T 7 sector primari
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

T 7 sector primari

on

  • 512 views

presentació sobre el tema del sector primari, amb algunes activitats incloses.

presentació sobre el tema del sector primari, amb algunes activitats incloses.

Statistics

Views

Total Views
512
Views on SlideShare
512
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
6
Comments
1

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
  • Hi ha un tipus de lletra que no es ben reconeguda i distorsiona algunes diapositives. Estic en procés de canvi.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

T 7 sector primari T 7 sector primari Presentation Transcript

  • Tema 7 3r ESOAGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I EXPLOTACIÓ FORESTAL Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • El sector primari agricultura:Comprèn totes aquellesactivitats econòmiques ramaderque ens proporcionenproductes directament pesca iade la natura: agricultura, El l sector primari :ramaderia, pesca i Explotació 1. L’agriculturaexplotació forestal tor primari : forestal 1. L’agricultura Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • A nivell mundial, vora un 40% de lapoblació activa es troba al sectorprimari.Però aquest percentatge estàdisminuint, doncs la gent va passant aocupar-se en la indústria i els serveis.Als països desenvolupats, noméss’ocupen entre l’1% i el 6% de lapoblació activa. Pel que fa a la producció mundial de béns i serveis, el sector primari aporta només el 4% del valor del total dels tres sectors. Es produeix més cada any, però el seu valor és molt inferior al dels productes industrials i els serveis. Tampoc és major l’aportació al PIB als països rics (menys del 4%). Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • COMENTA AQUESTA GRÀFICA SOBRE L’EVOLUCIÓ DE L’OCUPACIÓ AL SECTOR PRIMARIGràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • L’espai agrari és l’espai naturalmodificat per l’agricultura, la Agricult1ramaderia, l’explotació forestal... És un L agricultura és l’activitat deespai RURAL (no urbà) ’ ura treballar la terra per obtindre matèries primeres i aliments per a consum humà i dels animals.Cada espai agrari està Les pràctiques agrícolescondicionat per una sèrie de poden ser molt variades:factors: Regadiu/secàFísics: el relleu, el clima, Monocultiu/policultiuels sòls, la vegetació... Agricultura extensiva/intensiva Agricultura de subsistència/de mercatHumans: població, Poden existir moltesnivell de desenvolupament,tecnologia, polítiques agràries combinacions:i mediambientals, la •Regadiu intensiuglobalització, els sistemes de •Monocultiu de mercat •etcpropietat... Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • Actualment, els països desenvolupatspractiquen una agricultura de CARACTERÍSTIQUES: •Gran especialització de lamercat d’elevada productivitat. producció (un sol producte per explotació) •Mecanització (ús de maquinària per a diferents treballs) •Ús d’agents químics (adobs, insecticides...) •Modernes tècniques de cultiu (hivernacles, cultius hidropònics, en arena... , nous sistemes de rec, llavors transgèniques...) •I, naturalment, es requereixen grans inversions FES UN CLIC AL RATOLÍ I COMENTA LA PÀGINA QUE HAS TROBAT. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • En els països menysdesenvolupats, perviuenpràctiques agrícoles molttradicionals, com elscamps d’arròs al sud-est asiàtic.Però també existeixen cada diamés grans explotacions agrícoles •Agricultura familiar •Petites explotacionso plantacions •Policultius •Tècniques tradicionalsFruits de cacau •Gran dependència dels factors físics •Pràctica d’origen colonial, especialment en països càlids •Enfocada al mercat internacional (multinacionals) •Grans explotacions (molta mà d’obra i productivitat) •Grans inversions de capital Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • HAS SENTIT PARLAR DE L’AGRICULTURA SOSTENIBLE? Un maneig sostenible dels agro- ecosistemes es basa en una equilibrada combinació de tecnologies, polítiques i activitats, d’acord a uns principis econòmics i consideracions ecològiques, a fi de mantenir o incrementar la produccióFes un clic sobre el ratolí i podràs agrícola en els nivells necessaris per aveure un documental sobreagricultura sostenible. I tu, què satisfer les creixents necessitats ien penses? aspiracions de la població mundial en augment, però sense degradar el medi ambient. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 2 Ramaderia L’activitat ramadera és la que s’ocupa de la cura d’animals per al seu ús com aliments o matèries primeres, o com a força de treball, o simplement per a la seua reproducció.Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • Per la mobilitat dels animals cal distingirla ramaderia transhumant (en la qual els ramatssegueixen levolució de les pastures i canvien deregió, de vegades fins tres cops lany) i la ramaderiaestant o ramaderia amb estabulació, total o lliure(en la qual no hi ha trasllat del bestiar i que pot ésseragrícola o industrial). Per la forma d’explotació, ja saps que pot haver ramaderia extensiva o intensiva En l’extensiva, els animals es crien en extensions més o menys àmplies per les quals vaguen amb certa llibertat cercant el seu propi aliment o sent ajudats amb aportacions extraordinàries ( seria una forma mixta) La cria intensiva, per contra, es realitza en un règim de concentració i, en casos extrems, els animals mai arriben a eixir de les naus de cria i engreix de les granges. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • En la ramaderia agrícola lalimentdel bestiar és sembrat i recol·lectatper lhome, generalment prop delestable o dels estables, mentreque la ramaderia industrial solésser independent de lagricultura,i els aliments dels animals,generalment pinsos composts, sónproduïts o conreats per altri. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • Observa tota la informació que conté la marca d’un ou! Quin interès pot tindre per als consumidors ? Redacta unes línies sobre això.Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • Que són els camins ramaders? Ramats d’ovelles aEls camins ramaders són camins públics per on Madriddiscorre o ha discorregut tradicionalment el trànsitramader. Tenen un paper clau en el medi natural alservir com a eixos de connexió entre ecosistemesdiferents, fomentant la biodiversitat de les espècies iactuant com un corredor ecològic de patrimoni públicamb un elevat valor turístic.Tipus:Canyades ( amplària no superior a 75 metres)Cordills ( amplària no major de 37,5 metres)Senderes (amplària no superior als 20 metres)Estan protegits i regulats per la Llei 3/1995, de 23de març, de vies pecuàries. Nosaltres, els valencians, perLa llei estableix que els camins ramaders són béns als camins del ramat, tenimde domini públic de les CCAA, i té per finalitat:- Regular-ne lús pels ramats o altres usos una paraula :ASSAGADORS.compatibles o complementaris.- Defensar la seva integritat i assegurar la correcta Vols saber si a Sant Vicentconservació . tenim camins ramaders? Fes un clic al ratolí Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • Silvicultu ra 3Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • L’explotació forestales produeix quan obtenim beneficis econòmics de l’explotació dels boscos,extraient d’ells FUSTA, SURO, CEL·LULOSA, RESINA, PLANTES MEDICINALS... LA silvicultura és l’activitat controlada o CULTIU d’arbres i altres espècies, a fi d’assegurar la conservació i la regeneració del medi natural. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • La societat actual consumeixmolts productesforestals: papers per escriure,per la cuina, bolquersInfantils, paper higiènic,compreses, mobles,conglomerats... Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • Per evitar la desforestació Com que no vivim a una zona d’explotació forestal, tal volta no Cal un consum responsable: som massa conscients de com Estalviar al màxim ens pot afectar la desforestació. Reciclar tot el possible Tu que en penses? Comprar productes Reflexiona sobre aquest tema i sostenibles provinents de plantacions fes propostes concretes, que podríem seguir a l’Institut, per fer un consum més responsable.Si vols bons consells sobre elconsum responsable, visitaaquesta pàgina clicant el ratolí Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • La pesca 4 La pesca consisteix en la captura de peixos i altres espècies, Per fer-los servir com aliments o matèries primeresGràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • TIPUS DE PESCA Pesca litoral o costanera: és la que es practica entre el litoral i les 60 milles. La flota costanera inclou vaixells de tonatge entre 20 i 100 tones. La tripulació està formada per poques persones i es tarda poc temps a desembarcar les captures en els ports doncs els desplaçaments tenen poca durada. Pesca daltura: es realitza a més llarga distància i amb vaixells de major tonatge i major nombre de mariners, equipats per conservar el peix en Llotja de Santa Pola cambres frigorífiques. Pesca de gran altura: es realitza en caladorsPort de pesca de Santa Pola molt llunyans als llocs dorigen. Els desplaçaments a terres llunyanes (Terranova, Namíbia, Illes Seychelles...) poden fer que el temps embarcat supere els 6 o 8 mesos. Els vaixells són enormes bucs factories i en ells es manipula i conserva per diferents procediments el peix capturat (conserves, congelats...) Els bucs estan dotats amb les últimes tecnologies per a detectar els moviments dels bancs de pesca. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • MÈTODES O ARTS DE PESCA Palangre: cordill llarg del que pengen brancs amb hams en els seusextrems. Sutilitza en la captura de l’orada o del bacallà i de la tonyina en la pescadaltura. Almadrava: utilitza xarxes fixes que atrapen als peixos. Sempra molt enel sud dEspanya per a la captura de la tonyina roja. Pesca de cèrcol: sutilitza per a la captura despècies de superfície(sardines, arengs...) Consisteix en una enorme xarxa subjecta per dos cables: el dela part superior porta flotadors i el del fons un llast de plom que li permetaconseguir el fons. Pesca darrossegament: les xarxes darrossegament tenen forma dembuti són arrossegades per un o dos vaixells que capturen espècies que es troben en elsfons marins. Pesca de deriva: utilitza xarxes de fons que poden superar els 3quilòmetres i que arrosseguen tot el que troben al seu pas. Pesca de parany: hi ha vaixells que utilitzen paranys per a la captura delspeixos. Disposen dun viver amb aigua de mar per al transport de la captura. Pesca elèctrica: consisteix a crear un camp elèctric que paralitza alspeixos per a atraurels cap a les xarxes i aspirar-los mitjançant potents bombessuccionadores. Les zones on es practica està tècnica estan sent esgotades derecursos. Altres: tremall, curricà... Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • ZONES DE PESCA DE LA FLOTA PESQUERA ESPANYOLA GRÀFIC COMPARATIU DE LA PESCA EXTRACTIVA I L’AQUICULTURAGràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • El problema de la pesca excessivaha portat com a conseqüència ladisminució de les reserves naturals, laqual cosa ha demostrat que aquestsrecursos tenen una capacitat limitada,sobretot les espècies que tradicionalmentes capturen. Els recursos no són inesgotables ila pressió que es fa sobre ells és cadavegada major, a causa que les flotes Cartell de la famosa campanya de protecció a les espècies marines.internacionals de pesca, dotades dunatecnologia perfeccionada, que noconsideren els trastorns ecològics que Altra mesura és l’aturestan produint, especialment amb les biològic, per permetrecadenes dalimentació i la renovació de les la recuperació (poblacions dorganismes, ja que en reproducció i maduració)capturar un nombre elevat de possibles de les espècies.reproductors, fan que les possibilitats dereproducció i millora de lespèciedisminuïsquen. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • Laqüicultura és la tecnologia aplicada ala cria, reproducció i cultiu de les espèciesque viuen en laigua salada o dolça, tantsiguin animals com vegetals (algues)Les finalitat de laqüicultura poden seralimentàries, de repoblació o de cairecientífic.Piscicultura és lespecialització principalde l’aqüicultura.La piscicultura (derivada delllatí piscis:peix) comporta la cria comercialen tancs o tancats, normalment com aaliment. També es crien peixos per arepoblar rius i llacs principalment per a lapesca esportiva. Els peixos més importantsen piscicultura segueixen lordre (de major amenor de): salmó, carpa, bacallà, llobarro,orada... Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • Sabies que... Les primeres notícies que es tenensobre aqüicultura daten de lany 2 000 a. de C.,temps en què els japonesos conreaven ostres,activitat que, segons Aristòtil, també es vadesenvolupar a Grècia i segons Plinio a Roma100 anys abans de Crist. A Xina lerudit Fan-Li, lany 475 a. deC., va escriure el primer llibre sobreaqüicultura del que es tenen notícies, ambbase en lexperiència en la cria i cultiu depeixos com la carpa comuna, que ha dhaveradquirit del cultiu que va muntar en Wushi,província de Kiangsu, en la Xina oriental i dequi es diu que sostenia: "Doneu-me dos peixosi ompliré qualsevol estany." Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • Del mar obtenim tambéMoltes més riqueses:AlguesMineralsSalsAigua potableEnergia mareomotriuTambé fem del mar unús turístic, que és moltimportant econòmicament.I és una via de transportfonamental, especialmentPer a les grans mercaderies. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • Els paisatges naturals esveuen modificats per ELS PAISATGESl’acció humana.L’agricultura i la ramaderiadeixen la seua empenta, AGRARIS 5 Els principals elements que modifiquen els paisatges són:pel tamany i forma de lesparcel·les, pels tipus REGULARS IRREGULARSd’explotacions, pels OBERTES (open field)diferents cultius o ramats... PARCEL·LES TANCADES (bocage) LATIFUNDIS GRANDÀRIA INTENSIUS DE LA SISTEMES DE PROPIETAT CONREU MINIFUNDIS EXTENSIUS POLICULTIUS SECÀ VARIETAT DE RELACIÓ AMB CONREUS MONOCULTIUS L’AIGUA REGADIU Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • ELS PAISATGES AGRARIS: el hàbitat ruralEl hàbitat rural és el terme que utilitzem per parlar delsassentaments humans al camp.Podem diferenciar dos grans tipus: EscassetatHàbitat dispers i hàbitat concentrat. d’aigua Concentrat: habitatges i altres edificis es troben concentrats en pobles de diferent Tipus grandària d’hàbitat Dispers: els habitatges estan Disponibilitat disseminats pel camp d’aigua Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 1 2 3 5 4 6 87 9 Gràcia Jiménez IES Sant Vicent Podries situar-les?
  • OBSERVA EL TEU ENTORN,REFLEXIONA, INVESTIGA... Quina importància té en Sant Vicentel sector primari?Coneixes algú que es dedique al’agricultura, la ramaderia o la pesca?Conta alguna cosa sobre ells.Saps si els nostres avantpassatsvivien del camp? Quin tipus de productes escultivaven?Com reflexen les festes i tradicionsaquest passat? Gràcia Jiménez IES Sant Vicent