Segona part del tema Els espais del sector terciari o serveis.

1. GEOGRAFIA : 2n DE BATXILLERAT
TEMA 8
ELS ESPAIS DEL SECTOR TERCIARI (2)
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

2. EL COMERÇ Conjunt d'activitats de compra i venda, i de bescanvi
de productes naturals o industrials amb l'objectiu de
És un fenomen
connectar la producció amb el consum o la inversió.
complex que indica
el dinamisme
econòmic d'un país.
Tipus de comerç.
Podem fer diferents classificacions, com ara:
•comerç al detall, relatiu a volums petits de productes d'ús immediat.
•comerç a l'engròs, consistent en l'intercanvi de productes en grans quantitats.
Més important és la distinció entre:
•comerç d'importació (compra de productes estrangers per part d'un estat)
•comerç d'exportació, (venda de productes nacionals a l'estranger)
Ambdós tipus de comerç pertanyen tant al comerç exterior com a
l'internacional i es contraposen al comerç interior, d'acord amb la distinció
fonamental establerta en economia política.
comerç exterior, correspon a les transaccions d'un estat amb uns altres.
comerç interior, és efectuat entre els diversos centres productius d'un mateix estat.
comerç internacional analitza els intercanvis comercials entre dos o més estats.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

3. El comerç interior : EL COMERÇ
Les seues principals característiques són:
- Localització: depèn del sistema de transports, mercat i poder
adquisitiu; el que fa que siga una activitat més important a les
àrees més dinàmiques ( Madrid, Catalunya o País Basc) i de menor
importància a d’altres (Extremadura, Castella-la Manxa i Canàries)
– Estructura: en els últims anys s'ha experimentat una autèntica
revolució comercial
als canals de distribució s'ha reduït el nombre
d'intermediaris
s'ha incrementat la capacitat de compra (major renda),
s'ha diversificat l'oferta i ha disminuït la freqüència de
compra (incorporació de la dona al treball i millors sistemes de
conservació)
s'ha generalitzat la venda en autoservei
els equipaments han millorat (ordinadors, registradors de
codis de barres, datàfons…
i en la forma de pagament (targetes i el moneder
electrònic.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

4. Segons la seua tipologia, trobem comerç EL COMERÇ
a l'engròs o majorista en les àrees de major
producció i consum (Catalunya, Andalusia,
Comunitat Valenciana i Madrid) i comerç al
detall o de venda directa al consumidor.
Dins del comerç minorista, al seu torn, cal
distingir entre el petit comerç tradicional i les
grans superfícies comercials.
El petit comerç tradicional es dona a
locals xicotets, dirigits per empresaris
individuals, amb escàs personal i en ocasions
amb equipaments antiquats.
Entre els seus avantatges està el tracte
personalitzat, una accessibilitat immediata i
garanteix el proveïment a aquelles persones
sense automòbil.
La seua situació és crítica, al no poder
competir amb les grans superfícies.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

5. Entre les grans superfícies comercials
també podem distingir entre tradicionals i
noves.
les tradicionals són
*Mercats de proveïment (punts de venda
d'alimentació agrupats en un edifici),
naixen al segle XIX i els gestionen
ajuntaments o empreses concessionàries;
*Magatzems populars, amb oferta
heterogènia i gamma limitada de
productes, van sorgir a meitat del s. XX i
avui dia pràcticament han desaparegut
(ex. Simago);
* Magatzems de mobles, que per
necessitar molt d’espai se situen als afores
de les ciutats, normalment al costat de les
principals carreteres.
EL COMERÇ Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

6. Noves formes comercials: EL COMERÇ
*Supermercat o súper, establiment comercial urbà que ven
béns de consum en sistema d'autoservei (aliments, roba, articles
d'higiene, perfumeria i neteja). Molts pertanyen a cadenes. Per a donar
baix preu i obtindre beneficis, intenten contrarestar el baix marge de
guanys amb un alt volum de vendes.
Per la seua grandària, els supermercats es divideixen en: mitjans (de 400
a 1.500 m²) i grans (1.500 a 2.500 m²). Cadenes valencianes com Mas y
Mas o Mercadona són exemple de les dues possibilitats.
*Hipermercats: establiments minoristes de més de 2.500 m2.
Més d'1/3 del volum total de vendes es destina a l'alimentació, encara
que també es ven roba, calçat, etc… les cadenes franceses Carrefour o
Alcampo són una mostra.
*Grans magatzems: establiments minoristes amb una
superfície mínima de venda de més de 3.000 m2. Els productes es
distribueixen en seccions: roba, calçat, llar, aliments... Ex.: El Corte
Inglés.
*Centres comercials: són conjunts d'establiments que
s'alberguen en edificis entre 3.000 i 10.000 m2 o més, en ocasions
inclouen llocs d'oci; poden estar en la ciutat o en la perifèria; solen
comptar amb un hipermercat i la compra suposa un acte social i d'oci
compartit familiar. Ex.: Plazamar, Puerta Alicante o Gran Vía.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

