• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
T  8 sector prim. europa i espanya
 

T 8 sector prim. europa i espanya

on

  • 502 views

Presentació del tema 8, el sector primari a la Unió Europea, Espanya i la C. Valenciana.

Presentació del tema 8, el sector primari a la Unió Europea, Espanya i la C. Valenciana.

Statistics

Views

Total Views
502
Views on SlideShare
502
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
5
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    T  8 sector prim. europa i espanya T 8 sector prim. europa i espanya Presentation Transcript

    • EL SECTOR PRIMARI A EUROPA I A ESPANYA TEMA 8 3r ESO Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • EL SECTOR PRIMARI A EUROPA Al sector primari en la UnióEl sector primari europeu aporta un Europea treballen entre un 5 ipercentatge reduït en el conjunt de un 7% de la poblaciól’economia (3% del PIB) activa, sent les diferènciesA Europa, per raons històriques conviuen regionals molt marcades:petites propietats (minifundis) amb altres - R. Unit = 2,1%grans (latifundis). - Grècia = 20%Es dona una escassa especialització delsconreus i la ramaderia té un importantpaper.Podem distingir tres grans àrees:1. Països mediterranis: conreu de cereals, vinya, olivera i fruiters.2. Països de centre Europa: planes dedicades al conreu de blat i remolatxa sucrera.3. Països atlàntics: pastures, ramaderia molt tecnificada, conreus de farratge. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • 1 2 3 4Holanda, Alemanya, Irlanda,Espanya? Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • LA UNIÓ EUROPEA I LA P.A.C. (POLÍTICAAGRÀRIA COMUNITÀRIA)La PAC neix als anys 60 i els seus objectius són :1. Afavorir l’autoconsum dins la UE2. Augmentar la producció i modernitzar les explotacions, assolint una major productivitat3. Millorar i igualar les rendes dels agricultors a les d’altres treballadors4. Estabilitzar els mercats5. Garantir els recursos alimentaris, a preus raonables6. Augmentar la superfície de les explotacions Tots aquests objectius són7. Aconseguir una major especialització dels països articulats pel FEOGA (Fons (més rendabilitat) europeu d’orientació i garantia agrària), organisme que gestiona els pressupostos de la PAC i representa el 65% de les despeses de la UE. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • L’EVOLUCIÓ DE LA P.A.C.Anys 80 : actuacions orientadescap una racionalització delsexcedents agraris (llet, cereals,carn de boví..) establint unesquotes de producció.A partir de 1992, el Tractat de laUnió determinaria nous objectiusen el sector primari:• Jubilació anticipadad’agricultors.• Potenciació de mètodes deproducció respectuosos amb elmedi ambient.• Mesures de protecció del’entorn i reforestació. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • En l’actualitat, les polítiques europees en el sector primari són:•Preus mínims d’intervenció. Afecta el 70% de la producció agrícola europea.La UE assegura al camperol la compra d’unes quantitats fixes de producte auns preus mínims.•Protecció davant la competència exterior. Afecta el 25% de la producció. Estracta de protegir els productes interiors gravant els productes estrangers ambaranzels•Ajudes complementàries: Crèdits o condicions especials a regions ambdificultats per poder oferir preus competitius. Actualment hi ha dificultats de repartiment de les ajudes, degut a l’entrada de molts països de l’antiga Europa de l’Est Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • EL SECTOR PRIMARI A ESPANYA La integració d’Espanya en la CEE (hui Unió Europea) va tenir una gran influència en l’economia del país, ja que la UE, a través de les polítiques comunitàries (agrícola, pesquera, industrial, comercial, etc.), influeix decisivament en tots els sectors econòmics espanyols. Així mateix, Espanya rep ajudes econòmiques o ingressos procedents dels fons estructurals de la Unió Europea destinats a la construcció d’infraestructures, el foment del desenvolupament rural, etcètera. