• Like
  • Save
Informe 2012
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Informe 2012

on

  • 431 views

 

Statistics

Views

Total Views
431
Views on SlideShare
344
Embed Views
87

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

2 Embeds 87

http://www.gremiconstruccio.com 82
http://gremiconstruccio.com 5

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Informe 2012 Informe 2012 Document Transcript

    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 1 2012 Informe anual sobre la indústria a Catalunya
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 2 2012 Informe anual sobre la indústria a Catalunya
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 3 © Generalitat de Catalunya Departament d'Empresa i Ocupació Direcció General d'Indústria Passeig de Gràcia, 129 08008 Barcelona Tel. 93 476 72 00 http://www.20.gencat.cat/portal/site/empresaiocupacio/ Equip de treball: Raül Blanco Díaz (Coordinador) Montserrat Álvarez Cardeñosa Anna Belmonte Rodríguez Laia Castany Teixidor Patrícia Crespo Sogas Amal Elasri Ejjaberi Víctor Fabregat Muñoz Àngel Hermosilla Pérez Natàlia Ortega Gómez Carme Poveda Martínez Alba Sánchez Navas Anaïs Tarragó Guarro Núria Teixido Torrent Xavier Amores i Bravo Aquest informe ha comptat amb el suport d’ACC1Ó Consell de redacció: Joan Miquel Hernández Gascón Jordi Fontrodona Francolí Raül Blanco Díaz Coordinació de l’edició: Xavier Cuchí Burgos Foto portada: SEAT Barcelona, juny de 2013 D.L.: B-19280-2012 ISSN: 2013-7486 (versió digital)
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 4 2012 Informe anual sobre la indústria a Catalunya
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 5 Índex 1. Evolució econòmica internacional, d’Espanya i de Catalunya 6 1.1. Economia internacional 7 1.2. Economia espanyola 8 1.3. Economia catalana 8 2. Evolució general de la indústria catalana el 2012 10 2.1. VAB industrial 11 2.2. Producció industrial 12 2.3. Clima industrial 13 2.4. Inversió industrial 14 2.5. Preus industrials 15 2.6. Ocupació industrial 16 2.7. Comerç exterior 18 2.8. Inversió estrangera 21 2.9. Inversió a l’estranger 22 3. Anàlisi sectorial 24 3.1. Alimentació i begudes 25 3.2. Tèxtil i confecció 46 3.3. Pell 56 3.4. Fusta i moble 68 3.5. Paper i cartró 82 3.6. Arts gràfiques 88 3.7. Química 97 3.8. Farmàcia i biotecnologia 114 3.9. Plàstics 130 3.10. Vidre 145 3.11. Suro 157 3.12. Materials de construcció 166 3.13. Producció i primera transformació de metalls (ferris i no ferris) 180 3.14. Productes metàl·lics 195 3.15. Maquinària i equips mecànics 204 3.16. Maquinària i material elèctric 221 3.17. Tecnologies de la informació i les comunicacions 233 3.18. Vehicles de passatgers: turismes i tot terreny 248 3.19. Vehicles comercials, industrials, autobusos i autocars 266 3.20. Altre material de transport 283 3.21. Sistemes i components per a l’automoció 297 3.22. Motocicletes i ciclomotors 310 3.23. Energia 322 3.24. Serveis tecnològics 334 344Agraïments 1.4. Pes de la indústria a l’economia catalana 9
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 6 1 Evolució econòmica internacional, d’Espanya i de Catalunya
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 7 xement més sostenible a mitjà termini, amb una demanda interna més forta en concordança amb el seu estatus de potència mundial. El PIB de Japó va tornar a xifres positi- ves (1,9%). El creixement, encara fe- ble, es va veure recolzat per la de- manda interna, gràcies als increments de les vendes al detall (1,8%) i dels nous habitatges iniciats (5,9%). La balança comercial, encara llastada per la reconstrucció dels efectes del tsunami i per un ien fort, va seguir incrementant el seu dèficit. Aquest lleu repunt de la demanda, associat al manteniment de baixos tipus d’interès, va permetre que l’evolució de preus no tanqués en negatiu (0,0%). Pel que fa Europa, el 2012 va estar marcat per les conseqüències de la crisi del deute sobirà i de la posterior política d’austeritat fiscal impulsada des de Berlin i fiscalitzada per la Troika (FMI, BCE i Comissió). L’any es va inici- ar amb una rebaixa generalitzada de la qualificació del deute sobirà emès pels països europeus, destacant la pèrdua de la triple A a França i al Mecanisme Europeu d’Estabilitat. Els dubtes sobre la solvència del sistema financer espanyol es van confirmar amb la fallida de Bankia, posterior- privat (1,9%) i de la inversió, tant resi- dencial (11,9%) com no residencial (7,7%). Quant al sector exterior, les exportacions (3,2%) van desaccele- rar-se conforme avançaven els trimes- tres, igual que les importacions (2,5%). La nota més positiva la va proporcio- nar la taxa d’atur, que va baixar fins al 8,1%. En línia amb la moderació general, els preus es van situar en un 2,1%. A Àsia, Xina va créixer un 7,9%, un 1,4% menys que el 2011. Tot i aquest alentiment, va ser l’economia emer- gent que més va créixer el 2012. La segona economia mundial va mante- nir el tipus d’interès de referència al 6,0%, fet que va permetre reduir les tensions inflacionistes d’altres anys, contenint els preus al 2,6%. La produc- ció industrial va créixer un 10,0%. El superàvit comercial amb l’exterior va arribar als 231.000 milions de dòlars, gràcies a que el renminbi (yuan) va mantenir els mateixos nivells d’infravaloració que el 2011. No obs- tant això, les dades semblen indicar una transició cap a un model de crei- 1.1. Economia internacio- nal L’any 2012, quatre anys després de l’inici de la crisi financera internacio- nal, l’economia mundial va continuar sense assolir la tranquil·litat i l’estabilitat. En el seu conjunt, va créi- xer un 2,3%, un 0,4% menys que el 2011. Els països en desenvolupament van ser el motor del creixement inter- nacional, amb un 5,3%, tot i que van perdre l’impuls d’anys anteriors. Per contra, els països desenvolupats van continuar immersos dins la senda de consolidació fiscal iniciada el 2011, fet que va limitar el seu creixement a l’1,3%. Com a conseqüència, el co- merç mundial va créixer un 3,5%, lluny del 6,2% assolit l’any anterior. Concretant per les principals àrees econòmiques, els Estats Units van créi- xer un 2,2% l’any passat, un 0,5% més que el 2011. Aquest creixement va ser propulsat per l’expansiva política mo- netària de la Reserva Federal, que va afavorir el creixement del consum 1. Evolució econòmica internacional, d’Espanya i de Catalunya Variació del PIB a Catalunya Dades corregides d’efectes estacionals i de calendari 2012 1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre PIB pm -1,3 -0,4 -1,2 -1,6 -1,8 Agricultura -8,0 -5,4 -8,4 -9,4 -8,5 Indústria i energia -1,1 -0,5 -0,9 -2,2 -0,6 Construcció -7,5 -6,5 -7,4 -8,1 -8,0 Serveis -0,5 0,6 -0,4 -0,7 -1,4 Font: IDESCAT % Variació interanual Variació del PIB a Espanya Dades corregides d’efectes estacionals i de calendari 2012 1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre PIB pm -1,4 -0,7 -1,4 -1,6 -1,9 Agricultura 2,2 2,5 2,2 2,4 1,9 Indústria i energia -2,9 -3,2 -3,1 -2,9 -2,4 Construcció -8,1 -7,5 -7,7 -8,9 -8,5 Serveis -0,4 0,7 -0,3 -0,6 -1,2 Font: IDESCAT % Variació interanual
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 8 Quant als preus, la mitjana anual de l’índex de preus al consum (IPC) l’any 2012 va créixer un moderat 2,4%, en línia amb l’augment de la zona euro (2,2%). 1.3. Economia catalana L’any 2012 l’economia catalana va decréixer un -1,3%, enfront del creixe- ment del 0,5% de l’any anterior. Per trimestres, el deteriorament va ser creixent, passant del -0,4% inicial al - 1,8% del quart trimestre. Pel vessant de la demanda, l’activitat interna va continuar caient intensa- ment, -3,3%, molt més del que ho va fer al 2010 i el 2011. El consum de les llars (-2,4%) i el consum de les adminis- tracions públiques (-2,5%) van caure gairebé en la mateixa mesura, anco- rats per l’elevada taxa d’atur i les restriccions pressupostàries. En la ma- teixa línia, la formació bruta de capi- tal va caure un -6,5%, i dins d’ella la construcció (-11,0%) va superar els dos dígits de retrocés. El sector exteri- or va tornar ser font de dades positi- ves amb un creixement de l’1,8%, conduït per unes exportacions encara dinàmiques (4,1%) i el fort declivi im- portador (-7,1%). Pel costat de l’oferta, tots els sectors van tenir un comportament negatiu, que es va anar agreujant trimestre a trimestre. Els més negatius van ser l’agricultura (-8,0) i la construcció (-7,5%). La indústria, amb un -1,1%, i els serveis, amb un -0,5%, van patir una caiguda més suau. Amb relació al mercat de treball, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), la població ocupada a Catalu- nya el 2012 va ser de 2.889.200 perso- nes, un 6,2% menys que el 2011. La taxa d’atur va assolir el 22,6%. Tots els sectors van perdre població ocupa- da, liderats per la construcció amb un -21% de pèrdua. La caiguda a la in- dústria va ser del -5,1%. Quant als preus, l’IPC català es va situar en el 2,9% de mitjana, mig punt per sobre del total espanyol i un 0,7% per sobre de la mitjana de la zona euro. la seva taxa d’atur se situava per so- bre del 10%. 1.2. Economia espanyola Espanya va tornar a entrar en recessió durant l’any 2012. El PIB va caure un - 1,4%, una xifra negativa només supe- rada a la darrera dècada pel -4,2% del 2009. Tots els trimestres van donar dades interanuals negatives i la con- juntura va anar empitjorant conforme avançava l’any. Espanya va marcar així un dels pitjors registres de l’eurozona, la qual va retrocedir un - 0,5%. Pel vessant de la demanda, l’activitat interna va continuar caient notable- ment, un -3,9%, superant les caigudes dels dos anys anteriors. El consum de les administracions públiques (-3,6%), sotmès a l’austeritat pressupostària, va caure en major mesura que el consum de les llars (-2,2%). No obstant això, va ser novament la formació bruta de capital (-8,7%) la que, arros- segada per la construcció (-11,5%), va decréixer més significativament. Pel que fa a la demanda externa, l’any 2012 es va mantenir el seu dina- misme amb un creixement del 2,5%. Això va succeir gràcies al moderat creixement de les exportacions (3,1%) i a la forta davallada de les importaci- ons (-5,0%), coherent amb el compor- tament de la demanda interna. Pel costat de l’oferta, només l’agricultura va presentar resultats positius (2,2%). Els serveis van retroce- dir un -0,4%, la indústria un -2,9% i la construcció va patir un nou daltabaix (-8,1%). A Espanya, la població ocupada l'any 2012 va decréixer un -4,5% inter- anual, cosa que va suposar la des- trucció de 822.600 llocs de treball. Un ritme molt negatiu que va fer pujar la taxa d’atur fins al 26,0% al quart tri- mestre. Per sectors, l’ocupació a la construcció (-17,6%) va aprofundir la seva caiguda respecteael 2011, se- guida de la indústria, amb un -4,5%, i dels serveis, amb un -3,3%. Només l’agricultura va apropar-se a l’estabilitat amb un -0,9%. ment nacionalitzada. Aquest fet va obligar el Govern espanyol a dema- nar el rescat de la banca, gairebé 70.000 milions d’euros, per fer front a la reestructuració i redimensionament del sector, passant així a engrossar la llista de països rescatats amb Grècia, Irlanda i Portugal, tot i puntualitzar que en el cas espanyol el rescat va ser només d’un sector en concret. L’única nota positiva es va anar pro- duint lentament, en paral·lel a les tensions diàries de l’economia euro- pea: la governança de l'àrea euro es va clarificar amb els principis d’acord assolits per a la unió bancària i la unió fiscal. Pel que fa al Banc Central Euro- peu, a diferència de la Fed i del Banc Central del Japó, va mantenir la mo- deració dintre de l’expansió monetà- ria, i els avisos del seu governador van esdevenir suficients durant la segona meitat de l’any per contenir la prima de risc dels països del Sud i les espe- culacions sobre el futur de l’euro. En conjunt, la zona euro va tornar a la recessió el 2012 (-0,5%), trencant la recuperació iniciada dos anys abans. L’evolució trimestral del PIB va anar empitjorant progressivament, passant del -0.1% del primer trimestre al -0,9% del quart L’evolució econòmica va provocar l’empitjorament de la majo- ria d’indicadors, especialment de l’atur, que se situà a l’11,4%. La infla- ció es mantingué sota control amb un creixement del 2,5%, marcada pels increments de l’energia i dels impos- tos al consum. La depreciació de l’euro vers el dòlar i el dinamisme de la indústria europea en la cerca de nous mercats va aportar una de les poques notícies positives: la recupera- ció del superàvit comercial amb l’exterior que s’havia perdut el 2011. Desagregant per països, Alemanya va driblar la recessió creixent un 0,9%, i seguí sent el país més dinàmic de l’euro per tercer any consecutiu. L’impuls principal el va tornar a rebre del seu sector exterior, on va gaudir d’un superàvit comercial del 6,3% del PIB. Pel que fa a França, va tancar l’any estancada (0,0%) i amb una caiguda del PIB del -0,3% al quart trimestre. Finalment, Itàlia va patir durant tot el 2012 una severa recessió (-2,4%). Tots dos països van veure com
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 9 iniciada l’any 2010 i que s’explica per unes taxes de creixement més eleva- des que la majoria de sectors i, espe- cialment, per la davallada de la cons- trucció. en el Valor Afegit Brut (VAB) total, la indústra, entesa com indústria manu- facturera més energia i indústries ex- tractives, va assolir un 20,9%. El pes del VAB industrial sobre el Pro- ducte Interior Brut (PIB) a preus de mercat es va situar en el 19,3%. En ambdós casos recupera el nivell de 2008 i manté la trajectòria ascendent 1.4. Pes de la indústria a l’economia catalana La indústria va augmentar el seu pes dins del conjunt de l’economia cata- lana l’any 2012. Mesurat segons el pes Pes de la indústria a l’economia catalana Percentatge Font: IDESCAT 0 5 10 15 20 25 30 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 %sobre PIB %sobre VAB 27,2 18,6 20,9 24,8 17,4 19,3
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 10 2 Evolució general de la indústria catalana el 2012
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 11 2.1. VAB industrial L’observació de les dades anuals del VAB posa de manifest que la indústria 2. Evolució general de la indústria catalana el 2012 catalana, després de la greu davalla- da de 2008-2009, es va recuperar durant el 2010, es va desaccelerar durant l’exercici següent i va tornar a caure el 2012 amb una taxa interanu- al del -1,1%. No obstant això, aquesta caiguda va ser més suau que la de la indústria espanyola (-2,9%) i que la de la zona euro (-1,4%). Per la seva banda, les dades trimes- trals permeten afirmar que la indústria catalana va començar a decréixer a finals de 2011, comportament que va mantenir al llarg de tot el 2012, si bé durant el quart trimestre va moderar el ritme de caiguda. Evolució anual del VAB industrial a Catalunya Percentatge de variació interanual Font: IDESCAT 0,2 1,4 -2,5 1,0 0,4 -4,3 -12,0 6,1 2,2 -1,1 -15 -10 -5 0 5 10 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Evolució trimestral del VAB1 industrial a Catalunya Perentatge de variació interanual 1 Dades corregides d’efectes estacionals i de calendari Font: IDESCAT 3,9 7,2 6,7 6,7 4,8 2,5 2,7 -0,9 -0,5 -0,9 -2,2 -0,6 -5 0 5 10 I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11 I-12 II-12 III-12 IV-12
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 12 Segons la destinació econòmica dels béns, els sectors que van arrossegar la producció a taxes negatives van ser el de béns d’equipament (-7,3%), el de béns intermedis (-4,3%) i, en menor mesura, el de béns de consum (- 1,0%). Per contra, el sector de l’energia va augmentar la seva pro- ducció un 5,6%, després de la greu caiguda de l’any anterior. agreujar la caiguda el 2012, amb una taxa del -2,7%. No obstant això, la caiguda no va ser tan greu com la del conjunt d’Espanya (-5,9%). A la zona euro, per la seva banda, la cai- guda va ser del -2,4%. L’anàlisi de les dades trimestrals per- met observar que l’IPI va moderar la caiguda durant el quart, amb un — 1,6% interanual. 2.2. Producció industrial L’índex de producció industrial (IPI) de Catalunya posa de manifest que, després de la recuperació del 2010, la producció va tornar a caure el 2011, amb una variació del -2,4%, i va Evolució trimestral de l’IPI (corregit d’efectes de calendari) Percentatge de variació interanual Font: IDESCAT 3,8 5,9 3,0 4,4 -0,8 -0,5 1,5 -6,1 -2,4 -4,2 -3,7 -1,6 -10 -5 0 5 10 I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11 I-12 II-12 III-12 IV-12 Evolució anual de l’IPI Percentatge de variació interanual Font: IDESCAT 0,1 1,4 -2,1 5,0 2,0 -8,3 -15,7 4,5 -2,4 -2,7 -20 -15 -10 -5 0 5 10 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Evolució anual de l’IPI per destinació econòmica dels béns Percentatge de variació interanual Font: IDESCAT -8,2 3,8 -3,0 -1,0 -26,3 4,3 4,5 -7,3 -19,5 3,1 -2,9 -4,3-5,0 12,1 -10,8 5,6 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 2009 2010 2011 2012 Béns deconsum Béns d'equipament Béns inter medis Ener gia
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 13 Indicador de Clima Industrial (ICI)1 1 Mitjana dels saldos desestacionats de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la pro- ducció Font: Departament d’Empresa i Ocupació sobre la base de les dades del Ministerio de Industria, Energía y Turismo Si s’atén la destinació econòmica dels béns, també s’observa que els tres subsectors (béns d’inversió, béns intermedis i béns de consum) van tenir el nivell mitjà de confiança més baix des del 2009. No obstant això, la com- paració desembre 2012 sobre desem- bre 2011 permet veure algunes dife- rències: els béns d’inversió van tancar l’any per sobre del desembre de 2011, els béns intermedis van acabar al mateix nivell i els béns de consum van tancar per sota. amb una mitjana set dècimes superior a la del tercer. Aquesta situació va ser similar a la del conjunt d’Espanya i de la Unió Euro- pea, ja que les mitjanes anuals també van ser les pitjors des del 2009 i l’evolució va ser descendent al llarg dels tres primers trimestres, amb una aturada en el quart. L’anàlisi dels components de l’ICI de Catalunya permet veure que tots ells (comandes totals, estocs de produc- tes acabats i tendència de la produc- ció) van tenir les pitjors mitjanes anu- als des del 2009. 2.3. Clima industrial Dels resultats de l’Enquesta de Con- juntura Industrial al llarg de l’any se’n desprèn que, el 2012, l’Indicador de Clima Industrial va caure, en mitjana anual, set punts percentuals, per situ- ar-se en el nivell més baix des del 2009 i deu punts per sota de la seva mitja- na a llarg termini. En consonància amb altres indicadors, l’evolució va ser descendent al llarg de l’any, si bé es va aturar durant el quart trimestre, -70 -65 -60 -55 -50 -45 -40 -35 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Mitjana 2003-2012 Indicador de Clima Industrial (ICI)1 Per subsectors 1 Mitjana dels saldos desestacionats de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la pro- ducció Font: Departament d’Empresa i Ocupació sobre la base de les dades del Ministerio de Industria, Energía y Turismo -70 -65 -60 -55 -50 -45 -40 -35 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Béns d'inver sió Béns inter medis Béns deconsum
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 14 primera finalitat, amb un 32,2% del total, seguida molt d’a prop per la reposició d’equipament, amb un 30,5%. Les millores en el rendiment i altres finalitats van tenir un pes menor (22,0% i 15,4% respectivament). Tots els sectors van disminuir la seva inversió durant el 2012, amb l’excepció dels béns d’equipament (1,4%) i, especialment destacable, del sector de l’automòbil (28,0%). Amb aquest increment d’inversió, destinat majorment a ampliar capacitat (74,4%), l’automoció va impedir que la caiguda de la inversió fos més gran per al conjunt de la indústria. ser l’inici de la sortida de la crisi. No obstant això, la dada del 2012 asse- nyala una nova recaiguda de la in- versió industrial, en consonància amb el comportament d’altres indicadors de l’activitat industrial. La situació financera, com en tots els anys de la crisi, va ser el factor que va afectar més negativament les decisi- ons d’inversió de les empreses, seguit de l’evolució de la demanda i altres factors, com la política econòmica i la normativa fiscal. Els factors tècnics, com ara la preparació de la mà d’obra i l’accés a les noves tecnologi- es, van ser els únics que van afavorir la inversió industrial. Si s’atén el destí de la inversió, l’ampliació de capacitat va ser la 2.4. Inversió industrial La inversió industrial va disminuir a Catalunya un -2,1% en termes nomi- nals l’any 2012 segons l’Enquesta d’Inversió Industrial duta a terme la primavera del 2013. Aquest resultat, ja definitiu, corregeix a la baixa la darre- ra estimació de l’Enquesta de tardor (-0,3%). La disminució afecta tant les empreses grans (-2,6%) com les petites i mitjanes (-1,8%). Després de dos anys de fortes caigu- des (-22,9% el 2009 i -8,5% el 2010), la inversió industrial va augmentar du- rant el 2011(2,4%) en el que semblava Inversió industrial a Catalunya. Any 2012 Sectors % Variació1 Factors que afavoreixen o limiten la inversió l’any 2012 Coeficients d’importància2 Finalitat de la inversió realitzada l’any 2012 Percentatge de distribució 2012 Evolució demanda Situació financera Factors tècnics3 Altres4 Aplicació de capacitat Reposició equipament Millores rendi- ment equip Altres Pimes -1,8 -10,7 -24,0 12,6 -7,9 24,8 35,6 28,2 11,4 Grans -2,6 -35,5 -35,3 8,5 -9,2 41,5 24,0 14,1 20,3 Energia i aigua -3,2 -47,6 -45,6 2,4 -10,6 19,1 54,6 11,2 15,1 Béns intermedis -9,5 -10,2 -19,7 18,5 -4,8 31,1 26,9 28,6 13,5 Automòbil 28,0 -34,8 -44,2 2,9 -1,4 74,4 9,2 10,6 5,7 Béns d’equipament 1,4 -8,3 -17,9 12,8 -12,2 31,3 18,1 23,7 26,9 Béns de consum durador -22,0 -47,6 -27,7 25,1 -1,1 18,8 48,4 18,5 14,4 Productes alimentaris, begudes i tabac -6,5 3,2 -15,3 10,6 -23,3 31,3 14,3 31,4 23,0 Béns de consum no durador -0,7 -3,2 -17,2 17,0 -1,3 35,7 16,9 31,7 15,7 Total -2,1 -21,7 -29,0 10,8 -8,5 32,2 30,5 22,0 15,4 1 Taxes de variació interanual a preus corrents 2 Major o menor preparació de la mà d’obra, facilitat o dificultat en l’accés a noves tecnologies i actitud de la mà d’obra envers elles, permisos administratius, etc. 3 Política econòmica, normativa fiscal, etc. 4 Millores comercials i administratives, contaminació, seguretat, etc. Font: Departament d’Empresa i Ocupació Inversió industrial a Catalunya Percentatge de variació interanual Font: Departament d’Empresa i Ocupació 1,7 3,5 5,3 6,7 2,9 2,2 -22,9 -8,5 2,4 -2,1 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 15 junt i que van passar del 8,8% del 2011 al 2,0% del 2012, i els béns energètics, que van passar del 15,2% del 2011 al 9,9% del 2012, molt influïts per l’evolu- ció del preu del cru Amb l’anàlisi trimestral s’observa que els preus industrials van desaccelerar el seu creixement a partir del quart trimestre de 2011 i van estabilitzar-lo al voltant del 3% durant bona part del 2012. No obstant això, segons la destinació econòmica dels béns, es pot veure que els principals responsables de la desacceleració dels preus de la in- dústria van ser els béns intermedis, amb molta ponderació sobre el con- 2.5. Preus industrials L’índex de preus industrials (IPRI) cata- là va créixer un 3,3% de mitjana du- rant l’any 2012, després d’haver expe- rimentat la taxa més alta de tota la sèrie disponible durant el 2011.Per al conjunt d’Espanya, l’increment de preus va ser d’un 3,8% de mitjana anual. Evolució anual de l’IPRI Percentatge de variació interanual Font: IDESCAT 1,2 2,4 3,6 5,5 3,6 5,8 -3,4 2,9 6,5 3,3 -5 -3 -1 1 3 5 7 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Evolució trimestral de l’IPRI Percentatge de variació interanual Font: IDESCAT -0,1 3,0 3,8 5,0 7,2 6,7 6,6 5,5 4,0 2,9 3,1 3,3 -1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11 I-12 II-12 III-12 IV-12 Evolució anual de l’IPRI per destinació econòmica dels béns Percentatge de variació interanual Font: IDESCAT -0,1 0,3 2,9 2,5 1,6 0,6 1,2 -0,1 -5,8 5,0 8,8 2,0 -9,7 6,8 15,2 9,9 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 2009 2010 2011 2012 Bénsde consum Bénsd'equipament Bénsint ermedis Energia
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 16 Per agrupacions d’activitat, l’evolució de l’ocupació ofereix un comporta- ment desigual. D’una banda, cal destacar que 27 de les 34 agrupaci- ons industrials van disminuir la seva ocupació. En termes absoluts cal des- tacar que la fabricació de productes metàl·lics va perdre 3.525 treballa- dors. Relativament, destaquen les davallades de les activitats de suport a les indústries extractives (-72,3%). D’altra banda, alguns sectors van crear ocupació. La indústria d’energia elèctrica i gas, amb un increment de 205 afiliats, és la que va experimentar un major creixement en termes absoluts i també relatius (4,1%). L’observació de les dades trimestrals mostra que la destrucció d’ocupació va oscil·lar al llarg de l’any entre el - 3,3% interanual i el -7,3%. Però, a més de les estimacions de l’EPA, hi ha una font d’informació de tipus registral que són les dades de la Seguretat Social. Segons l’INSS, el nombre d’afiliats al Règim General que treballen com a assalariats en els diferents sectors industrials va caure una mitjana anual del -4,7% mentre que el conjunt de l’economia queia un -3,7%. 2.6. Ocupació industrial Durant l’exercici 2012, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), l’ocupació industrial va caure un - 5,1% de mitjana, després de cinc exercicis de destrucció de llocs de treball. Aquesta davallada va ser menor que la del conjunt de l’economia catalana (-6,2%) i dues dècimes superior a la de l’ocupació industrial a Espanya, que va ser del - 4,9%. Evolució de la població ocupada en la indústria catalana Percentatge de variació interanual Font: IDESCAT, a partir de dades de l’Enquesta de Població Activa de l’INE -2,5 -4,1 3,8 0,6 -3,3 -1,8 -16,5 -3,5 -6,1 -5,1 -20 -15 -10 -5 0 5 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Evolució trimestral de la població ocupada en la indústria Percentatge de variació interanual Font: IDESCAT, a partir de dades de l’Enquesta de Població Activa de l’INE -8,6 -3,5 -0,4 -0,9 -5,9 -4,5 -6,3 -7,5 -3,3 -6,0 -3,6 -7,3 -10 -8 -6 -4 -2 0 2 I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11 I-12 II-12 III-12 IV-12
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 17 Evolució del nombre d’assalariats en els sectors industrials Mitjana anual 2011 2012 % Variació Extracció d'antracita, hulla i lignit 16 8 -49,7 Extracció de petroli i gas natural 0 0 0,0 Extracció de minerals metàl·lics 0 0 0,0 Extracció de minerals no metàl·lics ni energètics 2.785 2.546 -8,6 Activitats de suport a les indústries extractives 12 3 -72,3 Indústries de productes alimentaris 58.469 57.494 -1,7 Fabricació de begudes 9.024 8.816 -2,3 Fabricació de materials i equips elèctrics 14.717 13.458 -8,6 Fabricació de maquinària i equips mecànics 26.303 24.998 -5,0 Tractament de residus 16.597 16.031 -3,4 427.699 407.682 -4,7 Font: INSS Total indústria i energia Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 38.128 37.857 -0,7 Fabricació d'altres materials de transport 4.090 3.536 -13,6 Fabricació de mobles 7.032 6.139 -12,7 Indústries manufactureres diverses 5.752 5.527 -3,9 Reparació i instal·lació de maquinària i equips 10.031 10.056 0,2 Subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 4.977 5.182 4,1 Captació, potabilització i distribució d'aigua 6.316 6.096 -3,5 Recollida i tractament d'aigües residuals 1.201 1.199 -0,2 Indústries del tabac 0 0 0,0 Indústries tèxtils 18.162 17.094 -5,9 Confecció de peces de vestir 11.487 10.496 -8,6 Indústria del cuir i del calçat 2.870 2.818 -1,8 Productes informàtics i electrònics 7.338 6.384 -13,0 Indústries fusta i suro, exc. mobles 7.556 6.610 -12,5 Indústries del paper 11.913 11.551 -3,0 Arts gràfiques i suports enregistrats 18.301 17.008 -7,1 Coqueries i refinació del petroli 1.095 1.130 3,3 Indústries químiques 30.743 30.201 -1,8 Fabricació de productes farmacèutics 20.202 20.256 0,3 Fabricació de productes de cautxú i plàstic 23.220 21.955 -5,4 Fabricació d'altres productes minerals no metàl·lics 13.449 11.726 -12,8 Metal·lúrgia; fabricació de productes bàsics de ferro, acer i ferroaliatges 10.077 9.194 -8,8 Productes metàl·lics, excepte maquinària i equips 45.639 42.115 -7,7 Gestió de residus 198 200 1,3
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 18 electrònica, productes farmacèu- tics,...) va experimentar un augment del 3,1% amb relació a l’any anterior, amb un pes sobre el total d’Espanya del 28,1%. Les exportacions de nivell tecnològic mitjà-alt (material de transport, química, maquinària,...), que representen la meitat del total, van augmentar un 6,1%. Les de pro- ductes de nivell tecnològic mitjà-baix (cautxú, matèries plàstiques, refinat de petroli, productes metàl·lics,...) van ser les úniques que van caure (un –6,0%). I, finalment, les de productes de nivell tecnològic baix (alimentació, tèxtil, paper, fusta, arts gràfiques,...) van créixer un 8,5%. Pel que fa a la distribució geogràfica del comerç exterior, destaca que la UE (sobretot França, Alemanya i Itàlia) és la principal zona d’origen (55%) i de destinació (62%), però l’observació de les taxes de variació posa de manifest les grans diferències entre els països membres. A més, cal destacar l’increment de les exportaci- ons a Japó i Xina i la caiguda de les importacions dels Estats Units. revifar durant el quart (8,4%). En canvi, les importacions van experimentar taxes de variació negatives durant tot l’any. L’anàlisi per branques d’activitat pa- lesa que les exportacions que més van augmentar van ser les del sector d’alimentació i begues. En l’altre ex- trem, la branca d’activitat que més va disminuir les seves exportacions va ser la dels productes energètics. Quant a les importacions, la seva anàlisi revela que totes les branques van experimentar caigudes, excepte els productes agraris i els energètics. Les importacions que més van dismi- nuir van ser les de la branca d’equips elèctrics i electrònics (-12,3%), junt amb la de metal·lúrgia i productes metàl·lics (-12,2%). Un altre aspecte interessant en l’anàlisi de l’activitat exterior és la classificació dels productes segons el contingut tecnològic, sobre la base dels criteris establerts per l’OCDE. El grup de contingut tecnològic alt (maquinària d’oficina, ordinadors, 2.7. Comerç exterior L’any 2012, Catalunya va exportar mercaderies per valor de 58.322 mili- ons d’euros, el 5,7% més que l’any anterior. Aquesta taxa de variació interanual és inferior a la de l’any an- terior (12,5%) però contrasta amb la del 2009, el pitjor any de la crisi (- 17,9%). En canvi, les importacions van caure durant el 2012 a un ritme del - 3,1%, cosa que contrasta amb l’increment que van tenir l’any anteri- or (6,9%). Degut a que les exportaci- ons van créixer i les importacions van caure, la taxa de cobertura va aug- mentar fins arribar al 84,1%. L’observació de l’evolució trimestral de les dades de comerç exterior per- met veure un comportament divers. Les exportacions van desaccelerar el seu ritme de creixement al llarg de l’any, des del 8,8% del primer trimestre fins al -0,3% del tercer, si bé, en conso- nància amb altres indicadors, es van Comerç exterior per branques d’activitat Exportacions Importacions Saldo 8MEUR) MEUR % Var. Interan. MEUR % Var. Interan. Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca 1.244,1 9,3 3.677,2 7,3 -2.433,1 33,8 Productes energètics, extracció i refinació de petroli 1.500,8 -26,7 10.398,6 4,9 -8.897,8 14,4 Alimentació i begudes 6.747,2 15,0 5.081,0 -1,7 1.666,2 132,8 Tèxtil, confecció, cuir i calçat 4.443,8 5,4 6.264,5 -3,9 -1.820,7 70,9 Indústries químiques 13.752,9 4,8 13.666,2 -0,1 86,7 100,6 Metal·lúrgia i productes metàl·lics 3.717,8 3,2 3.660,5 -12,2 57,3 101,6 Maquinària i equips mecànics 3.749,1 8,8 3.780,0 -6,5 -30,9 99,2 Màquines d’oficina, instruments de precisió i òptica 807,0 3,4 2.274,5 -8,2 -1.487,5 35,5 Equips elèctrics i electrònics 3.332,7 -0,9 4.465,3 -12,3 -1.132,6 74,6 Vehicles de motor i altres materials de transport 10.197,3 7,5 8.271,6 -6,9 1.925,7 123,3 Resta de branques d’activitat 7.529,7 4,1 7.356,3 -4,8 173,4 102,4 Total 58.321,7 5,7 69.343,1 -3,1 -11.021,4 84,1 Font: IDESCAT % taxa de cobertura No classificats 1.299,3 47,8 447,2 -8,4 852,1 290,5
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 19 Exportacions de productes industrials per contingut tecnològic (R+D). Any 2012 Valor MEUR % s/ Total % CAT / ESP % Variació interanual Nivell tecnològic alt 5.282,0 9,8 28,1 3,1 Nivell tecnològic mitjà alt 26.870,1 50,0 33,3 6,1 Nivell tecnològic mitjà baix 7.683,5 14,3 15,6 6,0 Nivell tecnològic baix 13.937,6 25,9 31,2 8,5 Total 53.773,2 100,0 27,8 4,5 Font: IDESCAT Evolució trimestral del comerç exterior Percentatge de variació interanual Font: IDESCAT 16 , 3 17 , 4 16 , 3 2 1, 2 2 0 , 7 14 , 0 14 , 0 2 , 8 8 , 8 5 , 9 - 0 , 3 8 , 4 13 , 8 2 6 , 1 14 , 8 14 , 9 14 , 0 6 , 9 7 , 5 - 4 , 5 - 0 , 2 - 4 , 7 - 4 , 5 - 3 , 3 -10 -5 0 5 10 15 20 25 30 I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11 I-12 II-12 III-12 IV-12 Export acions Import acions Evoució anual del comerç exterior Percentatge de variació interanual Font: IDESCAT 1, 0 4 , 9 8 , 2 10 , 6 5 , 2 1, 7 - 17 , 9 17 , 9 12 , 5 5 , 7 4 , 7 11, 8 11, 7 10 , 3 7 , 5 - 3 , 9 - 2 5 , 3 17 , 3 6 , 9 - 3 , 1 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Export acions Import acions
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 20 Comerç exterior per àrees i països. Any 2012 Exportacions Importacions Saldo 8MEUR) MEUR % Var. Interan. MEUR % Var. Interan. Unió Europea (UE-27) 36.148,0 0,2 38.128,1 -6,0 -1.980,1 94,8 Alemanya 6.674,9 21,3 10.671,1 -9,9 -3.996,2 62,6 França 10.050,0 -6,6 6.668,4 -7,7 3.381,6 150,7 Itàlia 4.744,0 -5,2 5.734,5 -14,0 -990,5 82,7 Portugal 3.319,3 -10,5 1.464,6 -2,6 1.854,7 226,6 Regne Unit 2.921,4 8,6 2.130,7 11,7 790,7 137,1 Amèrica del Nord 1.877,3 6,8 2.273,9 -16,4 -396,6 82,6 Estats Units d’Amèrica 1.695,8 7,2 2.130,9 -18,0 -435,1 79,6 Amèrica Central i del Sud 3.908,2 20,6 4.002,9 12,5 -94,7 87,6 Resta del Món 9.937,2 16,6 19.840,3 -0,9 -9.903,1 50,1 Japó 612,0 29,2 1.579,1 -7,3 -967,1 38,8 Total 58.321,7 5,7 69.343,1 -3,1 -11.021,4 84,1 Font: IDESCAT % taxa de cobertura Xina 1.020,3 29,1 5.799,2 -6,0 -4.778,9 17,6 Altres països i territoris d’Europa 6.451,0 15,6 5.097,8 7,3 1.353,2 126,5 Suïssa 2.891,5 21,3 1.365,9 -1,2 1.525,6 211,7
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 21 les inversions estrangeres industrials a Espanya. Si s’analitza l’origen de les inversions estrangeres al sector industrial, s’observa que el 90% van provenir de països de la Unió Europea, cosa que confirma els lligams que vinculen Ca- talunya amb aquesta àrea d’integració. el 2011en un -13,8%. En aquest perío- de, a Catalunya es va realitzar el 19,3% de la inversió estrangera a Es- panya. Per sectors, es pot observar que les inversions de caràcter industrial van augmentar un 6,2% amb relació al 2011 i cal destacar que van represen- tar la meitat del total d’inversions es- trangeres a Catalunya i un 23,8% de 2.8. Inversió estrangera La inversió estrangera a Catalunya, mesurada en termes d’inversió bruta efectiva i descomptades les inversions en empreses de tinença de valors estrangers (ETVE), es va reduir durant Evolució de la inversió estrangera industrial respecte a la inversió estrangera total Percentatge Indústria / Total Font: IDESCAT, amb dades de Ministerio de Economía y Competitividad 4 0 , 0 4 3 , 4 6 0 , 2 2 4 , 8 4 7 , 8 4 2 , 9 2 0 , 1 3 1, 8 4 0 , 6 4 9 , 9 0 10 20 30 40 50 60 70 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Evolució de la inversió estrangera industrial Inversió bruta efectiva en milions d’euros Font: IDESCAT, amb dades de Ministerio de Economía y Competitividad 5 2 6 , 0 6 8 9 , 2 1. 5 4 2 , 3 6 6 0 , 3 1. 2 5 2 , 7 1. 0 0 6 , 4 3 13 , 9 1. 5 3 2 , 8 1. 2 2 4 , 5 1. 3 0 0 , 1 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1.000 1.100 1.200 1.300 1.400 1.500 1.600 1.700 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Inversió estrangera industrial per àrees econòmiques. Any 2012 Inversió bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % CAT / ESP Unió Europea (UE-27) 1.169,0 89,9 24,7 Resta d’Europa 67,8 5,2 57,5 Amèrica del Nord 31,0 2,4 31,6 Amèrica Llatina 0,7 0,1 0,3 Àsia i Oceania 31,5 2,4 11,5 Total 1.300,1 100,0 23,8 Font: Ministerio de Economía y Competitividad % Variació interanual -2,2 182,5 675,0 363,8 3.050,0 6,2 Inversió estrangera a Catalunya. Any 2012 Inversió bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % CAT / ESP % Variació interanual Indústria 1.300,1 49,9 23,8 6,2 Total 2.602,9 100,0 19,3 -13,8 Font: IDESCAT, amb dades del Ministerio de economía y Competitividad
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 22 llar, però menys que el total (-44%), cosa que va fer que el seu pes sobre el total augmentés fins al 31,5%. Atès que les sortides de capitals al sector industrial (390,4 MEUR) van ser inferiors a les entrades (1.300,1 MEUR), la in- dústria catalana també va ser recep- tora neta d’inversions estrangeres durant el 2012. Quant a la distribució geogràfica de les inversions industrials a l’exterior, hi ha un pes predominant de la Unió Europea (63,4%), l’única zona on van augmentar les inversions industrials (un 24,2% més que l’any anterior). rior al que correspondria a Catalunya pel seu pes en termes de producció. En aquest sentit, cal puntualitzar que l’origen territorial de la inversió s’imputa a la seu social de l’empresa que l’efectua, cosa que afavoreix el pes de Madrid, atesa la forta presèn- cia, en aquella comunitat, de les grans empreses que abans pertanyi- en al sector públic. Atès que les entra- des de capital van ser de 2.603 milions d’euros, l’economia catalana va ser receptora neta d’inversions estrange- res durant el 2012. En l’anàlisi sectorial s’observa que les inversions industrials també van dava- 2.9. Inversió a l’estranger Les inversions catalanes a l’estranger, mesurades en termes d’inversió bruta efectiva i descomptades les inversions en empreses de tinença de valors estrangers (ETVE), van caure un 54% durant el 2012. En total es van invertir 1.239,7 milions d’euros, els quals repre- senten l’11,3% de la inversió a l’estranger realitzada pel conjunt de l’Estat espanyol, un percentatge infe- Inversió industrial a l’estranger per àrees econòmiques. Any 2012 Inversió bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % CAT / ESP Unió Europea (UE-27) 247,7 63,4 9,9 Resta d’Europa 11,2 2,9 4,1 Amèrica del Nord 4,2 1,1 0,4 Amèrica Llatina 108,6 27,8 3,5 Àsia i Oceania 8,6 2,2 2,2 Total 390,4 100,0 5,2 Font: Ministerio de Economía y Competitividad % Variació interanual 24,2 -94,9 -88,3 -48,2 -71,5 -43,9 Inversió catalana a l’estranger. Any 2012 Inversió bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % CAT / ESP % Variació interanual Indústria 390,4 31,5 5,2 -43,9 Total 1.239,7 100,0 11,3 -54,0 Font: IDESCAT, amb dades del Ministerio de economía y Competitividad
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 23 Evolució de la inversió industrial a l’estranger respecte a la inversió total a l’estranger Percentatge Indústria / Total Font: Ministerio de Economía y Competitividad 8 4 , 7 4 8 , 1 4 0 , 3 3 3 , 9 5 5 , 9 3 4 , 7 3 1, 3 17 , 6 2 5 , 8 3 1, 5 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Evolució de la inversió industrial a l’estranger Inversió bruta efectiva en milions d’euros Font: Ministerio de Economía y Competitividad 3 . 9 3 1, 4 2 . 4 8 6 , 1 1. 16 3 , 4 2 . 18 8 , 6 4 . 0 0 4 , 1 2 . 2 0 1, 6 7 19 , 8 3 6 3 , 9 6 9 5 , 3 3 9 0 , 4 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 24 3 Anàlisi sectorial
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 25 Es considera que és un sector madur i no s’esperen grans canvis en la seva evolució, doncs els països occidentals tenen les necessitats bàsiques cober- tes; a més hi ha una certa tendència a reduir el consum d’aliments per ajustar-lo a la vida sedentària. No obstant això, existeixen diferències significatives en el pes relatiu que tenen les despeses en alimentació entre els països desenvolupats. Els països del sud d’Europa gasten en alimentació una proporció del pressu- post familiar bastant més elevada que en altres zones, com els països nòrdics o els Estats Units. Malgrat no s’esperen grans canvis quantitatius, la naturalesa de la de- manda sí que canvia, seguint el canvi d’hàbits de la societat. A grans trets, la globalització i l’intercanvi cultural introdueixen una major varietat culi- nària; es passa més temps fora de casa i creix el canal d'hostaleria, res- tauració i càtering (horeca); també es dóna cada vegada més importàn- cia a la relació entre l'alimentació i la salut. Les empreses alimentàries intenten adaptar-se a les preferències del con- sumidor, per exemple, a través de llançar nous productes al mercat. Les innovacions de producte s’orienten a: oferir una major varietat, introduir envasos amb formats més pràctics com les racions individuals, als pro- ductes de conveniència (aquells de preparació i consum fàcils com els plats precuinats i productes de quarta o cinquena gamma), als aliments funcionals (sobretot als segments de d’un augment (disminució) de la ren- da, la seva demanda augmenta (disminueix) menys que proporcional- ment. Això es deu al fet que els pro- ductes alimentaris tradicionals són considerats béns de primera necessi- tat segons els estàndards de vida occidental i per tant se segueixen consumint encara que la situació econòmica del país empitjori. Per tant, es pot considerar que tenen un component anticíclic. A més, actual- ment els consumidors opten sovint pels productes de marca blanca, que s’adapten millor al seu poder adquisi- tiu, i per tant la demanda agregada en alimentació i begudes es manté. Trets del sector El sector de l’alimentació i begudes integra processos de preparació i transformació de matèries primeres vegetals i animals, per preparar-les per a l’alimentació, sobretot humana però també la del bestiar i animals domèstics. Per tant, aquesta activitat aplega un conjunt molt ampli i hete- rogeni de productes i processos de fabricació amb diferents graus de complexitat, diferent problemàtica i trets ben diferenciats. Una primera classificació de les activi- tats incloses dins del sector alimentari distingeix entre la indústria de la pri- mera transformació i la segona. En la primera, es realitzen els processos inicials d’elaboració de matèries pri- meres subministrades pel sector agrí- cola, ramader i pesquer, que es desti- nen directament al consum o bé a la indústria de segona transformació. Aquesta última incorpora un major grau d’elaboració, i per tant, afegeix valor als productes obtinguts en la primera transformació. Per la seva banda, la indústria de les begudes es pot subdividir en el segments de be- gudes alcohòliques i analcohòliques. A les economies avançades, els pro- ductes alimentaris tradicionals tenen una elasticitat-renda de la demanda relativament baixa, i per tant, davant 3.1. Alimentació i begudes El 2012 es va reduir el nombre d’empreses del sector d’alimentació i begudes (-0,7%) i també els afiliats a la Seguretat Social (-1,8%), seguint la tònica dels últims anys. La bona notícia fou la producció industrial (IPI) que va créixer un 2%, seguint la tendència d’anys anteriors i a dife- rència del conjunt de la indústria manufacturera. La producció d’aliments i begudes a Catalunya va mostrar un millor comportament que l’estatal i que a la UE27. Igualment, destacà l’excel·lent comporta- ment de les exportacions, que es van incrementar un 15,6%, mentre que les importacions van disminuir (-1,9%), com a conseqüència de la baixada del consum a les llars (-3,3% en termes reals) Variables Evolució l’any 2012 Producció + Ocupació - Preus + Exportacions + + Importacions - Productes alimentaris Primera transformació: inclou les indústries càrnies, l’elaboració i conserva- ció de peix i hortalisses, la fabricació d’olis i greixos, les indústries làcties i la fabricació de productes per a l'alimentació animal. Segona transformació: inclou la molineria, els productes de fleca i pastes alimentàries, fabricació de sucre, xocolata, cafè i productes de confiteria, plats precuinats, salses i condiments, preparats per a l’alimentació infantil i dietètics, etc. Begudes Begudes alcohòliques (vi, cava, licors, cervesa). Begudes analcohòliques (aigües, refrescos i sucs de fruites). Classificació del sector d’alimentació i begudes
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 26 El sector de l’alimentació i begudes està format per quasi 2.580 empreses i és el més gran de la indústria manufacturera catalana en termes d’ocupació (74.690 persones), xifra de negoci (23.880 milions) i valor afegit brut (VAB) a preus bàsics (4.160 milions), seguit de la indústria química i la fabricació de productes metàl·lics (EIE i DIRCE). Tot i que no és un sector massa exportador (18,8% del volum de negoci enfront del 28,1% per al conjunt de la indústria), més de la meitat de les vendes es produeixen fora de les fronteres catalanes, és a dir, que l’Estat espa- nyol és un mercat important per al sector agroalimentari català (37,0%). Val a dir que els fluxos de comerç exteri- or reflecteixen sovint moviments interns dels grups multi- nacionals establerts al nostre país, que treballen amb plantes de producció molt especialitzades i d’àmbit europeu. Pel què fa a l’estructura, només el 10% dels establiments d’alimentació i begudes tenen 50 ocupats o més i la dimensió mitjana dels establiments és de 27,2 ocupats, tot i que se situa molt per sobre del conjunt de la indús- tria (17,4 ocupats). El grau de concentració d’aquest sector és similar a la mitjana dels sectors manufacturers, excepte els seg- ments de begudes (i sobretot el de les begudes analco- hòliques), on els 5 establiments més grans concentren el 32% de l’ocupació i el 47% del volum de negoci. La rendibilitat del sector de l’alimentació i begudes (calculada com el resultat de l’exercici sobre el volum de negoci) és del 2,1%, és a dir, un 30% inferior als valors que presenta la indústria en el seu conjunt (2,8%). La productivitat del treball (VAB per hora treballada) és de 31,6 euros per hora i, per tant, inferior a la productivitat de la indústria en un 20% (39 euros/hora). L’esforç innovador esdevé un factor important per a la indústria en general, però el sector d’alimentació i be- gudes és més aviat poc intensiu en R+D. El 2010, la inver- sió en R+D interna fou de 54 milions (un 5,2% del total de la indústria) i el personal ocupat en R+D, unes 600 perso- nes a tot Catalunya (un 5,5%). El 2009, es varen sol·licitar a la European Patent Office 1,4 patents per milió d’habitants, més del triple que a l’Estat espanyol. A més, val a dir, que la crisi econòmica afecta molt l’esforç innovador, que s’ha anat reduint sense parar des de 2008. El segment dels productes carnis és el més important dins del sector alimentari a Catalunya. Si a aquest sec- tor (31,8% del volum de negoci), se li afegeixen els fabri- cants de pinsos (12%), que són proveïdors seus, i els de la llet (4,2%), aquests tres sectors suposen quasi la meitat de la transformació agroalimentària. Els establiments industrials a Catalunya es distribueixen per tot el territori. Destaca el clúster del Camp de Tarra- gona, vinculat a les activitats agrícoles de la zona (vi, oli, fruits secs, etc.); el clúster vitivinícola, localitzat a les comarques de l'Alt Penedès, Baix Penedès i el Garraf; el El sector a Catalunya Pes específic del sector a Catalunya sobre la indústria catalana Percentatge Número d’empreses (2012) 10,7 Afiliats a la Seguretat Social (2012) 14,0 VAB (2011) 14,1 Valor de la producció (2011) 18,6 Import net de la xifra de negoci (2011) 18,5 12,5 Font: EIE, AEAT i DIRCE Exportacions (2012) Pes del sector català sobre el conjunt del sector a Espanya Percentatge Número d’empreses (2012) 12,2 Afiliats a la Seguretat Social (2012) 17,6 Import net de la xifra de negoci (2011) 21,4 Exportacions (2012) 29,7 Font: EIE, AEAT i DIRCE Ocupats en cada subsector. Any 2011 Nombre de persones Font: EIE Peix, hortalisses i olis; 5.139; 7% Sucre, xocolata, cafè i confiteria; 5.006; 7% Productes per a l'alimentació animal; 2.710; 4% Begudes, excepte analcohòliques; 7.066; 9% Càrnies; 29.290; 39% Lactis; 3.356; 4% Fleca i pastes alimentàries; 11.738; 16% Altres; 8.083; 11% Begudes analcohòliques; 2.300; 3% Volum de negoci. Any 2011 Milions d’euros Font: EIE Sucre, xocolata, cafè i confiteria; 1.924; 8% Productes per a l'alimentació animal; 2.865; 12% Begudes, excepte analcohòliques; 2.093; 9% Càrnies; 7.596; 32% Peix, hortalisses i olis; 3.422; 14% Lactis; 1.014; 4% Fleca i pastes alimentàries; 1.353; 6% tres; 2.680; 11% Begudes analcohòliques; 929; 4%
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 27 2,4% (interanual desembre FMI). No obstant això, els preus de certes ma- tèries primeres com la farina, el blat o la soja van créixer molt al llarg del 2012 (36%, 16% i 37% respectivament). Al conjunt de la UE, les exportacions van augmentar al voltant d’un 11% i les importacions, un 10% el 2011. Aquests valors marquen un segon any de variacions positives després de la disminució dels fluxos comercials el 2009. La balança comercial va estar pràcticament en equilibri, és a dir, que tots els pagaments per importaci- ons van ser coberts pels ingressos de les exportacions. Espanya El sector de l’alimentació i begudes té un pes important sobre la indústria espanyola, fins i tot més que en el cas de Catalunya: aquest sector dóna feina a quasi 392.000 persones a l’Estat espanyol (un 19,2% del total de la indústria); té un volum de negoci de 111.435 milions d’euros (19,4%) i un VAB superior a 20.000 milions d’euros (18,8%). Catalunya suposa més d’una cinquena part de la indústria alimen- tària espanyola, essent així la comuni- tat autònoma amb més pes (EIE). El 2012, hi havia unes 21.150 empreses dedicades al sector de l’alimentació i begudes, de les quals, només el 5% es poden considerar mitjanes o grans (més de 50 treballadors). El 2012, la crisi va fer disminuir el nombre d’empreses amb assalariats: un 1% de les empreses van desaparèixer o van quedar-se sense assalariats (DIRCE). La producció (IPI), tornà a caure (- 3,3%) per segon any consecutiu. Aquest fet es deu sobretot a la baixa- da del canal HORECA al conjunt de l’Estat (-4,1% segons el Ministeri ductivitat en base a l’aprofitament de les economies d’escala. La segona transformació està força més concentrada i ubicada en con- glomerats industrials, des d’on pot accedir més fàcilment als canals in- ternacionals de compres i vendes. Per tal de superar l’àmbit del mercat lo- cal o regional, les empreses sovint es plantegen assolir una major integra- ció tant vertical (aliances i acords amb proveïdors i clients) com horit- zontal (amb altres empreses del sec- tor). Pel què fa a la distribució, la concen- tració és molt elevada. Les grans ca- denes de distribució exerceixen una notable força negociadora que afa- voreix la penetració en el mercat dels productes amb més imatge de mar- ca i les marques blanques. Així, els petits productors tenen més dificultats per accedir als grans canals de co- mercialització i, en cas d’aconseguir- ho, ho fan amb una elevada pressió sobre els preus de venda. Evolució del sector el 2012 Internacional Després de dos anys de creixement, la producció industrial va tornar a mostrar variacions negatives a la UE27 (-0,9% real). En canvi, els preus van continuar en la senda de creixement dels dos anys anteriors, amb un incre- ment del 3,4%. El 2012, el preu de les matèries primeres va afluixar relativa- ment la gran pressió que havia exercit durant el 2011 sobre els preus de pro- ducció: el preu del barril de cru Brent va augmentar un 1,6% i l’índex de preus de matèries primes agrícoles un fleca, pastes i lactis), als aliments eco- lògics i als productes indulgents (aquells que ens aporten plaer). Cal no oblidar altres activitats del sector, que originalment es poden considerar madures, però que desenvolupen estratègies per competir en base a la seva major qualitat (olis d’oliva, vins, preparats carnis, etc). En resum, es pot considerar que la majoria de les activitats presenten un grau avançat de maduresa i per tant, un marge reduït per a la innovació; tanmateix, algunes línies de produc- ció, especialment en la segona trans- formació, incorporen un nivell d’innovació important. A més, les empreses productores cer- quen la millora dels processos produc- tius, cosa que els permet ser més pro- ductives i competitives en el mercat. Les innovacions de procés s’orienten a la reducció d’envasos, l’optimització energètica, la millora de la logística, els controls de qualitat i el desenvolupament de la tecnolo- gia. El sector es troba sotmès a una forta pressió sobre els costos com a conse- qüència de l’encariment de l’energia i les matèries primeres, cosa que supo- sa una reducció dels marges empre- sarials. A més, en la primera transfor- mació, es tracta d’un sector molt atomitzat, doncs la diversitat de pro- ductes alimentaris fa que puguin mantenir-se en el mercat moltes em- preses de petita dimensió. Les unitats productives no es troben localitzades en una àrea geogràfica, sinó escam- pades per tot el territori i properes als recursos agrícoles, ramaders o pes- quers que utilitzen. Així, la dimensió empresarial i la pròpia estructura del sector dificulten la millora de la pro- del segment porcí a Osona, la Garrotxa i altres comar- ques gironines; el de la Conca del Ripoll (Vallès Occi- dental i Vallès Oriental), amb el packaging i la indústria auxiliar d'alimentació; i finalment, el de l'alimentació gourmet, un clúster multiproducte que engloba alguns segments carnis, d’olis, xocolates, fumats i lactis. El sector alimentari català està format per una majoria de pimes, però també per un grup de grans empreses capdavanteres, molt competitives, innovadores i amb projecció nacional i internacional. D’una banda, desta- quen les filials catalanes de grans multinacionals com ara Nestlé, Cargill o Danone; de l’altra, grans grups o empreses de capital local com ara Cobega, C.A. Guis- sona o Europastry amb més de 1.000 empleats, així com altres empreses de capital català amb més de 500 em- pleats com Frigorífics Costa Brava, Càrnies Juià, Casa Tarradellas, Damm, San Miguel o Miguel Torres. Cal des- tacar que moltes d’aquestes empreses de capital local tenen una arrelada presència als mercats internacio- nals, mitjançant l’exportació, la implantació de filials en altres països o la col·laboració amb altres empreses.
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 28 (67,2%) i principalment a França (22,7%), Itàlia (11,3%), Alemanya (8,7%) i Portugal (6,6%). Les exportaci- ons intracomunitàries van augmentar un 9,7% respecte al 2011, però cal destacar especialment l’increment de les exportacions fora de la UE-27: un 29,8%. Les exportacions a Àsia (amb un pes del 10,6% sobre el total) es van incre- mentar un 29%, les destinades a Amè- rica (6,8%) van créixer un 14% i les exportacions a Àfrica (6%) van aug- mentar un 88%. Per països, cal desta- car l’important esforç exportador que s’ha fet als BRICS, el conjunt de països de grans dimensions que actualment mostren millors perspectives de creixe- ment: l’Índia (amb un increment del 61%), la Xina (26%), Brasil (23,6%) i Rús- sia (17,8%). A diferència del 2011, les importaci- ons es varen reduir un 1,9% i val a dir que la xifra podria haver estat més important si no fos per les operacions comercials dins de les mateixes em- preses (importacions per a la reexpor- tació). El 71% de les compres a l’estranger s’originà dins la UE27, el 10,5% a Amèrica, el 6,5% a Àsia i el 3,5% a Àfrica. Cal destacar que les importacions extracomunitàries van augmentar (2,3%), però en canvi, les de la producció (4,4%). En canvi, el segment de les begudes va registrar la major disminució (2,5%). El 81% de les vendes en aquest sector tenen lloc a Catalunya o a la resta de l’Estat. El consum de productes ali- mentaris i begudes analcohòliques a les llars catalanes fou de 10.916 mili- ons d’euros l’any 2012, és a dir, uns 1.560 euros per càpita. Això suposà una disminució del consum d’un 0,8% respecte al 2011, que en termes reals va ser del 3,3%. De l’import total desti- nat per les famílies a l’alimentació, el principal grup alimentari de despesa foren les carns, seguit de les fruites i hortalisses fresques i transformades (DAAM 2012). El consum al canal HO- RECA va disminuir un 1,6% en valors constants a Catalunya i Balears; i a l’àrea metropolitana de Barcelona, un 9,9% (Ministeri d’Agricultura 2012). Les vendes a l’estranger suposen un 19% del volum de negoci (EIE) i les exportacions van augmentar un 15,6% el 2012, cosa que va permetre esmorteir l’impacte de la reducció del consum. Les exportacions catalanes d’aliments i begudes varen significar aproximadament un 12,5% del total de les exportacions manufactureres i quasi un 30% de les espanyoles. Aquestes vendes van anar destinades majoritàriament als països comunitaris l’Estat (-4,1% segons el Ministeri d’Agricultura), mentre que a les llars espanyoles el consum va créixer un 0,3%, cosa que suposà una disminució del 2% en termes reals. La reducció del consum intern es tradueix també en una disminució de les importacions (-1,6%), tant pel què fa a les intraco- munitàries com a les de fora la UE. Com en altres sectors, l’increment de les exportacions (9,8%) va salvar el sector d’una caiguda més intensa de la producció. Les exportacions intra- comunitàries (67% del total) es van incrementar un 4,9% i les extracomuni- tàries, un 21,7%. Amb tot, la balança comercial espanyola va presentar superàvit i una taxa de cobertura del 128%. Segons FIAB, un dels reptes que haurà d'afrontar aquest sector per seguir millorant és no només vendre a l'exte- rior, sinó també produir a l'exterior; i per tant, caldrà invertir. La principal dificultat d'aquesta estratègia és la forta vinculació amb el territori que tenen els productes agroalimentaris, però en determinats segments això es possible. Catalunya Igual que a la resta de l’Estat, el nom- bre d’empreses amb assalariats va disminuir (-0,7%). Val a dir que les em- preses mitjanes i grans, que suposen prop d’una desena part, van resistir la crisi econòmica millor que la resta i fins i tot van augmentar (1,7%). Aquest fet fa pensar en un enfortiment de les empreses grans i la seva major super- vivència davant la situació actual. El subsector de l’alimentació tenia uns 57.500 afiliats a la Seguretat Social i el de la fabricació de begudes, uns 8.800, que conjuntament representa- ven el 14% de la indústria. En conso- nància amb la reducció d’empreses, l’afiliació va disminuir un 1,8%, magni- tud idèntica a la del conjunt de l’Estat. Però, a diferència de la mitjana espa- nyola, la producció industrial (IPI) va augmentar un 2% l’any 2012, xifra molt positiva amb relació als anys anteriors i al conjunt de la indústria (- 2,7%). El segment de la producció càrnia va obtenir el major increment Indicadors de clima empresarial. Alimentació i begudes Saldo de respostes (diferència entre els percentatges de respostes Alça i Baixa) I-2012 II-2012 III-2012 IV-2012 Facturació -31,9 -1,9 -10,1 -21,4 Facturació a ‘estranger -2,2 23,5 3,5 -0,3 Inversió -15,3 -5,7 -3,4 0,4 Nombre d’ocupats -26,4 -9,5 3,4 -11,2 4,2 6,7 23,6 12,2 Nota: Facturació a l’estanger: % calculats sobre les empreses que exporten (83% de la mostra) Font: Enquesta de clima empresarial (dades IDESCAT i Cambra de Comerç de Barcelona Nivell de preus Factor que afecten la marxa del negoci. Alimentació i begudes Saldo de respostes positives i negatives. Percentatge I-2012 II-2012 III-2012 IV-2012 Debilitat demanda 88,9 85,9 77,5 66,6 Insuficiència equipament 8,3 9,0 6,7 12,2 Manca mà d’obra adequada 5,6 4,5 2,2 1,0 Augment competència 48,6 55,8 50,6 60,8 16,7 15,2 14,6 17,7 Font: Enquesta de clima empresarial (dades IDESCAT i Cambra de Comerç de Barcelona Altres Dificultats financeres 31,9 33,0 32,6 27,4
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 29 rable. A diferència del 2011, la factu- ració va evolucionar a la baixa al llarg de l’any (amb excepció del se- gon trimestre). La facturació a l’estranger va permetre contrarestar parcialment la situació amb una evo- lució menys negativa. L’ocupació va registrar també resultats desfavora- bles, d’acord amb l’evolució de la facturació. La inversió va anar millo- rant al llarg de l’any. l’espanyol (3,5%). El 2012 els preus industrials varen seguir augmentant malgrat el petroli i les matèries primes agrícoles no van patir les enormes pujades del 2011. Però aquest incre- ment no es va traslladar totalment al consumidor, ja que l’IPC en aliments i begudes no alcohòliques va pujar un 2,5%. Segons l’Enquesta de Clima Empresa- rial, el 2012 no fou especialment favo- intracomunitàries van disminuir (- 3,5%). En síntesi, el sector agroalimentari català presentà un superàvit a la balança comercial d’uns 1.700 milions d’euros i la taxa de cobertura va arri- bar al 133%, la qual cosa suposà una millora respecte a anys anteriors. L’índex de preus industrials (IPRI) va pujar un 4,4% el 2012, per sobre de Indústria de productes alimentaris i begudes (CCAE 10 i 11) Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total Indústria Catalunya/ Espanya Indicadors curt termini 2011 2012 2011 2012 2011-12 2012 2012 Afiliats a la Seguretat Social 67.492,9 66.309,6 384.028,0 377.113,0 -1,8% 14,0% 17,6% Número d'empreses amb assalariats 2.597 2.578 21.358 21.152 -0,7% 10,7% 12,2% Empreses amb >= 50 assalariats 235 239 1.088 1.104 1,7% 18,4% 21,6% Índex de producció industrial (var anual) 2,5% 2,0% -0,6% -3,3% - - - Índex de preus industrials (var anual) 6,6% 4,4% 5,2% 3,5% - - - Importacions (MEUR) 5.147,5 5.049,9 17.980,8 17.700,0 -1,9% 8,8% 28,5% Exportacions (MEUR) 5.832,3 6.740,7 20.650,6 22.670,9 15,6% 12,5% 29,7% Saldo (MEUR) 684,8 1.690,7 2.669,8 4.970,9 - - - Taxa de cobertura 113,3% 133,5% 114,8% 128,1% - - - Catalunya Variació Catalunya % Total Indústria Catalunya/ Espanya Indicadors estructurals 2010 2011 2010 2011 2010-11 2011 2011 Persones ocupades 75.593 74.688 397.944 392.513 -1,2% 16,9% 19,0% Import net xifra de negoci 22.227,6 23.877,5 103.831,6 111.435,1 7,4% 18,5% 21,4% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 4.614,0 4.163,7 19.453,5 19.979,1 -9,8% 14,1% 23,1% Despeses de personal (MEUR) 2.519,7 2.489,0 12.363,2 12.341,7 -1,2% 14,1% 20,2% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 785,5 720,5 4.358,3 4.199,4 -8,3% 14,6% 17,2% Consums intermedis (MEUR) 16.085,7 17.790,2 75.346,6 82.491,0 10,6% 20,1% 21,6% Resultat de l'exercici (MEUR) 778,1 494,4 3.536,6 4.080,6 -36,5% 13,3% 12,1% Resultat de l'exercici / volum de negoci 3,5% 2,1% 3,4% 3,7% - 0,7 0,6 Productivitat aparent treball (VAB en € / hora) 34,5 31,6 27,9 29,0 -8,4% 0,8 1,1 Vendes realitzades a l'estranger 18,6% 18,8% n.d. n.d. - 0,7 - Despesa interna en R+D (MEUR) 58,0 53,9 208,2 198,5 -7,0% 5,2% 27,2% Despesa interna en R+D / VAB 1,3% 1,3% 1,1% 1,0% - - - Personal en R+D (milers de persones) 0,8 0,6 5,4 5,3 -25,0% 5,5% 11,3% Personal en R+D / ocupats 1,1% 0,8% 1,4% 1,4% - - - Patents sol·licitades a la EPO (per milió habitants) 1,7 1,4 0,5 0,4 -18,3% 4,2% 3,5% Nota: IPC: no inclou les begudes alcohòliques; EIE: en el cas de Catalunya, el sector 10 (Alimentació) no inclou el subsector 106 (productes molineria, midons i amilacis); el VAB es calcula a cost de factors; els consums intermedis es calculen com la suma de matèries primeres, altres aprovisionaments, treballs fets per altres empreses i serveis exteriors; el VAB d'Espanya i les dades sobre despesa i personal en R+D fan referència als anys 2009 i 2010 (dades SBS); les patents fan referència als anys 2008 i 2009; EPF: el consum en el cas d'Espanya correspon als anys 2010 i 2011; DAAM: el consum en el cas de Catalunya conté una estimació de les dades de desembre de 2012; "n.d." significa dada no disponible Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupació; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); DAAM (Panel de Consum Alimentari del Departament d'Agricultura); EPF (Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovación Tecnológica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Idescat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat) Espanya
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 30 i hora, inferiors a la despesa per al conjunt del sector alimentari i en con- sonància amb la menor productivitat en aquest segment (EIE).  Segment d’elaboració i conserva- ció de peix, crustacis i mol·luscos Dins d’aquest segment (CCAE 102) s’inclouen les empreses que elaboren productes congelats, ultracongelats i refrigerats de peix, crustacis o mol·luscos i les empreses que fabri- quen conserves de peix. El segment de l’elaboració i conservació del peix té unes dimensions molt reduïdes al nostre país i representa només un 1% del sector alimentari (950 persones ocupades i un volum de negoci de 177 milions d’euros, EIE). L’any 2012, hi havia 48 empreses amb assalariats, quatre menys que el 2011 (DIRCE). No es disposa de dades de producció per a Catalunya, però a l’Estat espa- nyol l’IPI va augmentar un 10,9%, se- guint els bons resultat de 2011. No obstant això, Catalunya té un pes molt reduït dins el conjunt de l’Estat i l’evolució del nostre consum i les nos- tres exportacions no semblen indicar que la producció catalana hagi mos- trat tant bon comportament com l’espanyola. Catalunya disposa d’una flota pesquera que va en clar retro- cés en els últims anys, i que realitza principalment la seva activitat al mar Mediterrani essent les seves principals captures el peix blau i el blanc (FMR 2013). El consum de peix a les llars catalanes va disminuir un 4,4% l’any 2012, i en termes reals la variació fou fins i tot major, atesa la pujada de l’IPC (DAAM). Les exportacions es van re- duir l’1,5%; un 92% tingué per destina- ció la UE-27 (Itàlia i França sumen el 72%) i, a diferència d’altres segments, les exportacions extracomunitàries van disminuir (-5,6%). El nostre país és molt més consumidor de peix que no pas productor: la taxa de cobertura és només del 30% i per tant les importacions són rellevants. Però la intensa recessió ha afectat les compres de peix a l’exterior amb una reducció del 14%, ja siguin provinents de dins o fora la UE27. les vendes (EIE). Però el consum a les llars catalanes va augmentar un 0,1% nominal. Com a conseqüència de la inflació, el consum en termes reals va disminuir (entre un 1,1% i un 3,8% se- gons les carns) (DAAM). En consonàn- cia, les importacions de carn, que són sobretot intracomunitàries, van dismi- nuir un 5,7%. L’excel·lent comportament del sector exterior va permetre l’increment de la producció esmentat malgrat el com- portament del mercat domèstic. El sector exterior suposa una quarta part de les vendes i fa que el segment carni sigui el principal exportador del sector alimentari català, amb un pes del 39%. Després d’una certa reduc- ció l’any 2009, a partir del 2010 les exportacions varen créixer més d’un 10% cada any. Així, aquesta activitat presentà una balança comercial amb un superàvit superior a 2.100 milions i una taxa de cobertura de quasi el 600%, de molt, la més eleva- da del sector alimentari. Les exportacions catalanes foren ma- joritàriament intracomunitàries (77%) i principalment anaren destinades a França (33,4%), Itàlia (9,3%) i Alema- nya (8,2%). Com en altres segments, destacà l’augment de les exportaci- ons fora de la UE-27, que s’incrementaren un 23%. L’exportació a Amèrica va augmentar un 14% i se situà en un 11,9% sobre el total de les exportacions de productes carnis (AEAT). Destaca el fet que Catalunya representà més de la meitat de les exportacions de productes carnis de l’Estat. Com a resultat dels elevats preus dels cereals, l’índex de preus industrials (IPRI) registrà un increment del 5,5%. El sector acusà fortament la pujada del preu del pinso, que suposa al voltant d'un 70% de la despesa dels rama- ders. L’IPC en els diversos productes carnis va pujar, especialment pel què fa al vacum, però sense que l’augment de l’IPRI s’arribés a traslla- dar totalment al consumidor. La productivitat aparent del treball (24 euros per hora, VAB per ocupat i hora) al segment carni català és un 20% inferior a la productivitat del sec- tor alimentari. Les despeses de perso- nal suposen uns 15,3 euros per ocupat Igual que al conjunt de la indústria, la debilitat de la demanda és el factor que més va marcar l’evolució de la marxa del negoci (amb un saldo de respostes superior al 80% durant bona part del 2012); les dificultats finance- res i l’augment de la competència són altres factors que també van afectar considerablement la marxa del negoci. El sector alimentari va acusar l’augment de la competència més intensament que la resta de la indústria. Evolució dels subsectors el 2012 Alimentació: primera transfor- mació  Segment de la carn L’elaboració de productes carnis (CCAE 101) és una activitat molt arre- lada a Catalunya i constitueix el seg- ment més important dins del sector de l’alimentació i begudes. Aquest segment ocupa més de 29.000 treba- lladors (un 39% del sector alimentari), genera un volum de quasi 7.600 mili- ons i un VAB superior als 1.250 milions (un 32% i un 30% respectivament). A més, Catalunya és capdavantera en aquest segment al conjunt de l’Estat espanyol, amb un pes d’un 35% apro- ximadament (EIE). El 2012, el segment carni a Catalunya estava format per unes 560 empreses amb assalariats, el 13,5% de les quals eren mitjanes o grans (50 treballadors) (DIRCE). Aquest és el segment alimen- tari amb els establiments més grans: uns 50 ocupats per establiment en- front dels 27 de mitjana (EIE). El nom- bre d’empreses es va reduir un 1,6%, seguint la tendència dels dos anys anteriors. Però aquesta reestructuració no im- pedí una millora de la producció. El 2011 i 2012 fou un dels subsectors amb major increment de la producció in- dustrial (4,4% en aquest darrer any). Els sacrificis van augmentar un 2,8% (tones) i destacà especialment l'incre- ment dels sacrificis de porcí (4,1%) i de cabrum (3,6%) (DAAM). El principal mercat de la producció càrnia és l’espanyol, amb un 75% de
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 31 total; França, 30,4%; Alemanya, 11,8%; Regne Unit, 6,1%), van créixer un 9,2%; i fora de la UE (24%), un 43%. En canvi, pel què fa al mercat domès- tic, el consum de fruites i hortalisses a les llars catalanes va augmentar un 0,8% nominal (DAAM); però a la pràc- tica això suposà una disminució en el consum (excepte en el cas de les patates). En conseqüència, les impor- tacions també van disminuir (-3%) i la taxa de cobertura se situà en el 108%. L’Estat espanyol, amb una major tra- van destruir empreses, en aquest se’n varen crear tres (DIRCE). Després de l’increment del 2011, la producció al conjunt de l’Estat va disminuir un 3,7%, i s’estima que Cata- lunya es va comportar de forma anà- loga o fins i tot una mica millor. Ho recolza el fet que les exportacions catalanes varen augmentar un 15,8%, mentre que les de l’Estat només un 3,9%. El bon comportament de les exportacions s’afegeix al dels anys anteriors (+21% i +8,1% el 2010 i 2011). Les vendes dins de la UE-27 (76% en  Segment de preparació i conser- vació de fruites i hortalisses El segment de l’hortofruticultura (CCAE 103) és també un dels de di- mensions més reduïdes a Catalunya: 2.400 persones ocupades i un volum de negoci de 645 milions d’euros, que representen aproximadament el 3% del sector alimentari (EIE). El 2012, estava constituït per unes 70 empre- ses amb assalariats, de les quals no- més el 13% en tenien més de 50. A diferència d’altres segments on es Indústries càrnies (CCAE 101) Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors curt termini 2011 2012 2011 2012 2011-12 2012 2012 Número d'empreses amb assalariats 570 561 3.272 3.206 -1,6% 21,8% 17,5% Empreses amb >= 50 assalariats 79 76 232 225 -3,8% 31,8% 33,8% Índex de producció industrial (var anual) 4,1% 4,4% 3,3% -1,0% - - - Índex de preus industrials (var anual) 5,4% 5,5% 3,8% 4,2% - - - Importacions (MEUR) 471,4 444,7 1.763,2 1.713,5 -5,7% 8,8% 26,0% Exportacions (MEUR) 2.265,6 2.600,3 4.272,1 4.818,9 14,8% 38,6% 54,0% Saldo (MEUR) 1.794,2 2.155,6 2.508,9 3.105,4 - - - Taxa de cobertura 480,6% 584,7% 242,3% 281,2% - - - Consum a les llars (MEUR) 2.745,7 2.748,2 17.529,9 17.631,1 0,1% 25,2% 15,6% IPC Vacum 3,1% 3,9% 1,6% 3,0% - - - IPC Oví -0,7% 2,1% 1,6% 0,8% - - - IPC Porcí 4,2% 1,8% 2,3% 1,7% - - - IPC Aviram 3,3% 1,2% 4,3% 1,0% - - - IPC Altres 1,1% 2,6% 1,1% 2,1% - - - Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors estructurals 2010 2011 2010 2011 2010-11 2011 2011 Persones ocupades 29.293 29.290 83.540 83.310 0,0% 39,2% 35,2% Import net xifra de negoci 7.263,6 7.596,1 19.460,4 21.164,5 4,6% 31,8% 35,9% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 1.354,0 1.254,9 3.540,8 3.609,2 -7,3% 30,1% 37,5% Despeses de personal (MEUR) 790,6 796,5 2.265,7 2.349,1 0,7% 32,0% 33,9% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 237,0 218,9 575,1 545,3 -7,6% 30,4% 40,2% Consums intermedis (MEUR) 5.610,6 5.984,6 15.440,2 16.888,2 6,7% 33,6% 35,4% Resultat de l'exercici (MEUR) 198,9 177,7 406,7 335,0 -10,7% 35,9% 53,0% Resultat de l'exercici / volum de negoci 2,7% 2,3% 2,1% 1,6% - 1,1 1,5 Productivitat aparent treball (VAB en € / hora) 26,0 24,1 24,1 24,7 -7,2% 0,8 1,0 Vendes realitzades a l'estranger 22,3% 24,9% n.d. n.d. - 1,3 - Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupació; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); DAAM (Panel de Consum Alimentari del Departament d'Agricultura); EPF (Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovación Tecnológica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Idescat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat)
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 32 Elaboració i conservació de peix i hortalisses. Fabricació d’olis (CCAE 102 a 104) Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors curt termini 2011 2012 2011 2012 2011-12 2012 2012 Elaboració i conservació de peix, crustacis i mol·luscos (CCAE 102) Número d'empreses amb assalariats 52 48 557 552 -7,7% 1,9% 8,7% Empreses amb >= 50 assalariats 3 5 81 84 66,7% 2,1% 6,0% Índex de producció industrial (var anual) n.d. n.d. 9,6% 10,9% - - - Índex de preus industrials (var anual) n.d. n.d. 6,6% 3,6% - - - Importacions (MEUR) 445,2 383,2 4.133,5 3.902,5 -13,9% 7,6% 9,8% Exportacions (MEUR) 118,0 116,2 2.443,1 2.455,8 -1,5% 2,3% 4,7% Saldo (MEUR) -327,2 -267,0 -1.690,4 -1.446,6 - - - Taxa de cobertura 26,5% 30,3% 59,1% 62,9% - - - Consum a les llars (MEUR) 1.529,8 1.463,1 8.839,4 8.776,9 -4,4% 13,4% 16,7% IPC Peix fresc i congelat 2,5% 0,3% 2,7% 0,9% - - - IPC Crustacis, mol·luscs i preparats de peix 4,3% 1,1% 4,6% 2,3% - - - Preparació i conservació de fruites i hortalisses (CCAE 103) Número d'empreses amb assalariats 67 70 993 986 4,5% 2,7% 7,1% Empreses amb >= 50 assalariats 9 9 150 149 0,0% 3,8% 6,0% Índex de producció industrial (var anual) n.d. n.d. 8,7% -3,7% - - - Índex de preus industrials (var anual) n.d. n.d. 2,7% 2,5% - - - Importacions (MEUR) 223,8 217,0 1.246,5 1.263,5 -3,0% 4,3% 17,2% Exportacions (MEUR) 203,2 235,2 2.685,4 2.790,7 15,8% 4,7% 8,4% Saldo (MEUR) -20,6 18,3 1.438,9 1.527,2 - - - Taxa de cobertura 90,8% 108,4% 215,4% 220,9% - - - Consum a les llars (MEUR) 2.426,0 2.445,7 14.190,4 13.900,4 0,8% 22,4% 17,6% IPC Fruita en conserva i fruits secs 0,6% 2,4% 0,9% 2,8% - - - IPC Preparats de llegums i hortalisses 2,8% 3,2% 2,3% 3,2% - - - IPC Patates i els seus preparats 2,0% -3,9% 1,6% -3,5% - - - Fabricació d'olis i greixos vegetals i animals (CCAE 104) Número d'empreses amb assalariats 137 137 1.331 1.336 0,0% 5,3% 10,3% Empreses amb >= 50 assalariats 10 10 35 34 0,0% 4,2% 29,4% Índex de producció industrial (var anual) n.d. n.d. -4,1% -14,7% - - - Índex de preus industrials (var anual) n.d. n.d. 2,8% 4,2% - - - Importacions (MEUR) 753,5 840,1 2.074,7 2.265,3 11,5% 16,6% 37,1% Exportacions (MEUR) 692,5 860,7 2.789,7 3.241,6 24,3% 17,0% 26,6% Saldo (MEUR) -61,0 20,6 715,0 976,3 - - - Taxa de cobertura 91,9% 102,5% 134,5% 143,1% - - - Consum a les llars (MEUR) 206,4 189,5 1.730,4 1.712,3 -8,2% 1,7% 11,1% IPC 0,7% 3,6% 0,4% 2,9% - - - Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupació; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); DAAM (Panel de Consum Alimentari del Departament d'Agricultura); EPF (Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovación Tecnológica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Idescat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat)
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 33 Catalunya no és català. La culpa s'atribueix a la pressió sobre els preus de venda que exerceixen les quatre grans superfícies, que venen per sota del cost de producció (uns 2,2-2,3 €/ Kg de l’oli d’oliva segons la FCAC). I al llarg de l’última dècada, el preu ha caigut a més de la meitat (Diari de Tarragona). No obstant això, en la campanya 2012/13 s’ha produït una millora conjuntural del preu de l’oli d’oliva a granel com a conseqüència de l’excés de demanda produït per la mala collita a nivell global (FCAC). D’altra banda, la demanda insatisfeta ha fet augmentar les importacions d’oli (9,2% en el cas espanyol i 11% en el català). Només el 32% de les impor- tacions provenen de la UE-27, mentre que la resta prové d’Amèrica (34%) i Àsia (22%)ceania (). A més, cal desta- car que les importacions extracomu- nitàries s’han incrementat un 10,9%, entre les quals destaquen les xineses (130%) i brasileres (17,6%).  Segment de fabricació de produc- tes lactis El segment de la producció làctia (CCAE 105) a Catalunya és mes aviat petit i se situa en un 4% del sector alimentari: dóna feina a unes 3.350 persones, genera un volum de negoci d’uns 1.000 milions d’euros i un VAB de 180. El pes de Catalunya sobre el conjunt de l’Estat és només d’una van fer en un 16%. Les exportacions catalanes s’orientaren sobretot a la UE-27 (un 61%) i específicament, a França (23,5%) i Itàlia (19%). Les intra- comunitàries van disminuir un 5%, mentre que les extracomunitàries van augmentar un 77%. Aquest segment va recolzar-se en el mercat exterior per pal·liar la baixada del consum al mercat domèstic, que es va reduir un 11,8% en termes reals (DAAM). I en segon lloc, perquè l’oli d’oliva té un major pes sobre el segment a l’Estat (42%), amb relació a Catalunya (30%) (EIP). El 2012 la producció espa- nyola d’oli d’oliva va caure molt con- siderablement com a conseqüència de la forta sequera. En canvi, la pro- ducció d’oliva a casa nostra va créi- xer un 18% respecte a l’any passat (FCAC). A Catalunya hi ha cinc deno- minacions d’origen protegides (DOP) d’oli d’oliva verge extra i s’extreuen anualment unes 33.000 tones d’oli (59% extra verge, 13% verge i el 28% oli llampant, que directament no és apte per al consum però es pot barre- jar amb olis d’oliva verge per obtenir l’oli refinat) (DAAM). La varietat d'oli- va més abundant per a l'elaboració d'olis és l'arbequina, una de les més preuades en els mercats internacio- nals. En campanyes anteriors, els sindicats agrícoles van posar de manifest que el 90% de l'oli que es consumeix a dició hortofrutícola, assolí una cober- tura del 220%. Al conjunt de l’Estat, els preus industri- als van créixer un 2,5%. A Mercabar- na, la poma, la pera i la pruna aug- mentaren de preu respecte a l’any anterior (DAAM). L’augment de preus es va traslladar completament al con- sumidor i l’IPC de la fruita en conserva i dels preparats de llegums i hortalisses va créixer (2,4% i 3,2% respectiva- ment).  Segment de fabricació d’olis i grei- xos vegetals i animals El segment dels olis i greixos vegetals i animals (CCAE 104) té unes dimensi- ons mitjanes al nostre país: suposa un 10% del volum del negoci alimentari (2.600 milions), però només el 2,5% en termes d’ocupació (1.700 persones) (EIE). El 2012, igual que el 2011, aquest segment estava constituït per 137 empreses amb assalariats, és a dir que no hi va haver destrucció d’empreses. D’aquestes, el 7% tenia més de 50 assalariats (DIRCE). No es disposa de l’IPI per a Catalu- nya, però a l’Estat la producció va caure quasi un 15%. S’estima que la producció catalana podria haver disminuït però menys intensament per dues raons. En primer lloc, perquè les exportacions catalanes varen créixer un 24%, mentre que les espanyoles ho Elaboració i conservació de peix i hortalisses. Fabricació d’olis (CCAE 102 a 104) Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors estructurals (CCAE 102 a 104) 2010 2011 2010 2011 2010-11 2011 2011 Persones ocupades 5.030 5.139 62.647 61.589 2,2% 6,9% 8,3% Import net xifra de negoci 2.987,2 3.422,4 21.008,6 22.015,6 14,6% 14,3% 15,5% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 351,1 331,4 3.007,6 3.284,6 -5,6% 8,0% 10,7% Despeses de personal (MEUR) 165,1 173,9 1.649,8 1.653,7 5,3% 7,0% 10,5% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 86,3 63,9 781,8 698,9 -25,9% 8,9% 9,1% Consums intermedis (MEUR) 1.972,1 2.284,6 16.027,9 16.674,5 15,8% 12,8% 13,7% Resultat de l'exercici (MEUR) 91,3 61,3 539,8 927,3 -32,9% 12,4% 6,6% Resultat de l'exercici / volum de negoci 3,1% 1,8% 2,6% 4,2% - 0,9 0,4 Productivitat aparent treball (VAB en € / hora) 39,4 36,5 28,1 31,0 -7,4% 1,2 1,2 Vendes realitzades a l'estranger 24,1% 24,5% n.d. n.d. - 1,3 - Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupació; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); DAAM (Panel de Consum Alimentari del Departament d'Agricultura); EPF (Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovación Tecnológica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Idescat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat)
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 34 la balança comercial (451 milions) i una taxa de cobertura de només el 22,6% (la meitat que l’espanyola). Però val a dir que el 2012 fou un any relativament bo per a les exportaci- ons de productes lactis, que van créi- xer un 7,3%, després de la forta dava- llada del 2011. Aquestes van anar sobretot destinades a la UE27, amb un pes del 83% (França, 32%; Portugal, 24%). Els preus industrials al conjunt de l’Estat van créixer un 1,5%. Aquest increment es va traslladar al preu de la llet pagat pel consumidor i al dels productes lactis, que van créixer un 2,6% i un 3,8% respectivament (IPC). El preu percebut pels ramaders va dis- minuir un 0,9% (Observatori de la Llet Tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat espanyol, la producció en aquest segment es va reduir: un 0,2% i un 5,2% respectivament, magnituds que s’afegeixen a les taxes de creixe- ment negatives que s’han produït històricament en aquest segment. El consum de lactis a les llars catalanes va baixar un 1,5% nominal (DAAM), que en termes reals arriba fins a un 4,1% (llet) i 5,3% (derivats lactis). Les vendes de llet i productes lactis fora de Catalunya representen només el 8%. El sector exterior es caracteritza per una elevada competència, on les rigideses del sistema de quotes i el dèficit de matèria primera fan que el segment registri un saldo negatiu de desena part, molt per sota d’altres segments (EIE). L’any 2012, el segment lacti estava format per un centenar d’empreses amb assalariats a Catalunya (el 8,6% eren mitjanes o grans). Cal destacar que en els dos últims anys s’han creat quatre empreses amb assalariats, a diferència d’altres segments (DIRCE). La dimensió dels establiments és relati- vament gran (32,6 ocupats per esta- bliment) i es tracta també d’un seg- ment amb una concentració molt elevada: els 5 establiments més grans concentren més del 61% del volum de negoci i el 56% de l’ocupació (EIE). Fabricació de productes lactis (CCAE 105) Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors curt termini 2011 2012 2011 2012 2011-12 2012 2012 Número d'empreses amb assalariats 104 105 1.050 1.024 1,0% 4,1% 10,3% Empreses amb >= 50 assalariats 10 9 69 72 -10,0% 3,8% 12,5% Índex de producció industrial (var anual) -7,9% -0,2% -5,4% -5,2% - - - Índex de preus industrials (var anual) n.d n.d 1,6% 1,5% - - - Importacions (MEUR) 610,4 583,2 1.910,4 1.882,6 -4,5% 11,5% 31,0% Exportacions (MEUR) 122,8 131,7 884,6 902,8 7,3% 2,0% 14,6% Saldo (MEUR) -487,7 -451,5 -1.025,7 -979,7 - - - Taxa de cobertura 20,1% 22,6% 46,3% 48,0% - - - Consum a les llars (MEUR) 1.336,9 1.316,4 9.076,3 9.236,1 -1,5% 12,1% 14,3% IPC Llet -0,2% 2,6% -0,2% 1,7% - - - IPC Productes lactis 3,7% 3,8% 3,4% 3,1% - - - Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors estructurals 2010 2011 2010 2011 2010-11 2011 2011 Persones ocupades 3.324 3.356 26.079 26.381 1,0% 4,5% 12,7% Import net xifra de negoci 975,9 1.014,4 9.086,2 10.566,8 3,9% 4,2% 9,6% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 249,0 181,8 1.879,6 1.813,1 -27,0% 4,4% 13,7% Despeses de personal (MEUR) 133,9 127,8 922,9 965,7 -4,6% 5,1% 13,2% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 27,0 21,7 265,3 315,6 -19,7% 3,0% 6,9% Consums intermedis (MEUR) 696,1 783,8 6.772,8 7.686,3 12,6% 4,4% 10,2% Resultat de l'exercici (MEUR) 81,2 11,1 530,7 464,5 -86,4% 2,2% 2,4% Resultat de l'exercici / volum de negoci 8,3% 1,1% 5,8% 4,4% - 0,5 0,2 Productivitat aparent treball (VAB en € / hora) 42,8 30,9 41,2 38,6 -27,7% 1,0 0,8 Vendes realitzades a l'estranger 11,1% 7,9% n.d. n.d. - 0,4 - Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupació; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); DAAM (Panel de Consum Alimentari del Departament d'Agricultura); EPF (Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovación Tecnológica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Idescat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat)
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 35 VAB d’uns 244 milions d’euros (6%). Malgrat que aquestes magnituds no són massa grans, Catalunya represen- ta una quarta part del segment a l’Estat, d’acord amb l’elevat pes del segment de la carn a Catalunya (EIE). L’any 2012, hi havia 128 empreses amb assalariats a Catalunya, de les quals només el 7% en tenien més de 50. El nombre d’empreses es va reduir un 3%, xifra que s’afegeix a la reduc- ció dels dos anys anteriors i que afec- tà sobretot a les petites (DIRCE). La dimensió mitjana dels establiments és relativament petita (17,3 ocupats) i la concentració no és massa elevada (els 5 establiments més grans concen- tren més del 30% del volum de negoci i del 26% de l’ocupació) (EIE). Després de les fortes caigudes de la producció del 2008 i el 2009, el 2011 la ses suposen aproximadament el 70% del VAB (EIE).  Segment de l’alimentació animal El segment de l’alimentació animal no suposa una gran part del sector ali- mentari però és important com a ma- tèria primera per al sector carni. Se- gons l’informe FMR (2009) les empre- ses d’alimentació per a animals de granja representen el 84% del seg- ment, dins el qual, el segment porcí és el principal destinatari dels pinsos (amb un 59%) seguit de l’aviram (22%) i el boví (14%); el 16% restant de les empreses es dediquen a l’alimentació per a mascotes. Aquest segment ocupa uns 2.700 treballadors (un 3,6% del sector ali- mentari), genera una xifra de negoci d’uns 2.800 milions d’euros (12%) i un minuir un 0,9% (Observatori de la Llet de Catalunya). Cal destacar que el sector lacti a nivell europeu ha avan- çat cap a una menor volatilitat i unes menors asimetries en la negociació de preus gràcies al desenvolupament d’una normativa que permet la nego- ciació col·lectiva de preus a partir de les organitzacions professionals agràri- es i la introducció de la contractació de preus per a un període determinat (Milk Package, Comissió Europea). La productivitat d’aquest sector es va situar en 30,9 euros per hora el 2011 (similar a la mitjana del sector alimen- tari), mentre que les despeses de per- sonal se situaren en 21,7 euros per ocupat i hora (un 15% superior al sec- tor alimentari). Aquest segment es pot considerar relativament intensiu en mà d’obra atès que aquestes despe- Fabricació de productes per a l’alimentació animal (CCAE 109) Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors curt termini 2011 2012 2011 2012 2011-12 2012 2012 Número d'empreses amb assalariats 132 128 719 717 -3,0% 5,0% 17,9% Empreses amb >= 50 assalariats 9 9 46 49 0,0% 3,8% 18,4% Índex de producció industrial (var anual) -0,9% 0,5% -1,4% -1,3% - - - Índex de preus industrials (var anual) 2,6% 18,1% 3,6% 17,8% - - - Importacions (MEUR) 118,7 129,7 345,3 373,5 9,3% 2,6% 34,7% Exportacions (MEUR) 210,5 264,0 488,4 546,0 25,4% 3,9% 48,4% Saldo (MEUR) 91,8 134,3 143,1 172,5 - - - Taxa de cobertura 177,4% 203,6% 141,4% 146,2% - - - Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors estructurals 2010 2011 2010 2011 2010-11 2011 2011 Persones ocupades 2.551 2.710 13.012 12.754 6,2% 3,6% 21,2% Import net xifra de negoci 2.054,8 2.864,9 8.388,6 9.981,6 39,4% 12,0% 28,7% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 235,5 244,5 895,2 932,1 3,8% 5,9% 25,3% Despeses de personal (MEUR) 106,2 115,2 472,2 457,5 8,5% 4,6% 25,2% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 52,6 42,2 269,0 176,1 -19,7% 5,9% 24,0% Consums intermedis (MEUR) 1.777,5 2.489,6 6.965,2 8.510,4 40,1% 14,0% 29,3% Resultat de l'exercici (MEUR) 59,0 49,0 118,8 75,4 -16,8% 9,9% 65,0% Resultat de l'exercici / volum de negoci 2,9% 1,7% 1,4% 0,8% - 0,8 2,3 Productivitat aparent treball (VAB en € / hora) 52,6 52,4 38,7 41,3 -0,5% 1,7 1,3 Vendes realitzades a l'estranger 5,6% 7,3% n.d. n.d. - 0,4 - Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupació; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); DAAM (Panel de Consum Alimentari del Departament d'Agricultura); EPF (Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovación Tecnológica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Idescat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat)
