l’entitat (menjadors, berenars..) ha funcionat de manera correcte.A més a més, una vegada analitzats tots aquests aspectes per tal de buscar una milloraper pròximes estades, també podem fer uns qüestionaris (instruments d’avaluacióinterrogatoris) però a diferencia del plantejat a nivell d’aprenentatge com l’anterior, enaquest cas, buscarem fer un tipus de qüestionari buscant els gustos o les coses mes imenys agradables que han vist els alumnes, per tal de fer una valoració general, anotar-les, i observar si hi ha algun aspecte que no ha sigut gens motivant per la majoria delsalumnes, i plantejar un possible canvi si es que és pot, i també ens interessa a nosaltres.Un exemple seria el següent: 104
  • 105. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES ESCOLA EUSES DE SALT Qüestionari sobre l’estada del ventalló Nom: VoluntariPreguntes Gens Poc Bastant MoltCom han sigut d’emocionants aquestsdies a l’estada?Has gaudit amb el món de la BTT?T’ha agradat la forma en que elsmonitors és dirigeixen a vosaltres?T’ha agradat el trekking?I la orientació?Has disfrutat fent escalada?T’agrada la zona naturalDel ventalló?El món de l’aigua i del caiac, és atractiuper tu? 105
  • 106. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES ESCOLA EUSES DE SALTBIBLIOGRAFIA - Ayón, H., Llerena, A. i Vera, D. (2011). Análisis del Potencial Turístico del Cerro de Hayas y sus Posibles Mejoras como un Atractivo para la Práctica de Turismo de Aventura. Revista Tecnológica ESPOL. - Burke, E.R. i Carmichael, C. (2004). Bicicelta: Salud y ejercicio (3a ed.). Barcelona: Editorial Paidotribo. - Codarin, S. (2012). La escalada: un deporte extremo. Blogvacaciones. Recuperat a l’abril del 2012 des de http://www.blogvacaciones.com - Colorado, J. (2010). Montañarismo y trekking: manual completo (4a ed.). Madrid: Ediciones Desnivel, S.L. - Corcuera, J. (2006). Iniciación a la escalada Deportiva en la escuela. Efdeportes. Recuperat al maig del 2012 des de http://www.efdeportes.com - Costillas, B., i Gelabert, J. (2010). Excursionisme en BTT: manual pràctic (1a ed.). Valls: Cossetània Edicions. - Farías, E.I. i Sallent, O. (2009). El impacto ambiental de las actividades físico- deportivas en el medi natural: el caso de la pràctica del Mountain Bike o bicicleta todo terreno. Nuevas tendencias en Educación Física. Deporte y Recreación. 16, pp. 31-35 - Federació catalana de ciclisme (2010). Federació catalana de ciclisme. Recuperat 23 abril 2012, des de http://www.ciclisme.cat - Font, R. (2011). Apunts de l’assignatura de Programació de l’ensenyança en el sistema educatiu. Dades no publicades. - Granero, A. y Baena, A. (2010). Actividades físicas en el medio natural. Teoría y práctica para la Educación Física actual. Sevilla: Wanceullen. - Kleinmann, L. (2000). Deporte orientacion: lo que hay que saber, parte II. Aventurarse: El portal latinoamericano de la Aventura i el Turismo. Recuperat a l’abril del 2012 des de http://www.aventurarse.com 106
  • 107. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES ESCOLA EUSES DE SALT- Luque, A.M. (2006). Las rutes en bicicleta de montaña como actividad Deportiva, recreativa y turística. Dins Actes del IV Congreso Agesport Andalucia: Turismo Deportivo y desarrollo. Málaga: Departamento de Geografía. Universidad de Málaga.- Mauri. T, Miras. M. (1996) Llibre l’avaluació en el centre escolar. Barcelona- Manzaneda, A.M. (2008). Los deportes de aventura. Sesiones prácticas de iniciación a la escalada y a la BTT en el centro escolar. Revista digital: efdeportes. Recuperat el 28 abril 2012, de http://www.efdeportes.com/efd126/deportes-de-aventura-iniciacion-a-la- escalada-y-a-la-btt-en-el-centro-escolar.htm- Moreno, E. (2011). Nuevas prácticas en el deporte escolar: escuela valenciana. Dins Actes del II Congreso del deporte en Edat Escolar. Vol. 19. Valencia: Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir.- Navarro, T (2010). Origen de la escalada. Yumping: tu guia de ocio y deportes de aventura. Recuperat a l’abril del 2012 des de http://www.yumping.com- Peñalver, M.T. (2004, juny-decembre). El turismo activo como alternativa y complemento al modelo turístico en la región de Murcia. Cuadernos de Turismo, 14, 179-215- Pérez, J. (2011). Un poco de historia. La carrera de orientación. Recuperat a l’abril del 2012 des de htpp://sites.google.com/site/lacarreradeorientacion/home- Pizarro, L. (2011). Orientacion Deportiva: Una modalidad en auge. Deportes: suite101. Recuperat a l’abril del 2012 des de http://www.suite101.net- Reglamento de competición de escalada. Federación Española de Deportes de Montaña y escalada. Aprobado en comisión Delegada de 25 de maig del 2004.- Sassi, A. (1993). Moutain bike de la A a la Z. Madrid: Ediciones Tutor, S. A.- (2008). El deporte de la orientacion: La brújula. Federacion andalusa del deporte de la orientacion.Recuperat al maig del 2012 des de http://www.web- fado.com 107
  • 108. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES ESCOLA EUSES DE SALT- Vicente, G. (2003). Análisis del parámetro tiempo y cuantificación de acciones específicas en la escalera Deportiva de competicion. Departamento de educación física: Universidad de las Palmas de Gran Canaria. Recuperat al març del 2012 des de http://www.efdeportes.com 108
  • 109. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES ESCOLA EUSES DE SALT6. ANNEX - CARTA ALS PARESAquesta és la carta que entregarem als pares a la 1era reunió realitzada el 19 d’Abril, enla qual els explicarem l’organització de l’estada. 109
  • 110. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES ESCOLA EUSES DE SALT INFORMACIÓ DE LES ESTADES A VENTALLÓ 2012 “Al Llac de l’Aventura, del 11 al 15 de Juny.”DATES:  Sortida de l’Escola el dilluns 11 de Juny a les 9:00h  Tornada a l’Escola el diumenge 15 de Juny a les 18:00h aproximadament.LLOC: L’estada es realitzarà a Ventalló, a la comarca de l’Alt Empordà.PREU: El preu de les Estades és de 240 euros. S’haurà de fer un pagament previ de 50 euros com a reserva de plaça, els altres 190 euros es pagaran més endavant.DOCUMENTACIÓ: La documentació s’haurà de presentar a la Secretaria de l’Escola. És important no passar la data límit de l’entrega de la documentació, ja que hem de notificar l’activitat davant la Secretaria General de Joventut i necessitem tenir tota la documentació en ordre. La documentació necessària per aquestes colònies serà la següent:  Targeta d’identificació sanitària (no fotocòpia)  Fotocòpia del carnet de vacunes  Fitxa mèdica  Permís patern i protecció de dades personals  Una fotografia de carnet (recent)  Tipus de pagament 110
  • 111. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES ESCOLA EUSES DE SALT  És imprescindible que els alumnes portin la targeta sanitària i el Document Nacional d’Identitat i que ens ho entreguin a la pujada del bus. Agrairíem que se’ns notifiqués de forma entenedora i amb antelació qualsevol aspecte que ens calgui saber sobre possibles malalties, al·lèrgies, tractaments, règims especials,....INFORMACIÓ: Per qualsevol informació durant l’estada haureu de trucar a l’Escola per informar-vos. Per qualsevol urgència durant el cap de setmana de colònies, disposarem d’un telèfon mòbil: 618.94.56.68 Si teniu qualsevol dubte o qüestió mèdica d’última hora (autoritzacions mèdiques, receptes, etc.) us podeu posar en contacte amb nosaltres a través de: estades2012euses@gmail.com.Cordialment, Equip de professors Salt, 26 d’Abril del 2012.---------------------------------------------------------------------------------------------------------- 111