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • Espanya té una agricultura moderna o de mercatcaracteritzada pels trets següents: Predomini dels cultius intensius, afavorit perl’ampliació del regadiu i l’escassa utilització delguaret.Ús de noves tecnologies:fertilitzants iplaguicides, selecció de llavors i nous sistemes decultiu (arenaments, hivernacles…).Especialització dels cultius per regions. Així, ellitoral d’Almeria s’ha especialitzat en cultiushortofructícoles d’hivernacle. Recursos humans més qualificats i rejovenimentdels treballadors agrícoles gràcies a la immigració. Utilització de cultius destinats a l’exportació i a laindústria alimentària. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • Tanmateix, l’agricultura espanyola actual s’enfrontaa alguns problemes i reptes, entre els qualsdestaquen:L’abandó de l’activitat agrària en nombroses àreesde l’interior d’Espanya.La pervivència en moltes zones de sistemestradicionals de regadiu, que consumeixen moltaaigua.El compliment de les condicions que exigeix la UnióEuropea per a concedir ajudes a l’agricultura. Entreaquestes hi ha el respecte al medi ambient i elmanteniment de les terres en bon estat. Les dificultats d’alguns productes (cotó, raïm detaula…) per a competir en els mercatsinternacionals amb les produccions d’uns altrespaïsos.La demanda de sòl rural per a altres activitats mésrendibles: segones residències, centres comercials,etcètera. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • ELS PAISATGES AGRARIS ESPANYOLS Gràcia Jiménez IES Sant Vicent INFORMACIÓ GRÀFICA
    • USOS DEL SÒLGràcia Jiménez IES Sant Vicent INFORMACIÓ GRÀFICA
    • PRINCIPALS CULTIUS Cultius de secà Ocupen la major part de les terres cultivades (81,2 %). S’estenen sobretot per l’interior peninsular: ambdues Castelles, Aragó i Extremadura. Hi predomina el monocultiu extensiu de baix rendiment. Els cultius principals són: Cereals: destaquen, entre altres, el blat, l’ordi, la civada i el ségol. Lleguminoses (cigrons, fesols, llentilles, faves…), es cultiven en rotació amb els cereals. La seua producció, que estava en retrocés, s’ha recuperat els últims anys gràcies a les ajudes de la Unió Europea. Olivera. La superfície d’oliverar més gran correspon a Andalusia (Jaén, Còrdova i Sevilla), seguida per Castellala Manxa, Extremadura i Catalunya. Els rendiments han millorat a pesar de l’escassa mecanització de les faenes agrícoles. Vinya. La superfície cultivada més gran correspon a Castella-la Manxa, seguida de la Rioja, Jerez, Castella i Lleó, Utiel-Requena i la Tierra de Barros. Encara que la superfície cultivada ha descendit durant l’última dècada, la productivitat ha augmentat. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • Cultius de regadiuL’extensió de les terres de regadiu (18,8 % de la superfície cultivada) és inferior a les desecà, però aquests cultius aporten la major part de la producció i de la renda agrícola. Eslocalitzen a les planes fèrtils dels rius, al litoral mediterrani i a les Canàries.Destaquen els següents: Fruites i hortalisses. Són cultius intensius d’alta rendibilitat destinats a l’exportació i a laindústria alimentària.Les hortalisses (tomaques, lletugues, pebreres…) són molt importants a la costamediterrània (València, Múrcia i Almeria).Entre els fruiters, els cítrics es concentren a la C. Valenciana, a Andalusia i a Múrcia;altres fruiters (bresquilles, pomes…) s’estenen, sobretot, per Andalusia, la C. Valenciana,la vall de l’Ebre i Catalunya. A les Canàries destaca el cultiu del plàtan. Cultius industrials. El gira-sol, el cotó, el tabac i la remolatxa sucrera es cultiven sobretotal centre i al sud de la península. Cultius farratgers . La dacsa i la remolatxa són més abundants al nord peninsular. Arròs. Es cultiva, sobretot a Andalusia, Extremadura, Catalunya i a la C.Valenciana. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • 1 2 3 4 5 6Tabac, cotó, remolatxa, dacsa, arròs, lli? Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • La ramaderiaLa ramaderia a Espanya presentaels trets següents:• Hi ha nombroses explotacionsramaderes intensives. El bestiarestà estabulat i la producció esdestina a la indústria alimentària.Els animals s’alimenten ambpinsos i algunes tasques s’hanmecanitzat, la qual cosa ha donatlloc a un gran augment de laproductivitat.