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 36 Algunes veus del sector, com el Gremi de Flequers de Barcelona, posa de manifest que l’especulació amb cere- als, que en fa pujar els preus quan escassegen, és una amenaça per a la població mundial. Però malgrat el fort increment dels preus del blat i la farina, els preus industrials semblen no haver acusar del tot l’impacte (+1,6%). No obstant això, aquests si que es van traslladar als preus de productes de pa (1,6%) i cereals i derivats (3,3%) per als consumidors (IPC). La productivitat d’aquest segment és d’uns 23 euros per hora l’any 2011, xifra inferior a la productivitat total del sector alimentari en un 30%. Les des- peses de personal suposaren només 15,5 euros per ocupat i hora (un 20% inferior a la mitjana del sector alimen- tari). Aquest segment es pot conside- rar intensiu en mà d’obra atès que aquestes despeses suposen aproxima- dament el 68% del VAB (EIE).  Segment de la fabricació de sucre, xocolata, cafè i productes de con- fiteria Aquest segment (CCAE 1081 a 1083) inclou la fabricació de sucre, cacau, xocolata i productes de confiteria, així com l’elaboració de cafè, te i infusions. Es tracta d’un segment de dimensions mitjanes dins del conjunt del sector alimentari: dóna feina a unes 5.000 persones (el 6,7% sobre el sector alimentari) i genera un volum de negoci de quasi 2.000 milions (8%) i un VAB de 430 milions d’euros (10,4%). La producció catalana té un pes d’un terç sobre el total de la producció estatal (EIE). L’any 2012, aquest segment estava format per 400 empreses amb assala- riats, de les quals l’11% eren mitjanes o grans; el nombre d’empreses d’aquest segment va tornar a aug- mentar (2,6%), després d’una dràstica reducció el 2011 (8,2%) (DIRCE). Els establiments tenen una mitjana de 42 ocupats (un 50% superior a la mitjana del sector alimentari) i la concentra- ció és també prou elevada (els 5 es- tabliments més grans concentren el 50% de l’ocupació i el 61% del volum de negoci) (EIE). durada, galetes, pastes alimentàries i cuscús. Té una dimensió mitjana-gran dins del conjunt del sector alimentari: ocupa unes 11.700 persones (el 15,7% del total), genera un volum de negoci d’uns 1.350 milions d’euros (5,7%) i un VAB de 460 milions d’euros (11%). A més, aquest segment té un pes d’una cinquena part sobre el total del seg- ment a l’Estat (EIE). El 2012, hi havia unes 600 empreses amb assalariats en aquest segment, de les quals el 7,5% en tenien més de 50; però el nombre d’empreses va seguir disminuint com en anys anteri- ors (DIRCE). La dimensió mitjana dels establiments és relativament petita (17 ocupats per establiment, un 40% menys que a la mitjana del sector alimentari) i mostra una baixa con- centració. L’any 2012, la producció catalana va augmentar un 2%, a diferència del què havia succeït en anys anteriors. De fet es tracta del segment alimen- tari amb un millor comportament de l’IPI el 2012. Aquesta millora s’atribueix al bon comportament del sector exte- rior, malgrat que representa només un 7,4% de les vendes (EIE). Les exporta- cions van créixer un 6,4%, després d’una important millora el 2011 (27%). Les exportacions intracomunitàries (UE el 74%, França el 26% i Portugal el 19%) van augmentar un 3,7%, mentre que les exportacions fora de la UE van augmentar un 15%. En canvi, el mercat domèstic no es va comportar tant bé. La meitat de les vendes es realitza a Catalunya, però l’any 2012 el consum de productes de fleca a casa nostra es va reduir entre un 3,8% (pa) i un 5,5% (cereals i deri- vats) en termes reals (DAAM). Les fleques tradicionals s’esforcen per afegir valor als seus productes. Un exemple és el pa de pagès català amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP), que es va començar a comer- cialitzar a finals de 2012. El pa de pa- gès és la segona varietat de pa que es consumeix a Catalunya i la quarta en l’àmbit estatal, amb una produc- ció estimada de 39 milions de Tm. D’aquesta quantitat, el 8% serà pa de pagès emparat per la IGP Pa de Pa- gès Català. disminució es va suavitzar i, el 2012, l’IPI va créixer un 0,5%. El principal mercat d’aquests productes és el català (75,5%), mentre que només un 7,3% de les vendes es realitza a l’estranger (EIE). La discreta millora de la producció es va veure fortament recolzada per les exportacions, sense les quals la pro- ducció hauria patit una forta davalla- da. En conjunt, aquestes van créixer un 25% i s’orientaren a parts iguals als països comunitaris (15% a Itàlia; 10,9% a França) i extracomunitaris (34% als països asiàtics); però cal destacar que mentre les primeres es varen re- duir un 4%, les segones van créixer un 83%. Les importacions de productes per a l’alimentació animal van augmentar un 9,3%, fet que es pot explicar pels moviments comercials intraempresa i que per tant compensarien en part l’increment de les exportacions. Com a resultat, la balança comercial va obtenir superàvit amb una taxa de cobertura del 203%. El 2012, els preus industrials (IPRI) de l’alimentació per a animals van pujar un 18% a Catalunya, després dels increments de 2010 i 2011 (19% i 2,6% respectivament), de manera que els preus s’han mantingut molt alts. La principal causa, esmentada anterior- ment, és l’increment del preu d’alguns cereals, altres matèries pri- meres i l’aigua. Tot i ser un segment petit, la seva pro- ductivitat (52,4 euros per hora) és un 70% superior a la del sector alimentari (EIE). Les despeses de personal pugen a uns 24,7 euros per ocupat i hora, xifra superior a la despesa per al con- junt del sector alimentari en un 30%, d’acord amb el diferencial en pro- ductivitat. Es tracte d’un dels seg- ments menys intensius en mà d’obra dins el sector agroalimentari (47,1%). Alimentació: segona transfor- mació  Segment de fabricació de produc- tes de fleca i pastes alimentàries Aquest segment (CCAE 107) inclou la fabricació de pa i de productes de fleca i pastisseria frescos i de llarga
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 37 dels països de la UE-27 (destacà Fran- ça amb un 14,7% i Alemanya amb un 8,8%). El consum de sucre va pujar un 4,7% en termes reals i el consum de cafè, cacau i infusions, un 3,8% (DAAM). El consum d’aquests productes segueix la tendència a l’alça d’anys anteriors. Després d’un fort increment el 2011, les importacions van disminuir (4,4%). El 61% de les importacions s’originà a la UE-27 i especialment a França (27%) i Alemanya (16,5%). L’IPRI va augmentar considerable- ment, tant a Catalunya (6,2%) com a Espanya (3,3%) i la pujada de preus industrials es traslladà al consumidor, saria una reducció global de la pro- ducció del segment del 9,2%. En el cas de Catalunya, es podria esperar un comportament similar, atès que les exportacions es van mantenir estables en els dos territoris. Les vendes a l’estranger representen quasi un 30% del total, xifra elevada en comparació amb altres segments alimentaris. Després d’un fort incre- ment els dos últims anys, les exportaci- ons catalanes no van créixer. Cal destacar el comportament diferenci- at de les exportacions intracomunitàri- es, que van disminuir un 5,6%, i les destinades fora la UE, que van aug- mentar un 11%. El 62% de les exporta- cions catalanes tingué per destí algun Després d’una forta caiguda durant el 2010, la producció va augmentar el 2011 i el 2012 (9% i 1,5%). Però cal interpretar aquesta dada amb caute- la perquè les dades disponibles no permeten distingir la producció de sucre, cacau, xocolata i productes de confiteria, cafè, te i infusions (CCAE 1081 a 1083) del segment d’espècies, salses i condiments, menjars i plats preparats, alimentació infantil i prepa- rats dietètics (CCAE 1084 a 1086 i 1089). En el cas espanyol, s’observa una baixada de la producció de sucre (79%), del cacau, xocolata i produc- tes de confiteria (2,2%) i de cafè, te i infusions (4,3%), que globalment supo- Fabricació de productes de fleca i pastes alimentàries (CCAE 107) Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors curt termini 2011 2012 2011 2012 2011-12 2012 2012 Número d'empreses amb assalariats 619 604 7.672 7.558 -2,4% 23,4% 8,0% Empreses amb >= 50 assalariats 44 45 172 176 2,3% 18,8% 25,6% Índex de producció industrial (var anual) -1,5% 2,0% -0,7% 1,4% - - - Índex de preus industrials (var anual) 4,4% 1,6% 3,0% 1,2% - - - Importacions (MEUR) 249,1 263,1 528,0 581,0 5,6% 5,2% 45,3% Exportacions (MEUR) 148,6 158,2 523,4 582,9 6,4% 2,3% 27,1% IPC Cereals i derivats 2,8% 3,3% 3,1% 2,9% - - - IPC Pa -0,3% 1,6% 0,7% 1,0% - - - Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors estructurals 2010 2011 2010 2011 2010-11 2011 2011 Persones ocupades 13.398 11.738 81.037 77.467 -12,4% 15,7% 15,2% Import net xifra de negoci 1.479,0 1.352,9 7.607,0 7.393,6 -8,5% 5,7% 18,3% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 530,2 467,2 2.544,2 2.680,0 -11,9% 11,2% 19,8% Despeses de personal (MEUR) 348,7 317,5 1.881,0 1.769,6 -8,9% 12,8% 17,9% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 81,6 62,2 442,0 500,4 -23,8% 8,6% 12,4% Consums intermedis (MEUR) 883,8 828,2 4.571,2 4.736,6 -6,3% 4,7% 17,5% Resultat de l'exercici (MEUR) -4,5 -13,0 -46,2 -61,0 187,3% -2,6% 21,4% Resultat de l'exercici / volum de negoci -0,3% -1,0% -0,6% -0,8% - -0,5 1,2 Productivitat aparent treball (VAB en € / hora) 22,4 22,8 17,7 19,6 1,9% 0,7 1,2 Vendes realitzades a l'estranger 7,5% 7,4% n.d. n.d. - 0,4 - Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupació; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); DAAM (Panel de Consum Alimentari del Departament d'Agricultura); EPF (Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovación Tecnológica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Idescat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat) Saldo (MEUR) -100,5 -104,9 -4,6 1,9 - - - Taxa de cobertura 59,7% 60,1% 99,1% 100,3% - - - Consum a les llars (MEUR) 1.138,2 1.113,3 11.584,1 11.573,7 -2,2% 10,2% 9,6%
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 38 El segment de les begudes alcohòli- ques ocupa uns 7.000 treballadors a Catalunya (un 9,5% sobre el total del sector alimentari), el seu volum de negoci supera els 2.000 milions d’euros i el VAB, els 480 milions (el 8,8% i el 16% del sector respectiva- ment). Així, es tracta d’un segment de dimensions considerables al nostre país, que a més representa una cin- quena part de la producció estatal (EIE). El 2012, aquest segment estava for- mat per unes 400 empreses amb assa- lariats, un 5,3% de les quals eren mitja- nes o grans. El segment de l’elaboració de begudes alcohòliques Begudes  Segment de begudes alcohòliques En aquest segment (CCAE 1101 a 1106) s’inclou la destil·lació, rectifica- ció i mescla de begudes alcohòli- ques, l'elaboració de vins, cervesa, malta, sidra i altres begudes fermen- tades a partir de fruites i l'elaboració d'altres begudes no destil·lades, pro- cedents de la fermentació. Pel què fa a la producció vitivinícola, està quasi totalment emparada per una deno- minació d'origen, el què garanteix la traçabilitat i el compliment de les normes de qualitat. tal com reflecteix la gran pujada de l’IPC i seguint la tònica d’anys anteri- ors. La productivitat d’aquest segment és bastant elevada a Catalunya: uns 49 euros per hora, xifra superior a la pro- ductivitat total del sector alimentari en un 50%. Les despeses de personal pugen a 26,8 euros per ocupat i hora, és a dir, un 40% per damunt de la mitjana sectorial, i una de les més elevades del sector alimentari, junta- ment amb el segment de les begudes (EIE). Fabricació de sucre, xocolata, cafè i altres productes de ocnfiteria (CCAE 1081-1083) Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors curt termini 2011 2012 2011 2012 2011-12 2012 2012 Número d'empreses amb assalariats 390 400 2.000 2.023 2,6% 15,5% 19,8% Empreses amb >= 50 assalariats 43 45 161 164 4,7% 18,8% 27,4% Índex de producció industrial (var anual) 9,0% 1,5% -2,6% -9,2% - - - Índex de preus industrials (var anual) 4,3% 6,2% 7,2% 3,3% - - - Importacions (MEUR) 846,0 808,8 2.034,7 1.830,4 -4,4% 16,0% 44,2% Exportacions (MEUR) 708,2 708,6 1.460,0 1.457,8 0,0% 10,5% 48,6% IPC cafè, cacau, infusions 12,0% 5,7% 10,1% 5,5% - - - IPC sucre 17,0% 4,8% 19,4% 4,9% - - - Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors estructurals 2010 2011 2010 2011 2010-11 2011 2011 Persones ocupades 4.521 5.006 20.462 20.622 10,7% 6,7% 24,3% Import net xifra de negoci 1.560,4 1.924,4 4.551,9 5.024,2 23,3% 8,1% 38,3% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 423,6 434,6 1.467,4 1.459,4 2,6% 10,4% 29,0% Despeses de personal (MEUR) 208,6 238,9 724,7 749,5 14,5% 9,6% 31,9% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 62,6 98,4 187,0 258,5 57,1% 13,7% 38,1% Consums intermedis (MEUR) 1.119,0 1.426,2 3.072,0 3.572,4 27,5% 8,0% 39,9% Resultat de l'exercici (MEUR) 100,0 83,5 206,4 218,2 -16,5% 16,9% 38,3% Resultat de l'exercici / volum de negoci 6,4% 4,3% 4,5% 4,3% - 2,1 1,0 Productivitat aparent treball (VAB en € / hora) 52,7 48,8 40,3 40,4 -7,4% 1,5 1,2 Vendes realitzades a l'estranger 26,8% 29,7% n.d. n.d. - 1,6 - Nota: el número d’empreses, l’IPI i l’IPRI, incluen també el grups CCAE 1084-1089 Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupació; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); DAAM (Panel de Consum Alimentari del Departament d'Agricultura); EPF (Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovación Tecnológica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Idescat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat) Saldo (MEUR) -137,8 -100,3 -574,7 -372,6 - - - Taxa de cobertura 83,7% 87,6% 71,8% 79,6% - - - Consum a les llars (MEUR) 368,8 403,9 6.631,3 6.828,9 9,5% 3,7% 5,9%
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 39 Segons dades del Consell Regulador del Cava (CRC), l’any 2012 es van vendre 81 milions d’ampolles en el mercat interior (-6,3%) i 161 milions a l’exterior (+6%). En conjunt, el 2012 es va saldar amb un creixement de l’1,5%, enfront dels resultats negatius de 2011. Com en molts altres sectors, les exportacions contrarestaren el descens del consum en el mercat interior. Al Regne Unit, que és el segon mercat més important, es varen incre- mentar les vendes un 12,4%, mentre que Alemanya les va reduir un 2,2%. L’anyada del 2011 va rebre la qualifi- cació de molt bona. Segons l’Observatori Espanyol del Mercat del Vi (OEMV), Catalunya és Les exportacions van augmentar un 26%, després d’uns forts increments el 2010 i 2011 (15% i 8,8% respectiva- ment) i la balança comercial va asso- lir un superàvit superior el 200%. Les exportacions destinades a la UE-27 (61%) van créixer un 45% i tingueren com a principals destinataris Alema- nya (23% sobre el total) i el Regne Unit (9,8%). Les exportacions extracomuni- tàries també van augmentar però més suaument (4,5%). Tot i que el nos- tre país és un gran exportador de vi, val a dir que més de la meitat del vi espanyol es col·loca a l’exterior a granel, deixant així el valor afegit de l’envasament en mans estrangeres. a Catalunya presenta una estructura sectorial força atomitzada: la dimen- sió mitjana dels establiments és una mica inferior al conjunt del sector alimentari (uns 16 ocupats per establi- ment) (EIE). L’any 2012, la producció catalana de begudes va tornar a disminuir (2,5%), després d’una certa millora el 2011. Al conjunt de l’Estat, la producció es va seguir reduint. El consum de begudes alcohòliques va disminuir un 13,2% en termes constants (DAAM). El sector exterior, que té força impor- tància dins d’aquest segment (19% sobre el total de vendes), va impedir una major baixada de la producció. Fabricació de begudes, excepte analcohòliques (CCAE 1101-1106) Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors curt termini 2011 2012 2011 2012 2011-12 2012 2012 Número d'empreses amb assalariats 463 467 3.356 3.354 0,9% 18,1% 13,9% Empreses amb >= 50 assalariats 22 25 121 129 13,6% 10,5% 19,4% Índex de producció industrial (var anual) 2,3% -2,5% -2,1% -0,6% - - - Índex de preus industrials (var anual) 1,9% 2,2% 2,6% 3,2% - - - Importacions (MEUR) 499,5 451,5 1.474,9 1.391,6 -9,6% 8,9% 32,4% Exportacions (MEUR) 754,1 952,5 2.860,2 3.317,9 26,3% 14,1% 28,7% Saldo (MEUR) 254,6 501,0 1.385,3 1.926,3 - - - Taxa de cobertura 151,0% 211,0% 193,9% 238,4% - - - Consum a les llars (MEUR) 235,3 210,9 3.084,6 3.084,9 -10,4% 1,9% 6,8% IPC 1,1% 2,8% 1,4% 2,3% - - - Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors estructurals 2010 2011 2010 2011 2010-11 2011 2011 Persones ocupades 6.781 7.066 34.118 34.175 4,2% 9,5% 20,7% Import net xifra de negoci 2.414,7 2.092,7 10.252,7 10.544,5 -13,3% 8,8% 19,8% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 647,4 482,6 3.261,9 3.094,7 -25,5% 11,6% 20,9% Despeses de personal (MEUR) 319,5 286,8 1.419,3 1.402,4 -10,2% 11,5% 20,5% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 132,0 88,9 673,4 547,3 -32,6% 12,3% 16,2% Consums intermedis (MEUR) 1.550,9 1.437,3 6.425,6 6.921,3 -7,3% 8,1% 20,8% Resultat de l'exercici (MEUR) 111,1 57,1 585,0 614,6 -48,5% 11,6% 9,3% Resultat de l'exercici / volum de negoci 4,6% 2,7% 5,7% 5,8% - 1,3 0,5 Productivitat aparent treball (VAB en € / hora) 54,7 39,3 55,5 51,7 -28,2% 1,2 0,8 Vendes realitzades a l'estranger 28,5% 18,7% n.d. n.d. - 1,0 - Nota: el número d'empreses, l'IPI i l'IPRI inclou també els grups CCAE 1107-12; el VAB en el cas d'Espanya no inclou els segments 1104 i 1106 Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupació; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); DAAM (Panel de Consum Alimentari del Departament d'Agricultura); EPF (Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovación Tecnológica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Idescat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat)
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 40 (3,9%) i un VAB d’uns 180 milions (4,3%). Es tracta, doncs, d’un segment industrial de dimensió més aviat peti- ta, però Catalunya representa prop d’una cinquena part de la producció estatal (EIE). El 2011 hi havia 47 establiments d’elaboració de begudes analcohòli- ques a Catalunya, un 19% menys que l’any anterior. La dimensió mitjana és de 49 ocupats per establiment i això el converteix en el segment amb els establiments més grans del sector alimentari, juntament amb la indústria càrnia. A més, presenta una elevada concentració (els 5 primers establi- ments en ocupació i volum de negoci La productivitat en aquest segment és bastant elevada (39 euros per hora), un 20% per sobre de la mitjana indus- trial. Les despeses de personal pugen a uns 23,4 euros per hora, un 20% per damunt de la resta del sector alimen- tari (EIE).  Segment de begudes analcohòli- ques El segment de l’elaboració de begu- des analcohòliques (CCAE 1107) in- clou la producció d'aigües embotella- des i altres begudes no alcohòliques (amb i sense greixos lactis). Dóna fei- na a 2.300 treballadors (un 3,1% del sector alimentari) i genera un volum de negoci de 900 milions d’euros la comunitat autònoma amb un ma- jor creixement de les exportacions de vi el 2012, que van augmentar un 7% en volum i un 15,5% en valor. En altres comunitats autònomes, la pujada de preus del 2012, com a resultat d’una menor collita, va fer que creixessin les exportacions en valor, però disminuïs- sin en volum. La pujada de preus a Catalunya va ser moderada (7,9%). D’acord amb la baixada del consum, les importacions van disminuir un 9,6% el 2012, després d’un important crei- xement l’any anterior. El 77% de les importacions s’originà a la UE-27 i destacà Itàlia (21%), el Regne Unit (23%) i França (12%). Fabricació de begudes analcohòliques (CCAE 1107) Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors curt termini 2011 2012 2011 2012 2011-12 2012 2012 Índex de producció industrial (var anual) n.d. n.d. 1,0% -0,6% - - - Índex de preus industrials (var anual) n.d. n.d. 2,0% 1,9% - - - Importacions (MEUR) 95,2 91,2 300,0 317,8 -4,1% 1,8% 28,7% Exportacions (MEUR) 32,5 62,8 169,8 208,7 93,6% 0,9% 30,1% Saldo (MEUR) -62,7 -28,4 -130,2 -109,0 - - - Taxa de cobertura 34,1% 68,9% 56,6% 65,7% - - - Consum a les llars (MEUR) 442,9 439,1 3.885,7 3.891,3 -0,9% 4,0% 11,3% IPC 0,6% 1,5% 0,6% 1,5% - - - Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors estructurals 2010 2011 2010 2011 2010-11 2011 2011 Número d'establiments 58 47 299 247 -19,0% 1,7% - Establiments amb >= 50 ocupats 22,4% 19,1% n.d. n.d. -14,6% 0,1% - Persones ocupades 2.504 2.300 13.238 12.286 -8,1% 3,1% 18,7% Import net xifra de negoci 973,9 929,1 5.186,0 5.155,0 -4,6% 3,9% 18,0% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 198,8 178,1 1.310,0 1.277,3 -10,4% 4,3% 15,6% Consums intermedis (MEUR) 789,8 772,7 3.790,1 3.906,2 -2,2% 4,3% 19,8% Resultat de l'exercici (MEUR) 9,7 -10,0 207,2 382,0 -202,4% -2,0% -2,6% Resultat de l'exercici / volum de negoci 1,0% -1,1% 4,0% 7,4% - -0,5 -0,1 Productivitat aparent treball (VAB en € / hora) 43,3 41,8 55,4 57,8 -3,5% 1,3 0,7 Vendes realitzades a l'estranger 4,6% 5,1% n.d. n.d. - 0,3 - Nota: en el cas d'Espanya parlem de núm d'empreses i en el de Catalunya d'establiments (EIE 2011) Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupació; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); DAAM (Panel de Consum Alimentari del Departament d'Agricultura); EPF (Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovación Tecnológica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Idescat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat) Despeses de personal (MEUR) 128,6 120,4 616,6 589,0 -6,3% 4,8% 20,4% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 35,5 39,1 168,0 176,0 10,1% 5,4% 22,2%
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 41 La lleidatana Semillas Batlle i Càritas signaren un acord per posar en mar- xa un hort solidari de 10.000 metres quadrats, en què es preveu conrear productes bàsics, que l'empresa en- vasarà i Càritas repartirà entre unes 20.000 persones que ho necessitin. Arrossaires del Delta va comprar la marca Nomen a l'empresa Ebro Foods per 39,2 M€, fet que suposa un salt qualitatiu per a l’empresa, que fins al moment basava bona part del seu negoci en produir per a marques blanques. El Tribunal de Defensa de la Competència va obligar a Ebro Foods a vendre aquesta marca en adquirir el negoci arrossaire del grup SOS. El grup mexicà Bimbo va culminar la presa de control de l'espanyola Bim- bo, que va adquirir el 2011. Els nous propietaris van fer una ampliació de capital de 30 M€. L'Institut d'Estudis Catalans va premiar Europastry per la innovació dels seus productes. Aquesta empresa, que ocupa 2.800 treballadors i factura 380 M€, va exportar als cinc continents i va servir clients com Starbucks, Ikea, McDonald's i Tesco. A Espanya, ven a fleques, supermercats i hostaleria; i a més és propietària de la cadena de fleques el Molí Vell. La companyia compta amb un equip de recerca de 35 persones i una inversió anual de 1,3 M€ (el 5% de la facturació) que treba- llen per a adaptar els mètodes tradici- onals a una producció industrial de qualitat. Puratos és una empresa hispanobelga amb seu a Sils (Girona) i dedicada a la fabricació de matèries primeres de fleca, pastisseria i xocolata. En els últims set anys va invertir 34M€ i pre- veu invertir-ne 25 més a les plantes de les comarques gironines. Nestlé Health Science i el grup mèdi- co-farmacèutic Chi-Med van acordar la creació d'una empresa que investi- garà, desenvoluparà, fabricarà i co- mercialitzarà productes nutricionals i derivats de plantes medicinals. En una primera etapa, la companyia se cen- trarà en salut gastrointestinal, per ex- pandir-se posteriorment cap a altres camps. pizzes. Aquesta inversió, que fou exigi- da pel seu client Mercadona, suposa- rà un estalvi mediambiental i de cos- tos. Algunes empreses càrnies varen inici- ar l’expansió cap a l'Àfrica i el Magrib i per això van apostar per la produc- ció destinada al consum halal, és a dir, el bestiar sacrificat segons el rictus musulmà. Fou el cas d'empreses com el grup Viñas, que va invertir 5 M€ per duplicar la capacitat productiva, Caula o Espina, que van adaptar els seus embotits per poder vendre al mercat musulmà. L'empresa catalana Nice Fruit i la Universitat Politècnica de Catalunya van presentar un nou sistema que permet congelar fruites i hortalisses recollides en el punt òptim de la seva maduració, mantenint les seves propi- etats nutricionals i el sabor durant 3 anys. L'empresa Cerima Cherries va acon- seguir exportar les cireres de la Ribera d’Ebre a conegudes cadenes de supermercats del Regne Unit i donar- se a conèixer a països com Xile, Ar- gentina o els Estats Units. La firma, que es va crear el 2005, va realitzar una inversió de 4M€ en maquinària i ins- tal·lacions. La firma Liven, fabricant d’snacks, va culminar la inversió de 4 M€ en l’ampliació de la seva planta de Ber- ga. L’empresa, que fabrica per a tercers i per a la seva marca pròpia Zanuy, incrementà la seva facturació un 10% i exportà el 60% de la produc- ció a 85 països. L’empresa Oleariges inaugurà un molí d’oli a Arbeca amb una inversió d’1,2 M€ amb l’objectiu de donar serveis als socis de dues cooperatives, però tam- bé a no socis, amb l’objectiu de millo- rar la competitivitat de l’oli de les Gar- rigues. La cooperativa La Fageda va complir 30 anys i la seva facturació continuà creixent (7% respecte l’any anterior). El 2012, va llançar al mercat melmela- des i conserves fetes amb productes de l’horta; aquesta iniciativa va sorgir com a conseqüència del tancament d’una de les seves seccions, per man- ca de demanda. concentren el 65% i el 86% d’aquestes magnituds) (EIE). L’any 2012, la producció va disminuir un 0,6% a l’Estat espanyol, després del tímid creixement de 2011 (1%). A Ca- talunya es pot esperar una evolució similar, atès el comportament del consum i les exportacions en els dos territoris. El consum de begudes anal- cohòliques a les llars catalanes va baixar un 2,4% real (DAAM). Les ex- portacions catalanes van créixer molt (93%) envers les espanyoles (23%), però el pes del mercat exterior és bastant petit en aquest segment (5,1%). Les exportacions a la UE-27 van supo- sar el 61% i augmentaren un 133%. Aquest creixement va permetre que la taxa de cobertura passés del 34% al 69%, malgrat que la balança conti- nua essent deficitària. Doncs les ex- portacions representen una petita proporció de les vendes (5%) i l'arc mediterrani és la regió que consumeix més aigua envasada. D’acord amb el comportament del consum, les importacions van dismi- nuir un 4%. La productivitat en aquest segment és bastant elevada (41 euros per hora), un 30% per sobre de la mitjana indus- trial. Les despeses de personal ascen- deixen a uns 28,3 euros per ocupat i hora, un 50% per damunt de la mitja- na del sector alimentari. Aquest seg- ment es pot considerar intensiu en mà d’obra amb relació als altres sectors alimentaris, doncs aquestes despeses suposen aproximadament el 68% del VAB (EIE). Esdeveniments empresa- rials L’empresa Càrniques Celrà decidí realitzar una inversió de 18 M€ en una sala d’especejament de porcí que, quan estigui a ple rendiment, suposa- rà un augment de 200 treballadors (un 66%). De l’actual producció, se n’exporta el 80%. Casa Tarradellas acordà invertir 10 M€ en la seva pròpia planta de reciclat- ge, que recuperarà el plàstic sobrer del procés d’embalatge de les seves
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 42 tar un ERO a la fàbrica de Catalunya, tot i que els nous amos han reestructu- rat l’àrea de distribució. Tal com esta- va previst, l’empresa es va traslladar a la nova fàbrica de Santa Coloma de Gramenet. La multinacional Coca-Cola, va inte- grar dels seus vuit envasadors franqui- ciats a la Península Ibèrica amb l’objectiu de tenir un únic envasador per als mercats d'Espanya, Portugal i Andorra. Així, els envasadors existents van posar en marxa processos d'escis- sió i reorganització. La catalana Co- bega serà el principal soci amb prop d'un 40% dels títols i deixarà al marge d’aquesta operació les seves compa- nyies a Àfrica i Islàndia. L'empresa catalana de nova creació Marevendis Agua de Mar llançà al mercat aigua de mar envasada per a usos gastronòmics. El producte es dirigeix a particulars, però també a restaurants, i està avalat per la Funda- ció per a la Investigació Nutricional i la Fundació Dieta Mediterrània. tre que avui el 60% de la producció es ven a l'estranger. Fins a la creació de la DO Montsant, la més jove de Cata- lunya, aquesta regió vinícola, estava emparada per la DO Tarragona. El grup cerveser català Damm va seguir avançant en el seu pla estratè- gic, que comprèn inversions orienta- des a l'ampliació de la seva fàbrica del Prat i la quarta fase de la seva plataforma logística a la Zona Franca del Port de Barcelona (75 M€). Aques- tes inversions pretenen incrementar l'eficiència i cobrir el creixement dels mercats exteriors, que van suposar el 60% de les vendes del grup. Així ma- teix, Damm va passar a tenir el 76% de la cadena de restauració Rodilla, amb seu a Madrid i 215 establiments a Espanya, de la qual ja en tenia el 35%. A més prengué el control de les cafeteries Jamaica. A primers de 2012, Cacaolat, que estava en concurs de creditors, va passar a mans de Cobega, Damm i Victory. D’aquesta manera es va evi- Torrons Vicens, empresa familiar d'A- gramunt (Lleida), va apostar per la innovació en sabors per tal de deses- tacionalitzar la producció, ja que el 60% de les seves vendes té lloc per Nadal. Malgrat que la seva principal via de distribució són les grans superfí- cies (60%), el 2012 va invertir en l'ober- tura de cinc noves botigues pròpies, arribant així a tenir-ne 17 a Catalunya i una a Madrid. A més, el 25% de les vendes van tenir lloc a l’estranger. La companyia Garnova, dedicada al tractament de subproductes carnis i amb una facturació d’uns 100 M€, es fusionà amb la filial espanyola del grup alemany Saria, que passà a con- trolar més de la meitat del capital. L'objectiu de la fusió és convertir-se en el líder espanyol de tractament de residus carnis (transformació de prote- ïnes i greixos per a la indústria de l’alimentació animal). Els cellers de la DO Montsant han pas- sat de 12 a 60 en deu anys. Fa una dècada, s'exportava molt poc, men-
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 43 La Producció Agrària Ecològica (PAE) és un mètode d'obtenció de productes agraris i alimentaris que posa un especial èmfasi en la utilització de productes i tècni- ques el més naturals possibles, excloent totes aquelles que potencialment poden malmetre la qualitat del producte final o el medi ambient en el qual es realitza aquesta obtenció. Aquest sistema comprèn totes les activitats de producció, elaboració, manipulació i co- mercialització d'aquest tipus de productes, tant d'origen vegetal com animal. L'aplicació d'aquest sistema d'obtenció de productes agraris i alimentaris implica que totes les empreses que hi participen han de complir una normativa europea, i estar sotmeses al control i la certificació realitzada per una sèrie d'organismes de control, per tal d'oferir una garantia suficient als consumidors. A fi de garantir que els productes ecològics es produei- xen seguint els requisits establerts per la normativa euro- pea, les activitats de producció, preparació i distribució de productes ecològics estaran sotmeses a un sistema de control. El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) és l’autoritat de control de Catalunya i la seva funció és auditar i certificar els productes agroalimenta- ris ecològics al territori. La producció alimentària ecològica Activitats industrials efectuades per operadors inscrits Núm. Operadors % Elaboració i/o embotellament de vins, caves i escumosos 108 15,5 Comercialització i/o distribució 94 13,5 Manipulació i/o envasat de la producció hortofrutícola 65 9,4 Panificació i pastisseria 47 6,8 Escorxadors, sales d’especejament i elaboració de productes carnis 45 6,5 Total 695 100,0 Font: CCPAE (Dades a 1.1.2012) Emmagatzematge 44 6,3 Elaboració de conserves 4 0,6 Elaboració de preparats homogeneïtzats i dietètics 3 0,4 Elaboració i preparació de fongs cultivats 1 0,1 Fabricació i envasat d’olis i greixos 43 6,2 Elaboració de productes carnis 16 2,3 Elaboració i envasat de te i cafè 15 2,2 Elaboració de llet, formatge i derivats làctics 12 1,7 Indústria del cacau, xocolata i confiteria 12 1,7 Manipulació i envasat de productes apícoles 11 1,6 Manipulació, elaboració i envasat de productes avícoles 10 1,4 Fabricació de productes per alimentació animal 10 1,4 Producció i comercialització de llavors i plantes de viver 9 1,3 Elaboració i envasat de plantes aromàtiques i medicinals 6 0,9 Envasat i etiquetat de productes alimentaris 6 0,9 Indústria sucrera 5 0,7 Elaboració i envasat d’espècies i condiments 4 0,6 Elaboració de cervesa, altres begudes alcohòliques 4 0,6 Fabricació de pastes alimentàries i productes similars 4 0,6 Manipulació, envasat i transformació de grans 31 4,5 Manipulació, elaboració i envasat de fruits secs 26 3,7 Elaboració de preparats alimentaris 25 3,6 Transformació de la producció hortofrutícola 18 2,6 Importació 17 2,4
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 44 Principals indicadors de clima empresarial. Comerç al detall d’alimentació i begudes en establiments especialitzats (CCAE 472) Evolució respecte al trimestre anterior . Unitats: Saldo de respostes (diferència entre els percentatges de respostes "Alça" i "Baixa"). I-2012 II-2012 III-2012 IV-2012 Facturació -57,8 -46,7 -55,3 -2,5 Inversió -7,2 -15,9 -11,4 -8 Nombre d'ocupats -16,9 -8,4 -14 -4,8 Nivell de preus 4,8 -2,8 18,4 -1,5 Font: Font: Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona L’any 2012 hi havia unes 3.600 empreses dedicades al comerç a l'engròs de productes alimentaris, begudes i tabac (CCAE 463), un 0,7% menys que el 2011. Només el 2,8% de les empreses tenien més de 50 assalariats i el 2012 es van mantenir estables, després d’un notable increment el 2011 (3,9%). Les empreses de distribució a l’engròs de productes alimentaris i begudes representa- ren un 17% de la distribució a l’engròs a Catalunya i un 14% sobre el total d’Espanya. Pel què fa al comerç al detall de productes alimentaris, begudes i tabac (CCAE 472), a Catalunya hi havia unes 11.200 empreses el 2012, un 3% més que el 2011. A la distribució minorista, només 29 tenien més de 50 assalari- ats (0,3%). Les empreses de distribució al detall de pro- ductes alimentaris i begudes representaven un 28% de la distribució al detall i Catalunya tenia un pes del 22% sobre el total de l’Estat. D’acord amb les dades de l'Enquesta de Clima Empre- sarial, el comerç minorista d’alimentació i begudes va mostrar un comportament a la baixa. La facturació va mostrar un empitjorament notable durant els tres primers trimestres. La inversió i el nombre d’ocupats van mostrar un comportament més desfavorable que en anys ante- riors. Amb relació al total del comerç, aquest sector va mostrar un millor comportament, sobretot pel què fa a inversió, ocupació i nivell de preus. La debilitat de la demanda és el factor que més va pesar en l’evolució de la marxa del negoci, amb un saldo de respostes superior al 85%, cosa què mostra un empitjorament respecte al 2011; altres factors que tam- bé van afectar la marxa del negoci en la distribució d’aliments i begudes són l’augment de la competència i les dificultats financeres, fins i tot amb més intensitat que en altres sectors de comerç pel què fa a la compe- tència. El sector quotidià és una part important del comerç detallista, conformat per l’oferta de productes de gran consum: alimentació, drogueria i perfumeria. La venda en règim d’autoservei es caracteritza perquè la interac- ció del client i el personal de botiga és reduïda, mentre que a la venda assistida i personalitzada és més pròpia de la botiga tradicional. Segons l’informe FMR (2013) s’observa una reducció del nombre de visites als establiments comercials i un incre- ment del temps dedicat i la despesa realitzada en ca- da visita. El consumidor busca establiments que perme- Serveis a la producció: distribució de productes alimentaris El sistema de control i certificació s’ha d’aplicar obliga- tòriament a totes les empreses que intervinguin en el procés, des de la producció inicial fins al moment en què el producte està llest per al seu consum final, con- venientment envasat i etiquetat. Aquesta obligació es fa extensiva a les empreses que simplement realitzen tasques d’intermediaris comercials, comprant i venent productes agroalimentaris provinents de producció agrària ecològica, sense manipular-los, així com a aquelles que realitzen treballs per a tercers amb aquests productes (inclosos els escorxadors). Segons l’informe més recent de la Federació Internacio- nal de Moviment d'Agricultura Ecològica (IFOAM) i l'Insti- tut d'Investigació d'Agricultura Ecològica (FiBL), el 2011, la superfície mundial d'agricultura ecològica fou de 37,2 milions d'Ha i 1,8 milions de productors en 165 països. El volum de vendes va superar els 45.000 milions d'€, cosa que suposa un increment del 6,4% respecte a l'any an- terior. Europa representa un 28% de la superfície dedicada a l'agricultura ecològica mundial i va créixer un 6% el 2011. En volum de vendes, al capdavant del mercat es troben els Estats Units (47%) i Europa (48%) ––més con- cretament, Alemanya i França, amb un 15% i un 8,4% respectivament. En termes absoluts, Espanya és el cinquè país del món amb major presència d’agricultura ecològica (1,8 mili- ons d'Ha) i fou el país europeu amb un major creixe- ment el 2011 i el tercer a tot el món. No obstant això, en volum de vendes, Espanya és el desè país del món (965 milions d'€). És a dir, que mentre que el pes d’Espanya en termes de superfície és del 4,8%, en termes de volum de vendes és només del 2,1%. Catalunya és la primera zona d'Espanya en indústria transformadora i comercia- litzadora de producció agroalimentària ecològica. Segons la CCPAE, a Catalunya hi ha 1.916 operadors incloent els productors vegetals i ramaders, elabora- dors, importadors i comercialitzadors (2011). Pel què fa a la indústria alimentària ecològica (i els serveis que hi estan associats) hi ha 695 operadors, amb un augment del 14% des de 2010. La facturació a Catalunya de productes alimentaris industrials va superar els 105 milions d’euros el 2010, una desena part de la facturació total de l’Estat. Les vendes de productes alimentaris ecològics van augmentar un 23% en valor respecte al 2009. El 40% de les vendes es van realitzar a Catalunya, el 30% a la resta d’Espanya i el 30% a l'estranger: el 18% a la UE i el 12% fora de la UE.
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 45 da visita. El consumidor busca establiments que perme- tin comprar tot el que necessita en una única visita a l’establiment; això explica, en part, que en els últims tres anys s’ha reduït el número de botigues tradicionals en un 15% i dels supermercats petits en un 10%; per contra, s’han incrementat el número de supermercats mitjans i grans. Pel que fa als hipermercats no hi ha hagut modifi- cacions en el nombre d’establiments. La marca blanca segueix creixent i a Espanya ja repre- senta un 41,5% del volum de vendes del sector de gran consum i a Europa, un 35,6%. Les cadenes de distribució han donat protagonisme a les seves pròpies marques, han ampliat la gamma de productes i han segmentat els preus (per exemple creant les gammes "gourmet", les marques ecològiques o d'alimentació funcional). A més, juguen amb l’avantatge de tenir més informació sobre els consumidors que les marques de fabricant. Factors que afecten la marxa del negoci (%). Comerç al detall d’alimentació i begudes en establiments especialitzats (CCAE 472) Trimestre actual . Unitats: Saldo de respostes (diferència entre els percentatges de respostes "Alça" i "Baixa"). I-2012 II-2012 III-2012 IV-2012 Debilitat demanda 85,5 87,9 88,6 85,7 Insuficiència equipament 2,4 1 0,0 2,7 Manca mà obra adequada 7,2 8,6 4,4 5,9 Altres 16,9 14,3 12,3 24,5 Font: Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona Dificultats financeres 21,7 25,7 22,8 29,3 Augment competència 53 52,8 57 63,5 Principals indicadors de clima empresarial. Comerç al detall d’alimentació i begudes en establiments especialitzats (CCAE 472). Evolució respecte al trimestre anterior Sando de respostes ( diferència entre els percentatges de respostes “Alça” i “Baixa” I-2012 II-2012 III-2012 IV-2012 Facturació -57,8 -46,7 -55,3 -2,5 Inversió -7,2 -15,9 -11,4 -8,0 Nombre d'ocupats -16,9 -8,4 -14,0 -4,8 Nivell de preus 4,8 -2,8 18,4 -1,5 Font: IDESCAT i Cambra de Comerç de Barcelona
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 46 Evolució del sector el 2012 Internacional El sector tèxtil i de la confecció a Eu- ropa va protagonitzar un important procés de reconversió de la seva estructura i funcionament en el segle actual. Aquest fenomen va ser gene- rat bàsicament per la creixent com- petència dels països emergents, en especial els asiàtics, amb Xina al cap- davant, i per la liberalització dels intercanvis tèxtils internacionals, que va culminar el 2005 amb la desapari- ció de les limitacions (quotes) a les importacions tèxtils, la qual cosa ac- celerà tot el procés de reconversió que ha provocat la pèrdua de la meitat dels llocs de treball a la UE entre 2000 i 2011. Això va anar confi- gurant un nou model d’indústria basat en el domini europeu del factor disse- ny/moda, la qualitat en innovació i desenvolupament tecnològic, la difusió internacional de les empreses i marques, etc. Malgrat tot, el sector encara manté una ocupació d’1,8 milions de persones que van generar una xifra de negoci de 179.000 milions ducció al consum i per això la distribu- ció ha anat guanyant protagonisme en relació amb la definició del pro- ducte, el seu disseny, l’estratègia pro- ductiva i de preus, etc. Aquesta evo- lució ha propiciat nous tipus d’empreses que integren la produc- ció i la distribució, bàsicament en l’apartat de vestuari, com són els casos d’Inditex, Mango o Desigual. Trets del sector La cadena tèxtil es composa d’una sèrie d’activitats que tenen com a objectiu la transformació de fibres tèxtils, naturals o químiques, en un conjunt de productes destinats al vestuari (prop de la meitat del con- sum total), a la llar (un 30%) i a altres usos, tècnics o industrials (gairebé un 20%). Cadascun d’aquests mercats finals té unes particularitats que expliquen la seva evolució més enllà del seu lligam directe amb el nivell de renda de la població i les seves variacions. Així, la demanda de vestuari es fonamenta cada dia més en la moda, com a factor motor del consum en les socie- tats més avançades. Els tèxtils per a la llar depenen, a més de la renda, de la creació de noves llars i d’equipaments col·lectius (hostaleria, sanitaris, socials, etc.). Finalment, els tèxtils tècnics o industrials estan lligats a l’evolució dels seus sectors clients, com l’automoció, la sanitat, el vestua- ri de protecció, les obres públiques, l’embalatge, etc. A la cadena tèxtil es poden distingir les activitats industrials i les de distribu- ció. Aquestes últimes, considerades fins fa poc com independents, cada vegada més es vinculen a la indústria pel fet que el centre de gravetat de la cadena s’ha desplaçat de la pro- 3.2. Tèxtil i confecció Les exportacions del sector tèxtil i de la confecció van ser bàsiques per mantenir l’activitat ja que el mercat interior va evolucionar molt negati- vament a causa de la caiguda del consum i el descens del creixement econòmic en general. Aquesta situació va propiciar un increment de l’esforç exportador de les empreses que es va reflectir en un rècord d’exportacions. Malgrat l’aportació positiva del sector exterior, no es va poder redreçar la tendència negativa de la demanda total, motiu pel qual la producció i l’ocupació van caure més intensament que l’any anterior Variables Evolució l’any 2012 Producció - Ocupació - Preus = Exportacions + Importacions - Segons el criteri de la cadena productiva: Fibres químiques Tèxtil de capçalera (filats, teixits i acabats) Altres manufactures tèxtils (no teixits, feltres, catifes, cinteria, etc.) Peces de vestuari de punt i de confecció Articles per a la llar (llençols, cortines, tovalloles, etc.) Activitats de logística i distribució Segons el criteri de la primera matèria utilitzada i tecnologia: Cotó Llana Seda Ram de l’aigua (tints, acabats i estampats) Gènere de punt Confecció Altres tecnologies (no teixits, feltres, catifes, etc.) Segons el criteri del mercat final: Productes per a vestuari Productes per a la llar Productes per a usos tècnics i industrials Classificació del sector tèxtil i de la confecció
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 47 ment, de més de dos dígits, en mer- cats tant importants con Xina, Estats Units, Japó o Rússia. El dinamisme de les exportacions va centrar-se bàsica- ment en els productes de vestuari (+10%) mentre que les de manufactu- res tèxtils van presentar un augment més modest (3%). En l’apartat de les importacions, les xifres van reflectir el dèbil clima eco- nòmic a Europa el qual va provocar noves incerteses en el món de les empreses i dels consumidors. Així les importacions van reduir-se un 5,7% en valor. Xina va mantenir el seu liderat- ge (39% del total) però amb un retro- L’ocupació va mantenir el seu des- cens amb quasi la mateixa intensitat que l’any anterior (-2,5%, enfront del - 2,2% del 2011), aquesta evolució va ser novament divergent respecte al conjunt dels sectors manufacturers que van mantenir la seva ocupació estable respecte al 2011. El comerç exterior va reflectir un bon comportament de les exportacions fora de la UE les quals van créixer un 6.5% en valor, malgrat la frenada del creixement mundial durant l’any. Els principals clients van ser: Suïssa, Estats Units, Rússia, Turquia, Xina, Japó, Tuní- sia i Marroc, destacant el fort creixe- d’euros el 2011, segons estimacions d’Euratex. La desacceleració de l’economia europea el 2012 es va reflectir en una evolució negativa de les principals variables del sector tèxtil i de la con- fecció al llarg de l’any, a excepció de les referides a les exportacions. Així la producció industrial en el conjunt del sector va retrocedir un 6,5%, enfront del 3,8% de l’any anterior. La caiguda va ser més intensa que el conjunt dels sectors manufacturers i es va repartir de manera molt semblant entre el tèxtil i la confecció. El sector tèxtil ha tingut tradicionalment un gran prota- gonisme en l’estructura econòmica catalana arran de ser el motor del procés d’industrialització. Aquesta im- portant presència va mantenir-se pràcticament fins l’entrada del segle actual, malgrat el major creixement d’altres activitats industrials. Així el 2000, el sector enca- ra representava el 16% de l’ocupació i el 10% del pro- ducte industrials. L’evolució recent es caracteritza per un marcat retrocés com a conseqüència de les trans- formacions de l’activitat tèxtil, causades per la neces- sària adaptació als reptes d’una indústria altament glo- balitzada. De tota manera, el sector encara manté un pes destacat a l’estructura econòmica catalana al representar actualment el 4,2% del VAB industrial i el 7,2% de l’ocupació de la indústria. L’estructura empresarial del sector és semblant a la de molts altres sectors industrials manufacturers, és a dir, fonamentada en un gran nombre de petites i mitjanes empreses d’origen familiar. La reduïda dimensió de les empreses s’ha convertit avui dia en una limitació impor- tant pel sector, tenint en compte la baixa capitalització de les companyies i la manca de dimensions operatives per actuar en els mercats internacionals. El sector està constituït per unes 2.735 empreses, un 97% de les quals són microempreses o petites, mentre que sols un 3% del total són mitjanes i grans. La dimensió mitjana és de 10,8 treballadors per establiment. La reconversió del sector va provocar un descens con- tinuat en el nombre d’empreses i actualment són la meitat de les existents el 2000, encara que la baixa va ser més intensa a partir de 2005, al sumar-se els canvis generats per la globalització amb la crisi econòmica i financera actual. Aquesta reducció del nombre d’empreses va incidir amb major intensitat en el seg- ment de les mitjanes i grans, de més de 50 empleats, de manera que actualment no arriben al 3% del total, mentre que el seu pes era del 5% l’any 2000. El nucli vallesà, constituït pels dos Vallès (Occidental i Oriental), que té com a eix vertebrador la B-30 i la seva prolongació en l’AP-7 cap a les comarques gironines, constitueix actualment la base geogràfica del sector, ja que representa el 25% de l’ocupació total. A més, cal destacar el Maresme (18% de l’ocupació) molt centrat en el vestuari en general encara que amb una major especialització en peces de punt, i el Barcelonès, el qual, amb un 18% de l’ocupació, encara manté nuclis industrials importants de confecció a les poblacions del voltant de la capital. Finalment, cal assenyalar les com- arques interiors del Bages i l’Anoia, amb l’11% de l’ocupació. Les sis comarques esmentades representen el 72% de l’ocupació total. Malgrat aquesta elevada concentració, l’activitat tèxtil està present a quasi totes les comarques. Pes específic del sector a Catalunya Pes específic del sector a Catalunya VAB del sector / VAB del conjunt de la indústria (2012, estimació) 4,2% Nombre d’empreses / Empreses del conjunt de la indústria (2012) 10,9% Ocupació del sctor / Ocupació del conjunt de la indústria (2012) 7,2% Exportacions del sector / Exportacions del conjunt de la indústria (2012) 8,0% Producció sobre el total del sector a Espanya (2011) 39,7% Nombre d’empreses sobre el total del sector a Espanya (2012) 30,8% Ocupació sobre el total del sector a Espanya (2012) 34,5% Exportacions sobre el total del sector a Espanya 36,6% Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Cata- lunya (IDESCAT), Instituto Nacional de Estadística (INE) i Depar- tamento de Aduanas
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 48 l’ordre del 4,6% per situar-se un 18% per sota del nivell assolit el 2010, any que va marcar el punt més alt de l’activitat des de l’ inici de la crisi ac- tual. La demanda del mercat espanyol va presentar uns registres molt negatius a causa de la caiguda del consum i de l’activitat, per la qual cosa l’impuls de la demanda exterior va ser bàsica per a les empreses, les quals van millorar les seves posicions en els mercats internacionals. Així, les exportacions van experimentar un increment del 8,9% fins als 10.423 milions, marcant un nou rècord exportador, el qual es va fonamentar en la bona dinàmica exportadora de les peces de vestuari, que representen els 2/3 del total ex- portat. Encara que Europa va continuar sent el principal receptor dels productes espanyols, les vendes que més van créixer van ser les adreçades a Amè- rica i Àsia. Els principals clients van ser portant en les seves cotitzacions. Tam- bé cal assenyalar la distorsió que les compres estatals xineses van provo- car en el mercat en les dues darreres temporades, així com la prohibició d’exportacions per part del govern indi. El preus van passar dels 95 cen- taus de dòlar per lliura a principis d’any a oscil·lar al voltant del 80 cen- taus, durant la major part de l’exercici. La resta de fibres, com la llana, tam- bé van seguir aquesta tendència, en especial en les llanes fines, mentre que els preus de les fibres químiques van mantenir-se més estables ja que van lligats als preus del petroli del qual en deriven i a la capacitat productiva existent. Espanya El deteriorament de la situació econò- mica a Espanya va influir molt negati- vament en l’activitat del sector ja que l’índex de producció industrial va experimentar un nou retrocés, de cés del 7% sobre l’any anterior. En general, tots els proveïdors importants van retrocedir en les seves vendes a la UE, si bé cal destacar els augments de Bangladesh, Vietnam, Sri Lanka, Corea i Estats Units. La balança comercial va experimen- tar una millora degut al bon compor- tament de les exportacions i al retro- cés de les importacions. En conjunt, el dèficit va situar-se en 47.520 milions d’euros (-15% respecte a l’any anteri- or), amb unes importacions de 88.500 milions i unes exportacions de 40.980. Cal destacar l’elevat dèficit del vestu- ari, 44.900 milions, que representa més del 90% del dèficit total. Els mercats de fibres tèxtils van conti- nuar en la tendència depressiva inici- ada la segona meitat de 2011. Així el preu mitjà del cotó va caure un 42%, durant 2012, degut a la sobreoferta existent i a la baixa demanda de la fibra, cosa que va fer que el cotó fos una de les matèries primeres que van experimentar una reducció més im- Evolució del sector tèxtil-confecció a Catalunya Índex. Base 2005 = 100 Ocupació: afiliats a la Seguretat Social en mitjana anual Producció: inclou el sector de la pell Comerç exterior: en valor Font: IDESCAT, INE i CITYC 0,0 20,0 40,0 60,0 80,0 100,0 120,0 140,0 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Importació Exportació Producció Ocupació Exportacions del sector tèxtil-confecció a Catalunya Percentatge de variació interanual Font: Elaboració pròpia amb dades IDESCAT -5 0 5 10 15 20 25 30 I-09 II-09 III-09 IV-09 I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11 I-12 II-12 III-12 IV-12
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 49 Els principals clients van ser: França, Itàlia, Alemanya, Portugal, Marroc i Regne Unit, els quals apleguen la mei- tat de les vendes exterior. Les importacions van patir un impor- tant descens (-5,4%) com a conse- qüència de la davallada de la de- manda interna, amb la qual cosa la balança comercial va millorar subs- tancialment, reduint-se el dèficit en 476 milions i situant-se en 1.398 mili- ons, amb una millora de l’ordre del 25% sobre l’any anterior. Va continuar la presència destacada dels productes asiàtics (47% del total importat), amb Xina com a principal proveïdor, 23% del total, seguida de Turquia, Itàlia, Bangladesh i Marroc. Malgrat això, va continuar la ten- dència a l’estancament del pes de Xina i altres subministradors asiàtics importants, mentre que cal destacar el fort augment d’altres proveïdors asiàtics com Bangladesh o Vietnam i un cert retorn al subministrament de proximitat, en especial cap a Portu- gal i els països de l’est europeu. Aquesta tendència, ja evident anteri- orment, es deu a l’encariment dels productes asiàtics i als avantatges de catalanes van créixer un 5% respecte a l’any anterior, situant-se en els 3.820 milions, cosa que constitueix un nou rècord. Les exportacions catalanes van representar el 36% del total d’exportacions de l’Estat espanyol, sent les altres comunitats més expor- tadores Galícia (33%), Madrid i Aragó (amb el 8% del total cadascuna). El rècord de les exportacions es va centrar en les vendes exteriors de peces de vestuari, que representen més dels 2/3 del total exportat i que van augmentar un 10,8%, mentre que les manufactures tèxtils van reduir-se un 3,5%. Les exportacions a la UE van tenir un creixement moderat (3,6%) a causa del refredament de l’economia euro- pea, la qual cosa va impulsar les em- preses a orientar-se cap als mercats emergents. D’aquesta manera les vendes extracomunitàries, que repre- senten un 32% sobre el total, van aug- mentar un 8,4%, destacant les expor- tacions a Amèrica Llatina,(16%), a Àsia (12%) i a Amèrica del Nord (+15%). A més, les vendes a l’Europa no comunitària van augmentar un 7,4%, destacant Turquia, Rússia i Suïs- sa. França, Itàlia, Portugal, Alemanya, Marroc i el Regne Unit. Per la seva banda, les importacions van retrocedir un 7,8% com a conse- qüència de la caiguda de la deman- da interna, amb la qual cosa es va produir una millora substancial del dèficit comercial, el qual va passar de 5.100 a 3.100 milions, amb una reduc- ció propera al 40%. Catalunya L’accentuació de la crisi econòmica i l’alentiment de les exportacions, les quals van reduir el seu creixement quasi a la meitat, en passar d’un aug- ment de l’11% el 2011 a un del 5% el 2012, van provocar una afectació negativa en l’activitat sectorial. Així, la producció industrial es va reduir un 4,8%, per sota del -0,7% de l’any ante- rior, si bé quasi al mateix nivell que en el conjunt estatal. El perfil temporal de l’activitat assenyala un primer semes- tre més estable i una forta caiguda en el tercer trimestre que es va frenar lleugerament a finals d’any. El sector exterior, malgrat reduir el seu creixement, va continuar sent bàsic per a les empreses. Les exportacions Exportacions del sector tèxtil-confecció. Catalunya Milions d’euros Producte 2009 2010 2011 2012 %Var. 2012/2011 Fibres i filats 323,7 334,5 377,7 331,8 -12,1 Teixits 520,2 529,2 575,6 555,3 -3,5 Altres tèxtils 345,3 439,0 440,2 460,5 4,6 Vestuari 1.592,5 1.818,7 2.099,5 2.326,1 10,8 Roba de la llar 174,8 153,2 145,7 146,4 0,5 Total 2.956,5 3.274,6 3.638,7 3.820,1 5,0 Font: Elaboració pròpia amb dades d’IDESCAT Exportacions del sector tèxtil confecció. Catalunya Percentatge de variació anual Font: Elaboració pròpia amb dades IDESCAT -1 1 3 5 7 9 11 13 15 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 50 de finançament van fer créixer nova- ment els concursos judicials amb relació als dos anys anteriors, en els quals s’havien mantingut estables. Durant el 2012, el nombre d’empreses es va reduir en un 7%, sent els efectes de la reducció més intensos en l’apartat de la confecció i entre les empreses de dimensió mitjana, entre 26 i 50 treballadors, i entre les més grans (> 250 treballadors). Evolució dels subsectors el 2012 Fibres químiques El subsector de fibres químiques cons- titueix la capçalera de tota la cade- na tèxtil. Es dedica a la fabricació de fibres no naturals, sigui a partir de monòmers derivats del petroli (fibres sintètiques) o bé a partir del tracta- ment de la cel·lulosa (fibres artificials). La presentació dels productes és en forma de fibres –que després passen al procés de filatura–, o bé en forma de fils continus –que no cal filar, sinó ser del 6,8%, superior al 4,3% de l’any anterior. El subsector de la confecció va presentar el comportament més negatiu, amb un retrocés del 8%, en- front del 5,8% en el tèxtil. L’ evolució descrita té un reflex en els expedients de regulació d’ocupació (autoritzats i comunicats) els quals van experimentar un important augment, duplicant-se respecte a 2011, tant en nombre d’expedients com en treba- lladors afectats, uns 4.500. Cal desta- car que el 90% ho van ser per suspen- sió de contractes o per reducció de jornada, la qual cosa reflecteix l’ús creixent d’aquests instruments de flexibilitat per part de les empreses a fi de poder adaptar-se millor als canvis conjunturals en el seu mercat. Entre els factors que més van influir en la situació de les empreses van desta- car novament les dificultats d’accés al crèdit, amb la corresponent afec- tació en l’evolució de tota la cadena tèxtil en forma d’un allargament dels terminis de cobrament i un augment dels impagaments. L’agreujament de la situació del mercat i les dificultats rapidesa en el servei, flexibilitat i me- nors necessitats de circulant inherents al subministrament de proximitat. Les inversions en el sector van seguir la tendència de manteniment o lleu- ger creixement desprès de la forta caiguda de l’any 2009, si bé la mitja- na dels tres últims anys es troba enca- ra un 15% per sota del nivell del trien- ni anterior (2007-2009). S’estima que la inversió total del sec- tor va augmentar un 2% en termes monetaris, centrada sobretot en la renovació de maquinària productiva i en la millora de sistemes logístics. Les importacions de maquinària van aug- mentar un 9%, situant-se en els 84 milions. Els principals proveïdors van ser Itàlia, Alemanya i a més distància, França, Xina, Japó i Estats Units, que representen el 80% del total. L’ocupació va accentuar la seva tendència descendent a causa de la caiguda de l’activitat productiva al llarg de l’any. Així, la reducció del nombre de treballadors afiliats al rè- gim general de la Seguretat Social va Origen i destinació dels intercanvis amb l’exterior del sector tèxtil-confecció. Catalunya. Any 2012 Percentatge Font: Elaboració pròpia amb dades d’IDESCAT UE 68% Àsia 8% Amèrica 7% Mediterranis 11% Altres 6% UE 32% Xina 23% Mediterranis 18% Altres 2% Àsia (sense Xina) 25% Exportacions Importacions Importacions de maquinària tèxtil. Catalunya Milions d’euros Font: IDESCAT 0,0 20,0 40,0 60,0 80,0 100,0 120,0 140,0 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 51 El subsector està constituït per 1.245 empreses amb una ocupació de 17.490 treballadors i constitueix el pri- mer nucli industrial a l’Estat ja que representa més del 40% de la pro- ducció.  La filatura La filatura comprèn les activitats dedi- cades a transformar les fibres tèxtils en filats i la manipulació del fils continus d’origen químic. Les principals opera- cions, a més de la filatura pròpiament dita, són les prèvies de preparació de les fibres (pentinat i cardat) i les poste- riors de doblat i retort de fils i filats i la texturització sobre els fils continus per millorar les seves condicions físiques i presentació. Segons la tecnologia i el tipus de fibra es pot distingir entre la filatura de tipus cotoner i la de tipus llaner, encara que moltes vegades aquestes fibres s’utilitzen barrejades amb les d’origen químic, com són les artificials, provi- nents de la cel·lulosa, i les sintètiques, derivades del petroli. La filatura és una activitat molt intensi- va en capital i que exigeix una eleva- da utilització de les seves instal·lacions per assolir nivells elevats de productivi- tat. Les matèries primeres (fibres tèx- tils) representen entre el 40% i el 50% del cost industrial. Els clients principals de la filatura són els fabricants de teixits, tant convenci- onals o a la plana, com els de punt. També les empreses de vestuari de punt utilitzen fils i filats per produir les seves peces. reflecteix la desacceleració de l’activitat interna. Subsectors de capçalera Els subsectors de capçalera (filats, teixits, acabaments i altres manufac- tures tèxtils, com són la roba per a la llar i els tèxtils d’ús tècnic i industrial) conformen la base de la cadena tèxtil catalana, ja que representen encara més de la meitat de l’ocupació (56%) i de la producció del sector (57%). Aquestes activitats es caracteritzen per una elevada tecnifi- cació en els processos, una forta aportació de la innovació, tant de producte com de processos, i una alta presència internacional. Les em- preses han centrat les seves estratègi- es en potenciar aquests factors com- petitius per fer front a la forta compe- tència externa. Malgrat l’èxit d’aquestes estratègies, el subsectors de capçalera s’han vist forçats a ajustar la seva capacitat productiva als nous nivells del mercat, amb els consegüents efectes sobre la producció i l’ocupació. Aquest pro- cés va començar el 2000 i la crisi ac- tual solament va provocar una acce- leració dels ajustos i de les reaccions estratègiques de les empreses per tal de resituar-se en el nou marc. El retrocés de la capacitat productiva es veu reflectida en la caiguda de la producció (un 36% entre 2007 i 2012) i en les importacions de fibres tèxtils a Catalunya, que van caure un 28% entre ambdues dates, passant de 139.000 a 100.000 tones, mentre que l’efecte en el nombre d’ocupats va ser més intens, un 45% en el període de referència. que es poden utilitzar directament en la fabricació de teixits i de gènere de punt. L’activitat de fibres químiques és altament intensiva en capital, la qual cosa fa que la utilització de la capa- citat productiva sigui fonamental per aconseguir una correcta rendibilitat de les instal·lacions. La producció mundial es concentra bàsicament a Àsia, que representa el 80% del total. Les empreses europees, davant la dificultat per competir amb els gegants asiàtics, van buscar noves vies de diferenciació en els produc- tes per mitjà de la innovació en noves fibres o utilitzacions, l’especialització en productes de major valor afegit i una millor adaptació a les necessitats dels seus clients. A Catalunya resten les següents em- preses amb cicle productiu integral: Nylstar (fils de poliamida 6.6) a Blanes (La Selva) i Inacsa (fils d’acetat) a La Batlloria (La Selva). També cal consi- derar Montefibre Hispania (fibra acríli- ca), que té la seva seu social a Barce- lona, encara que la planta de fabri- cació està situada a Burgos. Durant l’any, el subsector va veure reduïda la seva activitat tant en el mercat interior com en el d’exportació, molt centrat a la UE, que rep el 70% del total. Així, les ven- des a l’exterior van retrocedir un 13,6% en valor respecte a l’any anteri- or, fins als 39 milions. Les exportacions van estar molt centrades en les ven- des de fils continus, mentre que en fibres van ser quasi testimonials ja que no hi ha producció catalana en aquesta especialitat. Per la seva part, les importacions de fils i fibres es van reduir un 3,5% en tones, cosa que Importacions de fibres tèxtils. Catalunya Milers de tones Font: IDESCAT 0,0 20,0 40,0 60,0 80,0 100,0 120,0 140,0 160,0 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 52 mediterrània. En aquesta estratègia van destacar els importants creixe- ments de les vendes als països emer- gents d’Àsia i Amèrica, amb incre- ments mitjans de l’ordre del 12%. Els clients més importants globalment van ser Marroc, França, Alemanya, Itàlia i Portugal, que sumen el 55% del total. Les importacions van arribar als 379 milions, amb una baixa interanual del 8%, que reflecteix la feblesa de la demanda, bàsicament deguda a que la producció de vestuari va evo- lucionar negativament al llarg de l’any. La major part de la baixa es va concentrar en els proveïdors asiàtics, que van retrocedir un 10%, malgrat que representen la meitat del total importat. El subministrament europeu es va comportar quelcom millor ja que va experimentar una lleugera baixa, del 4%. Els principals proveïdors van ser Xina, Itàlia, Portugal, Corea i Turquia, els quals van acumular els 2/3 del total importat. Cal destacar que els teixits són un dels productes tèxtils que, juntament amb els articles d’ús tècnic, presenten tradicionalment una balança comer- cial positiva, encara que part de l’exportació es realitza per ser manu- facturada en països de baix cost la- boral, en especial de la conca medi- terrània, en règim de subcontracta- ció, i després tornen a la UE en forma de peces de vestuari acabades.  Acabaments Aquest subsector realitza operacions sobre productes d’altres subsectors tèxtils, bàsicament filats, teixits i peces confeccionades, per tal de millorar- ne les qualitats, el color o l’aspecte per mitjà de les activitats de blan- queig, tintura, acabaments (físics i químics) i també d’estampació. El conjunt d’activitats d’acabament compta amb 224 empreses amb una ocupació de 2.698 persones. Sola- ment 4 empreses tenen més de 50 treballadors. La localització d’aquest subsector se situa en les gran zones tèxtils (Vallès, comarques centrals, Maresme, etc.) on té la seva clientela. En els darrers anys, el subsector d’acabaments va seguir un fort pro- filats que s’entrecreuen en el teler per a l’obtenció d’una superfície plana (teixits a la plana). També s’inclouen els teixits fets amb la tecnologia del gènere de punt basada en l’enllaçament d’un filat amb si mateix o per un conjunt de fils. La gamma de productes elaborats és molt àmplia, ja que cobreix tots els usos tèxtils (vestuari, llar-decoració i usos tècnics). Encara que hi ha una especialització segons els tipus de fibres i teixits, el cert és que el tissatge és una activitat cada vegada més de tipus transversal ja que una mateixa empresa oferta diversos productes a mercats diferents. Els clients són molt variats atès l’ampli ventall de produc- tes i mercats als quals es subministra, encara que els més importants són els fabricants de vestuari que utilitzen els teixits com a matèria primera en les seves produccions. La competitivitat dels teixidors es fo- namenta en llur capacitat d’oferir un disseny (textura, fibres, color, acaba- ments, etc.) adequat als requeriments del mercat, en la capacitat de res- posta ràpida i flexible a les demandes de la seva clientela i en uns preus adients en un marc d’elevada inter- nacionalització de les seves activitats. A Catalunya, hi ha unes 316 empreses dedicades al tissatge a la plana i de punt amb un total de 4.685 treballa- dors. La distribució geogràfica és molt variada encara que es concentra en el Vallès i les comarques centrals (tissatge a la plana) i en el Maresme i l’Anoia (tissatge de punt). Durant l’any 2012, les empreses de teixits van centrar la seva activitat bàsicament en els mercats exteriors ja que la demanda interior va seguir en uns nivells baixos i molt semblants als del període final de 2011. Les exportacions de teixits van retro- cedir lleugerament, un 3,5% en valor sobre el 2011, fins als 555 milions d’euros, degut a l’alentiment de la demanda europea. Els teixits més exportats van ser els de cotó i les se- ves barreges, els de punt i els de fils continus. Cal assenyalar l’esforç comercial en els països de fora de la UE i de l’àrea A Catalunya hi ha 140 empreses d’aquesta activitat amb una ocupa- ció de 2.670 persones. Solament 9 empreses tenen més de 50 treballa- dors. Les instal·lacions de filatura es troben situades bàsicament a les comarques centrals de Catalunya, en el cas de la filatura cotonera, i al Va- llès Occidental, en el cas de la filatura llanera. Un nucli fabril important és la Garrotxa, on es localitzen filatures de tipus cotoner que utilitzen fibres repro- cessades, és a dir que provenen del reciclatge de peces de vestir o de teixits. L’activitat de la filatura va continuar durant el 2012 amb la tendència ne- gativa iniciada a meitat de l’any an- terior i generada per la caiguda de les expectatives de la demanda que, junt amb la dels preus de les fibres, van provocar el retrocés més impor- tant dins del conjunt de subsectors tèxtils, amb una caiguda de la pro- ducció superior al 10%. També la demanda exterior va ser negativa degut al retrocés de l’activitat a la UE, que és el principal receptor de les exportacions catala- nes, al rebre més del 70% del total. El 2012, es van assolir unes exportacions de 302 milions d’euros, la qual cosa representa un descens de l’11% sobre l’any anterior. Els tipus de filats més exportats van ser els fils continus i els filats de tipus cotoner, de cotó i les seves barreges, que representen con- juntament el 80% del total. Els princi- pals mercats van ser els de la UE: Ale- manya, Itàlia, França, Portugal i el Regne Unit. Fora de la UE van desta- car Mèxic, Turquia i Brasil. El menor nivell d’activitat va sentir-se també en l’apartat de les importaci- ons, que van arribar als 283 milions d’euros, amb un retrocés del 12% sobre 2011. Aquí també predominen els intercanvis de fils continus i del filats de tipus cotoner. El subministra- ment de la UE va ser encara majoritari (51% del total), seguit de l’asiàtic (39%). Els principals proveïdors van ser Itàlia, Alemanya, Xina, Índia i Indonè- sia.  El tissatge El tissatge comprèn les operacions per l’elaboració de teixits a partir de fils i
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 53 bé que produeixen en règim de sub- contractació per compte d’altres. El nuclis més importants de l’activitat es localitzen al Barcelonès i a les àrees veïnes, en el cas de la confecció, mentre que el gènere de punt està molt concentrat a les comarques del Maresme i l’Anoia, si bé hi ha empre- ses de vestuari a totes les comarques, sense oblidar les rurals, on el cost de la mà d’obra és menor. La indústria del vestuari és un dels exemples més significatius de la glo- balització productiva en els darrers anys. La forta competitivitat dels paï- sos emergents en el camp del vestu- ari basada en uns baixos costos de ma d’obra va provocar una forta entrada de productes dels citats paï- sos en el mercat europeu, la qual cosa va generar una important re- conversió de les empreses que es van centrar en els segments de l’activitat de major valor afegit, especialment en el disseny, la logística i la distribu- ció, abandonant les activitats fabrils, molt dependents dels costos laborals. Aquest fenomen va ser especialment intens a casa nostra. Així, l’ocupació subsectorial va seguir una tendència continuada a la baixa i va passar de 33.000 a 12.600 persones en els dar- rers deu anys. Paral·lelament, el dèfi- cit comercial dels productes de vestu- ari es va duplicar en el període es- mentat. També es destacable la creixent des- localització de les activitats fabrils de més contingut en mà d’obra cap a països en desenvolupament, amb l’objectiu d’aprofitar els seus baixos costos laborals. Aquesta deslocalitza- ció es dóna, bàsicament, en favor de zones properes, com el Magrib (Marroc i Tunísia) i Turquia. L’evolució del subsector, durant l’any, va estar marcada per la forta caigu- da del consum de vestuari en el mer- cat intern a causa de la crisi econòmi- ca. S’estima que el consum de vestu- ari a nivell estatal va reduir-se en un 5,3%, amb la qual cosa va situar-se un 15% per sota del nivell màxim assolit el 2007. Per la seva banda, les vendes al detall d’equipament personal (vestit i calçat) van disminuir un 6,7% el 2012 i presenten una evolució negativa en els darrers cinc anys. Encara que la manda interna, afectada per la crisi de l’habitatge i el retrocés en la crea- ció de noves llars. Per la seva banda, les especialitats més lligades als sec- tors industrials van mantenir una de- manda més estable recolzada bàsi- cament en el bon comportament dels mercats exteriors, encara que les xifres d’exportació solament van millo- rar lleugerament, un 3,3% en valor fins els 684 milions. Aquesta xifra és fruït d’un retrocés en la roba de la llar i en els teixits especials, mentre que les vendes exteriors de teles no teixides i els manufacturats d’ús tècnic van augmentar de manera important. El mercat de la UE és el que va rebre la majoria de les exportacions ja que va representar quasi el 80% del total, sent França i Alemanya els principals cli- ents. Per la seva banda, les importacions van decréixer un 7,9% fins als 562 mili- ons d’euros, bàsicament degut a la important caiguda de la roba de la llar confeccionada, la qual va dismi- nuir un 16% sobre l’any anterior. Subsectors de vestuari Les indústries del vestuari són impor- tants a Catalunya, no solament per les seves activitats industrials sinó tam- bé pels seus lligams amb la distribució i els serveis especialitzats que gene- ren, com la logística. El subsector està constituït per 1.500 empreses amb una ocupació prope- ra als 12.600 treballadors i comprèn les activitats de la confecció i el gè- nere de punt. Si afegim les activitats logístiques i de distribució (major i detall) ens situaríem en uns 67.000 treballadors, la qual cosa representa- ria el 2,3% de l’ocupació total catala- na. Catalunya és el primer nucli del vestu- ari a l’Estat, un terç del total, seguida de Galícia, si bé aquesta comunitat supera Catalunya en el volum d’exportacions. Les activitats del vestuari presenten una estructura dual, ja que coexistei- xen unes quantes grans empreses amb distribució pròpia i molt interna- cionalitzades i un altre grup format per petites i mitjanes empreses que comercialitzen els seus productes o cés de reestructuració de la seva capacitat d’oferta per tal d’adaptar- se a la demanda decreixent del seus clients, bàsicament fabricants de filats i teixits i d’articles de punt. Així, des de 2007, el subsector va perdre quasi un 60% de la seva ocupació. Durant l’any 2012, les empreses van patir una nova davallada de la seva activitat atesa la baixa del sector tèxtil en general. A més van haver de fer front a nous augments en el camp energètic i de l’aigua, subministra- ments que poden arribar a represen- tar fins el 20% del cost industrial d’aquesta activitat. Altres manufactures tèxtils L’apartat d’altres manufactures tèxtils comprèn diverses activitats, com són la confecció de roba per a la llar (llençols, mantes, edredons, sacs de dormir, etc.), la fabricació de catifes i moquetes, els teixits estrets (cinteria, etiquetes i passamaneria), les teles sense teixir, els feltres i les buates, els teixits especials, impregnats o reco- berts, els articles d’ús sanitari, bàsica- ment gases, apòsits i compreses, etc. La majoria d’aquestes especialitats no depenen directament del mercat del vestuari. Així la roba de la llar i les catifes i moquetes estan lligades a la creació de noves llars i als equipa- ments col·lectius (restauració, hotele- ria, establiments sanitaris, etc.), men- tre que altres productes es relacionen bàsicament amb la demanda d’altres sectors industrials, com l’automoció, o de determinats tipus de consum, com són els productes sanitaris. A Catalunya hi ha un total de 565 empreses d’aquest subsector amb prop de 7.425 treballadors, repartides en la majoria de comarques, en espe- cial el Vallès. Les especialitats més importants són les teles no teixides (30% de la producció), la roba con- feccionada per a la llar (25%), els teixits estrets (15%), els articles sanitaris (15%) i les manufactures d’ús tècnic (15%). Aquests productes representen gairebé el 90% de la producció i el 80% del total exportat. Durant l’any, la roba de la llar va se- guir en una tendència decreixent degut a la forta davallada de la de-
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 54 la indústria del vestuari a aquell país. El continent asiàtic va continuar sent el principal origen de les importacions de vestuari, amb la meitat del total, mentre que la resta va procedir de la zona euro-mediterrània. Els principals proveïdors van ser: Xina, Turquia, Ban- gladesh, Itàlia i Marroc, que van re- presentar el 60% del total importat. La forta caiguda del mercat intern va impulsar l’acció exterior de les empre- ses, la qual cosa va generar un aug- 4,2% sobre l’any anterior, amb baixes en l’aportació dels principals subminis- tradors com Xina, Turquia o el Mar- roc. Únicament cal assenyalar el fort increment de les compres a Bangla- desh (25%) que es va convertir en el tercer proveïdor del mercat català, superant Itàlia, encara que lluny de Xina i Turquia. Els baixos costos de l’esmentat país asiàtic i el lliure accés sense aranzels al mercat europeu van propiciar un fort desenvolupament de primera meitat de l’any va ser relati- vament estable, la part final de l’any va ser molt crítica, tot seguint la tòni- ca del consum general. Els preus van continuar en una situació depressiva ja que solament van augmentar un 0,4% enfront del 3,6% de l’ IPC general a Catalunya. La debilitat del consum es va reflectir en l’evolució de les importacions de vestuari, les quals van retrocedir un El sector tèxtil ha estat la columna sobre la qual s’ha fonamentat la indústria de l’Anoia. La seva importància en l’àmbit comarcal es comprèn si es té en compte que en l’actualitat el sector representa un 25% de l’ocupació i un 15% del producte industrial de la comar- ca. Aquest pes relatiu del tèxtil és un dels més alts de totes les comarques i encara s’accentua si afegim el sector de la pell (adoberia) que comparteix moltes de les característiques del tèxtil. L’activitat majoritària a la comarca és la producció de peces de vestuari exterior de gènere de punt, sent l’Anoia un dels principals centres d’aquesta especialitat a l’Estat. El sector compta amb 145 empreses que ge- neren unes vendes de 325 milions a l’any i ocupen 2.200 persones. El sector s’estructura en la següent tipologia d’empreses:  Empreses marquistes, que creen col·leccions de mo- da, que distribueixen internacionalment pel canal multimarca o en botigues pròpies, sota una marca principal.  Empreses industrials, que treballen per a les empreses de marca o per a la distribució, a les quals aporten valor en el desenvolupament del producte i/o en la gestió global de la fabricació.  La base industrial de la comarca es complementa en un important nombre de petites empreses (tallers auxiliars) que treballen en règim de subcontractació per a les altres i aporten la flexibilitat que exigeix el mercat de la moda. La crisis del tèxtil, iniciada a partir de 2005, va provocar una forta incidència en la base econòmica de la com- arca. Així, des de la citada data, el sector ha perdut uns 2.000 llocs de treball, cosa que ha fet pujar la taxa de desocupació de la comarca per sobre de la mitjana de Catalunya. No obstant això, s’ha de considerar la influència de les diverses institucions presents al territori sobre la futura situació del sector. Les principals intervencions, amb el consens dels agents socials, s’han estructurat segons les línies següents:  Recolzar les estratègies de les empreses amb una atenció especial a la innovació, la presència diferen- cial en el mercat (marques, distribució pròpia, etc.) i a la internacionalització.  Reforçar la vessant moda del clúster, passant d’una visió industrial a una visió de producte final que satis- fà les necessitats del consumidor. Potenciar la marca col·lectiva “Igualada és Moda”. Realitzar accions d’imatge amb iniciatives con “Roba Km 0” o esdeve- niments comercials per atraure compradors a la comarca.  Mantenir al màxim el teixit industrial auxiliar existent, bàsic per a la competitivitat de la comarca, no sola- ment per mitjà d’actuacions a nivell d’empresa sinó també impulsant la creació de xarxes de coopera- ció.  Enfortir i coordinar les estructures de suport empresa- rial de la comarca, en especial els centres d’innovació i tecnològics, escoles professionals, cen- tres de formació, etc.  Establir les condicions per crear nova ocupació, atra- ient inversions a la comarca aprofitant la seva posi- ció geogràfica, la disponibilitat de sòl industrial i l’existència d’estructures de suport empresarial.  Totes aquestes actuacions s’estan materialitzat en uns canvis profunds en l’organització i l’estratègia de les empreses tèxtils, amb la qual cosa es produeix el ressorgiment d’un nou sector més adaptat a l’entorn actual i més competitiu. En definitiva, continua l’esforç d’adaptació que sem- pre ha caracteritzat el sector tèxtil i que li ha permès mantenir un pes rellevant dins l’estructura industrial de la comarca i de Catalunya. El cluster tèxtil de l’Anoia: de la crisi al ressorgiment
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 55 nitiu de la planta a Xina i el traspàs de la seva activitat a la seu central. Mal- grat que l’empresa va mantenir esta- bles els seus ingressos en 39 milions durant 2012, encara segueix en zona de pèrdues amb la qual cosa va inici- ar un procés de recerca de nous so- cis, que aportin sinèrgies al negoci i permetin el restabliment de l’equilibri patrimonial. L’empresa manté actual- ment dos centres productius, la seu central i el d’Estats Units (Dogi Efa). Dins del si de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), es va crear Inno- tex Center, un centre d’R+D orientat al servei d’innovació tecnològica integral per a les empreses del sector tèxtil i d’altres sectors industrials relaci- onats amb la tecnologia tèxtil, toxico- lògica i mediambiental. Innotex Cen- ter va néixer de la unió de l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa (INTEXTER), el Centre d’Innovació Tecnològica (CTF) i el Centre de Recerca i Innovació en Toxicologia (CRIT), tots tres amb seu al campus de la UPC a Terrassa. Aquest nou centre disposa d’un equip de 60 tècnics i investigadors qualificats, 4.450 m2 d’instal·lacions i un historial de col·laboració amb més de 1.000 empreses, tant del tèxtil com d’altres sectors relacionats com l’automoció, el sanitari, la química, la seguretat i la prevenció, etc. L’antiga Escola de Teixits de Punt de Canet de Mar (Maresme) que dispen- sava ensenyaments d’enginyeria tèc- nica de la citada especialitat, es va transformar en el Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil (CRTTT). El projecte està gestionat en el marc d’un conveni entre la Diputa- ció de Barcelona, de la qual depenia l’antiga escola, els ajuntaments de Canet i Mataró i la Fundació Tecnolò- gica Cetemmsa. Aquest canvi va comportar la reconversió de l’activitat docent en tasques de re- cerca, desenvolupament i transferèn- cia tecnològica en el camp tèxtil. car el cessament de la seva activitat de rentat i pentinat de llanes, la qual cosa representa la desaparició d’aquesta especialitat a Catalunya. La causa d’aquesta situació es troba en que la seva clientela opta en l’actualitat per enviar la llana en brut als principals centres fabrils mundials, com ara Xina o Índia, on es fa el trac- tament de la llana i tota la transfor- mació en filats, teixits i confecció. De tota manera, l’empresa mantindrà la seva activitat de depuració d’aigües. Va continuar l’expansió de les em- preses de producció i distribució de vestuari per mitjà de cadenes de boti- gues pròpies. Així, el grup Inditex va inaugurar la seva botiga 6.000, situa- da a Londres, mentre que Mango va centrar les seves inversions comercials a Xina i Rússia, on va superar el nom- bre de 100 botigues, convertint aquest país en el cinquè mercat en termes de facturació desprès d’Espanya, França, Turquia i Alema- nya. L’ empresa va facturar 1.890 milions el 2012, un 85% dels quals van provenir dels mercats exteriors. Aquesta expansió va propiciar un fort increment de les activitats logístiques de les empreses. Així, el grup Inditex va finalitzar la construcció del centre de distribució de la marca Massimo Dutti a Tordera (Maresme), especialit- zat en emmagatzemar peces de ro- ba penjades, i que serà la instal·lació d’aquests tipus més avançada d’Europa. A aquesta inversió s’hi afe- girà la implantació de la seu mundial de l’esmentada marca. També van seguir desenvolupant-se els projectes logístics de Mango, a Palau-Solità i Plegamans (Vallès Oriental) i de Desi- gual a Viladecans (Baix Llobregat). Per la seva banda, Logisfashion, em- presa de serveis logístics de vestuari, de Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental) va expandint les se- ves activitats internacionals i preveu arribar a una facturació a l’exterior de la meitat del total el 2015. En el mer- cat interior, l’empresa preveu créixer en el segment de l’e-commerce, que actualment representa una quarta part del gir de l’empresa. Dogi, empresa de teixits elàstics d’El Masnou (Maresme), va continuar el seu procés de reestructuració, sent la fita més important el tancament defi- ses, la qual cosa va generar un aug- ment del 10,8% en les exportacions de peces de vestuari, les quals van arri- bar als 2.326 milions d’euros, cosa que representa un terç sobre el total esta- tal. El ritme d’augment de les exporta- cions va ser menor que l’any anterior, (15,4%) fet que s’observa en la majo- ria dels mercats, afectats pel menor creixement econòmic mundial. Els principals articles exportats van ser les peces de vestir exteriors, en espe- cial de dona, les quals van represen- tar els 3/4 del total. El mercat europeu va rebre el 80% de les vendes, encara que el dinamisme d’altres mercats va ser molt més elevat amb increments notables en els països emergents, destacant les vendes a Àsia (29%) i Amèrica (21%). Els principals clients van ser: França, Itàlia, Alemanya, Portugal i Bèlgica, que van represen- tar més de la meitat del total. També cal destacar la importància d’altres mercats com Turquia, Rússia, Mèxic, Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs. Esdeveniments empresa- rials AvançSA, empresa pública de la Ge- neralitat, va concedir un préstec de 2 milions per assegurar la viabilitat del Grup SATI de La Garriga (Vallès Orien- tal). L’operació ve condicionada a la elaboració d’un pla de negoci, amb renegociació del deute finan- cer, canvis en la direcció estratègica de la companyia i la cerca d’un in- versor industrial. Sati fabrica teixits per a la decoració de la llar i per a usos industrials. L’empresa es va veure molt afectada per la crisi dels productes per a l’habitatge i va perdre un 30% de facturació en els darrers cinc anys. L’empresa Enbasa Laval de Sant Boi de Lluçanès (Osona) dedicada a la producció de teles per a matalassos de la qual n’exporta un 60%, es va integrar en el grup belga Bekaert de- dicat a la mateixa especialitat i que compta amb diverses plantes a tot el món. Enbasa serà el centre de distri- bució per al sud d’Europa amb la qual cosa millorarà l’atenció als cli- ents de la zona. L’empresa Peinajes del Rio Llobregat, de Sant Fruitós de Bages, va comuni-
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 56 Evolució del sector el 2012 L’any 2012, per tercer any consecutiu, tot i que a un ritme inferior al dels anys 2010 i 2011, va representar una certa recuperació de l’activitat a la indús- tria de la pell a la Unió Europea des- prés de les fortes davallades dels anys 2008 i 2009. El 2012, la producció del sector europeu va créixer un 4,3% tot i que en països importants per a aquesta especialitat, com ara Itàlia, la producció va disminuir lleugera- ment. En el cas català, s’estima que l’augment de la producció del sub- sector de l’adoberia l’any 2012, va ser de l’ordre del 2,1% amb relació al 2011, un creixement de 5 dècimes per sobre del sector al conjunt de l’Estat, que va ser de l’1,7%. L’ocupació del sector a Catalunya, mesurada per l’afiliació a la Seguretat Social, va disminuir, a diferència de l’any 2011, i seguint la tendència del conjunt de l’economia, un 1,8%, trencant així amb la tendència de recuperació que s’havia iniciat el 2011. La demanda exterior va ser bàsica per a la millora del sector, sobretot pel que fa al mercat europeu, el qual representa la meitat de les exportaci- intermedi emprat en un ampli ventall de manufactures que es nodreixen d’aquest cuir que van destinades al consum final, com és el cas del cal- çat, la confecció de pell, la pelleteria, la marroquineria i la tapisseria (mobles i interior d’automòbils). Trets del sector La indústria de la pell està integrada per dues grans àrees d’activitat vincu- lades a les diferents etapes del procés productiu: l’adoberia i l’elaboració de manufactures de pell. L’adoberia s’encarrega del tractament i la trans- formació de la pell en brut fins l’obtenció de pells adobades (cuir).L’objectiu d’aquest procés és conferir a la pell en brut unes propie- tats físiques que li permetin ser empra- da en l’elaboració de diferents manu- factures, a partir d’una sèrie de trac- taments químics i mecànics que atu- ren el procés de descomposició natu- ral del teixit. La pell en brut, primera matèria em- prada en aquesta indústria, té dife- rents orígens i característiques, i en aquest sentit, es pot diferenciar entre la pell grossa (pell de vaca i de ve- dell) i la pell petita, on s’inclouen la pell d’ovella, de cabra, de porc i de conill. Finalment, la pell petita amb pèl rep el nom de doble faç o dou- bleface. El procés d’adobament de pell cons- ta de quatre etapes que es duen a terme de manera consecutiva: ribera, adobament, post-adobament i aca- bats. Al seu torn, la pell adobades converteix en un producte industrial 3.3. Pell La pell és, segurament, dels pocs sectors industrials que el 2012 va tenir un comportament certament positiu, seguint la tendència que s’havia iniciat dos anys abans. La producció va augmentar a Catalunya, tant de l’adoberia com del subsector de les manufactures, de la mateixa manera que ho van fer les exportacions, que van ser el veritable motor de creixement del sector. Els preus van créixer lleugerament respecte al 2011, però l’ocupació, a diferència de l’any anterior, va disminuir lleugerament tot i que lluny de la caiguda en l’ocupació general de l’economia. Aquestes, en general, bones xifres per al sector reflectei- xen, un any més, els importants canvis estructurals que van afectar-lo abans de l’inici de la crisi econòmica al nostre país Variables Evolució l’any 2012 Producció + Ocupació - Preus + Exportacions + Importacions = Adoberia (tractament de pells d’animals per a la seva utilització posterior Adob de pell petita: · Adob de pell petita sense pèl (pell d’oví, cabrum i porcí) · Adob de pell petita amb pèl (doble faç o double face o pell girada) Adob de pell grossa · Pell de vaca i de vedell Adob d’altres pells Manufactures: · Calçat (de vestir, d’esport, de treball, ortopèdic, etc.) · Confecció de pell (peces de vestir i accessoris de cuir) · Pelleteria (peces de vestir i accessoris de pèl animal) · Marroquineria (articles de viatge, bosses, motxilles, petits objectes, complements) Classificació del sector de la pell