  • 112. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES ESCOLA EUSES DE SALTAUTORITZACIÓ PATERNAEn/Na ______________________________________ amb DNI nº _______________autoritza el seu fill/a ________________________________________________ aassistir a les Estades a Ventalló que organitza l’Escola Euses, de l’11 al 15 de Juny alLlac de l’Aventura durant el curs 2011-2012. Fa extensiva aquesta autorització, per unabanda, a les decisions medicoquirúrgiques que fos necessari adoptar en cas d’extremaurgència, sota la direcció facultativa adequada i, per altra banda, a l’ús de transportprivat de monitors en cas de que es produís alguna situació que ho requereixi. ______________________a ______ de ________________del 2011 (Signatura del pare/mare/tutor):TELÈFONS DE CONTACTE DURANT ELS DIES DE COLÒNIES:Número Contacte Disponibilitat_________ ____________________ ________________________________________ ___________________ ________________________________________ ___________________ ______________________________ 112
  • 113. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES ESCOLA EUSES DE SALTPROTECCIÓ DE LES DADES PERSONALSEn/Na ______________________________________ amb DNI nº _______________autoritza (d’acord amb la llei Orgànica de protecció de dades personals) que les imatgesobtingudes durant les colònies, activitat organitzada per l’escola Euses l’any 2012,puguin ser usades per l’elaboració del vídeo, la pàgina web de l’escola, l’exposiciófotogràfica i altres accions únicament gestionades pel col·lectiu de professors.(Signatura del pare/mare): ______________________a ______ de ________________del 2011. 113
  • 114. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES ESCOLA EUSES DE SALT - FITXA MÈDICANOM I COGNOMS:CURS:1.- APARTAT D’AL·LÈRGIES: - Al·lèrgies alimentàries? SI:  NO:  - Grup d’aliments al que és al·lèrgic/a?- Al·lèrgies medicamentoses? SI:  NO:  Penicilina: SI:  NO:  Algun antibiòtic SI:  NO:  Quin: Altres: - Altres productes o aliments no tolerants: - En cas de reacció al·lèrgica: - Símptomes d’alarma: - Què cal fer en cas de reacció:2.- TRACTAMENTS ESPECIALS: - Segueix algun tractament especial? SI:  NO:  Tipus: 114
  • 115. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES ESCOLA EUSES DE SALT - Segueix algun règim especial? - Altres observacions alimentàries: - Segueix algun tractament ortopèdic o d’ortodòncia? SI:  NO:  Quin tipus: Horari:3.-PERMÍS D’AUTORITZACIÓ D’ADMINISTRACIÓ DE MEDICAMENTSDesprés de vàries consultes realitzades al Departament d’Educació de la Generalitat deCatalunya referides al lliurament de medicaments a l’Escola, a partir d’ara només espodrà donar medicaments a aquells nens/es els pares dels quals hagin completat elpermís adjuntat a aquesta nota i sempre que vagi acompanyat d’una “recepta o informedel metge o metgessa on hi consti la pauta i el nom del medicament que el nen/a ha deprendre”.4.- ANTECEDENTS: 115
  • 116. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES ESCOLA EUSES DE SALT PERMÍS D’AUTORITZACIÓ D’ADMINISTRACIÓ DE MEDICAMENTS - L’alumne ha patit malalties importants? SI:  NO:  Quines: - L’alumne ha estat intervingut quirúrgicament? SI:  NO:  De què: - L’alumne pateix d’enuresi? SI:  NO: Signatura dels pares: Salt, a de del 2012. 116
  • 117. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES ESCOLA EUSES DE SALTNom i cognoms de l’alumne:Nom del medicament:Data :Dosi :Nombre de vegades i hores :Durada del tractament :Nom i cognoms de la persona autoritzant : Signatura Indispensable adjuntar la recepta mèdica per a la seva administracióFOTOCÒPIA DEL CARNET DE VACUNES 117
  • 118. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES ESCOLA EUSES DE SALTEnganxeu o grapeu la fotocòpia al requadre indicatLa fotografia de carnet del vostre fill/a (amb el nom i curs al darrera), l’adjunteu alplec de fulls amb un clip. Moltes gràcies. - REGISTRE ANECDÒTIC 118
  • 119. ESTADA A VENTALLÓ 2012. IES ESCOLA EUSES DE SALT 119

×