•La introducció d’espècies estrangeres per a Ramat transhumant passant per davant de les muralles d’Àvila.millorar la cabanya ramadera va provocar ladisminució de les races autòctones.• L’especialització de la producció (carn, llet, ous…). Entre els problemes que ha patit laramaderia espanyola hi ha malalties com la pestaporcina i l’anomenat mal de les vaques boges, aixícom la necessitat d’importar pinsos per als animalsa causa de la producció nacional insuficient. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • Actualment conviuen a Espanya dos sistemes ramaders:Tradicional extensiuEstà en decadència en moltes àrees. Destaquen: Bestiar boví: al nord d’Espanya , destinat ala producció de carn i de llet. Bestiar oví: en pastius de l’interior peninsular i esdedica a la producció de llet, formatge, carn i llana. Bestiar porcí: És característic de les deveses de l’oest dela península, on destaca el porc ibèric. Bestiar caprí. És propi de zones àrides i muntanyosesdel sud Modern intensiu Hi destaquen dos tipus de bestiar: Bestiar porcí: animals destinats a la producció de carn; es localitzan a Catalunya i Aragó, i altres zones mediterrànies (Castelló,Múrcia) i algunes de l’interior (Segòvia i Toledo). Bestiar avícola: cria de pollastres, gallines i indians per a la producció de carn i d’ous. Es localitza, sobretot, a Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Catalunya i Andalusia, encara que s’estén per tot Espanya. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • UN POC D’HISTÒRIA SOBRE LA RAMADERIA...Com a criadors originals de la raça dovella merina, de llana fina, quehistòricament ha dominat el comerç de la llana, els espanyols obtinguerengrans riqueses. Els fons provinents del comerç de la llana finançarennotablement els monarques espanyols i per consegüent els viatges al NouMón. La potent Mesta (el nom complet del qual era Honrado Concejo de laMesta) fou una corporació de ramaders ovins pertanyents principalmentals rics mercaders dEspanya, al clergat i a la noblesa que controlava elsramats dovelles merines. Al segle XVII, la Mesta posseïa més de dosmilions dovelles merines. Els ramats de la Mesta seguien un patró estacional de transhumància a través dEspanya. A la primavera abandonaven els pasts dhivern a Extremadura i Andalusia per pasturar als pasts destiu a Castella, per després tornar al sud a la tardor. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • L’explotació forestal La superfície forestal ocupa el 52,2 % d’Espanya, si bé els arbres només representen el 22 % d’aqueixa superfície. Els més nombrosos són les coníferes, seguits d’alzines, roures, faigs, castanyers… Els productes principals que s’obtenen dels arbres són la fusta, sobretot procedent de les coníferes, el suro i la resina. Altres productes forestals són l’espart, les plantes aromàtiques i medicinals, i els fruits silvestres (castanyes, bellotes…).Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • 1 2 21 Roure, faig, pi, 3 alzina, castany...? 4 3 4 5 5 Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • L’anisakisLa pesca L’anisakis és un paràsit que potÉs una activitat econòmica important a trobar-se en el peix i provocarEspanya. S’hi diferencien dues alteracions digestives igrans regions pesqueres: reaccions al·lèrgiques, Regió atlàntica. Les espècies més destacades a vegades greus. Per a evitarsón la tonyina, el lluç, la sardina, l’anxova, el aquests problemes, cal seguirllucet, el peix espasa i el rap. aquestes indicacions: Regió mediterrània. Les espècies principals Si es menja el peix cru o quasisón l’anxova, la sardina, cru,cal congelar-lo prèviamentel sorell i la cavalla. a una temperatura de 20 °C o inferior durant 24 hores com a mínim. Abans de consumir-los, s’han de congelar també els aladrocs en vinagre i els peixos en escabetx, el peix marinat, els peixos crus en salmorra, com els arengs, i els peixos fumats en fred, com el salmó. www.aesan.msc.es/aesa (Adaptacio) Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • Problemes de la pesca a Espanya:• L’esgotament dels caladors nacionals.