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 57 Va ser important la caiguda en les importacions d’algunes manufactures de la pell (sobretot el calçat i els seus components que suposen el 45% de les exportacions catalanes del sector de la pell i van caure un 3,8%). Per contra, les importacions de marroqui- neria, que suposen el 32% de les im- portacions catalanes del sector de la pell, van créixer un 4,8% a Catalunya respecte al 2011. Tot i l’estancament de les importaci- ons, la balança comercial, tant cata- lana com espanyola, del sector de la pell es va mantenir amb un dèficit proper als 315 milions d’euros en el cas de Catalunya i als 247 milions en el cas d’Espanya degut, principal- ment, a la importància de les impor- tacions de calçat i marroquineria. Tot i així, el dèficit de la balança comerci- l’any 2012 es posa de manifest la pèr- dua de quota exportadora als mer- cats asiàtics on les exportacions cata- lanes del sector adober van disminuir en un 15,6% respecte al 2011. Paral·lelament, les importacions del sector de la pell a Catalunya es van mantenir pràcticament iguals a les del 2011 amb una lleugera davallada del 0,2%, a diferència de les importacions espanyoles, que van caure una mica més, un 4,2%. Les importacions catalanes del sector de la pell van assolir la xifra de 1.163 milions d’euros davant dels 1.065 mili- ons del 2011. Cal destacar en aquest sentit que les importacions de pells i cuirs en brut, tot i que suposen un percentatge molt petit, són les úni- ques que han crescut durant el 2012 i ho han fet un 10,4%. ons del sector català. Les exportaci- ons del conjunt del sector català de la pell van créixer un 4,5% l’any 2012, una xifra que es troba lluny del 16,5% que havien crescut l’any anterior. Aquest creixement de les exportaci- ons va ser liderat per l’augment de les manufactures, especialment la marro- quineria, la qual representa un 30% de les exportacions catalanes del sector, i les exportacions de pells adobades i acabades, que van créixer poc més d’un 1,3% i que representen el 20,2% de les exportacions catalanes del sector de la pell. Les exportacions a Europa van ser el veritable motor del subsector de l’adoberia a Catalunya ja que van créixer el 2012 una mitjana del 15%, una xifra lleugerament per sota del creixement del 2011 (que va ser del 22%) però gens menyspreable. A més, Exportacions de la indústria de la pell Milers d’euros Catalunya Espanya 2011 2012 % var. 11/12 2011 2012 % var. 11/12 2011 2012 Pells i cuirs en brut 40.109 47.647 17,6 246.415 281.302 14,2 16,4 16,9 Adoberia simple i wet blue1 77.361 77.808 0,6 125.618 118.815 -5,4 61,6 65,5 Adobat i acabat 169.435 171.569 1,3 392.288 399.696 1,9 43,2 42,9 Semielaborat, adobat i acabat 246.797 249.378 1,0 817.906 518.511 0,1 47,7 48,1 Confecció de pell 55.937 59.027 5,5 137.235 141.741 3,3 40,8 41,6 Marroquineria 230.156 254.864 10,7 490.236 532.200 8,6 46,9 47,9 Calçat i components 210.145 211.701 0,7 2.156.578 2.094.020 3,0 10,0 10,1 Pelleteria 26.018 22.754 -12,5 54.583 53.726 1,6 48,4 42,4 Altres manufactures 2.354 3.084 31,0 12.380 11.777 5,1 20,0 26,2 Manufactures de la pell i el cuir 524.610 551.430 5,1 2.851.011 2.833.464 -0,6 18,4 19,5 Total sector de la pell, el cuir i les seves manufactures 811.916 848.454 4,5 3.616.333 3.633.276 0,5 22,5 23,4 1 El wet blue són cuirs adobats en òxid de crom amb un contingut elevat d’aigua i que no reben cap tractament posterior Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’ESTACOM. ICEX % Pes Catalunya/Espanya Exportacions del sector de la pell. Any 2012 Percentatge Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’ESTACOM. ICEX 1 37,4% 2 29,4% 3 25,0%4 5,6% 5 2,7% Catalunya Espanya 1 18,9% 2 14,3% 3 57,6% 4 7,7% 5 1,5% 1. Manufactures del cuir 2. Semielaborat, adobat i acabat 3. Calçat i components 4. Pells i cuirs en brut 5. Pelleteria fina
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 58 Importacions de la indústria de la pell Milers d’euros Catalunya Espanya 2011 2012 % var. 11/12 2011 2012 % var. 11/12 2011 2012 Pells i cuirs en brut 41.404 45.720 10,4 76.506 91.287 19,3 54,1 50,1 Adoberia simple i wet blue1 54.563 51.994 -4,7 168.214 140.335 -16,6 32,4 37,0 Adobat i acabat 53.850 44.954 -16,5 356.664 346.582 -2,8 15,1 13,0 Semielaborat, adobat i acabat 108.413 96.948 -10,6 524.878 486.917 -7,2 20,7 19,9 Confecció de pell 93.180 103.273 10,8 205.321 200.447 -2,4 45,4 51,5 Marroquineria 359.970 375.735 4,4 968.422 970.408 0,2 37,2 38,7 Calçat i components 547.601 526.855 -3,8 2.208.407 2.081.355 -5,8 24,8 25,3 Pelleteria 9.380 7.346 -21,7 30.600 28.721 -6,1 30,7 25,6 Altres manufactures 5.911 7.965 34,8 34.712 21.487 -38,1 17,0 37,1 Manufactures de la pell i el cuir 1.016.042 1.021.173 0,5 3.447.462 3.302.418 -4,2 29,5 30,9 Total sector de la pell, el cuir i les seves manufactures 1.165.860 1.163.842 -0,2 4.048.846 3.880.623 -4,2 28,8 30,0 1 El wet blue són cuirs adobats en òxid de crom amb un contingut elevat d’aigua i que no reben cap tractament posterior Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’ESTACOM. ICEX % Pes Catalunya/Espanya El sector a Catalunya aplega, segons el Directorio Cen- tral de Empresas de l’INE (DIRCE) un total de 308 empre- ses, 30 de les quals són de fabricació de calçat, unes 55 d’adoberia i 75 confeccionen articles de pelleteria. Aquestes empreses donen ocupació a entre 2.800 i 3.100 persones segons la font que el consulti i generen una xifra de negocis al voltant dels 530 milions d’euros. El sector de la pell, doncs, té un pes relativament petit en el conjunt de la indústria catalana ja que suposa el 0,4% de la xifra de negocis, el 0,7% de l’ocupació i l’1,4% de les exportacions de la indústria catalana. Per contra, el sector ha anat guanyant pes en els dar- rers anys en el conjunt de l’Estat. Així, mentre el 2011 suposava poc més de l’11,3% de la xifra de negocis del sector a Espanya, el 2012 va suposar un 12,9%. La indús- tria de la pell a Catalunya és, també, clarament una indústria exportadora. Les exportacions catalanes van suposar el 2012 el 23,3% de les exportacions espanyoles del sector i, en particular, les exportacions de la indús- tria adobera catalana van suposar el 47,6% de les ex- portacions espanyoles d’aquest subsector. El sector de la pell català en l’àmbit que menys aporta al conjunt del sector a Espanya és en l’ocupació ja que els treballadors catalans no arriben al 8% de l’ocupació espanyola, un pes semblant al que suposava l’any 2011. El conjunt del sector té també un pes relativament baix respecte a la indústria manufacturera catalana, tant en termes d’ocupació com de producció. Dins del sector de la pell, el subsector de l’adoberia manté la seva posició capdavantera dins d’Espanya, ja que representa gairebé el 48%, tant pel que fa a la pro- ducció com a les exportacions i als treballadors. Com a tret diferencial de l’adoberia catalana es pot citar la seva especialització en la manufactura de pells petites, la qual representa al voltant de la meitat d’aquesta activitat a nivell estatal. En el segment de l’adoberia de pell petita, es pot distin- gir l’adoberia de pell petita d’oví sense pèl que es desti- na bàsicament a la confecció de peces de vestuari i, en quantitats menys significatives, al calçat de senyora d’alta qualitat. Aquest tipus de pell va suposar el 2012 al voltant del 17,1% de l’adoberia catalana i més d’un 70% de la producció espanyola d’aquesta pell. Quant a l’adoberia de pell petita amb pèl, especialitat conegu- da com a double face, que s’elabora a partir de l’ovella merina, té com a destí principal la confecció de peces d’abric i suposa un 16,3% de la producció cata- lana de pells adobades però, per contra, Catalunya és, de llarg, el major productor d’aquesta pell a l’Estat. La producció catalana de double face suposa el 72,5% de la producció estatal. La resta d’activitats de l’adoberia catalana es dedica a la pell grossa (de vacum), amb destinació preferent a la fabricació de calçat, tant de la sola com d’altres parts de la sabata, empenya o folre, que requereixen pells amb característiques adequades a la seva utilització. Tot i que en proporció menor, també s’utilitzen les pells per a la tapisseria, domèstica o de l’automòbil, la mar- roquineria i altres manufactures de cuir. La producció de pell bovina, que representa gairebé més de la mei- tat de l’adoberia catalana (un 52,8% l’any 2012) repre- senta un 34,2% de la producció estatal. El subsector de les manufactures de pell té una implan- tació molt desigual a Catalunya, on els segments més El sector a Catalunya
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 59 de l’activitat s’ha d’afegir el trasllat de la producció europea i americana de manufactures cap als països emer- gents, en especial els asiàtics, aprofi- tant així la seva disponibilitat de pri- meres matèries i els seus menors cos- tos salarials. De tota manera, malgrat l’elevada producció de pells adoba- des a Àsia, el continent asiàtic conti- nua essent el primer importador mun- dial, amb el 45% del total de les im- portacions mundials de pells adoba- des, per tal d’abastir la seva indústria de manufactures, en especial en de- terminats tipus de cuir de major quali- tat o innovació. centre de l’activitat adobera cap als esmentats països. D’aquesta manera, el continent asiàtic s’ha convertit en el centre productiu més important, amb Xina com a líder mundial amb un nivell de producció de cuir que triplica el del segon productor a nivell internacional, Itàlia. Els segueixen, en ordre d’importància, l’Índia, Brasil, Corea, Rússia, Argentina, Mèxic, Tur- quia i els EUA, fins arribar a Espanya, que ocupa l’onzè lloc en el rànquing de productors mundials. Entre els factors que han motivat aquest canvi en l’estructura mundial al del sector es va reduir gairebé un 11% respecte al 2011 en el cas de Catalunya i un 43% en el cas d’Espanya. Subsector de l’adoberia El països emergents són els que tradi- cionalment tenen una major produc- ció de pells en brut atesa la important cabana que mantenen. De tota ma- nera, la seva posició quant a les pells adobades, és a dir tractades i trans- formades en cuir, era molt menor. Però en les darreres dècades s’ha produït un clar desplaçament del importants són la marroquineria, la confecció en pell, la pelleteria i el calçat. La majoria d’aquestes activitats són d’origen artesanal i molt intensives en mà d’obra, cosa que ha fet que pateixin directament la competèn- cia de països de baixos costos laborals, en especial els asiàtics, que han anat desplaçant les produccions d’articles més bàsics mentre que les empreses han ele- vat els seus nivells de disseny i qualitat per tal de fer front a la competència exterior. També cal destacar l’elevada dependència del mercat interior, malgrat l’important increment de l’esforç exportador en els dar- rers anys. Amb relació a Espanya, el pes de les manufactures catalanes és important excepte en calçat, ja que el gruix d’aquesta activitat es concentra a la Comunitat Valenciana, amb més del 60% de la producció estatal. La localització geogràfica de les empreses segueix dos models, segons l’activitat desenvolupada sigui l’adoberia o les manufactures. Els centres tradicionals de l’adoberia han estat les comarques d’Osona, a l’especialitat de pell petita, i l’Anoia, en pell grossa. A més hi ha instal·lacions productives al Vallès, Ribera d’Ebre, Pla de l’Estany o la Garrotxa. En canvi, a l’activitat purament manufacturera, els principals nuclis estan situats a la regió metropolitana de Barcelona, i més concretament al Vallès Occidental, Barcelonès i Baix Llobregat. La transformació del sector en els darrers anys ha incidit en una pèrdua de centres productius de l’adoberia, en especial a Osona, mentre que el retrocés ha tingut un menor impacte a l’Anoia, que d’aquesta manera s’ha convertit en el nucli central de l’activitat de l’adoberia catalana, cada vegada més internacionalitzada i espe- cialitzada en pells per a articles de luxe. A nivell munici- pal, cal destacar la importància que l’adoberia manté a Igualada, malgrat la progressiva reducció del nombre d’empreses en els darrers anys. Pes específic del sector de la pell a Catalunya Percentatge Pes del sector sobre el conjut de la indústria 2011 2012 Xifra de negocis 0,4 0,4 Ocupació 0,7 0,7 Exportacions 1,5 1,5 Pes del sector de la pell sobre el conjunt del sector a Espanya 2011 2012 Xifra de negocis 11,3 13,0 Ocupació 7,8 7,8 22,5 23,4 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Enquesta Industrial d’Empreses de l’Observatori del Treball de la Generalitat i d’ACEXPIEL Exportacions Producció de l’adoberia per tipus de producte Milers d’euros Catalunya Espanya 2011 2012 % var. 2011/12 2011 2012 % var. 2011/12 Sola i articles d’adoberia vegetal 16.885 16.378 -3,0 28.970 28.101 -3,0 Boví 151.303 158.112 4,5 459.736 460.656 0,2 Oví sense llana 48.416 51.250 5,9 69.166 72.900 5,4 Doble faç 50.700 48.975 -3,4 65.000 67.600 4,0 Altres 25.661 24.450 -4,7 92.000 97.800 6,3 292.965 299.165 2,1 714.872 727.057 1,7 Font: ACEXPIEL Total
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 60 l’1,3% respecte al 2011 i es van situar en més de 170 milions d’euros. Per tipus de pell, el creixement va ser més pronunciat a les pells de cabrum, que van augmentar un 26,8%, seguit de les exportacions de les pells bovines (14%). Tot i així, cal ressaltar que tot i el fort creixement de les exportacions de pell de cabrum, aquesta és una pell que té un pes relativament petit a Catalunya ja que només representa un 0,6% de les exportacions catalanes de pells adobades i té un pes molt petit a Espanya ja que no arriba a representar el 5% de les exportacions d’aquesta pell. Pel que fa als mercats als quals es dirigeixen les exportacions catalanes de pells adobades, cal destacar, un any més, l’augment de les exportaci- ons a la Unió Europea, un 15% i, per contra, una caiguda, com ja s’ha esmentat anteriorment, de les expor- tacions a Àsia. A la resta d’Europa, les exportacions catalanes de pells adobades, a dife- rència de l’any 2011 que havien aug- mentat un 13,5%, l’any 2012 van cau- re un 6,5% Aquests destacats creixe- ments durant el 2012 són de gran importància si es té en compte que importants. L’any 2011, la producció de pells adobades va seguir augmen- tant respecte al 2010, amb creixe- ments al voltant del 10% i, l’any 2012, tot i que la producció va seguir crei- xent, el ritme va disminuir (2,1%). Així, la producció (en valor) de pells ado- bades a Catalunya es va situar al voltant dels 300 milions d’euros l’any 2012, fet que representa al voltant del 41% de la producció espanyola de pells adobades. Aquesta recuperació del sector, més evident a Catalunya que a la resta de l’Estat espanyol, va ser deguda, principalment, a l’augment de les exportacions de pells de vacum que suposen al voltant del 56% de les ex- portacions catalans de pells adoba- des i que van créixer al voltant del 14% respecte al 2011. Les exportaci- ons de pells ovines, que l’any 2011 havien augmentat de manera impor- tant, l’any 2012 van patir una lleugera davallada del 4,1%, fet important ja que representen el 20% de les expor- tacions catalanes del sector adober i el 67% de les exportacions espanyoles d’aquesta pell. Les exportacions de pells adobades van experimentar un augment de A Europa, els principals centres de producció són a Itàlia i Espanya. En aquest sentit, Itàlia disposa d’una situació predominant en acumular a l’entorn del 60 % de l’ocupació i el 70 % de la facturació del sector. Per la seva banda, el conjunt del sector a l’Estat espanyol genera un 10% de l’ocupació a Europa. Al seu torn, la posició de la indústria adobera catalana dins l’Estat espa- nyol és de clar predomini, al represen- tar aproximadament el 50% del total del nombre d’empreses i d’ocupació. L’evolució de l’adoberia a Catalunya en els darrers anys ve marcada per la dinàmica del sector descrita anterior- ment i que ha fet que la producció catalana s’hagi orientat gradualment cap a una producció on el disseny i la qualitat són components bàsics dins d’una estratègia de diferenciació del producte respecte a la competència asiàtica. Durant l’any 2010, la producció de pells adobades a Catalunya va aug- mentar un 4,7% en valor i va comen- çar a marcar la tendència en la re- cuperació respecte anys anteriors en què les davallades havien estat molt Producció de pells adobades a Espanya Milions d’euros Font: ACEXPIEL 970 903 947 884 753 603 701 715 727 1.070 0 200 400 600 800 1.000 1.200 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Exportacions de la indústria de l’adoberia a Catalunya, segons tipus de pell Milers d’euros 2010 2011 2012 % Var. 2011/2012 Pes CAT/ESP Pells bovines 77.002 85.118 97.039 14,0 47,2 Pells ovines 22.982 38.431 36.850 -4,1 67,5 Pells cabrum 312 864 1.096 26,8 4,8 Doble faç 37.364 42.703 36.523 -14,5 45,5 Altres pells 1.026 2.319 62 -97,3 0,2 Total 138.687 169.435 171.569 1,3 42,9 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’ESTACOM. ICEX
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 61 del 4,1%, molt lluny dels creixements de l’any 2011. Bona part d’aquesta caiguda té l’origen en la crisi econò- mica del nostre país que fa que les famílies disminueixin el consum de carn i, especialment, la de carns ovi- nes, que, en general són més cares. Aquesta caiguda en el consum de carn ovina té, com a conseqüència una disminució de la producció d’aquest tipus de pells adobades. D’altra banda, la focalització de l’especialitat en el mercat de la con- fecció de pell ha fet que en sigui molt depenent i també que estigui molt exposada a la competència de paï- sos emergents que operen la seves pròpies pells oferint un producte final (vestit) a un preu molt competitiu en el mercat, com és el cas de la Xina, l’Índia o el Pakistan. El principal mercat de la pell petita sense pèl produïda a Catalunya és la Unió Europea, que aplega gairebé els tres quarts del total exportat, i és Itàlia el principal comprador, amb el 55% del volum total d’exportacions, segui- da de França. Fora d’Europa, cal assenyalar els mercats asiàtics, en especial Hong Kong i Xina, tot i que el 2012 les exportacions del sector a Àsia, com ja s’ha dit, han disminuït de manera molt important en el 2012. Un altra especialització rellevant de l’adoberia catalana és la de la pell petita amb pèl (double face) que té un reconegut prestigi a nivell mundial per la qualitat de la seva matèria primera (pell d’ovella merina autòcto- na) i pel tractament de la pell, cosa que determina una alta quota d’exportació (gairebé un 75% l’any 2012). La producció catalana d’aquesta pell representa més del 72% de la que es genera a tot l’Estat. fa al sector de les pells en brut i semie- laborades també es va presentar un saldo positiu, a diferència de l’any 2011, d’1,9 milions d’euros.  Segment de l’adoberia de pell petita El subsector de l’adoberia a Catalu- nya està molt especialitzat en el trac- tament de pells petites, en especial les d’oví (sense llana i doble faç) i també les de cabrum i conill, encara que aquestes amb un volum molt limitat. Aquest segment d’activitat representa gairebé el 40% de la pro- ducció del subsector de l’adoberia catalana i quasi entre un 70 i un 80% respecte al conjunt de l’Estat. L’especialitat de pell petita concen- tra les empreses de dimensió més gran del subsector de l’adoberia, les quals elaboren un producte que, en un 75-80%, va destinat a la indústria de la confecció, fet que, juntament amb l’elevada capacitat exportado- ra de la branca, fa que una part im- portant de la seva producció es desti- ni als mercats europeus. També les empreses han estat pioneres en la deslocalització de part de la seva producció, en especial de les fases inicials, cap a països emergents que, amb primeres matèries pròpies, baixos costos laborals i de regulació medi- ambiental, són altament competitius. L’adob de pell petita d’oví sense pèl, una activitat que està conformada per petites i mitjanes empreses, té un important dinamisme exportador ja que ven a l’exterior més del 51% de la producció. Les exportacions catala- nes de pell petita d’oví sense pèl van assolir una xifra global de 36,8 milions d’euros l’any 2012, la qual cosa repre- senta una disminució respecte al 2011 les exportacions a Europa suposen més del 60% de les exportacions cata- lanes de pells adobades. El 2012, les exportacions a Àsia de pells adoba- des van seguir amb la tendència inici- ada l’any 2011 en la desacceleració del creixement de les exportacions i van caure un 15% respecte a l’any anterior. Per últim, destacar que les exportacions a la resta del món van caure encara més del que ho van fer el 2011 (un 4,2%) i van retrocedir un 7,3% l’any 2012. Tot i així, cal dir que només suposen un 0,3% de les expor- tacions catalanes. A aquestes exportacions de pells ado- bades cal afegir-hi les exportacions de pells semielaborades que també són gestionades per les empreses adoberes. En conjunt, van ser de gai- rebé 78 milions d’euros i el 2012 van créixer un 0,6%. Pel que fa les exporta- cions de pell en brut, que representen el 16% de les exportacions catalanes del sector adober i de pell en brut, van créixer un 17,6%. Les importacions catalanes de pells adobades, a diferència de l’any 2011, van disminuir de manera important, gairebé un 10,6%, mentre que el 2011 havien augmentat un 41%. De la mateixa manera que va passar el 2011, la intensitat en les fluctuacions catalanes és més gran que en les espanyoles. Les exportacions de pells adobades catalanes van caure a un ritme superior al de les espanyoles, les quals ho van fer en un 7,2%. Durant el 2012, doncs, la balança comercial de pells adobades va pre- sentar un superàvit proper als 127 milions d’euros, la qual cosa represen- ta una millora de poc més de 12 mili- ons d’euros respecte al 2011. Pel que Principals mercats de l’adoberia catalana Milers d’euros 2011 Exportacions Pes sobre el total Exportacions Pes sobre el total Variació 2011/2012 Unió Europea 86.682,24 51,2% 99.714,42 58,1% 15,0% Resta d’Europa 16.432,41 9,7% 15.360,06 9,0% -6,5% Àsia 60.037,43 35,4% 50.669,85 29,5% -15,6% Resta del món 6.283,22 3,7% 5.825,07 3,4% -7,3% Total 169.435,30 100,0% 171.569,41 100,0% 1,3% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’ESTACOM. ICEX 2012
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 62 preu, en els principals mercats com França i Itàlia. L’any 2011, aquesta tendència es va confirmar, tant pel que fa a la pro- ducció com pel que fa a les exporta- cions d’aquestes pells. I l’any 2012 es reafirma la tendència del sector i la producció catalana va augmentar un 4,5% mentre que les exportacions ho van fer un 14%, totes dues xifres molt per sobre les mitjanes espanyo- les. De fet el subsector de la pell gros- sa va ser l’únic, juntament amb el de la pell de cabrum, tot i la poca impor- tància relativa que té aquest, que va augmentar les seves exportacions l’any 2012. Un any més, les importacions de pells bovines catalanes van ser liderades per Europa, amb quasi un 52% del total, liderats per França i Itàlia amb unes importacions d’al voltant dels 28 i els 14 milions d’euros respectiva- ment. Tot i així, per davant d’Itàlia, Hong Kong representa el segon major comprador de pells bovines tant ca- talanes com espanyoles. Un 20% de les exportacions catalanes d’aquesta pell es destinen a aquell país, mentre que a França s’hi destinen el 28%. L’any 2011, per contra, aquestes posi- cions estaven intercanviades i França apareixia en segona posició. L’any 2012 apareix Itàlia com a gran país importador de les pells bovines cata- lanes, tot i que a força distància de Hong Kong. l’especialitat però la reconversió em- presarial d’aquest sector ha impulsat una diversificació cap a d’altres mer- cats, com són la marroquineria (bosses, bosses de mà, maletes, cintu- rons i articles de butxaca) i la tapisse- ria, en especial en productes de gamma superior que exigeixen una gran qualitat, peces grans i el seu assegurament en tot el procés. Tam- bé l’especialitat ha dedicat una part dels seus esforços a millorar la seva presència exterior, ja que era una branca molt centrada en l’abastiment del mercat intern de calçat. Així s’ha passat d’exportar només un 25% de la producció l’any 2000 a exportar-ne el 64% l’any 2012, marcant així una tendència a la inter- nacionalització del sector cada vega- da més marcada. L’any 2011 es va exportar, per contra, el 56,3% de la producció de pell bovina catalana. Aquesta especialitat va gaudir el 2010 d‘una recuperació important de la demanda dels seus productes, per la qual cosa la producció va tornar als nivells previs a la crisi del sector. La recuperació es va fonamentar en el bon comportament del segment del calçat, en especial en els mercats emergents, però també a la UE,on va experimentar un increment de la seva producció, de l’ordre del 4% a Itàlia, líder europeu, i del 5% a Espanya. També cal destacar la bona deman- da de la marroquineria, en especial dels productes de major qualitat i En conjunt, les exportacions catalanes de l’especialitat, però, l’any 2012 van caure un 14,5% i es van tornar a situar als nivells de l’any 2010, al voltant dels 36 milions d’euros, gairebé 6 menys que el 2011. Dintre de l’especialitat de pell petita cal destacar la pell de conill, que ha tingut una bona demanda en els darrers anys en peces de vestuari de moda i complements, impulsada tam- bé per les millores en els tractaments i en la presentació de les pells. L’exportació catalana va adreçada principalment a Hong Kong, Turquia i Itàlia.  Segment de l’adoberia de pell grossa L’especialitat de l’adoberia de pell grossa (boví) va representar gairebé el 53% de la producció adobera ca- talana i el 2012 va recuperar part del seu pes en el conjunt de la producció espanyola d’aquesta pell i va passar a representar al voltant del 34%, dos punts per sobre del què representava l’any 2011. L’activitat es caracteritza per emprar mètodes de producció més tradicio- nals i per un ritme d’innovacions tec- nològiques menors que els d’altres especialitats de la indústria de l’adoberia. El calçat ha estat el mer- cat tradicional i més important de Balança comercial del sector de la pell a Catalunya Milers d’euros Catalunya Espanya 2011 2012 % var. 11/12 2011 2012 % var. 11/12 Pells i cuirs en brut -895,1 1.926,6 -315,2 169.908,8 190.014,8 11,8 Adoberia simple i wet blue1 22.798,1 25.814,3 13,2 -42.595,5 -21.520,3 -49,5 Adobat i acabat 115.585,2 126.615,4 9,5 35.623,9 53.113,7 49,1 Semielaborat, adobat i acabat 138.383,3 152.429,7 10,2 -6.971,6 31.593,3 -553,2 Confecció de pell -37.243,3 -44.246,7 18,8 -68.086,3 -58.706,0 -13,8 Marroquineria -129.814,7 -120.870,4 -6,9 -478.186,7 -438.208,7 -8,4 Calçat i components -337.456,2 -315.153,4 -6,6 -51.829,1 12.665,5 -124,4 Pelleteria 16.638,3 15.408,1 -7,4 23.983,4 25.004,1 4,3 Altres manufactures -3.556,4 -4.881,0 37,2 -22.331,6 -9.709,6 -56,5 Manufactures de la pell i el cuir -491.432,4 -469.743,4 -4,4 -596.450,3 -468.954,7 -21,4 Total sector de la pell, el cuir i les seves manu- factures -353.944,2 -315.387,1 -10,9 -433.513,1 -247.346,7 -42,9 1 El wet blue són cuirs adobats en òxid de crom amb un contingut elevat d’aigua i que no reben cap tractament posterior Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’ESTACOM. ICEX
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 63 · Pelleteria Aquesta especialitat es dedica a la confecció de peces de vestir i els seus complements fets amb pells d’animals amb pèl. Utilitza pells de valor amb una elaboració que exigeix una important qualificació, amb la qual cosa els articles són d’un preu elevat, i amb una demanda concen- trada en la temporada d’hivern. A Catalunya, hi ha unes 50 empreses dedicades de manera principal a aquesta activitat, encara que s’hi ha d’afegir un nombre important d’empreses de confecció, que com- pleten la seva oferta pròpia amb peces de pell, en especial en la tem- porada d’hivern. Moltes empreses també ofereixen els seus productes directament al consumidor per mitjà de la venda directa des de la pròpia fàbrica o en botigues pròpies, encara que bona part de les vendes totals estan fetes per les grans distribuïdores de vestuari, com són les cadenes i els grans magatzems. La pelleteria és una activitat molt depenent del mercat interior, ja que la seva dedicació internacional és baixa. A diferència dels anys 2010 i 2011, tant les exportacions com les importacions de pelleteria van caure respecte a l’any anterior. Les exporta- cions de pelleteria catalana van dis- minuir un 12,5% mentre que les impor- tacions ho van fer un 21,7%. Amb tot, el subsector presentava un saldo ex- terior positiu de més de 15 milions d’euros, que, tot i ser un 7,4% inferior al del 2011, era l’únic saldo positiu en les manufactures catalanes de pell. ment apreciada, en especial la de pell ovina i de raça merina, que s’utilitza en la fabricació dels produc- tes de double face, una de les espe- cialitats més conegudes internacio- nalment. A Catalunya, hi ha mig centenar d’empreses dedicades a aquesta activitat, encara que s’hi ha d’afegir un nombre important d’empreses de vestuari, de confecció i punt, que completen la seva oferta pròpia amb peces de pell, en especial en la tem- porada d’hivern. Aquesta estructura es reforça amb l’existència d’un nom- bre de petits tallers auxiliars especialit- zats en aquest tipus de confecció. La producció al Principat representa la meitat de tot l’Estat espanyol i es concentra a les comarques del Vallès i el Barcelonès, en especial a Barcelo- na, Badalona, L’Hospitalet de Llobre- gat i Santa Coloma de Gramenet. Aquest segment, encara que també va patir els efectes de la menor de- manda a causa de la crisi, es va man- tenir més estable que altres articles de vestuari ateses les tendències de la moda favorables a aquest tipus de peces i també per una climatologia favorable en els darrers hiverns. Tot i amb això, aquest segment va presen- tar una balança comercial desfavo- rable el 2012. Les exportacions van créixer per sota les importacions, més d’un 5,5%, davant d’una caiguda d’un augment de les importacions del 10,8%. Les exportacions van assolir un valor de 59 milions d’euros mentre que les importacions van ser de més de 103 milions d’euros. De la resta de països europeus, tot i que a molta distància de França, destaquen, per aquest ordre, Regne Unit, Portugal i Alemanya. Per tenir una idea adequada del què suposa el mercat francès per al sector exteri- or boví català, les exportacions a França van multiplicar per 11 les ex- portacions a Alemanya l’any 2012.  Subsector de les manufactures de pell El subsector de les manufactures va millorar la seva situació conjuntural durant el 2012 gràcies a la bona mar- xa de les exportacions, que van aug- mentar lleugerament respecte al que ho havien fet el 2011, un 5,1%, tot i que molt lluny del què ho havia fet l’any anterior, en què havien aug- mentat un 14,6%. Les exportacions de la indústria manufacturera catalana de la pell es van situar el 2012 en 551 milions d’euros, uns 26 milions més que el 2011. Per tant, tot i que el subsector de les manufactures de la pell s’ha comportat relativament bé el 2012, cal destacar aquesta lleugera desac- celeració en la tendència alcista que s’havia iniciat el 2010. Aquest fre en el sector exportador de les manufactu- res de la pell catalanes ve explicat per la caiguda de la pelleteria que, tot i tenir un pes relativament petit en el conjunt de les exportacions catala- nes (4,1%) van caure més d’un 12%. · Confecció en pell Aquesta especialitat manté un impor- tant prestigi quant a les primeres ma- tèries emprades i el seu disseny, orien- tat al mercat de la moda i la novetat. La qualitat de les pells és particular- Destinació de les exportacions manufactureres del sector de la pell a Catalunya. Any 2012 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’ESTACOM. ICEX 1 75,8% 2 7,0% 3 10,2% 4 7,0% Milers d’euros % sobre total 1. Unió Europea 416.507 75,8 2. Resta d’Europa 38.484 7,0 3. Àsia 56.131 10,2 4. Resta del món 38.215 7,0 Total 549.337 100,0
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 64 roquineria en l’oferta de les botigues de vestuari per tal de proporcionar una imatge global al consumidor. Aquesta especialitat, que totalitza 135 empreses a Catalunya, s’articula en una base de petits establiments, de tipus sovint artesanal, però també compta amb algunes empreses grans i mitjanes que concentren l’activitat en els mercats exteriors. Només s’exporta una quarta part de la pro- ducció, amb la qual cosa les empre- ses, en especial les petites, depenen molt de l’evolució del mercat interior, fet que en els darrers anys de crisi econòmica al nostre país ha suposat una dificultat més per al sector. Les vendes catalanes a l’exterior van arribar als 256 milions el 2012, la qual cosa representa un augment del 10,7% respecte al 2011, fet encara més destacat si es té en compte que les exportacions de marroquineria catalanes suposen el 46% de les ex- portacions del sector manufacturer de la pell a Catalunya i quasi la mei- tat de l’exportació estatal de l’especialitat. La major part d’exportacions s’adrecen a Europa i estan molt centrades en les bosses de mà i els articles de butxaca. El primer client és França, amb més de la mei- · Marroquineria Aquesta branca produeix una àmplia gamma d’articles, en pell i també en altres materials, com teixits, plàstics o metalls. Els productes principals són: articles de viatge (maletes, bos- ses,motxilles, etc.), complements de vestir (cinturons, bosses de mà, etc.) i petits objectes (carteres, portamone- des, corretges de rellotge, etc.). La marroquineria manté un mercat tradicionalment molt estable, si bé ha sofert importants canvis en els darrers temps a causa de la creixent compe- tència de productes asiàtics, en espe- cial de Xina, principal exportador mundial, que són molt competitius gràcies als seus menors costos laborals al ser la producció molt intensiva en ma d’obra. Aquesta competència exterior va impulsar una reconversió de la producció cap a nivells més alts de disseny i qualitat mentre que les importacions van anar cobrint pro- gressivament els nivells més baixos del mercat. També cal destacar els canvis en la distribució amb l’aparició de cadenes de botigues especialitzades en marro- quineria, com poden ser les de bosses o de maletes, i també el creixent pro- tagonisme dels complements de mar- Pel que fa al destí de les exportacions catalanes de pelleteria, la Xina va liderar l’any 2012 les compres de pe- lleteria catalana, amb un 25% del total, seguit d’Itàlia on s’exporten el 22% del valor de les exportacions de pelleteria catalana. Amb tot, el princi- pal importador de pelleteria catalana segueix sent Europa, amb el 41%, tot i que els mercats asiàtics comencen a guanyar pes i les exportacions a la Xina, Hong Kong i Corea del Sud ja van suposar el 33%. Cal dir, a més, que les exportacions catalanes de pelleteria van represen- tar el 2012 gairebé el 42% de les ex- portacions espanyoles, un pes lleuge- rament inferior al que havia estat el 2011, que era del 48%. Les importacions en el mateix període van arribar als 7,3 milions, el que supo- sa una caiguda molt important res- pecte al 2011, de gairebé el 22%, fet que s’explica, en bona part, pel con- text de crisi econòmica del nostre país. La majoria de les importacions de pelleteria catalanes provenen de la Xina, que representa més de la meitat del total importat. Altres prove- ïdors importants són els països euro- peus, com Itàlia i França. Exportacions de manufactures de pell a Catalunya Milers d’euros 2011 2012 Variació 2011/2012 Pes Cat/Esp Confecció de pell 55.937 59.027 5,5% 41,6% Marroquineria 230.156 254.864 10,7% 47,9% Calçat i components 210.145 211.701 0,7% 10,1% Pelleteria 26.018 22.754 -12,5% 42,4% Altres manufactures 2.354 3.084 31,0% 26,2% 524.610 551.430 5,1% 19,5% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’ESTACOM. ICEX Total Importacions de manufactures de pell a Catalunya Milers d’euros 2011 2012 Variació 2011/2012 Pes Cat/Esp Confecció de pell 93.180 103.273 10,8% 51,5% Marroquineria 359.970 375.735 4,4% 38,7% Calçat i components 547.601 526.855 -3,7% 25,3% Pelleteria 9.380 7.346 -21,7% 25,6% Altres manufactures 5.911 7.965 34,7% 37,1% 1.016.042 1.021.173 0,5% 30,9% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’ESTACOM. ICEX Total
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 65 La balança comercial pel que fa al calçat és, òbviament, deficitària ja que la taxa de cobertura és encara baixa, al voltant del 40%, i ha empitjo- rat respecte al 2011. A Espanya, per contra aquesta taxa de cobertura és pràcticament del 100%, és a dir, que el saldo de la balança comercial espanyola pel que fa al calçat és pràcticament igual a 0. Esdeveniments empresa- rials Aquest any 2012, l’empresa de pelle- teria Goes ha entrat en el mercat dels Estats Units amb marca pròpia. L’empresa de Sant Cugat, que fa quaranta anys fabricava exclusiva- ment abrics de visó, s’ha convertit en la principal proveïdora de les grans cadenes espanyoles de moda com Zara, Uterqüe, Loewe o Mango. L’empresa dissenya a Barcelona, però fabrica principalment a la Xina, Grè- cia, Turquia i l’Índia i ven els seus pro- ductes a tot el món de la mà de les grans cadenes espanyoles, però tam- bé les franceses i les alemanyes. Actu- alment un 68% del negoci de Goes prové dels encàrrecs de les grans firmes i és així com l’any 2012 va po- der iniciar un pla d’expansió de les seves pròpies marques, Goes¸ la líder juvenil Yo-Go i la de decoració Goes- Home que faran l’entrada als EEUU (a través dels grans magatzems Macy’s, Bloomingdale’s), Rússia i Itàlia. sonifiquen els dos models abans ci- tats. El segment del calçat espanyol, igual que ha succeït al conjunt de la indús- tria, també ha tractat de compensar la caiguda del mercat interior amb una major presència internacional, la qual cosa ha comportat una impor- tant millora en el nivell del producte ofert. L’any 2012, va ser positiu en termes d’activitat per la indústria del calçat a nivell d’Espanya ja que les exportaci- ons van créixer, tot i que lluny de fer- ho als ritmes de l’any 2011. Van créi- xer gairebé un 3% i van arribar pràcti- cament als 2.100 milions d’euros. Les exportacions catalanes, per contra, es van mostrar molt menys dinàmi- ques i no van arribar a créixer ni un 1% (0,74%) i es van situar en 211 milions d’euros. Les importacions de calçat a Espanya l’any 2012 van disminuir un 8,7% i a Catalunya van disminuir un 3,8% per situar-se en 526 milions d’euros. Les importacions es concen- tren en el calçat de tipus esportiu provinent d’Àsia, amb Vietnam i Xina com a principals proveïdors. Cal dir, però, que mentre les exporta- cions catalanes del segment del cal- çat representen només al voltant del 10% de les espanyoles, les importaci- ons catalanes de calçat tenen un pes més important i arriben fins al 25%. tat del total exportat, seguida de Portugal i Itàlia. Per la seva banda, les importacions catalanes, a diferència de l’any ante- rior, van augmentar més d’un 4% i es van situar al voltant dels 375 milions d’euros. Els principals països des d’on s’importen articles de marroquineria són els asiàtics, 70% del total, i d’Europa, 25%. Xina i Itàlia encapça- len la llista. · Calçat L’activitat del calçat no és rellevant dins l’estructura industrial catalana, ja que s’hi dediquen unes 25 empreses amb una ocupació de 225 persones, encara que també cal considerar algunes empreses de caràcter co- mercial que utilitzen mitjans produc- tius de tercers però que tenen una important presència en el mercat. A nivell estatal, el calçat es troba molt concentrat a la Comunitat Valencia- na, la qual aplega el 60% de la pro- ducció total. El calçat és un altre exemple de la globalització de les activitats manu- factureres, amb una concentració creixent en els països emergents men- tre que la indústria europea va haver de reconvertir–se cap a activitats de major valor afegit, basades en el dis- seny, la innovació i la qualitat. Els prin- cipals exportadors mundials són Xina (35% del total) i Itàlia (11%), que per-
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 66 Igualada es la ciutat de l’Estat Espanyol que té més indústries adoberes. Actualment compta amb gairebé 30 empreses dedicades als adobs de la pell que expor- ten més del 70% de la seva producció a Europa, Amèri- ca i Àsia. Es tracta, sens dubte, del sector industrial més potent de la ciutat, Amb els anys, Igualada s’ha anat posicionant com a líder en la producció de pell de qualitat. Les empreses, en els darrers anys, han superat els problemes ambien- tals, han orientat la seva producció a la qualitat i s’han consolidat en el mercat global. La tecnificació de pro- cessos, el control de qualitat i unes auditories molt exi- gents han donat com a resultat una pell sense defectes que permet elaborar productes exclusius. És per això que les marques internacionals i nacionals més importants de productes de luxe compren a Igua- lada gran part de la seva pell per confeccionar els seus complements de moda exclusius, cosa que demostra que la pell igualadina és considerada com un referent a nivell mundial per la seva qualitat. El projecte Igualada, capital europea de la pell de qua- litat, ideat i liderat per l’Ajuntament d’Igualada busca la consagració de la ciutat com a referent internacional de la pell de qualitat i que integra tres àmbits fonamen- tals: 1. La difusió i el coneixement del sector de la pell La Bella, un antiga adoberia del 1913, acollirà el J Bella Cluster Club, un centre europeu d’interpretació de la pell de qualitat. La “Bella” té una posició estratègica, situada al cor del barri del Rec. L’edifici, que es rehabili- tarà, té tres plantes a les quals s’hi acollirà un bar que donarà vida a la ciutat i al barri, un Show Room de la pell i un espai d’Interpretació del barri del Rec. L’Adoberia Bella, les obres de rehabilitació del qual acabaran el 2014, serà un espai de trobada del sector que faciliti el networking i les reunions de negocis i, a la vegada, un espai cultural i obert a la ciutat que recordi, de manera vivencial, els orígens del sector. 2. La formació i els nous perfils professionals sorgits del sector Pel que fa a la formació en el sector de la pell, la Gene- ralitat de Catalunya ja ha donat llum verda al nou Campus UPC-Igualada que substituirà l’actual escola d’enginyeria de la ciutat (la Teneria) i permetrà ampliar els estudis sobre l’adoberia de pell que ara s’hi impartei- xen. El projecte compta amb 2,5 milions de la Generalitat de Catalunya que se sumarien als 2,5 que hi inverteix l’Ajuntament. El nou campus, que està previst que es posi en marxa per al curs 2014-2015, tindrà sinèrgies amb les 30 empreses dedicades a l’adob de la pell que té Igualada. Per la seva banda, l’escola Municipal d’Art Gaspar Camps d’Igualada ofereix des de la seva creació, l’any 1983, tallers i estudis artístics en pell i, des de l’any 1997, és l’única escola de Catalunya que imparteix el cicle formatiu de grau mitjà d’Artesania en Cuir, amb la titu- lació oficial de Tècnic d’Arts Plàstiques i Disseny en Arte- sania en Cuir. Aquest Cicle Formatiu de Grau mitjà en Artesania del Cuir és el principal actiu que té la ciutat en l’àmbit de la marroquineria. 3. L’R+D, la innovació i les mesures ambientals, factors clau per al desenvolupament del sector L’impuls definitiu del sector adober a la ciutat ha vingut de la mà de l’R+D i la innovació, a més de l’aposta del sector per la millora ambiental. En aquest sentit, també s’ha impulsat la Càtedra A3 Leather Innovation que té com a objectiu atraure les principals firmes de moda de pell i investigar noves tecnologies per al tractament de l’adobat. Ha estat creada gràcies a un conveni entre l’Ajuntament d’Igualada, el Consorci de l’Escola Tècni- ca d’Igualada (CETI), l’Associació per la Investigació en les Indústries de l’Adoberia i Annexes (AIICA) i la Asocia- ción Química Española de la Industria del Cuero, sota el paraigua de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La càtedra permet que totes aquestes organitzacions treballin juntes per ampliar el nivell tecnològic i el conei- xement del sector dels adobats d’acord amb les neces- sitats de les empreses. A més, gràcies al centre tecnolò- gic AIICA, s’incorporaran constantment les últimes inno- vacions en el programa formatiu. El centre ajudarà tam- bé a les empreses a crear productes innovadors per fer el sector més competitiu i més respectuós amb el medi ambient. La Càtedra A3 Leather Innovation ja té en marxa sis projectes i està formant dissenyadors de les marques de moda més prestigioses. Per últim, la Depuradora d’aigües residuals és un ele- ment clau per al desenvolupament del projecte d’Igualada, capital europea de la pell de qualitat ja que sense depuradora qualsevol plantejament per po- tenciar el sector de la pell seria inviable. Els adobers d’Igualada van crear l’any 2005 l’empresa Igualadina de Depuració i Recuperació S.L. (IDR) que va ser l’encarregada de construir i gestionar la planta depuradora d’aigües a la Ronda del Rec d’Igualada. Amb aquesta instal·lació, una de les més modernes d’Europa, els adobers van ser pioners a l’hora d’aportar Igualada: capital europea de la pell de qualitat
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 67 noves solucions ecològiques per a la depuració d’aigües sense tractar. La depuradora d’aigües residuals rep cada dia 11.000m3 d’aigua i genera uns costos anuals de 4,5 milions d’euros. Fins ara la depuradora processava les aigües residuals procedents de les indústries de l’adobat de la pell i part de les aigües urbanes proce- dents dels municipis d’Igualada i Santa Margarida de Montbui, necessàries per diluir la càrrega contaminant de l’efluent industrial. Gràcies a un nou sistema de re- col·lecció, la major part de les aigües urbanes continu- en el seu curs pel col·lector que les condueix directa- ment a la depuradora de Vilanova del Camí, una plan- ta gestionada per l’Agència Catalana de l’Aigua. La depuradora igualadina, coneguda com a Depura- dora dels adobers, ha convertit la indústria de la ciutat en més competitiva i més ecològica, ajudant a millorar la qualitat final de l’aigua del riu Anoia.
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 68 Segons el procés productiu, es pot distingir entre mobles de fabricació seriada o per encàrrec. I segons la destinació, entre mobles d’oficina, cuina, dormitori, bany, etcètera. Des del punt de vista de la demanda final, els productes del sector de la fusta i moble són béns de consum durador i, per tant, tenen una depen- dència directa de l’evolució de varia- bles com ara la renda real disponible de les famílies, el cost del finança- ment extern, l’evolució de la cons- trucció residencial, la freqüència en la renovació del mobiliari i la distribució del consum domèstic entre béns du- radors i no duradors. Segons algunes veus del sector del moble, els problemes d’aquest sector s’atribueixen al menor poder adquisi- tiu del consumidor i als estrets lligams amb la construcció. A més, es reco- neix que han canviat les preferències del consumidor, que ara dóna menys importància al moble com a signe de distinció de les llars. L'exportació és un element clau per aquest sector en tant que suposa una via de creixe- ment per a les empreses més enllà del mercat intern. D’altra banda, des del Centre de Difusió Tecnològica de la Fusta i Moble de Catalunya s’està impulsant la reorientació del negoci des del canal retail (moble per a la llar) cap al canal contract (moble per El subsector del moble utilitza en bona part aquest material en totes les seves variants: fusta massissa (que proce- deix directament del tronc dels ar- bres), la xapada (fines làmines de fusta que recobreixen altres fustes de qualitat inferior) o la contraxapada (taulers fets a base de làmines de fusta encolades o premsades); però també incorpora altres materials com l’alumini, el ferro, el vidre, el plàstic o el vímet i altres materials naturals. Trets del sector La fusta és una matèria primera reno- vable, reciclable, reutilitzable i posse- eix unes característiques físico- químiques que la converteixen en un material molt versàtil. L'aprofitament de la fusta crea riquesa per a les zo- nes rurals, permet mantenir la munta- nya "neta" reduint el risc d’incendis i és una eina efectiva contra el canvi climàtic, ja que la fusta extreta con- serva el CO2 que va fixar quan estava en creixement i per tant, a més de no contaminar en el seu procés de pro- ducció, obté l'energia dels seus propis residus. Habitualment, hom distingeix entre la indústria de primera transformació de la fusta, que dóna lloc a productes semielaborats, i la indústria de segona transformació, que proporciona pro- ductes finals directament utilitzables per l’usuari (siguin consumidors o em- preses constructores). Dins la primera transformació, s’engloben activitats com ara la serrada, la preparació industrial de la fusta o la fabricació de fulloles, taulers i plafons; dins de la segona, s’inclouen activitats com la producció d’estructures i peces de fusteria i ebenisteria per a la construc- ció, la fabricació d’envasos i emba- latges de fusta i d’altres productes de fusta. 3.4. Fusta i moble L’any 2012, el nombre d’empreses en el sector de la fusta i el moble es va reduir un -6,8% a Catalunya i l’ocupació, un -12,6%, valors que s’acumulen a les disminucions del 2010 i 2011. I junt amb aquesta pèr- dua de teixit empresarial, la producció va disminuir (-13,1% en el sub- sector de la fusta i -3,3% en el del moble), després de quatre anys de fortes caigudes i com a conseqüència principalment de l’aturada del sector immobiliari. Les empreses catalanes van aconseguir augmentar les exportacions un 3,2%, fet que va permetre evitar una major caiguda en la producció. Per la seva banda, les importacions van disminuir un - 10,9% Variables Fusta Moble Producció - - - Ocupació - - - - Preus + = Exportacions + + Importacions - - - Evolució l’any 2012 Subsector de la fusta Fabricació d'envasos i altres productes de fusta Serrada i planejament de la fusta (CCAE 161) Fabricació d'envasos i embalatges de fusta (CCAE 1624) Fabricació d'altres productes de fusta; fabricació de productes de suro, cistelleria i esparteria (CCAE 1629) Fabricació de taulers de fusta i fusteria per construcció Fabricació de fulloles i taulers de fusta (CCAE 1621) Fabricació de terres de fusta (CCAE 1622) Fabricació d'altres estructures de fusta i peces de fusteria i ebenisteria per a la construcció, excepte els terres de fusta (CCAE 1623) Subsector del moble Fabricació de mobles d'oficina i d'establiments comercials (CCAE 3101) Fabricació de mobles de cuina (CCAE 3102) Fabricació de matalassos (CCAE 3103) Classificació del sector de la fusta i el moble
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 69 Catalunya és una de les comunitats autònomes amb més ocupats en aquest sector però, tot i amb això, el sector de la fusta i el moble té unes dimensions més aviat modestes a casa nostra. Segons la Encuesta Indus- trial de Empresas (EIE)1, la seva dimensió, mesurada en termes d’ocupació (17.100 persones), de xifra de nego- ci (1.700 milions d’euros) i de VAB a preus bàsics (576 milions d’euros), és bastant reduïda i el converteix en un dels sectors més petits de la nostra indústria (dins una classificació amb 19 agrupacions sectorials). El sector de la fusta i el moble català presenta una es- tructura molt atomitzada: amb un pes petit, és un dels sectors amb més establiments (2.500). Aquesta estructu- ra és resultat de l’origen familiar de les empreses, les baixes barreres d’entrada dels nous productors, l’escassa participació del capital estranger i la possibili- tat d’organitzar-se en districtes industrials, cosa que permet aprofitar les economies d’escala. Només l’1% dels establiments de fusta i moble tenen 50 ocupats o més i la dimensió mitjana dels establiments és de 6,8 ocupats. Aquestes magnituds resulten inferiors conside- rablement a les d’altres sectors industrials de la indústria en conjunt (5,9% d’empreses amb 50 ocupats o més i dimensió mitjana de 17,4 ocupats). La rendibilitat del sector de la fusta i moble (calculada com el resultat de l’exercici sobre el volum de negoci) el 2011, últim any amb dades disponibles, va assolir un mínim, amb una caiguda interanual del -2,8%. La pro- ductivitat aparent del treball (VAB per hora treballada) és d’uns 19,7 euros, és a dir la meitat de la productivitat de la indústria en conjunt (dades de 2011). L’esforç innovador en el sector del moble es pot consi- derar modest amb relació al conjunt de la indústria. El 2010, la inversió en R+D interna fou de 3 milions d’euros (un 0,3% sobre el total de la indústria catalana), cosa que suposà un notable descens respecte el 2009, d’acord amb l’actual conjuntura econòmica. Pel que fa als resultats de la innovació, aquest sector va sol·licitar a la European Patent Office 1,2 patents per milió d’habitants el 2009, més del doble que les sol·licituds del sector al conjunt de l’Estat, però molt inferior a l’any anterior. El subsector del moble representa aproximadament la meitat del sector de la fusta i moble. Destaquen les branques de la producció de mobles de fusta per a dormitoris, menjadors i sales d'estar (11,8%) i la fabrica- ció de mobles metàl·lics no classificats en altres apar- tats (11,2%). La primera i segona transformació de la fusta representen al voltant d’una quarta part del sector cadascuna i integren activitats com la producció de paletes, paletes caixa i altres plataformes per a càrrega (6%) i la producció de finestres, balcons, portes i llindars i els bastiments (5,8%) (Encuesta Industrial de Productos, EIP 2011). Pel que fa a la distribució territorial del subsector de la fusta, les empreses es concentren, sobretot, a les com- arques del Berguedà i Osona. Destaquen empreses de El sector a Catalunya Pes específic del sector sobre el conjunt de la indústria catalana Número d’empreses (2012) 10,8% Afiliats a la Seguretat Social (2012) 2,7% Import net de la xifra de negocis (2011) 1,3% Exportacions (2012) 1,1% Font:: EIE, INSS Datacomex i DIRCE Pes del sector català sobre el conjunt d’Espanya Número d’empreses (2012) 15,5% Afiliats a la Seguretat Social (2012) 9,8% Import net de la xifra de negocis (2011) 14,6% Exportacions (2012) 24,8% Font:: EIE, INSS Datacomex i DIRCE Volum de negoci. Any 2011 Milions d’euros i percentatge Font: EIE Ocupats en cada subsector. Any 2011 Nombre i percentatge Font: EIE Mobles; 8.686; 51% Envasos i d'altr es pr oductes def ustai sur o; 3.499; 20% Taules def ustai f uster iaper a constr ucció; 4.914; 29% Mobles; 833; 48% Envasos i d'altr es pr oductes def ustai sur o; 500; 29% Taules def ustai f uster iaper a constr ucció; 401; 23%
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 70 pròpia naturalesa de la fusta i per tant no és una decisió de producció. L'oro- grafia i la climatologia del nostre país no afavoreixen la generació d’una fusta de qualitat i en dificulten la me- canització, la qual cosa genera un desavantatge competitiu i un encari- ment de les primeres matèries, que cal anar a buscar a fora. Aquest des- avantatge s’agreuja amb els fre- qüents incendis que pateix el nostre país ––es diu que sovint els costos derivats del transport de la fusta cre- mada superen el valor del producte. Per aquestes raons, les importacions de fusta són molt rellevants. Pel què fa al capital, es calcula que actualment la capacitat instal·lada només s’està utilitzant al 60% en aquest sector, la qual cosa dificulta que es pugui amortitzar la inversió realitzada (AITIM, 2011). Evolució del sector el 2012 Internacional El sector de la fusta i el moble a la UE- 27 està constituït per unes 314.000 empreses i un milió de treballadors, que generen un VAB d’uns 61.000 milions d’euros i una xifra de negoci de quasi 212.000 milions d’euros (SBS 2010). Després de les caigudes de la pro- ducció el 2008 i 2009, els anys 2010 i 2011 l’IPI de la UE va mostrar un com- el respecte per la salut del consumi- dor. Algunes veus del sector posen de manifest que la reduïda dimensió de les empreses en aquest sector dificul- ta la seva competitivitat i destaquen la importància de guanyar dimensió a través d’establir aliances amb altres empreses, fusions o adquisicions, cre- ació d’ens participats o unions tem- porals d’empreses (Confemadera, 2009). L’estructura de costos del sector de la fusta i el moble ve determinada prin- cipalment pel factor humà i les prime- res matèries. El factor treball suposa entre un 20 i un 30% dels costos, se- gons el producte. Aquest subsector és molt intensiu en mà d’obra, per la qual cosa el sector està exposat a una forta competència dels països de l’est d’Europa i els països asiàtics amb uns salaris molt inferiors als nostres. El sector ha patit una important pèrdua d'ocupació a causa de la caiguda de l'activitat en el sector de construc- ció. El treballador representatiu d'a- quest sector és un home jove, de na- cionalitat espanyola i amb un baix nivell de qualificació, que té un con- tracte fix i treballa a jornada comple- ta (EPA). Segons l’OIM, la manca de coneixements específics dificulta la competitivitat del sector. Pel que fa a les matèries primeres, la fusta base representa entre el 35 i el 50% dels costos de fabricació. El valor de la matèria primera depèn de la a col·lectivitats, com per exemple, els hotels). Pel què fa a l’oferta, el sector del moble també està sotmès a una ele- vada pressió per part d’altres produc- tors. Així, a part de la pressió que exer- ceixen els tradicionals competidors europeus (Itàlia, Alemanya, Portugal, França) amb productes de major diferenciació, qualitat i disseny, els productors catalans estan subjectes a la competència exercida pels pro- ductors de l'Europa de l’Est, la Xina i el Sud-est asiàtic. També existeix pressió per la creixent concentració en el sector de la distribució i per les políti- ques mediambientals. Pel què fa a la fusta, Confemadera posa de relleu que el producte espa- nyol ha anat perdent quota de mer- cat davant les importacions, cosa que es deu en part al fet que el pro- ducte ofert no s’adapta a la deman- da dels consumidors. Existeix una pres- sió creixent sobre el compliment d’estàndards europeus i internacio- nals, per exemple, amb relació a les dimensions, la seguretat, els acabats o la sostenibilitat. Per tant, la normalització és clau per a la competitivitat dels productes en el mercat exterior. L’Observatorio Indus- trial de la Madera (OIM) posa de ma- nifest la importància de desenvolupar productes que reuneixin propietats com la seguretat contra incendis, la resistència i durabilitat, la protecció davant l’agressió d’insectes o fongs i més de 100 treballadors com Encofrados J. Alsina, Al- berch o Serradora Boix, l’última de les quals és de capi- tal portuguès. Dins aquest grup d’empreses mitjanes cal lamentar el tancament de Tradema. El grau de con- centració és relativament baix amb relació amb altres sectors manufacturers (els 5 establiments més grans concentren el 9,2% de l’ocupació i el 16,1% del volum de negoci). Quant al subsector del moble, geogràficament, l’activitat està molt concentrada a les comarques del Montsià, on destaca el municipi de la Sénia, i al Vallès Oriental, on destaca La Garriga, considerades clústers del mobiliari a Catalunya. Les empreses arriben a unes dimensions més grans que al subsector de la fusta. Des- taquen les catalanes Ros-1, Figueras International Sea- ting, Carré Furniture i Kettal; destaca també Alvic, d’origen andalús però amb fàbrica a Vic. Dins d’aquest grup es va produir el tancament de Naturantaix. El sub- sector del moble presenta també una baixa concentra- ció (els 5 establiments més grans concentren el 9,2% de l’ocupació i el 18,7% del volum de negoci). No obstant això, la destrucció dels productors més petits, tant al sector de la fusta com al del moble, fa que la concen- tració hagi augmentat una mica. Per la seva banda, la indústria de la fabricació per en- càrrec està integrada per més d’un miler de tallers de dimensió molt reduïda, que es troben dispersos per tot el territori català i s’especialitzen en fabricació artesa- na. 1 Les dades de l’Encuesta Industrial de Empresas no permeten distingir entre les activitats de suro, cistelleria i esparteria de les activitats de fusta dins del grup CCAE 1629, tot i que només les últimes constitueixen l’objecte d’aquest capítol
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 71 Espanya El sector de la fusta i el moble té un pes relativament petit sobre el con- junt de la indústria espanyola: dóna feina a quasi 127.000 persones (un 6,2% del total de la indústria), té un volum de negoci d’uns 12.000 milions d’euros (2,1%) i un VAB d’uns 4.500 milions d’euros (4,2%). El 2012, hi havia unes 16.800 empreses amb assalariats, de les quals, només l’1,5% eren mitjanes o grans (més de 50 treballadors). La situació econòmi- ca va fer disminuir el nombre d’empreses un -7,6% (DIRCE). exercit durant el 2011 sobre els preus de producció: el preu del barril de cru Brent va augmentar un 1,6% (interanual desembre FMI). Les darreres dades disponibles mos- tren que tant les exportacions com les importacions van créixer per segon any consecutiu (un 8,3% i un 3,5% respectivament). El sector de la fusta i el moble europeu va presentar un superàvit de 5.240 milions d’euros a la balança comercial i la taxa de cober- tura se situà lleugerament per damunt de l’equilibri (108%). portament relativament més favora- ble. Però el 2012 es registrà una nova reducció de la producció de fusta (- 4,2%) i moble (-6,3%). Europa repre- senta al voltant d’una cinquena part de la producció mundial i ha perdut pes considerablement al llarg de l’última dècada. Els principals produc- tors mundials de moble són la Xina (31%), els Estats Units (14%), Itàlia (7%), Alemanya (6%), Índia, Japó, França i Polònia (CSIL). Els preus industrials van continuar crei- xent el 2012 (un 0,9% i un 1,9% a la fusta i el moble respectivament), se- guint la tònica dels anys anteriors. El preu dels carburants va afluixar relati- vament la gran pressió que havia Indústries de la fusta, suro, cistelleria i fabricació de mobles (CCAE 16 i 31) Indiscadors de curt termini Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total Indústria Catalunya/ Espanya 2011 2012 2011 2012 2011-2012 2012 2012 Afiliats a la Seguretat Social 14.588 12.749 148.262 130.637 -12,6% 2,7% 9,8% Número d'empreses amb assalariats 2.793 2.602 18.183 16.803 -6,8% 10,8% 15,5% Empreses amb >= 50 assalariats 26 26 272 254 0,0% 2,0% 10,2% Índex de producció industrial (var anual) n.d. n.d. -7,7% -14,1% - - - Índex de preus industrials (var anual) n.d. n.d. 1,3% 1,0% - - - Importacions (MEUR) 950,3 846,6 3.219,2 2.735,2 -10,9% 1,5% 31,0% Exportacions (MEUR) 580,2 598,9 2.463,6 2.415,1 3,2% 1,1% 24,8% Saldo (MEUR) -370,1 -247,7 -755,6 -320,0 - - - Taxa de cobertura 61,1% 70,7% 76,5% 88,3% - - - Indiscadors estructurals Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total Indústria Catalunya/ Espanya 2011 2012 2011 2012 2011-2012 2012 2012 Persones ocupades 20.349 17.099 146.254 127.724 -16,0% 3,9% 13,4% Import net xifra de negoci 2.119,3 1.734,9 13.183,5 11.886,5 -18,1% 1,3% 14,6% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 763,6 575,9 4.706,2 4.469,0 -24,6% 2,0% 17,1% Despeses de personal (MEUR) 560,4 482,6 3.639,0 3.293,8 -13,9% 2,7% 14,7% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 54,0 33,1 391,6 355,3 -38,8% 0,7% 9,3% Consums intermedis (MEUR) 1.342,6 1.128,1 8.602,5 8.017,2 -16,0% 1,3% 14,1% Resultat de l'exercici (MEUR) 1,4 -48,4 -232,4 -450,4 -3519,7% -1,3% 10,8% Resultat de l'exercici / volum de negoci 0,1% -2,8% -1,8% -3,8% - -1,0 0,7 Productivitat aparent treball (VAB en € / hora) 22,1 19,7 18,7 20,4 -10,6% 0,5 1,0 Vendes realitzades a l'estranger 15,8% 22,4% n.d. n.d. - 0,8 - Nota: EIE: en el cas de Catalunya, el sector 16 (Fusta, suro i cistelleria) inclou el 1629, que en part correspon als productes de suro; el VAB es calcula a cost de factors; els consums intermedis es calculen com la suma de matèries primeres, altres aprovisionaments, treballs fets per altres empreses i serveis exteriors; el VAB d'Espanya i les dades sobre despesa i personal en R+D fan referència als anys 2009 i 2010 (dades SBS); les patents inclouen el grup CIF 47: mobiliari; articles o aparells d'ús domèstic; molinets de cafè, molinets d'espècies i aspiradors i fan referència als anys 2008 i 2009; EPF: el consum en el cas d'Espanya correspon als anys 2010 i 2011; "n.d." significa dada no disponible Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupació; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); EPF (Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovación Tecnológica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Ides- cat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat)
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 72 Dins d’aquesta profunda contracció del sector, els afiliats a la Seguretat Social (el 2,7% de la indústria) també es van reduir (un 12,6%, que s’afegeix a les davallades del 2010 i 2011, supe- riors a un 9% cada any). L’ajuntament de la Sénia posa de manifest que les fàbriques de fusta i moble del Montsià han sofert 52 ERO des que va comen- çar la crisi, els quals han afectat 1.160 ocupats. La producció (IPI) va caure, en con- junt, menys intensament que a l’Estat (un 13,1% la fusta i un 3,3% el moble), seguint la tendència del període 2007-2011. Les vendes a l’estranger en el sector de la fusta i moble suposen aproxima- dament un 22,4% del volum de nego- ci (EIE). La contracció del consum de béns duradors a Catalunya, més in- milions i la taxa de cobertura se situà en un 88%. Per tant, en el cas espa- nyol no es pot dir que les vendes al merçt exterior hagin contribuït a es- morteir la caiguda de la producció. Catalunya El 2012, el sector de la fusta i el moble (CCAE 16 i 31) a Catalunya estava format per unes 2.600 empreses (11% de la indústria manufacturera). Les empreses van patir intensament la crisi econòmica i es van reduir un 6,8%, xifra que indica que varen desa- parèixer o varen deixar de tenir assa- lariats; aquesta disminució s’afegí a les intenses reduccions del 2010 i 2011 i afectà especialment a les empreses petites (menys de 50 assalariats) (DIRCE). La producció industrial va caure un 14% el 2012, molt més intensament que a la UE, i després de quatre anys amb profundes disminucions. Segons l’Instituto Tecnologico del Mueble, Madera, Embalaje y Afines (AIDIMA), la recuperació en el subsector del moble trigarà més del què es preveia inicialment com a conseqüència de la contracció del consum i els proble- mes estructurals dels models de nego- ci. Les importacions de fusta i moble de l’Estat van disminuir un -15% el 2012, en consonància amb la disminució generalitzada del consum; però les exportacions no van tenir massa bon comportament i van disminuir un 2%; així el dèficit de la balança comercial espanyola va disminuir fins als 320 Indústria de la fusta i el suro (CCAE 16) Indiscadors de curt termini Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total Indústria Catalunya/ Espanya 2011 2012 2011 2012 2011-2012 2012 2012 Afiliats a la Seguretat Social 7.556 6.610 71.059 63.476 -12,5% 51,8% 10,4% Número d'empreses amb assalariats 1.407 1.336 8.345 7.763 -5,0% 51,3% 17,2% Empreses amb >= 50 assalariats 8 8 107 105 0,0% 30,8% 7,6% Índex de producció industrial (var anual) -7,6% -13,1% -5,3% -13,9% - - - Índex de preus industrials (var anual) 5,4% 1,4% 1,7% 0,6% - - - Importacions (MEUR) 266,2 224,7 1.212,7 994,7 -15,6% 26,5% 22,6% Exportacions (MEUR) 212,6 224,5 1.174,1 1.133,8 5,6% 37,5% 19,8% Saldo (MEUR) -53,6 -0,1 -38,6 139,1 - - - Taxa de cobertura 79,9% 99,9% 96,8% 114,0% - - - Indiscadors estructurals Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total Indústria Catalunya/ Espanya 2011 2012 2011 2012 2011-2012 2012 2012 Persones ocupades 9.394 8.413 63.410 57.484 -10,4% 49,2% 14,6% Import net xifra de negoci 1.008,7 901,7 6.578,1 6.224,1 -10,6% 52,0% 14,5% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 322,9 278,9 2.199,3 2.047,0 -13,6% 48,4% 15,8% Despeses de personal (MEUR) 256,1 232,8 1.584,3 1.479,2 -9,1% 48,2% 15,7% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 26,4 17,2 207,6 207,6 -34,9% 52,0% 8,3% Consums intermedis (MEUR) 649,8 602,1 4.405,6 4.329,4 -7,3% 53,4% 13,9% Resultat de l'exercici (MEUR) -9,5 -22,2 -80,3 -229,6 134,9% 45,9% 9,7% Resultat de l'exercici / volum de negoci -0,9% -2,5% -1,2% -3,7% - 0,9 0,7 Productivitat aparent treball (VAB en € / hora) 20,0 19,4 20,2 20,9 -2,7% 1,0 0,9 Vendes realitzades a l'estranger 16,1% 19,2% n.d. n.d. - 0,9 - Nota: les dades sobre afiliats a la SS, número d'empreses, IPI, IPRI inclouen el subsector suro, que no és objecte d'estudi d'aquest capítol Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupació; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); EPF (Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovación Tecnológica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Ides- cat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat)
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 73 UE van créixer un 17%. Les exportaci- ons extracomunitàries representen el 35% i van destinades sobretot a l’Àsia (12,4%). Però la contracció del consum també va fer que les importacions disminuïs- sin un 15,6%, seguint la tònica del 2011, tant pel què fa a les intracomu- nitàries (-13%) com les extracomunità- ries (-23%). Amb tot, la balança co- mercial del sector de la fusta va que- dar equilibrada, fet que suposa una considerable millora respecte a l’any anterior. Dins del subsector de la fusta, es pot distingir entre el segment de la fabri- cació d’envasos i altres productes de fusta i suro i el segment de la fabrica- ció de taulers de fusta i fusteria per la construcció.  Segment de la fabricació d’envasos i d’altres productes de fusta i suro Aquest segment industrial inclou la serrada i planejament de la fusta (CCAE 161), la fabricació d'envasos i embalatges de fusta (CCAE 1624) i la fabricació d'altres productes de fusta, suro, cistelleria i esparteria (CCAE 1629). La majoria de fonts de dades disponibles no permeten distingir els productes fabricats amb fusta de la resta de materials en aquesta indús- tria CCAE 1629, però segons l’Enques- ta Industrial de Productes (EIP), els productes de fusta representen el 31% del total i la resta correspon a la fabri- cació de productes de suro i altres materials. Les activitats d’aquest segment do- nen feina a unes 3.500 persones (un 20,5% del sector de la fusta i el mo- ble), generen un volum de negoci de els marges dels fabricants de mobles poden haver reduït els seus marges. Evolució dels subsectors el 2012 Subsector de la fusta El 2012, al subsector de la fusta (CCAE 16) hi havia unes 1.330 empreses, cosa que representa la meitat del sector de la fusta i el moble. El nom- bre d’empreses va disminuir un 5%, fet que no afectà les empreses amb més de 50 assalariats, que tenen un pes petit; però aquesta reducció s’afegeix a la d’anys anteriors (DIRCE). El subsector de la fusta tenia uns 6.600 afiliats a la Seguretat Social, un 12,5% menys que el 2011, i seguint la tendència a la destrucció d’ocupació dels últims anys. El fort impacte de la crisi en aquest sector va fer caure la producció (IPI) un 13% i ja acumula pràcticament sis anys de disminució ininterrompuda. La producció espanyola va mostrar un comportament anàleg. Només el 19% de la producció de fusta s’exporta, de manera que la reducció de la demanda interna és la principal causa de la disminució de la produc- ció. L’augment de les exportacions (+5,6%) va evitar una major davallada de la producció. El 65% de les exportacions van anar destinades a països de la UE27, entre els quals destaquen França (31%), Portugal (12%) i Itàlia (11,5%). Les ex- portacions intracomunitàries es varen mantenir pràcticament estables, mentre que les destinades fora de la béns duradors a Catalunya, més in- tensa que el 2011, es va aconseguir compensar en part augmentant les exportacions un 3,2%, a diferència de l’Estat. Les exportacions catalanes van significar només un 1,1% del total de les exportacions manufactureres, però un 25% de les exportacions espa- nyoles en aquest sector, per damunt del pes que hi té Catalunya. Les vendes de fusta i moble a l’exterior van anar destinades majori- tàriament als països comunitaris (67%): França (28%), Portugal (14%) i Itàlia (7,8%). Les exportacions dins la UE-27 no van créixer, però a la resta del món van augmentar un 10,1%, tant pel què fa a les destinades a Àfrica (+26%), com les dirigides a Àsia (+13,5%) o Amèrica (+8,8%). La reducció del consum també afec- tà les importacions, que van baixar novament més d’un 10%. Malgrat la greu situació d’aquest sector, el nos- tre país segueix essent molt més im- portador de fusta i moble que no pas exportador. Però cal destacar els esforços realitzats en matèria d’exportació: el dèficit de la balança comercial va millorar un 33% i se situà en 250 milions d’euros. Pel què fa a les importacions de fusta i mobles, el 68% s’originà a la UE-27 i concretament a Alemanya (13,4%), Itàlia (10,2%), Portugal (8,7%), França (8,5%) i països de l’est d’Europa (19% sobretot pel què fa al moble), entre els quals destaca Polònia (7%), Roma- nia i Lituània. Les importacions provi- nents de la resta del món (32%) s’originaren sobretot a la Xina (19,4%) i altres països asiàtics. Durant el 2012, les importacions de dins de la UE es van reduir un 12,3% i les de fora, un 7,8%. Els preus de la fusta a les llotges de contractació i mercat en origen de Vic i Girona el 2012 van ser molt sem- blants als preus del 2011 (excepte la fusta de faig, que va pujar). Els preus industrials (IPRI) de la fusta es van incrementar un modest 1,4%, com a conseqüència de l’encariment mode- rat del petroli durant aquest darrer any, entre d’altres. No obstant això, la pujada de preu de la fusta no sembla que s’hagi traslladat als mobles ja que van créixer només un 0,3%. Per tant, Fabricació d’envasos i d’altres productes de fusta i suro (CCAE 161, 1624 i 1629) Any 2011 Percentatge Segment Espanya Paletes, paletes caixa i d’altres plataformes per a càrrega, de fusta 30,5% 18,9% Altres envasos i embalatges de fusta i els components 20,3% 14,9% Marcs de fusta, components per a paraigües i bastons; altres 16,7% 17,8% 11,2% 7,9% Font: EIP, Enquesta industrial de productes (INE) Fusta serrada o tallada de gruix > 6 mm; travesses de fusta sense impregnar per a vies fèrries
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 74 Els principals productes fabricats dins aquest segment són els que es mos- tren a la taula, que suposen tres quar- tes parts del total. El 2012, la indústria de la serrada i planejament de la fusta (CCAE 161) a Catalunya estava formada per 94 petita amb relació al total de la indús- tria (17 ocupats per establiment). Aquest segment presenta una baixa concentració: els 5 establiments més grans aglutinen el 12,2% de l’ocupació i el 18,7% del volum de negoci (EIE). 500 milions d’euros i un VAB d’uns 150 milions (un 29% i un 26% respectiva- ment). A més, Catalunya representa aproximadament la cinquena part de la producció espanyola (EIE). La dimensió mitjana és de 8,6 ocupats per establiment, xifra relativament Fabricació d’envasos i d’altres productes de fusta (CCAE 161, 1624 i 1629) Indiscadors de curt termini Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total Indústria Catalunya/ Espanya 2011 2012 2011 2012 2011-2012 2012 2012 Número d'empreses amb assalariats 98 94 962 920 -4,1% 3,6% 10,2% Empreses amb >= 50 assalariats 1 1 9 10 0,0% 3,8% 10,0% Índex de producció industrial (var anual) n.d. n.d. 4,0% -16,0% - - - Índex de preus industrials (var anual) n.d. n.d. 3,9% 1,2% - - - Importacions (MEUR) 58,2 43,8 400,8 287,0 -24,8% 5,2% 15,3% Exportacions (MEUR) 15,7 19,7 113,2 113,1 25,4% 3,3% 17,4% Saldo (MEUR) -42,5 -24,1 -287,6 -173,8 - - - Taxa de cobertura 27,0% 45,0% 28,2% 39,4% - - - Fabricació d'envasos i embalatges (CCAE 1624) Índex de producció industrial (var anual) n.d. n.d. 7,3% -2,1% - - - Índex de preus industrials (var anual) n.d. n.d. 1,5% 0,3% - - - Importacions (MEUR) 17,9 23,2 79,2 74,2 29,7% 2,7% 31,2% Exportacions (MEUR) 12,1 13,0 77,7 85,4 7,8% 2,2% 15,2% Saldo (MEUR) -5,8 -10,2 -1,5 11,2 - - - Taxa de cobertura 67,5% 56,1% 98,1% 115,1% - - - Fabricació d'altres productes de fusta; fabricació de productes de suro, cistelleria i esparteria (CCAE 1629) Índex de producció industrial (var anual) n.d. n.d. -4,7% -12,1% - - - Índex de preus industrials (var anual) n.d. n.d. 2,2% 1,8% - - - Indiscadors estructurals Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total Indústria Catalunya/ Espanya 2011 2012 2011 2012 2011-2012 2012 2012 Persones ocupades 3.762 3.499 22.108 21.034 -7,0% 20,5% 16,6% Import net xifra de negoci 549,2 500,4 2.557,6 2.531,3 -8,9% 28,8% 19,8% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 155,7 150,1 780,6 795,4 -3,6% 26,1% 19,6% Despeses de personal (MEUR) 109,1 101,4 542,8 528,1 -7,0% 21,0% 19,2% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 19,8 10,5 116,0 109,4 -47,0% 31,8% 9,6% Consums intermedis (MEUR) 376,7 344,1 1.733,7 1.796,0 -8,6% 30,5% 19,2% Resultat de l'exercici (MEUR) 9,2 8,0 43,8 5,3 -12,4% -16,6% 150,8% Resultat de l'exercici / volum de negoci 1,7% 1,6% 1,7% 0,2% - -0,6 7,6 Productivitat aparent treball (VAB en € / hora) 23,9 25,0 20,4 21,9 4,5% 1,3 1,1 Vendes realitzades a l'estranger 22,4% 25,4% n.d. n.d. - 1,1 - Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupació; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); EPF (Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovación Tecnológica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Ides- cat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat)
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 75 Fabricació d’envasos i d’altres productes de fusta (CCAE 161, 1624 i 1629) Indiscadors de curt termini Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total Indústria Catalunya/ Espanya 2011 2012 2011 2012 2011-2012 2012 2012 Fabricació de fulloles i taulers de fusta (CCAE 1621) Índex de producció industrial (var anual) n.d. n.d. -5,6% -10,0% - - - Índex de preus industrials (var anual) n.d. n.d. 2,6% 1,8% - - - Importacions (MEUR) 54,0 46,3 336,6 299,8 -14,2% 5,5% 15,4% Exportacions (MEUR) 34,4 40,8 603,4 574,0 18,7% 6,8% 7,1% Saldo (MEUR) -19,6 -5,5 266,8 274,2 - - - Taxa de cobertura 63,7% 88,2% 179,3% 191,5% - - - Fabricació de terres de fusta (CCAE 1622) Índex de producció industrial (var anual) n.d. n.d. 7,8% -36,0% - - - Importacions (MEUR) 8,9 6,5 32,0 23,7 -26,6% 0,8% 27,5% Exportacions (MEUR) 1,1 1,3 23,8 20,9 22,9% 0,2% 6,2% Saldo (MEUR) -7,8 -5,2 -8,2 -2,8 - - - Taxa de cobertura 11,9% 20,0% 74,3% 88,1% - - - Fabricació d'altres estructures de fusta i peces de fusteria i ebenisteria per a la construcció (CCAE 1623) Índex de producció industrial (var anual) n.d. n.d. -15,0% -26,0% - - - Índex de preus industrials (var anual) n.d. n.d. 0,6% 0,7% - - - Importacions (MEUR) 23,7 21,2 91,7 71,9 -10,7% 2,5% 29,5% Exportacions (MEUR) 29,3 32,2 81,9 79,5 10,0% 5,4% 40,5% Saldo (MEUR) 5,6 11,0 -9,8 7,7 - - - Taxa de cobertura 123,6% 152,1% 89,3% 110,7% - - - Indiscadors estructurals Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total Indústria Catalunya/ Espanya 2011 2012 2011 2012 2011-2012 2012 2012 Número d’establiments 980 904 5.542 5.057 -7,8% 27,9% 16,3% Establiments amb >= 50 ocupats 0,6% 0,6% n.d. n.d. -9,7% 0,0% n.d. Persones ocupades 5.632 4.914 41.302 36.450 -12,7% 28,7% 13,5% Despeses de personal (MEUR) 147,0 131,4 1.041,4 951,0 -10,6% 27,2% 13,8% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 6,6 6,6 91,6 98,2 1,4% 20,1% 6,8% Consums intermedis (MEUR) 273,1 258,0 2.671,9 2.533,5 -5,5% 22,9% 10,2% Resultat de l'exercici (MEUR) -18,6 -30,3 -124,0 -234,9 62,4% 62,5% 12,9% Resultat de l'exercici / volum de negoci -4,1% -7,5% -3,1% -6,4% - 2,7 1,2 Productivitat aparent treball (VAB en € / hora) 17,3 15,5 20,1 20,3 -10,8% 0,8 0,8 Vendes realitzades a l'estranger 8,5% 11,4% n.d. n.d. - 0,5 - Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupació; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); EPF (Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovación Tecnológica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Ides- cat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat) Import net xifra de negoci 459,5 401,4 4.020,5 3.692,8 -12,7% 23,1% 10,9% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 167,2 128,8 1.418,7 1.251,6 -23,0% 22,4% 13,4%
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 76  Segment de la fabricació de tau- lers de fusta i fusteria per a la cons- trucció Aquest segment inclou la fabricació de fulloles i taulers de fusta (CCAE 1621), terres de fusta (CCAE 1622) i altres estructures de fusta i peces de fusteria i ebenisteria per a la construc- ció (CCAE 1623). Aquestes activitats ocupen uns 4.900 treballadors (29% del sector), generen un volum de negoci de 400 milions i un VAB de 129 milions (un 23% i 22% respectivament). La producció catalana representa una petita part de la producció espa- nyola (EIE). El 2011, aquest segment estava for- mat per uns 900 establiments, un 7,8% menys que l’any anterior, i dels quals només 5 tenien més de 50 ocupats (EIE). La dimensió mitjana dels establi- ments és molt petita (5,4 ocupats per establiment) sobretot en comparació amb la indústria manufacturera (17,4 ocupats), però també amb relació al sector de la fusta i moble. Els 5 establi- ments més grans aglutinen el 13,5% de l’ocupació i el 25% del volum de negoci (EIE). Entre d’altres, la producció d’aquest subsector a Catalunya comprèn els productes esmentats en la taula, que suposen tres quartes parts del total. En el cas de Catalunya no es disposa de dades de producció industrial, però en el cas espanyol, la baixada més important es produí en la fabrica- ció de terres de fusta (-36%), tornant a les importants caigudes del 2010; tam- bé és molt considerable la caiguda del 26% de la producció d’altres es- tructures de fusta i peces de fusteria i ebenisteria per a la construcció; i fi- nalment la que es va produir en la indústria de les fulloles i taulers de fusta (-10%). Aquesta caiguda de la producció està estretament lligada al fet que va empitjorar la balança co- mercial. La producció d’envasos i embalatges té actualment unes bar- reres d'entrada baixes, però a mig termini es preveu que augmentin per les necessitats d’inversió. A més, els envasos de fusta estan sent substituïts per envasos d'altres materials, tendèn- cia que es podria mitigar si els consu- midors demanessin productes més ecològics (OIM, 2009). Pel què fa a la indústria de fabricació d'altres productes de fusta, suro, ciste- lleria i esparteria (CCAE 1629), l’IPI espanyol va disminuir un 12,1%. A l’Estat, igual que a Catalunya, la fusta representa un terç de la producció d’aquesta indústria CCAE 1629. Els preus industrials van créixer subtil- ment a les tres indústries que formen aquest segment de la fabricació d’envasos i altres productes de fusta i suro. La productivitat aparent del treball (VAB per hora) d’aquest segment (CCAE 161, 1624 i 1629) assolí els 25 euros, una mica superior al conjunt del sector de la fusta i el moble. Les despeses de personal van suposar uns 17 euros per hora, bastant inferiors a la productivitat que presenta aquest segment (EIE). empreses, de les quals només una era mitjana o gran; el 4% de les empreses petites va tancar o es va quedar sen- se assalariats. En general es tracta d’empreses familiars de llarga tradició i moltes d'elles tenen la seva pròpia explotació forestal associada (OIM, 2009). La producció a la indústria de la ser- rada i planejament de la fusta (CCAE 161) va disminuir un 16% al conjunt de l’Estat, malgrat que als dos últims anys havia evolucionat positivament. No es disposa de dades sobre l’IPI per a Catalunya, però se’n podria esperar un comportament una mica millor que al conjunt de l’Estat, doncs les exportacions catalanes van augmen- tar un 25,4%, mentre que a l’Estat es varen mantenir constants. Les expor- tacions són sobretot intracomunitàries (81%), però cal destacar l’increment de les destinades fora de la UE27 (41,8%). Les importacions es van reduir un altre 25%, de manera que la taxa de cobertura va millorar sensiblement. La indústria de la serrada i planeja- ment té una forta amenaça de substi- tució pels corresponents productes d'importació, més competitius i/o amb millor grau de classificació (OIM 2009). La producció d’envasos i embalatges (CCAE 1624) a Espanya també va disminuir (-2,1%), seguint la tendència baixista que registra des de 2008. No es disposa de dades de l’IPI per a Catalunya però s’estima que la pro- ducció va disminuir en aquesta indús- tria, en què les exportacions van aug- mentar un 7,8%, xifra que difícilment pot arribar a compensar la contrac- ció en el mercat domèstic. El 64,6% de les exportacions foren intracomuni- tàries i van anar destinades sobretot a Alemanya (22%) i Portugal (14%); un altre 29% va anar a parar a l’Àsia. Les importacions van augmentar molt (30%), recuperant els nivells del 2010, Fabricació de taulers de fusta i fusteria per a la construcció (CCAE 1621-1623) Any 2011 Percentatge Segment Espanya Finestres, balcons i els bastiments, portes i els bastiments i llindars, de fusta 28,1 9,6 Taules de partícules de fusta, OBS i wafeboard 28,7 11,0 Construccions prefabricades de fusta 16,1 24,0 Font: EIP, Enquesta industrial de productes (INE) Fabricació de mobles (CCAE 31) Any 2011 Percentatge Segment Espanya Mobles de fusta per a dormitoris, menjadors i sales d’estar 19,7 14,7 Mobles metàl·lics no classificats en altres apartats 18,8 31,7 Seients (excepte els transformables en llit) 8,0 21,5 Font: EIP, Enquesta industrial de productes (INE) Components de mobles excepte de seients 11,4 13,6
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 77 països de la UE, mentre que la resta van ser extracomunitàries, entre les quals les asiàtiques suposaren un 30% del total. Cal destacar l’important esforç que s’ha fet en aquesta indús- tria pel què fa a les vendes fora de la UE27 (41,6%). Les exportacions de terres de fusta (CCAE 1622) van créixer un 23% l’any 2012 i les importacions van disminuir (27%); aquestes variacions suposen poc exportador (11%), les vendes a l’exterior van compensar en part la reducció de les vendes al mercat domèstic. A la indústria de fulloles i taulers de fusta (CCAE 1621), les exportacions van créixer un 19% i les importacions van disminuir un 14%; com a resultat, la taxa de cobertura millorà per arri- bar a quasi el 90%. Un 44% de les ex- portacions varen anar destinades a sector de la construcció, que segueix la seva tendència negativa. En el cas de Catalunya, caldria espe- rar un comportament millor de la pro- ducció que a l’Estat. Ho recolza el fet que a casa nostra les exportacions van augmentar considerablement i el sector exterior es mostrà molt més dinàmic que el 2011, mentre que a l’Estat les exportacions no varen aug- mentar; si bé es tracta d’un segment Fabricació de mobles (CCAE 31) Indiscadors de curt termini Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total Indústria Catalunya/ Espanya 2011 2012 2011 2012 2011-2012 2012 2012 Afiliats a la Seguretat Social 7.032 6.139 77.203 67.161 -12,7% 48,2% 9,1% Número d'empreses amb assalariats 1.386 1.266 9.838 9.040 -8,7% 48,7% 14,0% Empreses amb >= 50 assalariats 18 18 165 149 0,0% 69,2% 12,1% Índex de producció industrial (var anual) -7,2% -3,3% -9,4% -14,2% - - - Fabr. mobles d'oficina i d'establiments comercials n.d. n.d. -4,7% -16,8% - - - Fabricació de mobles de cuina n.d. n.d. -14,1% -21,4% - - - Fabricació de matalassos n.d. n.d. -13,2% -17,4% - - - Fabricació d'altres tipus de mobles n.d. n.d. -8,1% -12,7% - - - Índex de preus industrials (var anual) 1,4% 0,3% 1,3% 0,7% - - - Importacions (MEUR) 684,1 622,0 2.006,5 1.740,5 -9,1% 73,5% 35,7% Exportacions (MEUR) 367,5 374,4 1.289,5 1.281,3 1,9% 62,5% 29,2% Saldo (MEUR) -316,5 -247,5 -717,0 -459,2 - - - Taxa de cobertura 53,7% 60,2% 64,3% 73,6% - - - Indiscadors estructurals Catalunya Variació Catalunya % Total Indústria Catalunya/ Espanya 2011 2012 2011 2012 2011-2012 2012 2012 Persones ocupades 10.955 8.686 82.844 70.240 -20,7% 50,8% 12,4% Import net xifra de negoci (MEUR) 1.110,6 833,2 6.605,4 5.662,4 -25,0% 48,0% 14,7% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 440,7 296,9 2.506,9 2.422,0 -32,6% 51,6% 18,2% Despeses de personal (MEUR) 304,3 249,8 2.054,7 1.814,6 -17,9% 51,8% 13,8% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 27,6 15,9 184,0 147,7 -42,5% 48,0% 10,8% Consums intermedis (MEUR) 692,8 526,0 4.196,8 3.687,7 -24,1% 46,6% 14,3% Resultat de l'exercici (MEUR) 10,9 -26,2 -152,2 -220,8 -340,6% 54,1% 11,9% Resultat de l'exercici / volum de negoci 1,0% -3,1% -2,3% -3,9% - 1,1 0,8 Productivitat aparent treball (VAB en € / hora) 23,5 20,4 17,6 20,1 -13,1% 1,0 1,0 Despesa interna en R+D / VAB 0,8% 1,0% 1,0% 0,8% - - - Personal en R+D n.d. 0,1 0,8 0,7 - 0,9% 15,4% Personal en R+D / ocupats - 1,2% 0,9% 0,9% - - - Patents sol·licitades a la EPO (per milió habitants) 1,9 1,2 0,9 0,5 -38,1% 5,9% 2,5 Nota: les dades sobre el consum provenen de l'Enquesta de Pressupostos Familiars i fan referència a la despesa dels anys 2010 i 2011 en els grups: mobles i articles de mobiliari (0511), catifes i altres revestiments del terra (0512) i reparació mobles, articles de mobiliari i catifes (0513) Font: DEO, IDESCAT, STS Espanya Vendes realitzades a l'estranger 15,6% 25,9% n.d. n.d. - 1,2 - Despesa interna en R+D (MEUR) 3,4 3,0 24,5 19,8 -12,4% 0,3% 15,1%