7. EL COMERÇ
El comerç està considerat com la segona
activitat econòmica més important
d’Espanya, per darrere del turisme
Índex de Comerç al detall (ICM). Base 2005
Desembre 2012. Dades provisionals
La taxa anual de l'Índex General
del Comerç Minorista a preus constants se
situa en el 10,2%, enfront de el 7,8% de
novembre .
L'any 2012, les vendes del sector
minorista descendeixen un 6,8% respecte
a l'any 2011
http://www.ine.es/daco/daco42/daco4215/ccm1212.pdf
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

8. EL COMERÇ
La política comercial es basa en el Pla de
Modernització del Comerç Interior, que té com a
objectiu l’augment de la competitivitat del comerç
minorista, millorant la qualificació professional i el
cooperativisme o fomentant la innovació tecnològica
i de gestió.
D'altra banda, la Llei de Comerç Minorista regula la
garantia post-venda, les rebaixes i vendes especials i
liberalitza els horaris d'obertura i tancament, encara
que en aquest aspecte les comunitats autònomes
també tenen competències.
Comenta aquesta notícia relativa al
PGOU d’Alacant, que autoritzarà més
comerços.
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/02/15/valen
cia/1360949382_286351.html
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

9. El comerç exterior: EL COMERÇ
És l'intercanvi de productes i serveis d'Espanya amb la resta del món.
L'exportació és la venda a l'estranger i la importació és la compra a
l'estranger; aquests intercanvis s'anoten en la balança de pagaments, que
anota les transaccions amb la resta del món i tradicionalment és deficitària en
el nostre país.
Exportacions: han perdut importància els productes del sector primari enfront
dels béns industrials semielaborats (ferro, acer i derivats de la indústria
química), d'equip (maquinària), vehicles i béns de consum (confecció i calçat).
Importacions: amb diferència, destaquen els productes energètics, seguits dels
industrials i els agraris..
El compte corrent, és el més
Les transaccions del nostre país important i es subdivideix en
amb la resta del món, s’anoten en quatre sub-balances:
tres comptes: Balança comercial
El compte corrent Balança de serveis
El compte de capital Balança de rendes
El compte financer Balança de transferències
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

10. EL COMERÇ
Les àrees del comerç exterior van canviar
després de la incorporació a la UE, que és la
principal importadora i a ella es destinen la
majoria de les exportacions; el saldo és
negatiu per a Espanya, igual que amb la resta
del món, excepte en el cas d'Amèrica Llatina.
La política comercial ve determinada per les
directrius de la UE (lliure circulació de
persones, mercaderies, capitals i serveis) i els
acords subscrits amb l'OMC (Organització
Mundial de Comerç), tals com la rebaixa dels
aranzels per als productes agraris i industrials
dels països del Tercer Món. A nivell nacional,
es tracta d'afavorir les exportacions a través
de fires, exposicions i viatges institucionals;
informació a les empreses d'oportunitats en
l'estranger; concessió de crèdits per a establir
xarxes comercials en l'exterior, plans de
formació, etc
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

11. EL COMERÇ
Com es pot observar en el gràfic, les exportacions espanyoles van
aconseguir els 214.000 milions d'euros en exportacions, xifra rècord si
es compara amb tota la sèrie estadística de Duanes Espanyoles. Una
altra dada positiva és la tendència marcada pel saldo comercial que
sembla es manté des de l'any 2010.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

12. EL COMERÇ
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

13. EL COMERÇ
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

14. EL COMERÇ
Aquestes dades són
merament orientatives,
ja que algunes vegades
les exportacions es
registren en una o altra
Comunitat Autònoma,
segons aqueixa regió
tinga un port ( cas de
València i Barcelona) o
l'empresa matriu tinga la
seua seu principal en
una comunitat diferent a
la de producció.
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

15. EL COMERÇ
Notícia de El País sobre comerç
electrònic
http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2012/07/07/actualidad/1341659252_4
88234.html
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

16. Altres activitats terciàries
Els serveis públics, en un estat del benestar com, fins ara, ha estat el nostre, ha
assolit un elevat nombre de funcionaris ( gairebé 2’5 milions,1/18 habitants, xifra
inferior a França i similar a la d'Alemanya), entre els que destaquen els empleats en
sanitat, educació i altres prestacions socials.
Visita aquesta pàgina i busca
informació sobre la despesa prevista
en sanitat, educació, serveis socials i
seguretat. La trobaràs a partir de les
imatges. Fes un comentari.
http://elpais.com/especiales/2012/presupuestos-
generales-del-estado/
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

17. PARCS LOGÍSTICS
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

18. Per acabar, ací van altres adreces que podeu
visitar per ampliar els coneixements sobre el tema:
Comercio justo y comercio
ético:
http://www.ba.unibo.it/NR/rdonlyres/ABD20C
nuevas formas
AB-0C84-4FE3-9FDA-
de relaciones comerciales
DAB63BD11B8A/75088/PuenteEuropaV2A4_K
Por Marie-Paule Kestemont y
estemont_es.pdf
Nadine Fraselle
Un blog amb molta
informació sobre el
comerç exterior:
http://donexportacion.blogspot.com.es/ RECORDA QUE EL TURISME, UN
PES PESAT DEL SECTOR TERCIARI,
EL TREBALLAREM EN UN TEMA
INDEPENDENT
Gràcia Jiménez IES Sant Vicent