• La limitació de les captures als caladors exteriors.•L’antiguitat de la flota pesquera. Aquests problemes han fet necessària la reconversió de l’activitatpesquera. Entre les mesures adoptades destaquen:• La modernització de la flota, amb la renovació dels vaixells i la reducció del nombred’embarcacions.• La creació d’empreses pesqueres mixtes amb altres països (Argentina,Senegal, Marroc…).• Les ajudes a les zones més afectades per la reconversió pesquera.• El desenvolupament de l’aqüicultura. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • INFORMACIÓ GRÀFICA Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • Evolució de la població rural INFORMACIÓ GRÀFICA Nivell d’estudis al medi rural Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • INFORMACIÓ GRÀFICA Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • PAÍS VALENCIÀ Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • SECTOR PRIMARI A LA C. VALENCIANA Lestructura agrària del País Valencià EL SECTOR PRIMARI VALENCIÀ OCUPA AL és determinada, en bona part, per 3’3% DE LA POBLACIÓ ACTIVA I APORTA laigua. A grans trets hom pot EL 2’1% DEL PIB (2009) diferenciar dues grans zones agràries dins el País Valencià, que vénen Per les condicions naturals, relleu i definides per dos tipus diferents clima, es diferencies dues zones: , dactivitat agrícola: el secà i el regadiu L’interior, d’hiverns més freds i menys disponibilitat d’aigua dedicat a un secà arbori (oliveres, ametllers) i El les planes del litoral, de clima més suau i aigua de reg més abundant, dedicada a cítrics, altres fruites i hortalisses. Podem dir que l’agricultura es caracteritza pel predomini dels cultius arboris i per destinar-se una part dels seus productes a l’exportació. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • SECTOR PRIMARI A LA C. VALENCIANA Els principals cultius de secà són la vinya (en la producció de raïm de taula destaca la vall del Vinalopó, i en el raïm per a l’elaboració del vi, la zona d’Utiel-Requena), l’ametler (arbre de secà més difós a la Comunitat), l’olivera (les principals zones olivereres són el Baix Maestrat, la vall mitjana del Palància, la Canal de Navarrés i les valls d’Alcoi i de l’Alt Vinalopó), el garrofer (la seua producció ha disminuït molt) i els cereals (poca superfície cultivada) Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • SECTOR PRIMARI A LA C. VALENCIANAEls cultius de regadiu són els mésrendibles.Destaquen els cítrics, que es localitzen a lafranja costanera; les hortalisses, que escultiven, sobretot, a les comarques del’Horta (València), el Baix Vinalopó i elBaix Segura (Alacant), i l’arròs, que escultiva a la Ribera del Xúquer i als margesde l’Albufera de València. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • SECTOR PRIMARI A LA C. VALENCIANAGràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • SECTOR PRIMARI A LA C. VALENCIANA L’agricultura valenciana ha d’encarar-se amb diversos problemes: •la poca grandària de les explotacions • fenòmens meteorològics adversos (inundacions, sequeres…) • malalties que afecten els cultius (com ara els virus de la tristesa, o el minador, que fan malbé els cítrics) • l’escassetat i carestia de l’aigua • la competència comercial amb productes d’altres països (ametles de Califòrnia). Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • SECTOR PRIMARI A LA C. VALENCIANALa pescaÉs una activitatsecundària, amb bancspobres i molt esgotats.La flota és artesanal icostanera, petita i familiar.S’ha reduit el nombre devaixells, de captures i deports molt.Entre les tècniques mésemprades hi hal’encerclament.Les principals espèciescapturades són lasardina, el llucet, elmoll, el sorell i el polp. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
    • L’explotacióforestalTé una significacióescassa, ja que elsarbres predominants(pi blanc, entre altres)resulten pocapropiats per aobtenir-ne fusta dequalitat. Els incendishan fet minvar elbosc autòcton decarrasques i savines,a favor dels pins. La Tinença de Benifassà Gràcia Jiménez IES Sant Vicent