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 78 incrementar les exportacions un 1,9%, seguint la tònica feble del 2011. Se- gons Anieme (2012), Catalunya lidera l'exportació de mobiliari (29%), segui- da de la Comunitat Valenciana (22%). Les exportacions catalanes foren ma- joritàriament intracomunitàries (un 68%) i concretament anaren destina- des als països veïns: França (26%) i Portugal (15%). Pel què fa a la resta del món, les exportacions anaren tant a Amèrica (9,4%), com a Àfrica (8,3%) o Àsia (7%) i van augmentar un 6,1%. En canvi, les exportacions intracomu- nitàries es van mantenir estables. La baixada del consum a casa nostra no només afectà la producció cata- lana, sinó també les importacions, que van caure un 9,1%, una magnitud semblant el 2011. Les importacions de mobles varen ser sobretot intracomu- nitàries (65%) i concretament provi- nents dels països de l’est (23%), Itàlia (12,4%) i Alemanya (11,8%). No obs- tant això, és important destacar que un 27% s’originà als països asiàtics (un 21% a la Xina). Al llarg del 2012, les importacions de la UE van baixar un 13% i les de fora, un 3%. La baixada de les importacions va millorar el dèfi- cit comercial i Catalunya va assolir una taxa de cobertura del 60%, de manera que seguim essent un país importador i consumidor de moble més que no pas exportador. El moble va registrar un lleu augment dels preus, tant a Catalunya (0,3%) com a la resta de l’Estat (0,7%). Segu- rament, la repercussió sobre el moble hagués estat més elevada si els fabri- cants no haguessin adoptat estratègi- es de reposicionament en segments de mercat que utilitzen fusta de preu més baix. D’altra banda, els fabri- cants de moble van optar per reduir els seus marges; això va permetre que els preus finals pugessin només l’1,2% (IPC del moble i revestiments de ter- res). La productivitat aparent del treball al subsector del moble és d’uns 20,4 euros per hora, una mica per sobre de la productivitat del sector. Les despeses de personal suposen uns 17,2 euros per hora, lleugerament per damunt de la despesa per al conjunt del sector de la fusta i el moble (EIE). preses, de les quals, el 14% eren mitja- nes o grans. El 8,7% de les empreses va tancar o va deixar de tenir perso- nal afiliat a la Seguretat Social, se- guint la tendència del 2010 i 2011 (DIRCE). La dimensió dels establiments d’aquest subsector és reduïda (7,2 ocupats per establiment) amb relació al conjunt de les manufactures i pre- senta una baixa concentració: els 5 establiments més grans aglutinen el 9,2% de l’ocupació i el 18,7% del vo- lum de negoci (EIE). Els principals productes fabricats dins aquest segment són els que es mos- tren a la taula següent, que suposen un 58% del total. La producció industrial (IPI) en aquest subsector va patir una caiguda del 30% el 2009, tant a Catalunya com a Espanya, com a conseqüència de la crisi del sector immobiliari. Entre el 2010 i el 2012, continuà la tendència a la baixa, tot i que cada vegada amb menys intensitat (12%, 7% i 3,3% respectivament); en el cas espanyol, la producció continuà disminuint a un ritme important, tant pel què fa a mobles de cuina i matalassos, com a mobiliari d’oficina i altres tipus de mo- bles. La disminució de la producció s’explica en bona part pel consum domèstic. El consum de mobles a les llars catalanes fou de 725 milions d’euros l’any 2011, un 10,9% menys que el 2010, que s’afegeix a la reduc- ció dels anys anteriors (-21% en tres anys). Com que els preus pagats pel consumidor van mantenir-se pràctica- ment estables, es pot considerar que la baixada del consum en termes reals fou de l’11,8%; al conjunt d’Espanya, el consum de mobles es va reduir un 9% real (EPF 2011). Però hi ha dos elements que poden haver suavitzat la caiguda de la pro- ducció. D’una banda les exportaci- ons i de l’altra la reorientació del ne- goci en el cas d’algunes empreses des del canal retail al contract, és a dir, passar de produir mobles per a la llar a mobles per a col·lectivitats. Es tracta d’un segment bastant expor- tador amb relació al conjunt del sec- tor de la fusta i el moble (26% de les vendes); però el 2012 només es van una important millora de la balança comercial, que no obstant seguí es- sent molt deficitària (taxa de cobertu- ra del 20%). La meitat de les exporta- cions varen anar destinades als països de la UE, mentre que la resta van ser extracomunitàries: Àsia (21%), Àfrica i Amèrica. Finalment, a la indústria d’altres es- tructures de fusta i peces de fusteria i ebenisteria per a la construcció (CCAE 1623) les exportacions van augmentar un 10% i les importacions es van reduir un 11%, fet que va per- metre millorar el discret saldo positiu de la balança comercial. En aquest segment, la meitat de les exportaci- ons van ser extracomunitàries, entre les quals destaquen les asiàtiques (26,4%). La fusteria industrial (fabricació de portes, finestres i terres de fusta), és un sector atomitzat però en el qual es produeixen concentracions geogràfi- ques molt importants. Aquesta indús- tria té com a fortalesa que el seu pro- ducte és de primera necessitat. No obstant això, la seva feblesa és la dependència d'un únic sector (la construcció), fet que fa necessària la seva internacionalització. La productivitat aparent del treball en aquest segment se situa en uns 15,5 euros per hora, un 20% inferior a la productivitat del sector de la fusta i moble. Les despeses de personal són d’uns 15,8 euros per hora, valor similar a la mitjana del sector de la fusta i el moble (EIE). Subsector del moble El fabricació de mobles (CCAE 31) constitueix un subsector molt arrelat a Catalunya i representa aproximada- ment la meitat del sector de la fusta i el moble. Aquest subsector té uns 6.100 afiliats al règim general de la Seguretat Social que, com el conjunt de la indústria, van disminuir (12,7%); el subsector del moble genera un volum de negoci d’uns 830 milions d’euros i un VAB d’uns 300 milions. Catalunya té un pes al voltant del 15% sobre el conjunt de l’Estat espa- nyol (EIE). El 2012, el subsector del moble a Ca- talunya estava format per 1.260 em-
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 79 La filial espanyola de l’empresa ale- manya Rittal és un fabricant de caixes i armaris per a instal·lacions elèctri- ques, electròniques i de les TIC. Aquesta empresa estudia reorientar el seu negoci per oferir projectes a mida a grans centres de producció de da- des. El canvi suposa passar del con- sum massiu al moble fet a mida i fo- calitzar-se en el sector de les TIC, que ja suposa el 20% de les seves vendes. Tot i el context tant desfavorable, l'empresa de Sabadell, va facturar 27 M€, un 11% més que l'exercici anterior. Pel què fa el subsector de la fusta, Enerfust XXI és un projecte que va sorgir fa quatre anys a Cassà de la Selva fruit de la necessitat que tenien un grup de propietaris i gestors fores- tals de treure rendiment de les estelles de fusta de segona, que només tenen com a sortida la pasta de paper o els aglomerats. Una de les alternatives més atractives és l'aprofitament de les estelles per alimentar plantes de bio- massa. Les traves administratives han impedit que fins aquest moment es pugui endegar el projecte de la plan- ta de biomassa i els propietaris de la fusta han optat per vendre temporal- ment les estelles a una companyia elèctrica italiana. abastir el sud d'Europa. D’altra ban- da, durant el 2012, es va saber que l’empresa sueca obrirà una nova botiga a Tarragona cap a l’estiu de 2015. Els dies 4 i 5 d'octubre de 2012 es van celebrar les V Jornades de Reflexió Estratègica del Moble a Catalunya, dins el marc de les III Jornades d'Im- mersió Estratègica de l'Hàbitat, on van participar-hi empresaris d’altres àmbits del Clúster de l'Hàbitat Català (HabiCAT): il·luminació, tèxtil, aixetes, domòtica i llars de foc. Un dels projectes importants que hi ha sobre la taula és la planta de biomas- sa projectada al polígon de Mataltes de la Sénia, que generaria energia amb els residus del moble. El projecte requereix una inversió de 57 M€. Per la seva banda, diversos municipis de Girona pugnen per captar el nou establiment que Ikea pretén instal·lar a Catalunya i que crearia uns 400 llocs de treball directes. Però l’actual llei del sòl catalana només permet que aquesta gran superfície s’estableixi a Girona capital. No obs- tant, Girona competeix amb un altre candidat a l'altre costat del Pirineu: Perpinyà. Esdeveniments empresa- rials El clúster del moble de la Sénia es troba en una difícil situació, sobretot com a conseqüència de la crisi en el sector de la construcció. En quatre anys, el municipi ha passat de la ple- na ocupació a una taxa d’atur del 35%. Segons dades del Col·lectiu d'Empresaris del Moble, la facturació de les empreses ha caigut un 60%. L’enduriment de la crisi va portar a la principal empresa de mobles de la Sénia, Naturantaix, a tancar. L’empresa Tradema, de Solsona, dedi- cada a la fabricació de taulers i con- glomerats, també va anunciar el tan- cament d’aquesta planta i la seva intenció de traslladar la producció a Linares (Jaén). Tradema, pertany al grup portuguès Sonae, i ha estat du- rant els últims 44 anys l’empresa més important de la comarca. Ikea va engegar un pla pilot en què l'empresa Fluvitex, de Valls, produirà, exclusivament per a la multinacional sueca, tèxtils de la llar (coixins, edre- dons nòrdics i fundes de matalàs) per
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 80 Segons el Centre for Industrial Studies (CSIL), en el seu informe sobre les perspectives del mobiliari, el 2011 la producció mundial es va situar en uns 267.000 milions d’euros. El comerç internacional dels mobles suposa aproximadament l'1% del comerç de manufactures i els principals importadors són els Estats Units, Alemanya, França i el Regne Unit. El comerç va créixer ràpidament fins el 2008 (uns 90.000 milions d’euros), per reduir-se un 19% el 2009 i recuperar- se el 2012 fins al nivell anterior a la crisi. Per el 2013, s’espera un creixement del 4% interanual en termes corrents. En concret, s’espera un important increment de la demanda a Àsia i Amèrica del Sud, un increment modest a Amèrica del Nord i s’espera que continuï l’estancament a Europa, amb l’excepció d’Europa de l’Est.  La situació a Europa Europa Occidental és un actor clau en el sector del moble a nivell mundial, però el seu paper ha canviat molt durant la crisi econòmica mundial, passant de tenir un pes d’aproximadament un terç a un cinquè, tant en termes de producció com de consum. Es preveu que els mercats del sud d’Europa segueixin mostrant taxes de creixement negatives, que els països escandinaus augmentin el consum i que al Regne Unit i països cen- treeuropeus es mantingui estable. A Europa Occidental, els increments de producció es- tan estrictament vinculats a les exportacions. Però els països que abans de la crisi eren exportadors nets de mobiliari (com Àustria, Bèlgica, Luxemburg, França, Grè- cia, Irlanda, Països Baixos, Noruega i Suïssa) van passar a importar més mobles dels que exportaven. Actual- ment la meitat de la demanda europea és satisfeta amb importacions, la meitat de les quals són asiàtiques.  La situació a Rússia Després d’una baixada el 2009, el volum de les importa- cions russes ha crescut a taxes de fins el 35% anual, és a dir, molt més ràpid que la producció interna. El 2011, les importacions van cobrir més de la meitat (54,9%) del consum de mobles de Rússia; aquesta xifra baixa al 40,2% si es té en compte les xifres no oficials de produc- ció interna, doncs aquesta mostra un biaix negatiu per- què bona part no es declara. Malgrat els considerables aranzels, les importacions de mobles de baix preu segueixen creixent, i ho fan a un ritme més ràpid que les importacions de moble car (en volum). Aquests productes bàsicament procedeixen de la Xina, que ja cobreix més de 20% de la totalitat de les importacions. Quant a les perspectives de desenvolupament per al futur proper, s’espera que, amb l’entrada de Rússia a l'Organització Mundial del Comerç, els aranzels a les importacions baixin considerablement en els propers sis anys.  La situació als països del Golf Pèrsic Entre els països del Golf, Oman és probablement el que té més potencial per convertir-se en una important des- tinació turística. Igual que en la majoria dels països de l'Orient Mitjà, el paper de les empreses de disseny d'inte- riors i arquitectes a Oman és important i les relacions personals juguen un paper crucial per als clients locals, sobretot quan es tracta de moblar xalets i palaus. Qatar és el país amb el PIB per càpita més elevat de la regió. El mercat de l’habitatge es manté estable, amb una creixent demanda d’apartaments petits (un o dos dormitoris). En els sectors d'il·luminació comercial i de- corativa, moltes marques europees, principalment italia- nes i alemanyes, hi estan presents. Aràbia Saudita, amb 29 milions d'habitants, és el mercat més gran i un dels més atractius d'Orient Mitjà, atès que s’espera que la població augmenti. El cost de la cons- trucció és barat amb relació als altres països del Golf. Amb el nivell de renda disponible creixent, el sector minorista en aquest país està en auge i s'ha tornat més atractiu per als inversors estrangers. L'economia de Dubai està encara en vies de recupera- ció. Els seus motors de creixement són el turisme, el co- merç, el comerç minorista, l’hostaleria i la logística. Amb relació al mercat de l’habitatge, la venda de xalets supera la d’apartaments. La demanda d'espai als cen- tres comercials segueix essent molt elevada. I entre gener i setembre de 2012, s'han creat unes 1.700 habita- cions d'hotel a les grans cadenes hoteleres. A més, di- versos projectes previstos per el 2012 (unes 4.500 habita- cions) s'han retardat a 2013. L’oferta hotelera a Dubai ha crescut un 3,2% i es preveu que creixi un 14,3% fins el 2014. Pel què fa a les oficines, la demanda d’edificis de propietat individual en ubicacions privilegiades conti- nua essent alta. El 70% de l’espai correspon als serveis financers i professionals; les telecomunicacions (7%), salut (6%) i enginyeria (6%) són també rellevants. Extracte de “World Furniture. International Markets Review”. Desembre 2012. Tendències en la demanda externa de mobiliari
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 81 La innovació al moble a Catalunya és bastant reduïda amb relació a altres sectors industrials: el 2010, la inver- sió en R+D interna fou de 3 milions d’euros, un 0,3% so- bre el total de la indústria catalana, xifra que és bastant inferior al pes que suposa aquest sector. L’Agrupació de Moble Innovador de Catalunya (AMIC) és una Agrupació Empresarial Innovadora (AEI) dins el sector del Moble. Es va constituir el 2008 com a resultat de la seva participació al programa AEI de la Direcció General de Política de la PIME i es va registrar com a tal. AMIC es va crear amb l’objectiu d’impulsar la innovació tecnològica (de procés i de producte) i no tecnològica (organització i distribució) que millorin la competitivitat de les empreses. Els seus promotors són un grup d’empresaris catalans de fabricació de moble (Ros1, Muebles Ébano, Mobicenia, Varo, Naturantaix i Joffer Mobles), juntament amb el CENFIM (Centre Difusió Tecnològica Fusta i Moble de Catalunya). Concretament, AMIC s’encarrega de la detecció de necessitats de les empreses associades, la planificació del projecte i la cerca de proveïdors. Aquests projectes es financen en base a la participació de cada empresa en cada projecte concret. I si s’escau, AMIC s’encarrega de sol·licitar els corresponents ajuts públics. Els projectes d’AMIC són preferentment actuacions en què participa un grup d’empreses interessades, cosa que permet l’aprofitament d’economies d’escala i la creació de sinèrgies entre empreses complementàries. Destaquen els projectes següents:  Projecte InteriHOTEL L’actual situació econòmica fa que sigui més necessari que mai obrir-se camí al canal d’equipament integral d’hotels (contract). InteriHOTEL és un espai de posada en comú de les necessitats dels hotels i les propostes de les empreses fabricants de mobiliari, les quals han esta- blert aliances estratègiques amb altres empreses del sector hàbitat (il·luminació, tèxtil, revestiments, etc.) per presentar solucions integrals. InteriHOTEL constitueix l’aparador més important de l’estat sobre especialitzat en interiorisme d’hotels. Aquesta trobada d’empresaris del moble i hotelers va complir el 2012 la seva segona edició. Es tracta d’un projecte que està resultant molt satisfactori per als parti- cipants. Ho demostra el fet que va augmentar el nom- bre de visitants (25%) i d’expositors. També es va consta- tar una fidelització dels participants de l’anterior edició.  Projecte Hàbitat.NET En l’última dècada, els distribuïdors de moble han gua- nyat poder davant els fabricants, en detriment del des- envolupament de les marques. Però Internet suposa una gran oportunitat per potenciar les marques. El pro- jecte Hàbitat.NET consisteix en la capacitació de les empreses en matèria de màrqueting per a una utilitza- ció eficient de les xarxes socials com a factor de com- petitivitat en el mercat.  Projecte CPS mueble Té per objectiu la millora de la competitivitat empresari- al a través de la metodologia de Solució Creativa de Problemes (CPS), que intenta resoldre els reptes de l’empresa de forma imaginativa, innovadora i amb resultats efectius. Aquesta eina, adaptada al sector del moble, es plasmarà en una Guia. Es realitzaran tallers de tres sessions on els participants posaran en pràctica aquesta metodologia aplicada a situacions reals de les seves empreses.  Projecte Materihoreca Amb aquest projecte, AMIC ajuda a les empreses del moble a innovar en l’ús de nous materials adaptats al canal de mobiliari per col·lectivitats. Les empreses po- dran compartir els costos de les infraestructures científi- ques, tecnològiques i de serveis de suport a la innova- ció per l’estudi d'aplicabilitat de materials innovadors. El CENFIM aportarà els seus coneixements i la seva biblio- teca de materials FiMat.  Projecte OSMueble Ofereix suport a les empreses per millorar la seva com- petitivitat mitjançant la potenciació de les TIC en tots els àmbits de l’empresa: operacions (fabricació, oficina tècnica i logística), màrqueting i direcció estratègica.  Projecte Tech&Mueble Ajut a les empreses que cerquen la diferenciació dels seus productes. Consisteix en aplicar al moble tecnolo- gies com la il·luminació (per exemple, amb la incorpo- ració de LEDs), la climatització, seguretat o automatitza- ció en què es poden utilitzar fibra òptica, elements de control, sensors, pantalles tàctils, etc. Serveis a la producció: la innovació al sector del moble
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 82 en marxa de noves instal·lacions fabri- cants de polpa o la reobertura d’establiments –que havien estat tan- cats– en períodes de reactivació de la demanda i d’augment de preus provoca, sovint, situacions d’excés d’oferta i reduccions dels preus de mercat, la qual cosa genera un canvi de tendència i les dificultats conse- qüents. Així mateix, les oscil·lacions cícliques que pateix el sector es ve- uen afectades per les estratègies d’expansió i de recerca de nous mer- cats dutes a terme per les grans multi- nacionals papereres i, en menor me- sura, per la relativa fragmentació empresarial que hi ha en el mercat en l’àmbit internacional. Aquesta frag- mentació implica una descoordina- ció en matèria d’inversions, de creixe- ments de capacitat productiva i de generació d’estocs, la qual cosa pro- voca efectes acumulatius en les ten- dències del sector i fa que les os- Trets del sector La indústria del paper i cartró com- prèn dues grans branques d’activitat, que són la producció de polpa o pas- ta de paper –la primera matèria– i les manufactures de paper i cartró. Aquesta última inclou el paper prem- sa, l’especialitat del paper d’impressió i escriptura, el segment del paper tissú (paper absorbent per a usos higiènics i sanitaris), l’apartat de la línia marró (cartró ondulat, paper kraft per a sacs i cartronet) i, finalment, el capítol de les especialitats. El sector del paper i cartró es caracte- ritza per una demanda que mostra una tendència creixent i vinculada a l’evolució de l’economia en general. No obstant això, està sotmesa a acu- sades oscil·lacions cícliques en el comportament del mercat, tot i que en els darrers anys s’han mitigat. Cal assenyalar que aquestes oscil·lacions estan força condicionades, d’una banda, per la intensa internacionalit- zació que caracteritza l’activitat i, en particular, per la marxa del sector als Estats Units –primer productor mundi- al– i, de l’altra, per l’evolució de l’oferta, que palesa notables modifi- cacions en la seva capacitat produc- tiva, d’acord amb la pressió de la demanda i del comportament dels preus. D’aquesta manera, la posada 3.5. Paper i cartró L’any 2012, la producció real de pasta paperera, paper i cartró va aug- mentar un 4,0% enfront de la reducció del -1,5% del 2011, mentre que la fabricació d’articles de paper i cartró ho va fer en un 3,1% en volum, enfront de la reducció del -2,0% del període anterior. A l’Estat espanyol, les dades van ser d’un increment del 5,2% i una reducció del -3,2%, respectivament. Pel que fa als preus, la pasta paperera va presentar un augment del 0,3% i les manufactures de paper i cartró, una caiguda del -1,0%. Les exportacions van evolucionar negativament (-3,8%), en con- traposició a l’any anterior, i les importacions també (-13,4%), tot agreu- jant les dades de l’any anterior. El saldo comercial va continuar sent positiu i millorant respecte a l’any anterior, un 350,7%. L’ocupació va caure un -3,0%, dada no gaire allunyada del -2,3% del període anterior Variables Evolució l’any 2012 Producció + Ocupació - Preus = Exportacions - Importacions - - Polpa o pasta de paper La principal font de cel·lulosa per a la fabricació de pasta de paper és la fusta (55%), i la resta és una barreja de lignina, resines, sucres i altres. Les pastes papereres es classifiquen: Segons la primera matèria fibrosa utilitzada en la seva fabricació:  Pastes de fibra llarga -fabricades a partir de fustes de coníferes, com ara avet i pi.  Pastes de fibra curta -fabricades a partir de fustes frondoses, com eucaliptus, faig, bedoll i roure.  Pastes de plantes anuals -fabricades a partir de fibres de plantes anuals, com ara espart, palla, abacà, sisal, cotó i cànem. Segons les característiques del procés de fabricació emprat:  Pasta kraft.  Pasta al sulfit.  Pastes mecàniques i semi-químiques.  Pastes especials.  Pasta de paper recuperat. Manufactures de paper i cartró Paper premsa Paper d’impressió i escriptura, que inclou quatre grans tipus de pa per:  Estucat.  No estucat.  Autocopiador.  Especialitats. Paper tissú (paper absorbent per a usos higiènics i sanitaris). Línia marró (cartró ondulat i cartronet). Papers especials (paper kraft per a sacs i altres). Classificació del sector de producció de paper i cartró
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 83 reduir-se un lleuger -5,5%, per situar-se en 6,14 milions de tones. En aquest sentit, és important destacar que el nivell de consum de paper i cartró a Espanya i a Catalunya s’ha més que duplicat en els darrers 25 anys tal com es deriva de l’evolució ascendent experimentada pel consum de paper i cartró per habitant, des dels 50 kg. del 1985 als aproximadament 131 kg. del 2012. Destaca una lleu reducció de la xifra durant el 2012 respecte a l’any anterior on va ser de 136 kg. Aquesta ràtio és menor que la d’altres països europeus, com per exemple Bèlgica, Luxemburg, EUA, Finlàndia, Dinamarca, Holanda o Àustria, que se situen a la franja de 250-300 Kg per habitant, la qual cosa implica que hi ha un important potencial de creixe- ment, malgrat aquest canvi de ten- dència, dins del context general de crisis econòmica. Tot i amb això, s’ha d’apuntar que el consum anual per càpita de paper i cartró a Espanya quasi triplica la mitjana mundial, que se situa en prop dels 50 kg. D’altra banda, cal mencionar que a diferèn- cia de l’any anterior el mercat estatal presenta gairebé un equilibri d’oferta i demanda, atès que anualment el consum (6,14 milions de tones al 2012) equipara gairebé el volum de pro- ducció (6,17 milions de tones el 2012). Això ha afectat el mercat exterior. Pel que fa a l’evolució de les transac- cions del sector espanyol amb l’estranger, es manté el signe negatiu de les importacions respecte a l’any anterior mentre que les exportacions canvien de signe i passen a tenir-lo positiu. En el 2012, les importacions de paper van minvar un -6,7%, fins als 2,9 milions de tones, mentre que les ex- portacions van augmentar un 4,3% enfront de la reducció del -3,5% del període anterior, per situar-se en 2,97 milions de tones. Al Principat, les exportacions de pa- per i cartró van reduir-se l’any 2012 un 3,8% en termes nominals, amb un import de 1.309,8 milions d’euros. D’altra banda, el valor de les importa- cions es va reduir un -13,4%, per situar- se al voltant de 1.147,1 milions d’euros. La diferència en l’evolució experimentada per les vendes i les compres a l’exterior durant el 2012 va provocar una variació en el saldo comercial del 350,7% i va passar d’un el 2012. Això contrasta amb el pic de producció total de paper de 102 mili- ons de tones el 2007. La producció europea de polpa i paper ha patit la desacceleració de l'economia, però el seu rendiment es manté per sobre d'altres sectors d'alt consum energè- tic. Segons les primeres estimacions, la producció mundial de paper i cartró ha augmentat en un 1% el 2012. Els EUA i Japó han registrat una contrac- ció del 1,5% en comparació amb 2011, mentre que la Xina, l'Índia i Rús- sia han registrat augments significa- tius. Pel que fa a la cel·lulosa, s'estima que la producció s'ha reduït fins a un 1% en comparació amb l'any anterior, amb una producció total d'aproxima- dament 38 milions de tones. Espanya i Catalunya L’any 2012, el sector del paper i cartró va millorar, en general, respecte als resultats negatius del període anterior. La producció d’articles de paper i cartró a Catalunya va augmentar en un 3,1% en volum, enfront de la re- ducció del 2,0% del període anterior. A nivell estatal, la producció de pa- per l’any 2012 (6.176.800 tones) es va reduir un lleuger -0,4% respecte al 2011. Per tipus de paper, el capítol altres va augmentar un 5,2% i el car- tronet, un 1,0%. En canvi, la producció de paper de premsa i impressió i es- criptura es va veure reduïda en un - 2,3%, degut principalment al descens en la producció de papers per im- pressió i escriptura. De la mateixa manera, la producció de papers per cartró ondulat va caure un -1,2% mentre que higiènics i sanitaris van caure en un -0,3%. Pel que fa a la producció de cel·lulosa, s’ha de remarcar que du- rant el 2012 va registrar un creixement respecte al 2010 del 0,2%, un aug- ment sobre la quantitat produïda l’any anterior de 4.500 tones fins a arribar a les 1.980.550 tones. El 2012, el consum de cel·lulosa a Espanya va ser de 1.846.800 tones, un 4,3% superi- or respecte al de l’any anterior. La demanda estatal de paper i cartró va tornar a la tendència descendent dels exercicis anteriors al de 2010 i va cil·lacions guanyin en intensitat i fre- qüència. Cal destacar que, tot i les elevades economies d’escala que caracterit- zen la producció de paper i de pasta de cel·lulosa, els quinze principals fabricants mundials concentren una quota global d’aproximadament un 35% del mercat. Malgrat això, en els darrers anys s’ha observat un compor- tament menys cíclic en el mercat del paper i cartró, la qual cosa ha estat un factor primordial per a l’estabilitat de la branca. La tendència vers la concentració de l’activitat experimentada en els últims anys pel sector del paper i cartró a escala internacional també ha tingut continuació en el cas d’Espanya, encara que en menor mesura. S’ha d’assenyalar que l’estructura sectorial en el conjunt de l’Estat, juntament amb Itàlia i Portugal, és més fragmen- tada que en els principals països fabri- cants. En els darrers anys, la indústria del paper i cartró s’ha vist afectada per un domini creixent de les activitats de la distribució. De fet, les empreses fabricants són cada vegada més dependents dels seus clients, els quals estableixen nombroses exigències, en àmbits com ara la qualitat, els preus i els terminis de lliurament. En aquest sentit, a Catalunya hi ha un gran nombre de companyies familiars que dediquen tota o part de la seva ca- pacitat productiva a la fabricació d’articles que es comercialitzen amb “marques de distribuïdor”. Aquest fet es palesa, sobretot, en aquelles espe- cialitats que estan més vinculades a la gran distribució i al consum final, com és el cas de la fabricació de paper tissú (paper absorbent per a usos higiènics i sanitaris). Evolució del sector el 2012 Internacional A Europa, segons dades provisionals de la CEPI, es va produir un 1,7% menys de paper i cartró que l’any anterior. S'estima que els països mem- bres de CEPI van produir al voltant de 92 milions de tones de paper i cartró
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 84 als 596 €/tona, cosa que significa un creixement del 4,9% respecte al perío- de anterior. Això va fer que els costos dels fabricants de la branca al Princi- pat augmentessin. De totes maneres, cal tenir en compte els creixements experimentats per altres fonts de cos- tos. En aquest sentit, val a dir que una altra primera matèria rellevant en la fabricació de paper i cartró, com és l’aigua, va continuar significant en el 2012 un cost notable per a les empre- ses catalanes del sector. Per aquest motiu, és important assenyalar que les firmes han realitzat en els darrers anys un esforç significatiu per fer un ús raci- onal d’aquest recurs escàs i aconse- guir reduir considerablement el seu consum. Pel que fa als costos energè- tics -electricitat, petroli i gas-, cal des- tacar que, en aquest sector, tenen un pes elevat dins del conjunt dels costos empresarials. El 2012, el preu del pe- troli va arribar a fregar els 110 dòlars per barril al mes de desembre, enfront dels gairebé 100 dòlars per barril del Evolució dels subsectors el 2012 Polpa o pasta de paper Durant el 2012, la producció del sub- sector de la polpa o pasta de paper, d’escassa rellevància al Principat, va continuar amb la tendència positiva del període anterior. El creixement a Espanya va ser del 0,2%, enfront del 6% en volum de l’any anterior, per situar-se en 1.980.550 tones. El consum va incrementar-se un 4,3% i es va situ- ar en 1.846.800 tones. Les exportaci- ons es van reduir un 4,7%, per arribar a les 1.173.200 tones i les importacions van augmentar un 1,3% (1.039.400 tones). L’any 2012, es va produir un incre- ment del preu de la polpa fins arribar valor de 36,1 milions d’euros l’any 2011 a un de 162,7 milions d’euros l’any 2012. Val a dir que la Unió Euro- pea continuà sent el principal soci comercial de Catalunya, donat que va absorbir aproximadament el 70% de les vendes totals a l’estranger. Les destinacions més rellevants van ser França i Portugal. Així mateix, poc més del 80% de les compres de paper i cartró del Principat a l’exterior va procedir de la Unió Europea, princi- palment de Finlàndia, França i Suècia. Amb relació als preus, la pasta pape- rera va presentar un augment del 0,3% i les manufactures de paper i cartró, una caiguda del 1,0%. En glo- bal, es va reduir un 0,7%. A l’Estat es- panyol, la dada global de pasta pa- perera i paper va patir una reducció del 0,2%. Per la seva banda, l’ocupació del sector català va caure un 3% segons dades d’afiliació al rè- gim general de la Seguretat Social. El sector a CatalunyaLa presència del sector del paper i cartró a Catalunya és destacable. Es comptabilitzen uns 558 establiments fabricants, un 12,4% dels quals són dedicats a la pro- ducció de pasta, paper i cartró i un 87,6%, a la d’articles de paper i cartró. L’any 2012 el sector ocupa- va uns 11.551 treballadors directes, al voltant d’un 25% dels quals es concentren en el segment de la pasta, paper i cartró i la resta, en l’activitat d’articles de paper i cartró. El Principat concentra una part notable de l’activitat estatal, atès que disposa del 29,5% dels establiments i representa un 29,8% de la facturació total. La grandària mitjana de les empreses catalanes es de 38 ocupats per establiment. Per especialitats, però, el sector català presenta importants diferències ja que, si la mitjana d’ocupats per establiment és de gairebé 50 en el sub- sector de producció de pasta, paper i cartró, és de 31 treballadors i en el de fabricació d’articles de paper i cartró. El grau de penetració del capital estranger en el sector és significatiu, ja que s’estima que més del 70% de la facturació correspon a empreses participades per capital forà. Al Principat hi ha una presència important de les diver- ses activitats manufactureres que integren la indústria del paper i cartró. No obstant això, des dels anys vuitan- ta ha tingut lloc una reducció del subsector de la polpa o pasta de paper i ha acusat alts i baixos durant els darrers deu anys. Dins del subsector de les manufactu- res de paper i cartró, el segment de la línia marró és el que representa una major proporció quant a nombre d’empreses, respecte a al total de la sub-branca, al voltant d’un 48,6%. A aquest apartat li segueix en relle- vància la fabricació de paper d’impressió i escriptura, amb un pes relatiu del 28,9% i, posteriorment, els seg- ments de les especialitats (13,7%) i del paper tissú (8,1%). Geogràficament, l’activitat es localitza, sobretot, a les comarques de l’Alt Penedès, l’Alt Camp, l’Anoia, el Vallès Oriental i el Ripollès, i, amb menor importància, a les comarques del Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Gironès, la Garrotxa i el Segrià. Cal assenyalar que en els darrers anys el sector català del paper i cartró ha realitzat un gran esforç per millorar la seva competitivitat. Una mostra n’ha estat el creixe- ment del pes relatiu de les exportacions respecte al volum de negoci total, el qual va arribar, durant el 2012, al voltant del 35%. Pes específic del sector a Catalunya VAB del sector / VAB del conjunt de la indústria (2011) 3,0% Ocupació sector / Ocupació conjunt de la indústria (2012) 2,8% Volum de negoci sector a Catalunya s/ total Espanya (2011) 28,5% Ocupació sector a Catalunya s/total sector Espanya (2012) 27,3% Font: estimació pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalu- nya (IDESCAT) i l’Instituto Nacional de Estadística (INE) Exportacions sector / Exportacions conjunt indústria (2012) 2,2%
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 85 cat en la darrera dècada, cosa que respon, sobretot, a l’augment de les trameses derivades del comerç elec- trònic, que demanen majors consums de cartró per a embalatge. La pro- ducció de cartronet a Espanya durant el 2012 va canviar de signe i va aug- mentar un 1,0% en termes reals, fins a les 280.000 tones. Cal destacar, en aquest cas, la importància del Princi- pat en l’especialitat, ja que al voltant d’un 80% de la fabricació és realitza- da per empreses catalanes. Pel que fa als intercanvis comercials amb l’exterior de la branca de la línia marró, durant el 2012 les exportacions van registrar un decrement en volum d’un 4,0% (1,13 milions de tones). Les compres de cartró i cartonet als mer- cats exteriors van arribar a poc més d’1,18 milions de tones el 2012. Aques- ta dada representa un decrement de les importacions del 6,9%, canviant el signe del període anterior. La balança comercial de l’activitat va ser lleuge- rament negativa. La taxa de cobertu- ra va passar a ser del 95,7% enfront del 92,8% del període anterior.  Segment del paper tissú El segment del paper tissú és una acti- vitat que, normalment, no pateix de manera intensa els efectes de les oscil·lacions dels cicles econòmics. Depèn, en bona part, de les empre- ses de gran distribució comercial i destina els seus productes, sobretot, al tones. El consum va caure un 12,2% enfront de la caiguda del 5,9% de l’any 2011. Pel que fa als mercats exteriors, cal destacar que les expor- tacions espanyoles del segment van canviar de signe incrementant un 6,8% en termes reals, per assolir la xifra d’1,24 milions de tones. Les importaci- ons van continuar reduint-se en volum respecte a l’exercici anterior fins arri- bar als 1,34 milions de tones. Aquest decrement fou del 7,8%. El saldo co- mercial va ser negatiu i la taxa de cobertura del 92,5% enfront del 80,0% del període anterior.  Segment de la línia marró Al llarg de l’any 2012, el segment de la línia marró va patir un lleuger dete- riorament en relació amb el 2011. La producció en el conjunt d’Espanya va patir una reducció del -1,0% en ter- mes reals, amb la qual cosa encara va ser superior als 3 milions de tones. El comportament de les diferents espe- cialitats del segment va diferir respec- te al període anterior, en el cas del cartró ondulat es van donar reducci- ons mentre que el cartronet va aug- mentar. En el cas específic del cartró ondulat, per exemple, la producció va reduir- se un 1,2% durant el 2012 i es va situar en un total de 2,7 milions de tones, volum similar al del període anterior. És important destacar que el consum de cartró ondulat s’ha més que dupli- mateix període de l’any anterior. Per la seva banda, l’índex de preus indus- trials de l’energia elèctrica i el gas va patir un augment del 9,3%, quatre punts per sota de l’increment del perí- ode anterior, mentre que l’aigua va incrementar el seu preu un 3,7%, al voltant d’un punt per sobre del perío- de anterior, segons les darreres dades disponibles. En relació amb els intercanvis comer- cials amb l’exterior de l’especialitat a Catalunya, a l’exercici 2012 van ex- perimentar una evolució negativa, al contrari dels darrers anys. Les exporta- cions van disminuir en valor un 54,6%, per assolir uns 33,9 milions d’euros, mentre que les importacions, amb un total al voltant dels 166,5 milions d’euros, van registrar una reducció del 12%. El saldo de la balança co- mercial va registrar un signe negatiu de -132,6 milions d’euros, un 15,81% més que l’any anterior, quan la balan- ça comercial estava en -114,5 milions d’euros. Manufactures de paper i car- tró  Segment del paper de premsa i d’impressió i escriptura El segment del paper premsa té una presència reduïda dins del conjunt del subsector de les manufactures de paper i cartró de Catalunya. Pel que fa al consum, malgrat l’ús dels mitjans digitals, l’aparició en els darrers anys de diaris gratuïts l’ha ajudat a recupe- rar-se. Val a dir que el consum de paper per a impressió i escriptura va créixer molt amb l’entrada dels ordi- nadors a les llars i el canvi de tendèn- cia en el procés de transmissió de la informació, atès que abans primer s’imprimia i després es distribuïa, i en el present primer es distribueix i el re- ceptor imprimeix. S’ha d’apuntar que la destinació final del paper per a impressió i escriptura és, principal- ment, el sector editorial (llibres, revis- tes, etc.) i el de la publicitat i difusió comercial (“mailings”), juntament amb altres de menys importants. L’any 2012, la producció estatal de paper premsa i d’impressió i escriptu- ra va minvar un 2,3% en volum enfront del 3,1% del període anterior, per situ- ar-se al voltant dels 1,54 milions de Consum per càpita de paper i cartró a Espanya segons especialitats. Any 2012 Especialitats Kg per habitant % Paper premsa i d’impressiói escriptura 35,1 26,8 Paper per a usos higiènics i sanitaris 14,6 11,1 Paper per a embalatges 65,5 49,9 Altres 16,1 12,3 131,2 100,0 Font: Elaboració pròpia apartir de les dades de l’INE i de l’Asociación Española de Fabricantes de Pasta, Papel y Cartón (ASPAPEL) Total Comerç exterior de paper i cartró a Catalunya Milions d’euros 2012 2011 % var. 2012/2011 Exportacions 1.309,8 1.361,3 -3,8 Importacions 1.147,1 1.325,2 -13,4 162,7 36,1 350,7 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT Saldo (X-M)
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 86 mantenint la tendència del període anterior. En el conjunt de l’Estat, la producció va experimentar un aug- ment del 5,2% en volum (886,3 milers de tones) enfront de l’increment del 6,5% de l’any anterior, amb la qual cosa es va continuar apropant a la inèrcia positiva d’abans del 2009. Generalment, aquest segment manté un comportament força estable al llarg del temps, gràcies al fet que els seus productes es destinen a usos molt específics. En relació amb els intercanvis comercials amb l’exterior, -7,7% (per situar-se en els 180,3 milers de tones), mentre que les compres ho feren un -10,6% (129,7 milers de tones). Aquesta evolució va continuar deteri- orant el saldo positiu de la balança comercial després de tres anys de millora. La taxa de cobertura en vo- lum va passar del 134,5% el 2011 al 139,0% el 2012.  Segment de les especialitats L’evolució del segment de les especi- alitats durant el 2012 va ser positiva, consum domèstic i a la restauració. L’any 2012, aquesta especialitat va experimentar en el conjunt de l’Estat un lleuger decrement de la producció del 0,3% en termes reals (uns 731,8 milers de tones), enfront de l’increment del 2,9% del període ante- rior. En relació amb les transaccions amb l’exterior, s’ha d’assenyalar que les exportacions i les importacions es caracteritzaren el 2012 per una evolu- ció negativa a l’igual que va succeir en el període anterior. D’una banda, les vendes a l’exterior van reduir-se un Comerç exterior català del sector del paper i cartró per subsectors. Any 2012 Milios d’euros Font: Elaboració pròpiaa partir de dades de l’IDESCAT 33,9 873,2 175,0 65,3 30,8 1,9 129,7 166,5 641,4 73,5 180,2 24,4 6,7 54,4 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1.000 1 2 3 4 5 6 7 Export acions Import acions 1. Fabricació de pasta de paper 2. Fabricació de paper i de cartró 3. Fabricació de paper i de cartró ondulats; fabrica- ció d’envasos i embalatges de paper i de cartró 4. Fabricació d’articles de paper i de cartró per a ús domèstic, sanitari i higiènic 5. Fabricació d’articles de papereria 6. Fabricació de papers pintats 7. Fabricació d’altres articles de paper i de cartró Exportacions del sector del paper i cartró a Catalunya segons subsectors Milions d’euros Subsectors 2012 2011 % Var. 2012/2011 Fabricació de pasta de paper 33,9 74,7 -54,6% Fabricació de paper i de cartó 873,2 888,7 -1,7% Total 1.309,8 1.361,3 -3,8% Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’DESCAT Fabricació de paper i de cartó ondulats; fabricació d'envasos i embalatges de paper i de cartó 175 163,0 7,4% Fabricació d'articles de paper i de cartó per a ús domèstic, sanitari i higiènic 65,3 72,7 -10,2% Fabricació de papers pintats 1,9 1,8 5,6% Fabricació d'articles de papereria 30,8 31,8 -3,1% Fabricació d'altres articles de paper i de cartó 129,7 128,6 0,9% Importacions del sector del paper i cartró a Catalunya segons subsectors Milions d’euros Subsectors 2012 2011 % Var. 2012/2011 Fabricació de pasta de paper 166,5 189,2 -12,0% Fabricació de paper i de cartó 641,4 736,5 -12,9% Total 1.147,1 1.325,2 -13,4% Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’DESCAT Fabricació de paper i de cartó ondulats; fabricació d'envasos i embalatges de paper i de cartó 73,5 85,6 -14,1% Fabricació d'articles de paper i de cartó per a ús domèstic, sanitari i higiènic 180,2 215,5 -16,4% Fabricació de papers pintats 6,7 8,4 -20,2% Fabricació d'articles de papereria 24,4 28,5 -14,4% Fabricació d'altres articles de paper i de cartó 54,4 61,5 -11,5%
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 87 que també necessita la complicitat dels fabricants de maquinària per a la seva aplicació, que han d’ajustar per completar el procés. Després d’una inversió inicial de 800.000€, la firma preveu facturar 500.000€ en el primer any de comercialització. A finals de juny del 2012, el fabricant català de paper Miquel y Costas va publicar que donaria feina a 380 per- sones (80 de manera directa i 300 indirectament) amb la nova fàbrica de la Pobla de Claramunt. El presi- dent del grup, Jordi Mercader, va explicar que l’estabilitat del negoci ha estat decisiva per programar la inversió de 60 milions d’euros en els propers tres anys, inversió destinada no únicament a la nova fàbrica sinó també a millorar processos i guanyar sostenibilitat. Esdeveniments empresa- rials La companyia d’acabats per a arts gràfiques Fusion GT es va llançar du- rant el 2012 a la comercialització de diversos productes, concentrant-se en el sector del packaging (embalatge) de luxe. Durant dos anys ha desenvo- lupat una fórmula amb base aigua per explotar en diferents aplicacions. La multinacional catalana Puig ha mostrat interès a introduir aquests acabats en alguns dels seus produc- tes. Fusion GT comercialitza els seus productes mitjançant les principals empreses catalanes d’embalatge o packaging (Egisa, Leca Graphics, Toybe, Guarro Casas i Alzamora), tot i les importacions van tenir un compor- tament descendent, amb una reduc- ció del 8,4%, fins als 281,6 milers de tones respecte a la reducció del 5,7% del període anterior. Les exportacions van augmentar un moderat 0,4% en termes reals (415,5 milers de tones) enfront de la reducció moderada de l’1% del període anterior. Finalment, cal mencionar que el 2012 es va sal- dar amb un superàvit de 133,9 milers de tones, enfront dels 106,5 milers de l’any anterior. La taxa de cobertura va passar del 134,6% el 2011 al 147,5% el 2012. Catalunya va reciclar el 78% dels envasos de plàstic, paper i cartró l’any 2011, amb 221.500 tones, tres punts més que l’any 2010. Això converteix Catalunya en líder espanyol i europeu de reciclatge, segons l'Informe de Resultats 2011 de Ecoembes, l'organització que coordi- na la recuperació i el reciclatge dels contenidors groc i blau. De mitjana, cada català va dipositar 15,2 quilos d'envasos lleugers, plàstic, llaunes i 'briks', en el conteni- dor groc, un 34% més que la mitjana nacional, així com 23,7 quilos de paper i cartró, un 30% més que el terme mitjà d'Espanya, mentre que les 2.494 empreses catala- nes que formen part de Ecoembes van invertir, durant el 2011, 106 milions d'euros per a possibilitar el reciclatge dels envasos a través del Punt Verd. Existeix un "lideratge absolut" de Catalunya en la gestió de residus. En el conjunt d'Espanya, la taxa de reciclat- ge d'envasos és deu punts inferior -del 68%-, encara que el país supera en més de 13 punts els objectius fixats per la Comissió Europea i és un dels que més recicla a Euro- pa, en línia amb Suècia i el Regne Unit. El reciclatge d'envasos a la Unió Europea ha passat del 4,8% l’any 1997 al 78% actual, any 2011. En els últims 15 anys Espanya ha reciclat 11,7 milions de tones d'enva- sos, el que equival a 880 camps de futbol replets de residus i suposa l'estalvi de 13,3 milions de MW - equiparable al consum energètic d’1,2 milions de ciuta- dans-; 314 milions de metres cúbics d'aigua -el consum de 5,6 milions d'habitants-, i l'emissió a l'atmosfera d’11,5 milions de tones de CO2. El reciclatge suposa un estalvi de recursos en tots els sentits i per això durant el 2012 s’ha portat a terme una campanya informativa per animar els ciutadans a reci- clar més i millor: És un gest que ajuda a tots, als ciuta- dans i a l'economia del país. La campanya incideix en la importància de reciclar bé, ja que el percentatge d'impropis -materials que no corresponen a un determi- nat contenidor- se situa ara entre el 28% i el 33% a Cata- lunya, comunitat que el 2011 va arribar a una xifra glo- bal de reciclatge -incloent la fracció orgànica i cristall- del 40,9%, 0,4 punts més que l'any anterior. Els catalans, en un 86%, asseguren separar per al conte- nidor groc i en el 85% per al blau. Respecte a les empre- ses catalanes, entre 2009 i 2011, un total de 532 van portar a terme més de 2.100 mesures d’eco-disseny per crear envasos més sostenibles. Quant al robatori de materials dels contenidors, el problema econòmic que suposa aquest fenomen incrementat per la crisi i que també implica a grups organitzats, a l’any 2011 es van sostreure dues tones de cartró al mes a Barcelona, cosa que va causar pèrdues de dos milions d'euros. Es tracta d’un nou repte que les autoritats hauran de tenir en compte per tal de preservar el control del reciclatge. Serveis a la producció: el reciclatge de paper
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 88 avenços en l’àmbit del tractament i la transmissió de la informació. Així, en l’actualitat els professionals –com ara publicistes, dissenyadors, etc.– dispo- sen d’eines d’una eficiència relativa- ment elevada per a desenvolupar una part important de les seves tas- ques, que abans estaven reservades de forma exclusiva a les empreses de preimpressió. D’altra banda, es cons- tata que els impressors han integrat les funcions prèvies –fins i tot les de creació i disseny–, amb l’objectiu de prestar un servei més complet als cli- ents, alhora que es minimitzen les pos- sibilitats d’errors o fallades d’interpretació i, simultàniament, es redueixen costos. Per tant, les empre- ses del segment de la preimpressió s’han vist obligades a dur a terme en els darrers anys estratègies dirigides a millorar l’eficiència tecnològica, a obtenir economies d’escala, a espe- cialitzar-se, i a cercar vetes de mercat concretes. Tanmateix, alguns preim- pressors han optat per integrar, en determinats casos, la fase de produc- ció ulterior, tot aprofitant la maquinà- ria d’impressió digital, la qual cosa ha suposat entrar en competència i con- flicte amb els seus clients principals, els impressors. Tot i així, aquesta opció ha permès als impressors que l’han adoptat oferir als seus clients més directes un servei molt competitiu i amb una considerable flexibilitat en tiratges curts. A més, aquesta estratè- gia ha proporcionat altres vies de rendibilització de la inversió –com ara la realització de proves a baix cost– i correspon a Arts Gràfiques, mentre que el 9% restant es dedica als Mani- pulats de paper i cartró. Atenent les diferents fases del procés productiu, les arts gràfiques comprenen específi- cament tres segments, que són la preimpressió, la impressió, i els aca- bats i enquadernació. Com a conseqüència de la introduc- ció continua de les noves tecnologies, les quals han permès millorar de ma- nera exponencial les seves prestaci- ons, les activitats de preimpressió han patit en els darrers anys importants Trets del sector El sector de les indústries gràfiques engloba un conjunt d’activitats força ampli, atès que, a més de produir llibres, diaris, revistes i fascicles, que constitueixen la seva dedicació prin- cipal, subministra a moltes empreses, institucions i segments de la demanda final tot un seguit de productes, com ara impresos, formularis, etiquetes, catàlegs, envasos per a les empreses –especialment les d’alimentació, far- màcia, perfumeria i cosmètica–, plà- nols i mapes, calendaris, agendes, cartells i fullets publicitaris, targetes i postals, etc. Aquesta varietat d’articles justifica, en bona part, que l’evolució del sector estigui molt vin- culada a la marxa de la resta de les activitats i de l’economia en general. En aquest sentit, es pot assenyalar que el comportament del consum no només té un impacte força directe sobre la branca, sinó que, també, arrossega en gran part altres seg- ments que són grans consumidors de productes gràfics, com per exemple, la publicitat. La indústria gràfica està integrada per empreses dedicades a les arts gràfi- ques i als manipulats de paper i car- tró. Del total d’empreses del sector a Catalunya, un 91% aproximadament 3.6. Arts gràfiques Durant el 2012, la producció de les arts gràfiques va caure un -6,2% en termes reals, percentatge similar al del període anterior, un -6,6%, però per sota del de l’Estat espanyol, on la producció real va experimentar una reducció del -14,2%, després l’increment del 3,9% de l’any 2011. Els preus es van reduir un -0,7% enfront de l’increment del 0,3% de l’Estat espanyol i l’ocupació va seguir caient, un -7,1%, tres punts per sobre a la caiguda de l’any anterior. Com a punt positiu cal destacar el dina- misme en el comerç exterior. Les exportacions es van incrementar un 58%, enfront de l’augment del 10,4% del 2011, i les importacions van incrementar-se un 18,7%, enfront de la reducció del -14,9% de l’any anterior i les continues caigudes dels darrers anys. Tot i amb això, el saldo comercial va continuar sent clarament deficitari Variables Evolució l’any 2012 Producció - Ocupació - Preus = Exportacions + + Importacions + + Arts gràfiques (llibres, fullets, publicacions periòdiques, àlbums, mapes, calendaris, segells de correus, etc.). Preimpressió, que comprèn la fotocomposició, l’elaboració de foto- lits i la preparació de maquetes. Impressió, que consisteix en la reproducció dels elements originals en un elevat volum de còpies, mitjançant diferents tècniques, com són la tipografia, l’offset, el gravat al buit, la serigrafia, la flexografia, la impressió digital, la impressió sota demanda o reprografia, i altres sistemes d’impressió (electrònica, variable, sense impacte, etc.). Acabats i enquadernació, que apleguen l’enquadernació i altres activitats prèvies o posteriors, com ara el plegat, el retallat, el plastificat, l’encuny, etc.. Manipulats de paper i cartró, que inclou, principalment, els sobres, les eti- quetes i la fabricació d’envasos i embalatges de cartró de diferents tipus (microondulat, compacte, cartronet, cartolines, etc.), fins i tot combinats amb altres materials, com ara són sedes, flocats, plàstics, etc.. Classificació del sector de les indústries gràfiques
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 89 per a tirades llargues, i es distingeix per la seva elevada qualitat, rapidesa i estalvi en el consum de paper, quan s’aplica a la impressió de revistes, suports flexibles i envasos de cartro- net. Però la seva importància ha min- vat en els darrers anys, especialment en el cas de la impressió sobre emba- latges i envasos flexibles. La causa principal de la pèrdua de quota de mercat de la tècnica del gravat al buit ha estat la reducció de les tirades mitjanes, la qual cosa ha suposat un fort encariment del servei i la recerca d’alternatives, com ara la flexografia. Pel que fa a les tècniques tradicionals d’impressió restants, la tipografia està present en un petit nínxol de mercat, el d’aplicacions elitistes i de qualitat elevada, i sembla previsible el seu manteniment en aquesta veta en el futur –per exemple, és significativa la seva utilització per a la impressió d’etiquetes destinades a productes de consum de gamma alta. Per la seva banda, la serigrafia es troba en una evolució contínua, el seu avan- tatge de fer possible la impressió pràcticament sobre qualsevol tipus de suport (paper, vidre, fusta, plàstic, tela, ceràmica, metall, etc.), sobre tota mena de superfície (plana, cilín- drica, esfèrica, cònica, cúbica, etc.) i, fins i tot, fora del taller (vehicles, por- tes, vitrines, màquines, etc.), la fa in- substituïble per a determinades apli- cacions molt específiques. Així mateix, la relativa simplicitat del procés i de l’equipament en el segment de seri- grafia permet operar amb sistemes totalment manuals, si bé, també, hi ha una varietat significativa d’equipaments altament automatit- zats que garanteix rapidesa i qualitat en grans produccions, equips que són propis de grans indústries gràfiques o empreses molt especialitzades. Per tant, s’ha de destacar que el sistema de serigrafia és rendible tant en tirat- ges curts com llargs. Finalment, les fases d’acabats i en- quadernació són les que han experi- mentat un menor canvi tecnològic en els darrers anys. Tot i així, han mostrat una millora substancial, especialment en tots aquells aspectes susceptibles de mecanització, seguint la pauta general del subsector. línies de productes, com ara catàlegs, texts o informes tècnics, científics o financers. Malgrat la impressió offset és la dominant en el sector de les arts gràfiques, la impressió digital està prenent cada dia més protagonisme. Segons dades del sector, la impressió digital en color creixerà un 18% anual acumulat (s’espera que en el termini de 5 anys, mogui al voltant de 29.000 milions d’euros), seguida de la impres- sió en blanc i negre, que ho farà a un ritme de l’11%. Pel que fa a aquells productes que exigeixen maquinària de gran capa- citat i tirades llargues, es fa necessària la utilització de procediments d’impressió convencionals, sobretot l’offset. El gruix dels treballs d’impremta, per tant, continua efec- tuant-se amb els procediments tradi- cionals, amb un clar predomini del sistema offset. Es pot dir que tant a nivell internacional com a Espanya el 70% de les impressions es realitzen en offset. Això és degut a que, a més dels treballs generals de composició que desenvolupen per als seus clients la majoria de les impremtes existents –i que suposen una bona part de les seves comandes–, tots els diaris i gai- rebé totes les revistes i les publicaci- ons de qualsevol tiratge –gran o petit– es produeixen amb aquest sistema. D’altra banda, cal destacar que la tècnica de la flexografia, amb una quota del mercat de gairebé un 14%, apareix com un sistema d’impressió dinàmic, gràcies a les millores de qua- litat que ha aconseguit. Aquest siste- ma proporciona, això no obstant, una menor qualitat que l’offset o el gravat al buit, però, a canvi, ofereix multitud d’aplicacions, exigeix una menor inversió de capital i no és necessària una quantitat elevada de mà d’obra. És el procediment més adient per a la impressió sobre embalatges i envasos flexibles, però, al mateix temps, és àmpliament utilitzat per a la produc- ció d’etiquetes i per a la impressió sobre cartró ondulat, amb la qual cosa les millores en la demanda tam- bé tenen un impacte evident sobre la seva producció. La flexografia conti- nua sent el principal procés a l’entorn de l’envàs flexible amb una participa- ció específica del 65%, seguida del gravat al buit. Aquesta exigeix fortes inversions en capital, s’utilitza sobretot ha fet possible la diversificació de riscs, sobretot a mig termini, al contrari d’altres estratègies que generen riscos considerables, atès que exigeixen amortitzar les inversions dutes a terme en actius fixes en un període breu de temps –de tres a cinc anys–, a causa de l’elevat ritme d’introducció d’innovacions i de la possibilitat con- següent de ràpida obsolescència. Malgrat que el procés d’adaptació i de reconversió de les empreses de preimpressió ha arribat a la seva fi, la introducció d’innovacions tècniques és contínua (digitalització d’imatges, manipulació del color amb equips digitals, introducció de nous progra- mes per a la confecció de plaques, etc.). Al respecte, en els darrers anys s’han reduït les manipulacions inter- mèdies en els processos gràfics, amb l’objectiu d’aconseguir una major rapidesa en el servei i a un menor cost. Així mateix, van disminuint pro- gressivament les limitacions -tècniques i de cost- existents en la transmissió electrònica de volums elevats d’informació, de tal manera que ca- da vegada és més fàcil segmentar i externalitzar funcions i intercanviar dades amb clients o subcontractistes. De la mateixa forma, la major utilitza- ció de les tecnologies de telecomuni- cacions està facilitant la integració de components d’un treball elaborat en llocs diferents, la realització de proves remotes, la introducció de modificacions o de nous elements, etc. El segment de la impressió també ha patit una transformació significativa en els darrers anys. Cal destacar, par- ticularment, els avenços en matèria d’impressió digital i en altres aspectes tècnics, els quals han significat per a la branca assumir la necessitat d’inversions elevades i de ràpida amortització. Així, el “computer to plate” permet fusionar la preimpressió i la impressió en un únic procés i aconsegueix una major rapidesa i un cost menor. És eficient, sobretot en tirades curtes, permet múltiples apli- cacions i proporciona flexibilitat per a la personalització de productes im- presos. S’utilitza, principalment, per a la impressió d’exemplars individualit- zats, treballs personalitzats i d’altres que inclouen dades variables. Això els fa molt competitius en determinades
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 90 rior, tot seguint la tònica dels darrers anys de crisi. Els preus de venda van tornar a la tendència d’estabilitat dels darrers anys i es van reduir un -0,7%. Pel que fa al comerç exterior, les ex- portacions es van incrementar un 58% enfront de l’augment del 10,4% i les importacions van incrementar un 18,7% enfront de la reducció del - 14,9% de l’any anterior i caigudes dels darrers anys. Tot i amb això, el saldo comercial va continuar sent clara- ment deficitari. Les inversions en maquinària i béns d’equipament a les indústries gràfi- ques es van caracteritzar el 2012 per una tendència a la baixa, tot continu- ant amb el comportament descen- dent iniciat ja durant l’exercici anteri- or. Les compres de maquinària i béns d’equipament de l’estranger destina- des a la branca, majoritàriament pro- cedents d’Alemanya, van continuar minvant. L’evolució contractiva de les inversions s’explicà, d’una banda, per l’empitjorament en la marxa dels ne- gocis, reflectida en una menor carte- ra de comandes i, d’altra banda, per les dificultats creixents de finança- ment. En aquest sentit, s’ha d’assenyalar que una de les principals preocupacions de les firmes fabri- cants és la dificultat d’amortitzar la inversió realitzada en maquinària, terme importants processos de con- centració, el sector continua presen- tant un reduït grau de concentració. La facturació de les deu primeres empreses a Espanya sobre el total se situa al voltant del 9%. Pel que fa als manipulats del paper i el cartró, la tecnologia també ha influït però en menor mesura. La ten- dència a l’automatització total és, segurament, el tret més significatiu ja que han començat a aparèixer peti- tes empreses que assumeixen les tas- ques de manipulació del paper i el cartró com a conseqüència de l’ús de noves maquinàries i tècniques . La subcontractació dels serveis de les grans i mitjanes empreses ha propiciat el creixement paral·lel d’aquest sub- sector de les indústries gràfiques. Evolució del sector el 2012 L’any 2012, el sector gràfic català es va caracteritzar per una davallada de la producció d’aproximadament un -6,2%, percentatge similar al del període anterior, un -6,6%, però per sota del de l’Estat espanyol, on la producció real va experimentar una reducció del -14,2% després de l’increment del 3,9% de l’any 2011. L’evolució negativa de l’activitat du- rant el 2012 s’explicà pel comporta- ment contractiu de la demanda inte- Pel que fa a la importància de cadas- cuna de les tres fases que configuren les indústries gràfiques, cal apuntar que l’especialitat de la impressió con- centra prop d’un 83,2% de les empre- ses, seguida de la preimpressió que abraça el 12% i, finalment, el segment dels acabats i enquadernació que arreplega el 4,8% restant. En l’actualitat les estratègies es dirigeixen a obtenir una major flexibilitat produc- tiva, mitjançant la reducció de les mides mínimes eficients fins a un nivell que permeti tirades més curtes i millors temps de reacció en el compliment dels terminis de lliurament. Aquest últim aspecte és molt important per als clients de fullets i impresos promo- cionals i per a companyies editorials. La recerca d’una major flexibilitat productiva ha portat algunes empre- ses a integrar totes les fases del pro- cés, la preimpressió, la impressió i l’acabat, sent aquesta última la que proporciona un major valor afegit al producte, malgrat que no està rebent una atenció proporcional. A més, els principals operadors han ampliat els seus objectius de negoci, passant a realitzar per als seus clients altres acti- vitats, com ara la logística, la gestió de bases de dades, el mailing perso- nalitzat i les tasques de disseny o de correcció lingüística, entre altres. En aquest sentit, val a dir que malgrat que en els darrers anys s’han dut a El Principat té un pes específic destacat dins del conjunt de la indústria gràfica espanyola. En el sector català hi operen 3.415 establiments, que suposen un 21,9% del total dels existents en el conjunt de l’Estat (15.600 fir- mes). La Comunitat de Madrid concentra un 24,5% de les empreses i altres regions importants són la Comunitat Valenciana (9,7%) i Andalusia (11,0%). Cal assenyalar que la gran rellevància de la relació directa entre el demandant i el proveïdor de serveis gràfics ha suposat que les firmes del sector s’hagin situat, tradicionalment, prop de les zones de més concentració econòmica, empresarial i institucional i, per tant, amb major nombre de clients potencials. El nombre d’ocupats en l’activitat a Catalunya és de 18.301 persones, xifra que significa al voltant d’un 23% del total estatal. Val a dir que l’atomització empresarial és molt elevada en el sector, cosa que es palesa en la dimensió mitjana de les companyies, que és al voltant de 10 treballadors, i en què al voltant d’un 98,6% de les unitats de producció tenen menys de 50 ocupats. La facturació en valor del sector català va ser de 1.961,0 milions d’euros el 2011, cosa que representa prop del 30% del total a Espanya. El sector de les indústries gràfiques a Catalunya Pes específic del sector a Catalunya VAB del sector / VAB conjunt de la indústria (2011) 2,6% Ocupació del sector / Ocupació del conjunt de la indústria (2012) 4,2% Volum de negoci del sector a Catalunya s/ total Espanya (2011) 29,5% Ocupació del sector a Catalunya s/total sector Espanya (2012) 22,9% Font: estimació pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalu- nya (IDESCAT), l’Instituto Nacional de Estadística (INE) i del Gre- mi d’Indústries Gràfiques de Barcelona
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 91 Esdeveniments empresa- rials L'abril de 2012, Planeta va anunciar la seva entrada a l'accionariat de Tus- quets, una de les darreres editorials clàssiques, prestigioses i independents a l'Estat espanyol. Tusquets Editores, editorial fundada el 1969 per Beatriz de Moura i Oscar Tusquets, i Planeta Corporación van arribar a un acord d‘associació pel qual Tusquets, que se seguirà liderada per Beatriz de Moura al front del seu equip editorial, podrà, no tan sols accedir a la poderosa i eficaç plataforma de serveis de distri- bució de Planeta, sinó també als d’administració. El maig de 2012, Picking Pack va anunciar l’obertura d’una nova fran- quícia, la tercera de l’any, amb la qual es consolidava el pla de creixe- ment de la companyia. La marca és capdavantera a Catalunya amb més de 20 franquícies i compta amb prop de 100 punts a nivell nacional. La no- va botiga, amb una superfície total de 80m2, compta amb una àmplia gamma de material i equips per a l'oficina, papereria i informàtica, i distribueix en exclusiva els més de 1000 productes marca Picking Pack. ció. Alhora, la més elevada complexi- tat de les diferents activitats de la branca exigeix una major formació de la mà d’obra que s’incorpora a les empreses. Això ha pres, cada vegada més, una major importància, no no- més per la utilització creixent de les noves tecnologies, sinó, també, per les majors exigències dels clients, pel que fa a qualitat, fiabilitat i terminis d’execució, aspectes que són de gran rellevància. Al respecte, s’ha de destacar que, tot i la davallada de l’ocupació, el sector va continuar patint certa preocupació per la man- ca d’oferta de mà d’obra especialit- zada en el mercat laboral. Pel que fa als costos, el 2012 cal es- mentar que el preu de la principal primera matèria de l’activitat, el pa- per, va experimentar un augment moderat en relació amb l’exercici anterior, xifrat al voltant de l’0,3% se- gons l’índex de preus industrials de la branca. Cal ressenyar que aquest lleu augment del preu del paper no va ser suficient per poder afrontar la situació de crisi general marcada per una atonia de la demanda interna. atesos els seus elevats costos fixos. Així mateix, és igualment preocupant l’elevat grau d’endeutament de les companyies, ja que podria reduir significativament la seva rendibilitat. Malgrat la tendència negativa de les inversions del sector, cal apuntar que les empreses preveuen mantenir una política d’inversió de constant aplica- ció de noves tecnologies, amb l’objectiu de millorar la qualitat del producte obtingut i diferenciar-lo dels competidors. A més, val a dir que la introducció de millores tecnològiques relacionades cada vegada més amb objectius de preservació ambiental es considera molt important (ISO 14.000). En aquests casos, les firmes del sector responen a la necessitat d’agençar la seva activitat productiva per tal de complir amb les normatives existents en matèria de protecció del medi ambient i del reciclatge. Durant el 2012, l’ocupació de la bran- ca va continuar amb els resultats ne- gatius del darrer exercici, amb una reducció del -7,1% del total de treba- lladors. En aquest sentit, cal remarcar la tendència experimentada per les empreses gràfiques en els últims anys vers a l’automatització de la produc- ció, de la qual cosa en resulta, en conseqüència, una menor intervenció humana en els processos de fabrica-
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 92 Trets del sector L’activitat editorial, que amb la CCAE 1993 estava inclo- sa en l’epígraf 22, junt amb les arts gràfiques i la repro- ducció de suports enregistrats, i tenia, per tant, caracte- rístiques d’indústria manufacturera, ha passat a ser clas- sificada amb la CCAE 2009 a l’epígraf 58. Amb aquest canvi, queda estadísticament deslligada de les arts gràfiques i la reproducció de suports enregistrats i englo- bada dins dels serveis. No obstant això, des del 2010 s’ha mantingut el seu tractament a l’Informe anual so- bre la indústria ja que té característiques de servei a la producció. Destacar també que les dades que s’oferiran del sector editorial corresponen a l’any 2011 excepte que s’indiqui el contrari. El Gremi d’Editors no disposa, a l’hora de tancar la redacció d’aquest infor- me, de les dades del 2012, a excepció d’alguns epí- grafs com els del sector exterior. El teixit empresarial del sector editorial espanyol, privat i agremiat, està integrat per aproximadament un total de 840 empreses En el cas català és de 286 i l’encapçala un nombre reduït de grans companyies, que suposen el 5,2% del total de firmes i que generen una facturació anual de més de 18 milions d’euros. La resta del teixit està configurat per una quantitat impor- tant de firmes de menor grandària, de les quals prop del 14,6% són de dimensió mitjana, amb una xifra d’ingressos d’entre 2,4 milions i 18 milions d’euros l’any, mentre que el 80,0% restant són més petites i compten amb un volum de negoci anual de menys de 2,4 milions d’euros. El mapa editorial espanyol s’ha anat decan- tant, d’una banda, cap a un augment de la concen- tració i, de l’altra, cap a l’atomització de petites editori- als independents. És important assenyalar que les empreses de menor dimensió són les que registren una major taxa de naixe- ment i de mortalitat. Cal destacar també que el col·lectiu de les empreses més petites té un protagonis- me notable dins de la branca, atès que la majoria d’elles estan especialitzades en àrees temàtiques, la qual cosa significa una oferta editorial diversa i plural. Malgrat que el sector editorial ocupa a Espanya uns 13.441 treballadors directes, cal remarcar que l’ocupació indirecta és força important – al voltant d’unes 20.000 persones–, atès que és habitual que les editorials encarreguin una part del seu procés productiu a altres empreses. Respecte a l’any anterior es va pro- duir una reducció de l’ocupació directa del -3% però un 1% més que al 2002. En la seva evolució en els últims deu anys es pot observar un període d'augment d'ocu- pació fins arribar a la màxima facturació històrica del sector, l'any 2008. Des de llavors s'observa un descens progressiu. Les companyies més grans concentren al voltant del 42,4% del nombre total de llocs de treball de la branca i compten amb plantilles de 217 persones de mitjana. Per la seva banda, les firmes mitjanes ocupen el 25,6% dels efectius i tenen una grandària mitjana d’uns 33 treballadors, mentre que les més petites abra- cen el 32,0% restant de l’ocupació, amb una mitjana de 6 persones per empresa. Considerant el període 2007-2011, s’aprecien unes baixades i pujades poc signi- ficatives en les empreses petites i mitjanes. En canvi, les empreses grans mostren un descens continuat en la mitjana d’ocupats dels darrers 5 anys. El 93,2% de les empreses compten amb col·laboradors externs, la sub- contractació de diferents activitats editorials es produ- eix en el 100% de les empreses molt grans, en el 95,4% de les grans, en el 85,2% de les mitjanes i en el 94,1% de les petites. Segons àrees d’activitat, cal remarcar que un 34,9% dels treballadors del sector es dedica efectiva- ment a la mateixa producció editorial, un 28,0% corres- pon al personal que realitza l’activitat comercial, alhora que un 29,3% s’ocupa de tasques administratives i el 7,8% restant fa activitats de publicitat, comerç exterior i recursos humans. La facturació global va disminuir un -4,1% respecte al període anterior, per situar-se en els 2.772,34 milions d’euros. A nivell estatal les grans empreses són les que generen un percentatge més elevat de la xifra de fac- turació global del sector (aproximadament un 64,1%), seguides de les firmes mitjanes (un 24,0%) i de les petites (un 11,9%). El sector a Catalunya Actualment, les principals regions editorials d’Espanya, segons xifra de facturació, són Catalunya, amb un 48,1% del total del mercat intern, i la Comunitat de Ma- drid, amb un 44,4%, seguides, amb un pes relatiu molt més reduït, del País Basc (2,3%), Andalusia (1,8%), Caste- lla i Lleó (1,3%), la Comunitat Valenciana (1,3%) i Galícia (1,0%). El Principat concentra el 34% del total d’editorials privades agremiades existents a l’Estat. La mitjana d’ocupats per companyia és de 18 persones al Principat, si bé cal destacar la presència d’ocupació indirecta. La mitjana de contractacions per empresa mostra un descens en els darrers anys: de 28 el 2009 a 24 el 2011. La comercialització de llibres en les diferents llengües de l’Estat espanyol està encapçalada el 2011 pel català, amb el 8,7% de la xifra de negoci total (242,4 milions Serveis a la producció: el sector editorial Principals magnituds de l’edició a Catalunya respecte a Madrid. Any 2011 Catalunya Madrid Títols editats 33.970 35.143 Exemplars editats(en milions) 135.995 125.742 Títols en catàleg 200.458 183.432 Facturació (MEUR) 1.332,45 1.230,27 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Cambra del Llibre de Catalunya
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 93 d'euros). El segueix en importància l’euskera, amb un pes de l’1,2% (32,2 milions d'euros), el gallec, amb el 0,8% (21,4 milions d'euros) i, finalment, el català / valen- cià, amb un 0,6% (16,2 milions d'euros). Quant a les matèries, són les mateixes quatre (text no universitari, Infantil i juvenil, literatura i ciències socials i humanitats) les que concentren la major part de la fac- turació obtinguda el 2011. En el cas català: la venda de llibres de text no universitari (42,0%), literatura (19,0%), infantil i juvenil (18,3%) i ciències socials i humanitats (5,9%) suposen el 85,2% de la facturació total en català. Evolució del sector el 2011 Segons les darreres dades disponibles, el sector de les editorials catalanes va continuar amb la tendència descendent del període anterior. La xifra de negoci en el mercat interior va reduir-se un -7,1% en termes nomi- nals, i es va situar en 1.332 milions d’euros, valorats a preu de venda al públic, IVA inclòs. En els darrers cinc anys s’ha produït un descens de la facturació del - 19,8%. El Principat generà al voltant d’un 50% del total de la facturació de la branca en el conjunt de l’Estat, però és important assenyalar que al llarg de l’ultima dècada, la participació del sector català d’editorials ha perdut pes relatiu dins l’àmbit espanyol. El principal problema al qual s’enfronten els editors i els llibreters ara és el fort endeutament que han adquirit des de l’inici de la crisi en el 2008 i la manca de liquiditat. L’ocupació, mesurada pel nombre d’afiliats a la Segure- tat Social entre el 2010 i el 2011, s’ha reduït en un -7,6%. Pel que fa a producció, es van editar a Catalunya apro- ximadament uns 33.970 títols durant el 2011, un 1,3% menys que en el període anterior i al voltant d’un 41% del total de l’Estat, valor lleugerament inferior al de l’exercici anterior. El nombre d’exemplars editats va ser de 135.995 milions, un 11,7% menys que en el període anterior, degut a què la tirada mitjana global va dismi- nuir un 10,6% i es va situar en uns 4.003 exemplars per títol. Cal especificar que l'edició en les diferents llengües autonòmiques es troba encapçalada pel català, que representa l’11,2% dels títols editats i el 7,5% dels exem- plars produïts a l’Estat espanyol. La resta de llengües no superen el 2% dels títols editats ni l'1% dels exemplars produïts. En ordre d'importància segons els títols editats, després del català, es troben el gallec (1,9%) i el basc (1,4%). Quant a les matèries, són text no universitari i infantil i juvenil les que concentren en major mesura l'edició de títols i exemplars en els gremis amb edició en el seu idio- ma autonòmic. A més, és important el pes de literatura i, en menor mesura, de ciències socials i humanitats. Pel que fa al sector exterior, sí que es disposa de dades del 2012. Aquell any, el sector editorial català va experi- Comerç exterior del sector editorial català per productes. Any 2012 Milions d’euros Font: Cambra del llibre de Catalunya 68,0 0,6 2,2 7,2 0,1 7,6 0 10 20 30 40 50 60 70 80 Llibres Revist es Diversos Export acions Import acions Comerç exterior del sector editorial català segons zones geogràfiques. Any 2012 Milions d’euros Font: Cambra del llibre de Catalunya 32,2 33,7 3,4 0,5 0,8 14,0 0,0 0,1 0,0 0,7 0 5 10 15 20 25 30 35 40 Unió Europea Amèrica Llat ina Est at sUnit s Rest a Europa Rest a Món Export acions Import acions
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 94 mentar una reducció d’un -10,0% de les exportacions en termes nominals, amb un valor total de prop de 7,9 milions d’euros, tot mantenint la tendència negativa dels darrers anys. La davallada experimentada per les vendes a l’exterior no va ser de la mateixa intensitat a tots els mercats. En aquest sentit, val a dir que les efec- tuades a la Unió Europea, una de les principals zones de destinació, amb aproximadament un 46% de les expor- tacions de la branca, van minvar un -15,11% en termes nominals, respecte al -9,7% del període anterior. S’ha de remarcar que dins de la Unió Europea destacaren com a mercats més importants França, Portugal i Itàlia. El 2012 van minvar també, a diferència del període anteri- or, les exportacions de la branca dirigides als països llatinoamericans, en un -4,2%, enfront de la reducció del -3,2% de l’any anterior. Val a dir que aquesta regió és el segon mercat de destinació de les vendes de l’activitat catalana a l’exterior, amb un pes relatiu de gairebé un 48% sobre el total, i on els principals països clients foren, per ordre d’importància, Mèxic, Argentina, Brasil i Vene- çuela. Les exportacions efectuades als Estats Units i a la resta d’Europa, van reduir-se, un -1,87% i augmentar un 10,3%, respectivament. Les de la resta del món es van reduir un -19,9% enfront del -34,5% de l’any anterior. Pel que fa als productes, es pot assenyalar que les vendes de llibres a l’exterior –capítol més important, que suposà aproximadament un 96% sobre el total exportat pel sector– van caure el 2012 un -10,1% en euros corrents, respecte el -5,7% del període anterior. En el mateix sen- tit, cal ressenyar l’evolució positiva, després de la reduc- ció del període anterior, de les exportacions de revistes, que, amb un pes relatiu del 0,8% sobre el global, van experimentar un augment de l’11,3% enfront del -66,6% de l’any anterior. Pel que fa a les importacions del sector editorial català, val a dir que l’any 2012 enregistraren un increment del 18,5% en valor nominal. S’ha d’apuntar que l’evolució de les importacions du- rant el 2012 va ser positiva en tots els productes a excepció de les revistes que, amb un pes al vol- tant del 0,4% sobre el total d’importacions, es van reduir un -25,1% enfront de la reducció del -70,5% de l’any anterior. Com a conseqüència de tot això, l’any 2012 el saldo positiu tradicional de la balança comercial del sector editorial català va patir una caiguda en valor de prop d’un -15,4%, enfront del -8,0% del període anterior. Pel que fa al mercat de l’edició en suports diferents al paper, cal destacar que el mecanisme més habitual d’introducció dels productes del sector editorial s’associa, bàsicament, a l’edició en paper (llibres o fascicles). En aquest sentit, és important assenyalar que prop del 60% de les editorials privades espanyoles edi- ten només en paper i que el 40% restant ho fan també Facturació del sector editorial a Catalunya segons canals de comercialització. Any 2011 Percentatge Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Gremi d’Editors de Catalunya 1 33,6% 2 19,2% 3 6,1% 4 7,3% 5 11,0% 6 9,3% 7 13,5% 1. Llibreries 2. Cadenes de llibreries 3. Venda a crèdit 4. Quioscos 5. Grans superfícies 6. Empreses i institucions i biblioteques 7. Resta de canals Facturació del sector editorial a Espanya segons canals de comercialització. Any 2011 Percentatge Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Gremi d’Editors de Catalunya 1 38,1% 2 17,4% 3 3,2% 4 4,7% 5 9,9% 6 14,6% 7 12,1% 1. Llibreries 2. Cadenes de llibreries 3. Venda a crèdit 4. Quioscos 5. Grans superfícies 6. Empreses i institucions i biblioteques 7. Resta de canals
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 95 en altres suports. Dades similars es traslladen al mercat català. Cal remarcar que són les editorials de gran di- mensió les que més aposten per introduir aquest tipus d’edició en el mercat. Malgrat la velocitat amb la qual es mouen els avenços tecnològics i l’elevada inversió que requereixen, l’edició electrònica és un dels segments que mostra un major potencial d’expansió per a les editorials i, en particular, l’activitat centrada en la recerca i la selecció d’informació i documentació especialitzada per a sub- ministrar-la per xarxa a clients. És per aquest motiu que en els darrers exercicis s’han portat a terme, i es preveu que continuaran en un futur pròxim, inversions significati- ves en aquestes activitats. En el mateix sentit, l’actualització i l’ampliació de continguts d’obres de referència –o, fins i tot, d’enciclopèdies i obres d’aquesta mena– duta a terme per xarxa informàtica a subscriptors suposa, igualment, una línia d’actuació que està portant-se a terme i que continuarà amb seguretat en els propers anys. En relació amb el llibre en català, que es concentra principalment en el llibre de text, es pot assenyalar que en el darrer any el Principat va mantenir estable el nom- bre de títols editats, 8.406, amb un reducció de gairebé el -2% respecte al període anterior. La comercialització de productes editorials A Espanya, les llibreries i les cadenes de llibreries abra- cen un percentatge del 55,5% de les vendes globals, les vendes directes a particulars –per correu, clubs, Inter- net, subscripcions, venda telefònica i altres– un 12,1%, les empreses i les institucions (biblioteques incloses), un 14,6%, les grans superfícies, un 9,9%, els quioscos, un 4,7% i, finalment, les vendes a crèdit, el 3,2% restant. Hi ha una relació estreta entre canals de comercialització i dimensió de les empreses ja que les grans firmes tenen una presència superior en grans superfícies, quioscos, vendes a crèdit, vendes per correu, vendes per telèfon, clubs del llibre i subscripcions. Per la seva banda, les editorials mitjanes mostren percentatges més elevats en les vendes que es realitzen a les llibreries, les cadenes de llibreries i les grans superfícies. Finalment, les editores petites destaquen en les vendes a través de llibreries i Internet. L’estructura de comercialització dels productes editori- als existents a Catalunya és una mica diferent de la predominant a la resta d’Espanya, sobretot pel que fa a un major pes de la venda a crèdit i la venda a través de quioscos. Cal destacar la continua reducció Els diaris es mouen a Espanya en una estranya parado- xa: el segon país de la UE amb més capçaleres és un dels que menys premsa llegeix. A la sobreabundància de diaris hi ha contribuït el fet que en els últims 15 anys la premsa hagi estat un negoci pròsper. El 2007, abans que esclatés la crisi econòmica global, el sector va guanyar 232 milions d'euros, beneficis que el 2010 van baixar a 58, segons dades de l'Associació d'Editors de Diaris Espanyols (AEDE). Però la caiguda dels anuncis (en aquest mateix període la facturació publicitària va caure a la meitat), el descens de la venda d'exemplars (un 15% menys) i la migració de lectors cap a Internet està fent trontollar els fonaments de tota la indústria. L’any 2012 es van registrar dràstiques caigudes en la inversió publicitària (per sobre del 20%). La facturació d'Internet és insuficient (en la premsa generalista ronda l’11,8% i a l'esportiva, el 30%), i els quioscos digitals tam- poc són una gran font d'ingressos. Des de novembre de 2008 fins a mitjans d'octubre de 2012, un total aproximat de 7.918 professionals de la informació (no només periodistes) van perdre la feina. D’aquestes baixes comptabilitzades, 3039 es van pro- duir l’any 2012. El 2007, el cost de personal dels diaris era de 650 milions d'euros, el 2010 la factura havia baixat a 524 milions. En els últims dos anys s'han accelerat les baixes i molts rotatius han tancat, entre ells una capça- lera de tirada nacional (Público), tres dels quatre grans gratuïts (Metro, Adn i Què!) i una cadena de regionals, com La Tribuna de Salamanca, Guadalajara Dos Mil, La Gaceta de Canarias, La Voz de Jaén i diverses edicions locals d’El Mundo, entre altres. Molts d'aquests rotatius van néixer a l'ombra de la bombolla immobiliària: cons- tructors que volien tenir un òrgan per difondre les seves pròpies notícies i que els proporcionés plusvàlues políti- ques i socials. Amb la crisi, s’ha donat la fi d’un negoci a l’alça. Si atenem a dades globals, més de 2.500 milions de persones llegeixen diaris en paper a tot el món i més de 600 els segueixen en format digital. Però aquesta equa- ció està canviant a Europa, Estats Units i Llatinoamèrica, que veuen baixar les vendes als quioscos. La crisi dels mitjans tradicionals, provocada per la irrupció d'Internet i la caiguda dels ingressos publicitaris, es veu agreujada per la crisi econòmica global. El repte de la indústria periodística, que segueix els mateixos patrons de fa 200 anys, és buscar fórmules per transformar els lectors en línia en ingressos. Els editors consideren que el problema no és de públic sinó de model de negoci. Aquestes són les mesures adoptades per algunes de les més prestigio- ses capçaleres per fer front al nou ecosistema digital. Al Regne Unit, la caiguda de les vendes en l'edició en paper de The Guardian està portant als seus editors a plantejar-se el tancament de l'edició impresa. The Guar- La premsa escrita: present, futur i reptes
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 96 dian ha apostat obertament per un futur digital, però aquest futur, que confia en fonamentar sobretot a partir del mercat de lectors de centre esquerra, està molt lluny de ser rendible. The Guardian News and Media (GNM), empresa editora del The Guardian, del domini- cal The Observer i del portal digital guardian.co.uk, va obrir al juliol del 2012 un procés per suprimir entre 70 i 100 llocs de treball editorials mitjançant baixes voluntàri- es, però només 30 redactors van acceptar l'oferta. El diari, que no vol recórrer a acomiadaments forçosos, va obrir negociacions amb el sindicat nacional de periodis- tes (NUJ) per buscar fórmules que estalviessin 7 milions de lliures a l'any (8,5 milions d'euros). GNM va perdre l’any 2011 44,2 milions de lliures. La companyia ja va suprimir 203 llocs de redacció el 2010, fins a deixar la plantilla en 1.500 treballadors, i procedir a una segona ronda de baixes voluntàries el 2011. El conseller delegat del grup (Guardian Media Group, que va perdre 75,6 milions de lliures el 2011), Andrew Miller, s'ha imposat una retallada del 10% del salari, i ha renunciat al seu bonus de 174.000 lliures. L'any 2011 va rebre una remu- neració total de 642.000 lliures. El director del The Guar- dian, Alan Rusbridger, també s'ha retallat el salari un 10% i ha rebut un total de 457.000 lliures, més 150.000 lliures en el seu fons de pensions. Les pèrdues del The Guardian són absorbides pel Scott Trust, però estan arri- bant a un nivell difícil d'assumir. A Itàlia, la crisi de vendes i la baixada en els preus de la publicitat afecten a tots els mitjans. La Repubblica ve- nia el gener de 2012 el 3,7% menys que en el mateix mes de l'any anterior (391.842 exemplars enfront de 406.850) i Il Corriere della Sera ha baixat de 437.800 exemplars a 434.500. Els ingressos per la publicitat es van reduir un 6,3% entre gener i novembre de 2011 respecte al curs anterior. La Repubblica ofereix continguts espe- cials i d'investigació als abonats a una edició especial i vespertina per iPad. Però les fórmules digitals encara no són tan rendibles. Poc més de 10.000 persones es baixen Il Corriere al quiosc online. Aquest context general afec- ta els treballadors, si bé ningú ha estat acomiadat atès que el gremi de periodistes compta amb moltes protec- cions: abans de retallar la plantilla, les empreses recor- ren a la cassa integrazione o al contracte de solidaritat, dues formes de reducció d'horari (i de sou) que perme- ten rotar els afectats sense fer fora ningú. "El lema és 'treballar menys però treballar tots". Aquestes mesures tenen un termini de dos anys i moltes estan a punt d'es- gotar-se. A Alemanya, el tercer trimestre d'aquest any ha estat marcat per la caiguda de la difusió. El primer diari gene- ralista, el Süddeutsche Zeitung, va vendre 2.000 exem- plars menys que en el 2011, un total de 413.000 exem- plars. El Frankfurter Allgemeine Zeitung va vendre’n 354.000, un 1,8% menys que el 2011. Segons el portal Meedia.de, el que més va caure va ser el popular Bild, que va reduir les seves vendes a 156.000 exemplars (un 5,4% menys), encara que segueix sent el diari més venut i llegit del país. L'any de la gran recessió a Alemanya, 2009, va ser el que més va afectar els mitjans impresos, entre ells el Süddeutsche Zeitung. El seu director adjunt, Wolfgang Krach, va declarar el 2010 que les consecuti- ves reduccions de plantilla, que van començar a dur a terme el 2008 amb jubilacions i sortides voluntàries, havi- en "superat el límit acceptable". La companyia propie- tària del diari, l'editora SWMH, acaba d'anunciar 21 acomiadaments en la redacció, 14 d'ells periodistes. El 2009, el diari va registrar pèrdues d'uns 10 milions d'eu- ros. Als Estats Units, The New York Times va decidir fa cinc anys fer front a la crisi econòmica i dels mitjans de co- municació per dues vies igual d'agressives. Va reduir costos amb la venda de béns immobles i capçaleres locals i va abordar retallades de personal. Va acomia- dar 100 periodistes (el 8% de la plantilla) el 2009 i el 2012 uns altres 50 professionals han deixat la companyia. Al març de 2011, el Times va anunciar que cobraria pel seu contingut a Internet. El sistema de subscripcions és més flexible que l'adoptat per mitjans com The Wall Street Journal i ofereix preus escalonats per adaptar-se a cada tipus de lector. Els usuaris, a més, poden accedir gratis a 10 articles al mes. Malgrat més de mig milió de persones han contractat una subscripció digital, va presentar pèrdues netes de 88 milions de dòlars (71 mili- ons d'euros) en el segon trimestre del 2012, amb una caiguda dels ingressos publicitaris del 6,6%. En definitiva, el gran repte del sector a tot el món és buscar fórmules per transformar els lectors “online” en ingressos.
