1. Hola, em dic Judit i ara us explicaré una història que em van contar quan
era un nadó.
Era una nit molt fosca, com la pell d’una mosca, una encantadora nena
anomenada Laia estava dormint, com tothom; va tenir un somni no gaire
agradable, més ben dit horrorós, horrible...
A l’endemà la Laia va explicar tot el que havia somiat als seus millors
amics i els va dir:
-Gerard, Maria, Oriol, Ariadna, aquesta nit he tingut un somni
desagradable, hi havia guerres, aquí, al nostre poble!!!
-“Vlle” és un somni, ja sabeu que els somnis no poden passar de veritat,
oi?- va dir l’Oriol.
-Però aquest sí que pot passar!-Va dir la Maria.
-I si ens passa?
-Ho em d’evitar!!!-vam dir tots plegats.
Des de llavors, es van dedicar a dir a tots els que es trobaven pel camí:
-No féssiu mal!
-Sabeu el que ens podria passar?
-Intenteu que hi hagi pau!
Fins i tot ho van dir als seus companys i companyes de classe:
-També pot començar la guerra, quan ens insultem, quan ens barallem