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 97 3.7. Química L’any 2012, la producció en volum de la indústria química a Catalunya va registrar una lleugera caiguda, a l’igual que la xifra de negocis, però en els dos casos va ser de menor intensitat que la mitjana del sector industrial. Aquest retrocés és degut a la caiguda de la demanda interna i a la desacceleració del creixement de les exportacions. La branca de la química industrial va patir un retrocés important de la producció, del 10%, mentre que la química per al consum i la química bàsica van re- gistrar caigudes més moderades, al voltant del 3%. Variables Evolució l’any 2012 Producció - Ocupació - Preus + Exportacions + Importacions - El sector de la química d’especialitats, que abraça les restants cinc bran- ques, troba cada vegada més sorti- des en els sectors de la construcció, l’automòbil, l’electrònica i el tracta- ment de l’aigua. De tota manera, l’ampli ventall de productes fabricats i d’àmbits d’utilització fa que el conjunt del sector químic estigui estretament vinculat tant a la demanda de béns de consum final com a la generada per un conjunt molt extens d’activitats productives, industrials i no industrials (agricultura, construcció, etc.). Per aquest motiu, la branca és molt sensi- ble tant a les oscil·lacions del cicle econòmic com als possibles canvis de comportament dels consumidors. Destaca també la importància de Trets del sector Dins de la indústria química es poden diferenciar sis grans subsectors segons la destinació de la seva producció. No obstant això, hi ha un elevat grau d’interrelació entre ells, la qual cosa fa que els grups empresarials de la branca operin sovint en diversos seg- ments. El sector de la química de base es distingeix de la resta de branques perquè els processos de producció són continus i els seus costos de pro- ducció depenen considerablement de l’edat i de la capacitat de les uni- tats de producció. Efectivament, les economies d’escala són molt impor- tants en aquest segment d’activitat, sobretot en la petroquímica. Per això, les noves plantes desenvolupades a l’Orient Mitjà constitueixen una ame- naça real per als polígons petroquí- mics europeus. Aquestes unitats són de grans dimensions, estan construï- des amb les últimes tecnologies i te- nen una gran productivitat. El sector de la química de base també es ca- racteritza per una volatilitat elevada dels preus i per una capacitat de manteniment de les instal·lacions que depèn del seu grau d’integració en el teixit local. Aquesta integració és ca- da vegada més important per tal d’assegurar les sortides de la produc- ció. Classificació del sector químic Química de base — Activitats destinades a la fabricació de productes químics bàsics, compostos nitrogenats, fertilitzants, plàstics, cautxú sintètic en formes primàries, gasos industrials, colorants i pigments, altres productes bàsics de química inorgànica i altres productes bàsics de química orgàni- ca. Productes orgànics · Derivats del petroli, com ara l’acetilè, el benzè, l’etilè, el propilè, etc. · Altres productes, com els alcohols, els àcids orgànics, els fenols, els èters, els compostos nitrogenats, etc. · Primeres matèries plàstiques, com polièsters, poliamides, productes de polimerització, poliuretans, etc. · Cautxú i làtex. Productes inorgànics · Gasos industrials, àcid sulfúric i derivats, clor, sosa, carburs, fòsfor, calci, sals, àcids inorgànics, etc. Química per a l’agricultura o agroquímica — Activitats que destinen els seus béns a l’agricultura, fonamentalment adobs i fertilitzants de tota me- na, així com insecticides i plaguicides –fumigants, fungicides, desinfectants de llavors, herbicides, mol·lusquicides, etc.– i tota mena de productes utilit- zats a la ramaderia, amb l’excepció de les especialitats farmacèutiques veterinàries. Química per a la indústria o química industrial — Ventall molt ampli de productes que es dirigeixen a la indústria, com gasos comprimits – hidrogen, nitrogen, oxigen, aire líquid, etc.–, colorants i pigments, pintures, vernissos i laques, tints d’impremta, olis i greixos per a usos industrials, pro- ductes auxiliars per a les indústries tèxtils, del cuir i del cautxú, i altres pro- ductes diversos –decapants, anticongelants, desincrustants, abrasius, lí- quids per a transmissions, productes per al tractament de metalls, etc. Química per al consum — Productes molts diversos que es destinen al con- sum final, que comprenen tot tipus de sabons comuns, detergents i lleixius, articles de perfumeria i cosmètica amb tota la seva àmplia diversitat – colònies, locions, perfums, sabons de tocador, desodorants, productes de
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 98 l’aspecte capital immaterial d’alguns subsectors de la química d’especialitat (en particular, la cos- mètica, perfumeria...) o de l’efecte marca, que pot ser determinant per imposar-se en el mercat. Des d’aquest punt de vista, Catalunya té una imatge de marca que beneficia aquesta categoria d’indústria en el món. En l’àmbit internacional, cal destacar les importants inversions que els grans grups multinacionals de la branca - especialment de la química bàsica com ara Bayer, Basf, DSM i Solvay– estan fent des de fa anys als països emergents, bàsicament als països asiàtics. El resultat és que el sector químic europeu pateix la forta com- petència procedent d’alguns dels països del sud-est asiàtic – fonamentalment Xina, Indonèsia, Tailàndia, Índia i Taiwan. Encara que la qualitat dels productes d’aquests països és, en línies generals, inferior a la dels fabricats a Europa o als Estats Units, són molt competitius en preus i, per aquest motiu, la penetració dels fabricants asiàtics en determinats camps és força significativa. A més, aquests països tenen una regulació molt més laxa, tant en reducció d’emissions com en normativa sectori- al. En aquest sentit, les empreses euro- pees del sector químic estan preocu- pades per l’impacte que pugui tenir sobre la seva competitivitat exterior l’aplicació del reglament Reach (que regularà la producció, importació i ús de substàncies químiques a Europa). Una altra tendència en l’àmbit inter- nacional que s’aprecia a la indústria química són les operacions de fusions i adquisicions empresarials entre grans companyies. S’ha de destacar que la contínua recerca d’economies d’escala per part dels fabricants és acompanyada, en molts casos, de polítiques de concentració de pro- duccions i de major especialització de plantes o de línies de negoci, amb l’objectiu d’assolir els majors nivells possibles de competitivitat en els mer- cats mundials. Evolució del sector l’any 2012 Internacional La xifra mundial de vendes de pro- ductes químics va ser de 2,7 bilions d’euros el 2011, un 11,6% superior a l’any anterior. Les economies emer- gents han contribuït en gran mesura a la recuperació mundial del sector durant els anys 2010 i 2011. La indús- tria química europea encara es troba en una posició forta, registrant una producció total de 642.000 milions (539.000 a la UE-27 i 103.000 a la resta d’Europa), el 23,4% del total mundial, però ha perdut el lideratge en favor d’Àsia, que ja és el principal mercat mundial. El 2011, la fabricació de pro- ductes químics a Àsia va ser de 1,4 bilions d’euros, més del doble que la realitzada a la Unió Europea, i la Xina concentra ja el 26,8% del mercat mundial. Els Estats Units es mantenen com el segon país productor a escala mundial, amb el 15% del global (408.700 milions d’euros el 2011). A Europa, vuit països van concentrar el 90% de la producció del sector. Alemanya continua sent el principal productor europeu, seguit de França, Països Baixos i Itàlia. Aquests quatre països van concentrar el 64,4% de la producció europea del sector (347.000 milions d’euros). A més, la indústria química és un dels tres sectors econòmics més impor- tants en 11 dels 23 països membres de la Unió Europea. Les aproximadament 29.000 empreses del sector van gene- rar a l’entorn de l’1% del PIB europeu i ocupaven directament 1,1 milions de treballadors el 2011, alhora que gene- raven una ocupació indirecta d’aproximadament dues vegades l’ocupació directa. Durant el període 2002 a 2011, l’ocupació del sector químic a la UE-27 va disminuir a un ritme anual de l’1,9%, mentre que la producció va créixer a una taxa anu- al del 2,5%. L’any 2012, l’evolució del sector quí- mic s’inscriu en un context de recai- guda de l’activitat econòmica mun- dial, però especialment europea. La producció en volum del sector a la UE-27 va disminuir l’1,6% amb relació a la de 2011, i es va situar en un nivell que encara és un 6,2% inferior al mà- xim assolit l’any 2007. Aquesta recai- guda del sector trenca amb l’evolució positiva que havia caracte- ritzat l’any 2010 (10% de creixement anual) i, amb menor intensitat el 2011 (1,1% d’augment). Tanmateix, l'índex de producció química de la UE va pujar els darrers tres mesos de l’any, apuntant cap a un possible canvi de tendència el 2013. Per branques, l’única que va registrar un creixement de la producció a la UE durant el 2012 va ser l’agroquímica (4%), tot i que és un sector petit, men- cosmètica i higiene corporal, productes de bellesa, articles per a la cura del cabell, etc.–, ceres i parafines –per obtenir espelmes, per a usos do- mèstics, per a la neteja de vehicles o per a altres usos–, material fotogràfic sensible, articles pirotècnics, mixtos, etc., i qualsevol altre producte destinat a usos finals –suavitzants o altres additius, ambientadors, antitaques, nete- javidres, netejadors de metalls i tota mena de productes de neteja per a la llar, etc. Altres productes químics — Engloba la fabricació de productes químics no recollits en els apartats anteriors com explosius –deflagrants, detonants–, coles, gelatines, olis essencials i substàncies aromàtiques naturals o sintèti- ques –que poden ser utilitzats com potents antiedemàtics, expectorants, virostàtics, distensius, bactericides potents, etc. Fibres artificials i sintètiques — Les fibres artificials i sintètiques són utilitzades principalment per a la fabricació de teixits, tot i que tenen un gran ventall d’usos com són la fabricació de paper, plàstics, productes estructurals dissenyats per resistir esforços –para-xocs d’automòbils, canonades–, aï- llants, filtres, cosmètics, etc. Les fibres sintètiques es poden classificar en poliamides, polièsters, policíclics, polivinílics i polipropilèniques, i les fibres artificials comprenen el raió, l’acetat i la soja entre d’altres. La seva evolu- ció durant l’any es tracta en el capítol del sector tèxtil-confecció.
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 99 Taula XX. Pes específic del sector a Catalunya. 2011 Volum de negoci del sector / Volum conjunt de la indústria (2011) 13,2% Ocupació del sector / Ocupació del conjunt de la indústria (2012) 7,4% Volum de negoci del sector a Catalunya s/ total Espanya (2011) 44,5% Ocupació del sector a Catalunya s/total sector Espanya (2012) 37,2% Font: estimació pròpia a partir de dades de l’INSS, de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) i de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) El sector químic té un pes específic destacat dins l’economia espanyola ja que aporta gairebé l’1% del PIB total i el 8% del VAB de la indústria manufacturera l’any 2011, molt per sobre del 7,4% que representava el 2010, segons la Comptabilitat Nacional de l’INE. Quant a la producció, el sector químic va fabricar per valor de 38.846 milions d’euros el 2011, un 8,9% més que l’any anterior i el 8,1% de la producció industrial manufacture- ra. Si s’inclou la indústria farmacèutica, el pes en el VAB industrial puja fins a l’11,5%, fet que situa l’Estat espanyol com el sisè fabricant europeu, amb el 7,2% de la pro- ducció europea, per darrera d’Alemanya, França, els Països Baixos, Itàlia i el Regne Unit. El sector químic – inclosa la indústria farmacèutica-, és el primer inversor en R+D+I (realitza el 24% de la inversió industrial total) i en protecció del medi ambient (aglutina a l’entorn del 19% d’aquestes inversions). El 2012, hi havia 81.220 persones treballant directament al sector químic espanyol, el 37% de les quals es localit- zaven a Catalunya. La xifra d’ocupats pot arribar a superar les 500.000 persones si es comptabilitzen també les ocupacions indirectes i induïdes, que principalment es tracta de llocs de treball en la recerca i el desenvolu- pament, en el sector dels transports i de la logística, en treballs relacionats amb la validació de la qualitat, la comercialització, la gestió i el manteniment dels equi- paments (de calderes, per exemple), i amb les bran- ques de reciclatge i d’envàs. Aquests llocs de treball no es troben en la branca química pròpiament dita, però en depenen molt directament. El sector químic té una forta presència a Catalunya, com ho demostra el fet que el 44,5% de la facturació estatal es concentra al Principat. Aquesta rellevància també es reflecteix en termes de capacitat exportado- ra, atès que les empreses catalanes concentren pràcti- cament la meitat de les exportacions espanyoles del sector, molt per sobre dels percentatges assolits per altres comunitats autònomes. A Catalunya, l’any 2011 el sector químic va generar un volum de negoci de 17.084 milions d’euros, el 13,2% del total de la indústria, i ocupava directament 32.533 per- sones, el 7,4% dels treballadors de la indústria. La bran- ca va realitzar a l’estranger vora un 45% de les vendes totals i és un dels principals sectors exportadors de l’economia catalana, especialment la branca de quí- mica orgànica. De l’anàlisi per subsectors es desprèn que l’activitat a Catalunya és encapçalada per la química bàsica. El seu pes específic dins del conjunt de la branca se situa a l’entorn d’un 60% en termes de volum de negoci i del 34% en termes d’ocupació. Segueixen, per ordre d’importància, la química destinada al consum final, amb el 22% de la xifra de negoci, les fibres artificials i altres productes químics, amb l’11%, la química per a la indústria, amb el 6% i, finalment, l’agroquímica, amb l’1% restant. Val a dir que Catalunya té un pes específic molt important a Espanya tant en el segment de la quí- mica bàsica —concentra gairebé el 45% del volum de negoci—, com en l’especialitat de química destinada al consum final —amb un pes del 57%. En aquest darrer subsector, Catalunya compta amb la presència desta- cada d’empreses com Puig Beauty & Fashion Group, Procter & Gamble o Sara Lee Household and Body Care España, que tenen la seva seu social a la zona de Bar- celona. La importància de la química bàsica a Catalunya és conseqüència de la forta concentració d’aquesta acti- vitat en el polígon petroquímic de Tarragona. La pro- ducció global en el polígon és de gairebé 20 milions de tones anuals (el refí suposa 8,3 milions de tones i la in- dústria química 12,7 milions), que representa el 25% de la producció estatal i la meitat de la producció química catalana, si bé cal tenir en compte que una tercera part de la producció es consumeix en el propi polígon. Aquest complex petroquímic és el més gran d’Espanya i un dels més importants del sud d’Europa. D’aquesta zona surten, per exemple, el 44% dels plàstics que es fabriquen a l’Estat espanyol. Cal destacar que la indús- tria química a Tarragona suposa el 60% dels moviments realitzats al port de Tarragona. El complex té una exten- sió d’unes 1.200 hectàrees i actualment s’hi troben im- El sector a Catalunya Empreses amb assalariats del sector químic. 1 de gener de 2012 Font: INE (Directori Central d’Empreses) 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1.000 Pr oductes químics bàsics Pesticides i altr es pr oductes agr oquímics Pintur es, ver nissos i tints Pr oductes deneteja, d'higienei cosmètica Altr es pr oductes químics Fibr es ar tif icials i sintètiques Catalunya Restad'Espanya
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 100 plantades 28 empreses. Entre totes elles proporcionen ocupació directa a uns 9.600 treballadors, dels quals 5.400 treballen a la indústria i 4.200 a les empreses de serveis. L’any 2011 es van crear 150 llocs de treball nous, i probablement es continuaran creant ateses les inversi- ons previstes per al període 2012-2015, que són de l’ordre de 800 milions d’euros (uns 200 milions/any en millores tecnològiques). L’activitat del polígon petroquí- mic representa aproximadament el 17% del PIB del Camp de Tarragona. Cal apuntar que hi ha moltes in- terrelacions entre les empreses allà ubicades atès que els diversos fabricants són a la vegada proveïdors i cli- ents d’ells mateixos, la qual cosa explica la utilització compartida d’importants infraestructures. La indústria química espanyola està formada per 2.794 empreses amb assalariats, de les quals el 28% es troben a Catalunya (770), la comunitat amb una major implan- tació empresarial en tots els rangs d’ocupació, per da- vant de la Comunitat Valenciana, Madrid i Andalusia. Algunes de les empreses clau de la indústria química que tenen el centre de decisió a Espanya es localitzen a Catalunya. És el cas de les societats Repsol Petróleo i Repsol Química, que formen part del grup Repsol YPF, i Ercros. A més d’aquests actors nacionals, un gran nom- bre d’empreses estrangeres estan implantades a Cata- lunya, com és el cas de Henkel Ibérica, Dow Chemical, Iberpotash, Basf Española, Du Pont Ibérica, Clariant Ibérica Servicios, Solvay Ibérica i Procter & Gamble. Per subsectors, hi ha una marcada especialització catalana dins el teixit productiu dels segments de química bàsica i de química per al consum. En global, en el teixit empresarial químic català es com- bina la presència de petites empreses (el 63% tenen menys de 20 ocupats) amb empreses de grans dimensi- ons, habitualment multinacionals. Val a dir que a Cata- lunya es localitzen 10 de les 20 empreses del sector amb més de 500 treballadors que hi ha a Espanya, i el 45% de les de més de 100 treballadors. La dimensió més important correspon a les industries químiques de base que normalment integren verticalment la producció de bens intermedis i també de consum final. Geogràfica- ment, una part important del teixit industrial es concen- tra a les comarques tarragonines, al Vallès Oriental, al Barcelonès i al Baix Llobregat. La indústria química catalana per subsectors. Any 2011 Perentatge Font: INE (Enquesta industrial d’empreses) 1 60% 2 11% 3 22% 4 6% 5 1% 1 34% 2 18% 3 34% 4 13% 5 1% Estructura de volum de negoci Estructura de l’ocupació 1. Química bàsica i pesticides 2. Altres productes químics i fibres artificials 3. Sabons, perfums i cosmètica 4. Pintures, vernissos i tintes 5. Pesticides i d’altres productes agroquímics Pes específic del sector a Catalunya Volum de negoci del sector / Volum conjunt de la indústria (2011) 13,2% Ocupació del sector / Ocupació del conjunt de la indústria (2012) 7,4% Volum de negoci del sector a Catalunya s/ total Espanya (2011) 44,5% Ocupació del sector a Catalunya s/total sector Espanya (2012) 37,2% Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’INSS, INE i IDES- CAT
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 101 tre que les caigudes més fortes les van protagonitzar les branques de quími- ca industrial (pintures, vernissos, etc.) i de fibres artificials (-5,8% en ambdós casos). El subsector de química bàsi- ca, per la seva banda, va experimen- tar un descens de la producció del 3,7%, que contrasta amb el creixe- ment registrat els dos anys anteriors. I, finalment, la branca de química per al consum (detergents, sabons, per- fums, etc.) va mantenir un nivell de producció molt similar al de l’any an- terior. Els preus europeus dels productes químics van mantenir la tendència alcista que venien registrant des de l’any 2010. El 2012 els preus van aug- mentar un 2,5%, després d’un creixe- ment del 9% el 2011 i del 6% el 2010. Aquesta desacceleració dels preus és el resultat de la moderació observa- da en la branca de la química de base (del 10,5% el 2011 a l’1,8% el 2012) i del descens registrat en el seg- ment de les fibres sintètiques (-2,3%). Els preus dels productes de química de consum i d’agroquímica van aug- mentar moderadament (1,5% i 1,7%, respectivament), mentre que la bran- ca de química per al consum es la que va registrar un creixement més destacat (4,2%). Quant als intercanvis exteriors, cal destacar que la Unió Europea con- centra el 43% de les exportacions de productes químics en l’àmbit interna- cional i aproximadament el 37% de les importacions. A més, continua sent l’única regió que mostra un clar saldo positiu de la seva balança comercial. Les dades disponibles fins a novembre de 2012 mostren un superàvit de 45.900 milions d’euros de la balança comercial de productes químics, 9.400 més que el nivell observat en el mateix període de l'any anterior, i el màxim assolit des de l’any 1999. Espanya i Catalunya A Espanya, la producció en volum del sector químic va retrocedir lleugera- ment el 2012, en un 0,7% interanual, després d’haver registrat un creixe- ment també molt baix, de dues dèci- mes, el 2011. Aquests dos anys de cert estancament contrasten amb el crei- xement registrat el 2010 i amb les cai- gudes intenses que van caracteritzar els anys 2008 i 2009. Malgrat tot, el sector químic manté una evolució molt menys negativa que el conjunt de la indústria espanyola —amb una disminució del 6% el 2012. El compor- tament més favorable del sector quí- Producció del sector quíic de la UE. Any 2011 Percentatge Font: Cefic Chemdata International. Facts and Figures 2012 Alemanya; 29,0 França; 15,4 Paï sosBaixos; 10,3 It àlia; 9,7 Regne Unit ; 8,6 Espanya; 7,2 Bèlgica; 6,4 Polònia; 2,5 Alt res; 19,9 Producció UE-27 = 539.000 M€ Producció mundial del sector químic. Any 2011 Milers de milions d’euros Font : Cefic Chemdata Internacional. Facts and Figures 2012 734,8 408,7 175,3 156,4 118,3 87,9 83,0 62,10 56,90 55,30 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1.000 Xina EUA Japó Alemanya Corea del Sud Brasil França Taiwan Rússia Paï sos Baixos
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 102 Informe CEFIC: The European Chemical Industry’s Priorities in Industrial PolicyEl CEFIC (European Chemical Industry Council) és un fòrum de reflexió que defensa els interessos de la indús- tria química a Europa. Al juliol de 2012 va publicar el document “The European Chemical Industry’s Priorities in Industrial Policy”, que recull les recomanacions de política industrial que fa el sector químic a la Comissió Europea en resposta a la seva consulta sobre la revisió de la iniciativa emblemàtica Europa 2020. Les deu recomanacions de l’informe es resumeixen a continuació: · Les autoritats europees haurien d’enfortir la competiti- vitat de la seva indústria, i abstenir-se d'iniciatives que la puguin perjudicar i, quan no hi hagi més remei, seleccionar les eines menys perjudicials per a la com- petitivitat en la persecució dels seus objectius polítics. · Millorar el procés d'avaluació d'impacte econòmic de les propostes legislatives i iniciatives polítiques, mitjan- çant una consulta molt més estreta amb els sectors afectats de la indústria i les parts interessades en ela- borar propostes de política. · REACH és la legislació de referència per als productes químics a Europa. La UE ha de treballar cap a l'objec- tiu d'aconseguir un marc legislatiu més coherent per als productes químics. · Creació d'un model d'innovació europeu, destinat a millorar el temps de comercialització i transformar eficaçment les inversions en R+D. Això inclou la crea- ció d'una major acceptació social de la tecnologia i la innovació, l'aprofitament i millora de les habilitats d'innovació europees, una millor protecció dels drets de propietat intel·lectual i un enfocament cap a la competitivitat global dels projectes d'innovació euro- pea. · Suport a l'Aliança publico-privada per a la indústria de processos sostenible a través de recursos i l'eficiència energètica (SPIRE), amb vista a la renovació i la com- petitivitat dels sectors industrials que representen el 20% de la indústria manufacturera europea total. · El desenvolupament de la bioeconomia: proporcionar un ambient sense restriccions per a la producció i importació de bioetanol, sucre i altres bio-basats en ares a la construcció d'una font sostenible a Europa (que s'han d'abordar en el context de la reforma de la política agrària comuna). Disposició d'un camp de joc anivellat pel que fa als biocombustibles. · Continuar amb els acords de lliure comerç amb socis comercials clau, com els EUA i el Japó, en particular si aquests són els anomenats acords de l'OMC plus que van més enllà de la promoció de l'obertura i la inte- gració que caracteritzen actualment les negociacions multilaterals. · La indústria química necessita energia i recursos com- petitius a nivell mundial. Europa hauria de fer accessi- bles totes les oportunitats possibles nacionals (com el gas d'esquist o shale gas) així com la importació a través de l'exploració ràpida i la diversificació de l'o- ferta en comptes d'introduir límits de consum d'ener- gia. · Emissions de CO2: el marc per al comerç d’emissions hauria de ser més flexible per adaptar-se a les situaci- ons de crisi i d’expansió econòmica i hauria de tenir una visió de mitjà i llarg termini, més enllà del 2020. · És necessari invertir en infraestructures per crear ca- nals eficients de transport cap i a través d'Europa Central i del Sud. El programa d’interconnexió de la UE també hauria de tenir en compte la realització del primer gasoducte químic de la UE, que és fonamental per a la competitivitat dels clústers químics. Producció del sector químic. UE-27, Espanya i Catalunya Variació anual en percentatge Font: Eurostat, INE i IDESCAT 3,2 2,3 4,8 -5,3 -9,1 -10,9 -1,9 -5,8 9,8 4,8 8,5 1,1 0,2 -1,7-1,6 -0,7 -1,7 -3,4 -15 -10 -5 0 5 10 15 UE-27 Espanya Catalunya 2007 2008 2009 2010 2011 2012
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 103 mic s’explica pel seu elevat grau d’internacionalització que va perme- tre aprofitar el dinamisme dels mer- cats exteriors, fonamentalment dels no europeus. A més, cal remarcar que el químic és un dels sectors indus- trials que en millors condicions està superant la crisi econòmica a Espa- nya i, prova d’això, és que el 2011 va recuperar la mitjana del grau d’utilització de la capacitat producti- va del període previ a la crisi, 2003- 2008, mentre que la indústria manu- facturera encara se situa set punts per sota d’aquest nivell. L’evolució de la producció del sector químic a Catalunya va ser més similar a la mitjana europea que a la del conjunt de l’Estat espanyol. Concre- tament, la producció en volum va disminuir l’1,7% amb relació al 2011, exactament el mateix que l’any ante- rior. Aquest pitjor comportament en comparació amb el conjunt de l’Estat s’explica en bona mesura per la cai- guda més intensa a Catalunya de la branca de química per a la indústria (pintures, vernissos, revestiments, tints, etc.). Val a dir que, així com en perío- des recessius el sector a Catalunya té un pitjor comportament que a la resta de l’Estat, succeeix el contrari en eta- pes expansives. Per exemple, el 2010 la producció del sector va créixer un 8,5% a Catalunya enfront d’un 4,8% a l’Estat. Els preus de producció del sector quí- mic van seguir una evolució alcista a Catalunya, però menys que a Espa- Exportacions, importacions i saldo exterior del sector químic. Catalunya Milions d’euros Font: IDESCAT 7.650 6.398 8.473 9.599 9.929 9.185 7.447 9.385 10.410 10.278 -1.536 -1.049 -912 -811 -350 -4.000 -2.000 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 2008 2009 2010 2011 2012 Export ació Import ació Saldo Afiliats al règim general de la Seguretat Social del sector químic Mitjanes anuals Font: Ministeri de Treball i Assumptes Socials 83.467 30.558 82.903 30.743 81.220 30.201 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000 80.000 90.000 100.000 Espanya Cat alunya 2010 2011 2012 Preus industrials al sector químic. UE-27, Espanya i Catalunya Percentatge de variació anual Font: Eurostat, INE i IDESCAT 2,2 3,5 3,6 7,4 2,6 -2,4 -4,3 -1,4 2,9 6,0 8,5 6,4 9,1 5,0 3,8 2,5 4,6 3,2 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 10 UE-27 Espanya Cat alunya 2007 2008 2009 2010 2011 2012
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 104 nya i més que a la UE-27. El 2012, els preus del sector van augmentar un 3,2% al Principat, enfront d’un 4,6% a l’Estat i d’un 2,5% a la Unió Europea. Aquest és el tercer any consecutiu en què el creixement dels preus de la indústria química catalana és inferior al de la indústria química espanyola. Els augments de preus van ser gene- ralitzats per branques a excepció del subsector de les fibres, on van dismi- nuir, i destacant especialment els creixements registrats pels subsectors de la química bàsica i la química industrial. Pel que fa a l’evolució de l’activitat econòmica al polígon petroquímic de Tarragona, les darreres dades disponi- bles corresponents al 2011 assenyalen una disminució de la producció d’un milió de tones, des de 19,3 milions el 2010 a 18,3 milions el 2011. Aquesta reducció s’atribueix a la parada de dues empreses (Repsol i Carburos Metálicos), que ha provocat un des- cens de més de mig milió de tones, i a la baixada conjuntural de la deman- da dels mercats, en un altre mig milió de tones. Cal recordar que el màxim de producció es va assolir el 2007 amb 21,2 milions de tones i que un any després va tocar fons caient fins a 17,8 milions, el nivell més baix assolit des del principi de la dècada. El 2009 i 2010 la producció va augmentar fins a les 19,3 milions de tones, però el 2012 es va tornar a invertir la tendèn- cia. Ara bé, tot i la caiguda de la producció, la indústria del polígon petroquímic va crear 150 llocs de treball nous, el 85% dels quals requeri- en estudis de Formació Professional. Davant la conjuntura actual, les prin- cipals empreses del polígon estan buscant noves àrees de negoci per créixer, com ara les plantes dessala- dores d’aigua (Dow Chemical), l’energia solar, els bioplàstics o la construcció (Basf), i alhora estan en- cetant diversos plans d’estalvi en cos- tos, sobretot els energètics, que els hi permetrà ser mes competitives. Quant a l’ocupació, el nombre de treballadors del sector químic va dis- minuir tant a Catalunya com al con- junt d’Espanya prop d’un 2% el 2012. Segons dades de l’INSS, al sector quí- mic català hi havia 30.201 treballa- dors afiliats a la seguretat social en mitjana l’any 2012, 542 menys que l’any anterior. En canvi, al conjunt d’Espanya el nombre d’afiliats en el sector va passar de 82.903 persones el 2011 a 81.220 el 2012. Aquesta evolu- ció és menys negativa que la registra- da pel conjunt de la indústria (-4,7%), perquè tradicionalment les variacions de la producció registrades en el sec- tor químic solen tenir una incidència relativament més reduïda sobre l’ocupació que a altres sectors manu- facturers. Això es degut en part al procés de transformació qualitativa que està experimentant el sector des de fa anys i que esta tenint com a resultat un increment del pes especí- fic dels treballadors tècnics d’elevada qualificació sobre el total, amb un considerable impacte positiu sobre la productivitat del sector. Els intercanvis comercials amb l’exterior van registrar un comporta- ment divergent. Mentre que les expor- tacions catalanes de productes quí- mics van continuar creixent, si bé a un ritme més moderat que els dos anys anteriors, les importacions van regis- Principals països destinataris de les exportacions catalanes del sector químic. Any 2012 Percentatge Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT França 13% Itàlia 12% Alemanya 11% Portugal 7% Països Baixos 6% EUA 4% Turquia 4% Regne Unit 4% Altres 39% Principals mercats d’origen de les importacions catalanes del sector químic. Any 2012 Percentatge Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’IDESCAT Alemanya 21% França 13% Bèlgica 8% Països Baixos 7% Itàlia 7%Regne Unit 5% Xina 5% EUA 3% Altres 31%
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 105 trar el primer retrocés dels darrers tres anys. Concretament, les exportacions van assolir els 9.929 milions d’euros el 2012, un 3,4% més que l’exercici ante- rior; i les importacions van caure l’1,3% fins a 10.278 milions d’euros. A l’Estat, les exportacions del sector químic van créixer un 3% i les importacions van retrocedir un 4,2%. Així, doncs, el pes de les exportacions catalanes sobre les estatals es va mantenir a l’entorn del 52%, mentre que el pes de les importacions va augmentar lleugera- ment fins al 44%. Val a dir que la pro- ducció pròpia tan sols cobreix el 38% de la demanda interna, mentre que el 62% restant es cobreix amb les im- portacions. Com a conseqüència d’això, els costos associats a la logísti- ca i el transport són cada vegada més estratègics per a la competitivitat de les empreses. Com a resultat de l’augment de les exportacions i la caiguda de les im- portacions, el saldo deficitari es va reduir un 52% el 2012, fins a situar-se en 350 milions d’euros, i pa- ral·lelament la taxa de cobertura (ràtio exportacions/importacions) va pujar fins al 97%. El principal mercat exterior per als productes químics catalans va continuar sent la Unió Europea, que alhora és també el pro- veïdor més important i, dins d’Europa, França i Alemanya són els dos països més rellevants, sobretot quant a im- portacions, atès que conjuntament concentren el 33% del total. Això és degut a que els intercanvis exteriors s’expliquen majoritàriament en termes de proximitat geogràfica. En el cas de les exportacions s’han de considerar dos mercats importants més, Itàlia i Portugal. Entre els quatre països su- men el 44% de les vendes a l’exterior. Els mercats de destinació que van experimentar un major creixement el 2012 van ser França (13,5%) i el Regne Unit (7,5%). En canvi, van disminuir les exportacions cap als Estats Units (- 10%), Bèlgica (-9%) i la Xina (-12%), i es van estancar les destinades a Itàlia i Alemanya. Finalment, cal dir que els preus de l’exportació dels productes químics van créixer un 2,4% el 2012. Per subsectors, el major dinamisme exportador el van protagonitzar els segments de l’agroquímica i del grup heterogeni d’altres productes quí- mics, mentre que les importacions van disminuir a totes les branques excepte en la d’altres productes químics. Les taxes de cobertura van ser superiors al 100% —és a dir, el valor de les expor- tacions supera el de les importaci- ons— en les branques de productes agroquímics, de química per al con- sum i de química industrial. En canvi, en el subsector de fibres artificials va Exportació de productes químics a Catalunya per subsectors Milions d’euros Font: IDESCAT 5.916 482 385 1.526 1.098 191 5.805 558 407 1.657 1.340 162 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 Subsect or 1 Subsect or 2 Subsect or 3 Subsect or 4 Subsect or 5 Subsect or 6 2011 2012 Importació de productes químics a Catalunya per subsectors Milions d’euros Font: IDESCAT 6.782 192 320 1.074 1.826 216 6.718 181 286 973 1.910 210 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 8.000 Subsect or 1 Subsect or 2 Subsect or 3 Subsect or 4 Subsect or 5 Subsect or 6 2011 2012 Subsector 1: Productes químics bàsics, compostos nitrogenats, fertilitzants, plàstics i cautxú sintètic Subsector 2: Plaguicides i d’altres productes agroquímics Subsector 3: Pintures, vernissos i revestiments similars; tints d’impremta i màstics Subsector 4: Sabons, detergents i altres articles de neteja i abrillantament; fabricació de perfums i cosmètica Subsector 5: Altres productes químics Subsector 6: Fibres artificials i sintètiques
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 106 ser del 77%, i en el de química bàsica, que és el que concentra la major part del comerç exterior dins del sector químic, va ser del 86%. Gràcies al creixement de les exporta- cions, la xifra de negocis del sector químic a Espanya va contenir la cai- guda el 2012. Concretament, el vo- lum de facturació va registrar un des- cens del 0,9% nominal, per sota de la caiguda registrada al conjunt de la indústria espanyola (-2,5%). Aquest retrocés va trencar amb l’evolució positiva dels dos anys ante- riors, quan va créixer un 17,4% i un 7,8%, respectivament. Cal tenir en compte que la indústria química transforma energia i matèries primeres en productes químics que es requereixen per a altres sectors indus- trials, així com per als consumidors finals. El cost d'aquests dos inputs és un factor primordial per competir en els mercats mundials. El 2010, la indús- tria química europea, inclosos els pro- ductes farmacèutics, va utilitzar un total de 54 milions de tones equiva- lents de petroli (TOE) de consum de combustible i d'energia. La quantitat d’energia consumida el 2010 va ser un 20% inferior al nivell de 1990, se- gons les dades de la Comissió Euro- pea. En aquest mateix període, la reducció en el consum de gas va ser del 30%. Quant a altres matèries pri- meres, la indústria de productes quí- mics també utilitza una àmplia varie- tat de materials de partida naturals i processats, incloent els metalls, mine- rals i matèries primeres agrícoles com ara sucre, midó i greixos. Ara bé, tot i aquesta menor dependència, el preu del cru encara és determinant dels costos de les empreses químiques al nostre país. Cal destacar el cas de la indústria de capçalera o química base per a la qual els costos energè- tics poden arribar a suposar el 50% dels costos totals. El fort augment del preu del petroli que es va produir durant els anys 2010 i 2011 va incidir molt desfavorablement sobre els cos- tos de les empreses químiques catala- nes. L’any 2012, en canvi, el preu del barril de petroli s’ha mantingut, en mitjana anual, en el mateix nivell que l’any anterior, entorn als 110 dòlars; si bé el preu en euros va augmentar un 9% a causa de la depreciació del tipus de canvi de l’euro enfront del dòlar. A això s’afegeix el fort augment de les tarifes elèctriques per a consu- midors industrials que s’ha produït al nostre país entre el 2000 i el 2012, d’un 81% acumulat, i que ha situat Espanya en el grup de països europeus on la indústria paga més cara l’electricitat, un fet que repercuteix molt negativa- ment en la competitivitat de les em- preses catalanes. El sector químic es caracteritza per ser una activitat intensiva en capital i fortament sotmesa a la introducció d’avenços i millores, no només pel que fa a innovacions tecnològiques i organitzatives destinades a incremen- tar la productivitat, sinó també dirigi- des a aconseguir minimitzar l’impacte ambiental dels processos productius. Això determina que les empreses ca- talanes del sector realitzin un impor- tant i continuat esforç inversor, si bé amb la crisi aquest esforç s’ha reduït significativament. El 2010, últim amb dades disponibles, les empreses cata- lanes del sector químic van invertir en actius materials 313,5 milions d’euros, un 31,5% menys que dos anys enrere, quan van invertir 457,6 milions. En per- centatge sobre la xifra de negocis, l’esforç inversor ha passat del 2,8% el 2008 al 2% el 2010. Del volum total d’inversió realitzada pel sector químic, el 46% la va realitzar la branca de química bàsica (143,5 milions d’euros); el 32% la química per al con- sum (100,8 milions); el 12% la branca de fibres artificials i altres productes químics (38,8 milions); i el 10% restant la química per a la indústria (30,3 mili- ons). Evolució dels subsectors el 2012 Química bàsica El subsector de la química bàsica és el més important tant en termes de producció com de relacions comerci- als amb l’exterior (exportacions i im- portacions). El 2012, la producció de la química bàsica a Catalunya va retrocedir un 3,9% en termes reals, trencant amb la tendència ascen- dent que havia registrat els dos anys anteriors (9,6% el 2010 i 3,1% el 2011). En comparació amb la indústria quí- mica espanyola, la catalana va ex- perimentar un descens sis dècimes inferior. L’única especialitat dins de la química bàsica que va registrar un comportament positiu de la produc- ció el 2012 fou la dels fertilitzants i compostos nitrogenats, que va aug- mentar un 2,2%. Aquest subsector ja havia experimentat un creixement força dinàmic i superior a la resta d’especialitats els dos anys anteriors. Per contra, els subsectors que van registrar un pitjor comportament aquest any van ser les matèries prime- res plàstiques i els pigments i colo- rants, ambdós amb caigudes al vol- Índex de la xifra de negocis a la indústria. Espanya Variació anual en percentatge Font: INE 3,0 -4,3 -22,1 17,4 7,8 -0,9 6,4 -3,0 -21,8 5,6 4,5 -2,5 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Indúst ria quí mica Tot al indúst ria
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 107 La recerca, el desenvolupament i la innovació constitu- eixen factors clau per assegurar el futur de la indústria química al nostre país i la seva competitivitat a nivell mundial. Avui, el sector químic en sentit ampli (incloent la farmàcia) és el sector inversor líder, amb una concen- tració del 24% dels recursos totals destinats a R+D+I pel sector industrial privat, i de prop del 20% dels investiga- dors contractats per la indústria. Si es considera estrictament el sector químic (CNAE-20, excloent la farmàcia), aquest percentatge es redueix fins al 6,7% del total de la despesa en R+D privada, però continua sent un dels sectors capdavanters, només per darrera del sector d’altre material de transport (18,6%), del farmacèutic (17,5%), i del de vehicles de motor (9,9%). Segons l’enquesta anual d’R+D que realitza anu- alment l’INE, el conjunt del sector empresarial químic a Espanya va realitzar una despesa interna en R+D de 242,2 milions d’euros el 2011, el 63% de la qual es va destinar a retribucions del personal, el 26% a altres des- peses corrents i el restant 11% a inversió (compra d’equips i instruments, terrenys i edificis, i software espe- cífic per a R+D). Catalunya concentra una part impor- tant d’aquestes despeses destinades a R+D. L’any 2010, l’últim amb dades disponibles per comunitats autòno- mes, el sector químic a Catalunya va fer una despesa corrent en R+D de 101 milions d’euros, el 46% de la des- pesa equivalent a nivell estatal. El nombre de persones ocupades en activitats d’R+D en equivalència a jornada complerta al sector químic es- tatal era de 3.355 persones a Espanya el 2011, de les quals 1.596 eren investigadors i la resta auxiliars o tèc- nics. Cal assenyalar que el sector químic concentra el 9,4% dels investigadors que treballen a la indústria, un percentatge superior al pes de la seva despesa en R+D, el que vol dir que és un sector intensiu en personal alta- ment qualificat. A Catalunya, l’any 2010 el nombre d’ocupats en R+D al sector químic era de 1.500, dels quals, 700 eren investigadors, 500 tècnics i la resta auxili- ars. El sector químic català concentra el 45% dels inves- tigadors que treballen al sector químic espanyol i el 15% dels investigadors ocupats a la indústria catalana. Durant l’any 2011, el sector espanyol va destinar a R+D un 2,8% menys de despesa que el 2010, situant la xifra d’inversió en nivells de 2007. Paral·lelament a la reduc- ció de despesa, es va produir una disminució del nom- bre de treballadors dedicats a R+D en les empreses químiques espanyoles de l’1,4%. El teixit empresarial químic que inverteix en R+D es ca- racteritza per ser predominantment pimes i amb una Serveis a la producció: R+D+i al sector químic Personal dedicat a R+D en el sector químic (CNAE 20). Espanya Persones Font: INE (Enquesta sobre activitats en R+D) Despesa en R+D i en innovació del sector químic (CNAE 20). Espanya Milers d’euros Font: INE (Enquesta sobre activitats en R+D i Enquesta d’innovació a les empreses) 0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 600.000 2007 2008 2009 2010 2011 Despesa en R+D Despesa en innovació 1.564 1.589 1.708 1.625 1.596 1.997 2.069 1.774 1.780 1.760 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 2007 2008 2009 2010 2011 Alt re personal Invest igadors
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 108 presència significativa de capital estranger en les em- preses de més dimensió. A Espanya, l’any 2011 hi havia 593 empreses químiques que realitzaven activitats d’R+D —dinou menys que l’any anterior—, de les quals només 42 tenien més de 250 treballadors i, d’aquestes, gairebé la meitat amb participació de capital estranger superior al 50%. Malgrat que les empreses de més di- mensió només representaven el 7% del total de les em- preses innovadores en el sector químic, aquestes van realitzar una tercera part de la despesa interna en R+D del sector, ocupaven el 27% del personal dedicat a activitats d’R+D i concentraven el 36% de les despeses de capital en R+D. En evolució temporal, el nombre d’empreses del sector químic que realitzen R+D ha anat disminuint des de l’inici de la crisi, una tendència que va bastant en línia amb la reducció del nombre total d’empreses del sector. La recerca, el desenvolupament i la innovació constitu- eixen factors clau per assegurar el futur de la indústria química al nostre país i la seva competitivitat a nivell mundial. Avui, el sector químic en sentit ampli (incloent la farmàcia) és el sector inversor líder, amb una concen- tració del 24% dels recursos totals destinats a R+D+I pel sector industrial privat, i de prop del 20% dels investiga- dors contractats per la indústria. Si es considera estrictament el sector químic (CNAE-20, excloent la farmàcia), aquest percentatge es redueix fins al 6,7% del total de la despesa en R+D privada, però continua sent un dels sectors capdavanters, només per darrera del sector d’altre material de transport (18,6%), del farmacèutic (17,5%), i del de vehicles de motor (9,9%). Segons l’enquesta anual d’R+D que realitza anu- alment l’INE, el conjunt del sector empresarial químic a Espanya va realitzar una despesa interna en R+D de 242,2 milions d’euros el 2011, el 63% de la qual es va destinar a retribucions del personal, el 26% a altres des- peses corrents i el restant 11% a inversió (compra d’equips i instruments, terrenys i edificis, i software espe- cífic per a R+D). Catalunya concentra una part impor- tant d’aquestes despeses destinades a R+D. L’any 2010, l’últim amb dades disponibles per comunitats autòno- mes, el sector químic a Catalunya va fer una despesa corrent en R+D de 101 milions d’euros, el 46% de la des- pesa equivalent a nivell estatal. El nombre de persones ocupades en activitats d’R+D en equivalència a jornada complerta al sector químic es- tatal era de 3.355 persones a Espanya el 2011, de les quals 1.596 eren investigadors i la resta auxiliars o tèc- nics. Cal assenyalar que el sector químic concentra el 9,4% dels investigadors que treballen a la indústria, un percentatge superior al pes de la seva despesa en R+D, el que vol dir que és un sector intensiu en personal alta- ment qualificat. A Catalunya, l’any 2010 el nombre d’ocupats en R+D al sector químic era de 1.500, dels quals, 700 eren investigadors, 500 tècnics i la resta auxili- ars. El sector químic català concentra el 45% dels inves- tigadors que treballen al sector químic espanyol i el 15% dels investigadors ocupats a la indústria catalana. Durant l’any 2011, el sector espanyol va destinar a R+D un 2,8% menys de despesa que el 2010, situant la xifra d’inversió en nivells de 2007. Paral·lelament a la reduc- ció de despesa, es va produir una disminució del nom- bre de treballadors dedicats a R+D en les empreses químiques espanyoles de l’1,4%. El teixit empresarial químic que inverteix en R+D es ca- racteritza per ser predominantment pimes i amb una presència significativa de capital estranger en les em- preses de més dimensió. A Espanya, l’any 2011 hi havia 593 empreses químiques que realitzaven activitats d’R+D —dinou menys que l’any anterior—, de les quals només 42 tenien més de 250 treballadors i, d’aquestes, gairebé la meitat amb participació de capital estranger superior al 50%. Malgrat que les empreses de més di- mensió només representaven el 7% del total de les em- preses innovadores en el sector químic, aquestes van realitzar una tercera part de la despesa interna en R+D del sector, ocupaven el 27% del personal dedicat a activitats d’R+D i concentraven el 36% de les despeses de capital en R+D. En evolució temporal, el nombre d’empreses del sector químic que realitzen R+D ha anat disminuint des de l’inici de la crisi, una tendència que va bastant en línia amb la reducció del nombre total d’empreses del sector. Empreses del sector químic que realitzen R+D. Espanya Nombre d’empreses Font: INE (Enquesta d’activitats en R+D) 767 724 650 612 593 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 2007 2008 2009 2010 2011
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 109 tant del 8,5% interanual. La producció de gasos i d’altres productes orgànics i inorgànics dins la química bàsica, van registrar descensos d’entre el 2% i el 3%. Els preus de fabricació a la química bàsica estan molt lligats a l’evolució del preu del petroli, fet que explica el fort ascens dels preus que s’ha produït des de l’any 2010. El 2012, els preus de producció van augmentar un 4,4% a Catalunya i un 6,4% a Espanya, i van créixer a totes les categories, excepte a la de matèries primeres plàstiques, on es van mantenir estables. El comerç exterior de la química bàsi- ca té un pes específic força important dins del conjunt de la indústria quími- ca. Esdevé el principal subsector tant en exportacions com en importaci- ons, concentrant aproximadament el 58% de les vendes totals del sector químic a l’exterior i el 65% de les com- pres. El 2012, les exportacions de la indústria química bàsica a Catalunya van ascendir a 5.805 milions d’euros, gairebé un 2% menys que l’any anteri- or. Cal recordar que el 2011 havien augmentat un 16,5% i el 2010 un 36%. Les importacions de la branca, per la seva banda, van ser de 6.718 milions d’euros, l’1% menys que l’any prece- dent. El saldo exterior negatiu va aug- mentar un 5%, trencant amb la ten- dència descendent dels darrers anys. La taxa de cobertura es va reduir lleugerament fins al 86,4%. Agroquímica L’agroquímica és el subsector amb un menor pes relatiu i alhora el que se- gueix una evolució més independent del cicle econòmic. De fet, està més en sintonia amb l’evolució del sector agrari i de les condicions meteorològi- ques que l’afecten. L’any 2012, el volum de producció d’adobs, fertilit- zants i plaguicides va caure molt lleu- gerament al conjunt de l’Estat (no hi ha dades disponibles per a Catalu- nya), una tendència similar a la mos- trada l’any anterior. Els preus dels productes agroquímics, per la seva banda, es van mantenir relativament estables el 2012 en termes interanuals. Aquest subsector té una participació reduïda en els intercanvis comercials amb l’exterior del global de la indus- tria química a Catalunya, ja que no- més concentra el 5,6% de les exporta- cions i no arriba al 2% de les importa- cions. Al llarg de l’exercici 2012, les vendes a l’exterior van augmentar gairebé un 16% en termes nominals, molt per sobre de la resta de sectors en part pel seu menor pes, mentre que les compres de l’exterior van disminuir un 6% interanual. Aquests El concepte d’innovació és més ampli que el de recer- ca i desenvolupament atès que implica, a més de la creació d’un nou coneixement, la creació de riquesa a partir d’aquest coneixement, sigui nou o no. Les innova- cions poden ser de producte o de procés. Segons aquesta definició, el nombre d’empreses innovadores del sector químic s’amplia fins a 651 el 2011 a Espanya, el 49% de les companyies del sector, percentatge que ha disminuït respecte al 62% assolit l’any 2008, si bé en- cara és molt superior a la mitjana del sector industrial (27%). El 2011 hi va haver 130 empreses químiques inno- vadores menys que el 2010. Així mateix, la despesa en innovació que realitzen les empreses del sector a Espa- nya va ser de 350 milions d’euros el 2011, enfront dels 390 milions invertits el 2010, el 67% dels quals es van de- dicar a despesa interna en R+D, el 16% a adquisició d’innovació externa, el 10% a adquisició de maquinària, equips i hardware o software avançat, i el restant 7% a introduir innovacions en el mercat, al disseny, i a activi- tats formatives relacionades amb la innovació, entre d’altres. L’any 2011, la despesa en innovació va registrar un descens de l’11% respecte al 2010, que se suma al retrocés de l’11% registrat l’exercici anterior i del 23% el 2009. Aquesta disminució és deguda principalment a un descens significatiu de la compra externa d’R+D (-32%) i de la compra de maquinària i software (-8%). A Catalunya, les dades disponibles fins a l’any 2010 do- nen un volum de despesa en innovació de les empreses del sector químic de 169,6 milions d’euros, el 7,2% de la despesa total industrial, el 43% de la despesa del sector a nivell estatal i l’1,2% de la xifra de negocis del sector. Segons aquesta mateixa font, el 65% de les empreses del sector químic a Catalunya són innovadores, una ràtio molt superior a la del conjunt de la indústria, on només innoven el 34% de les empreses, i també a la ràtio del sector químic a Espanya. Evolució de la química bàsica a Catalunya. Any 2012 Taxes de variació anual. Percentatge Font: IDESCAT i Duanes -3,9 4,4 -1,9 -1,0 -6 -4 -2 0 2 4 6 Producció (en volum) Preus(en valor) Export acions(en valor) Impost acions(en valor)
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 110 resultats provocaren un ascens ràpid del superàvit de la balança comerci- al, fins arribar als 377 milions d’euros el 2012 i, alhora, que la taxa de cobertu- ra superés el 300% en valor. Química industrial El subsector de la química industrial va mostrar un comportament forta- ment recessiu el 2012 a conseqüència de la recaiguda de l’activitat del sector industrial, especialment del sector automobilístic, i de la intensa crisi en la qual està immers el sector de la construcció. La producció de pintures, vernissos i revestiments va retrocedir a Catalunya un 10% en volum, que se suma al descens del 8,4% registrat l’any 2011. Al conjunt d’Espanya, la producció de la branca va caure al voltant d’un 8%. Aquest és el subsector dins la indústria química que va mostrar un pitjor comporta- ment el 2012. Cal recordar, però, que la química industrial és el segment amb un pes menys important, després de l’agroquímica. Pel que fa als preus, tot i el descens de l’activitat, van continuar amb la tendència alcis- ta de l’any anterior, però van mode- rar el creixement fins a gairebé un 5% el 2012, no obstant és l’augment més important registrat per tots els subsec- tors. Aquest escàs pes relatiu de la branca industrial en el conjunt del sector quí- mic també es manifesta en els inter- canvis amb l’exterior. A Catalunya, les exportacions d’aquest subsector només representen el 4% del total i les importacions no arriben al 3%. L’any 2012, les exportacions va ser de 407 milions d’euros, un 5,8% més que l’any anterior, mentre que les importacions van caure un 10,5%, fins a 286 milions d’euros. D’aquesta manera, el saldo exterior positiu va augmentar un 85% el 2012, i la taxa de cobertura se situà per sobre del 142% en euros corrents. Química per al consum final Després de dos anys d’expansió, el 2012 el subsector de la química per al consum final va registrar un descens de la producció real del 3,1% a Cata- lunya i del 6,2% al conjunt d’Espanya. Aquest subsector agrupa dues activi- tats força diferenciades. D’una ban- da, el segment de sabons, detergents i altres articles de neteja per a la llar, que va patir un caiguda suau després de dos anys de certa atonia. I, d’altra banda, el segment de perfums i de productes de bellesa i higiene perso- nal, que va experimentar un descens de prop del 10% a l’Estat espanyol, després dels bons resultats assolits el 2010 i 2011 (creixements superiors al 10% anual). Quant al segment dels sabons i detergents, cal recordar que es caracteritza per ser un mercat ma- dur, amb productes d’un consum generalitzat i en el qual la capacitat d’expansió de la demanda és molt limitada, atès que únicament es pot aconseguir un increment mitjançant la incorporació d’articles més elabo- rats. A més, és un segment amb una propensió a exportar baixa i amb una forta competència tant en preus com en esforços promocionals, per l’escassa fidelització del client. En canvi, el segment de perfums i de productes de bellesa i higiene perso- nal, que fins al 2011 havia resistit molt bé l’embat de la crisi, el 2012 va co- mençar a caure. Evolució de l’agroquímica a Catalunya/Espanya. Any 2012 Taxes de variació anual. Percentatge Quan no hi ha dades disponibles per a Catalunya, s’utilitzen les d’Espanya Font: IDESCAT, Eurostat i Duanes -0,2 0,4 15,7 -6,0 -10 -5 0 5 10 15 20 Producció ESP (en volum) PreusESP (en valor) Export acions(en valor) Impost acions(en valor) Evolució de la química industrial a Catalunya. Any 2012 Taxa de variació anual. Percentatge Font: IDESCAT i Duanes -10,1 4,9 5,8 -10,5 -15 -10 -5 0 5 10 Producció (en volum) Preus(en valor) Export acions(en valor) Impost acions(en valor)
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 111 Els preus de producció de la química per al consum van créixer moderada- ment durant el 2012 (1% a Catalunya i 2,5% a Espanya). És el resultat de la seva menor dependència del preu del petroli i també de la forta compe- tència exterior que amenaça aquest subsector. Tant en el segment de sa- bons i detergents com en el de per- fums i higiene personal, els preus de producció van augmentar al voltant d’un 2%, seguint la mateixa dinàmica que l’any anterior. Aquesta branca és la segona més important, després de la química bàsi- ca, en el total d’intercanvis amb l’exterior del sector químic. La quími- ca per al consum concentra gairebé el 17% de les exportacions i el 9,5% de les importacions totals. El 2012, les exportacions van ser de 1.657 milions d’euros, un 8,5% més que l’exercici anterior, mentre que les importacions van caure un 9,4%, fins a 1.657 milions d’euros. Com a resultat d’aquesta evolució, el saldo exterior positiu va augmentar un 51% el 2012, i la taxa de cobertura amb l’estranger va arri- bar al 170%. Cal recordar que aques- ta branca registra el saldo exterior positiu més elevat de totes les del sector químic. Altres productes químics La branca d’altres productes químics (explosius, coles, gelatines i olis) va experimentar l’evolució més positiva del conjunt de subsectors l’any 2012, en créixer el volum de producció un 9% a Catalunya i prop d’un 18% al conjunt d’Espanya. En canvi, els dos anys anteriors havia caigut a un ritme mitjà del 6%. El creixement de 2012 es va centrar exclusivament en la cate- goria d’altres productes químics, men- tre que les coles i els biocombustibles van registrar caigudes de la produc- ció. Els preus de fabricació en aques- ta branca van augmentar poc més del 2% respecte al 2011, tant a la in- dustria catalana com a l’espanyola, molt per sota del creixement registrat l’any anterior. Quant als intercanvis exteriors, val a dir que les exportacions d’aquests productes representen el 13,5% del total, i les importacions gairebé el 19%. L’any 2012, les vendes a l’exterior van arribar als 1.340 milions d’euros, amb un creixement del 22% respecte a l’exercici anterior, el més elevat de totes les branques del sector químic. Les importacions, per la seva banda, van créixer un 4,6%, sent aquest l’únic segment que registrà un augment de les compres a l’exterior. Malgrat això, el creixement més dinàmic de les exportacions que de les importacions, va fer que el saldo negatiu de la ba- lança exterior d’aquests productes es reduís un 22% i que la taxa de cober- tura passés del 60% el 2011 al 70% el 2012, si bé encara és la més baixa de tots els subsectors. Cal dir que per al sisè subsector, el de fibres químiques, no es disposa de dades estadístiques prou representati- ves per a Catalunya com per fer una anàlisi quantitativa. Evolució de la química de consum a Catalunya. Any 2011 Taxes de variació anual. Percentatge Font: IDESCAT i Duanes -3,1 1,1 8,5 -9,4 -15 -10 -5 0 5 10 15 Producció (en volum) Preus(en valor) Export acions(en valor) Impost acions(en valor) Evolució d’altres productes químics a Catalunya. Any 2011 Taxes de variació anual. Percentatge Font: IDESCAT i Duanes 9,1 2,1 22,0 4,6 0 5 10 15 20 25 Producció (en volum) Preus(en valor) Export acions(en valor) Impost acions(en valor)
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 112 Esdeveniments empresa- rials Malgrat el context econòmic recessiu, el sector químic va continuar impul- sant noves inversions en les plantes catalanes i dedicant esforços en inno- vació i desenvolupament. Això l’hi ha permès resistir millor la caiguda del mercat que altres sectors industrials. Basf Española preveu invertir 40 mili- ons per a totes les fàbriques de l’Estat espanyol, la meitat dels quals aniran a augmentar la capacitat de produc- ció del complex que té a Tarragona – el més important que té al sud d’Europa, on treballen 700 de les 2.100 persones que té a Espanya. Les inversions previstes a Tarragona respo- nen a la gran demanda prevista de fitosanitaris i de catalitzadors de propi- lè procedents de l’expansió dels mer- cats emergents. Basf manté nous cen- tres de producció a Espanya, dels quals els més estratègics són el de Tarragona i el de Guadalajara (de pintures). Repsol quadruplicarà la producció de cru a Tarragona un cop s’hagin mate- rialitzat les inversions corresponents a la posada en marxa dels pous de Montanazo i Lubina, tots dos situats a Tarragona, la producció dels quals es processarà a través de la plataforma Casablanca. L’explotació de Lubina és 100% propietat de Repsol, mentre que a la de Montanazo en controla un 75% de l’accionariat. La resta d’aquest últim se’l reparteixen entre Gas Natural Fenosa (17,7%) i Cepsa (7,3%). El 99,8% del cru que es consu- meix a Espanya s’importa, per tant, amb aquest nou jaciment l’autoproveïment passarà del 0,2% al 0,8%. Iberpotash, propietat de la multinaci- onal israeliana ICL, i especialitzada en l’extracció i comercialització de po- tassa, té aprovat un pla inversor fins al 2014 de 160 milions d’euros a les mi- nes de Súria (Bages). Les inversions consisteixen en l’ampliació de la plan- ta de tractament de potassa a Súria, la construcció d’una nova factoria de tractament de clorur sòdic (amb una inversió de 70 milions d’euros), i l’obertura a la mina de Cabanasses (Súria) d’una rampa d’extracció de 4,5 km. En paral·lel, la mina de Vila- fruns deixarà de funcionar quan s’esgotin les reserves. Actualment Iberpotash ocupa 1.100 persones a Catalunya i amb les inversions anunci- ades podria crear fins a 600 nous llocs de treball. Iberpotash ha supeditat la realització d’una nova fase del pro- jecte d’inversió, denominat Phoenix, que suposaria una aportació addicio- nal de 200 milions d’euros, a la cons- trucció de la línea ferroviària d’ample europeu entre Manresa i Martorell — per poder enllaçar-lo amb el futur Corredor Mediterrani- entri en funcio- nament en el 2018. En l’actualitat, Ia companyia dóna sortida a les seves quatre tones de sal i potassa —un 80% van a mercats exteriors— a través d’una via convencional que connec- ta les instal·lacions de Súria amb el Port de Barcelona però són precisos diversos enllaços durant el recorregut. La multinacional química Dow Chemi- cal ha reactivat el projecte per ins- tal·lar a Espanya una fàbrica de membranes per a dessaladores a partir de 2012, una inversió que podria crear 600 llocs de treball. L’estratègia de Dow Chemical a mitjà termini pas- sa per diversificar la seva activitat cap a noves àrees, com és el cas dels materials químics per a energies reno- vables i materials d’aplicació per a vehicles elèctrics. Cal assenyalar que la multinacional inverteix cada any més de 20 milions d’euros a Espanya. L’any 2012, el grup químic Ercros va invertir 16,04 milions d’euros, el 64% del quals, per import de 10,25 milions, es va destinar als centres de treball ubicats a Catalunya. Les actuacions més significatives que es varen dur a terme són l’ampliació de la capacitat de producció de la fàbrica de Tortosa i de la de Cerdanyola. També el 2012, Ercros va donar per eliminada la Ter- rera Nova de Cardona, formada a partir dels residus generats per la mi- neria de la potassa i que l’empresa venia explotant des de 1990 amb l’extracció de clorur sòdic (sal com- una). Amb aquesta activitat, Ercros va dur a terme una tasca de regene- ració de l’entorn natural i de reducció de l’impacte hidrològic salí generat per aquest mineral, a més d’aprofitar el producte obtingut com a matèria prima per la producció de clor a les fàbriques de Flix i Vila-seca. El 2012, la companyia va processar 594.100 to- nes de clorur sòdic procedents de Cardona, Sallent i Súria. Industrias Químicas del Vallés (IQV), integrada en el grup MAT Holding, que opera en el sector fitosanitari, amb seu a Parets del Vallès (Barcelona), va anunciar, al març de 2013, l’obertura de dues noves filials a Valdosta (Estats Units) i a Pekin per ampliar la seva estructura a l’exterior i seguir augmentant les seves exporta- cions. Aquestes obertures s’afegeixen a les filials que l’empresa ja té a Espa- nya, Itàlia i Portugal. La multinacional alemanya Henkel, que produeix detergents, cosmètics i tecnologies d’adhesius, invertirà 7 milions d’euros en la posada en mar- xa de tres nous laboratoris d’R+D que suposaran la creació de 55 llocs de treball. Els tres centres formaran part de la divisió d’adhesius i es posaran en marxa el 2013: dos s’ubicaran a l’Espai Eureka del Parc d’Investigació de la UAB, al centre tecnològic Leitat, mentre que el tercer emplaçament està pendent de decisió. Aquests laboratoris reforçaran la línia d’investigació en adhesius i segella- dors d’altes prestacions que s’utilitzen en la industria de l’automoció, l’electrònica o l’aviació. Henkel té dos centres d’R+D a Catalunya, un a l’Institut Català d’Investigació Quími- ca i un altre a la UAB, a més del cen- tre de producció a Montornès del Vallès, on fabrica detergents i adhe- sius. A Espanya ocupa a 1.100 perso- nes i factura 543,5 milions d’euros. Cal recordar que el 2010 va cessar defini- tivament l’activitat de la planta de Malgrat de Mar (Maresme) –on treba- llaven 130 persones- i la d’Abrera (Baix Llobregat). Com a resultat d’aquesta reorganització, Henkel té a Espanya tres fàbriques, la de Montor- nès, la de Sant Adrià i la de Sevilla (on es fabriquen lleixius). La multinacional nord-americana Procter & Gamble (P&G) va comuni- car la intenció de tancar la fàbrica que té al polígon industrial Santiga a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), on treballen al voltant de 280 treballadors i que es dedica a la producció d’Ambi Pur, i traslladar la
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 113 producció a la planta de Mataró (Maresme), on fabrica actualment Ariel i que ja ocupa 300 treballadors. Cal recordar que P&G es va quedar amb la planta del Vallès quan va comparar la marca d’ambientadors a Sara Lee. El fabricant de productes de neteja KH-Lloreda, amb seu a Canovelles (Vallès Oriental), on treballen 83 per- sones, s’instal·larà a Xile de la mà del grup nord-americà Wal-Mart i consti- tuirà una filial a l’Índia per començar a vendre en el país asiàtic. L’any 2012, la companyia va invertir un milió d’euros per multiplicar la seva capa- citat productiva, que passarà de 130.000 ampolles diàries a 300.000. AC Marca, que comercialitza produc- tes de neteja i cura personal com Norit, Lactovit i Avena Kinesia, va en- trar en el sector farmacèutic amb l’adquisició del 100% de Laboratoris Genové a la família Stampa — propietària de Medichem i Combino Pharma—. El grup de la família Marca ha crescut els últims anys amb l’adquisició de marques a Henkel i Puig. Amb l’adquisició de Genové, incorpora 30 referències de parafar- màcia. La companyia anglesa d’additius per al sector químic i metal·lúrgic, Jar- mac, ha adquirit els actius de la desa- pareguda Gralisa, una empresa de Cabrera de Mar (Maresme) dedicada a la producció de triglicèrids naturals que va tancar les seves portes el 2009. Jarmac ha compromès una inversió de dos milions d’euros en aquesta operació, que inclou la reobertura de la fàbrica de Cabrera i la contracta- ció de bona part de la plantilla que tenia la firma catalana. L’empresa actualment compta amb 18 treballa- dors. La firma de Figueres (Alt Empordà), Ceres Roura, líder a Espanya en l’elaboració d’espelmes, ha invertit 300.000 euros en ampliar les seves instal·lacions amb la nova línia auto- màtica d’espelmes de cera ambien- tadores, i té previst invertir 280.000 euros més en la implantació d’un sistema informàtic per a la gestió inte- gral de l’empresa i en la posada en marxa d’una nova línia de fred per a la fabricació de gots perfumats, així com en un nou tren de retractilat. Un 60% de la producció de la compa- nyia es destina a la gran distribució, hoteleria i restauració, i el 20% a floris- teries, botigues especialitzades en regals i decoració i al segment de la jardineria. La facturació va assolir els 9 milions d’euros l’any 2012 i ocupa 50 treballadors. Del total de la produc- ció, al voltant del 20% l’exporta a diferents països europeus. La multinacional britànica Croda, que es dedica a la fabricació d’una àm- plia gamma de productes químics per a sectors com la cosmètica, la farmàcia, la nutrició i els plàstics, té previst invertir 8 milions d’euros en la planta que té a Fogars de la Selva (la Selva) per millorar-ne les instal·lacions. Fogars factura al voltant dels 120 mili- ons d’euros i té una producció de 32.000 tones. Croda Iberia té la seu operativa a Barcelona, des d’on co- breix els mercats d’Espanya i Portugal.
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 114 Unió Europea) i dels beneficis (12,4% respecte al 3,5% de les empreses de la Unió Europea). Si es considera el volum de les inversions per a les 1.400 empreses més importants del món, el sector farmacèutic apareix com a líder per aportació al total i de nou consolida la seva posició capdavan- tera, amb un increment de la inversió en R+D de l’1,5%. A continuació apareixen els sectors de la tecnologia i equips de hardwa- re i el de l’automòbil, amb una inver- sió del 16,8% i el 15,8% respectiva- ment. Cal destacar que aquests tres sectors formen el 50,1% de la inversió total en R+D del conjunt de l’Scoreboard. Els increments més des- tacats han estat el de la Banca i el de la Enginyeria Industrial (amb un 21,8% i un 16,5% respectivament). Pel que fa a la intensitat d’R+D, el sector farma- cèutic destaca com a capdavanter, amb una intensitat del 15,1%. Cal afegir que tant en proporció a la xifra de negocis com amb relació al nom- bre d’ocupats, l’esforç efectuat per les empreses farmacèutiques és espe- cialment intens i supera sensiblement el que realitzen la resta de sectors. En definitiva, la indústria farmacèutica és el sector d’alta tecnologia amb més valor afegit per persona empleada, molt per davant de la resta de sectors high-tech i manufacturers. Tot i amb això, amb referència al ràn- quing de les companyies, cal desta- l’important esforç que de forma conti- nuada i sistemàtica, realitzen les em- preses en inversions destinades a R+D. Segons l’estudi The 2012 EU Industrial. R&D Investment Scoreboard, es confir- ma la tendència a l’alça iniciada el 2010 en la inversió en R+D sobretot per les empreses de la Unió Europea, experimentant un increment del 8,9% en comparació al 6,1% de l’any ante- rior. Als Estats Units, aquesta inversió s’ha reduït un punt respecte a l’any anterior, tot i que obtenen millors re- sultats en termes de creixement de les vendes (12,3% respecte al 4,9% a la Trets del sector Dins de la indústria farmacèutica es poden diferenciar dos grans subsec- tors. D’una banda, el de la fabricació de matèries i principis actius, que constitueixen els components de base emprats per a la fabricació dels pre- parats farmacològics, i de l’altra, el de l’obtenció de les especialitats far- macèutiques, que es destinen al trac- tament de les afeccions que pateixen els usuaris dels fàrmacs. El primer d’aquests dos subsectors es coneix amb la denominació de química fina, mentre que la segona fase – la de major importància econòmica del conjunt de la branca, que representa el 80% de la facturació del sector- és desenvolupada pels laboratoris far- macèutics. Cal destacar que ambdós tipus d’activitat productiva, molt rela- cionades entre sí, com també la re- cerca i el desenvolupament, es realit- zen de forma integrada per les matei- xes empreses farmacèutiques fruit d’un intens procés d’integració verti- cal. La indústria farmacèutica és un dels sectors de l’economia que més recur- sos dedica a la recerca i el desenvo- lupament (R+D en endavant) i desta- ca a nivell mundial com un dels més innovadors i de major nivell tecnolò- gic dins el conjunt de la industria. És per aquest motiu que una de les ca- racterístiques més rellevants és 3.8. Farmàcia i biotecnologia L’any 2012, la producció del sector farmacèutic a Catalunya va dismi- nuir, en volum, un 0,7% respecte a l’exercici anterior, reducció que també va patir Espanya, però en menor mesura. En termes generals, els preus dels medicaments van tenir un lleuger increment del 0,1%, tot i les mesures reguladores implementades pel sector públic i l’aplicació del sistema de preus de referència. L’ocupació es va incrementar el 5% al conjunt del sector. Pel que fa al sector exterior, el comportament va ser similar al de l’any anterior: les importacions es van reduir un 1%, mentre que les exportacions van créixer gairebé un 8% Variables Evolució l’any 2012 Producció = Ocupació + Preus = Exportacions + Importacions = Fabricació de productes farmacèutics de base (química fina): Investigació, perfeccionament i producció de substàncies medicamento- ses actives utilitzades en la fabricació de preparats farmacèutics. Tracta- ment de la sang. Fabricació de preparats farmacèutics i altres productes farmacèutics d’ús medicinal:  Medicaments per a ús humà o veterinari (fraccions sanguínies i antisèrums, vacunes, medicaments diversos –inclosos els preparats homeopàtics–, infusions mèdiques, preparats contraceptius químics o a base d’hormones, etc.).  Altres (ciments per a la reconstrucció d’ossos i de productes d’obturació dental, fabricació de gasses, benes, apòsits, impreg- nats de substàncies medicamentoses, cordill quirúrgic, etc. Estoigs i farmacioles d’urgències). Classificació del sector de farmàcia
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 115 una despesa en adquisició de maqui- nària, equips de hardware i software avançats (5,45%), en altres coneixe- ments externs per a la innovació, per a introducció d’innovació en el mer- cat, en formació per a activitats d’innovació, en el disseny i en altres preparatius per a producció i/o distri- bució. Pel que fa al personal dedicat a aquestes funcions de recerca, cal apuntar un lleuger increment, després del descens de l’any anterior, situant- se en 4.665 treballadors, essent el sec- tor industrial que més ocupació gene- ra en investigació, el que suposa un 12% del total d’empleats en R+D ge- nerat pel sector industrial. Un dels indicadors de l’eficiència d’un sector en matèria d’investigació és el percentatge d’empreses que sol·liciten alguna patent en un perío- de de temps determinat sobre el nombre d’empreses que desenvolu- pen tasques d’R+D al sector. Segons aquest indicador, el sector farmacèu- tic és el primer en termes de producti- vitat de la seva investigació, ja que el 25% de les empreses farmacèutiques que van realitzar activitats d’R+D a Espanya van registrar alguna patent en el període 2009-2011. Tot i aquests resultats, el 2012 la indús- tria farmacèutica va patir un alenti- ment del ritme inversor en R+D, com ha vingut patint els últims anys. Farma- indústria assenyala que el model de negoci d’alt risc del sector farmacèu- tic, que es caracteritza per un procés d’investigació de cicle llarg, molt cos- tós i sotmès a creixents exigències per part dels organismes reguladors, és la raó d’aquesta evolució negativa. Les diferents mesures de contenció de la despesa farmacèutica portada a terme per les diferents administracions públiques i les mesures de caràcter temporal, que introduïdes l’any 2012 a través del Reial Decret Llei 12/2012 de 30 de març pel qual s’introdueixen diverses mesures tributàries i adminis- tratives dirigides a la reducció del dèficit públic, han contribuït a la crei- xent inestabilitat del sector. Al llarg de l’última dècada, el sector farmacèutic està experimentant can- vis profunds en les estructures organit- zatives i les polítiques d’R+D. Un primer canvi és l’emergència de la indústria biotecnològica lligada a les ciències car com algunes de les empreses més importants del sector han perdut posi- cions respecte als anys anteriors. Aquest és el cas de la suïssa Roche, que havia estat en primera posició, i que ara ha passat a la setena, havent reduït la seva inversió en R+D un 8%. Així mateix, la nord-americana Pfizer ha passat de la segona posició a la sisena amb un decrement de la seva inversió en R+D del 6,4%. Altres com- panyies que han vist perdre posicions en el rànquing de forma pronunciada són: Merck (-8,3%) i Bayer (-5,2%). Amb referència al creixement en R+D que han experimentat algunes de les empreses de l’Scoreboard, cal desta- car el continu creixement de les com- panyies que han passat a formar part de les top 50: Boeheringer-Ingelheim, Abbot Laboratories i Takeda Pharma- ceuticals. En aquesta línia, és rellevant destacar que de les 50 empreses més grans del món que destinen un volum de recur- sos més elevat a despeses en R+D n’hi apareixen 14 del sector farmacèutic i de la biotecnologia, 5 de les quals pertanyen a diferents països de la Unió Europea i entre les quals desta- quen Sanofi-Aventis (França) i GlaxoS- mithKline (Gran Bretanya). Unes altres 6 empreses pertanyen als Estats Units, entre les quals destaquen Pfizer i Merck, i finalment 1 pertany al Japó i 2 a Suïssa, Novartis i Roche. En el marc de l’Estat espanyol, d’acord amb els resultats de l’Enquesta d’Innovació Tecnològica de l’any 2011, gairebé el 69% de les empreses de la indústria farmacèuti- ca reben la consideració d’innovadores, just per darrera de la indústria del petroli, amb un 75%. A través de la comparativa entre tots els sectors econòmics –primaris, se- cundaris i de serveis- el sector queda superat, tan sols, per les empreses especialitzades en la prestació de serveis d’R+D. El sector farmacèutic fa una despesa en innovació tecnològica del 15,3% sobre el total de la indústria a l’Estat espanyol. Pel que fa a la distribució d’aquesta despesa, cal destacar que més del 50% va destinada a R+D inter- na, seguida amb un 31,2% a l’adquisició d’R+D o el que s’anomena R+D externa. També es fa de la salut- la branca més dinàmica dins les diverses aplicacions industrials de la indústria biotecnològica. L’emergència d’aquestes activitats està determinant la futura competitivi- tat de les empreses europees i països com Alemanya, Regne Unit, Itàlia, França i Suècia disposen d’una pre- sència important d’empreses d’aquest sector. Segons les últimes dades publicades per l’INE, s’estima que la despesa en activitats d’R+D interna en biotecno- logia va disminuir un 4,4% respecte al 2010, arribant als 1.504 milions d’euros. Pel que fa a les dades del sector em- presarial, també va disminuir un 5,3% durant el 2011, mentre que el nombre d’empreses amb activitats d’R+D va registrar un increment del 7,5%. Catalunya és la comunitat autònoma que major despesa en activitats d’R+D interna va tenir, amb un total de 429.762 milers d’euros, que suposa un 28,6%, seguida per la Comunitat de Madrid, amb un 27,9% i Andalusia, amb un 10,5%. Cal destacar el finançament d’aquest tipus d’activitat per part de l’Administració Pública, un 52,5%, se- guida per les empreses, un 33,5%. Els fons procedents de l’estranger, l’ensenyament superior i les IPSFL, amb un 8,3%, un 4,5% i un 1,2%, van finançar la resta. El nombre total d’ocupats en activi- tats d’R+D interna en biotecnologia, va augmentar un 1,3% respecte a l’any anterior, fins arribar a les 24.300 persones ocupades a jornada com- plerta. En referència al col·lectiu d’investigadors, la xifra és de 15.347 persones a jornada complerta, fet que va suposar una disminució d’aquest col·lectiu en un 0,7% respec- te al 2010. Prenent en consideració únicament el sector d’execució d’empreses, per branques d’activitat, els serveis d’R+D són els que suposen una major despe- sa d’R+D interna, amb un 51,1% del total, seguida de Farmàcia, amb un 21%. De les sis àrees d’aplicació final dels productes obtinguts mitjançant la biotecnologia, les més seleccionades
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 116 tant, són còpies de l’original i per a produir-los no és necessari incórrer en enormes costos de recerca i desenvo- lupament, per la qual cosa són pro- ductes que generen una disminució de preus substancial en els mercats on apareixen-. D’aquesta manera, en el període 2010-12 han quedat privats d’aquesta cobertura en el mercat nord-americà algun dels específics més rellevants quant a la xifra de ven- des per a importants grups farmacèu- tics. Pfizer ha perdut a finals del 2012 la patent de quatre dels seus productes -Caduet, Geodon, Viagra i Xalaton-, fet que s’ha de sumar a la pèrdua de Lipitor el 2011, que li ha proporcionat el major volum de vendes de la seva història. Merck ha vist desaparèixer la protecció del Singulair, un medica- ment per al tractament de l’asma, i Astra Zeneca, que ja va veure vèncer la patent del seu medicament Sero- quel el 2011, el 2012 s’hi han sumat els específics Symbicourt i Cretor. De la mateixa manera, alguns altres labora- toris han vist reduir entre un 25% i un 35% de la seva facturació, com Bristol- trol d’Alcon. Pfizer va adquirir Exaliard Pharmaceuticals, King Pharmaceuti- cals, Icagen i Ferrosan’s customer Health care business. Roche, per la seva banda, també va adquirir Anad- ys Pharmaceuticals i Sanofi a Gen- zyme, a més de completar l’adquisició de BMP Sunston i comprar el negoci de dermatologia de Vale- ant. No obstant, cal remarcar que algunes empreses com és el cas d’AstraZeneca, van mostrar un incre- ment significatiu del seu R+D sense haver participat en cap tipus de fusió i/o adquisició. Un altre element que influeix significa- tivament en les estratègies de les em- preses del sector és el procés de ven- ciment de les patents de determinats productes que aporten una part con- siderable de la facturació d’algunes firmes. Una vegada desapareguda la protecció que proporcionen aquestes patents, els medicaments es veuen sotmesos a la competència dels ge- nèrics, que són fàrmacs produïts i dis- tribuïts per empreses farmacèutiques després de l’expiració de la protecció de la patent del fàrmac original- per l’any 2011 van ser la salut humana (seleccionada en un 51,9% dels ca- sos) i l’alimentació (en un 35,7% dels casos). La indústria farmacèutica està vivint un procés de transformació i de re- conversió a conseqüència del venci- ment de les patents o dels medica- ments, a un augment dels costos de producció, a una innovació en medi- caments força estancada quant a retorn de capital, així com a l’augment de la pressió reguladora per part dels governs. El posiciona- ment del sector davant d’aquests reptes es tradueix en un augment de les fusions i les adquisicions, una estra- tègia de reducció de costos i una creixent focalització en mercats emergents. L’increment de la inversió en R+D de moltes de les empreses del sector farmacèutic es produeix en molts casos com a conseqüència de fusions i adquisicions entre elles. En aquest cas es troba Novartis que va prendre la majoria de la companyia Zhejiang Tianyuan Biotech i va prendre el con- Vendes i inversió en R+D dels 10 primers grups farmacèutics del món. Any 2011 Milers d’euros i percentatge Font: Elaboració pròpia a partir de The 2012 EU Industrial R&D Investment Scoreboard 0,0 10.000,0 20.000,0 30.000,0 40.000,0 50.000,0 60.000,0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 Despesa R+D (mEUR) Vendesglobals2011(mEUR) R+D respect e vendes(%) 1.Novartis 2.Pfizer 3.Roche 4.Merck US 5.Johnson&Johnson 6.Sanofi-Aventis 7.GlaxoSmith Kline 8.Eli Lilly 9.Astra Zeneca 10.Abbot Laboratoires Rànquing de laboratoris de biotecnologia per inversió en R+D Milions de dòlars Font: Elaboració pròpia a partir de eKnowledge Base 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Despesa en R+D 2011 Despesa en R+D 2010 1.Roche 2.Amgen 3.Celgene 4.Gilead Sciences 5.Biogen Idec 6.UCB 7.Vertex Pharmaceuticals 8.Regeneron Pharmaceuticals 9.Actelion 10.Ipsen
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 117 d’accés al mercat, a causa de l’augment dels genèrics, de la com- petència creixent dels productes pro- vinents de les biotecnologies, d’evolucions desfavorables del regla- ment o de les condicions de reembor- sament de la Seguretat Social. En conseqüència aquests grans labora- toris es plantegen la seva localització a Catalunya i les seves futures col·laboracions amb empreses cata- lanes, a través de l’R+D col·laboratiu o el licencing, entre d’altres. De la mateixa manera, els laboratoris cata- lans, en general de caire familiar, tampoc es lliuren d’aquests reptes, tot i que disposen d’una major flexibilitat en la seva estratègia de posiciona- ment. Entre les tendències pesants d’evolució de la indústria farmacèuti- ca al món, cal destacar, en primer lloc, l’evolució de les modes de con- sum dels medicaments, com a conse- qüència de l’envelliment de la pobla- ció, del desenvolupament de la pre- venció i del principi de precaució per part dels consumidors, així com per l’augment de la informació disponible de les plataformes especialitzades d’Internet. Seguidament, s’està re- plantejant el models dels grans labo- ratoris farmacèutics, on l’emergència de la indústria de les biotecnologies així com la de nous països productors, estan deixant de banda el model econòmic de blockbuster que ha anat imperant en la indústria farma- cèutica. Segons aquest estudi de Prospectiva, a les tendències descri- tes anteriorment, cal afegir un cert nombre de problemàtiques clau a les quals s’enfronten els industrials euro- peus del sector farmacèutic i que tenen un impacte immediat en la creació de valor i de llocs de treball. Es tracta, doncs, dels dèficits relacio- nats amb les assegurances per malal- tia, de les imitacions de medicaments i del cost creixent de l’R+D. Així doncs, les empreses més grans del sector farmacèutic estan patint els efectes del venciment de les patents en els seus medicaments blockbuster, a la vegada que els seus departa- ments d’R+D troben més dificultats a l’hora de trobar un producte d’èxit de vendes. Aquest fet ha comportat un conjunt de fusions i adquisicions entre les 50 empreses més grans del sector és la indústria biotecnològica, es pot entendre com l’explotació de proces- sos biològics per obtenir solucions tècniques aplicables a nous produc- tes i serveis i constitueix una platafor- ma transversal. Actualment s’utilitzen tres colors per definir els tres àmbits de desenvolupa- ment de la indústria biotecnològica: el vermell, per definir la biotecnologia aplicada a la salut; el verd, per a la biotecnologia d’impacte agroalimen- tari, i el blanc per a aquelles aplicaci- ons relacionades amb la indústria. Per tant, cada vegada s’està donant més el que s’anomena investigació en xarxa, i es parla ja de la conver- gència entre els sector farmacèutics i biotecnològics, on diferents compa- nyies farmacèutiques estan configu- rant aquest model, amb la integració de productes biològics les seves car- teres, i alhora, les grans biotecnològi- ques integren a les seves carteres de productes les molècules de petita síntesi química. És el cas d’Esteve, que fa uns anys que disposa de dos labo- ratoris al Parc Científic de Barcelona, a més de col·laborar amb l’Institut Català d’Investigació Química de Tarragona i amb la Universitat de San- tiago de Compostela. A més, partici- pa juntament amb Almirall i Palau Pharma en una agrupació d’interès econòmic, anomenada Neogenius Pharma, dedicada al desenvolupa- ment de fàrmacs per combatre l’artrosi. Una altra aliança sorgida amb l’objectiu d’investigar la detec- ció precoç del càncer d’úter és la que han format la biotecnològica Oryzon, amb la farmacèutica catala- na Reig-Jofré, a través de l’agrupació d’interès econòmic Geadic Biotech. Almirall ho fa amb la britànica BioFo- cus, amb l’objectiu de descobrir no- ves molècules. Tal i com publica l’estudi Prospectiva de la indústria catalana 2018 en el marc de crisi actual, la indústria far- macèutica catalana ha de fer front a diversos reptes a Catalunya, alguns dels quals són específics del sector en l’àmbit europeu i altres són particulars del Principat. Un dels reptes que han de desafiar els grans laboratoris es- trangers que tenen una unitat de producció a Catalunya és la degra- dació de les seves condicions Myers, Squibb, Sanofi-Aventis, Eli-Lilly i Wyth. En el període 2010-12 han quedat sense cobertura formulacions que s’estima que han proporcionat als principals grups farmacèutics un vo- lum de facturació a l’entorn dels 75 milions d’euros. En aquest context, cal destacar que les empreses farmacèu- tiques productores de medicaments genèrics han passat a ser proveïdores de preferència de les administracions sanitàries, les quals veuen en elles una via per a l’alleujament de l’important cost que suposava la prestació far- macèutica per a les finances públi- ques. El reforçament de la presència d’aquests medicaments en la de- manda és una de les vies principals utilitzades per l’Administració pública amb l’objectiu d’aconseguir un estalvi important en el consum de medica- ments, ja que tenen un preu de mer- cat sensiblement inferior al dels espe- cífics de marca comercial. La conse- qüència directa és que la reducció de preu suposa un estalvi que oscil·la entre el 40% i el 60% respecte al cost del medicament original amb marca equivalent. En termes competitius, l’emergència del negoci genèric ha situat en esce- na nous competidors com les empre- ses índies i ha generat moviments estratègics també dins les big pharma basades en l’R+D tradicional, les quals no poden deixar d’aprofitar les opor- tunitats de negoci en el mercat de medicaments genèrics. Els laboratoris farmacèutics estan im- pulsant, cada vegada més, les seves aliances amb el subsector biotecnolò- gic, amb l’objectiu d’ampliar la seva cartera de productes en desenvolu- pament, que permeten personalitzar els medicaments, oferint una cura d’alta precisió i uns efectes secunda- ris mínims. Des de principis del segle XX es parla de biotecnologia en l’aplicació de tècniques de modifica- ció d’organismes investigats i després fets servir en l’àmbit de l’agricultura i els aliments. La biotecnologia introdu- eix un nou element en la cadena de producció, els organismes vius que s’afegeixen als tradicionals de capital mòbil, capital fix, infraestructures i capital humà. Tot i que actualment no hi ha una definició única del que
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 118 Segons IMS Health els mercats Llatino- americà, l’Índia i la Xina, van tenir un increment del 18%, del 15% i del 13%, respectivament. També van créixer, però amb una menor intensitat, els mercats australià (6%) i nord-americà (3%). A diferència d’aquests, els mer- cats europeus van presentar una evo- lució negativa, amb una caiguda del -1%. A nivell agregat, dins de la Unió Europea, i tot i ser el país, dels cinc grans d’Europa, que presenta un me- nor creixement (reducció del 6%), en relació al -0,6% del total dels 5 grans països europeus, cal destacar que la indústria farmacèutica espanyola manté una posició rellevant tant en el context europeu com en el mundial. Segons les dades de Farmaindústria, Espanya és el quart mercat més im- portant del continent europeu per volum de vendes, el cinquè en termes de generació d’ocupació i el sisè mercat europeu en termes de pro- ducció farmacèutica. Pel que fa a la despesa farmacèutica real per càpita dels països de l’OCDE entre els anys 2000 i 2009 va tenir un creixement mitjà anual del 3,5%. Te- Evolució del sector el 2012 Internacional Ens els últims anys, el mercat farma- cèutic global- especialment el dels països avançats- s’ha anat desacce- lerant. Segons les previsions d’IMS Health, el mercat farmacèutic mundi- al el 2015 arribarà al voltant dels 1,06- 1,09 bilions de dòlars, fet que implica- rà un creixement en cinc anys del 23,63%, molt inferior al 47,49% registrat el quinquenni anterior. Aquest incre- ment del mercat mundial en el perío- de 2010-2015 estaria potenciat princi- palment pels mercats emergents així com pel llançament de nous produc- tes per part dels mercats desenvolu- pats. Aquests últims, formats pels Es- tats Units i els cinc grans d’Europa, continuaran mantenint el seu predo- mini, però amb una reducció conjun- ta del mercat des del 61% registrat el 2005 al 44% que es preveu pel 2015. en el període 2004-12, un important creixement dels medicaments genè- rics, així com la gran importància de les companyies biotecnològiques, amb les que les anomenades Big Pharma han utilitzat per actualitzar els seus productes, tant per adquisicions com amb llicències de medicaments. Davant d’aquests problemes, la res- posta que sembla més evident resi- deix en l’eficiència de la innovació en la indústria farmacèutica europea. Les perspectives de progressos tecno- lògics són importants en àmbits clau com l’oncologia, la diabetis o les al·lèrgies, i en conseqüència l’R+D constitueix un dels factors clau d’èxit més importants d’aquesta indústria. A més a més, es troben els factors lligats a la distribució i venda de medica- ments, la competitivitat-preu, amb l’objectiu de resistir en alguns seg- ments als genèrics que segueixen una lògica de volum, i la capacitat de les empreses per respondre a les noves expectatives dels consumidors. Mercat farmacèutic mundial. Període 2007-2012 Milers de milions de dòlars i percentatge Font: IMS Health. Les dades per al 2012 són estimades 0,0 200,0 400,0 600,0 800,0 1.000,0 1.200,0 2007 2008 2009 2010 2011 2012 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 7,0 8,0 Vendes Creixement en vendes Vendes del sector farmacèutic per àrees geogràfiques. Any 2012 Milers de milions de dòlars i percentatge Font: IMD Health. Les dades per al 2012 són estimades 0,0 50,0 100,0 150,0 200,0 250,0 300,0 350,0 Amèrica del Nord Europa Pharmerging Japó Rest a del món -2,0 0,0 2,0 4,0 6,0 8,0 10,0 12,0 14,0 16,0 Vendesde mercat el 2012 Creixement 2012 (est imat )
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 119 48.000 milions de dòlars facturats. A certa distància els segueixen Abbot Laboratories i Eli Lilly. Entre els deu primers grups mundials del sector el 2012 cal destacar, pel creixement de vendes, els grups Mylan, Abbot i Bris- tol-Myers Squibb que van assolir incre- ments del 12,5%, del 10,5% i del 9%, respectivament. Espanya i Catalunya Segons l’Enquesta Industrial d’Empreses elaborada per l’INE, a Espanya les vendes netes dels pro- ductes farmacèutics l’any 2010 van patir una caiguda d’un 4% respecte al període anterior, mentre que el 2011 es van incrementar un 9,6%. bosi-; Remicade de Janssen- utilitzat per al tractament de la psioriasis i l’artiritis-, amb un increment del 24% en el mateix període, i Humira dels Laboratoris Abboott- per a l’artitritis reumatoide- amb unes vendes de 8.223 milions de dòlars, que suposà un increment del 47%. Pel que fa a les principals companyies per volum d’ingressos, el 2012 l’activitat farmacèutica va estar en- capçalada per la nord-americana Pfizer, amb un volum de facturació de gairebé 68.000 milions de dòlars, se- guida de Johnson&Johnson, que es troba en segona posició. A continua- ció es troba Merck, amb un creixe- ment del volum d’ingressos del 4,5% respecte al 2010 fins a arribar als nint en compte la situació relativa dels països que en formen part, du- rant aquests anys, tant sols Canadà i els Estats Units van tenir creixements anuals de la despesa farmacèutica per càpita superiors a la mitjana, amb un 5% i un 4,1% respectivament. Per altra banda, en referència als països emergents, el seu creixement va ser del 8,1% a Corea, del 7,0% a Mèxic i del 2,2% a Israel. Entre els medicaments líders al mercat mundial quant a volum de vendes, Pfizer continua mantenint el seu lide- rat amb Lipitor, tot i que va patir un reducció de les seves vendes del 16% en el període 2009-11. Seguidament es troba Plavix, de Sanofi Aventis- aplicat per al tractament de la trom- El sector farmacèutic constitueix una de les especialitza- cions tradicionals de la indústria catalana i destaca com una de les zones de l’Estat amb una major con- centració d’aquesta activitat. Aproximadament el 45% dels laboratoris farmacèutics – 121 sobre un total de 266- i la meitat dels centres de fabricació de química fina que operen al territori espanyol es troben implan- tats a Catalunya. Al Principat, el sector de la farmàcia representa al vol- tant del 5% de la xifra de negoci i un 8% amb relació al valor afegit brut global de la indústria, així com aproxi- madament el 5% dels llocs de treball, amb 20.253 perso- nes ocupades. La dimensió mitjana dels laboratoris far- macèutics és relativament elevada en comparació amb el conjunt de la indústria, ja que assoleix una xifra de 153 treballadors per establiment enfront dels 17 per a la totalitat del sector transformador. El teixit industrial català es caracteritza per un grup d’empreses de capital familiar (Almirall, Esteve, Ferrer, Uriach, Salvat, Lacer o Isdin), encara que també hi te- nen presència grups internacionals: Novartis, Sanofi- Aventis, Bayer-Schering, Boehringer Ingelheim, Menarini o Merck. Els laboratoris farmacèutics són el subsector àmpliament majoritari del conjunt de la branca a Catalunya, ja que concentren entorn d’un 80% de la facturació total. En aquest segment operen al Principat diverses empreses que se situen entre les deu més importants de l’Estat per volum de facturació, tant de propietat local com perta- nyents a grups multinacionals. Destaquen en aquest sentit Almirall-Prodesfarma, Novartis, Merck Sharp Doh- me i Esteve Per la seva banda, el subsector de la química fina apor- ta un percentatge d’aproximadament el 20% de la xifra de facturació del conjunt del sector a Catalunya. És important destacar la notable concentració en territori català de les empreses estatals d’aquest segment que fabriquen al voltant de les tres quartes parts de la pro- ducció espanyola de primeres matèries farmacèuti- ques. L’ocupació mitjana d’aquestes firmes és relativa- ment elevada, una mica superior a 100 treballadors per establiment, malgrat que es tracta d’una activitat molt intensiva en capital. Finalment, pel que fa a la biotecnologia, Catalunya té un lloc destacat en el conjunt de la recerca científica de l’Estat espanyol, especialment en els àmbits de la biomedicina i les tecnologies mèdiques. El nombre total d’empreses biotecnològiques i relacionades és de 617 al conjunt de l’Estat, i d’aquestes, Catalunya en té 195. En referència al capital humà, hi ha 8.637 persones que treballen en aquest sector a Catalunya, de les quals al voltant del 70% tenen menys de 50 treballadors. Aques- ta xifra suposa una reducció del 6% de persones emple- ades respecte a l’any anterior. Cal destacar que les vendes de les empreses biotecnològiques catalanes l’any 2011 van ser de 1.414 milions d’euros, amb un lleu- ger increment de mig punt percentual respecte al 2010. El sector a Catalunya Pes específic del sector a Catalunya. 2011 VAB del sector / VAB del conjunt de la indústria (2010) 8% Ocupació del sector / Ocupació del conjunt de la indústria (2012) 5% Volum de negoci del sector a Catalunya s/ total Espanya 45,4% Ocupació del sector a Catalunya s/total sector Espanya 52,3% Font: estimació pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalu- nya (IDESCAT) i l’Instituto Nacional de Estadística (INE)
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 120 ques públiques de regulació. Al con- junt de l’Estat espanyol, els preus de les especialitats farmacèutiques van créixer un 0,6%, mentre que a Catalu- nya ho van fer en un 0,1%. Pel que fa a l’intercanvi de productes farmacèutics amb l’exterior, cal apuntar que a Catalunya durant el 2012 les importacions es van reduir en un 1%, mentre que les exportacions van augmentar un 8%, per superar els 3.800 milions d’euros. A la resta d’Espanya, les importacions van in- crementar gairebé un 4%, mentre que les exportacions ho van fer en un 1%. En referència a la distribució geogràfi- ca del comerç exterior farmacèutic, la UE-27 continua essent, amb cert grau de diferència, el principal soci comercial de l’Estat espanyol: al vol- tant del 70% de les compres de pro- ductes farmacèutics de l’exterior pro- venen de socis europeus, i a ells va destinat gairebé el 55% de les expor- tacions. Els països amb qui es donen majors intercanvis comercials són Alemanya, França i el Regne Unit. Aquests tres mercats per si sols, supo- sen l’origen o el destí de més de la eliminant medicaments dels sistemes de prescripció electrònica; a la baixa- da dels preus dels medicaments, amb un canvi en la prescripció de mar- ques concretes de medicaments a prescripcions per principi actiu, amb l’eliminació de marques de medica- ments del finançament públic; i a l’entrada al mercat de genèrics tant potents com l’atorvastatina i el clopi- dogrel. Quant a la producció del sector, la taxa de variació de l’IPI farmacèutic a Catalunya va patir una disminució del -0,7% durant el 2012, que suposà un retrocés inferior al -9,6% de l’any 2011. El sector farmacèutic no respon a les forces del mercat que regeixen el comportament de la resta de sectors industrials. En l’anàlisi comparativa de l’evolució de les diferents magnituds de preus al consum, segons dades de l’INE, l’evolució de preus en l’economia mostra la tendència inde- pendent i conservadora del compor- tament dels preus al consum dels fàrmacs, condicionats per les políti- L’any 2011 es van comercialitzar 414 nous medicaments, segons Farmain- dustria, amb unes vendes de 173 mili- ons d’euros. D’aquests, 299 són genè- rics i 23 corresponen a molècules o associacions de nova comercialitza- ció. En total, els nous productes es van centrar en dues àrees terapèuti- ques: l’aparell cardiovascular, amb 102, dels quals 87 són genèrics, i el sistema nerviós central, amb 92 pro- ductes, dels quals 75 són genèrics. En el mercat sell-in, les vendes a les far- màcies inclouen medicaments de prescripció i les especialitats farma- cèutiques publicitàries. Els medica- ments de prescripció són els prescrits o indicats per metges, majoritària- ment en l’atenció primària de la salut, es venen a càrrec de l’Estat, que és el principal pagador, i el pacient només es fa càrrec d’un percentatge petit del cost del producte, excepte els pensionistes. Després de la caiguda patida en els dos anys anteriors, el 2012 aquest mercat va tornar a patir una davallada del 9% en valor. Aquest comportament es deu a la cada vegada major limitació de la capacitat de prescripció dels metges, Producció Industrial general i de productes farmacèutics a Espanya Base 2005 = 100 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE i l’IDESCAT 145,9 139,6 78,6 77,0 0,0 20,0 40,0 60,0 80,0 100,0 120,0 140,0 160,0 2010 2011 2012 Fabr icaciódepr oductes f ar macèutics Índex gener al Índex de Producció Industrial general i de productes farmacèutics a Catalunya Base 2005 = 100 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE i l’IDESCAT 136,5 135,5 84,4 82,1 0,0 20,0 40,0 60,0 80,0 100,0 120,0 140,0 160,0 2010 2011 2012 Fabr icaciódepr oductes f ar macèutics Índex gener al 128,2 79,5 149,5 82,4
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 121 permetre mantenir uns marges co- mercials més acceptables, tot i sa- bent que es tracta d’un procés que evoluciona lentament. L’any 2012, tot i les condicions econò- miques generals, el nombre d’empreses es va mantenir estable a Catalunya, a l’igual que l’ocupació. En la mateixa línia, els costos, tant de producció i laborals com els energè- tics i mediambientals, es van mantenir estables. Un fet significatiu que cal esmentar d’aquest subsector és com les empre- ses valoren i apliquen les noves nor- matives mediambientals. Aquestes qüestions poden no resultar massa rellevants per a els empreses que fa- briquen productes de valor afegit més elevat, que poden absorbir sense excessives dificultats aquests aug- ments de costos, però repercuteixen de manera més important en les que operen en els segments més baixos del mercat. En línies generals, l’esforç principal per part de les indústries de la química fina s’adreça a millorar la productivitat, com a únic mecanisme que permet mantenir les posicions de mercat, evitar el deteriorament dels marges comercials i afrontar la com- petència exterior. Laboratoris farmacèutics Seguint amb la tendència experimen- tada l’any anterior, el 2012, la despe- sa pública farmacèutica a Espanya es va reduir fins a arribar als 712,4 mili- ons d’euros, fet que va suposar una disminució del 20%. Una anàlisi deta- llada del mercat per grups terapèu- tics indica que pràcticament tots ells han patit l’impacte de les mesures de ció en volum en els últims anys, atès que una part important del mercat es troba en les vendes realitzades a l’exterior, on les empreses catalanes han entrat a països com Rússia o els països de l’est d’Europa. Com a conseqüència, el comerç exterior segueix una dinàmica força positiva en els darrers exercicis. El 2012, les importacions van seguir la tendència estable dels últims perío- des. En aquest sentit cal remarcar la pressió dels productes de química fina procedents de països de l’Extrem Orient, els quals competeixen activa- ment sobre la base dels preus, però que a la vegada, experimenten una millora important en la seva qualitat. No obstant això, una part important de les importacions és induïda per la mateixa activitat productiva de les firmes catalanes del subsector, atès que, de vegades, enlloc de realitzar tot el procés de transformació al Prin- cipat, adquireixen a l’estranger els béns semielaborats i desenvolupen internament un nombre menor de fases, tot centrant-se en les de més valor afegit o les més rellevants, per tal de mantenir el màxim control so- bre la qualitat del producte. Per altra banda el subsector va incrementar lleugerament les seves exportacions, sobretot als Estats Units i països asià- tics, mentre que es van mantenir constants per al conjunt de la Unió Europea. El procés de reconversió que ha des- envolupat el subsector en els darrers anys ha comportat una especialitza- ció en les produccions de més valor afegit i amb més requeriments de qualitat, on les empreses es decanten per les especialitzacions que poden meitat dels intercanvis comercials de l’Estat amb tota la UE-27. Fora d’aquest àmbit, Suïssa i els Estats Units són els països amb els quals Espanya té major importància quantitativa en el comerç exterior farmacèutic. Evolució dels subsectors el 2012 Química fina Seguint l’evolució dels últims anys, el subsector de la química fina s’ha mantingut força estable. La produc- ció del subsector va créixer un 2% en volum, i va augmentar aproximada- ment un 3% en termes de facturació, com a conseqüència de l’increment de preus experimentat al mercat inte- rior. Els preus als mercats exteriors es van mantenir bastant estables. L’aparició en mercats internacionals dels productes de química fina proce- dents dels països emergents – especialment la Xina, l’Índia i Corea del Sud- s’ha mantingut força activa, assolint nivells de qualitat més competitius, fet que dificulta la posi- ció dels productors catalans. El mecanisme utilitzat per les empre- ses per reduir al màxim l’impacte de les condicions generals dels mercats ha consistit, principalment, a modifi- car la composició dels tipus d’articles fabricats, per la qual cosa, i com s’ha anat fent en els últims períodes, s’ha tendit a desplaçar la major part possi- ble de la producció a segments amb menys valor afegit i a millorar la pro- ductivitat en la major mesura possible. Així ha pogut augmentar la produc- Índex de Preus Industrials d’especialitats farmacèutiques a Espanya i a Catalunya Base 2005 = 100 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE i l’IDESCAT 102,2 102,1 102,3 101,8 100,5 101,0 101,5 102,0 102,5 103,0 103,5 104,0 104,5 2010 2011 2012 Catalunya Espanya 104,2 102,4
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 122 les vendes de productes farmacèutics a l’Estat espanyol. Cinfa segueix amb el seu lideratge en el mercat amb 126,2 milions d’unitats venudes, i Teva va aconseguir 86 milions d’unitats dispensades. També s’ha de destacar el comportament d’Apotex, la qual va créixer un 99% en un any, si bé es va veure superada en creixement per Actavis, la qual va triplicar les unitats. Si es té en compte el volum de ven- des per molècules, l’atorvastatina, medicament que combat el coleste- rol en sang, va tenir un creixement del 39,5%, arribant a facturar 112 milions d’euros, i el valsartan va experimentar un creixement de les vendes del 738%, fins a arribar als 58 milions d’euros. Un element important dels laboratoris farmacèutics són els distribuïdors ma- joristes, que al conjunt de l’Estat mo- uen el 77% del mercat farmacèutic, en el qual operen, per una banda, majoristes de gamma curta, que tant sols treballen amb els productes i les oficines de farmàcia més interessants des del punt de vista de rendibilitat econòmica, que representen el 3%, i de l’altra, els majoristes tradicionals, que ocupen el 97% restant i treballen amb tota la gamma de productes i d’oficines de farmàcia. Cal destacar que la majoria de distri- buïdors de gamma completa són de propietat farmacèutica i predomina clarament l’existència de cooperati- ves. Els cinc primers distribuïdors majo- ristes a Espanya posseeixen el 61% de la quota de mercat: Grup Cofares (23,2%), Grup Farmanova (13,1%), Grup Edifa (12,6), Grup AllianceHeal- thcare (11,93%) i Hefame (9,85%) se- gons les dades d’Antares Consulting del 2010. Els avantatges d’aquests distribuïdors per als laboratoris farma- cèutics suposen l’estalvi del manteni- ment dels magatzems així com l’aprofitament de tota la xarxa de distribució, mentre que per a les ofici- nes de farmàcia suposa la possibilitat d’obtenir en unes hores qualsevol medicament sense la necessitat de fer front a uns elevats costos d’estoc, tot garantit l’abastiment permanent. El nombre total d’oficines de farmàcia a l’Estat espanyol és de 21.427, amb dades de 2011, que correspon a una farmàcia per cada 2.202 habitants, diferents reials decret llei que regulen el mercat farmacèutic, i a excepció d’algun cas puntual, totes les presen- tacions de medicaments s’han situat al nivell del preu menor de la seva agrupació, de manera que al voltant del 60% de les unitats del mercat fi- nançat a l’Estat espanyol estan a preu de genèric. En aquest sentit, l’acceleració del segment de genè- rics no és suficient per compensar l’efecte negatiu de l’evolució de les marques i la implantació del copaga- ment ha afectat tant el segment de les marques protegides, com el d’aquelles que han perdut la patent. Pel que fa a les empreses farmacèuti- ques més rellevants a Espanya, amb dades de setembre de 2012, Pfizer és el laboratori que encapçala el ràn- quing amb una quota de mercat del 5,2%, seguida de MSD, GlaxoSmithKli- ne i Novartis. Els cinc primers laborato- ris del rànquing posseeixen el 23% de la quota de mercat farmacèutic a Espanya, dos punts percentuals per sota de l’any anterior. Esteve és la primera empresa espanyola del ràn- quing i apareix en setena posició, amb una quota de mercat del 3,6% i amb una caiguda de les vendes d’un 13,8% respecte al 2011. Seguidament es troba Almirall, en novena posició i una quota de mercat del 3,5%. Si s’observa el nombre d’unitats venu- des, les posicions s’alteren i Sanofi passa a encapçalar el primer lloc, amb 48 milions d’unitats venudes, un 11% menys que el període anterior, mentre que Pfizer és una de les com- panyies que ha perdut més unitats venudes, en concret un 11,2%, i passa a ocupar la vuitena posició, amb 27 milions d’unitats venudes. Esteve es troba en segona posició, mentre que Almirall es troba en quarta. Entre les 10 primeres empreses en facturació a Espanya, cal destacar la caiguda en vendes de totes elles respecte al 2011, a excepció de Janssen Cilag, que recupera un 0,6% de les vendes. Els laboratoris que comercialitzen medicaments genèrics van aconse- guir nous rècords l’any 2012, amb increments importants en les vendes. Els majors creixements corresponen a Cinfa i Teva, que van ocupar el primer i segon lloc del rànquing de vendes de medicaments genèrics, i el setè i novè lloc respectivament del total de contenció de la despesa pública farmacèutica. El sistema nerviós cen- tral, l’aparell cardiovascular, l’aparell digestiu i l’aparell respiratori concen- tren el 68,5% del mercat total en valor i el 67% en unitats. Un dels submercats que juga un pa- per indispensable en la regulació del preu en el mercat farmacèutic és el de medicaments genèrics. Des de l’any 2004 aquest tipus de medica- ments han evolucionat considerable- ment, ja que van passar d’un 12,03% d’unitats consumides pel Sistema Na- cional de Salut a representar un 33,76% l’any 2011. En valors, els genè- rics van ascendir fins al 14,41% el 2011, gairebé 8 punts percentuals per sobre del 2004, suposant una despesa total de 1.787,6 milions d’euros. Catalunya és la segona comunitat de l’Estat que més genèrics consumeix, amb el 43,18% del total i un 16,54% en valor. A més, el mercat de genèrics a Espanya integra 187 principis actius i el nombre d’Equivalents Farmacèutics Genèrics (EFG) aprovats per l’Agència Espa- nyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) va ascendir a 5.105. Tot i aquestes dades, es manté la tendència registrada en els últims períodes ja que el mercat dels medi- caments genèrics a Espanya es troba encara molt lluny de la mitjana de la Unió Europea, al voltant del 40% en valor, i molt més lluny de països es- candinaus (60%) o dels Estats Units (50%). Aquesta mínima participació dels genèrics a l’Estat espanyol dificul- ta i frena l’increment d’estalvi en la despesa sanitària, ja que segons AE- SEG, patronal dels medicaments ge- nèrics, fins que la quota de mercat d’EFG no se situï al voltant del 20% en valor, per sobre del creixement del mercat de prescripció, no serà possi- ble controlar aquesta despesa. Fent una comparativa entre els labo- ratoris que comercialitzen medica- ments sota patent, anomenats medi- caments de marca, i els que comerci- alitzen medicaments genèrics, segons les dades de IMS Health per a 2012, els medicaments genèrics van regis- trar un creixement anual per segment de mercat del 10,6%, respecte a l’any anterior, mentre que les marques van caure un 10,9%, contribuint negativa- ment al creixement del sector farma- cèutic. Amb l’entrada en vigor dels
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 123 dispensació en farmàcia hospitalària, no serà suficient per mantenir les ràti- os de creixement en positiu. Per cate- gories ATC 3 de classificació de pro- ductes farmacèutics segons el seu àmbit terapèutic, els medicaments que tenen una major quota de mer- cat són els antineoplàstics i agents immunològics (14,6%), els antivirals ViH (12,4%) i els antiinfecciosos (9,9%). Biotecnologia Segons la classificació de l’OCDE, existeixen dos grans grups d’empreses: el primer està format per les de biotecnologia pròpiament dita, que són aquelles que realitzen activi- tats d’R+D o inversions productives que orienten la major part del seu negoci a la biotecnologia. El segon el formen les empreses industrials, de serveis i comercials amb interessos, desenvolupaments i productes en aquest subsector. El sector inclou empreses de diferents perfils, algunes receptores del conei- xement generat per les institucions públiques d’R+D, mentre que d’altres 8% el 2012, dos punts percentuals menys que el període anterior. El mercat hospitalari d’Espanya repre- senta el 37,8% del mercat farmacèu- tic total. Les dades de IMS Health situ- en el creixement d’aquest mercat el 2012 al voltant de l’1,5%, una xifra molt per sota de la dels últims anys. Cal destacar l’impacte de les dife- rents mesures reguladores que han afectat el mercat i que han vist com en quatre anys el factor volum ha perdut un total de l’11%, fet que no permet compensar l’impacte negatiu dels preus. Aquest mercat, que es caracteritza per la dificultat a l’hora de conèixer la seva evolució, degut a que en moltes ocasions les vendes són producte de negociacions a ni- vell micro, hospital per hospital o per proveïdor d’assistència sanitària, està majoritàriament compost per mar- ques (al voltant del 90%) i suposa un consum total de més de 5.600 milions d’euros. Amb tot això, segons les pre- visions d’IMS Health, el mercat hospi- talari a l’Estat continuarà decreixent, i tot i l’entrada dels bio-similars el 2012 i el canvi dels productes més cars a la sent el país amb la ràtio més baixa, en comparació amb països com Dina- marca o Suècia, amb 17.000 i 5.000 habitants per farmàcia respectiva- ment. Catalunya és la segona comu- nitat amb major nombre de farmàci- es, amb un total de 3.089. El conjunt dels reials decrets sorgits des de l’any 2010 en matèria farmacèutica ha afectat en gran mesura a aquest subsector d’oficines de farmàcia. Concretament, el reial decret llei 16/2012 que va determinar el copa- gament farmacèutic i el no finança- ment de 426 fàrmacs d’ús comú per a 18 malalties de caràcter lleu, va do- nar al farmacèutic un paper impor- tant en la recomanació d’un o altre tractament per al pacient. A més, el Reial Decret-llei 20/2012 que contem- plava la deducció del Fons de Co- merç i la pujada de l’IVA, referent als productes de para-farmàcia i a aquells addicionals que ofereix el farmacèutic, va suposar una lleugera reducció en el volum de vendes en incrementar els seus preus. En aquest context, les oficines de farmàcia van aconseguir un marge en vendes del Rànquing de laboratoris per vendes de productes de marca a Espanya (Canal Farmàcies). Any 2012 Milers d’euros i percentatges Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Federació Empresarial de Farmacèutics Espanyols (FEFE) 0,0 100.000,0 200.000,0 300.000,0 400.000,0 500.000,0 600.000,0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 -30,0 -25,0 -20,0 -15,0 -10,0 -5,0 0,0 Vendes Evoluciór especte2011 1. Pfizer 2. Merck 3. GlaxoSmithKline 4. Novartis 5. Sanofi 6. AstraZeneca 7. Esteve 8. Janssen Cilag 9. Almirall 10.Boëhringer Rànquing de laboratoris per vendes de productes genèrics a Espanya (Canal Farmàcies). Any 2012 Milers d’euros i percentatges Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Federació Empresarial de Farmacèutics Espanyols (FEFE) 0,0 50.000,0 100.000,0 150.000,0 200.000,0 250.000,0 300.000,0 350.000,0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 0,0 20,0 40,0 60,0 80,0 100,0 120,0 Vendes (maig 2012) Evolució respecte 2011 1. Cinfa 2. Teva 3. Stada 4. Normon 5. Kern Pharma 6. Novartis 7. Mylan 8. Esteve 9. Alter 10.Apotex
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 124 Grífols, líder mundial en subministra- ment de plasma i tercera companyia d’hemoderivats per xifra de negoci, va acumular una inversió de 5.065 milions d’euros fora d’Espanya des de l’any 2000, on més del 90% anava destinada als Estats Units, amb la compra de Talecris. També va invertir en les firmes biotecnològiques Aradon i Nanotherapix. La joint venture del grup Uriach a la Xina, Sunlight Pharmaceutical, va superar la inspecció de la FDA per tal que els seus productes de química fina i principis actius farmacèutics, puguin ser exportats als Estats Units, inspecció que ja va superar l’any anterior a Europa. Promocionesfarma va adoptar el mo- del d’ofertes temporals a internet a productes de salut, bellesa i puericul- tura. Es tracta d’una plataforma de venda on-line que es basa en l’oferta de certs articles amb grans descomp- tes durant un temps limitat, i el client els recull a la farmàcia que ell deci- deix. Laboratorios Aldo-Unión, propietat de la família Calzada, està portant a terme la construcció d’un edifici de 17.000m2 on acollirà noves àrees de producció, un magatzem logístic au- tomàtic i les oficines centrals. La com- panyia, especialitzada en preparats destinats a l’administració per via inhalatòria, ha donat resposta amb aquesta inversió a la creixent deman- da del mercat en productes per trac- tar patologies que afecten les vies respiratòries. Merck va invertir 3,5 milions d’euros a fer més competitiva la seva planta de Mollet del Vallès per a fabricar nous fàrmacs. A més, van prendre algunes mesures per a fer més eficient la plan- ta, que es van veure traduïdes en un augment del 19% de la producció d’antibiòtics i un 3% la producció glo- bal de la fàbrica. En aquesta línia, la companyia vol convertir la fàbrica de Mollet en el segon pol de producció de Metformina, un fàrmac per al trac- tament de la diabetis, per a tot el grup, per darrera de la planta france- sa. Novartis va incrementar la seva capa- citat productiva en les instal·lacions milions de dòlars. Les regions europe- es amb més presència d’empreses biotec són França, Dinamarca, Suè- cia, Alemanya, Holanda i el Regne Unit. Per altra banda, els Estats Units és considerat com un dels països més intensius en biotecnologia i l’any 2011 va acumular la major proporció d’empreses high performance, amb un 72% del total. El sector de la biotecnologia ha vist incrementada la seva capacitat per a generar noves invencions amb pro- tecció internacional. No obstant això, davant la crisi financera, els recursos destinats a R+D es van veure limitats, i en conseqüència, les patents han patit un alentiment en els últims anys. Amb tot això, segons l’Informe BioCat 2011, la sol·licitud de patents realitza- des entre els anys 2009 i 2010 per part dels grups de recerca i de les empre- ses puja a un total de 506, concreta- ment 255 sol·licituds per a l’any 2009 i 251 per al 2010. Al conjunt de l’Estat, l’any 2011, un 15,2% de les empreses van sol·licitar patents en aquest àm- bit, amb un total de 421. Del total d’empreses relacionades amb el desenvolupament d’aquesta activitat, segons l’Estadística sobre l’ús de la Biotecnologia, elaborada per l’INE, més del 50% creia que la biotec- nologia era una feina necessària per a la producció, mentre que el 29% creia que era principal o exclusiva. Amb aquesta realitat els analistes consideren que la biotecnologia és un dels principals motor de canvi tec- nològic que pot aconseguir abordar els grans reptes de la humanitat en properes dècades, com la seguretat alimentària, el subministrament ener- gètic o els canvis climàtics i de la sa- lut. Esdeveniments empresa- rials Cerba Internacional, companyia d’anàlisis clíniques de Sabadell, va obrir tres centres logístics de recollida de mostres altament tecnificats al Brasil, amb l’especialització en proves complexes com biologia molecular, genètica o anatomia patològica, i una inversió de 600.000 euros. participen activament en els proces- sos de generació de nou coneixe- ment i de nous productes. La BioRegió de Catalunya és un clús- ter amb un gran atractiu per al sector internacional pels nombrosos actius, per la localització estratègica i per les capacitats en àmbits com la nano tecnologia, la recerca clínica, la bio- logia estructural i les plataformes tec- nològiques, aplicades a àmbits clau com l’oncologia, les neurociències, la medicina personalitzada i les malalties cardiovasculars. El nombre d’entitats que formen la BioRegió, segons les dades recollides al Directori Biocat el 2012, és de 520. En l’àmbit de la re- cerca en ciències de la vida, la BioRe- gió compta amb 440 grups i centres de recerca. D’aquests, el 49% corres- pon a universitats, on cal destacar que de les dotze que es troben a Ca- talunya, cinc ofereixen estudis sobre bio-ciències, i ja són més de 24.000 estudiants els que han passat per les aules, el 44% a instituts de recerca i el 7% a hospitals. Catalunya compta amb el 21% de les empreses biotecnològiques de tot l’Estat, per davant de Madrid (19%), Andalusia (12%) i València (11%). Pel que fa a la facturació s’estima que al Principat aquest xifra és de 1.414 mili- ons d’euros. Essent la comunitat més dinàmica, responsable de la creació de gran part de les noves biotec, la biotecnologia vermella, de la qual estan sorgint noves teràpies i medica- ments, procediments de diagnòstic i tractaments que incideixen en la salut humana, centra la recerca del 54,3% dels centres d’investigació i del 58,7% de l’activitat de les empreses que s’hi dediquen. En el programa marc d’R+D de la Comissió Europea 2020, en el qual es proposa la inversió en recerca i inno- vació per a l’impuls del creixement i l’ocupació, s’assenyala la biotecnolo- gia com una de les sis tecnologies capaces d’impulsar l’economia euro- pea. D’aquesta manera a nivell euro- peu, la indústria biotecnològica ha mostrat una gran resistència a la crisi econòmica mundial, amb un creixe- ment del 17%. La indústria biotecnolò- gica a Europa fa una despesa anual en R+D de 7.320 milions de dòlars i genera en volum de negoci 23.200
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 125 passat van ser Brasil, Veneçuela i Mè- xic. El producte comercialitzat a tots aquest països és AB-Life, un probiòtic que redueix els nivells de colesterol. A la vegada, i amb l’objectiu de refor- çar el seu pla d’expansió internacio- nal, l’empresa va realitzar una amplia- ció de capital. Per la seva banda, AB-Therapeutics, el negoci d’R+D farmacèutic que AB- Biotics va decidir escindir l’any anteri- or, va tancar la seva primera ronda de finançament, amb l’entrada d’un nou accionista, el grup de capital risc, Inveready. Bionure, que centra la seva activitat en el control de l’esclerosi múltiple, va decidir avançar en el desenvolupa- ment de les fases pre-clíniques regula- tòries d’un fàrmac neuroprotector, per a iniciar la seva fase clínica un any abans del previst en el seu pla de negoci. La companyia ha obert una oficina a Silicon Valley (California). La biotec que investiga marcadors per a predir la metàstasi òssia a partir de l’anàlisi del tumor primari, Inbiomo- tion, va rebre una inversió de dos mili- ons d’euros per tal de validar el seu marcador. Mesoestetic, el laboratori especialitzat en cosmètica mèdica, va posar en marxa la seva divisió de biotecnolo- gia amb una nova seu a Viladecans. La cosmètica durà a terme assajos amb cultius cel·lulars per a buscar principis actius o combinacions de més eficàcia. milions de dosis anuals. Per altra ban- da, va crear una empresa conjunta amb Coca-Cola per a vendre begu- des amb efectes saludables a les farmàcies i para-farmàcies, i seran comercialitzades per Oenobiol, una de les filials de la farmacèutica. Nestlé Health Service (NHS) i el grup farmacèutic Chi Med va acordar la creació d’una nova empresa, partici- pada al 50%, amb el nom Nutrition Science Partners Limited (NSP) que s’encarrega d’investigar, desenvolu- par, fabricar i comercialitzar produc- tes nutricionals i derivats de plantes medicinals. A més, NHS podrà fer ús de la plataforma d’R+D botànic en el camp gastrointestinal. Almirall va arribar a un acord amb la biotecnològica AB-Biotics per entrar al capital social d’aquesta compa- nyia cotitzada al Mercat Alternatiu Borsari, en una operació que comple- menta la innovació a través de la farmacogenètica i la medicina perso- nalitzada. Per altra banda va obrir una nova filial a Canadà, establint per primera vegada la seva presèn- cia directa al mercat nord-americà. AB-Biotics, companyia que desenvo- lupa complexos nutricionals i disposi- tius per al diagnòstic de malalties, va promoure el seu procés d’internacionalització amb l’entrada a països d’Europa de l’Est, a través de la firma eslovena Inspharma, essent el primer contracte de llicència a l’estranger. Els altres dos contractes de llicència que va aconseguir l’any catalanes amb una inversió de 25 milions d’euros, on fabriquen 200 mili- ons d’envasos l’any, i que s’exporten a 120 països. A la vegada, com a conseqüència dels diferents plans d’estalvi en despesa farmacèutica, va incrementar la producció a les fàbriques de Sandoz, la seva filial de genèrics. Va fabricar al voltant de 380 milions de tractaments en la seva planta de penicil·lines de les Franque- ses del Vallès. Sincrofarm, empresa fabricant de productes farmacèutics i dietètics per a tercers, va invertir 3 milions d’euros per duplicar la capacitat productiva de la companyia, amb l’adquisició d’una nau industrial de 3.400m2 i se- parar en dos edificis diferents les acti- vitats de dietètica i farmàcia. El grup Garnova, especialitzat en resi- dus càrnics, va arribar a un acord per fusionar-se amb la filial espanyola del grup alemany Saria Bio-Industries, amb l’objectiu de convertir-se en el líder espanyol del sector del tracta- ment de residus càrnics i comercialit- zació de proteïnes animals. Sanofi va augmentar en un 12% la seva producció en assumir la fabrica- ció de tres productes, que es fabrica- ven al Regne Unit. Amb una inversió acumulada en els últims 5 anys de 33 milions d’euros, la planta de Riells i Viabrea és un centre punter que s’ha consolidat com a referent mundial. En aquesta planta es produeixen totes les unitats de Myolastan que es consu- meixen a Europa, al voltant de 250
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 126 Les vendes dels laboratoris farmacèutics evolucionen estretament vinculades a la despesa pública de medi- caments atès que la sanitat pública és, bàsicament, la que assumeix bona part del cost dels tractaments de salut. En els últims anys hi ha hagut diferents normes reguladores en aquest àmbit: · Reial Decret-llei 4/2010 de racionalització de la despe- sa farmacèutica amb càrrec al Sistema Nacional de Salut, en el qual es van prendre mesures per al control de la despesa pública en medicaments subjectes al Sistema de Preus de Referència (SPR). · Reial Decret-llei 8/2010 pel qual s’adopten mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic. Afecten als preus de compra de medicaments no genèrics i no adscrits a l’SPR i a aquells que es dispen- sin al servei farmacèutic del Sistema Nacional de Salut · Reial Decret-llei 9/2011 de mesures per a la qualitat i cohesió del Sistema Nacional de Salut (SNS), de contri- bució a la consolidació fiscal i d’elevació de l’import màxim dels avals de l’Estat per al 2011. Tracta de con- tribuir, també, a la reducció de la despesa farmacèu- tica i d’homogeneïtzar el comportament de les comu- nitats autònomes per revertir la fragmentació del mer- cat nacional. · Reial Decret-llei 16/2012 de mesures urgents per ga- rantir la sostenibilitat del SNS i millorar la qualitat i la seguretat de les seves prestacions. Modifica la gestió del copagament farmacèutic i s’altera la distribució percentual del cost del medicament en funció de la renda. Aquests quatre reials decrets suposen una rebaixa di- recta en els preus dels medicaments, tant dels genèrics com dels productes innovadors, mitjançant la posada en marxa d’un nou sistema de preus de referència més dinàmic. A la vegada, des del Govern espanyol s’ha volgut impulsar l’ús de medicaments genèrics amb me- sures com la prescripció per principi actiu en medica- ments fora de patent i la creació de grups homogenis. Segons les dades del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, l’alentiment del creixement de la despesa farmacèutica al conjunt de l’Estat es va mani- festar tant en la despesa mitjana per recepta, que va caure un 1,5% respecte a l’any 2011, com en el nombre de receptes facturades, amb una caiguda del 18,6%. El mes de desembre de 2012, les dades reflecteixen una despesa farmacèutica pública de 712,4 milions d’euros, fet que suposa una disminució de gairebé el 20% res- pecte al mateix mes de l’any anterior. Segons IMS, l’any 2012 el mercat de tots els medica- ments a preu de genèric va arribar al 67,1% del total del mercat de prescripció en unitats i el 39,6% en valor a Espanya. A diferència d’anys anteriors, el 2012 ha patit una cai- guda simultània de les dues variables que determinen la seva evolució: despesa mitjana per recepta i nombre de despeses dispensades amb càrrec al SNS, a causa de les modificacions en l’aportació dels consumidors introduïdes pel Reial Decret-llei 16/2012, i en menor me- sura l’efecte de la retirada del finançament públic de 416 medicaments, a partir de l’1 de setembre. La despesa farmacèutica pública per càpita va regis- trar el 2012 una caiguda del 12,3% respecte a l’any 2010, fins a situar-se als 206,9 euros per habitant i any per al conjunt d’Espanya. Aquest valor representa el nivell més baix de despesa farmacèutica pública per càpita registrada a l’Estat des de l’any 2005. Pel que fa a la despesa mitjana de la prescripció farma- cèutica, va patir una caiguda per quart any consecu- tiu, i acumula una reducció superior al 20%, situant aquesta variable a 10,69 euros per recepta, la despesa per recepta més baixa des de 1998. A Catalunya el nombre de receptes va registrar una disminució del 22,6%, enfront del referit 18,6% estatal. El cost mitjà de la prescripció, el 2012 va disminuir un 1,33%, valor aproximat al de la mitjana espanyola. Evolució de la despesa en medicaments a Catalunya i Espanya. Any 2012 Receptes per càpita. Total Espanya Nombre de receptes i percentatge de creixement Font: Farmaindústria, a partir del Ministeri de Santitat, Serveis Socials i Igualdat 18,5 19,0 19,5 20,0 20,5 21,0 2008 2009 2010 2011 2012 -8,0 -6,0 -4,0 -2,0 0,0 2,0 4,0 6,0 Receptes per càpita Cr eixement
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 127 La Industria de la bellesa està formada per aquelles empreses i agents que formen part de la cadena de valor del negoci de la cosmètica, la perfumeria i la cura personal. Amb aquesta definició, es troben a Catalunya empreses proveïdores de matèries primes, fabricants de productes cosmètics, perfums i higiene personal, com- plements i accessoris per a la bellesa, fabricants de productes dietètics, fabricants d’aparells d’electroestètica i fabricants per a tercers, entre altres. Dins del negoci de la bellesa es troben empreses en els diferents esglaons de la cadena de valor: proveïdors, fabricants, distribuïdors i empreses de serveis com cen- tres organitzats de bellesa i wellness. El 87,3% dels productes de bellesa a Espanya es consu- meixen a la llar i el 12,7% al segment professional (centres d’estètica, perruqueries o centres d’experiència). Aquest conjunt d’empreses i agents privats o públics amb presència a Catalunya s’agrupen al Clúster de la Indústria de la bellesa de Catalunya, on es genera gairebé la meitat del negoci d’aquest sector sobre el conjunt de l’Estat, fruit de la forta tradició de la indústria química del principat. Aquest clúster està inte- grat per 275 companyies que generen un volum de negoci agregat d’uns 3.800 milions d’euros, un 2,5% del PIB Industrial de Catalunya. Per tipologia d’empresa, les de producte propi, on s’engloba gran consum, farma, professional, entre altres, representa el 50% del total del clúster, amb una facturació superior a tres milions d’euros, el 86,7% del total. El clúster està integrat per grans empreses com el Grup Puig o Colomer Group. No obstant, més del 70% són petites i mitjanes empreses i tenen volums de facturació entre els 2M€-3M€. Les 10 primeres empreses del clúster concentren el 66% de la facturació total. Alguns refe- rents del sector són: Lipotec, Bastet, Eurofragance, Cos- metica Cosbar, El Taller de Alquimia, Dermofarm, Natu- ra Bissé, Skeyndor, Sorisa, Byebye Pelos, etc. L’any 2012 el sector va patir una caiguda de les vendes, amb un descens del 3,75% en els canals no professionals (gran consum, perfumeria selectiva i dermofarmàcia) segons dades de Nielsen, essent els perfums i fragàncies els que van registrar les principals caigudes amb un descens del 8,3% de les vendes. Les empreses de producte propi estan altament interna- cionalitzades, amb un mínim d’exportacions del 40%, xifra que passa a ser un 70% quan es tracta del segment de la cosmètica professional. El 2012 les exportacions espanyoles van superar els 2.400 milions d’euros, un 3% més que l’any anterior. Alemanya va ser el primer destí de les exportacions (11%), seguit de França i Portugal. Espanya és el cinquè mercat de productes de bellesa d’Europa (en termes de valor), per darrere d’Alemanya, França, Itàlia i Gran Bretanya. No obstant això, Espanya, junt amb la Gran Bretanya és un dels països on s’ha notat més la crisi els últims anys. Característiques del negoci La creixent democratització de la bellesa, sobretot als mercats emergents; el fort desig del consumidor d’experimentar nous productes i tractaments, l’increment de la preocupació per l’envelliment (el 50% de les dones, entre 16 i 34 anys, comencen a pensar en l’envelliment al voltant dels 35 anys), el creixent mercat de cosmètica per a targets (minories ètniques, adoles- cents, homes,...), l’aposta per la cosmètica ecològica, La indústria de la bellesa a Catalunya La Indústria de la bellesa a Catalunya. Cadena de valor
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 128 el concepte cada cop més extens de Turbo Beauty (resultats visibles de forma ràpida) o la cerca de pro- ductes multi propietats, fan d’aquest un negoci alta- ment dinàmic amb necessitats d’innovació constant. A més, el consumidor té una alta capacitat d’informar-se respecte al que pot trobar al mercat i el coneixement de les seves necessitats és una característica important per a les empreses d’aquest negoci. El mercat de la cosmètica s’ha regulat fins al moment des d’un punt de vista sanitari quant a la necessitat mínima de demostrar la innocuïtat del producte així com l’eficàcia respecte a la funcionalitat indicada. Tot i amb això, no hi ha hagut uns mínims clars tampoc res- pecte als procediments per a demostrar l’eficàcia i això ha permès cert marge de maniobra en la prova i certifi- cació de productes. La nova normativa sanitària euro- pea que s’implanta a partir del 2013 canvia la situació ja que fa obligatòria la presentació d’un dossier que detalli tant el procés de fabricació com la certificació de l’eficàcia del producte. El canvi presenta reptes importants per a la indústria cosmètica, que ha d’adaptar processos i estructura a aquesta nova regu- lació. Reptes estratègics i oportunitats Existeixen grans reptes i oportunitats de futur per a les empreses d’aquest sector, entre els quals es troben la necessitat d’innovació constant, tant en producte, com en la certificació i validació de l’eficàcia dels produc- tes, el màrqueting, el retail i la comunicació; la introduc- ció a mercats internacionals estratègics com Brasil, Xina i els EUA. A la vegada es fa necessari un control del canal de distribució així com l’apropament al consumi- dor final i una formació en gestió en el canal professio- nal de bellesa. Els medicaments biosimilars són d’origen biotecnològic i molt semblants a un medicament de referència ja auto- ritzat que ha perdut la patent. Es tracta de medica- ments similars però no exactament idèntics als de refe- rència, i fins fa poc temps se’ls anomenava amb el ter- me biogenèrics. Aquest tipus de medicaments obtinguts de la biotecno- logia constitueixen una part essencial dels medica- ments disponibles actualment, tant comercialitzats com en fases de desenvolupament. En el marc de la Unió Europea, la regulació d’aquests medicaments va ser aprovada per la Comissió Europea el 2006, essent sotmesos a una avaluació científica per part de l’Agència Europea de Medicaments (EMA). Concretament, en el cas del mercat alemany, s’estima que la introducció de medicaments biosimilars podria contribuir a un estalvi anual de 1.000 milions d’euros a partir de 2017, i de més de 8.000 milions d’euros a partir de 2.020. D’acord amb la legislació europea, els medicaments biosimilars s’obtenen a través de processos de desenvo- lupament i fabricació de qualitat contrastada, i similars als dels productes biotecnològics originals, pel que la seva comparabilitat amb el fàrmac de referència, l’eficàcia i la seguretat a llarg termini està assegurada tant pels estudis preclínics exigits com per l’obligació de realitzar estudis post-comercialització amb aquest nou grup de fàrmacs. Entre els productes que actualment s’estan desenvolu- pant es troben aquells indicats en tractaments d’oncologia, malalties inflamatòries, malalties autoim- munes, trastorns nerviosos metabòlics i sistema central i les malalties infeccioses i cardiovasculars. Tot i que a l’Estat espanyol s’alliberaran patents de me- dicaments biotecnològics en els propers cinc anys, els costos de desenvolupar la rèplica d’un medicament d’aquest tipus pot arribar a ser fins a cent vegades su- perior en comparació amb el que costa produir un fàr- mac de síntesi química, és a dir genèric. Tot i amb això existeixen diversos factors que fan que la producció de biosimilars es converteixi en una oportuni- tat per a moltes empreses. En primer lloc, el desenvolu- pament d’un fàrmac biosimilar suposa un estalvi en el preu de venda del 30% respecte del biotecnològic ori- ginal. Aquest fet juga un paper important en les mesures d’estalvi i sostenibilitat promogudes pel Sistema Nacio- nal de Salut, que el 2011 va tenir una despesa en medi- caments biotecnològics de 2.800 milions d’euros, venuts majoritàriament als hospitals. Pel moment, la legislació espanyola, així com altres països europeus, no permeten la substitució d’un medi- cament de marca-innovador per un biosimilar en la prescripció i dispensació de medicaments. La regulació d’aquests fàrmacs per part de la FDA és molt estricta, fet que no passa a altres països com els d’Amèrica Llati- na, l’Índia i la Xina, que responen a una menor restricció legal. Font: Centre d’Informació de Medicaments de Catalunya (CedimCat) Els medicaments biosimilars
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 129 El 18 de novembre de 1940, el doctor José Antonio Grí- fols i els seus dos fills van fundar Laboratoris Grífols a la ciutat de Barcelona. La seva activitat principal es basa- va en tasques de laboratori d’anàlisis i la pràctica de transfusions sanguínies. Amb la investigació sobre el procés de liofilització aplicat al plasma humà per a l’obtenció de plasma liofilitzat, que va ser patentat a Espanya, el 1945 es va obrir el primer banc de sang privat espanyol (l’Hemobanc). L’activitat d’aquest banc de sang va ser l’inici de la fabricació de solucions intravenoses, i posteriorment, de solucions glucosalines. L’increment de la producció, juntament amb la diversifi- cació de les activitats industrials, va fer necessària la construcció d’instal·lacions per a la fabricació industrial de solucions intravenoses i solucions estabilitzadores pel banc de sang, reactius per a la determinació de grups sanguinis i el disseny i producció d’equips d’infusió. Després d’anys de creixement empresarial, tant a Espa- nya, com als Estats Units, Grífols es va convertir en un grup d’empreses, l’any 1987, constituït per diferents companyies: Laboratoris Grífols, centrada en la fabrica- ció de productes per fluïdoteràpia i nutrició; l’Institut Grífols, que té com a activitat el fraccionament de plas- ma i l’obtenció d’hemoderivats; Diagnòstic Grífols, que recupera les activitats de disseny i fabricació d’instrumentació per hematologia i diagnòstic i la fabri- cació de reactius, i finalment Movaco, empresa distribu- ïdora dels productes Grífols a Espanya. A partir de la dècada dels 90, la companyia va iniciar el seu procés d’expansió internacional i actualment compta amb una filial homòloga als Estats Units, que actua com a matriu de les empreses d’aquell país, una altra a Canadà, com a nou mercat significatiu, i filials comercials en països Llatinoamericans com Argentina, Brasil, Xile i Mèxic. A Europa, compta amb filials a Portu- gal, França, Alemanya, Regne Unit, Itàlia, República Txeca, República Eslovaca, Polònia i Suïssa, així com al sud-est asiàtic, Japó i Austràlia. Des de l’any 2006, el grup cotitza en el Mercat Continu Espanyol i des del 2008 forma part de l’Ibex-35. A més, a partir de 2011, les accions sense vot també cotitzen al Mercat Continu i al nord-americà NASDAQ. Avui Grífols és un grup empresarial català especialitzat en el sector farmacèutic-hospitalari present en més de 90 països. Una de les activitats més recents que ha rea- litzat la companyia, és la seva unió amb el grup nord- americà Talecris Biotherapeutics l’any 2011, iniciant una nova etapa en la qual es constitueixen com un dels principals proveïdors de plasma per a ús terapèutic del món, com a fabricant de sistemes de diagnòstic i com a soci de referència en solucions innovadores per a hospitals. El grup Grífols està format per tres divisions, que desen- volupen, produeixen i comercialitzen innovadors pro- ductes i serveis a més de 90 països d’arreu del món: Bioscience, Diagnostic i Hospital, amb una facturació total de 2.302,6 milions d’euros en termes proforma, amb un creixement del 4,6%. · La Divisió Bioscience està dedicada a l’hemoteràpia o tractament de malalties mitjançant la sang o altres components sanguinis. Aquesta divisió engloba les activitats que van des de l’obtenció del plasma fins a la comercialització i farmacovigilància dels mateixos. Amb la recent adquisició de Talecris, la divisió ha ex- perimentat un creixement del 3,1% l’any 2011 en ter- mes de facturació, suposant el 88,3% del total de la companyia (2.031,3 milions d’euros). A més, ha aug- mentat la seva capacitat productiva amb un 89%, disposant de tres plantes situades als Estats Units (Los Ángeles i Clyton) i a Espanya (Parets del Vallès), a més de l’explotació en règim de lloguer de les ins- tal·lacions situades a Melville (Estats Units). · La Divisió Diagnostic està centrada en el diagnòstic in vitro, que fabrica i desenvolupa aparells, instrumenta- ció i reactius per a proves hematològiques i immuno- lògiques. El banc de sang hospitalari, els centres de transfusió i el laboratori clínic són els principals destina- taris d’aquesta divisió. Les vendes de l’any 2011 es van situar en 117,3 milions d’euros, suposant un creixement del 7,6% amb relació al 2010. Aquest creixement es deu a la forta internacionalització de la divisió, que ha permès impulsar el volum de vendes, principalment de reactius. · Amb la Divisió Hospital, Grífols subministra solucions parenterals estàndard per a la teràpia intravenosa o especialitats per a la nutrició clínica, fins a una exten- sa varietat de productes estèrils i dispositius mèdics. Les vendes de la divisió per l’any 2011 van arribar als 95,4 milions d’euros, amb un augment del 6,5% res- pecte a l’any anterior. Grífols compta amb un equip d’R+D, on l’any 2011 van invertir 89,4 milions d’euros, enfront dels 40,7 milions d’euros de l’any 2010. Entre els seus projectes d’R+D destaquen l’assaig clínic per a l’ús de la plasmina en casos d’oclusió arterial perifèrica aguda o l’ús d’un cicatritzador de fibrina en diversos tipus de cirurgia. A més dels assajos mèdics per al tractament de l’Alzheimer, el grup està potenciant la recerca en altres camps com el de la medicina regenerativa. A la vega- da, manté acords de col·laboració per a finançar di- versos projectes d’R+D, on el 2010 va establir una xarxa de col·laboracions amb universitats i centres d’investigació espanyols, com l’Hospital Clínic, l’Hospital Universitari de Salamanca, el Centre Superior de Recer- ca Científica (CSIC) i el Parc Científic de Barcelona, entre altres. Font: Dossier de premsa Grífols i www.Grífols.com Grifols
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 130 3.9. Plàstics El 2012, el sector dels plàstics va accentuar el descens de la producció com a conseqüència de la recaiguda de la demanda domèstica i tam- bé del descens de les exportacions a Europa. La producció del sector dels transformats de plàstic va retrocedir només l’1,9% a Catalunya, enfront d’un 5,4% al conjunt d’Espanya. Quant a la indústria de matèries primeres, el ritme de descens va ser del 4% a Catalunya el 2012, menys de la meitat de l’ajustament que es va produir al conjunt de la indústria espanyola. La forta competència fa que les empreses del sector no pu- guin repercutir l’augment dels costos (energètics, de transport i finan- cers) en els preus. Malgrat això, el sector continua fent un esforç inver- sor important en termes agregats. Variables Evolució l’any 2012 Producció - Ocupació - Preus = Exportacions - Importacions - Trets del sector En la producció de plàstics s’utilitzen diverses primeres matèries derivades del carboni, que s’obtenen en el pro- cés de craqueig del petroli, procés que comporta la ruptura de les ma- cromolècules dels hidrocarburs i que dóna com a resultat diferents subpro- ductes. El refinatge del petroli permet obtenir dos grans grups de derivats. D’una banda, productes energètics (gasos, benzina, gasoil, fuel, querosè, etc.) i, de l’altra, inputs que són utilit- zats per les indústries química, farma- cèutica, tèxtil i plàstica, entre altres (nafta, fuel pesant, asfalt, etc.). Pel que fa a les primeres matèries destinades a les indústries plàstiques, els derivats bàsics principals que s’utilitzen són l’etilè i el propilè –que s’obtenen de la nafta–, els quals, amb diferents tractaments i amb la incor- poració de diversos additius, donen lloc a un nombre de polímers notable- ment elevat, que s’aproxima als 3.000. Igualment, encara que en un nombre molt més limitat, s’utilitzen diversos procediments per a la posterior trans- formació d’aquests materials plàstics i la seva adaptació a usos finals o inter- medis. És interessant assenyalar que tan sols entre un 4% i un 5% del volum total de petroli refinat es destina a la producció de matèries plàstiques, mentre que aproximadament un 3% correspon a la fabricació d’altres productes industrials, un 7% a dissol- vents, pintures, quitrans i altres, i prop del 85% és utilitzat com a combustible i per a altres usos energètics (transport, calefacció i energia). Això posa de manifest el baix percentatge de productes petrolífers que absor- beix la indústria dels plàstics en relació amb l’ampli ventall d’aplicacions en les quals s’utilitzen aquests tipus de materials. Les activitats vinculades als plàstics es poden subdividir en dos: la indústria de capçalera (que és l’encarregada de la producció de les primeres matè- ries) i la indústria transformadora dels plàstics. Cadascuna d’aquestes acti- vitats manté importants especificitats en termes de nivell tecnològic i volum de capital necessaris. En aquest sentit, la indústria de capçalera requereix Classificació del sector dels plàstics 1) Indústria de capçalera, que fabrica les primeres matèries plàstiques, que resulten, bàsicament, del craqueig del petroli. · Termoplàstics de gran consum – com el polietilè d’alta i baixa densitat, el polipropilè, el policlorur de vinil (PVC), el polietilè tereftalat (PET) i el poliestirè–, destinats a un conjunt molt ampli d’usos vinculats a produc- tes de consum massiu –tota mena d’envasos i embalatges (ampolles, terri- nes, bidons i garrafes, etc.), plats i gots, malles i xarxes, sacs i bosses, caixes, cubs, dipòsits, safates, films, cables, tubs, perfils, matèria de protecció, etc. · Plàstics termostables o termoenduribles – principalment resines (fenòliques, alquídiques, amíniques i epòxids), poliuretans i polièsters insatu- rats–, que s’utilitzen, fonamentalment, en diverses branques de la indústria i en la construcció –per exemple, com a aïllants, en revestiments, en deco- ració, en la fabricació de calçat, en la producció de pintures i vernissos, en la fabricació de mobles i de taulers contraxapats, en components d’automòbils i d’electrodomèstics, etc. · Plàstics tècnics – com poliamides, policarbonats, acetats de cel·lulosa, copolímers d’estirè (ABS i SAN), resines acetàliques i altres amb un pes relatiu molt més reduït–, que es destinen, principalment, a la fabri- cació de peces i components per a les empreses d’automoció, aviació, electrodomèstics, electrònica i maquinària, així com a la producció de discs compactes i DVD. · Diverses matèries plàstiques – com els poliuretans, el poliacetat de vinil, el polimetacrilat de metil o l’alcohol polivinílic, etc.–, que tenen un conjunt ampli d’aplicacions industrials (adhesius, pintures, acabats tèxtils, mobiliari, rètols i anuncis, decoració, il·luminació, etc.). 2) Indústria transformadora, que utilitza les primeres matèries plàstiques per a fabricar productes plàstics destinats majoritàriament a altres indústries o directament al consum final –peces industrials, semielaborats, compo- nents, envasos, bosses, mobles, materials de construcció, etc.
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 131 uns volums d’inversió molt elevats en un context de fortes economies d’escala, la qual cosa porta a una estructura empresarial dominada per les grans empreses, no només a nivell nacional o estatal, sinó mundial. En canvi, les empreses que s’encarre- guen dels processos de transformació de les matèries plàstiques acostumen a ser de petita o mitjana dimensió, atès que les economies d’escala són poc importants i les barreres tecnolò- giques escasses. Malgrat aquest fet, també són habituals exemples d’integració vertical, sobretot en aquells casos en què es produeixen consums intermedis per a altres activi- tats transformadores com ara l’automòbil o els electrodomèstics. Aquesta circumstància, a més a més, implica uns nivells d’exigència elevats en termes de preus i qualitat. Pel que fa a les matèries primeres plàstiques produïdes per la indústria de capçalera, es poden distingir qua- tre grans grups. A Espanya, el més important d’aquests grups és el dels termoplàstics de gran consum o plàs- tic estàndard (amb un 70% de la pro- ducció total en tones). Val a dir que durant el 2011 el volum de producció d’aquest grup va augmentar un 3%, creixement que se suma al 14% regis- trat el 2010, una tendència positiva que li va permetre assolir un nivell de producció de 3,6 milions de tones. Per segments, el principal termoplàstic és el polipropilè (amb un volum de pro- ducció de 932.491 tones el 2011, el 26% del total dels termoplàstics), se- guit del PET politereftalat d’etilè (742.771 tones, el 21%), el polietilè de baixa densitat (698.023 tones, el 19%), el PVC (550.762 tones, el 15%) i el poli- etilè d’alta densitat (424.363 tones, el 12%). La resta de matèries plàstiques de gran consum representen global- ment el 7% de la fabricació total. Cal destacar el fort creixement experi- mentat pel PET entre el 2009 i el 2011, d’un 64% acumulat en només dos anys, gràcies al fort impuls de les ex- portacions, que pràcticament s’han duplicat en aquest període, i que majoritàriament tenen per destí el mercat francès. Per contra, el des- cens de l’activitat en el sector de la construcció ha fet que el consum aparent d’alguns materials hagi cai- gut notablement, com és el cas del PVC amb un descens del 50% respec- te al 2007. El volum d’exportació su- posa a l’entorn del 41,3% de la pro- ducció dels termoplàstics, destacant el segment de polietilè de baixa den- sitat, on arriba a ser de gairebé el 50%, i el de polipropilè, el 46%. Per la seva banda, les importacions repre- senten el 39% del consum de termo- plàstics, un percentatge força inferior al 41% de l’any anterior. Val a dir que el grup dels termoplàstics presenta, per primer cop en la darrera dècada, un balanç exterior amb superàvit a l’Estat espanyol de 131 mil tones grà- cies al fort creixement de les exporta- cions (6%) i al retrocés de les importa- cions (-6%). Com a resultat, la taxa de cobertura en volum (ràtio exporta- ció / importació) ha passat del 96% el 2010 al 110% el 2011. Els plàstics tècnics són els segon grup més important i representen el 15% del volum de producció del plàstics termoestables. Dins d’aquests, desta- quen els policarbonats que represen- ten vora el 46% de la producció. Els policarbonats s’utilitzen en la fabrica- ció de CD i DVD, i en els sectors d’automoció, electrodomèstics, elec- tricitat, il·luminació, electrònica i jogui- nes. També tenen un pes relatiu relle- vant les poliamides –que suposen l’11% del total i es destinen principal- ment al sector de l’automòbil–, els copolímers d’estirè (ABS i SAN) – emprats en les indústries d’automoció, electrodomèstics, electrònica i jogui- nes– i, en menor mesura, els polimeta- crilats (un 3,3% del total) –utilitzats, sobretot, a la indústria de pintures. La bona evolució dels mercats exteriors el 2011 explica que les exportacions representin ja el 73% de la producció total de plàstics tècnics, que el saldo exterior positiu hagi augmentat un 16% i que la taxa de cobertura se situï en el 179%. Els plàstics termostables o termoendu- ribles conformen el tercer grup de matèries primeres, amb el 10% de la producció espanyola de la indústria de capçalera. La caiguda de la in- dústria de la construcció va contribuir en bona part a aquest descens. La producció va seguir la mateixa tònica que el consum, en registrar un aug- ment de l’1% el 2011, impulsat sobre- tot pel grup de les resines ureicas, que va créixer un 5,2%. En canvi, la pro- ducció de resines alquídiques, epoxi i fenòliques va disminuir, mentre que les resines melamíniques van registrar un augment molt discret. En global, la producció del sector de plàstics ter- moestables en tones el 2011 va supe- rar la del 2007. Dins dels plàstics ter- moestables, l’apartat que té una im- portància relativa més elevada són les resines ureiques, molt utilitzades en aplicacions que necessiten resistència a altes temperatures i al foc, especial- ment adhesius i coles per a taulers aglomerats i contraxapats. Tant la fabricació com el consum d’aquestes Producció de les diferents branques de matèries plàstiques. Any 2011 Percentatge Font: Centre Espanyol de Plàstics Plàstics tècnics 15% Ter moestables 10% Altr es matèr ies plàstiques 5% Ter moplàstics gr anconsum 70% Total producció = 5,2 milions de Tm
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 132 ta diverses matèries plàstiques, entre les quals destaquen els poliuretans (amb el 49% de la producció) i els altres polièsters (el 35% de la produc- ció). Els poliuretans són destinats, prin- cipalment, a la construcció, l’automoció i les pintures, mentre que els polièsters són emprats a la confec- ció, la tapisseria, l’automoció i el sec- tor elèctric. En aquest subsector les vendes a l’exterior també són superi- ors a les compres i, per tant, la balan- consum, un punt i mig més que fa tres anys. Els intercanvis internacionals de plàstics termostables presenten un balanç negatiu per a l’Estat espanyol de 41.000 tones, un saldo lleugera- ment inferior al de l’any anterior, i una taxa de cobertura del 76%, resultat d’un progressiu augment de les ex- portacions i un descens de les impor- tacions. L’últim grup del subsector representa vora el 5% del total de plàstics i abas- resines representa vora el 44% del volum total de plàstics termostables. La segona matèria plàstica en relle- vància dintre d’aquest grup són les resines melamíniques, amb una parti- cipació relativa en la producció que se situa a l’entorn del 19%. En termes agregats, el percentatge que repre- senta l’exportació de termoestables sobre el seu volum de fabricació va augmentar del 16,7% el 2008 al 23,6% el 2011, mentre que les importacions representen al voltant del 31% del El sector de la fabricació de productes de plàstic repre- senta a l’entorn del 3,1% del volum de negoci de la indústria catalana i el 4,7% de l’ocupació industrial. A això caldria sumar el pes que representa la indústria de matèries primeres plàstiques o de capçalera, però és una informació que no està disponible desagregada- ment. En la classificació estadística sectorial que s’utilitza actualment, el subsector de matèries primeres plàstiques forma part de la fabricació de productes químics bàsics, un sector molt més ampli que en conjunt representa el 7,9% de la facturació industrial i el 2,5% dels ocupats. Catalunya és, amb diferència, la comunitat amb major importància en la indústria del plàstic, seguida a distàn- cia pel País Valencià i la Comunitat de Madrid. El Princi- pat concentra prop del 30% tant del volum de negoci com de l’ocupació del sector de fabricació de produc- tes plàstics a Espanya, un percentatge que puja fins al 44% en el cas de les exportacions. Pel que fa a l’ocupació, el sector dels transformats de plàstic ocupa- va directament a Espanya 71.086 persones el 2011, 20.607 de les quals es trobaven a Catalunya. Per subsectors, cal assenyalar que a la indústria de cap- çalera hi operen un grup reduït de corporacions trans- nacionals, que dominen la producció de primeres ma- tèries plàstiques en l’àmbit mundial, una bona part de les quals disposa de plantes en el pol petroquímic ubi- cat al Camp de Tarragona o en altres indrets de Cata- lunya (Dow Chemical, Basf, TDP, TDESA, Basell, Atofina, Hispavic, Repsol YPF Química, etc.). Les empreses que actuen en aquest subsector –de manera similar al que s’observa en altres indústries en les quals les economies d’escala són determinants– han desenvolupat en els darrers anys un procés de concentració remarcable. A Espanya, hi ha al voltant de 100 empreses productores de matèries primeres que ocupen a l’entorn de 10.000 persones i Catalunya concentra prop d’un 70% d’aquesta producció. Si es té en compte la situació per productes, s’ha d’esmentar que la producció espanyo- la de termoplàstics de gran consum es concentra, bàsi- cament, als nuclis de Tarragona i Puertollano, amb un clar predomini del primer. També hi ha factories en al- tres localitats catalanes, com el Prat de Llobregat i Mar- torell. Tarragona abraça més del 75% de la capacitat de producció estatal de polietilè d’alta i baixa densitat, alhora que, conjuntament amb el Prat de Llobregat, concentra un 64% de la capacitat de fabricació ins- tal·lada de poliestirè. En el cas del PVC, les factories catalanes representen més de la meitat de la capacitat total de producció a l’Estat espanyol. Per que fa a la indústria transformadora de plàstic, la facturació anual a l’Estat espanyol està al voltant dels 13.500 milions d’euros i representa a l’entorn de l’1,3% del PIB. A Catalunya, la facturació és de gairebé 4.000 milions d’euros, que representa el 30% del valor global estatal. En aquesta indústria predominen les empreses de petita o mitjana dimensió. A Catalunya operen 915 empreses (amb treballadors) de transformació, un 28% del total estatal. Al País Valencià hi ha 680 empreses del sector —el 21% del total estatal—, mentre que a Madrid hi ha només el 10% (325 empreses). És important desta- car que el subsector de transformació, a diferencia del de capçalera, es caracteritza per una apreciable mobi- litat empresarial, fortament lligada als cicles econòmics. Així, en les fases expansives s’acostuma a produir un augment important de l’activitat de subcontractació i el naixement de moltes petites empreses, mentre que en períodes de crisi es produeix l’efecte contrari i moltes empreses petites del sector desapareixen. Tanmateix, el fet que una bona part de les empreses transformadores destini la seva producció a grans firmes de diferents sectors (automòbil, electrodomèstics, electrònica, cons- trucció, alimentació, distribució, etc.) comporta que hagin d’afrontar un nivell d’exigència força elevat quant a qualitat i preus, fet que afavoreix una dinàmica El sector a Catalunya Pes específic del sector a Catalunya. 2011 Volum de negoci del sector / Volum conjunt de la indústria 7-8% Ocupació del sector / Ocupació del conjunt de la indústria 6-7% Volum de negoci del sector a Catalunya s/ total Espanya 30-40% Ocupació del sector a Catalunya s/total sector Espanya 30-40% Font: estimació pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalu- nya (IDESCAT) i l’Instituto Nacional de Estadística (INE)
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 133 difícilment compensable amb l’increment d’aplicacions en altres segments, però cal assenyalar les bones perspectives que s’observen en els materials plàstics per fer aïlla- ments tèrmics i acústics gràcies al desenvolupament d’edificacions sos- tenibles. L’automoció és un altre client impor- tant del sector del plàstic (consumeix gairebé el 9% del plàstic total), si bé el 2012 la demanda procedent d’aquest sector es va reduir a causa de la intensa caiguda de la fabrica- ció de vehicles de dues i quatre rodes al nostre país. El sector de l’automoció utilitza peces i compo- nents amb un valor comparativament més alt que el d’altres segments de mercat, cosa que explica que el sec- tor tingui un pes relatiu elevat en la facturació del conjunt de la branca dels plàstics. Es preveu que la presèn- cia de plàstics en els automòbils, que ha seguit una dinàmica creixent ac- centuada al llarg del temps, segueixi progressant en el futur, a causa dels avantatges que proporciona quant a cost, reducció de pes, flexibilitat i se- guretat. Cal destacar que el material plàstic pot contribuir de manera deci- siva a que el sector de l’automoció assoleixi els seus objectius de reducció del consum de combustible i d’emissions a l’atmosfera, per les se- ves propietats de menor pes, capaci- tat d’aïllament i facilitat de transfor- mació. De fet, el consum de plàstic en els vehicles segueix creixent, i ac- tualment, un automòbil de gamma mitjana incorpora al voltant de 200 kg. de plàstics, cosa que equival aproximadament al 14% del seu pes. Igualment, tenen rellevància els em- balatges destinats a les empreses electròniques i d’electrodomèstics, a fabricants de joguines i a parament de la llar, les quals, a més, apareixen de manera específica com a consu- midors importants de peces, cables i components diversos derivats dels plàstics. Cal tenir en compte que el 29% de la facturació dels diversos tipus d’envasos i embalatges que fan servir el conjunt de les activitats pro- ductives –indústries de tota mena, agricultura, pesca, transport, distribu- ció, etc.– correspon a materials plàs- tics, seguits, a considerable distància, pels de cartró, paper i cartronet, els de vidre, els de metall, i els d’altres materials (fusta, etc.). De fet, l’apartat d’envasos i embalatges és un dels que manté un dinamisme més sostin- gut en el conjunt dels productes de plàstic i també el que presenta millors perspectives de creixement per als propers anys. A una distància considerable dels envasos i embalatges apareix el sec- tor de la construcció, que s’enduu vora el 15% del mercat, sobretot per a la producció de tubs i canonades, perfils per a finestres, persianes, dipò- sits, materials aïllants i revestiments de tota mena. La participació del sector de la construcció en la demanda global adreçada a les empreses transformadores de plàstics havia crescut sensiblement en els darrers anys, coincidint amb la fase expansi- va del sector de la construcció, però la fase recessiva en la qual va entrar aquest sector a partir de 2008 ha ar- rossegat totes les indústries auxiliars, entre elles la del plàstic. El descens que està registrant el consum de plàs- tic en el sector de la construcció és ça comercial presenta un superàvit de 80.800 tones. Pel que fa al consum de productes plàstics, havia seguit una tendència ascendent les darreres dècades fins que l’any 2007 es frena amb la crisi econòmica. Tanmateix, el consum per càpita espanyol és dels més ele- vats de la UE: l’any 2008 el consum per habitant es va situar en 124 kg/ any, mentre que el 1995 era tan sols de 76 kg. i el 1985 de 40 kg. Aquest creixement situa Espanya més a prop del líder mundial, Alemanya, que consumeix 140 kg. per habitant i any, mentre que un país en desenvolupa- ment en consumeix a l’entorn de 30. Per tant, en poc més de vint anys, el consum per càpita de plàstic a Espa- nya s’ha triplicat. També cal conside- rar que les millores d’eficiència en l’ús dels plàstics han fet que les unitats de productes que s’elaboren amb cada tona de primeres matèries hagi seguit una dinàmica ascendent força inten- sa durant les darreres dècades. En conseqüència, actualment s’aconsegueix un rendiment per uni- tat de pes aproximadament tres ve- gades superior al que s’assolia fa vint anys. Les aplicacions dels materials plàstics són diverses, tot i que destaquen les vinculades al sector d’envasos i em- balatges, que absorbeixen vora el 47% del consum, un percentatge que va en augment des de l’inici de la crisi. Dins del sector d’envasos de plàstic, el mercat dominant és el de l’alimentació, que comprèn el 64% del consum el 2011, seguit per diver- sos sectors d’activitat, principalment el de perfumeria i química de con- sum, i el de transport i distribució. Principals mercats consumidors de matèries plàstiques. Any 2011 Percentatge de tones Font: Centre Espanyol de Plàstics Env asos i embalatges 46,7% Construcció 15,0% Automoció 8,7% Electricitat i electrònica 5,6% Altres 24,0%
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 134 Des de la segona meitat del 2007, el sector encetà una reculada progressi- va de l’activitat que va ser especial- ment intensa el 2008 i el 2009. L’any 2010 el sector del plàstic a la Unió Europea inicià una recuperació que va perdre força el 2011, fins que va entrar novament en recessió l’any 2012. Així, la producció del sector de matèries primeres plàstiques va retro- cedir un 3,8% en termes reals el 2012, després que es mantingués pràctica- ment estancada el 2011, i que aug- mentés un 15% el 2010; i el sector de la fabricació de productes de plàstic va decréixer un 2,7%, després de dos anys en expansió. Els preus de pro- ducció, per la seva banda, van conti- nuar augmentant a la UE-27, però menys que l’exercici anterior. L’augment dels preus va ser idèntic en el segment de les matèries prime- res que en el de transformats de plàs- tic, d’un 1,3% anual. Espanya i Catalunya L’any 2012, el sector dels plàstics a Espanya va accentuar el descens iniciat el 2011, després que el 2010 s’observés una tímida recuperació gràcies a la millora dels mercats exte- riors i de la demanda interna. La indústria de capçalera espanyola va registrar un descens de la produc- ció de primeres matèries plàstiques del 8,5% en volum, després de dos anys amb creixements. Aquest des- cens és degut tant al retrocés de la indústria transformadora com a l’elevat preu del petroli, que va tornar a assolir un màxim històric de 87 euros el barril en mitjana anual el 2012. Cal tenir en compte que el preu de l’energia representa gairebé el 50% Evolució del sector el 2012 Internacional La producció mundial de plàstic va ser de 280 milions de tones l’any 2011, segons un estudi anual publicat per PlasticsEurope. La indústria del plàstics acostuma a ser més important en aquells països amb un nivell de renda més elevat, on el consum de plàstic per habitant és més gran. Per això, a la Unió Europea el sector aporta apro- ximadament un 3% del VAB total de la indústria i ocupa al voltant d’1,5 milions de treballadors. No obstant això, en els darrers anys s’aprecia una tendència creixent a la deslocalitza- ció de certes produccions cap a Àsia, que ja concentra el 40% de la pro- ducció mundial. Les empreses europees del sector transformador van assolir una xifra de negocis al voltant dels 203.000 milions d’euros. Els principals països produc- tors a Europa són: Alemanya, amb 18,6 milions de tones i el 7% de la pro- ducció mundial, seguida dels Països Baixos (3,5%), França (3%), Itàlia (2%), Regne Unit (1,5%) i Espanya (1,5%). La demanda de les empreses transfor- madores de plàstic a Europa va as- cendir a 46,4 milions de tones, un 4,5% més que l’any anterior. Les cinc famíli- es de polímers més importants, que suposen al voltant del 70% de la de- manda europea, són el Polietilè (PE), el Polipropilè (PP), Policlorur de Vinil (PVC), el Poliestirè (PS) i el Politerefta- lat d’etilè (PET). A poca distància de l’automoció es troben els sectors d’electricitat, elec- trònica i electrodomèstics (prop d’un 6% del total) i de mobiliari i decora- ció. Cal tenir en compte que l’electrònica fa servir quantitats cada vegada més importants de plàstic i que el sector dels electrodomèstics és, addicionalment, un consumidor rellevant d’embalatges. La segona d’aquestes branques utilitza els mate- rials plàstics per a la fabricació de taulers aglomerats i contraxapats, tapisseries i matalassos, escumes, mo- bles de jardí i d’interior, etc. Un altre sector que cal destacar és el de l’agricultura (5% del consum). Aquest sector consumeix quantitats importants de productes plàstics per a activitats d’emmagatzematge i reg (films, canonades, tubs i mànegues, malles i xarxes, torretes, sitges i dipò- sits, hivernacles, etc.). Pel que fa a les activitats de reg, les polítiques d’estalvi i racionalització de l’aigua (cal destacar que l’agricultura és una de les activitats que més en consu- meixen) necessàriament portarà a un increment de productes plàstics com ara canonades o canalitzacions. Fi- nalment, trobem un conjunt d’activitats heterogènies, entre les quals hi ha el parament de la llar i objectes de regal, la producció de joguines i material esportiu, el tèxtil i calçat, les peces industrials – destinades a diferents sectors–, els articles de papereria i instrumental, i els articles destinats a aplicacions mèdiques –inclosa la fabricació de muntures per a ulleres. Producció i preus del subsector de matèries primeres plàstiques a Espanya Taxa de creixement. Percentatge Font: Eurostat -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Producció Preus
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 135 · Entre els envasos de plàstic, els de major creixement el darrer any van ser les ampolles, sent els sectors d’alimentació i el farmacèutic els de consum més elevat. Els experts vaticinen que les ampolles de plàs- tic, especialment les de PET, encara tenen potencial de creixement en el mercat d’envasos, per exemple en el cas de la cervesa, el vi i la llet. El mercat de l’envàs i embalatge és Pel que fa als principals sectors con- sumidors de plàstic, només el de l’envàs i embalatge va registrar una evolució de la demanda relativament estable el 2012, mentre que el sector de l’automoció va recaure i la situa- ció de la construcció va ser encara més negativa que l’any anterior per la intensa caiguda de l’obra pública. del cost de producció d’aquest sec- tor. Finalment, la recaiguda del mer- cat europeu, que és el principal destí de la fabricació espanyola, també va contribuir a l’atonia del sector. Els preus de les matèries primeres plàstiques més significatives van ex- perimentar una lleugera tendència al descens durant la primera meitat de 2012, després de la pujada registrada els anys 2010 i 2011, si bé l’índex de preus de la indústria assenyala que es van mantenir força estables en mitja- na anual. Els plàstics estàndards van tendir a convergir en valors de l’ordre d’1,2 a 1,4 €/kg, mentre que els tèc- nics tendeixen a nivells de 3 i 3,4 €/kg. També cal destacar l’evolució del preu de l’ABS, que durant el 2009 ten- dia a aproximar-se als preus dels plàs- tics estàndard però que va tornar a desmarcar-se el 2011 i 2012, situant-se en valors de l’ordre de 2,4 €/kg Per la seva banda, la fabricació de transformats de plàstic es va veure molt afectada per la recaiguda de l’economia espanyola i, en especial de la seva demanda interna —que absorbeix el 64% de la producció de plàstic—, així com per la desaccelera- ció del creixement del comerç mundi- al. Tot això va fer disminuir la produc- ció en volum un 5,4% anual al conjunt d’Espanya, accentuant així l’evolució negativa que ja va registrar el 2011 (- 4,6%). En canvi, la xifra de negocis del sector va decréixer encara més, a l’entorn d’un 8%. Cal assenyalar així mateix que els preus de producció de la indústria transformadora de plàstic a Espanya van experimentar un crei- xement de l’1,9% el 2012, força més moderat que el de l’any anterior (3,4%). Preu del barril de petroli Euros Font: Energy Information Administration 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Evolució del preu de les matèries primeres En euros/Kg Font: “Estudi del sector dels plàstics” Edició 2012 Centre Espanyol de Plàstics. A partir d’informació de PIE
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 136 d’explotació, molt especialment en el cas de la indústria transformadora. Però, l’any 2011, la inversió en actius materials del sector transformador plàstic a Espanya es va recuperar, amb un creixement del 19,3% respec- te a l’any anterior, fins a un volum d’inversió total de 520,9 milions d’euros. Això demostra la consciència generalitzada de que la indústria transformadora estatal i europea no- més pot competir amb els països de l’est d’Europa i d’Àsia amb una apos- ta forta i decidida per la inversió. Aquest impuls inversor també ha afa- vorit que les empreses dediquin recur- sos a recerca i innovació. La indústria del plàstic i el cautxú a Catalunya va fer una despesa en R+D interna de 19,2 milions d’euros el 2010, l’1,2% del total realitzat per la indústria espanyo- la, i una despesa en innovació tecno- lògica de 22,2 milions d’euros, que representa gairebé l’1% de la xifra total de negoci del sector. Aquest sector es caracteritza per l’elevat percentatge d’empreses amb activi- tat innovadora, una de cada tres, percentatge molt superior al del con- junt de la indústria espanyola, on no- més innoven el 21% de les empreses. A Catalunya, el sector dels plàstics està mostrant una trajectòria menys negativa que a l’Estat espanyol des de 2011. La producció del sector dels transformats de plàstic va retrocedir només l’1,9% a Catalunya, enfront d’un 5,4% al conjunt d’Espanya. Quant a la indústria de matèries pri- meres, el ritme de descens va ser del 4% a Catalunya el 2012, menys de la meitat de l’ajustament que es va pro- duir al conjunt de la indústria espa- nyola. Pel que fa a l’evolució dels preus, les trajectòries del sector a volupament de les energies alterna- tives, com l’eòlica, si bé aquests productes presenten dificultats per- què són molt voluminosos i de difícil recuperació. A l’atonia del mercat derivada de la crisi econòmica i l’augment continuat dels preus de l’energia, se sumen al- tres factors més estructurals que estan posant en una situació crítica gran part del sector dels transformats de plàstics. D’una banda, el fet de situar- se en una posició intermèdia entre els subministradors de primeres matèries i els destinataris dels seus productes – principalment, grans empreses indus- trials i de distribució–, amb un poder de mercat significatiu en ambdós casos. D’altra banda, la forta compe- tència exterior basada en preus pro- cedent sobretot de països de l’est d’Europa i de l’Àsia –molt especial- ment de la Xina. Aquesta combinació de diverses circumstàncies (caiguda del mercat intern, major competèn- cia, creixement dels costos de les primeres matèries i altres inputs ener- gètics, etc.) van comprometre la via- bilitat de moltes petites firmes, algu- nes de les quals van acabar tancant. Entre l’1 de gener de 2008 i el de 2012, el nombre d’empreses (amb assalariats) transformadores de plàstic a l’Estat espanyol es va reduir un 44% acumulat, passant de 5.843 empreses a 3.279. Del total de 2.564 empreses desaparegudes, pràcticament el 30% estaven localitzades a Catalunya. Després d’un període força intens quant a inversió per a la millora i mo- dernització de les estructures produc- tives del sector, des de l’any 2005 aquest esforç es va anar alentint pel deteriorament dels marges sens dubte un dels que major pro- jecció tindrà a nivell mundial els propers anys. Es preveu que el con- sum d’envasos flexibles i rígids en el sector de l’alimentació a l’est d’Europa, a Àsia i a Sud-amèrica creixi el 3% anual. Però són els sec- tors de la salut i el cosmètic els que presenten perspectives més positi- ves, amb un creixement esperat al voltant del 4,5% anual. Així mateix, es preveu un increment del plàstic biodegradable per l’impuls de la política de reutilització de les bosses de plàstic. · El consum de plàstic per al sector de l’automoció va disminuir com a conseqüència de la important da- vallada de vehicles fabricats al nos- tre país durant el 2012. El nombre de turismes fabricats a les plantes espa- nyoles va retrocedir un 20% aquest any, i el nombre de motocicletes un 37%. · El mercat provinent de la construc- ció va tornar a caure el 2012, però alguns productes concrets van se- guir la tendència ascendent com és el cas de les finestres de PVC, que són més competitives en preu que les de metall. · Altres sectors consumidors de menor importància relativa, com ara el dels mobles i el dels electrodomès- tics -molt dependents del cicle de la construcció- també van patir un descens en la demanda de produc- tes plàstics. Altres, com el sector de l’electrònica i el del tèxtil i calçat, van mantenir al llarg del 2012 una situació difícil motivada per la crisi econòmica i per la importació crei- xent de productes d’origen asiàtic. · Finalment, cal dir que les perspecti- ves són relativament favorables en els plàstics termoestables pel desen- Producció de la indústria del plàstic a Espanya Milers de Tm Estimació a partir de la variació de l’Index de Producció Industrial (INE) del sector el 2012 Font: Centre Espanyol de Plàstics i elaboració pròpia 5.257 5.601 5.081 4.432 5.045 5.200 4.758 1.902 1.936 1.906 1.562 1.542 1.442 1.364 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Indúst ria de capçalera Indust ria t ransf ormadora de plàst ic
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 137 d’higiene personal es van mantenir relativament estables. Pel que fa als preus, aquests van augmentar l’1,8% a Catalunya, un augment molt mode- rat tenint en compte la pujada del preu del petroli, com a conseqüència de la dificultat per repercutir l’augment dels costos sobre els preus en un context de forta competència exterior. Aquesta situació està provo- cant una caiguda dels marges, que en molts segments de la transforma- ció són insostenibles, provocant pèr- dues d’ocupació. Pel que fa als intercanvis comercials amb l’exterior, el 2012 es va produir un estancament de les exportacions catalanes de manufactures plàstiques en termes nominals, que van ser de l’ordre de 1.454 milions de tones, i una caiguda interanual de les importaci- ons del 8,3%, fins a 1.348 milions d’euros. Respecte al conjunt d’Espanya, les exportacions catala- nes representen el 44% del total i les importacions el 39%. El major retrocés de les importacions que de les expor- tacions catalanes va permetre passar del tradicional dèficit comercial exte- rior a un superàvit de 105 milions d’euros, i augmentar la taxa de co- bertura des del 99,3% el 2011 fins al 108% el 2012. A diferència del que va succeir en el subsector de matèries primeres, l’evolució de les exportaci- ons catalanes va ser similar en volum i en valor, fet que és indicatiu d’una certa estabilitat en els preus d’exportació. En canvi, els preus d’importació van seguir una evolució deflacionista, en caure de l’ordre d’un 8% respecte a l’any anterior. Tot i que els principals mercats d’origen i de destí se situen a la Unió van ser de 2.880,6 milions d’euros el 2012, un 7,8% inferior a les de l’any anterior. Aquestes exportacions repre- senten el 59,4% de les realitzades pel sector en el conjunt d’Espanya. Les importacions, per la seva banda, van disminuir un 3,8% a Catalunya, fins a 1.909,5 milions d’euros el 2012, sent aquestes pràcticament el 50% de les estatals. Com a resultat d’això, el sal- do exterior positiu es va reduir en un 15% el 2012, fins situar-se en 971 mili- ons d’euros, i la taxa de cobertura va arribar al 151%. En canvi, a Espanya el saldo exterior positiu es va ampliar un 18% i la taxa de cobertura es va situar en el 126%. Ara bé, l’exportació cata- lana de matèries primeres plàstiques en tones, que va ser de 1.941 milions el 2012, va retrocedir fins a un 10% respecte a l’any anterior, la qual cosa significa que es va produir un aug- ment dels preus de l’exportació que va permetre atenuar en part la caigu- da de la facturació a l’exterior de les companyies catalanes. Indústria transformadora La indústria transformadora de matèri- es plàstiques a Catalunya va experi- mentar una inflexió a la baixa en la producció real de l’1,9% el 2012, supe- rior a la tímida caiguda que s’havia iniciat l’exercici anterior (-0,7%). L’exportació va evitar que la caiguda fos més important, però no va com- pensar la caiguda del mercat domès- tic. Cal assenyalar que aproximada- ment el 85% de les empreses del plàs- tic a Catalunya són exportadores, Per la seva banda, el consum de transformats de plàstic va registrar un descens si bé alguns mercats com el de l’alimentació i les begudes i el l’Estat espanyol i a Catalunya van ser força semblants, tant en el sector dels transformats com en el de matèries primeres, tal com es veurà més enda- vant. Evolució dels subsectors el 2012 Indústria de capçalera El 2012, la indústria de capçalera es va caracteritzar per un retrocés de l’activitat, a l’igual que va succeir el 2008 i 2009. La producció en volum va disminuir a l’entorn d’un 4% a Catalu- nya, una evolució que contrasta amb la recuperació que va mostrar el sec- tor el 2010 i 2011. A diferència d’Espanya, els preus de producció de les matèries primeres van augmentar a l’entorn d’un 4% a les factories ca- talanes durant el 2012. Els costos de les empreses del sector del plàstic estan estretament vinculats al que succeeix en el mercat del cru, especialment en la indústria de cap- çalera on els costos energètics poden arribar a suposar el 50% dels costos totals. És per això que l’evolució alcis- ta del preu del barril de petroli —que va pujar un 9% en euros el 2012— va incidir negativament sobre els costos de les primeres matèries plàstiques, però menys que els dos anys anteriors quan les pujades del cru van superar el 30% anual. Els intercanvis comercials amb l’exterior del sector del plàstic van experimentar una evolució negativa el 2012, en contrast amb els dos anys anteriors. A Catalunya, les exportaci- ons de matèries primeres plàstiques Comerç exterior de matèries plàstiques. Catalunya Milions d’euros Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Datacomex 2.531 2.465 1.868 2.678 3.126 2881 2.385 2.059 1.421 1.819 1.984 1909 146 406 447 859 1.141 971 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Export ació Import ació Saldo comercial
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 138 costos en els preus dels seus produc- tes i han d’assumir-los mitjançant una reducció dels seus marges comerci- als. En canvi, les empreses que han fet esforços notables en innovació en els darrers anys, i que tenen un producte propi diferenciat, no tenen tantes dificultats per mantenir-se en el mer- cat. Segons les dades proporcionades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), entre l’1 de gener de 2011 i de 2012, la destrucció neta d’empreses amb assalariats del sector de transformació de productes plàstics va ser de 150 societats al conjunt de l’Estat, 61 de les quals estaven en territori català. Catalunya és la comunitat que va registrar la destrucció neta d’empreses més important en termes absoluts, seguida de la Comunitat Valenciana (36 empreses menys), la Comunitat de Madrid (27 menys) i Andalusia (26 menys). Aquestes qua- tre comunitats concentren dues ter- ceres parts del teixit empresarial del sector del plàstic transformat. tor dels transformats de plàstics de major i de major intensitat que l’any anterior. Aquesta caiguda del 5,4% en el nombre d’afiliats a Catalunya en la indústria del plàstic i del cautxú, és conseqüència de la desaparició d’un nombre important de petites i mitja- nes empreses i d’altres factors estruc- turals que el sector ve arrossegant des de fa anys com, per exemple, la pres- sió ascendent de la competència exterior, tant procedent dels països asiàtics com de l’est europeu. L’augment dels costos de producció a causa de la pujada del preu del petroli i de les matèries primeres va suposar, per a una gran part de les empreses, la reducció dels seus mar- ges operatius. Val a dir que una bona part dels transformadors de plàstics treballen per a grans empreses indus- trials o de distribució i, per tant, no disposen de producte propi i, a més, és freqüent establir els contractes de subministrament per a períodes llargs –de vegades anuals–, de tal manera que les firmes tenen moltes dificultats per poder repercutir els increments de Europea, destaca la forta concentra- ció de les exportacions cap a França —amb el 26,5% del total—, seguit per Alemanya, Portugal i Irlanda —tots tres amb un pes entre el 8% i el 10%—. L’any 2012, les exportacions catala- nes cap a aquests quatre destins van disminuir, però el retrocés va ser més important a Itàlia (-11,3%) i a Portugal (-10%) que no pas a França (-1,6%) i a Alemanya (-1,1%). Fora de la UEM, cal destacar el creixement de les expor- tacions destinades al Regne Unit (20%), al Marroc (17,4%), als Estats Units (11,4%) i a Turquia (15,1%). Quant a les importacions, Alemanya i Itàlia comparteixen el lideratge, en con- centrar cadascun el 18,5% de les ex- portacions catalanes del sector; li segueixen França —amb el 16% del mercat— i la Xina —amb el 10,1%. El 2012 és destacable la reducció de les importacions procedents de França (- 12%), de Portugal (-11%) i d’Itàlia (- 9,3%), mentre que les de Xina i Alema- nya van caure poc més de l’1%. L’exercici 2012 es va registrar un nou descens de l’ocupació en el subsec- Producció del subsector de productes del plàstic Taxa de creixement. Percentatge Índex de producció industrial CNAE 22.2 Font: IDESCAT i Eurostat Catalunya Espanya-20 -15 -10 -5 0 5 10 15 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Preus del subsector de fabricació de productes de plàstic Taxa de creixement. Percentatge Índex de preus industrials CNAE 22.2 Font: IDESCAT i Eurostat Catalunya Espanya-4 -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 139 La industria del reciclatge recupera els residus plàstics procedents tant de la indústria com del consum final, per tal que es puguin reutilitzar en la indústria transfor- madora. Cal assenyalar que l’índex de reciclatge a les llars espanyoles és elevat, de gairebé un 50%. Aquesta cada vegada major conscienciació, tant de la ciuta- dania com dels poder públics, envers el reciclatge és el que explica l’evolució tan positiva que ha registrat el reciclatge de plàstic en milers de tones des de principis de la dècada actual. Entre 1999 i 2007 el creixement anual mitjà va ser del 13%. Després va haver-hi dos anys de caiguda, el 2008 i 2009, però a partir de 2010 s’ha tornat a reprendre el creixement. L’any 2011, l’últim Serveis a la producció: la recuperació i el reciclatge de plàstic Evolució del reciclatge mecànic de plàstics a Espanya Milers de Tm Font: Cicloplast 0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 600.000 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Quantitat de residus plàstics per sector. Any 2011 Percentatge Font: Citoplast Envàs domèstic 60% Envàs industrial 17% Construcció 4% Automoció 2% Agricultura 9% Aplicacions vàries 5% Electricitat i electrònica 3% Principals mercats d’aplicació del plàstic reciclat Percentatge Font: Citoplast Tubs 31% Bossesescombraria 10% Llàminesi d'alt res bosses 15% Ampollesi bidons 3% Parament llar 2% Alt res 14% Pecesindust rials 25%
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 140 continuades i que assoleixin un gran volum. L’any 2010, les inversions de les empreses del sector a Catalunya van augmentar un 17,1% respecte al 2009, i el 2011 probablement es va mantenir aquesta tendència alcista atenent a destinades a incrementar la producti- vitat sinó, també, dirigides a aconse- guir minimitzar l’impacte ambiental dels processos productius. Això deter- mina que les inversions en actius ma- terials que realitza la branca siguin El subsector de transformació de plàs- tic es caracteritza per ser una activitat intensiva en capital i fortament sotme- sa a la introducció d’avenços i millo- res, no només pel que fa a innovaci- ons tecnològiques i organitzatives amb dades disponibles, el reciclatge de plàstic va aug- mentar gairebé un 10%, segons dades de Ciclopast. A Espanya hi ha al voltant d’un centenar d’empreses que es dediquen al reciclatge de plàstic, de les quals aproximadament un terç estan ubicades a Catalunya. Aquesta activitat és fortament dependent de dos fac- tors: el preu de les primeres matèries (els quals condicio- nen la possible rendibilitat i l’atractiu del reciclatge), i la taxa de recuperació del plàstic per part de la població i les empreses. Cal comptar que els costos energètics poden arribar a suposar el 30% del cost total. L’increment dels costos energètics enregistrat a partir de 2010 va afectar negativament aquest subsector però, per altra banda, aquest nou escenari de preus a l’alça impulsarà les possibilitats de negoci de les empre- ses del sector. Cal tenir en compte que es tracta d’uns productes de pes baix i volum elevat, la qual cosa dificulta la seva recol·lecció. A més, el procés ulterior de separació i selecció dels diferents residus plàstics és complex i labo- riós, raó per la qual requereix una utilització considera- ble de treballadors, cosa que, inevitablement, repercu- teix de manera important en els costos. Igualment, es necessita disposar d’espais amplis per fer l’emmagatzematge dels materials i efectuar els proces- sos de selecció, cosa que comporta haver d’establir les instal·lacions en indrets amb preus del sòl no massa ele- vats i, per tant, incórrer sovint en costos de transport significatius, especialment a les zones metropolitanes, on l’escassetat i l’alt preu del sòl industrial representen una dificultat addicional. Els importants requeriments de mà d’obra, energia i espai d’aquesta activitat poden induir a la deslocalització cap a altres països amb nivells de costos més reduïts fora de les fronteres europees. A això s’ha d’afegir que les empreses de transformació generen cada vegada menys residus, atès que apli- quen tècniques de producció i de reabsorció més efici- ents. La conseqüència d’aquest conjunt de factors és una tendència a la deslocalització de les plantes de reciclatge cap a zones amb menors costos, fins i tot fora d’Europa (nord d’Àfrica i Àsia), i amb més matèria pri- mera. Tot això comporta una disminució en el nombre d’empreses que operen en el territori català i que, les que es mantenen, se centrin, cada vegada més, en activitats relativament més complexes. També s’ha d’apuntar que la progressiva incorporació al mercat de nous plàstics exigeix a les companyies de reciclatge estar preparades per desenvolupar una selecció i un tractament adient, cosa que implica una major capaci- tat tecnològica i, també, uns costos més elevats. De la mateixa manera, els requeriments mediambientals aug- menten progressivament i dificulten l’activitat d’aquestes firmes, que han d’afrontar la competència de països poc exigents en matèria ambiental i amb baixos costos de mà d’obra. Segons les dades de Ciclopast, el 60% del reciclatge de plàstics a Espanya procedeix del sector d’envasos do- mèstics. El següent origen més important, a molta dis- tància del primer, és l’envàs provinent de la indústria, que concentra el 17% del plàstic reciclat total. La resta de sectors, com ara l’agricultura, la construcció, l’electricitat, electrònica i electrodomèstics, i l’automoció, tenen un pes en el total entre el 2% i el 9%. Quant a les aplicacions del plàstic reciclat, les dues més importants són les destinades a tubs i a peces per al sector industrial (31% i 25% del total, respectivament), seguit de les làmines i bosses (15%) i les bosses d’escombraries (10%). Altres finalitats del plàstic reciclat menys importants són el parament de la llar, les ampo- lles i bidons, el calçat, mobiliari urbà, etc. Comerç exterior de manufactures plàstiques. Catalunya Percentatge Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Datacomex -500 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2012 Export ació Import ació Saldo comercial
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 141 italià Tenax. Aquest grup destina el 68% a l’exportació (els seus principals mercats són Alemanya i els Estats Units). En paral·lel amb la consolida- ció a l’exterior, la companyia va con- tinuar invertint en el departament d’R+D, on té un equip de 25 persones. La multinacional finlandesa Wipak va invertir 7,5 milions d’euros en l’obertura d’una nova planta de pro- ducció a Llinars del Vallès (Vallès Ori- ental). Aquest complex, de 4.400 m2, duplica la capacitat de producció que l’empresa d’embalatges de plàs- tic per alimentació tenia a Santa Per- pètua de Mogoda (Vallès Occiden- tal). La companyia traslladarà la seva activitat al nou centre, en el qual treballen 40 persones. La planta cata- lana ven el 70% de la seva producció en el mercat espanyol, on compta amb clients com Campofrío, El Pozo o Quesos García Baquero. El nou centre productiu permetrà a l’empresa diver- sificar la seva producció a Catalunya, ció de PET. La Seda també va anunci- ar que busca un soci per incorporar a la divisió de tractament de plàstic (PET), i cedir-n’hi el 25%. L’operació es traduirà en una ampliació de capital de 140 milions d’euros que es destina- ran a una nova factoria a Portugal, que estarà al costat de la fàbrica recentment inaugurada de Sines, i que produeix la matèria primera del plàstic. La proximitat dels dos centres afavorirà la reducció dels costos de producció. Per altra banda, al principi de 2013, la companyia va anunciar la venda de Slir, una firma dedicada al reciclatge de purins i al tractament de residus orgànics, a l’empresa Ferti- gama de Navarra. El Grup Giró, empresa familiar catala- na que és una referència internacio- nal en el camp de la malla teixida per a productes hortofructícoles, va iniciar un procés de diversificació cap al camp del bricolatge i la jardineria a través d’una aliança amb el grup les dades que es disposen per al con- junt d’Espanya (creixement del 19%). Les empreses catalanes del sector van dedicar, de mitjana, al voltant d’un 3,5% del valor de la seva xifra de negocis a inversions. Esdeveniments empresarials El grup químic La Seda de Barcelona, seguint la nova estratègia de focalit- zar-se en la producció d’envasos, i concretament en augmentar el per- centatge de PET reciclat en les seves ampolles de plàstic, va fer una inver- sió de tres milions d’euros a la factoria d’El Prat amb l’objectiu de transfor- mar vàries unitats de polimerització per produir fins a un màxim de 60.000 tones anuals. Per poder abastir l’increment de producció d’El Prat, la factoria d’Artenius Green a Balaguer (Lleida), que havia estat parada, va reprendre la seva activitat de fabrica- Principals països destinataris de l’exportació catalana de manufactures plàstiques. Any 2012 Percentatge Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya França 27% Alemanya 10% Portugal 9% Itàlia 8% Regne Unit 7% Bèlgica 4% Països Baixos 3% Marroc 2% Estats Units d'Amèrica 2% Altres 28% Principals països proveïdors de la importació catalana de manufactures plàstiques. Any 2012 Indicador Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya Alemanya 19% Itàlia 19% França 16% Xina 10% Portugal 5% Bèlgica 4% Regne Unit 4% Països Baixos 4% Altres 19%
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 142 La multinacional francesa dedicada a la fabricació de plàstics per al sec- tor de l’automoció, Mercaplast, va anunciar el 2012 una inversió de 6,5 milions d’euros en l’ampliació de la planta de la Pobla de Claramunt. La nova inversió, que ampliarà les ins- tal·lacions en 5.700 m2, permetrà crear 70 llocs de treball, fins assolir una plantilla de 430 treballadors. La com- panyia exporta el 30% de la produc- ció. Laboratorios Maverick, companyia dedicada a la fabricació de produc- tes d’higiene personal i infantil en exclusiva per als supermercats Merca- dona, sota la marca Deliplus, va inver- tir 7,2 milions d’euros en una nova planta de fabricació d’envasos de plàstic al complex industrial d’Ulldecona (Montsià), que es va inaugurar el març de 2013 i que té capacitat per fabricar 345 envasos a l’any. atès que preveu fabricar plàstics per al sector farmacèutic. Casa Tarradellas va construir el 2012 una nova planta de 3.700 m2 en el complex industrial que té a Gurb (Osona) dedicada al reciclatge dels residus plàstics que genera l’empresa. Aquesta inversió de 10 milions d’euros suposarà la creació de 10 llocs de treball. Empreses fabricants de productes plàstics (CNAE 22.2) Nombre d’empreses a 1 de gener Font: INE Afiliats al règim general de la Seguretat Social en el sector de productes plàstics i cautxú CNAE 22 Mitjanes anuals Font: INSS 89274 23635 87751 23220 83422 21955 0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000 80.000 90.000 100.000 Espanya Cat alunya 2010 2011 2012 5.843 3.784 3.609 3.429 3.279 1.668 1.101 1.018 976 915 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 2008 2009 2010 2011 2012 Espanya Cat alunya
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 143 Tradicionalment, s'ha entès com a sector del packaging els fabricants d'envasos, embalatges i maquinària per a aquestes finalitats. Aquesta activitat mou 17.500 milions d'euros l'any a Espanya, representat per 1.500 empreses i amb 73.000 treballadors. El 46% de la facturació d'Es- panya es concentra a Catalunya, on hi ha 900 empre- ses que donen ocupació a més de 18.000 treballadors. El major consumidor de packaging és la indústria de l'alimentació ja què un 80% de les seves empreses con- sumeixen embalatges. Li seguiria el sector farmacèutic (63,8%), el de begudes (60,8%) i el de cosmètica (57,7%). Estructura empresarial del clúster de packaging a Cata- lunya Actualment el Clúster del packaging de Catalunya està format per 34 membres que tenen una facturació asso- ciada a aquesta activitat de 2.100 milions d'euros. La Junta directiva del Clúster està integrada per: ABB (Sant Quirze del Vallès), Bossar (Barberà del Vallès), Ca- rinsa (Sant Quirze), Chimigraf (Rubí), Dow Chemical (Tarragona), Enplater (Torroella de Montgrí), Grupo Mondi (Polinyà), Lantero Embalaje (Sant Pere de Riude- bitlles), LSB- La Seda de Barcelona- (El Prat de Llobre- gat), Menshen (Molins de Rei), Nestlé (Esplugues de Llobregat), Rusan (Sabadell) i BIP/Leitat- Barcelona Insti- tute of Packaging amb raó social al Leitat- (Terrassa). Les empreses i associacions que han signat com a sòci- es fundadores són: Aranow (Sentmenat), Delsys (Girona), Fruselva (La Selva del Camp), E2M (Sant Quir- ze), Dosimaq (Sabadell), Iptriana (Barberà del Vallès), Comercial Main (Santa Perpètua de la Mogoda), Intec- ma (Sant Just Desvern), Atevalles (Sabadell), Asip (Barcelona), GHS (Barberà del Vallès) i la comissió del packaging del Col·legi d’Enginyers de Catalunya. Als socis fundadors s'han afegit els següents membres: EDV (Llinars del Vallès), INÈDIT (Cabrils), KLÖCKNER PEN- TAPLAST (Sant Feliu de Buixalleu), PACKINTUBE (Breda), WIPHALA COATS (Sabadell), Centre Tecnològic Manel Xifra Boada -COMEXI GROUP- (Riudellots de la Selva), GALLOPLAST, TEB -Taller Escola Barcelona- (Barcelona) i MAROBERA (Montmeló). Característiques del negoci, tendències de packaging La progressió de la demanda d'envasos es veu influïda per una àmplia gamma de factors, tant a mig com a llarg termini. L'economia juga un paper central per influir en la dimensió i el creixement del mercat, però també hi ha una sèrie de factors indirectes que afecten el sec- tor: · L’envelliment de la població mundial · La tendència cap a famílies més petites · L’augment de la conscienciació sobre la salut dels consumidors · La tendència on the go; consumidors amb menys temps lliure · Requisits de millora i diferenciació de les marques per al seu creixement en un entorn cada vegada més competitiu · Millora de les prestacions mitjançant el desenvolupa- ment de nous materials per a envasos · Augment de la consciència dels problemes ambien- tals i l’adopció de nous requisits regulatoris sobre el reciclatge d’envasos La indústria del packaging a Catalunya La indústria del packaging a Catalunya. Cadena de valor La indústria del plàstic a Catalunya. 2011 Sector Nombre d’empreses Nombre de treballadors Facturació (M€) Fabricació d’envasos i embalatges 710 15.000 6.450 Fabricants de maquinària d’embalatge 190 3.100 1.320 Total 900 18.100 7.770
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 144 Els envasos del futur, a més de contenir i protegir l'ali- ment, hauran d'incorporar noves funcionalitats que aportin un plus d'innovació al producte: "parlar" o inter- actuar amb el consumidor, avisar del deteriorament de l'aliment, allargar la vida útil del producte, evitar deixa- lles alimentàries, ser comestibles, resistents a temperatu- res de forn, adaptats a les mans petites dels nens, que aportin una experiència sensorial agradable, etc. Alguns exemples podrien ser: · Envasos amb noves funcionalitats: llaunes de begudes que incorporen l’acte de refredar o d’escalfar. · Envasos actius que contribueixen a ampliar el temps de conservació o a mantenir o millorar l'estat dels aliments envasats. · Envasos actius amb nanopartícules d'argila o altres compostos naturals que, agregades al plàstic, contri- bueixen a ampliar el temps de conservació dels pro- ductes. · Envasos intel·ligents que informen el consumidor sobre les condicions de conservació dels productes amb indicadors de temperatura, de creixement microbià i de gasos. · Envasos comestibles. Reptes estratègics del cluster de packaging a Catalu- nya Els reptes estratègics que afronten els membres del Packaging Cluster són els següents: 1.- Liderar tendències mundials com: · Packaging sostenible per permetre un estalvi en cost, material, energia, reducció de petjada de carboni i reducció de l'impacte ambiental. · Packaging actiu i intel·ligent: Interacció producte- envàs-consumidor · Conveniència: facilitat d'ús · Dades de caducitat més llargues · Major seguretat alimentària 2.- Fomentar la interacció entre les baules de la cadena valor del packaging, i amb altres clústers a nivell mundi- al, sobretot de productes que van envasats per articular projectes d'innovació 3.- Obertura a nous mercats: internacionalització 4.- Posicionament del clúster localment i internacional- ment 5.- Flexibilitat de la producció 6.- Adequació de perfils professionals
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 145 cament, es pren en el cas de procedir a la seva substitució. Aquests condici- onaments tenen una notable reper- cussió sobre els intercanvis comercials d’aquest tipus de producte, a causa de que les grans empreses intenten respondre a les fluctuacions de la demanda mitjançant la canalització i la desviació d’estocs de producció d’unes zones geogràfiques a d’altres. Amb això s’intenten evitar les situaci- ons d’excés d’oferta que, inevitable- ment, es tradueixen amb rapidesa en disminucions dels preus, atès l’escàs paper regulador que tenen els estocs acumulats. S’estima que un creixement del PIB mundial d’un punt percentual implica la necessitat d’instal·lar una nova planta de producció de vidre en brut. Això, lògicament, pot provocar a curt termini desplaçaments de vendes i canvis en les quotes de mercat a la zona en la qual es realitzi la nova im- plantació. A mig termini, però, l’augment de l’oferta és progressiva- ment absorbit, i resulten més rellevants les variacions de la demanda com a factor inductor dels corrents comerci- als, tot i que sovint corresponen a transaccions internes de les empreses. Si es té en compte aquest conjunt de factors, el comportament de la de- manda als principals països consumi- dors de l’àmbit mundial és determi- nant per l’evolució del global de l’especialitat i del nivell de preus de mercat, i arrossega, en bona mesura, els increments de la capacitat ins- tal·lada. Fruit d’aquesta interrelació entre els mercats nacionals, els inter- canvis de vidre en brut que tenen lloc ses productores de vidre en brut efec- tuen freqüentment els processos ulteri- ors de transformació (com ara lami- nats, platejats, etc.), en els quals les economies d’escala proporcionen avantatges significatius de costos, la qual cosa genera una tendència a la integració vertical dins de l’activitat. La indústria de producció de vidre en brut es caracteritza per una elevada rigidesa de l’oferta, ja que els forns de les plantes de fabricació mantenen un ritme de funcionament continuat durant totes les hores de totes les jor- nades de l’any, sense que sigui possi- ble introduir modificacions significati- ves en aquest ritme i, encara menys, aturar el procés, opció que compor- taria la destrucció del forn i que, úni- Trets del sector Subsector del vidre pla Dins del subsector del vidre pla es poden diferenciar tres tipus d’activitats que mantenen una estre- ta relació entre elles, atès que cadas- cuna fa servir com a primera matèria el producte obtingut per l’anterior. La que inicia el procés és la indústria de capçalera, que fabrica vidre en brut i es caracteritza per les grans inversions que requereix, la qual cosa implica la presència d’importants economies d’escala. La dimensió mínima eficient de planta correspon a una capacitat de producció força elevada –superior a les 500 tones diàries– i, en conse- qüència, l’estructura de mercat està molt concentrada. És per això que en aquest segment opera un nombre reduït d’empreses transnacionals, que competeixen en l’àmbit mundial i que mantenen uns fluxos comercials entre països distants geogràficament. Aquests intercanvis, però, normalment corresponen a transaccions internes dins d’un mateix grup empresarial, atès que les seves pròpies factories s’especialitzen en una línia de pro- ducció concreta –com, per exemple, vidre acolorit amb una tonalitat espe- cial– i que les oscil·lacions de la de- manda en els mercats nacionals pro- voquen sovint excedents o dèficits de producció que poden ésser compen- sats entre diferents àrees geogràfi- ques. Val a dir, també, que les empre- 3.10. Vidre La producció del sector del vidre a Catalunya va caure prop d’un 8% en termes reals el 2012, després que l’any anterior s’estanqués. La re- caiguda del sector va afectar tant al segment del vidre pla com al del vidre buit. Però mentre que el primer fa quatre anys que està en retro- cés, el subsector del vidre buit el 2012 ha trencat la tendència positiva dels dos exercicis anteriors. Ara bé, tot i la caiguda de la producció en volum, la facturació en euros del segment del vidre buit encara va créi- xer com a resultat de l’augment de preus i del fort impuls de les expor- tacions, que marquen un nou rècord Variables Evolució l’any 2012 Producció - Ocupació - Preus + Exportacions - Importacions - - Vidre pla, que es divideix atenent les diverses fases del procés de produc- ció en: Indústria de capçalera, que fabrica vidre en brut. Empreses transformadores, que manipulen i adapten el vidre en brut. Empreses de manufactures del vidre. Vidre buit, que es divideix segons tipus de producte en: Ampolles per a begudes (vins, caves, cerveses, etc.). Envasos per a productes de consum (sucs, conserves, perfumeria i cosmètica, etc.). Altres activitats (articles de decoració, de parament, etc.). Classificació del sector del vidre
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 146 El sector del vidre té una llarga tradició a Catalunya, si bé els darrers anys ha anat perdent pes específic com a conseqüència de la intensa crisi que afecta el sector des de 2008. Entre 2008 i 2011, tant l’ocupació com el volum de negoci s’han reduït en pràcticament una tercera part. El 2011, el sector del vidre a Catalunya ocupava a l’entorn de 3.400 persones i generava un volum de negoci de 578 milions d’euros, que representa el 0,8% de l’ocupació i el 0,4% de la facturació del con- junt de la indústria. L’evolució del sector ha estat pitjor a Catalunya que al conjunt d’Espanya i, com a resultat, el pes de la indústria catalana ha anat minvant progressi- vament, fins a situar-se en el 17,7% de la xifra de negoci i el 17,6% de l’ocupació. Al conjunt d’Espanya, el sector del vidre va generar un volum de negoci de 3.267 mili- ons d’euros el 2011 i ocupava a 19.432 persones Pel que fa al subsector del vidre pla, al tancament de l’any 2012, a Catalunya hi havia al voltant de 650 em- preses amb llicència per a la manipulació –és a dir, que realitzen activitats de transformació o manufactura del vidre–, mentre que l’any anterior n’hi havia a l’entorn de 700, el 2010 unes 740 i el 2008 se sobrepassava la xifra de 800. S’estima que el 2012 han desaparegut prop d’un 10% de les empreses transformadores a causa de la intensa crisi que viu el sector. Sobretot han tancat empreses petites mentre que les grans i mitjanes aguan- ten però gràcies a les reestructuracions. Es manté l’única planta de producció de vidre en brut, situada a l’Arboç del Penedès i que és propietat de Cristalería Española, del grup francès Saint Gobain. Aquesta fàbri- ca té una plantilla de 440 persones i es dedica a la fa- bricació de vidre pla per al sector de la construcció i l’automòbil. El subsector s’ha caracteritzat tradicional- ment per un baix grau d’internacionalització, com a conseqüència de la important repercussió que tenen els costos de transport sobre el preu final, una situació que darrerament està canviant degut a l’entrada d’importadors asiàtics que produeixen amb uns costos molt més baixos i, per tant, poden absorbir els costos derivats del seu transport. Així mateix, el mercat del vidre pla és molt atractiu per a inversors estrangers per- què té molt potencial de creixement, però alhora té l’inconvenient d’estar molt fragmentat com a conse- qüència de l’escassa concentració empresarial i la se- va reduïda dimensió. En el cas del subsector del vidre buit, el nivell de con- centració de l’oferta és força més notable que en el cas del vidre pla, atesa la significació que tenen les economies d’escala per a la producció de les línies de demanda més destacades de la branca. Espanya és el cinquè país productor d’envasos de vidre de la Unió Europea, amb 2 milions de tones d’ampolles i pots de vidre, el 10% de la producció europea. Els països euro- peus que superen Espanya són Alemanya (amb una producció de 4 milions de tones), Itàlia (3,5 milions de tones), França (3,3 milions de tones) i Regne Unit (2,3 milions de tones). No obstant això, s’ha de destacar que Espanya ha estat, amb Portugal i Turquia, la gran prota- gonista quant a creixement del mercat europeu d’envasos de vidre la darrera dècada. A Espanya, l’activitat del subsector del vidre buit està concentrada en cinc grans grups empresarials, que disposen de 13 centres productius repartits en vuit com- unitats autònomes, que abracen el 98% de la fabricació estatal. Fins ara eren 14 fàbriques però el 2012 va tancar la de Saint-Gobain a Jerez (Cadis). Els cinc grups pro- ductius sumen una capacitat de producció de gairebé dos milions de tones —equivalent a 6.930 milions d’envasos tant per al mercat intern com per a l'exporta- ció— i ocupen directament a l’entorn de 4.000 perso- nes. Aquests grups són, per ordre de capacitat produc- tiva instal·lada, els següents: · Saint-Gobain (francesa), amb cinc plantes a: Burgos, Guadalajara, Sevilla, Saragossa i Montblanc. · Vidrala (espanyola), amb fàbriques a Llodio, Albacete i Castellar del Vallès. · O-I Owens Illinois (nord-americana), amb factories a Barcelona i Sevilla. · BA Vidrio (portuguesa), amb una fàbrica a Badajoz i una altra a Lleó. · V. Canarias (espanyola), amb una planta a Gran Ca- nària. De les 13 plantes fabricants, n’hi ha instal·lades tres a Catalunya: Vidrieria Rovira, del grup O-I (Zona Franca- Barcelona), Vidrala (Castellar del Vallès) i Saint-Gobain (Montblanc). Aquestes són les úniques fàbriques del sector amb una certa dimensió al Principat, que ocu- pen entre 300 i 350 treballadors cadascuna. Aquesta configuració empresarial ha originat una com- petència entre grups sota una estructura d’oligopoli (pocs oferents i producte escassament diferenciat), en la qual la rivalitat es veu amplificada per un creixement estructural del sector relativament baix degut a la pres- sió dels productes substitutius (plàstic i cartró) i per una estructura productiva en la qual els costos fixos tenen un pes elevat. Aquesta estructura de costos és conse- qüència de les tensions de preus en els mercats interna- cionals de cru, de les elevades barreres de sortida deri- vades de l’existència d’actius específics amb un valor de reconversió molt baix, i del poder dels clients pro- gressivament més concentrats a l’entorn de multinacio- nals de la indústria alimentària i de begudes, que impo- sen condicions cada vegada més exigents. El sector a Catalunya Pes específic del sector a Catalunya. 2011 Volum de negoci del sector / Volum conjunt de la indústria 0,4% Ocupació del sector / Ocupació del conjunt de la indústria 0,8% Volum de negoci del sector a Catalunya s/ total Espanya 17,7% Ocupació del sector a Catalunya s/total sector Espanya 17,6% Font: estimació pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalu- nya (IDESCAT) i l’Instituto Nacional de Estadística (INE)
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 147 del vidre pla en relació amb les seves característiques estructurals, ja que es tracta d’una activitat intensiva en capital –sobretot pel que fa a les fa- ses de producció i manipulació del vidre en brut–, amb elevades econo- mies d’escala i una forta rigidesa res- pecte de les condicions de produc- ció. Per això, també en aquest cas, els forns de les grans plantes de fabri- cació s’han de mantenir en funciona- ment permanentment durant totes les hores i els dies de l’any, sense que tampoc no es pugui modificar de forma apreciable el ritme de sortida dels productes. Com a conseqüèn- cia, les situacions de desajustament entre l’oferta i la demanda tenen un impacte ràpid en els preus, atesa la limitada capacitat d’adaptació que proporciona l’acumulació d’estocs. D’altra banda, al contrari del que passa en la indústria de capçalera (vidre en brut) del subsector del vidre pla, les possibilitats de realitzar inter- canvis comercials amb l’exterior són molt més limitades, per la diferencia- ció que presenta el producte i per la major repercussió dels costos de trans- port. artesà és força important. Per aques- ta raó, la grandària de les firmes fabri- cants és, normalment, petita, i és ha- bitual l’existència d’empreses amb dos o tres treballadors, la qual cosa implica una considerable atomització del mercat. Per tot això, les condicions tecnològi- ques de producció i la intensitat de capital que caracteritzen les tres fases anteriors fan que l’estructura d’oferta i l’àmbit del mercat siguin molt dife- rents a cadascuna d’aquestes activi- tats. Mentre que els productors de manufactures operen normalment en un entorn territorial reduït, d’abast local o, com a màxim, regional, els transformadors poden assolir un radi d’acció més ampli, encara que habi- tualment –si no es tracta d’operacions molt específiques i de volums relativa- ment importants– no supera els 600 km., i els fabricants de vidre brut actu- en en l’àmbit mundial. Subsector del vidre buit La indústria del vidre buit presenta alguns paral·lelismes amb el subsector entre països assoleixen un volum molt important. La segona fase o tipus d’activitat del subsector del vidre pla és la realitzada per les empreses transformadores, que manipulen i adapten el vidre en brut. A diferència de l’anterior, aquest segment requereix una intensitat de capital notablement menor, de forma que inversions de prop d’1,8 milions d’euros permeten assolir una dimensió eficient, mentre que una planta pro- ductora de vidre en brut exigeix inver- sions superiors als 60 milions d’euros. Com a conseqüència d’això, l’estructura de l’oferta de les empre- ses de transformació és molt més des- concentrada que en el cas de la indústria de capçalera, i les firmes amb una plantilla superior als cin- quanta treballadors es pot considerar que tenen ja una certa dimensió. La tercera i última fase del procés de producció del subsector és la realitza- da per les empreses de manufactures del vidre. Aquesta activitat precisa d’unes inversions moderades i, en la majoria dels casos, el component Producció de vidre i fabricats de vidre (CNAE 23.1) Taxa de variació anual. Percentatge Font: Eurostat INE i IDESCAT -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 UE27 Espanya Catalunya Preus de producció de vidre i fabricats de vidre (CNAE 23.1) Taxa de variació anual. Percentatge Font: Eurostat INE i IDESCAT -4,0 -2,0 0,0 2,0 4,0 6,0 8,0 10,0 12,0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 UE27 Espanya Catalunya
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 148 re un 2,6% interanual; i Itàlia, on va disminuir un 3,4%, però cal tenir en compte que aquests dos mercats concentren gairebé una tercera part de la producció europea. L’altre pro- ductor important és Alemanya, on la producció va augmentar l’1,4% en el primer semestre de 2012. Els països que van registrar un creixement de la producció en tones més important van ser: Portugal (13%), Turquia (8,3%) i Polònia (6,9%). Pel que fa a Espanya, va augmentar un modest 0,9%, si bé per al conjunt de l’any, com es mos- tra més endavant amb dades d’ANFEVI, va caure un 2,6%. El vidre pla és l’altre subsector més important a Europa, amb un pes al voltant del 22% de la producció total de vidre. Aquesta branca cobreix la producció de vidre flotat i vidre lami- nat. Hi ha cinc fabricants de vidre flotat i cinc de vidre laminat que ope- ren a la UE. El sector ocupa directa- ment 12.500 persones en la fabricació del vidre i 90.000 més en el tracta- ment de vidre per a la construcció i l'automòbil. La fabricació de vidre pla a tot el món està dominat per cinc grans grups, que són: Asahi (Japó), Pilkington (Regne Unit), Saint-Gobain (França), PPG Industries (EUA) i Guar- dian Industries (EUA). Dins el vidre pla, el segment del vidre laminat represen- ta al voltant del 5% de la producció total del sector i s'utilitza per als hiver- nacles hortícoles, amb fins decoratius i en aplicacions on la llum es dispersa, per exemple, mampares de vidre i finestres dels banys. El vidre flotat re- presenta l'altre 95% de la producció de vidre pla i s'utilitza principalment en les indústries de la construcció (80%) i l’automoció (20%). Segons Eurostat, el segment de manipulació i va experimentar un retrocés de l’ordre del 8% en termes reals el 2012, després de dos anys de creixement (3,8% el 2011 i 7,9% el 2010). Per tant, el sector experimenta una recaiguda de la producció, si bé no tan intensa com la que es va produir l’any 2009, quan va caure a l’entorn d’un 15%. Pel que fa a l’evolució dels preus de producció, van mantenir-se pràctica- ment estables el 2012 (-0,2%), en con- trast amb l’augment del 2% que havi- en registrat l’any anterior. El segment de l'envàs de vidre o vidre buit és el més important, atès que concentra més del 60% de la produc- ció total de vidre a la UE. Els principals productes fabricats són ampolles i pots de vidre que es destinen a l'en- vasat d’aliments i begudes, perfume- ria, cosmètica i farmàcia. La UE és la principal regió productora d'envasos de vidre buit a tot el món. El sector està format per 150 plantes de pro- ducció a Europa, 13 de les quals a Espanya, i proporciona feina directa a unes 50.000 persones, a la vegada que crea oportunitats d'ocupació al llarg de tota la cadena de subminis- trament. Segons la Federació Euro- pea d’Envasos de Vidre (FEVE), els 27 països membres de la UE van produir 20,7 milions de tones d’envasos de vidre el 2011, el 4,2% més que l’any anterior, que se suma al creixement del 3% registrat l’any anterior, mentre que el 2009 va retrocedir un 9%. L’any 2012, l’evolució del sector del vidre s’emmarca en un context d’alentiment en el ritme de recupera- ció europea. Segons FEVE, l’evolució de la producció durant el primer se- mestre de l’any 2012 va ser negativa només en dos països: França, on el volum de producció en tones va cau- Entre les activitats que realitzen les empreses fabricants del vidre buit, la més important amb diferència és la de fabricació d’ampolles per a begu- des, especialment per a vins, caves, cerveses, refrescos i aigües minerals. La segona especialitat en rellevància és la de producció d’envasos per a altres productes de consum, com ara sucs, conserves, articles de perfumeria i cosmètica, productes farmacèutics, etc. Finalment, també figuren com a demandants de vidre buit altres acti- vitats industrials, de laboratori i de consum –articles de decoració, de parament, etc. Cal remarcar que en els darrers anys s’observa que la in- dústria vidriera està avançant posici- ons i expandint la seva quota de par- ticipació enfront d’altres materials per envasar, especialment en el mercat agroalimentari, gràcies a les seves qualitats (inert, asèptic, transparent, versàtil per ser emmotllat en infinitat de dissenys i mides, hermètic, indefor- mable, impermeable als gasos, con- serva aroma, afegeix prestigi i imatge de marca i, a més, és reutilitzable i sempre reciclable). En línies generals, s’ha d’afirmar que els envasos de vidre s’adapten notablement a les actuals tendències de la demanda, no només per les seves qualitats res- pecte de la preservació ambiental, sinó, també, per motius d’higiene, de cost i d’imatge. Evolució del sector el 2012 Internacional La producció del sector del vidre al conjunt de països que formen la UE-27 Exportacions i importacions de vidre i fabricats de vidre (CNAE 23.1) Catalunya Milers d’euros Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya 245.782 231.421 229.116 234.171 298.923 326.193 356.991 317.787 -53.141 -94.773 -127.875 -83.616 -200.000 -100.000 0 100.000 200.000 300.000 400.000 2009 2010 2011 2012 Import acions Export acions Saldo
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 149 quals van ser exportacions catalanes, el 24% del total. Amb relació a l’any anterior, les exportacions estatals van augmentar un 2,2% nominal mentre que les catalanes van retrocedir un 6,5%. Els principals destinataris de les exportacions catalanes van ser els països geogràficament més propers, i d’una manera especial França, amb el 30% del total i un creixement del 13,4% el 2012. A continuació li segueix Alemanya, que amb un pes de gaire- bé el 12% i un creixement del 4% el 2012, s’ha situat per davant de Portu- gal i Itàlia, dos destins que han patit un descens de les exportacions cata- lanes a l’entorn del 30% aquest mateix any. Cal assenyalar que, a diferència del que s’observa en valors nominals, l’evolució de l’exportació en tones va registrar un descens acusat tant a Catalunya com a Espanya durant el 2012 (-15% i -8%, respectivament). Això significa que l’augment dels preus dels productes exportats ha permès mantenir la facturació a l’exterior malgrat la reducció del vo- lum d’exportació. Pel que fa als mercats exteriors, les importacions estatals de vidre i pro- ductes de vidre van ser de 1.053 mili- ons d’euros el 2012, un 15% més que l’any anterior. D’aquestes importaci- ons, el 30% van ser catalanes (318 milions d’euros, l’11% menys que el 2011). França i Alemanya continuen sent els dos principals països d’origen de les importacions catalanes de vidre, però van perdre pes pel fort retrocés registrat el 2012 (-20% i -16%, respectivament). En canvi, el tercer principal país proveïdor de vidre, la Xina, va augmentar el seu pes fins al 14% del total d’importacions catala- nes, si bé va patir una contracció del 4%, igual que les importacions proce- dents d’Itàlia, el quart país proveïdor més important. En el cas d’Espanya, el lideratge l’ocupa Portugal, amb el 20% de les vendes. La menor presèn- cia portuguesa en les importacions catalanes té arrels històriques degut als costos del transport més elevats per la llunyania. Les exportacions de vidre i productes de vidre al conjunt d’Espanya van ser de 966 milions d’euros, 234,2 dels transformació del vidre pla és el que va registrar una evolució més negati- va a la UE, amb un descens de la producció de l’ordre d’un 11% el 2012, mentre que el segment de fabri- cació de vidre pla va retrocedir un 4,6% en termes reals. Espanya i Catalunya L’any 2012, la producció en volum el sector del vidre a Catalunya va caure un 7,7%, per sisè any consecutiu, si bé la caiguda més important es va regis- trar el 2009 (-25%). En comparació amb el conjunt d’Espanya, l’evolució va ser menys dolenta atès que a l’Estat la producció va arribar a caure un 10% el 2012. Els preus de producció del sector del vidre a Catalunya van trencar amb la tendència baixista que va caracterit- zar el període 2009-2011, i van aug- mentar un 2,7% interanual. Al conjunt de l’Estat espanyol, en canvi, els preus del sector van créixer el 0,5%, si bé l’any anterior havien crescut més a Espanya que a Catalunya. Principals països destinataris d’exportació catalana de vidre i fabricats de vidre (CNAE 23.1) Any 2011 Percentatge del total d’exportació en valor Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya Regne Unit 8% Bèlgica 6% EUA 2% Resta 19% Rep.Corea 2% Itàlia 10% Portugal 11% Alemanya 12% França 30% Principals països d’origen de la importació catalana de vidre i fabricats de vidre (CNAE 23.1) Any 2011 Percentatge del total d’importació en valor Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya Portugal 10% Bèlgica 9% Regne Unit 3% Resta 18%Estats Units d'Amèrica 3% Itàlia 12% Xina 15% Alemanya 15% França 15%
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 150 talunya, el nombre de treballadors al sector del vidre va disminuir prop d’un 13% el 2011 (últim any amb dades disponibles), fins a 3.414 persones aproximadament, mentre que al con- junt d’Espanya la reducció va ser menys intensa, del 8,2%, situant el nombre de treballadors en 19.432 persones. Es confirma així la pèrdua de pes relatiu de Catalunya en el conjunt de la indústria espanyola del vidre: si l’any 2008 el 20% de l’ocupació del sector estava al Princi- pat, el 2011 aquest percentatge s’ha reduït fins al 17,6%. Finalment, l’esforç inversor de les em- preses del sector del vidre durant el 2012 també es va veure afectat per l’empitjorament de les perspectives econòmiques del sector, continuant així amb la tendència descendent que es va iniciar amb la crisi econòmi- ca. Segons les últimes dades disponi- bles, la inversió en actius materials va ser de 23,5 milions d’euros el 2010, un 22% menys que l’any anterior. majoritàriament la indústria del vidre. Aquesta combinació de diverses cir- cumstàncies (caiguda del mercat intern, major competència exterior, creixement dels costos energètics i regulacions mediambientals més es- trictes) està suposant una amenaça per a la supervivència d’algunes em- preses del sector. Segons l’INE, des de l’any 2008 el nombre d’empreses amb assalariats de la branca del vi- dre s’ha anat reduint progressivament ja que ha passat de les 233 empreses que hi havia el 2008 a les 180 que hi ha actualment, un 22,7% menys en termes acumulats. A Espanya, el nom- bre d’empreses ha passat de 1.110 el 2008 a 877 al gener de 2012, amb una reducció acumulada del 21%, molt similar a la registrada a Catalunya. Així, actualment a Catalunya es con- centren el 21% de les empreses en territori espanyol, sent la comunitat capdavantera; li segueix Madrid, amb 114 empreses, i Andalusia, amb 109. La desaparició de bona part del teixit empresarial del sector s’ha traduït en un fort descens de l’ocupació. A Ca- La balança comercial del sector en termes monetaris continua sent defici- tària, però el 2012 s’ha reduït forta- ment aquest dèficit —un 35% a Cata- lunya i un 57% al conjunt d’Espanya—, gràcies sobretot a la intensa reducció de les importacions. La taxa de co- bertura, per la seva banda, s’ha am- pliat el 2012, fins al 92% a Espanya i al 74% a Catalunya. Fa anys que el sector del vidre afronta reptes importants quant a competitivi- tat, com a conseqüència d’una pe- netració creixent d’importacions de baix cost procedents d’economies emergents, sobretot de la Xina, unes normatives mediambientals cada vegada més estrictes que no s’apliquen a països en vies de desen- volupament, i l’increment dels preus de l’energia, de la qual el sector n’és molt intensiu. A això s’hi sumen les dificultats actuals derivades de la intensa crisi econòmica que està vi- vint el nostre país i que està afectant especialment el consum privat, la indústria de l’automòbil i la inversió en construcció, sectors dels quals depèn Empreses de vidre i fabricats de vidre (CNAE 23.1) Nombre d’empreses Font: INE (Directorio Central de Empresas, DIRCE) 1.110 1.048 1.007 923 877 233 220 205 189 180 -100 100 300 500 700 900 1.100 1.300 1.500 2008 2009 2010 2011 2012 Espanya Cat alunya Ocupats del sector del vidre (CNAE 23.1) Nombre d’ocupats Font: INE i IDESCAT, a partir de l’Enquesta Industrial d’Empreses 25.796 22.394 21.171 19.432 5.130 4.348 3.914 3.414 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 2008 2009 2010 2011 Espanya Catalunya
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 151 teix el sector i a les dificultats de finan- çament. Però sobretot va influir-hi l’empitjorament dels resultats empre- sarials dels darrers anys, com a conse- qüència de la reducció dels marges per la dificultat de repercutir l’augment dels costos energètics so- bre els preus finals. Això impedeix que la majoria d’empreses d’aquest seg- ment realitzin les inversions necessàries de renovació i modernització d’equips, automatització de la com- posició, canvis de sistemes de com- bustió i substitució de forns, unes inver- sions que, d’altra banda, són neces- sàries per augmentar o, al menys, mantenir la competitivitat. Les escas- ses inversions que es van fer en el segment dels transformats van anar orientades, principalment, a millores productives i de rendibilitat, a innova- ció, i a l’estalvi energètic (vegeu l’apartat d’esdeveniments empresari- als). Per exemple, a Tudela (Navarra) s’ha instal·lat una empresa de tracta- ment de capa damunt del vidre, in- novació que facilita l’accés d’aquest producte al mercat. Entre les inversi- ons orientades a la introducció de millores en els processos productius destaca sobretot la inversió en nova maquinària, atès que les aplicacions del vidre pla incorporen prestacions tècniques cada vegada més sofistica- des, quant a aïllament, seguretat, resistència i resposta davant de con- dicions extremes, etc. Les tendències actuals de l’arquitectura moderna i de l’interiorisme també estan moti- vant inversions en recerca i desenvo- lupament en el subsector. Les tendèn- cies d’avantguarda són el vidre de- corat en diferents variants, panells fotovoltaics, mobiliari en vidre i vidre orgànic. Finalment, la necessitat d’una construcció sostenible on l’estalvi energètic sigui la gran prioritat està adjudicant un nou paper als envidraments, amb unes prestacions de control solar, aïllament tèrmic i resistència al foc, entre d’altres, que ha donat lloc a una nova generació de vidres de capes, preàmbul dels futurs vidres intel·ligents. Subsector del vidre buit L’any 2012, la producció de vidre buit va tornar a caure després de dos anys de recuperació de la intensa caiguda registrada el 2009. La pro- pes relatiu en la demanda final de vidre des del 15% del 2010 fins al 20% del 2011 i s’ha mantingut en aquest percentatge el 2012, igualant en im- portància la indústria del moble. Cal tenir en compte que cada vehicle porta incorporat com a mitjana uns 4- 5 m2 de vidre. La davallada del mer- cat intern el 2012 va afectar els tres principals sectors consumidors però especialment el de la construcció, que continua immers en una profun- da recessió. La caiguda del consum i de la compra d’habitatge va arrosse- gar a la baixa la demanda de vidre procedent del sector del moble i la decoració. Finalment, la demanda de vidre procedent del sector de l’automòbil també va caure, després de l’augment registrat l’any 2010, degut a que el 2012 es van fabricar a les plantes espanyoles un 20% menys de turismes que l’any anterior. La tendència d’evolució dels preus al subsector del vidre pla continua sent d’estabilitat, a l‘igual que els dos anys anteriors. Cal assenyalar que el 2008 els preus s’havien reduït un 15% i el 2009, un 20% addicional com a resul- tat de la forta pressió competitiva a la qual està sotmès el sector. En canvi, els costos continuen la tendència alcista degut sobretot a l’augment del preu del petroli. Això està obligant les empreses a reduir els ja estrets marges empresarials i a haver de rea- litzar reestructuracions de plantilla. Quant als mercats exteriors, cal asse- nyalar que el percentatge que repre- senten les vendes a l’estranger sobre la producció, tant de vidre brut com de vidre transformat, és molt reduït degut als elevats costos de transport i a l’existència de normes tècniques específiques en alguns països de la Unió Europea que dificulten l’accés dels productors nacionals. També es deu a una manca de tradició expor- tadora de les empreses del sector, però que està començant a canviar forçosament per la intensa caiguda del mercat nacional. Com a prova d’això, les empreses catalanes han augmentat les seves vendes de vidre pla a l’exterior a l’entorn d’un 10% el 2012. Les inversions empresarials a la bran- ca del vidre pla van caure intensa- ment el 2012, degut a la crisi que pa- Evolució dels subsectors el 2012 Subsector del vidre pla La producció de vidre pla a Catalu- nya va continuar en retrocés per quart any consecutiu. El 2012, el vo- lum de la producció va caure un 5%, el mateix que en els darrers tres anys, però molt lluny del descens històric que va marcar el 2009 (-35%), el pitjor exercici que es recorda al sector. Cal recordar que durant el període 2001- 2006 el volum de producció havia crescut l’1,8% en mitjana anual i en el 2007-2008 s’havia estancat. La demanda interna va patir la matei- xa davallada que la producció, d’un 5% en volum. Aquest és el sisè exercici consecutiu de caiguda i el resultat és un encongiment del mercat de gaire- bé el 60% entre el 2006 i el 2012, so- bretot com a conseqüència de les intenses caigudes registrades el 2008 i 2009. Per això, la utilització de la capacitat productiva de l’única empresa de vidre en brut del Principat es va man- tenir a l’entorn d’un 25%, un mínim històric, mentre que en el cas de les indústries transformadores es va situar al voltant del 50%, la xifra més baixa dels darrers deu anys. Els tres principals sectors consumidors de vidre pla són la construcció, els mobles i la decoració i la indústria de l’automòbil. Des de 2006, la construc- ció és el sector consumidor més im- portant, tot i que a partir de l’any 2008 ha disminuït el seu pes com a conseqüència de la forta recessió que afecta el sector. Malgrat això, el sector constructor va absorbir el 60% de la demanda total de la producció de vidre pla el 2012, distribuïda en proporcions similars entre el que es coneix amb la denominació de vidre exterior –per a l’edificació– i el vidre interior. El segon sector consumidor de vidre més important és el de mobles i decoració, que ha mantingut el seu pes en la demanda global al voltant del 20%. En canvi, el tercer sector demandant tradicional, la indústria de l’automòbil, ha augmentat el seu
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 152 De totes les activitats industrials, el subsector del vidre buit és el més avançat en matèria de reciclatge. Això s’explica pel fet que es tracta d’un tipus d’envàs que disposa del sistema de recollida i reciclatge més desen- volupat, té una major facilitat de reutilització, presenta innegables avantatges des del punt de vista ambiental –no genera contaminació de cap tipus, és plenament reutilitzable com a primera matèria de nous envasos, i és reciclable al 100%– i, a més, no comporta una reper- cussió important sobre els costos. Segons Ecovidrio, associació sense ànim de lucre que gestiona el reciclatge de vidre dipositat en els conteni- dors de tota Espanya, els espanyols han reciclat un total de 678.743 tones de vidre durant el 2011, això significa que cada ciutadà va dipositar una mitjana de 43 enva- sos de vidre (14,4 kilograms). Al vidre recollit en conteni- dors, s’hi ha de sumar el procedent de plantes de selec- ció, que va ser de 2.440 tones. En total, el vidre gestio- nat per Ecovidrio va ser de 681.183 tones el 2011. Durant els últims anys, al nostre país la taxa de reciclat- ge de vidre s’ha reduït molt lleugerament, fet que s’ha de valorar positivament si tenim en compte la constant baixada del consum d’envasos de vidre (-3,2% el 2009; - 2,6% el 2010; i -4% el 2011). Això és reflex de que els es- panyols, malgrat consumir menys, estan més conscien- ciats amb el reciclatge de vidre. També és fonamental difondre el reciclatge entre el sector HORECA, és a dir, els establiments d’hostaleria, atès que aquest sector consumeix el 48% dels envasos de vidre. Per comunitats autònomes, un any més, els ciutadans balears són els més conscienciats, amb una mitjana de 25,3 Kg./hab., seguits pels ciutadans de Navarra, el País Basc, Catalunya, La Rioja i Cantàbria. L’any 2011, Catalunya va continuar sent la comunitat autònoma capdavantera en volum de reciclatge de vidre buit a Espanya, a molta distància de la segona, que va ser la Comunitat de Madrid. A Catalunya, es van recollir 141.741 tones de vidre per aportació ciuta- dana, el 8% menys que l’any 2010, però encara repre- senta el 21% del recollit arreu del territori espanyol. De mitjana, cada català va dipositar en els contenidors 19 kg. de vidre –gairebé dos quilos menys que el 2010-, ràtio que supera amb escreix la mitjana espanyola, situada en 14,4 kg. Pel que fa als punts de recollida, el 2011 es van incrementar en 600 fins a arribar als 30.599 iglús arreu del Principat, fet que ha permès reduir la ràtio d’habitants per iglú fins a 246. Al conjunt d’Espanya, Ecovidrio va instal·lar 3.353 nous punts de recollida el 2011, assolint una xifra total de 174.799 contenidors. Espanya és actualment el país amb una major dotació de contenidors per habitant Serveis a les empreses: reciclatge de vidre buit Reciclatge de vidre a Espanya. Període 2009-2011 Tones Any Contenidors1 Plantes de selecció2 Total3 Kg/Hab 2011 678.743 2.440 681.183 14,4 2010 709.996 2.240 712.236 15,1 2009 712.662 38.919 751.581 15,3 1 Es refereix al vidre recollit en contenidors ubicats a la via pública on el ciutadà i el sector HORECA dipositen el vidre per reciclar 2 Es refereix al vidre seleccionat de la recollida de residus en massa o de residus d’envasos lleugers 3 Dada que es refereix al vidre d’origen domèstic o municipal que procedeix del contenidor tipus iglú i de plantes de selecció 4 Es refereix al vidre d’origen domèstic o municipal que procedeix del contenidor tipus iglú, dividit entre el nombre de ciutadans Font: Ecovidrio Recollida de vidre en contenidors. Any 2011 Tones Font: Ecovidrio 5.939 7.247 10.432 16.022 16.190 21. 312 21.510 23.231 28.121 28.128 36.359 38.149 54.588 74.419 74. 820 80.281 141.741 0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 140.000 160.000 La Rioja Ext r emadur a Can t à br ia Ast ú r ies Navar r a Cast ella- La M an xa M ú r cia Ar agó Balear s Can à r ies Galícia Cast ella iLleó País Basc Comun it at Valen cian a An dalusia M adr id Cat alun ya
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 153 tercer any consecutiu, situant-se per sobre del nivell d’abans de la crisi. El volum de negoci va ser de 875 milions d’euros, un 2,3% superior al de 2011 i un 10,7% més que el nivell assolit l’any 2009, any en què es va tocar fons. L’augment de 2012 va ser degut, en exclusiva, al creixement de la factura- ció a l’exterior (13%), mentre que les vendes en el mercat intern van regis- trar un descens del 0,3%. Cal dir que el sector del vidre buit va facturar a l’exterior el 22% de la seva xifra de negocis, un percentatge que duplica el de l’any 2006. Però, mentre que les vendes estatals en termes monetaris pràcticament es van estancar, les vendes en volum van patir una caiguda de prop del de la producció a caigudes de la demanda és més fàcil perquè es pa- ralitza el funcionament dels forns que calgui. Aquesta peculiaritat fa que els ajustos de la producció a la baixa puguin ser molt intensos, com va suc- ceir el 2009 quan la producció va caure de cop un 10%. En canvi, du- rant el període 2005-2008 la produc- ció d’envasos de vidre s’havia man- tingut bastant estable entorn a una xifra propera als 2,2 milions de tones, que és el límit de la capacitat pro- ductiva instal·lada pel conjunt del sector. Tot i la caiguda de la producció, la facturació del subsector (vendes inte- riors més exportacions en valor) va continuar augmentant el 2012, per ducció de les 13 fàbriques perta- nyents als cinc grups empresarials que integren pràcticament la totalitat del subsector del vidre buit a Espanya va ser de 2,01 milions de tones, enfront dels 2,07 milions que es van produir el 2011, fet que representa una caiguda el 2,6%. Una part d’aquest retrocés s’explica perquè s’havien acumulat gran quantitat d’estocs durant els últims dos anys als quals s’ha donat sortida. Cal recordar que aquest sector es caracteritza perquè la producció (oferta) s’adequa esglaonadament als increments de la demanda atès que requereix la instal·lació de nous forns, fet que comporta una inversió molt elevada. En canvi, l’adaptació d’Europa, amb una ràtio d’un iglú per cada 270 ciuta- dans. Des de 1998, la dotació de contenidors ha cres- cut més d’un 200% a Espanya, aconseguint que actual- ment qualsevol ciutadà tingui un contenidor a 150 me- tres aproximadament. D’aquesta manera es facilita el reciclatge de vidre en gairebé 8.000 municipis a tota Espanya. Finament, cal assenyalar que el reciclatge de vidre també té efectes positius sobre el medi ambient. Gràci- es a les 681.183 tones de vidre reciclat, s’ha aconseguit reduir les emissions de CO2 a la atmosfera en 274.516 tones. La raó és per què el vidre reciclat necessita menys temperatura per fondre que les matèries primeres. Recollida de vidre en contenidors a Espanya i Catalunya Milers de tones Font: Ecovidrio 513,3 577,0 657,3 716,2 712,7 710,0 678,7 113,7 128,3 146,8 158,7 156,5 154,4 141,7 0 100 200 300 400 500 600 700 800 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Espanya Cat alunya Producció de vidre buit a Espanya Milers de tones Font: Asociación nacional de Empresas de Fabricación Automàtica de Envases de Vidrio (ANFEVI) 2.089 2.096 2.070 2.144 2.148 2.137 2.146 1.928 1.980 2.067 2.012 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 154 entre un 3% i un 4% en els dos seg- ments de producció. Pel que fa als sectors demandants, la indústria d’envasos dedicats a l’alimentació i begudes mostra històri- cament una reacció als cicles més continguda que la resta de produc- ció del sector, per això va ser el seg- ment menys afectat per la crisi. Les exportacions d’envasos de vidre van créixer un 5,1% en volum el 2012 a Espanya. Tot i que el creixement de les exportacions s’ha moderat respec- te als dos anys anteriors, quan van augmentar un 12% el 2011 i un 26,3% el 2010, s’ha assolit un nou màxim històric amb 464.000 tones d’ampolles i pots de vidre exportats. En termes monetaris, l’exportació va créixer prop d’un 13% el 2012, fins assolir una facturació a l’exterior de 191 milions d’euros, també una xifra rècord. Cal assenyalar que les exportacions de vidre buit han resistit força bé la crisi econòmica d’abast mundial, fet que és indicatiu de la bona competitivitat del sector. El 2009 les exportacions només van caure l’1,4% en volum i, contenció de preus en un context de costos de producció a l’alça, especi- alment per l’encariment de l’energia i les matèries primeres. El mercat domèstic continua concen- trant la major part de les vendes del sector, tot i que des de l’any 2005 està perdent quota en favor del mer- cat exterior. Així, el mercat interior ha passat de concentrar el 92% de les vendes en volum l’any 2005 al 78,5% el 2012. Les vendes en el mercat espanyol van ser de 1,69 milions de tones l’any 2012, un 84% de les quals van ser ampolles dirigides a contenir líquids (vins, caves, cerveses, licors, refrescos, sucs, aigües, etc.) i l’altre 16% foren envasos per a aliments. El segment d’ampolles va experimentar un descens del 4,5% en volum i el d’envasos d’un 0,7%. En termes monetaris, la caiguda de la facturació en el segment de les am- polles va ser només del 0,8%, mentre que en el cas dels envasos fins i tot es va registrar un augment del 2,1%. Això significa que els preus van augmentar 4%, fet que és indicatiu d’un lleuger augment dels preus en el mercat inte- rior. Aquest retrocés de les vendes en volum al mercat espanyol està molt en línia amb el comportant del con- sum de les famílies al nostre país, que va registrar un descens del 2,2% en termes constants el 2012, superior al 0,8% de l’any anterior. Cal recordar que el comportament del mercat d’envasos de vidre està força correla- cionat amb l’evolució cíclica de l’economia i especialment amb el consum privat. El preu del quilogram de vidre a Espa- nya va passar de 0,388 euros el 2011 a 0,406 el 2012, un 4,6% superior. Això, contràriament al que va succeir l’any anterior, es resultat tant d’un aug- ment dels preus al mercat intern com al mercat extern. Les inversions que estan realitzant les plantes producti- ves estan repercutint en un producte més diferenciat i de major qualitat que té la seva contrapartida en un preu més elevat. D’altra banda, el reduït marge amb el qual treballen les empreses del sector fa que sigui difícil continuar mantenint una política de Facturació del sector del vidre buit a Espanya Milions d’euros Font: Asociación nacional de Empresas de Fabricación Automàtica de Envases de Vidrio (ANFEVI) 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Export ació Vendesint ernes Vendes de vidre buit a Espanya Milers de tones Font: Asociación nacional de Empresas de Fabricación Automàtica de Envases de Vidrio (ANFEVI) 1.775 1.853 1.917 1.967 1.960 1.937 1.856 1.718 1.754 1.761 1.692 -300 200 700 1.200 1.700 2.200 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 155 dete (Albacete) i Corsico (Itàlia). No està previst, en canvi, l’adquisició de noves plantes en els propers dos o tres anys. El fabricant nord-americà de vidre Owens-Illinois (O-I) va inaugurar a començaments de 2011 unes ins- tal·lacions a la Zona Franca de Barce- lona que amplien la superfície de la planta fins a 84.000 metres quadrats, fet que permetrà augmentar un 35% la seva capacitat de producció i la plantilla en 25 persones. La producció d’aquesta planta es destina a les indústries del cava, licor, vi, aigües minerals i bodegues. El nou projecte de la companyia inclou un forn amb tecnologia basada en el sistema blow blow, una tècnica pionera a Europa per fabricar ampolles que pesin menys. Cal recordar que O-I és líder en producció de vidre al món i que a Espanya ocupa la quarta posició, per darrera de Vidrala, Vicasa i Barbosa Almeida. Quant a la inversió en R+D que realit- za Owens-Illinois, l’objectiu principal és la recerca de noves formes de fusió i Esdeveniments empresarials Malgrat les dificultats pel context eco- nòmic, les grans companyies del sec- tor van continuar invertint per millorar l'eficiència del procés de fabricació, per disminuir l’impacte ambiental i per ajustar costos, amb l’objectiu de que el vidre sigui una solució d’embalatge competitiva en compa- ració amb altres materials. Aquest és el cas del grup Vidrala, que ha anunciat unes inversions de 200 milions d’euros durant el proper lustre per introduir millores en els seus sis centres de producció, que distribuirà segons els nivells de rendibilitat i pro- ductivitat que presenti cada planta. La de Marinha Grande (Portugal) és la que presenta millors resultats en aquest sentit, mentre que la de Ghlin (Països Baixos) es troba per sota dels estàndards de productivitat. La resta de centres s’ubiquen a Llodio (Àlaba), Castellar del Vallès (Barcelona), Cau- des de llavors, l’augment acumulat ha estat de prop d’un 50%. Com a resultat d’una evolució més positiva de les exportacions que de la produc- ció, el pes que representen les vendes a l’exterior sobre la producció total es va ampliar des del 14,7% del 2008 fins al 21,5% del 2012, un nivell, però, que encara té recorregut a l’alça. Com en anys anteriors, els productes més destacats en l’apartat de les vendes a l’estranger van ser els envasos per a vi i cava, tot i que les exportacions aparegueren força diversificades quant als articles. Per la seva part, les compres a l’exterior del subsector del vidre buit es van situar per sota dels 378 milions d’euros de 2011. El saldo exterior va ser positiu per tercer any consecutiu. Els principals països origen de les im- portacions són els asiàtics, encapça- lats per la Xina, l’est d’Europa i, entre els comunitaris, Portugal, tots ells forts competidors en preus. Exportacions de vidre buit. Espanya Milers de tones Font: Asociación nacional de Empresas de Fabricación Automàtica de Envases de Vidrio (ANFEVI) 277 267 218 170 227 286 316 312 394 442 464 0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Evolució del mercat estatal i de les exportacions de vidre buit a Espanya. 2012 Valors en milions Ampolles Pots de vidre Tones Unitats Euros Tones Unitats Euros Tones Unitats Euros Vendes nacionals 1,42 3.825 564 0,27 1.287 120 1,69 5.112 684 Exportacions 0,43 1.423 177 0,03 154 14 0,46 1.577 191 Total vendes 1,85 5.248 741 0,31 1.441 134 2,16 6.689 875 Vendes nacionals 3,5 -1,7 10,9 33,4 30,9 45,8 5,1 0,8 12,9 Var. 2012/2011 % -4,5 -5,5 -0,8 -0,7 -2,4 2,1 -3,9 -4,7 -0,3 Font: Asociación nacional de Empresas de Fabricación Automàtica de Envases de Vidrio (ANFEVI) Total Exportacions -2,8 -4,5 1,8 2,1 0,3 5,4 -2,1 -3,5 2,3
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 156 Extremadura, i contribuirà a crear 100 nous llocs de treball que se sumaran als 138 existents en l’actualitat. L’ampliació farà que es dupliqui la producció actual d’envasos, que actualment és de 2 milions d’unitats per dia, destinats principalment a aliments i begudes. tat de penetració de raigs ultraviolats. L’empresa també ha desenvolupat una gamma d’ampolles de vi que pesen fins a un 28% menys que les tradicionals. El grup BA va anunciar el 2012 que invertirà 40 milions d’euros en l’ampliació de la planta que té a formació de vidre, així com mètodes per fer envasos més lleugers i resis- tents. Una de les innovacions recents ha estat la capacitat per crear relleu en l’interior d’una ampolla de vidre. Un altre dels avenços ha estat un nou tipus de vidre negre, amb un mètode patentat que permet una total opaci- tat del contingut i elimina la possibili-
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 157 tàrees d’alzines sureres en els darrers 10-15 anys. Segons les estimacions de la Direcção Geral dos Recursos Florestais de Portu- gal(DGRF) i la Associaçao Portuguesa da Cortiça (APCOR), un 33% del total d’alzines sureres que hi ha al món es troben a Portugal, un 22,2% es troben a Espanya, un 18,2% a Algèria i un 15,2% al Marroc. Aquestes mateixes estimacions indiquen que, des del punt de vista de la producció, el lide- ratge portuguès és clar: el 52,5% de les 299.300 tones de suro produïdes al món l’any 2007 tenien el seu origen a Portugal, mentre que Espanya en va produir el 29,5%. Itàlia, per contra, tot i tenir només un 4% de la superfície forestal d’alzina surera del món, és el tercer productor mundial de suro i en produeix al voltant de 17.000 tones. A l’Estat espanyol hi destaquen tres comunitats autònomes: Andalusia, amb pràcticament la meitat dels re- cursos forestals i de la producció de suro; Extremadura, amb aproximada- ment una tercera part, i Catalunya, que gestiona prop del 10% de les alzi- neres i produeix dues terceres parts de les manufactures del suro espa- nyol. La regió més productiva quant a la matèria primera és Extremadura (al voltant de 220 Kg d’escorça de suro per hectàrea i any), seguida d’Andalusia (200 Kg per hectàrea i any) i Catalunya (130 Kg per hectà- rea i any). Tanmateix, el suro català és en general de millor qualitat, gràcies Els boscos d’alzina surera creixen al nivell del mar fins als 500 metres d’altitud en climes calents i humits de la conca mediterrània, en especial en regions meridionals de la Península Ibèrica influenciades per l’oceà At- làntic. Els boscos d’alzina surera, se- gons un estudi de la FAO (Food and Agriculture Organization) per a l’any 2012, ocupen una superfície de 2,12 milions d’hectàrees a tot el món. Hi ha alguns programes de reforesta- ció que han aconseguit impulsar lleu- gerament el creixement dels boscos en els darrers anys. A Espanya i Portu- gal s’han plantat 130.000 noves hec- Trets del sector Els principals agents de la cadena productiva del suro són: els propietaris de les alzines sureres, de les quals s’extrau la matèria primera; els “preparadors” o productors de plan- xes, responsables de la primera trans- formació de l'escorça de les sureres en un producte industrial; i els fabri- cants de manufactures. El principal producte final es el tap d’ampolla, que s’utilitza tant per als vins no escumosos (taps naturals o aglomerats) com per al cava, el xam- pany i altres vins escumosos (taps aglomerats). Aproximadament dues terceres parts de la producció mundi- al de suro estan destinades als taps, mentre que la resta es dedica als diversos tipus d’aglomerats (negre o blanc) i a una varietat de productes que van des d’elements artesanals i decoratius (safates, rellotges, qua- dres, etc.) fins a subministraments industrials (per exemple, juntes de motors). També cal destacar l’existència d’una indústria auxiliar que proporciona productes interme- dis als productors de taps (suro granu- lat, discos de suro homogeni, mànecs per taps tècnics, taps naturals semia- cabats, etc). Els boscos d’alzina surera són un siste- ma forestal únic que només es troba a 7 països del món: Espanya, Portugal, França, Itàlia, Algèria, Marroc i Tunísia. 3.11. Suro L’any 2012, la producció del sector del suro va disminuir respecte al 2011, de la mateixa manera que ho van fer l’ocupació. Les exportaci- ons del sector del suro també van disminuir respecte a l’any anterior, si bé amb menys intensitat que les importacions. La caiguda del sector exportador va ser deguda, principalment, al suro en brut i als taps aglo- merats de cava, que són la partida més important de les manufactures del suro. Els preus del sector van augmentar lleugerament respecte al 2011, tant en el mercat domèstic com en els internacionals Variables Evolució l’any 2012 Producció - - Ocupació - - Preus + Exportacions - Importacions - - Manufactures dels taps Taps per a vins tranquils ( de suro natural) Taps per a cava i vins escumosos (taps aglomerats) Indústria auxiliar de taps: Els dos principals subsectors de la indústria del suro (taps per a vins tranquils i taps per a cava i vins escumosos) es complementen amb un conjunt de petites empreses auxiliars que fan tasques de preparació dels materials i de producció de parts del producte acabat Productes diversos Aglomerat negre o suro aglomerat termoexpandit: utilitzat principal ment com a aïllant tèrmic i acústic a la construcció Aglomerat blanc o suro aglomerat compost: utilitzat en parquets i articles decoratius Especialitats: destinades a articles de regal i decoració i a la fabri cació de taps de mesures especials. Classificació del sector manufacturer del suro
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 158 que eren 8,3. La resta de manufactu- res del suro representen amb prou feines el 9% de les exportacions de suro mentre que la resta d’exportacions, al voltant d’un 6%, corresponen a suro natural en brut. Pel que fa al pes de les exportacions catalanes amb relació al conjunt del sector surer espanyol, representa al voltant del 45,1%, per davant d’Extremadura, que en representa el 43,2% i d’Andalusia que, tot i ser el major productor de suro de l’Estat, només representa el 6,2% de les ex- portacions espanyoles. Les principals localitzacions de la de- manda de taps de suro en l’àmbit internacional determinen, lògica- ment, la destinació de les vendes a l’exterior de les dues especialitats més rellevants de la indústria del Principat: França (gairebé el 38,5%), Itàlia (16,8%) i Portugal (9,8%). El quart client del 2012 va ser Argentina i el cinquè, Estats Units. El 2012 hi va haver determinats països que van augmentar de manera im- portant les seves compres de suro català. És el cas d’Austràlia, amb un un 40% (tot i ser poc importants amb relació al conjunt del sector exporta- dor) i Alemanya, amb un 12%. A més, també cal fer esment de la caiguda important de les exportacions catala- nes de suro cap a Argentina (- 23,3%). Però les caigudes més importants, no tant en percentatge com pel seu pes en el conjunt del sector exportador català, són les franceses (-3,5%) i les italianes (-7,5%). Les importacions del sector surer ca- talà van experimentar l’any 2012 una davallada de més del 23%. Aquesta xifra, que gairebé quadruplica la de l’any 2011 es deu, principalment, a la caiguda de les importacions de taps cilíndrics per a vins tranquils, els quals van caure gairebé un 30%. Catalunya va importar, el 2012 taps cilíndrics per valor de 13 milions d’euros, gairebé 5,5 menys que l’any anterior, fet que va representar el 41% de les importa- cions de suro catalanes. Les importa- cions de taps per a vins escumosos també van caure de manera impor- tant, un 38,5%, tot i que en aquest cas tenen menys pes en el conjunt de les importacions de suro catalanes. Evolució del sector el 2012 L’any 2012, la producció del sector de la fusta i el suro al conjunt de l’Estat va caure un 13,6% respecte al 2011, segons l’Índex de Producció Industrial, i ho va fer en un 13% a Catalunya. Pel que fa als preus del sector (de la fusta i el suro), van créixer a Catalunya un 1,5% respecte a l’any anterior, un valor per sota del què ho havia fet el 2011, però per sobre del què van créi- xer al conjunt de l’Estat (un 0,7%). Pel que fa a l’ocupació, de la matei- xa manera que ho havia fet en anys anteriors, va seguir disminuint i el 2012 hi havia ocupades 6.610 persones de mitjana al conjunt del sector de la fusta i el suro, un 12,5% menys que l’any anterior. Pel que fa al sector exterior, l’any 2012 el sector surer va disminuir lleuge- rament el valor de les exportacions totals, les quals van passar de ser 96,4 milions d’euros el 2011 a 94,2 milions d’euros el 2012, cosa que ha suposat una davallada de poc més del 2,2%, degut, sobretot a la davallada de les exportacions de taps per a cava que, tot i haver caigut només un 3,6%, su- posen el 53% de les exportacions del sector surer català i un 56% de les manufactures del suro. Aquesta davallada en les exportaci- ons del taps per a cava i vins espumo- sos es va veure compensada, l’any 2012, per l’augment en les exportaci- ons de taps cilíndrics per a vins tran- quils, que suposen una quarta part de les exportacions de les manufactures del suro catalanes. Així doncs, aques- tes exportacions l’any 2012 van créi- xer gairebé un 14% respecte a l’any 2011. A més, la importància d’aquest tipus de taps en les exportacions ca- talanes ha anat guanyant pes en els darrers anys. Així, mentre l’any 2011 suposaven el 21% de les exportacions del sector surer català, el 2012 ja su- posaven el 24% de les exportacions. Conjuntament, de cada 10 euros de suro exportat, al voltant de 8,5 prove- nen de l’exportació de taps, una mi- ca més del que suposaven el 2011, a que el creixement de l’escorça és més lent i l’extracció es fa més espa- iada en el temps (cada 12-14 anys en lloc de cada 8-10 anys). L’estructura de mercat de la indústria surera es caracteritza per l’existència de dos grans tipus d’empreses: · Grups multinacionals localitzats als principals països europeus produc- tors · Petites i mitjanes empreses de capi- tal local que es localitzen a àrees geogràfiques de tradició producto- ra surera. La Confederació Europea del Suro (CELIEGE) estima que el sector ocupa a Europa, directament o indirecta- ment, al voltant de 100.000 persones i genera un volum anual de negoci de 2.000 milions d’euros. La cadena de valor de la indústria del suro a Espanya es divideix en dos tipus de clústers: d’una banda, la prepara- ció i, de l’altra, la fabricació i comer- cialització de taps. Andalusia i Extre- madura estan especialitzades en la preparació del suro. A Extremadura la preparació representa un 70% de la indústria. La resta es divideix entre la fabricació de taps, productes auxiliars i la seva comercialització. A Catalunya, les empreses s’han es- pecialitzat en les fases posteriors, és a dir, en la fabricació i la comercialitza- ció de taps de suro per a vins tranquils i espumosos, fet que representa un 80% de la cadena de valor. Segons dades d’Aecork, l’associació d’empresaris surers de Catalunya, una mica més del 50% de la producció de suro es destina als mercats exteriors i el 82% d’aquestes exportacions, se- gons dades de l’Icex, corresponen a taps, tant per a vins tranquils com per a vins escumosos. Les exportacions de suro natural suposen el 7,7% de les exportacions totals del sector i la res- ta, un 9,9% corresponen a altres ma- nufactures del suro. El sector surer espanyol produeix un total de 3.000 milions de taps a l’any, dels quals 1.300 es destinen a vins espumosos i 1.700 a vins tranquils.
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 159 El sector a Catalunya Catalunya explota una superfície d’alzines d’aproximadament 75.000 hectàrees, de les quals se n’obté el 10% de la producció global de l’Estat (5.000- 7.000 tones). Tot i haver-se consolidat com a indústria transformadora, cal destacar que la producció catala- na de primera matèria és de gran qualitat. No obstant això, aquesta producció cobreix, amb prou feines, el 15% de les necessitats del sector surer del Principat (Catalunya processa prop d’un terç de la producció mundial), la qual cosa fa que aquest sector tingui una forta dependència del suro procedent de l’exterior i, per tant, sigui extremadament sensible a l’evolució del preu de la matèria bàsica. Les empreses fabricants n’adquireixen una gran part a la resta de l’Estat, princi- palment a les comunitats d’Andalusia i Extremadura, i també a Portugal. Respecte a la incidència del cost de la primera matèria, cal apuntar que és més elevada en el cas de la fabricació de taps per a vins tranquils, atès que aquest segment elabora un tap íntegre de suro natural, mentre que la branca de taps per a cava i vi escumós confecciona un tap d’aglomerat amb discs de suro natural. Els segments més importants del sector surer a Catalu- nya són els de la fabricació de taps per a cava i vins escumosos i el de la fabricació de taps per a vins tran- quils. Conjuntament, aporten prop del 82% de la factu- ració total de l’activitat, per la qual cosa el comporta- ment de la indústria del suro al Principat està molt con- dicionada pel dinamisme de les activitats productores del cava i del vi. Aquestes activitats utilitzen els taps de suro amb la finalitat de conservar la qualitat dels seus productes embotellats, perquè el suro és particularment adient per a aquest fi, atesa la seva peculiar estructura cel·lular –un 90% del seu volum és aire– i les seves propi- etats físiques –entre les quals es pot esmentar la lleuge- resa, l’elasticitat, la comprensibilitat, la impermeabilitat als líquids i als gasos, l’aïllament tèrmic, la capacitat d’esmorteir vibracions, la durabilitat i resistència al des- gast, i el fet de ser químicament inert. El sector català del suro, que es caracteritza per una llarga tradició productiva i per l’elaboració d’un article de qualitat molt elevada, s’estima que concentra el 65% del volum de negoci del sector de l’Estat i dóna ocupació aproximadament al 60% del total de treballa- dors del sector a Espanya. El Principat és capdavanter dins d’Espanya i concentra prop del 60% de l’activitat de taps per a cava i vins escumosos a nivell mundial i el 10% de la producció mundial de taps per a vins tranquils. La branca es loca- litza, fonamentalment, a quatre comarques gironines, que són el Gironès, el Baix Empordà, la Selva i l’Alt Em- pordà i, més concretament, a les poblacions de Cassà de la Selva, Llagostera, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Santa Coloma de Farners i Figueres. Les principals localitzacions de la demanda de taps de suro en l’àmbit internacional determinen, lògicament, la destinació de les vendes a l’estranger de les dues espe- cialitats més rellevants de la indústria del Principat, que són bàsicament els països europeus (França, Itàlia, Por- tugal i Alemanya) i, en segon terme, alguns d’americans (Argentina i EEUU). Les compres a l’exterior es redueixen, bàsicament, a adquisicions de taps naturals, productes semielaborats i primeres matèries. Les importacions catalanes de suro natural suposen el 22% de les importacions totals espa- nyoles L’origen d’aquestes importacions és principal- ment portuguès. Cal destacar, també, que les importa- cions catalanes del sector han anat perdent pes en els darrers anys, tant pel que fa a les de suro en brut com a les de manufactures del suro. En particular, en el darrer any, les importacions catalanes de manufactures del suro han passat de representar gairebé la meitat de les espanyoles (un 47%) a representar poc menys del 40%. Pes específic del sector del suro a Catalunya En milers d’euros Catalunya Espanya 2011 2012 2011 2012 2011 2012 Ocupació1 7.556 6.610 67.774 63.476 11.1% 10,4% Pes ocupació del sector sobre total indústria1 1,8% 1,6% 3,1% 3,1% - - Exportacions de suro brut 7.411 5.720 76.136 70.316 9,7% 8,1% Exportacions de manufactures de suro 88.964 88.535 140.956 138.418 63,1% 64,0% Importacions de suro brut 5.663 5.647 24.782 25.604 22,9% 22,1% Importacions de manufactures de suro 35.427 25.846 75.326 65.220 47,0% 39,6% 1 Es considera tot el sector 162: Fusta i suro Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Enquesta Industrial d’Empreses de l’INE i les estadístiques d’exportacions ESTACOM de l’ICEX Pes Catalunya s/ Espanya El sector a Catalunya
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 160 Evolució dels subsectors el 2012 Subsector de taps per a cava i vins escumosos El subsector dedicat a la fabricació de taps per a cava i vins escumosos és el més important del conjunt de la branca a Catalunya, ja que represen- ta pràcticament la meitat de les ven- des totals de la indústria surera. És constituït per una dotzena d’empreses fabricants, que són les de major grandària del sector, amb una estructura productiva relativament complexa i una ocupació mitjana de més de 50 treballadors. Es tracta del segment surer que disposa d’una major implantació en els mercats destaquen els països del Magreb: Marroc i Algèria. Gràcies a què la caiguda de les im- portacions va ser més pronunciada que la de les exportacions, la balan- ça comercial va millorar el seu saldo en un 13,5% respecte al 2011 per arri- bar als 62 milions d’euros de superàvit. Per la seva banda, la taxa de cober- tura es va situar prop del 300%, més de 64 punts percentuals per sobre l’assolida el 2011. Cal assenyalar que el tradicional panorama positiu de la balança comercial s’explica tant per la forta competitivitat internacional de les empreses catalanes, com per la favorable relació d’intercanvi amb l’exterior, gràcies al fet que Catalunya exporta productes amb un valor afe- git molt superior al dels béns que im- porta. De la mateixa manera que va ocórrer el 2012, les importacions de suro ne- gre van augmentar, tot i que no en les proporcions que ho van fer el 2011. Tot i així, tenen un pes molt petit pel que fa al conjunt de les importacions catalanes de suro. Al Principat, les compres del sector a l’exterior corresponen, bàsicament i com ja s’ha esmentat, a adquisicions de taps naturals i de productes semie- laborats i de primeres matèries. L’ori- gen d’aquestes importacions és es- sencialment portuguès (77,1% del total), amb França (12%) i Itàlia (7,5%) com a proveïdors secundaris. Aquesta distribució geogràfica pràcticament es reprodueix al conjunt de les impor- tacions estatals de la branca, on a diferència de Catalunya també hi Exportacions del sector del suro a Catalunya Milers d’euros 2011 2012 % var 2011-2012 Suro natural en brut 7.410,90 5.719,98 -22,8% Manufactures de taps Taps de suro natural Taps cilíndrics per a vins tranquils 19.935,61 22.704,14 13,9% Altres taps de suro natural 5.152,99 4.396,60 -14,7% Taps d’aglomerat Taps per a caves i escumosos 51.994,64 50.111,05 -3,6% 2.345,45 2.871,67 22,4% Altres manufactures Aglomerat negre o suro aglomerat termoexpandit 411,88 395,49 -4,0% Aglomerat blanc o suro aglomerat compost 3.812,23 3.124,58 -18,0% Altres especialitats del suro aglomerat compost 3.406,67 2.787,57 -18,2% Total sector del suro 96.375,12 94.254,79 -2,2% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’ESTACOM. ICEX Altres taps aglomerats Altres manufactures del suro natural 1.904,73 2.143,71 12,5% Total manufactures del suro 88.964,21 88.534,81 -0,5% Exportacions de suro per comunitats autònomes Percentatge sobre el total d’exportacions espanyoles Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’ESTACOM. ICEX Cat alunya 45,2% Andalusia 6,2% Ext remadura 43,2% Rest a d'Espanya 5,4%
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 161 Amb l’objectiu d’aconseguir reduir el temps de lliurament de les comandes i d’ajustar-se millor a les característi- ques de la demanda, algunes de les firmes del Principat han posat en mar- xa en els darrers anys unitats de distri- bució a països on emergeix amb for- ça el sector del cava (com, per exemple, Argentina, Austràlia, Sudàfri- ca, la costa occidental dels Estats Units i Xile). D’aquesta manera, la fabricació del producte es du gene- ralment a terme a Catalunya, s’emmagatzema en aquests països, i quan té lloc la comanda específica es procedeix a les últimes fases del procés productiu, inclòs el marcatge del logotip de cada client. En definiti- va, en aquests punts de distribució es realitza bàsicament l’emmagatzemament i la comercialit- zació del producte, encara que, en algun cas, principalment a l’Argentina, s’ha dotat les fàbriques de l’estructura necessària per realitzar totes les fases d’elaboració del tap, fet que explica, segurament, la dismi- nució en el pes que representen les exportacions d’aquest tipus de taps a aquell país. La producció de cava català l’any 2012 va augmentar un 1,5% gràcies a la crescuda de la producció per als mercats exteriors (un 6%) ja que la dirigida al mercat interior va caure més d’un 6,8%, en part degut al boi- cot i en part degut a la crisi econòmi- ca. Aquest lleuger augment de la producció de cava es va poder co- brir amb la producció interior de taps aglomerats i, per tant, no va ser ne- cessària la importació d’aquests taps com en períodes anteriors. Aquest fet explica, en bona mesura, la dràstica caiguda de les importacions, per se- gon any consecutiu, de taps de ca- va i vins escumosos, més d’un 38%, i, a la vegada, la caiguda de la produc- ció total el 2012. Tanmateix, l’especialitat de taps de suro per al cava i vins escumosos està molt rela- cionada amb la demanda externa ja que una mica més de la meitat de les vendes del segment es destina a l’estranger. El mercat més afectat per la caiguda d’importacions va ser el portuguès, que és d’on provenen el 93% de les importacions catalanes de taps de cava i vins escumosos. L’any 2012 es que, l’any 2012, suposava aproxima- dament el 97% de les exportacions espanyoles d’aquests taps. Les princi- pals destinacions de les vendes cata- lanes a l’exterior van ser França, que, un any més, va perdre una mica de pes respecte l’any anterior i es va situar en poc més de 24,5 milions d’euros (un 47% del total), Itàlia (21%, i guanya quota respecte al 2011), Es- tats Units (9%, que torna a guanyar quota per segon any consecutiu) i Alemanya (7,1%, també amb major pes respecte al 2011). Amb una parti- cipació al voltant del 4% l’any 2010, hi figuraven Argentina, Austràlia i Portu- gal, però tant l’any 2011 com el 2012, tant Austràlia com Portugal van per- dre quota pel que fa a la importació de taps catalans de cava i vins escu- mosos passant a ser el 3,5% i el 2,5% respectivament. Tradicionalment, les estratègies de penetració de les empreses de l’especialitat en els mercats exteriors són diferents segons zones geogràfi- ques. En el cas dels països europeus, la proximitat territorial i l’antiguitat dels clients permeten que la relació entre fabricant i demandant sigui molt es- treta i directa, cosa que facilita la introducció en aquests mercats mit- jançant la implantació de delegaci- ons de venda. En canvi, en els mer- cats més llunyans els problemes asso- ciats al transport i al fet de tractar-se d’una demanda basada més en en- càrrecs a mida, incentiven que les empreses catalanes operin mitjan- çant la instal·lació fabril i, per tant, la comercialització es trasllada directa- ment al país de destinació. major implantació en els mercats internacionals, en els quals la capaci- tat de diferenciació del producte és l’element determinant de la competi- tivitat. Gairebé el 57% de les exporta- cions de suro catalanes corresponen, com ja s’ha dit, al subsector dels taps de cava i vins escumosos. A més, aquesta branca es caracteritza per ser la més avançada tecnològica- ment de tota la indústria surera. Els taps de cava i vins escumosos formen part dels taps anomenats tècnics: estan formats per un cos de suro aglo- merat i tres discs de suro natural en un dels seus extrems. L’aposta per la qualitat ha permès consolidar la posició catalana de lideratge en l’àmbit mundial, tot i la proximitat geogràfica de França – primer mercat internacional– i de Portugal –competidor caracteritzat per una oferta més competitiva en preu que la del Principat. En concret, el major nivell de qualitat de la pro- ducció catalana li permet conservar un lloc de supremacia dins de la de- manda mundial –amb una quota estimada d’un 60% del total. Al mateix temps, la seva participació en el mer- cat intern se situa en un 80%. Durant l’any 2012, el subsector de la fabricació de taps per a cava i vins escumosos va exportar per un valor de 50 milions d’euros, uns 2 milions menys que l’any 2011, fet que trenca amb la tendència a l’alça que havia començat a marcar l’any 2011, amb un creixement de les exportacions de gairebé el 7% respecte al 2010. El sector manufacturer català de taps de suro per a cava i vins escumosos Països destinataris de les exportacions catalanes de suro Milers d’euros 2011 2012 % s/total 2012 % Var 2011-2012 França 37.707,7 36.374,7 38,6% -3,5% Itàlia 17.128,7 15.835,0 16,8% -7,6% Portugal 9.208,1 9.267,3 9,8% 0,6% Argentina 6.069,4 4.652,8 4,9% -23,3% Estats Units 5.958,4 7.121,0 7,6% 19,5% Alemanya 4.413,7 4.940,3 5,2% 11,9% Australia 1.167,9 1.639,1 1,7% 40,3% Resta de països 13.616,0 14.424,5 15,3% 5,9% Total 95.269,9 94.254,8 100,0% -1,1% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’ESTACOM. ICEX
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 162 No obstant això, el pes que tenen les exportacions sobre les vendes globals és prou important. Pel que fa a la destinació de les ex- portacions, els països europeus confi- guren un mercat madur i tradicional, en el qual les empreses catalanes operen des del començament del segle passat. És per això que els prin- cipals mercats als quals es dirigeixen les vendes de taps per a vins tranquils es corresponen amb els països més importants quant a producció viníco- la, com França (gairebé el 40% de les vendes exteriors de taps naturals però només un 0,2% de les de taps aglo- merats per a vins tranquils) i Itàlia (gairebé el 54% dels taps aglomerats per a vins tranquils i un 9,4% dels taps naturals). En el cas de les exportacions de taps naturals, cal destacar alguns països productors de vins del continent ame- ricà, com Argentina (que representen el 8,1% de les exportacions de taps naturals catalans, tot i que perdent quota respecte al 2011, quan suposa- ven gairebé el 12% d’aquestes expor- tacions) i Xile (4,6%), i del continent europeu, com Suïssa (5,5%) i Àustria (5,4%). Pel que fa als taps aglomerats, Xina, que l’any 2010 es confirmà com el principal mercat asiàtic (amb una quota exportadora del 12,5%), l’any 2012, després de la davallada del 2011, torna a ocupar la segona posi- ció, només per darrera d’Itàlia, amb una quota fins i tot superior a la de El 2012, la fabricació de taps per a vins tranquils va experimentar una millora respecte als nivells assolits l’any anterior. Tot i que la demanda de vins tranquils a l’Estat espanyol encara no va mostrar símptomes de recupera- ció, alguns mercats internacionals van mantenir o fins i tot van augmentar el seus nivells de consum de vins tran- quils. El resultat per al conjunt del sub- sector va ser un creixement de les exportacions de gairebé el 14% res- pecte al 2011 (22,7 milions d’euros). Tot i que la quota que representen els taps per a vins tranquils sobre el total de les manufactures del suro no és, ni de bon tros, tan important com la de taps de cava i vins escumosos, aquest és l’únic subsector que ha augmentat les seves exportacions el 2012, a ban- da dels subsectors d’altres taps aglo- merats i d’altres manufactures del suro que representen, conjuntament, només el 5% de les exportacions totals del sector manufacturer del suro. Cal afegir, però, que, a diferència del què passa amb els taps de cava, on el domini sobre les exportacions espa- nyoles és pràcticament absolut, Extre- madura lidera les exportacions, amb pràcticament el 60%. Les exportacions catalanes, tot i no ser menyspreables, se situen molt per sota i suposen poc més del 36% dels taps per a vins tran- quils exportats al conjunt de l’Estat, una xifra lleugerament inferior del què suposaven el 2011, el 37%. van importar taps de cava d’aquest país per valor de 4,7 milions d’euros. Itàlia va perdre la segona posició com a país d’origen el 2012 en favor de Bèlgica. La taxa de cobertura d’aquest sub- sector es presenta molt positiva, 1492%, enfront del 950% del 2011. Subsector de taps per a vins tranquils El subsector dels taps per a vins tran- quils és integrat al Principat per un conjunt de gairebé quaranta empre- ses, en general de menor dimensió que les de l’especialitat dels taps de cava i vins escumosos. Es tracta d’una activitat que en els darrers anys ha dut a terme una política inversora molt important que ha permès aven- ços considerables en la qualitat dels taps per a vins catalans i aconseguir així l’objectiu de diferenciar la pro- ducció autòctona de la de les seves competidores portugueses– molt competitives en preus gràcies a uns costos laborals sensiblement inferiors i un accés més favorable a la primera matèria. Com a resultat d’aquest esforç inversor, la quota estimada de la demanda mundial existent per als taps per a vins tranquils catalans se situa en un 10% del total. Tot plegat, la fabricació de taps de vi representa entorn d’un 40% de la facturació total de la branca surera catalana. Importacions del sector del suro a Catalunya Milers d’euros 2011 2012 % var 2011-2012 Suro natural en brut 5.663,49 5.647,41 -0,3% Manufactures de taps Taps de suro natural Taps cilíndrics per a vins tranquils 18.591,32 13.052,44 -29,8% Altres taps de suro natural 340,91 319,78 -6,2% Taps d’aglomerat Taps per a caves i escumosos 5.465,25 3.358,12 -38,6% 2.296,08 1.753,20 -23,6% Altres manufactures Aglomerat negre o suro aglomerat termoexpandit 248,05 278,61 12,3% Aglomerat blanc o suro aglomerat compost 734,97 457,37 -37,8% Altres especialitats del suro aglomerat compost 639,92 598,40 -6,5% Total sector del suro 41.090,47 31.493,87 -23,4% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’ESTACOM. ICEX Altres taps aglomerats Altres manufactures del suro natural 7.110,48 6.028,54 Total manufactures del suro 35.426,97 25.846,47 -27,0%
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 163 “preparadors” de suro) i a l’elaboració d’alguns productes inter- medis que s’utilitzen en el procés pro- ductiu del tap, com per exemple el granulat, amb el qual es fabriquen els taps per a vins joves i els taps per a cava i vi escumós, i els fabricants de discs. Per tant, la col·laboració entre les empreses dels diferents subsectors de taps de suro i les seves respectives empreses auxiliars és essencial. L’especialitat de taps per a vins tran- quils planteja aquesta col·laboració principalment a través de l’impuls d’una estratègia d’integració vertical de la producció, que es concreta en l’absorció d’algunes empreses auxili- ars. Exemples d’aquesta estratègia integradora els trobem a les empreses Corcho del País i Trefinos. Per la seva banda, el segment dels taps per a cava i vi escumós segueix una estratègia alternativa, la qual persegueix una major proximitat a les empreses auxiliars, alhora que acon- segueix suport per a la seva reestruc- turació, mitjançant operacions de ció). S’hi emmagatzemen dipòsits de taps i es realitzen les fases d’acabat del producte a mesura que es materi- alitzen les comandes específiques, amb el marcatge del logotip del cli- ent i els diferents procediments de rentat segons les preferències del comprador. Aquest és el cas, per exemple, de països com ara Argenti- na, Sud-àfrica i Estats Units. Per la seva banda, cal destacar la caiguda aquest any 2012 de les im- portacions en aquest subsector, que es van situar en poc més dels 13,3 milions d’euros, una xifra molt inferior als gairebé 19 milions del 2011. Tot plegat, la taxa de cobertura del subsector (174%), tot i que molt lluny de la dels taps de cava, va assolir nivells lleugerament superiors als del 2011, en què va ser del 107%. Subsector auxiliar de taps de vins En el subsector auxiliar hi participen empreses dedicades a la preparació de la matèria primera (els una quota fins i tot superior a la de l’any 2010 (13,7%). Cal esmentar, tam- bé, la pèrdua de quota de les expor- tacions a Rússia dels taps aglomerats per a vins tranquils (l’any 2010 suposa- va un 7,2% de quota de mercat, l’any 2011 va més que doblar la quota i es va situar per sobre del 15,1%, però el 2012 les exportacions catalanes a Rússia només suposaven l’1,8% del total de els exportacions de taps aglomerats per a vins tranquils) i Gua- temala, que l’any 2012 va importar un 7,8% dels taps aglomerats per a vins tranquils fabricats a Catalunya, 1 punt més per sobre que l’any anterior. La política de comercialització a l’exterior és molt similar a la seguida en el subsector dels taps de cava i vins escumosos. Cal apuntar que al llarg del temps s’han anat creant uns vincles estrets entre els fabricants i els seus clients, que afavoreixen les estra- tègies de distribució directa. A dife- rència dels taps de cava i vins escu- mosos però, la comercialització fora del continent europeu s’efectua habi- tualment mitjançant l’establiment de fàbriques (en lloc de punts de distribu- Exportació de taps de cava per comunitats autònomes % sobre el total d’exportacions espanyoles Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’ESTACOM. ICEX Catalunya 96,7% Andalusia 0,0% Extr emadur a 1,0% Restad'Espanya 2,3% Exportació de taps per a vins tranquils per comunitats autònomes % sobre el total d’exportacions espanyoles Font Catalunya; 36,4 Andalusia; 1,4 Extr emadur a; 59,2 Restad'Espanya; 3,0
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 164 netració en els mercats exteriors és força destacada, en la mesura que les exportacions representen al vol- tant d’un 90% de la xifra de factura- ció total. Les exportacions d’especialitats de suro natural, junta- ment amb les exportacions de taps cilíndrics per a vins tranquils, són les úniques que van créixer respecte al 2011, i ho van fer un 12,5%. Esdeveniments empresa- rials Entre les notícies més destacades del sector l’any 2012 cal esmentar la inici- ativa duta a terme per CORK mitjan- çant la campanya El corcho: Preser- va lo Bueno per a promoure el tap de suro i que va comptar amb la col·laboració del Ministerio de Indus- tria, Energía y Turismo i el Fondo Euro- peo de Desarrollo Regional. La cam- panya va servir per impulsar la indús- tria surera a Espanya, a la vegada que donar a conèixer els beneficis tècnics i mediambientals que suposa la producció de taps de suro davant de sistemes de tancament alternatius i compartir amb la societat espanyola tot el llegat cultural d’aquesta indús- tria. Las entitats que lideren la iniciativa CORK a Espanya són: l’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (AECORK); la Agrupación Sanvicente- ña de Empresarios del Corcho (ASECOR); la Asociación Portuguesa de Corcho (APCOR); la Confederaci- ón Europea del Corcho (C.E. Liège); l’Institut Català del Suro (ICSURO); el Instituto del Corcho, la Madera y el Carbón Vegetal (IPROCOR) i la Xarxa Europea de Territoris Surers (RETECORK). vivència en el major dinamisme dels mercats exteriors i en la diversificació de la seva producció, mitjançant la introducció en la fabricació de nous tipus d’aglomerat negre, que també són utilitzats en la construcció. La companyia destina una part impor- tant de la seva producció a l’exportació i té com a principals mer- cats els països del nord d’Europa (cas de Noruega, Suècia, Dinamarca, Fin- làndia o Alemanya), en els quals el consum d’aglomerat negre en la construcció és molt estès. Val a dir que, encara que en el mercat intern és més freqüent l’ús de materials sintè- tics per a les funcions d’aïllaments tèrmics i acústics, en els darrers anys s’ha constatat la tendència inversa, atès que hi ha un interès creixent en tot el que està relacionat amb l’ecologia i la sostenibilitat. Malaura- dament, la caiguda de l’activitat en el sector de la construcció a l’Estat espanyol ha afectat negativament aquesta tendència. A més, a diferèn- cia de l’any anterior, les exportacions també van caure en aquest subsec- tor i es van situar en 395.000 euros, gairebé un 4% menys que l’any anteri- or. D’altra part, el segment de l’aglomerat blanc o suro aglomerat compost té una marcada orientació exportadora i un pes específic de l’entorn d’un 2% sobre el total de la indústria surera catalana. Finalment, el capítol de les especiali- tats destinades a articles de regal i decoració i a la fabricació de taps amb mides especials tenen una im- portància mínima en el conjunt del sector del suro, ja que que suposen aproximadament un 1% de les vendes globals. No obstant això, la seva pe- redimensionament o de concentració productiva, amb la finalitat d’evitar, així, les ineficiències d’una atomitza- ció excessiva. En qualsevol cas, el resultat d’ambdues estratègies és que l’evolució d’aquest subsector està molt vinculada al comportament de les especialitats més importants del sector. Subsector de productes diver- sos El pes relatiu del segment de produc- tes diversos dins el conjunt del sector surer català és reduït, atès que repre- senta al voltant d’un 5% en termes de facturació. No obstant això, cal apun- tar que algunes de les especialitats que s’inclouen tenen una presència considerable en els mercats exteriors. Les exportacions d’aquests productes però, van caure el 2012 i es van situar en gairebé 8,5 milions d’euros, respec- te als més de 9,5 del 2011. L’apartat de l’aglomerat negre o suro aglomerat termoexpandit representa aproximadament el 2% de les vendes totals del sector i el 4,3% de les expor- tacions. Fabrica articles amb un com- ponent ecològic significatiu, ja que aprofita el suro rebutjat en altres acti- vitats de la indústria. L’aglomerat ne- gre és un producte natural i, per tant, amb un preu elevat, si bé es caracte- ritza per uns marges comercials redu- ïts a causa de la forta competència existent en l’àmbit internacional, so- bretot per part dels fabricants portu- guesos. Des de l’any 1997, una única empresa opera en aquest segment a Catalu- nya, la qual fonamenta la seva super-
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 165 L’Institut Català del Suro va liderar, l’any 2012, l’estudi sobre el valor dels serveis ambientals de les suredes de Catalunya en el qual hi van participar Inèdit-Innovació, el grup de recerca del Dr. Martí Boada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Politècni- ca de Catalunya (UPC). L’objectiu d’aquest projecte va ser el de valorar econò- micament els serveis ambientals que subministren els boscos d’alzines sureres a Catalunya, els quals aporten un valor a la societat en forma beneficis ambientals directes i indirectes. L’equip de treball va seleccionar una mostra de finques representatives amb una sèrie de característiques co- munes de les diferents zones de sureda a Catalunya amb una superfície entre 200 i 1000 hectàrees al Mont- negre, Montseny, Gavarres, Alberes-Salines i les comar- ques de la Selva, el Gironès i l’Empordà. La gestió forestal de les suredes subministra tota una sèrie de serveis socioambientals poc coneguts que be- neficien el conjunt de la societat de moltes maneres. Aquests serveis socioambientals es poden classificar en:  Productes i Aliments del Bosc, com la mel, els bo- lets,el suro, la fusta;  Serveis de Regulació, com la conservació del cicle de l’aigua, prevenció d’incendis i de la desertifica- ció, l’absorció de CO2  Serveis Culturals com ecoturisme, paisatge, educa- ció, entre d’altres. Per tal de valorar econòmicament els serveis ambientals que ofereixen els boscos d’alzines sureres es va utilitzar el valor de mercat d’aquells béns i serveis que tenen o poden tenir-lo. En canvi, per aquells que realment no el tenen, es va utilitzar una metodologia específica de l’economia ambiental per tal de quantificar-los. El resultat final de l’estudi conclou que el valor anual dels serveis que ofereix una hectàrea de sureda és de 4.500 euros, dels quals els productes i aliments del bosc representen el 13%, els Serveis Culturals un 14% i els Ser- veis de Regulació un 73%. Per tant, el valor dels serveis que ofereixen les suredes catalanes és un 80% superior al valor que s’havia comp- tabilitzat fins al moment. A més, només un 22% del valor aportat per les suredes té un retorn econòmic directe que no necessàriament percep el propietari del bosc de suredes (per exemple els bolets, les pinyes, la caça o el turisme). L’aprofitament del suro en aquests boscos representa un 3,7 % del valor global per hectàrea. Així, i tal i com conclou l’estudi, per tal que la societat pugui continuar gaudint de tots aquests béns comuns és imprescindible l’aprofitament del suro. Actualment l’aprofitament del suro a Catalunya representa 13 mili- ons d’euros, corresponents al 0,006 % del PIB català. Seguint els resultats de l’estudi, però, si totes les explota- cions de suredes es gestionessin de manera adequada això representaria uns 300 milions d’euros equivalents a un 0,15 % del PIB català. El sector surer català (forestal i industrial) representaria 500 milions d’euros, equivalents al 0,25 % del PIB català. Per últim, aquest estudi posa les bases per a la realitza- ció conjunta entre l’Institut Català del Suro i el Consorci de les Gavarres d’un pla pilot de pagament per serveis ambientals a les Gavarres, ja que les suredes hi tenen una presència important (el 40% dels seus boscos són d’alzines sureres). Aquest pla pilot esdevindria el primer sistema de pagament per serveis ambientals a nivell europeu. Font: El valor dels serveis ambientals de les sureres a Catalunya (Inèdit, innovació pera a la sostenibilitat, ICTA (Institut de Ciència i Tecno- logia Ambiental, UAB), Universitat Politècnica de Catalunya, Institut Català del Suro i Aecork) El valor real de les suredes a Catalunya
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 166 densitat i facilitat de manipulació de volums importants en forma de granel en fa competitiu el transport per via marítima. Tot i així, també cal assenyalar que en el cas dels ciments, el mercat domès- tic és, clarament, i amb molta diferèn- cia, el més important per als fabri- cants autòctons, mentre que les ex- portacions juguen, en tot cas, un pa- per subsidiari, entre d’altres raons, com a conseqüència dels baixos preus del mercat exportador de ci- ment. Per això, l’obertura cap a mer- cats exteriors en el sector del ciment és actualment més un coixí per a amortir les dificultats dels mercats interns que no pas un objectiu en sí de les empreses del sector. Pel que fa a d’altres productes, com és el cas del formigó preparat, per exemple, presenten clares dificultats a l’hora d’efectuar desplaçaments d’una certa importància, sigui pel fet de tenir un període molt limitat d’utilització o per tractar-se d’articles relativament voluminosos en propor- ció al seu pes i valor. Altres subsectors, com el dels productes de terra cuita i la majoria de prefabricats de formigó es tracta de materials fràgils i amb unes certes exigències quant a la seva manipulació. Les empreses fabri- cants, per tant, estan molt supedita- des a la marxa del sector de la cons- trucció en l’àmbit domèstic i tenen moltes més dificultats per accedir als mercats exteriors, fins i tot els que ge- ogràficament són relativament pro- pers. Evolució del sector de la construcció el 2012 El procés de caiguda del sector de la construcció des de principis de l’actual crisi econòmica és evident. L’any 2007, previ a l’inici de la crisi, el sector creixia al voltant d’un 10% anu- al, estirat, sobretot, per l’edificació civil, que creixia més d’un 19% anual. L’any 2008 el sector va començar a presentar indicadors negatius que s’han arrossegat fins al dia d’avui. La caiguda del sector es va iniciar en el subsector de l’edificació de nova construcció, que va caure gairebé un trucció. A la vegada, les empreses de materials de la construcció són de tipologia molt diversa, des de les que subministren els materials més bàsics, com ara ciment, calç, guix, pedra o marbres, fins a les que subministren materials semitransformats, com els morters o el formigó preparat, o les que subministren productes més sofis- ticats en la seva elaboració, com són els prefabricats de formigó o de fibro- ciment, els productes de terra cuita (com maons o teules), els productes ceràmics (rajoles, paviments, articles ornamentals, aïllants, etc.), o fins i tot els aparells sanitaris (piques, wàters, banyeres, etc.). Tots aquests productes es poden clas- sificar en set grans grups d’activitat que són: els productes ceràmics, les rajoles de València i rajoles de cerà- mica, els productes de terra cuita, el grup que engloba el ciment, calç i guix, els elements de formigó, les in- dústries de la pedra ornamental i, finalment, el que podríem dir que és el calaix de sastre que inclou els pro- ductes minerals no metàl·lics diversos. En alguns segments concrets, les ven- des a l’exterior poden arribar a assolir un pes significatiu, sobretot en aquell tipus de productes més valuosos o amb més valor afegit, com és el cas de les rajoles, alguns paviments, mar- bres o els aparells sanitaris, però tam- bé en d’altres casos on el producte no és segurament tan elaborat, com és el del ciment, però que la seva Trets del sector El sector de materials de la construc- ció és, segurament, un dels únics sec- tors industrials que depèn més clara- ment de l’evolució de la construcció. Tot i que això sembli una obvietat, cal tenir-ho en compte a l’hora d’analitzar-ne la seva evolució. En primer lloc, per les característiques intrínseques dels propis productes que conformen el sector com són els alts costos de transport de la majoria de productes, fet que en dificulta, per exemple, les exportacions. I també perquè són productes que, rarament, es fan servir com a inputs per a altres branques industrials o de serveis. La indústria de materials de construc- ció engloba un conjunt ampli d’activitats que tenen com a destina- taris dels seus productes segments que s’integren dins del sector de la construcció. A la vegada, el sector de la construcció es pot dividir en tres grans blocs: l’Obra civil, les activitats d’Edificació, tant residencial com no residencial i, per últim, les activitats de rehabilitació i manteniment d’edificis i construccions. Les empreses constructores o de pro- moció immobiliària que operen en qualsevol d’aquests segments utilitzen inputs molt diversos que són subminis- trats per les empreses dels diferents subsectors de materials de la cons- 3.12. Materials de construcció L’any 2012 es van tornar a confirmar els resultats dels anys anteriors tant pel que fa al sector de la construcció com pel que fa als materials de la construcció. Tots els indicadors del sector van presentar uns resultats negatius. La producció va caure de manera dràstica i, en alguns sub- sectors, va disminuir fins a nivells semblants als de fa més de 50 anys. L’ocupació va seguir disminuint i es va reduir a menys de la meitat amb relació a l’inici de la crisi econòmica. Pel que fa al sector exterior, tant les importacions com les exportacions es van reduir, tot i que les expor- tacions ho van fer a un ritme molt menor Variables Evolució l’any 2012 Producció - - Ocupació - - Preus - Exportacions - Importacions - -
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 167 anys, l’Obra Civil ha perdut gairebé de 20 punts percentuals de pes en el sector de la construcció. La posada en marxa del Plan Español para el Estímulo de la Economía y el Empleo (Plan E) l’any 2009 va ser clau per evitar una major caiguda del sector i, explica, en bona part, l’augment del pes de l’obra civil durant els anys 2009 i 2010 del 20 al 27%. La caiguda brus- ca de la licitació en els anys 2011 i 2012 va fer caure, clarament la pro- ducció del sector en aquest període. El 2007 es configura com l’any en el qual s’inicia un canvi en la composi- guda del l’obra Civil, a més, no sem- bla que hagi tocat fons des del mo- ment que tant els pressupostos esta- tals com els de la Generalitat de Ca- talunya no preveuen grans inversions en matèria d’infraestructures al nostre país en els propers anys. El pes de l’Obra Civil sobre el total del sector s’ha reduït a una tercera part en els últims 4 anys. Mentre l’any 2009 l’Obra Civil suposava un 27% de la producció total del sector de la cons- trucció, l’any 2011 només suposava un 16% i aquest 2012 va suposar no- més el 8%. Per tant, en només quatre 19% aquell any, però, per contra, la rehabilitació i l’obra civil van aguan- tar i van presentar uns resultats enca- ra positius. És a partir de l’any 2009 en què tots els subsectors del sector de la construcció (Edificació de nova cons- trucció, rehabilitació i Obra Civil) pre- senten uns resultats negatius. L’any 2012, doncs, aquesta tendència es va mantenir sense que es pugui dir, un any més, que el sector hagi tocat fons. La característica principal de la cai- guda de la producció del sector l’any 2012, per segon any consecutiu, és la caiguda en l’obra civil, que ho va fer a un ritme de gairebé el 60%. L’any 2012 el sector de la construcció, que inclou l’Edificació de nova construc- ció, la rehabilitació i el manteniment i l’Obra Civil, va ser de 12.340 milions d’euros, 18.500 milions menys que la producció del 2007. La rehabilitació segueix essent el sub- sector que millor s’ha comportat en els darrers anys, raó per la qual en els darrers anys ha guanyat pes. Si l’any 2007 el sector de la rehabilitació apor- tava un de cada quatre euros del sector de la construcció, l’any 2012 va aportar-ne el 40%. Pel que fa a l’edificació, durant el 2012 la producció va seguir dismi- nuint, segons les dades de la Cambra Oficial de Contractistes de Catalu- nya, però ho va fer a un ritme menor als dels anys anteriors. Pel que fa a l’edificació residencial d’obra nova, la producció va caure al voltant del 9% i es va situar en 2.220 milions d’euros, aproximadament una cinquena part de la producció del 2007. L’edificació no residencial va caure al voltant del 7% i va assolir una producció de 2.500 milions d’euros, aproximadament el 40% del què es produïa l’any 2007. El fet més característic, però, i com ja s’ha comentat, és la important caigu- da del l’obra Civil, en el qual, durant dos anys consecutius, la producció ha caigut per sobre del 50%. L’any 2012 la producció del l’obra Civil no va arribar ni a 1.000 milions d’euros, fet que suposa una caiguda de més del 85% des de l’any 2007. Aquesta cai-  Productes ceràmics: Articles ceràmics d’ús domèstic i ornamental, apa- rells sanitaris i ceràmics, aÏlladors i peces aïllants de material ceràmic, etc.  Rajoles: lloses per pavimentació o revestiment, peces per a mosaics, rajoles i llambordes no refractàries, lloses de terres cuites i de gres per pavimentació i revestiment  Productes de terra cuita: maons, teules, curulls, tubs, conduccions d’argila no refractàris. Tubs i altres elements de gres.  Ciment, calç, guix · Ciments hidràulics Portland, aluminosos, naturals, etc. · Calç viva, apagada i hidràulica · Guix calcinat, escaiola i preparats de guix natural  Elements de formigó, guix i ciment · Elements de formigó, ciment o pedra artificial per a la construcció (rajoles, maons, planxes, blocs, plaques, plafons, canonades, etc.) · Elements estructurals prefabricats de formigó, ciment o pedra artificial per a la construcció i obres públiques (bihues, biguetes, voltes, etc.) · Elements de guix per a la construcció (planxes, plaques, plafons, etc.) · Formigó fresc preparat · Morters en pols · Fibrociment i articles de fibrociment (plaques ondulades, altres plaques, plafons, teules, tubs, canonades, dipòsits, canalons, ai güeres, marcs de finestra, etc.) · Materials de construcció de substàncies vegetals aglomerades amb ciment, guix o altres aglutinants minerals · Altres productes de formigó, guix, ciment, i pedra artificial (estàtues,alts relleus i baixos relleus, jardineres, etc.)  Indústries de pedra ornamental per a la construcció · Tallament, gravat, altres operacions d’adaptació i acabament de la pedra per al seu ús en la construcció i obres públiques · Fabricació de pedres artificials amb aglutinants sintètics  Fabricació de productes minerals no metàl·lics diversos: fabricació de productes abrasius i d’altres productes minerals no metàl·lics. Classificació del sector de materials de construcció
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 168 El sector de materials de la construcció a Catalunya engloba, l’any 2012, al voltant d’unes 1.025 empreses, sense tenir en compte aquelles que produeixen vidre i productes derivats del vidre, i ocupa al voltant d’11.700 persones. Això vol dir que les empreses de materials de la cons- trucció són al voltant del 2,6% de les més de 40.200 em- preses industrials catalanes, un percentatge que és gairebé la meitat del que suposa el mateix sector a la resta d’Espanya, on els materials de la construcció su- posen al voltant dels 4,3%. A més, les empreses catala- nes de materials de la construcció suposen una mica més de l’11% del total d’empreses espanyoles del sec- tor, un percentatge molt per sota del que representa la indústria catalana sobre el total de la indústria espanyo- la (gairebé el 19%) Si s’observa l’ocupació en aquest sector, es veu que els percentatges varien lleugerament a l’alça. Les empre- ses de materials de la construcció ocupen al voltant del 3% dels treballadors del total de la indústria catalana, gairebé mig punt menys que l’any 2011, i suposen el 12,1% dels treballadors del sector a tot Espanya, una quota també lleugerament inferior a la d’anys anteriors. Pel que fa a la xifra de negocis, la indústria catalana de materials de la construcció aporta un 12,6% de la xifra de negocis del sector al conjunt de l’Estat i l’1,6% de la indústria. A Catalunya, l’estructura del sector de materials de la construcció és força similar a la del conjunt d’Espanya: s’integra per un grup reduït de grans empreses, al cos- tat de les quals opera un teixit nombrós de petites i mit- janes empreses. És a dir, es tracta d’un sector molt ato- mitzat, on més de tres quarts de les empreses tenen menys de 10 treballadors. Al voltant del 20% tenen entre 10 i 50 treballadors i un 4%, entre 50 i 100. El nombre d’empreses amb més de 100 treballadors és pràctica- ment insignificant. El grau d’atomització de l’activitat és més elevat en determinades branques, com la fabricació de produc- tes d’argila, les indústries de la pedra natural o la fabri- cació de derivats del ciment i de productes ceràmics degut a les menors barreres a l’entrada que presenten quant a necessitats d’inversió. Per contra, els nivells de concentració de les indústries del ciment o de la cerà- mica sanitària són molt elevats. En aquests subsectors hi opera un nombre reduït d’empreses, ja que es tracta d’activitats intensives en capital i amb un abast relativa- ment limitat de l’àmbit de mercat. Si s’observa l’estructura interna d’aquesta indústria a Catalunya, es pot observar que els segments del ciment i del formigó concentren gairebé el 60% del total de la xifra de negocis del sector, uns 1.190 milions d’euros, amb un 18,5% i un 41% respectivament. El sector del formigó ha guanyat pes en el conjunt del sector dels materials en el darrer any, tot i la caiguda en la seva producció i la poca capacitat d’internacionalització, donada l’especificitat del producte. El subsector del ciment i el de fabricació de productes abrasius i altres minerals no metàl·lics són els dos que més valor aporten ja que són els que menys mà d’obra ocupen i, per contra, són el segon i el tercer pel que fa a la xifra de negoci. Aquest últim és el subsector que més pes ha guanyat en els darrers 5 anys, tot i que en l’últim any hagi perdut pes. Mentre l’any 2008 només suposava el 9,6% de la xifra de negoci del sector, el 2011 va suposar una mica més del 12,2%, gairebé 4 punts menys del que havia suposat l’any anterior. Si es té en compte però, el conjunt de productes cerà- mics (rajoles, maons, teules, però també aparells sanita- ris) llavors aquest subsector ocupa al voltant del 22,4% dels treballadors de la indústria de materials de la cons- trucció i suposa al voltant d’un 20% del volum de nego- ci, una xifra lleugerament per sobre del que suposa la fabricació de ciment. Aquest subsector és dels que pitjors resultats va presentar en el darrer any ja que va veure reduïda la seva xifra de negocis en més d’un 23,2%. Només el subsector dels productes abrasius va presentar pitjors resultats. Bona part dels segments d’activitat que produeixen materials de construcció destinen les seves vendes, de manera majoritària, a àrees geogràficament properes El sector a Catalunya Pes específic del sector de materials de la construcció a Catalunya. Any 2012 (si no s’indica el contrari) Volum de nego- ci1 (Milers EUR) Materials de la construcció Indústria % s/ total Indústria Catalunya 1.999.993 122.348.664 1,6 Espanya 15.837.790 464.347.455 3,4 % sobre Espanya 12,6 26,3 Ocupació2 Materials de la construcció Indústria % s/ total Indústria Catalunya 11.726 407.792 2,9 Espanya 97.199 2.029.573 4,8 % sobre Espanya 12,1 20,1 Nombre d’empreses3 Materials de la construcció Indústria % s/ total Indústria Catalunya 1.025 39.999 2,6 Espanya 9.200 212.315 4,3 % sobre Espanya 11,1 18,8 1 Dades corresponents al 2011 2 Com a estimació de l’ocupació s’utilitza l’afiliació a la Seguretat Social (Règim General i Autònoms) 3 Per al sector de materials de la construcció no es té en compte l’epígraf 231 de fabricació de productes del vidre Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Comptabilitat Regional de l’INE, dels registres d’afiliació a la Seguretat Social i del Directorio General de Empresas del INE (DIRCE)
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 169 cades abans. A més, la feblesa de la demanda, les dificultats del sector financer i l’estoc acumulat d’habitat- ges de nova construcció –a més de l’oferta que pugui afegir els habitat- ges de segona mà– són factors que permeten preveure, de la mateixa manera que passava en anys anteri- ors, que el rellançament en el seg- ment de l’edificació residencial triga- rà, molt probablement, en produir-se. Obra civil Pel que fa al subsector de l’enginyeria civil i l’obra pública, cal esmentar que la licitació oficial d’obres efectuada per part dels diferents nivells de les administracions –Central, Autonòmica i Local– proporciona una idea del ritme que a curt i mig termini pot se- guir aquesta activitat. Des del 2001 fins el 2006, el ritme de creixement de l’obra pública va ser força significatiu a Catalunya i va créixer a ritmes al voltant del 35% anuals. Els anys 2007 i 2008, la licitació pública va mantenir la tendència alcista dels darrers anys, tot i que a ritmes menors. L’any 2009, però, la caiguda de la licitació oficial va ser molt forta. Així com l’edificació residencial va mos- trar els primers símptomes de declivi del sector l’any 2007, l’obra civil no va començar a disminuir fins l’any 2009. El fet que s’iniciessin ja menys habitat- ges nous l’any 2007 va fer caure els ingressos de les corporacions locals provinents de les llicències d’obres i amb una lleugera pujada l’any 2010 fruit dels darrers impulsos en la cons- trucció d’habitatge lliure. L’any 2012, però, els habitatges iniciats van tornar a caure i la xifra es va situar en tan sols 5.300, un 33% menys respecte al 2011, que ja havia estat una xifra molt baixa. L’any 2012, per tant, es va inici- ar un nombre d’habitatges equivalent al 6% dels que s’havien iniciat 5 anys abans. L’any 2012, però, a diferència dels anys anteriors, la participació de l’habitatge públic en el total dels inici- ats va tornar a caure, reafirmant la tendència iniciada en anys anteriors. Així, mentre l’any 2009, més del 73% dels nous habitatges que es van cons- truir van ser públics, l’any 2011 aquest percentatge ja era només del 35. L’any 2012, la proporció entre habitat- ge iniciat protegit i lliure va ser gaire- bé igual a la del 2011. Aquest canvi en la composició del parc de nous habitatges construïts es deu, sobretot, a la caiguda de l’edificació residencial lliure ja que la construcció d’habitatge públic s’ha mantingut més o menys constant al llarg dels últims deu anys amb l’excepció dels darrers dos anys on també els habitatges protegits cauen de manera dràstica. Els indicadors avançats del sector per a l’any 2012, a més, van assolir valors absoluts notablement baixos, inferiors fins i tot als que es donaven dues dè- ció del sector de la construcció pel que fa al pes de cadascuna de les seves subbranques, tot i que aquest canvi no es fa palès si no s’agafa certa perspectiva. L’any 2007, l’edificació va arribar a suposar gaire- bé el 80% de la producció total del sector de la construcció mentre que el 2010 aquesta mateixa branca su- posava poc més que el 73% de la producció del sector. L’any 2011, per contra, torna a guanyar pes i passa suposar una altra vegada més del 84%. Però és l’edificació residencial de nova construcció la que va condi- cionar significativament la dinàmica global de l’activitat productiva. L’any 2006, 4,3 euros dels 10 que produïa l’edificació eren conseqüència de l’edificació residencial, mentre que l’any 2011 aquesta proporció era només de 2 euros per cada 10 i el 2012 va caure per sota dels 2 euros. La rehabilitació ha anat guanyant pes a mesura que en perdia l’edificació residencial. Així, mentre, l’any 2007, 3 de cada 10 euros que produïa l’edificació corresponien a la rehabili- tació, l’any 2012 gairebé 6 de cada 10 euros de producció del sector de la construcció corresponia al sector de la rehabilitació (58,6%). L’edificació Les caigudes de la producció residen- cial d’obra nova durant els anys 2009, 2010 i 2011 es van produir de l’ordre d’entre el 40 i el 50% anual, tot i que entre un 70 i un 90% de la producció es queda a Cata- lunya o en regions limítrofes). Estimació del volum de negoci del sector de materials de construcció a Catalunya. Any 2011 Milers d’euros % Pes sobre total % Var. s/ any anterior 232,233_Productes ceràmics refractaris i per a la construcció 211.181 10,6 -10,0 234_Altres productes ceràmics (sanitaris, etc.) 193.540 9,7 -23,2 235_Ciment, guix i calç 369.384 18,5 -15,7 236_Elements de formigó 822.074 41,1 -5,0 237_Tall i acabats de pedra 159.612 8,0 -6,0 239_Productes abrasius i altres minerals no metàl·lics 244.203 12,2 -35,6 Total materials de la construcció1 1.999.993 100,0 -14,5 122.348.664 1,6 -0,1 1 No inclou la Fabricació de vidre i productes derivats del vidre 2 Es presenta el percentatge que la xifra de negoci del sector de Materials de la construcció suposa sobre el total de la indústria Font: Dades estimades per a Catalunya a partir de l’Enquesta industrial d’empreses de l’INE per a Espanya Total indústria2
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 170 de l’administració local i el fre que s’ha posat a la inversió per part tant de l’Estat com de la Generalitat. En aquest sentit, la licitació de l’any 2012 es repartia, aproximadament, en un 25, un 28 i 46%, respectivament, pel que fa a l’administració central, la Generalitat i l’administració local. Aquestes quotes, l’any anterior es repartien en les següents proporcions: 22, 13 i 65%. Per tant, s’observa que la Generalitat, durant el 2012 va guanyar quota amb relació a l’any anterior. És més, la licitació de la Generalitat durant el 2012 va créixer un 20%, mentre que la licitació de les altres dues administra- cions va disminuir més d’un 30% pel que fa l’administració Central i d’un Aquest fet és el que explica que la licitació local no caigués l’any 2009. L’any 2012 es van licitar a Catalunya, segons les dades de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya, un total de 785 milions d’euros, xifra que no arriba a ser un 10% del que s’havia licitat en els moments de mà- xima despesa en inversió de les admi- nistracions. La caiguda, respecte a l’any anterior fou de gairebé el 49%, tot i que molt lluny de la davallada que s’havia produït l’any 2011 respec- te al 2010, que va ser de més del 70%. Amb relació a l’administració inverso- ra, cal fer esment de la variabilitat en les quotes inversores d’un any a l’altre, tot i que en destaca el paper de l’Impost sobre Béns Immobles. La caiguda de l’edificació residencial actuaria, per tant, més tard, de deto- nant de la caiguda en l’obra civil dels ajuntaments. Amb l'objectiu de millorar les infraes- tructures locals i contribuir, en el curt termini, a dinamitzar l'economia i afa- vorir la creació i el manteniment de llocs de treball el gener del 2009 el Govern de l’Estat va posar en marxa el Plan Español para el Estímulo de la Economía y el Empleo. Aquest Pla, al qual hi anava associat el Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) va permetre a molts ajuntaments tirar endavant al- gunes obres que, d’altra manera, segurament haurien quedat aturades. Evolució de la producció del sector de la construcció a Catalunya Milions d’euros 2007 2008 2009 2010 2011 2012 1. Edificis de nova construcció 16.884,6 13.739,2 7.518,4 5.772,7 5.130,8 4.720,5 Habitatges nova construcció 10.502,3 8.105,2 3.826,5 2.853,9 2.442,2 2.221,0 Edificis no residencials de nova construcció 6.382,3 5.634,0 3.691,9 2.918,8 2.688,6 2.499,5 2. Rehabilitació i manteniment d'edificis 7.606,6 7.840,6 7.255,2 7.164,3 6.960,1 6.681,4 3. Total edificació (1+2) 24.491,2 21.579,8 14.773,6 12.937,0 12.090,9 11.401,9 4. Total Obra Civil 6.260,5 6.294,0 5.341,6 4.753,7 2.255,5 936,8 Total Construcció (3+4) 30.751,7 27.873,8 20.115,2 17.690,7 14.346,4 12.338,8 Percentatge de variació interanual 07/08 08/09 09/10 10/11 11/12 1. Edificis de nova construcció -18,6% -45,3% -23,2% -11,1% -8,0% Habitatges nova construcció -22,8% -52,8% -25,4% -14,4% -9,1% Edificis no residencials de nova construcció -11,7% -34,5% -20,9% -7,9% -7,0% 2. Rehabilitació i manteniment d'edificis 3,1% -7,5% -1,3% -2,9% -4,0% 3. Total edificació (1+2) -11,9% -31,5% -12,4% -6,5% -5,7% 4. Total Obra Civil 0,5% -15,1% -11,0% -52,6% -58,5% Total Construcció (3+4) -9,4% -27,8% -12,1% -18,9% -14,0% Font: Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya Evolució del pes de cada subsector de la constrcció en el total del sector Percentatge 2007 2008 2009 2010 2011 2012 1. Edificis de nova construcció1 68,9% 63,7% 50,9% 44,6% 42,4% 41,4% Habitatges nova construcció2 62,2% 59,0% 50,9% 49,4% 47,6% 47,1% Edificis no residencials de nova construcció2 37,8% 41,0% 49,1% 50,6% 52,4% 52,9% 2. Rehabilitació i manteniment d'edificis1 31,1% 36,3% 49,1% 55,4% 57,6% 58,6% 3. Total edificació (1+2)3 79,6% 77,4% 73,4% 73,1% 84,3% 92,4% 4. Total Obra Civil3 20,4% 22,6% 26,6% 26,9% 15,7% 7,6% Total Construcció (3+4) 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 1 Pes sobre el total de l’edificació 2 Pes sobre el total d’edificació de nova construcció 3 Pes sobre el total de la construcció Font: Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 171 s’alcen per advertir que la sortida de la crisi passa, entre d’altres, per pro- cessos d’internacionalització de les empreses. Tot i així, des del sector de la construcció, no dels materials de la construcció, s’apunta que aquests processos internacionalitzadors en molts casos no són possibles. En primer lloc, perquè l’activitat constructora no es pot exportar, el que sí que es pot exportar són els serveis, però llavors, el que s’exporta no és l’activitat empre- sarial (o el producte) sinó simplement les persones treballadores. D’altra banda, també s’apunta que, en el cas que sigui possible la interna- cionalització, és a dir, en empreses constructores que tinguin la capacitat de situar-se a l’exterior, aquests pro- cessos són llargs ja que cal conèixer bé el mercat i saber avaluar el riscos que comporten les inversions en de- terminats països (en general l’obra pública no és un mercat del tot trans- parent) i, a més, cal trobar socis locals per poder-se presentar als concursos públics. Per tant, aquesta no és, ni de bon tros, una solució a curt termini. Central no comença fins tres anys més tard, el 2010, tot i una davallada important el 2008, segurament fruit del cicle electoral. Per últim cal assenya- lar que la licitació de l’Administració Local no va disminuir fins l’any 2010. L’Administració Local a Catalunya, tot i la seva caiguda, és qui més va licitar en el 2012, un total de més de 360 milions d’euros, molt lluny dels 886,5 milions d’euros de l’any anterior, i ho va fer, majoritàriament en l’àmbit de l’edificació i molt poc en obra civil, és a dir, infraestructures, ja que pràctica- ment no hi té competències, tret de les carreteres locals sobre les quals hi tenen competències les Diputacions. Aquesta reducció en la licitació és fruit dels plans d’ajustament pressu- postari que els diferents Governs s’han vist forçats a aplicar per contenir el seu dèficit, i anticipa uns anys de for- tes limitacions pressupostàries en obra pública. Davant les males xifres d’evolució de l’economia catalana i de l’activitat empresarial, moltes són les veus que 65% pel que fa a la local. Cal dir, pe- rò, que aquest augment de gairebé el 20% en la licitació de la Generalitat respecte a l’any 2011, en termes ab- soluts és pràcticament insignificant. La licitació de la Generalitat l’any 2012 va créixer en 36 milions d’euros. Pel que fa a la licitació segons tipolo- gia, el 62% de la licitació va ser per a Edificació, mentre que el percentat- ge restant va ser per a Obra Civil. Tot i la caiguda generalitzada en la licitació de totes les administracions i independentment del cicle polític de cadascuna de les administracions - que en general fa augmentar la licita- ció just abans d’unes eleccions i dismi- nuir-la just després, i amb més èmfasi si suposa un canvi del partit que go- verna- s’observa un patró de compor- tament diferent en la licitació de ca- dascuna de les administracions. Així, la licitació a càrrec de la Generalitat mostra una davallada continuada des de l’any 2007, cosa que suposa un descens acumulat en la licitació de més del 95%. Per contra, la caigu- da en la licitació de l’Administració Evolució dels habitatges iniciats i acabats a Catalunya Nombre d’habitatges Font: Direcció General d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya a partir dels visats del Col·legi d’Aparelladors 0,00 20000,00 40000,00 60000,00 80000,00 100000,00 120000,00 140000,00 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Habitatges iniciats Habitatges acabats Evolució de la licitació d’obres a Catalunya Milions d’euros Font: Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya 0,00 1000,00 2000,00 3000,00 4000,00 5000,00 6000,00 7000,00 8000,00 9000,00 10000,00 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Total Edificació Obra civil
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 172 gairebé 29.600 treballadors menys que el 2011. Aquest any 2012, però, la caiguda en l’afiliació al sector de materials de la construcció va ser la meitat que la caiguda en el sector de la construcció però gairebé el triple del què va ser en el conjunt de la indústria (4,7%) i en el conjunt de l’economia (3,7%). El 2012, també es va trencar la ten- dència a la moderació en la destruc- ció d’ocupació dels darrers anys en el sector de materials de la construcció i es va destruir ocupació a uns ritmes superiors als d’anys anteriors, tot i que no es va arribar al nivells del 2009 en què la caiguda en l’afiliació a la Se- guretat Social del sector de materials de la construcció va ser del 14%. dels processos de treball. Des d’algun sector ja s’està treballant per tal que això sigui així i que aquelles empreses que han aconseguit sobreviure a la crisi econòmica, o que hi estant so- brevivint, aconsegueixin reunir els esforços suficients per treballar juntes i, sobretot, poder sortir a l’exterior a buscar projectes conjunts. Mercat de treball Pel que fa al mercat de treball, l’any 2012 l’evolució va ser semblant a la dels darrers anys, fins i tot una mica pitjor i el sector de materials de la construcció va tancar amb 1.700 tre- balladors menys que l’any anterior (al voltant dels 11.720). El sector de la construcció va tancar l’any 2012 amb Per contra, el que sí que s’apunta des del sector és la necessitat de reestruc- turar-lo i redimensionar la capacitat productiva, fins i tot més del què la pròpia crisi els ha dut a fer, i, a la ve- gada, aprofitar l’experiència adquiri- da per les empreses catalanes en els darrers anys, sobretot pel que fa a la coordinació d’equips. El redimensionament del sector ja s’ha produït. De fet, han desaparegut força empreses constructores, però des del sector també s’apunta que, a banda de les reestructuracions que la pròpia conjuntura econòmica vagi produint és necessari que les empre- ses prenguin consciència que han de començar a treballar juntes, reinven- tar-se, sobretot des del punt de vista Mercat de treball de la construcció i dels materials de la construcció a Catalunya. Any 2012 Nombre de treballadors Variació s/ any anterior Variació s/ any 2006 Afiliació a la Seguretat Social (Règim general i autònoms)1 Materials de la construcció2 11.726 -12,8% -51,3% Construcció 119.172 -24,8% -67,7% Indústria 407.792 -4,7% -31,1% Total Afiliació 2.338.832 -3,7% -27,7% Atur registrat3 Materials de la construcció 2 3.231 11,0% 296,9% Construcció 98.298 -3,3% 311,0% Indústria 97.199 2,8% 61,2% Total atur registrat 646.956 5,3% 148,1% 1 Mitjana d’afiliació 2012 2 Inclou el subsector del Vidre i productes derivats del vidre 3 Dades corresponents al mes de desembre de 2012 Font: Departament d’Empresa i Ocupació. Afiliació a la Seguretat Social i Atur Registrat a les Oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya Producció de ciment al món, per regions i principals països productors. Any 2011 Percentatge (sobre un total de 3.300 milions de tones) Notes: - Cembureau, Associació Europea del Ciment, és la organització representativa de la indústria del ciment a Europa. Actualment, els seus membres de ple dret són les associacions nacionals de la indústria del ciment de la Unió Europea (amb l’excepció de Xipre, Malta i Eslovàquia), més Noruega, Suïssa i Turquia. Croàcia és membre associat del Cembureau - L’etiqueta Altres Europa inclou els països de la UE-27 que no són membres del Cembureau - CIS: Commonwealth of Independent States (antiga URSS sense repúbliques bàltiques) Font: Cembureau 57,0 5,0 2,0 5,0 7,0 0,3 0,3 13,0 8,0 1,0 3,0 0 10 20 30 40 50 60 70 Xina Àf rica EUA Alt resAmèrica Cembureau Alt resEuropa Oceania Alt resÀsia Í ndia Japo CIS
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 173 Evolució dels subsectors el 2011 Ciment El ciment és, segurament, el principal i més característic material del sector de la construcció i, per tant, l’evolució de la indústria del ciment va estretament lligada a l’evolució de l’activitat constructiva: les infraestruc- tures i l’obra pública, però també l’edificació. L’any 2011 la Xina va assolir un rècord de producció mundial de ciment, per segon any consecutiu, amb una quo- ta de mercat del 57,3% fet que va suposar un augment d’1,3 punts res- pecte al 2010 i més que doblar la producció de sis anys enrere. Aquest fet, juntament amb un creixement de la producció a l’Índia, van ser deter- minants a l’hora d’explicar l’evolució positiva de la indústria del ciment a nivell mundial. Però els efectes de la crisi econòmica sobre països com el Japó o els Estats Units i, sobretot, Euro- pa, van ser devastadors i, en conse- qüència, la producció de ciment en aquests països va caure entre un 17% i un 13%, juntament amb la caiguda, a Rússia, de més del 15%. Pel que fa al nostre àmbit més proper, els membres del Cembureau van aportar, l’any 2011, un 7,3% de la pro- ducció mundial de ciment, unes dèci- mes menys del que ho havien fet l’any anterior, és a dir, al voltant d’uns 262 milions de tones, mentre que el 2010 la producció del Cembureau va ser de 254 milions. D’aquests 262 mili- suposa el 12,1% dels afiliats a Espanya, mentre que els treballadors de la construcció suposen gairebé el 17% del total i els de la indústria el 20,1%. Costos i preus Malgrat l’evident feblesa de la de- manda i la forta tendència negativa de la construcció, els costos del sec- tor es van caracteritzar el 2012 per una pauta lleugerament alcista, so- bretot en l’àmbit de l’obra civil. En l’apartat de l’edificació es va registrar una pujada dels costos de construir del 0,9%, dues dècimes per sobre del creixement de l’any 2011. Pel que fa a l’obra civil, la pujada va ser molt més pronunciada tot i que no tant com el 2011 i els costos van augmen- tar, segons dades de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), gairebé un 3%, 2,4 punts per sota dels què ho havien fet l’any an- terior. Pel que fa als preus dels materials de construcció, l’any 2012 van caure un 0,3% trencant així la tendència alcista del darrer any. Els anys 2006, 2007 i 2008 els preus van créixer una mitjana del 6%, amb una punta del 7,1% l’any 2007. A partir de l’any 2009, però, els preus van començar a baixar fins a assolir una caiguda màxima de pràc- ticament el 5% l’any 2010. L’any 2011 els preus es van recuperar lleugera- ment, un 0,5%, per tornar a caure el 2012, tot i que de manera poc impor- tant. Cal ressaltar, doncs, que des de l’any 2006 el sector ha perdut gairebé 12.300 treballadors dels més de 24.000 que tenia en aquell moment, cosa que suposa una caiguda de més del 51% de l’afiliació, un percentatge similar al del sector de la construcció el qual ha perdut, des del 2006, un 61% dels seus treballadors. Conseqüentment, l’atur va créixer en el darrer any en el sector de materials de la construcció un 11%, tot i que, per contra, l’atur al sector de la cons- trucció es va reduir lleugerament, un 3,3%. Cal destacar, però, que l’any anterior la tendència va ser clara- ment a la inversa, mentre l’atur al sector de materials de la construcció va disminuir, l’atur al sector de la construcció va seguir creixent fins a situar-se al voltant de les 100.000 per- sones ja que, fins llavors, les conse- qüències sobre el mercat de treball de materials de la construcció havien estat més severes que sobre el propi sector de la construcció per la possibi- litat d’aquest últim de recol·locar treballadors des de l’obra civil i l’edifi- cació cap a les activitats rehabilita- dores. Tot i així, des de l’any 2006, l’atur al sector de la construcció ha crescut un 310% i al sector de de materials de la construcció la pujada s’apropa al 300%. Entre el sector de materials i la construcció pròpiament dita a finals de l’any 2012 hi havia a l’atur 101.529 persones, el 16% dels aturats de Cata- lunya. Si es compara el mercat de treball català i l’espanyol observem que el sector de materials de la construcció Consum i producció de ciment i clínquer a Catalunya Milers de tones Font: Ciment Català 0,00 2000,00 4000,00 6000,00 8000,00 10000,00 12000,00 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Producció de ciment Producció de clínquer Consum de ciment
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 174 seguits de mals resultats pel que fa a la producció de ciment. L’any 2010, a Catalunya es van produir al voltant de 5 milions de tones de ciment i uns 4,7 milions de tones de clínquer, unes xifres que no s’allunyaven gaire de les de l’any 2009 però sí que suposen unes xifres molt inferiors a les d’anys anteriors. L’any 2011, però, les xifres van ser encara pitjors i les caigudes en la producció de ciment i de clínquer, respectivament, van ser de més del 20% i del 14,6%. L’any 2012 els resultats no van millorar i la producció de clínquer es va situar en 3,7 milions de tones, que va supo- sar una caiguda del 7,5% de la pro- ducció respecte al 2011 i una caigu- da de la producció de ciment del 26,1%, que es va situar en gairebé 3 milions de tones. Amb aquests resultats, la indústria acumula el seu cinquè any consecu- tiu de caigudes de l’activitat amb índexs superiors al 20% cada any. Molt lluny queden els més de 8 milions de tones de ciment consumits a Catalu- nya l’any 2007. Segons Ciment Català, el context actual de l’economia no permet albi- rar esperances per als propers anys i s’estimen encara més caigudes en la producció i el consum. La situació del negoci en aquests moments a Catalunya, i a Espanya, és tan anòmala que hi ha empreses que han tancat l’any amb un volum de vendes més grans als mercats exteri- ors que al domèstic, però els 2,03 mili- ons de tones exportats no representen sat el boom del sector, aquesta pràc- tica s’ha reduït i la producció de clín- quer i de ciment s’ha pràcticament igualat. La caiguda dels sectors de la cons- trucció i immobiliari dels darrers anys, les condicions cada vegada més dures per accedir al crèdit i les restric- cions pressupostàries de les adminis- tracions públiques han col·locat les empreses cimenteres del nostre país entre la espasa i la paret. La situació de les empreses cimenteres el 2012 va ser molt dolenta i, fins i tot crítica, a aquelles empreses menys diversifica- des. Segons dades d’Oficemen, l’agrupació de fabricants de ciment a Espanya, l’any 2012 va tancar amb uns resultats encara pitjors dels que vaticinaven les previsions més pessi- mistes que s’havien elaborat a finals de l’any 2011. A nivell espanyol, el consum total de ciment durant el 2012 va ser de només 13,5 milions de tones, un 34% menys que l’any 2011, el que suposa la caiguda més impor- tant de la història del mercat cimen- ter espanyol. A més de la mala situació del mercat domèstic de ciment, els fabricants espanyols, i catalans, van veure limi- tada durant el 2012 la seva capacitat exportadora ja que els costos energè- tics a Espanya són superiors i, per tant, aquestes empreses resulten menys competitives amb relació als països del nostre entorn. L’any 2012 el sector cimenter espanyol va exportar 5,9 milions de tones de ciment, menys de la meitat dels 13 milions que s’havien venut als mercats exteriors fa 30 anys. Així, l’evolució a Catalunya i al con- junt d’Espanya acumula tres anys ons de tones que van produir els paï- sos del Cembureau l’any 2011, uns 22 corresponen a la producció espanyo- la. El procés de fabricació de ciment es pot dividir, de manera resumida, en cinc etapes. Una primera d’explota- ció i transport de les matèries prime- res, en la qual s’extreu la pedra cal- cària, es tritura en fases successives i es transporta fins a les plantes de pro- ducció. Una vegada a la planta de producció, s’inicia una segona etapa de fabricació del cru del producte intermedi anomenat clínquer, quan s’homogeneïtzen les diferents quali- tats de la pedra per aconseguir una composició mineralògica uniforme. Aquesta composició es mol i, a la tercera etapa, es transforma en els forns rotatoris mitjançant diferents processos físics i químics a alta tempe- ratura (1400ºC) fins a l’obtenció del clínquer. En una quarta etapa, es mol el clínquer i es fabrica el ciment amb l’addició de guix i altres materials fins a obtenir el que s’anomena ciment pòrtland (gris o blanc). Finalment, en l’última etapa, s’envasa, es transporta i es ven el ciment. El procés que requereix una inversió inicial forta és, sobretot, la tercera etapa, pels forns rotatoris. Durant l’expansió del sector de la construc- ció, els anys 2005, 2006 i 2007 princi- palment, hi va haver empreses que es van dedicar a la fabricació de ci- ment que més tard van deixar d’operar. Importaven clínquer per a fabricar ells mateixos el ciment i, per tant, estalviar-se la inversió més impor- tant. Per tant, una part del ciment que es fabricava es feia amb clínquer procedent de fora. Una vegada pas- Consum de ciment i comerç exterior Milers de tones Nota: C: ciment K: clinquer Font: Ciment Català 0,00 500,00 1000,00 1500,00 2000,00 2500,00 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 0,00 1000,00 2000,00 3000,00 4000,00 5000,00 6000,00 7000,00 8000,00 9000,00 Import acionsC i K Export acionsC i K Consum de ciment Importacionsiexportacions Consum
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 175 clínquer, un 16,4% més respecte a l’any 2011. Tot i així, aquestes xifres no són com- parables amb el volum que suposa- ven les exportacions de ciment tant en la dècada 1976-1986, quan es van arribar a exportar més de 6 milions de tones anuals, com en el període post- olímpic, quan es va arribar als gairebé 3,5 milions de tones. Per tant, el crei- xement de les exportacions de ciment i clínquer té un comportament con- tracíclic. El ciment, a diferència d’altres materials de la construcció, es pot emmagatzemar, envasar i trans- portar d’una forma relativament fàcil i barata. És per això que els excessos de producció en temps de decreixe- ment de la demanda interna es po- den exportar als mercats exteriors. Tot i així, cal ressaltar que els preus de venda als mercats exteriors són força més baixos que al mercat intern, amb la qual cosa tot i augmentar les ex- portacions, els beneficis no augmen- ten en la mateixa proporció. Amb tot, però, les exportacions cata- lanes l’any 2012 van créixer per sota del què ho van fer les exportacions de ciment i clínquer al conjunt de l’Estat espanyol, que van arribar a les 5,9 tones. Per tant, les exportacions catalanes, l’any 2012 van representar un 34% de les espanyoles, una quota molt lluny del 43% que havien repre- sentat el 2011. Així, doncs, si fins l’any 2011 el sector cimenter català havia tingut un com- portament, tot i la crisi del sector en el seu conjunt, millor que el de la resta de l’Estat pel que fa a la internacio- nalització, l’any 2012 la situació s’in- verteix i la indústria cimentera catala- na mostra menys dinamisme. Tot i així, mentre la producció catalana de ciment i clínquer l’any 2012 va supo- sar un 20% de la producció espanyo- la, les exportacions van superar, de llarg, aquesta quota, fet que s’explica perquè la proximitat als ports facilita les exportacions. El sector del ciment, tant a Catalunya com a Espanya, realitza les seves ven- des principals a través de quatre ca- nals de distribució: les empreses fabri- cants de formigó i de morters, les em- preses de prefabricats de formigó, les pròpies empreses constructores com Aquesta reducció tant clara en la demanda de ciment, que es va situar a nivells de fa 25 anys i que fins l’any 2010 no havia tingut un impacte gaire important sobre les importacions de clínquer i ciment, l’any 2011, i encara més el 2012, va ser determinant per a l’evolució d’aquestes. Així, mentre l’any 2010 encara es van importar al voltant de les 100.000 tones, l’any 2011 les importacions de ciment i clín- quer van ser de 49.857 tones, i el 2012 es van reduir encara més, un 88% fins a poc més de 6.000 tones. Pel que fa a les exportacions, per contra, l’any 2012 va augmentar res- pecte al 2011 posant així de manifest la diferent dinàmica dels mercats exteriors i l’esforç cara als mercats exteriors de les empreses productores de ciment a Catalunya. Així, l’any 2012, les empreses associades a Ci- ment Català van exportar una mica més de 2 milions de tones de ciment i ni un terç del que s’havia arribat a exportar a principis dels anys 80. Per tant, a Catalunya, la caiguda en el consum de ciment l’any 2012 va seguir la tendència dels anys anteriors i va tornar a caure a uns ritmes fins i tot superiors als del 2011. Mentre el consum de ciment l’any 2011 s’havia reduït un altre 21% respecte a l’any anterior, l’any 2012 el consum de ci- ment es va reduir gairebé un 30%, un 29,2. I es va situar, com ja s’ha dit, en poc més d’1,9 milions de tones. Si l’any 2010 es destacava que el con- sum de ciment s’havia situat a nivells per sota dels de l’any 2000, el 2012 aquesta tendència és encara més marcada i el consum de ciment se situa pràcticament a un 20% del de l’any 2000 en què es van consumir a Catalunya al voltant dels 5 milions de tones. Consum de formigó per càpita als països d’ERMCO m3 per habitant 2009 2011 Àustria 1,2 1,3 Bèlgica 1,0 1,1 Txèquia 0,7 0,7 Dinamarca 0,3 0,4 Finlàndia 0,4 0,6 França 0,6 0,6 Alemanya 0,5 0,6 Irlanda 0,9 0,5 Itàlia 1,0 0,9 Holanda 0,6 0,5 Polònia 0,5 0,6 Portugal 0,8 0,6 Eslovàquia 0,5 0,4 Espanya 1,1 0,7 Suècia 0,3 0,4 Regne Unit 0,3 0,3 Israel 1,3 1,5 Noruega 0,6 0,7 Suïssa 1,5 1,6 Turquia 0,9 1,2 Rússia 0,3 0,3 Estats Units 0,8 0,7 Japó 0,7 0,7 Mitjana ERMCO 0,7 0,7 Font: ERMCO. European Ready Mixed Concrete Organizations
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 176 L’evolució del sector del formigó en els darrers anys ha estat d’una con- tracció considerable. L’any 2012, sen- se cap senyal d’haver tocat fons, la producció va caure fins els 3,98 mili- ons de metres cúbics, una tercera part del què es produïa 10 anys enre- re. La caiguda de la producció en el 2012 va ser del 25,1%, una caiguda lleugerament per sota de la que hi va haver a nivell estatal, que va ser del 29,9%. Hi ha comunitats autònomes a Espa- nya on la producció ha caigut de l’ordre del 40 i el 50%, però cal tenir en compte que a Catalunya es pro- dueix el 18,5% del formigó que es pro- dueix a Espanya i és, de llarg, el pri- mer productor a tot el país. El següent productor a l’Estat és Andalusia (12,6%), on la producció el darrer any va caure un 42%. El formigó és un producte que, en estat fresc, té una durada i un recor- regut molt curt. S’estima que, des de la planta de fabricació fins a l’obra, el transport no pot durar més d’uns 30-60 minuts. Això fa, per tant, i a diferència del ciment, que no sigui un producte exportable i que, en períodes de de- manda dèbil com l’actual, les empre- ses no puguin optar per col·locar el seu producte als mercats exteriors. Per contra, les plantes de formigó tenen un grau de flexibilitat que les de ci- ment no tenen i poden operar a un percentatge baix de la seva capaci- tat màxima sense que això suposi pèrdues importants, ja que els costos fixos són un percentatge relativament baix dels costos totals. A més, la inver- sió inicial que suposa una planta de formigó és relativament petita. És més, els costos associats a la pro- ducció de formigó són més derivats dels controls ambientals que no pas de la pròpia posada en marxa d’una planta. És segurament per tot plegat que les pèrdues associades a un de- clivi de la demanda poden absorbir- se millor que en d’altres sectors. Tot i així, la greu davallada en la produc- ció del sector de la construcció no ha permès, a algunes empreses, ni man- tenir aquesta capacitat mínima i van haver de tancar durant el 2012. Les condicions de feblesa de la de- manda van pressionar a la baixa els residus). Aquest percentatge l’any 2010 era del 15% i només 7 anys enre- re no arribava ni al 5%. Formigó preparat El fort descens experimentat en la licitació pública en matèria d'infraes- tructures sumat al difícil moment que viu a Espanya el sector de l'edificació, residencial i no residencial ha provo- cat, com ja s’ha explicat, que la pro- ducció de formigó, material fona- mental per a tots aquests projectes, es trobi en nivells molt baixos. L’evolució del consum de formigó per càpita dóna una mostra també de com es troba el sector a Espanya i a Catalunya en aquests moments i qui- na ha estat l’evolució en només 3 anys. Segons dades d’ERMCO, l’associació europea de fabricants de formigó, l’any 2009 Espanya consumia uns nivells de formigó per habitant sem- blants als de Bèlgica o Itàlia però molt per sobre de la mitjana dels països associats a ERMCO. L’any 2011, el consum de formigó a Espanya va ser per sota la mitjana ERCMO i lluny d’aquells països que més s’hi assem- blaven. És més, a Catalunya hi havia, fins l’any 2010 aproximadament, unes 87 empreses que es dedicaven al formi- gó, de les quals, més del 90% estaven associades a Anefhop, l’associació nacional de fabricants de formigó preparat. L’any 2012, per contra, n’hi havia al voltant de les 50, de les quals, unes 45 associades a Anefhop, Les plantes de producció a Catalu- nya eren unes 280 l’any 2010 i, actual- ment són 175. En el seu moment, la producció mitjana de les plantes era de 30.800 metres cúbics de formigó a l’any. Tot i així, cal ressaltar que, men- tre les plantes de les empreses associ- ades produeixen per sobre dels 33.000 metres cúbics de mitjana anual, les no associades tenen capacitats me- nors i produeixen al voltant dels 18.000 metres cúbics. Actualment la produc- ció mitjana de les plantes de formigó a Catalunya ha baixat fins als 22.000 metres cúbics. a clients directes i els magatzemistes com a intermediaris. Amb tot, la conjuntura l’any 2012 va ser tan adversa que les fabriques ca- talanes, a finals de l’any 2012 només operaven a un 27% de la seva capa- citat per satisfer la demanda domèsti- ca. Tal i com s’indica des de Ciment Català, per fer-se una idea de la dis- torsió del mercat en els darrers anys, només cal fixar-se en la dada de con- sum acumulat de ciment a finals del 2012, que va ser inferior a la de l’any 1965, any en què el desenvolupa- ment i les infraestructures de país eren molt inferiors a l’actualitat i en que hi havia 3 milions menys de persones. Pel que fa a les inversions, els princi- pals esforços que s’han realitzat en els darrers exercicis a les plantes catala- nes han anat destinats a introduir millores de caràcter mediambiental. L’any 2002, les empreses cimenteres associades a Catalunya van arribar a un acord pioner a tot l’Estat per a la Prevenció i el Control de la Contami- nació, acord que es va renovar el desembre de l’any 2011. Des de l’any 1990 fins a l’any 2011, el conjunt de les fàbriques catalanes de ciment han fet inversions mediambientals per valor de gairebé 172 milions d’euros, un 74% de les quals en el període 2002-2011. Pel que fa a l’energia necessària per al procés de fabricació del clínquer, cal ressaltar que, tot i que es reque- reix una gran quantitat de combusti- bles, a la vegada el propi procés ofe- reix la possibilitat de valoritzar certs residus orgànics en utilitzar-los com a substituts dels combustibles fòssils tra- dicionals. La indústria cimentera va utilitzar l’any 2011 a Catalunya unes 546.000 tones de combustibles recu- perats. Tot i així, la substitució de com- bustibles fòssils per residus és encara escassa a Espanya si la comparem amb altres països del nostre entorn, especialment Holanda (on el percen- tatge és de més de 80%), Alemanya (50%), Suïssa (al voltant del 40%), Fran- ça o Bèlgica (al voltant del 35%). Mal- grat això, però, cal denotar l’esforç fet pel sector en els darrers anys en matèria ambiental. L’any 2011, un 20% dels combustibles utilitzats en el procés de fabricació del ciment i del clínquer era alternatiu (biomassa i
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 177 Malgrat la contracció de la deman- da, els preus dels productes del sub- sector, un tant heterogenis, van expe- rimentar el 2011 un lleuger augment, tot i que menor que en anys anteriors. L’any 2012 el comportament dels preus va ser molt variat. Mentre que els preus dels materials ceràmics per a la construcció van caure un 1,2%, reflectint així la caiguda de la de- manda en el sector de la construcció, els preus dels altres materials ceràmics van créixer entre un 0,4 i un 2%, men- tre que la pujada més gran va ser per als productes abrasius i productes minerals no metàl·lics, com són pe- dres per moldre, esmolar o polir i abrasius naturals o artificials, inclosos els productes abrasius sobre base tova (per exemple, paper de vidre), que van pujar un 7,3%. Les condicions generals desfavorables que va travessar la construcció van incidir negativament sobre el nivell d’ocupació del subsector, tot i que menys que en períodes anteriors. Així, mentre el 2011 l’ocupació al sector va caure un 10,5%, el 2012 ho va fer un 8,5%, que segueixi essent negatiu, però sembla que hagi aturat el ritme de destrucció d’ocupació. D’altra banda, cal apuntar que, a les empreses amb un grau d’internacio- nalització més elevat, la creació d’ocupació es va tendir a desplaçar en major mesura als centres de pro- ducció de l’estranger en aquelles activitats més directament relaciona- des amb els processos de producció, mentre que a les plantes catalanes es va tendir a mantenir els llocs de tre- ball de màrqueting, disseny, gestió i administració. de formigó. Concretament, la plantilla global de les empreses del subsector ha disminuït, des de l’any 2008, al voltant d’un 30% i una pauta similar van seguir les companyies subcon- tractades en altres funcions, especial- ment les de transport. Però és a partir de l’any 2012 en què també les pròpies empreses de formi- gó a Catalunya han començat a perdre ocupació de manera dràstica fins al punt de tancar les empreses. El sector formigoner va ocupar, l’any 2011, segons l’Enquesta Industrial d’Empreses, un total de 4.274 perso- nes, fet que suposa un 40% de l’ocupació del sector dels materials de la construcció i en sintonia amb el què suposa el sector també amb relació a la xifra de negocis. Tot i així, la pèrdua de llocs de treball respecte l’any 2010 va ser d’al voltant del 10%. Altres materials de la cons- trucció En termes generals, l’any 2012 el sub- sector integrat per les empreses cata- lanes fabricants d’altres materials per a la construcció es va caracteritzar, com havia passat els darrers dos anys, per una evolució clarament desfavo- rable, com a conseqüència de la forta contracció de l’edificació, de la qual en té una clara dependència. El volum de negoci de la resta de subsectors dels materials de la cons- trucció va ser de 808 milions d’euros el 2012, el 40% de la xifra de negoci del conjunt del sector, la resta l’aporten el ciment i el formigó (un 18 i 41% res- pectivament). preus de venda, tot i que també va incidir en un sentit similar una de les singularitats que caracteritzen aquest subsector, que consisteix en què, en ocasions, els clients es poden conver- tir en competència, ja que per a obres d’una dimensió important, les grans firmes constructores munten la seva pròpia planta de producció de formigó. Aquest fenomen, però, anirà desapareixent en els propers anys ja que la caiguda prevista en l’obra pública és de tal dimensió que no es preveuen grans obres. L’any 2011, els preus del formigó es van estabilitzar i, el 2012, seguint amb la tònica de 2010, van tornar a baixar lleugerament, un 0,7% a Espanya i un 0,3% a Catalunya, mostrant, una ve- gada més, la falta de dinamisme del mercat domèstic. Pel que fa als costos de producció de formigó, es pot estimar, a l’igual que el 2011, que van augmentar en con- junt, ja que els preus de tots els com- ponents van augmentar clarament durant el 2012, tant el ciment com l’electricitat i el transport, com a resul- tat de la tendència a l’alça del preu dels combustibles. La marxa desfavorable del subsector durant els últims tres anys ha tingut una inevitable repercussió en l’ocupació. En la fabricació de formi- gó hi intervenen principalment dos tipus de treballadors: els directes, que treballen a les pròpies plantes de fa- bricació de formigó, i els indirectes, bàsicament transportistes. És en aquest darrer segment, en el que la majoria de treballadors són autò- noms, en el qual ha tingut més inci- dència la baixada de la producció Producció anual de formigó a Catalunya Milions de m3 Font: ANEFHOP 10,9 12,4 12,6 12,8 13,5 14,9 15,4 11,3 8,6 6,7 5,2 4,0 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 178 d’algunes empreses o de canvi de propietat. Pel que fa a la nova organització industrial, la unitat productiva de l’empresa de prefabricats de formigó, Hormipresa, va ser adquirida per l’empresari uruguaià Jorge Tornini, antic propietari de Taurus. Tornini, que va adquirir per prop de 2 milions d’euros la marca, els equips i la fàbri- ca d’El Pla de Santa Maria (Alt Camp), preveu rellançar l’empresa per situar les vendes en 20 milions d’euros, centrant-se en la construcció de cases unifamiliars, segment en el qual Hormipresa era líder nacional ja que obria la possibilitat de construir habitatges a un preu baix i un temps rècord de 6 mesos. D’altra banda, pel que fa també al sector del formigó, la companyia Gamesa, dedicada a la fabricació de turbines eòliques, va instal·lar, du- rant el 2012, 6 aerogeneradors al parc de Passanant (Conca de Barberà), 2 d’ells amb columnes de formigó en- lloc de ferro, que és l’habitual. El mo- tiu de la introducció del formigó en substitució del ferro és que el primer té un preu menys fluctuant i, per tant, permet l’ajust inicial en els pressupos- tos. D’altra banda, Lafarge Espanya va anunciar que la seva mòlta de ciment a Tarragona, Ciments Esfera, deixarà de fabricar aquest producte i es con- vertirà de manera transitòria en un centre de distribució. En aquest sentit, i un 36,3% respectivament. La caigu- da en les importacions va ser degu- da, principalment, als productes cerà- mics i de la pedra ornamental, que van caure un 89% i un 44% respectiva- ment. En termes monetaris, els majors decreixements van ser per a les im- portacions de productes ceràmics i de terra cuita, el valor de les importa- cions dels quals va caure un 26%, mentre que l’any anterior havien cres- cut un 44% i també la caiguda de les importacions de pedra ornamental, que van caure un 32%. En tot cas, però, aquests dos sectors no suposen més del 3,3% del valor de les importa- cions de materials de la construcció. Pel que fa al 2012, les importacions de materials de la construcció van caure en tots els subsectors amb l’excepció del dels materials refractaris, que van ser els únics en què les importacions van créixer i ho van fer a un ritme molt important, un 30%. Esdeveniments empresa- rials Durant l’any 2012, els principals esde- veniments empresarials del sector han vingut marcats per, d’una banda, l’aposta per algunes empreses cons- tructores per la internacionalització i la recerca de nous mercats, sobretot pel que fa a l’obra pública, i, de l’altra, per l’anunci de tancament El valor de les exportacions de pro- ductes ceràmics refractaris, a diferèn- cia de 2011, en què havia augmentat un 33% respecte al 2010 degut a un increment notable dels preus, el 2012, tot i el creixement dels preus en major proporció, van caure un 6,6%. Cal dir, però, que el pes d’aquest producte dins del conjunt de les exportacions del sector de materials de la construc- ció és només d’un 8,6% en valor. Fins l’any 2011 el producte que més pes tenia en el sector exterior dels materials de la construcció era el ciment, amb una quota del 68,5% del volum de les exportacions totals del sector de materials de la construcció i, per contra, només suposava un 13,8% del valor. L’any 2012, el ciment guanya pes en valor (donat l’augment de preus) i passa a tenir un quota del 16,7% sobre el valor total dels materials de la construcció ex- portats. En aquest sentit, doncs, el subsector de més pes pel que fa al valor de les exportacions és el del vidre, que suposa un 33% del valor de les exportacions, que, fins i tot van augmentar durant el 2012 un 2,4%. Pel que fa a les importacions, l’any 2011 van caure tant en valor com en volum, malgrat que l’any 2010 havien crescut lleugerament. Tot i així, les caigudes del 2011, d’un 1,7% en valor i de més d’un 15% en volum no s’acosten, ni de bon tros, a les caigu- des dels anys 2008 i 2009 en què el valor de les importacions de materials de la construcció van caure un 57,8% Comerç exterior de materials de la construcció. Any 2012 Milers d’euros Variació 2011-2012 X M X M X M Vidre i productes de vidre 233.633 317.015 2,4% -11,3% 33,3% 56,0% Productes ceràmics refractaris 59.445 22.502 -6,6% 30,1% 8,5% 4,0% Productes ceràmics no refractaris i productes de terra cuita per a la construcció 58.876 10.523 -11,2% -29,6% 8,4% 1,9% Fabricació d'altres productes ceràmics 73.528 96.099 -5,9% -7,2% 10,5% 17,0% Ciment, calç i guix 116.916 6.519 20,9% -30,5% 16,7% 1,2% Elements de formigó, guix i ciment 77.987 27.898 -3,8% -24,4% 11,1% 4,9% Indústria de la pedra ornamental i per a la construcció 9.576 6.531 -42,4% -14,9% 1,4% 1,2% Altres productes minerals no metàl·lics 71.966 79.212 -11,5% -9,0% 10,3% 14,0% Total materials de la construcció 701.926 566.299 -1,4% -10,7% 100,0% 100,0% Nota: X = Exportacions M = Importacions Font: Base de dades ESTACOM (ICEX) Pes sobre el total
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 179 En l’àmbit immobiliari, l’empresa Gra- ells i Llonch ha firmat un acord amb el fons immobiliari britànic Europe Capi- tal per promoure un parc industrial i logístic a Romania. El parc pretén repetir l’èxit del 2004 quan va pro- moure un altre parc industrial al país en el què PIMC va impulsar un viver d’empreses catalanes. El Centre Tecnològic Ascamm, per la seva banda, va avançar en el procés de consolidació dels centres d’investigació privats a Catalunya i va absorbir iMat, que està especialitzat en tecnologies de la construcció i consolidarà, així, una plantilla de més de 170 persones, bàsicament investi- gadors. En l’àmbit de les associacions empre- sarials, des de la Cambra de Contrac- tistes d’Obres de Catalunya s’ha im- pulsat el Programa InnoCons durant 2012. A través d’aquest programa s’han posat les primeres bases per a l’impuls de la innovació al sector de la construcció mitjançant una xarxa de més de 300 professionals que desitgen compartir la seva experiència i conei- xements per a resoldre problemes tècnics mitjançant solucions innova- dores. El funcionament es basa en la innovació oberta (open innovation), la transparència i la col·laboració entre iguals. En aquesta xarxa s'inte- gren les diferents perspectives dels agents del sector, promotors, tècnics, fabricants, constructors generalistes i especialitzats, comunitat acadèmica i centres tecnològics. A més, l’enginyeria Abantia, a través de la seva filial Denion Control y Servi- cios, va guanyar el 2012 dos contrac- tes per un import de 24 milions d’euros a Mèxic per al desenvolupament d’enginyeria de detall, subministra- ment d’equips i construcció de diver- ses unitats de petroli i gas per a l’empresa Pemex. També en aquest 2012 un conjunt d’empreses s’han unit per poder afrontar amb més pes i més força els processos d’internacionalització. 16 pimes catalanes del sector de la construcció han aconseguit 2 con- tractes per 22 milions d’euros per re- cuperar una mesquita i la ciutadella d’Argel. El grup es denomina Gerca (Grup d’Empreses catalanes de reha- bilitació Catalunya-Algèria). La princi- pal constructora que forma part de Gerca és, una vegada més, Teyco. Constcat va iniciar els tràmits el 2012 per licitar obra pública a Colòmbia. L’associació catalana d’empreses constructores d’obra pública (Const- cat), que agrupa unes 20 companyi- es, van decidir crear un lobby i consti- tuir una empresa perquè els associats s’hi puguin unir per internacionalitzar- se i buscar algun altre mercat amb més possibilitats. Les empreses Àrids Roma, Vopih, constructora de Calaf, Pasquina i Construccions Caler van constituir Constructora Internacional, Constcat amb un capital social de 750.000 euros i avals de 6 milions. la instal·lació de Tarragona va fer ajustos de personal davant el deterio- rament del mercat, l'augment dels costos energètics i les males perspec- tives per a l’any 2013. La companyia va emmarcar la seva decisió en la caiguda del consum de ciment que acumula el país des de l’inici de la crisi econòmica el 2007. També ho atribueix a la "imparable pujada" del cost de l'electricitat, i a la proximitat de la seva mòlta de Tarragona amb les seves fàbriques de Montcada i Reixac (Barcelona) i Sagunt (Valèn- cia). Segons Lafarge, Cementos Esfe- ra reprendrà la seva activitat de fabri- cació de ciments quan la demanda i els costos que afronta la companyia ho permetin. Pel que fa la sector constructor, l’aposta per la internacionalització de les empreses catalanes va ser evident el 2012. Teyco ja va iniciar fa 2 anys la seva internacionalització amb vista a la caiguda del mercat local. Teyco, que factura al voltant dels 100 M€ i té uns 280 treballadors, va fer la primera aposta per Panamà i Xile on va obte- nir l’adjudicació de diferents ins- tal·lacions hospitalàries basades en el sistema TAS, basat en un procés indus- trialitzat de la construcció a partir d’estructures metàl·liques prefabrica- des que permet disminuir el preu de l’obra i els terminis de construcció. Teyco el 2012 va concentrar el 40% de la licitació a l’exterior i més del 30% de la facturació a la internacionalitza- ció. Durant 2012 els objectius eren obrir mercat a Llatinoamèrica (Xile i Panamà) i Àfrica (Algèria i Angola).
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 180 l’activitat del sector de la me- tal·lúrgia. En concret, el sector euro- peu de producció i primera transfor- mació del metall va registrar una cai- guda de l’activitat l’any 2012, després de dos anys de recuperació del crei- xement, però aquesta no va ser tan forta com la del 2009, el pitjor any de la crisi econòmica actual. Així, la pro- ducció industrial del sector a la Unió Europea va caure un 4,5% anual, des- prés d’haver crescut un 18,6% el 2010 i un 4,7% el 2011, però menys que el 2009, quan va disminuir gairebé un – 27%. Val a dir, que l’evolució de l’activitat ja va començar a caure el primer trimestre del 2012 i ho ha va fer ininterrompudament tots els trimestres de l’any, abans per tant de què la crisi del deute sobirà a Europa s’agreujés. Aquest agreujament, però, es va deixar notar a finals d’any, en què la caiguda de la producció del sector es va accentuar. El descens de la producció el 2012 es va donar a la majoria dels països de la UE-27, amb les excepcions de Letònia, Lituània, Turquia i Finlàndia. Les caigudes més fortes de l’activitat es van registrar a Croàcia, Estònia, Dinamarca i Mace- dònia. La caiguda de l’activitat va anar acompanyada de la de l’ocupació però aquesta darrera va ser més suau Evolució del sector el 2012 Internacional L’entorn de debilitament econòmic mundial, induït per l’agreujament de la crisi del deute sobirà a la zona euro a partir de l’estiu del 2012, va afectar Trets del sector El sector de producció i primera trans- formació de metalls es pot dividir en dos grans apartats, que són la me- tal·lúrgia fèrria i la metal·lúrgia no fèrria. La primera comprèn la produc- ció del ferro i de l’acer i la primera transformació d’aquests materials. Per la seva banda, la metal·lúrgia no fèrria està constituïda per les activitats de transformació de l’alumini, del coure i d’altres metalls no ferris. El sector de producció i primera trans- formació de metalls està estretament vinculat a les primeres matèries i, des del punt de vista de la demanda, esdevé el suport fonamental de la transformació metal·lúrgica, atès que una bona part dels productes inter- medis que utilitza aquesta última són fabricats per empreses de la branca. A conseqüència del gran nombre de demandants, la marxa de la produc- ció i primera transformació de metalls depèn de l’evolució de l’economia en general i, més específicament, de la marxa de les activitats industrials, tant relatives a béns de consum – mitjançant branques com per exem- ple l’automoció– com a béns d’inversió –com ara la construcció de béns d’equipament– o a la construc- ció. 3.13. Producció i primera transformació de metalls (ferris i no ferris) El 2012 va ser el segon any consecutiu de descens de l’activitat del sector a Catalunya, mentre que a Espanya i a la Unió Europea va ser el primer. Tanmateix, la caiguda de la producció a Catalunya fou inferior a la registrada a Espanya: –6,5% i –8,5%, respectivament. Cal assenya- lar que les exportacions van perdre impuls però van créixer, un resultat positiu en un context internacional d’alentiment del comerç mundial, i en especial, el de la UE, principal client del sector català. L’ocupació va continuar caient, per cinquè any consecutiu, tot i que de forma més moderada que la de l’any precedent. Els preus industrials del sector català van caure el 2012, després de dos anys d’increments notables Variables Evolució l’any 2012 Producció - Ocupació - Preus - Exportacions + Importacions - - Metal·lúrgia fèrria Producció de ferro i acer Siderúrgia (fabricació de ferro colat en forma de lingots a partir de minerals i mitjançant alts forns). Acereria (producció d’acer mitjançant forns elèctrics, a partir de ferro colat o bé de ferralla). Primera transformació de ferro i acer Fosa (obtenció de peces a partir de la fosa de la primera matèria i la utilització de motlles). Forja (fabricació de productes a partir de desbastos o de laminats procedents d’acereries, mitjançant tècniques de deformació). Sinterització (fabricació de productes a partir de pólvores me- tàl·liques i en una sola fase, mitjançant motlles i sense manipulació posterior). Metal·lúrgia no fèrria Alumini. Coure. Altres metalls no ferris (zinc, plom, etc.). Classificació del sector de producció i primera transforma- ció de metalls (ferris i no ferris)
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 181 un procés continu de reestructuració mundial, motivat, entre altres factors, per una reducció en el consum –a causa de l’aparició de productes substitutius i de l’augment de la quali- tat dels béns–, per un increment de la competència en els mercats interna- cionals –sobretot, de països en vies de desenvolupament i de països de l’est d’Europa–, i pels canvis tecnològics en els sectors consumidors –que es resumeixen en un menor consum de productes de ferro i d’acer. Aquest procés ha provocat, en el cas de la fosa i de la forja, un descens de la seva importància en termes de pro- ducció i d’ocupació, amb indepen- dència del cicle conjuntural. Pa- ral·lelament, s’ha de destacar el pro- cés de concentració de l’activitat que ha caracteritzat la producció d’acer a escala internacional, encap- çalat per grups com Arcelor Mittal. La recaiguda de l’activitat va fer que els preus industrials també caiguéssin l’any 2012, arrosegats per la feblesa de la demanda. La disminució d’aquests va ser d’un 3,5% anual, després de dos anys de creixement — d’un 12,4% i d’un 9,8% el 2010 i el 2011, respectivament—; si bé la cai- guda del 2012, com en el cas de l’activitat i l’ocupació, no va ser tan intensa com la del 2009, quan va ser del -14,7%. El descens dels preus del sector va ser generalitzat als estats membres de la Unió Europea, amb poques excepcions, i en els països on van créixer, ho van fer a un ritme su- au. Com és tradicional, en l’evolució del sector s’ha de diferenciar entre els dos apartats que el configuren. D’una banda, la metal·lúrgia fèrria, que en els últims temps ha estat immersa en que la de la producció, d’un –1,4% el 2012, deixant enrere el moderat crei- xement del 2011 (d’un 1%). Aquesta caiguda al conjunt de la UE va ser moderada perquè a alguns països es van registrar creixements de l’ocupació, que van compensar els descensos d’altres, és el cas de països com Lituània i Letònia, on l’activitat va créixer afavorint la creació de llocs de treball. També cal esmentar que l’impacte de la crisi actual ha fet que el sector de producció i primera trans- formació del metall europeu hagi patit reduccions notables de l’ocupació (d’un –8,4% el 2009 i d‘un –5,4% el 2010), però aquest ja patia una destrucció d’ocupació des de l’any 1999, que és el primer any per al qual es disposa d’informació: entre el 1999 i el 2008 ho va fer a un ritme mit- jà d’un -2%. El sector de la producció i primera transformació de metalls té una llarga tradició a Catalunya. El seu origen es remunta als segles XIII, XIV i XV, amb el naixement i el desenvolupament d’una tècnica genuïnament catala- na per a l’obtenció del ferro a partir de mineral dels Pirineus –la farga catalana. Aquest material constituïa la primera matèria per als processos de transformació posteriors, que es van dinamitzar al Principat sobretot amb els inicis de la industrialització i durant el segle XIX. El sector català està format per 228 empreses el 2012, el 20,1% del conjunt del sector a Espanya. Les branques que formen part de la producció i primera transforma- ció del ferro i de l’acer –la metal·lúrgia fèrria– suposen conjuntament a l’entorn del 50% del conjunt del sector, per volum de negoci, en el qual destaquen les acereri- es i la fosa. En el segment de la siderúrgia, s’ha d’apuntar que Catalunya no disposa de cap ins- tal·lació, a causa de la manca de primeres matèries. Per la seva banda, les acereries han tingut tradicional- ment una certa rellevància al Principat. Tanmateix, van experimentar una forta reestructuració durant els anys vuitanta en el marc del Pla de Reconversió de l’Acer Comú, procés que es va estendre fins al començament de la dècada dels noranta. Actualment, en aquest segment només opera a Catalunya l’empresa Compa- ñía Española de Laminación (CELSA), que compta amb dues plantes productives (Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca) i fabrica transformats d’acer per a la construc- ció (barres corrugades, platines, perfils, fils de màquina, etc.). En l’especialitat de la fosa, Catalunya concentra el 19% de les empreses a Espanya, entre les quals desta- quen les que operen en l’àmbit de la fosa de ferro, ma- joritàriament abocades a la indústria de l’automoció. En el segment de la forja, l’activitat del Principat és poc significativa. Pel que fa a la sinterització, més de la mei- tat de la producció espanyola –integrada per mitja dotzena d’empreses– es localitza a Catalunya, on s’ubiquen les dues principals firmes fabricants. Per la seva banda, les activitats que configuren la me- tal·lúrgia no fèrria suposen l’altre 50% del volum de ne- goci total del sector català de producció i primera transformació de metalls. El principal segment és el de l’alumini i les seves manufactures, seguit del coure. La resta d’especialitats tenen un reduït pes específic al Principat. El teixit empresarial és constituït, fonamental- ment, per firmes de petita i mitjana dimensió, que ope- ren sobretot en activitats transformadores, fabricants de productes intermedis o acabats, mitjançant tècniques com, per exemple, la fosa, la injecció o l’extrusió. El sector a Catalunya Pes específic del sector a Catalunya. 2011 VAB del sector / VAB del conjunt de la indústria (2011) 1,4% Ocupació del sector / Ocupació del conjunt de la indústria (2012) 2,3% Volum de negoci del sector a Catalunya s/ total Espanya (2011) 13,0% Ocupació del sector a Catalunya s/total sector Espanya (2012) 12,6% Font: estimació pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalu- nya (IDESCAT), Departament d’Empresa i Ocupació i l’Instituto Nacional de Estadística (INE) Exportacions del sector / Exportacions del conjunt de l’economia (2012) 3,9% Nombre d’empreses sobre el total del sector a Espanya (2012) 20,1%
    • Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 182 matèries i productes semielaborats també va perdre impuls el 2012 i es va allunyar de l’elevat augment del 2010. Els costos financers, en canvi, van créixer notablement, només lleu- gerament per sota de l’any 2011, però a distància de l’increment regis- trat el 2008. El comerç amb l‘estranger es va veu- re afectat pel debilitament econòmic a Europa i l’alentiment de l’economia mundial, que va provocar la pérdua d’impuls del comerç global i, per tant, també de les exportacions del sector català de producció i primera trans- formació del metall, especialment de les dirigides a la UE, principal client, on van més de dos terços de les vendes a l’estranger. Així, l’any 2012 les expor- tacions del sector català van pujar a 2.270 milions d’euros, xifra que suposà una desacceleració intensa del seu creixement, que es va situar en un 3,3%, en valor, després de vuit anys d’augments a taxes de dos dígits, a excepció del 2009, l’any de l’impacte més fort de la crisi, en què es van desplomar. Les importacions, molt lligades a l’evolució de les exportaci- ons i afectades també per l’atonia de la demanda domèstica, van ser de 2.263 milions d’euros, xifra que implicà un retrocés d’un 14,4%, en valor, des- prés de dos anys de creixements su- periors al 20%. Aquesta evolució va fer que es registrés un superàvit comerci- al l’any 2012 —en superar el valor de les exportacions el de les importaci- ons—, per primera vegada des de què es disposa d’aquesta informació, això és, des de l’any 1994. Aquest superàvit va ser de 6,5 milions d’euros. Les exportacions de la metal·lúrgia férria van tenir un comportament amb 220 empreses el 2012. Això supo- sà un descens del nombre d’empre- ses, en aquest cas, per tercer any consecutiu, que a més es va tornar a intensificar fins a un -6,9% l’any 2012, després d’un –6,5% l’any 2011 i un – 2,6% l’any 2010; superant també el descens registrat a Espanya el 2