Your SlideShare is downloading. ×

Els espais del sector primari

729

Published on

Presentació sobre els espais del sector primari per a 2n de batxiller.

Presentació sobre els espais del sector primari per a 2n de batxiller.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
729
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. ELS ESPAIS DEL SECTOR PRIMARI 2n de batxiller IES Sant Vicent Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 2. “Lactivitat agrària, a més daliments i matèries primeres, produeixsimultàniament altres béns i serveis. Aquesta nova visió de lagricultura com a activitat multifuncionalreconeix la contribució real del sector per al benestar de tota lapoblació. Efectivament, aquest sector no solament subministra a la societataliments i matèries primeres, sinó també tot un conjunt de béns iserveis públics de caràcter ambiental (suport dhàbitats, mantenimentde paisatges antropitzats, etc.) i social (contribució a la viabilitatdàrees rurals i la protecció del patrimoni cultural), determinant ambaçò el nivell de vida del conjunt de la societat.” ( Text adaptat a partir de José A. Gómez-Limón y Almudena Gómez-Ramos. Universitat de Valladolid) Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 3. Lagricultura, com a activitat característica el món rural, no ha deixat de perdre pes econòmic i social a Espanya durant lúltim mig segle. Lany 2006 la contribució del sector agrari al Producte Interior Brut ha sigut només del 3,5 % i la població activa agrària, que fa trenta anys suposava el 20 % del total, a penes supera ara el 5 % i no deixa de descendir. Malgrat aquestes dades, lagricultura espanyola sha modernitzat notablement, amb elevats índexs de mecanització, i ha millorat molt la seua productivitat, encara que menys que altres sectors productius, dací la seua pèrdua de posició relativa. A més, és lactivitat que utilitza i gestiona actualment quasi el 90 % de la superfície geogràfica (més de 44 milions dhectàrees), sent el segon país de la Unió Europea (UE), molt prop de França, en superfície agrària censada.Recorda:1 àrea equival a 10m x 10m = 100 m21 hectàrea = 100 àrees = 10.000 m2 Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 4. El sector primari comprèn l’agricultura, laramaderia, la silvicultura i la pesca.La producció del sector primari es destina alconsum directe o al sector industrial (matèriesprimeres) APORTACIÓ DELS SECTORS OCUPACIÓ PER ECONÒMICS AL P.I.B. (2010) SECTORS Agricultura 2,7 4,4 Indústria 15,6 14,2 Construcció 10,1 8,5 Serveis 71,6 72,8 AQUESTES DADES VARIEN NOTABLEMENT SI LES CONSIDEREM PER COMARQUES Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 5. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 6. Obtenim del sòl diferents usos: com a Els usos primarissuport de les plantes, per aledificació, carreteres, ubicació de fosses que fem del sòl,sèptiques, font de recursos minerals, o de són:materials de construcció. •Agraris Per altra part, és posseïdor de recursos •Ramadersgeològics, geomorfològics opaleontològics i és testimoni de levolució •Forestalsdel planeta. A més a més, és receptordimpactes, com lerosió, lacontaminació, la sobreexplotació ilempobriment de la seua fertilitat, ladegradació biològica, la compactació i lapèrdua irreversible por recobrimentsartificials. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 7. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 8. DESTAQUEM Secà herbaci: destacant cereals com el blat, la dacsa o l’ordi. Girasol i lleguminoses, menor producció. Vinya: tot i haver disminuït, ocupa un lloc destacat en la producció mundial. Olivera: aproximadament un 12% de la superfície cultivada. Primer productor mundial. Regadiu extensiu: cereals com la dacsa i l’ordi, plantes industrials, girasol, tabac... Regadiu intensiu: fruites (cítrics) i hortalisses.Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 9. L’ÚS AGRÍCOLA El nombre dexplotacions agràries censades lany 2009 es va situar en 989.796, (disminució del 23,2% respecte a les registrades en lanterior cens agrari de 1999) La Superfície Agrícola Utilitzada (SAU) va disminuir en més de 2,4 milions dhectàrees des de 1999 (un 9,2%) i es va situar en 23,75 milions dhectàrees. La disminució de la SAU va tenir reflex tant en les terres llaurades (–8,43% de variació respecte a lúltim cens), com en les terres per a pastures permanents (–10,58%). Les unitats de treball-any per explotació (UTA mitjana per explotació) van registrar un increment del 7,3% com a conseqüència del procés de concentració i especialització de les explotacions que sha produït entre 2009 i 1999.Últim cens agrari realitzat perl’INE:http://www.ine.es/prensa/np668.pdf Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 10. L’ÚS RAMADERDegut a un procés de concentració, el nombre dexplotacions de cada espècie debestiar es va reduir entre 2009 i 1999. Els majors descensos es van donar entre lesexplotacions de porcins (–61,4%), aus (–59,6%) i equins (–52,4%). Per la seuabanda, el nombre dexplotacions de caprins i bovins va disminuir més dun 40% i eldovins un 35,6%.No obstant açò, en el període intercensal es va produir un augment en el nombremitjà de caps per explotació en totes les espècies de bestiar. Els majors incrementses van produir en les explotacions de porcins (un 190,7% més de nombre mitjà decaps), en les avícoles (173,9% més) i en les dequins (128,1%).Per espècies, el nombre major de caps va correspondre a les aus, amb quasi 201milions, seguit dels porcins, amb 24,7 milions, i els ovins, amb 16,6 milions.Entre els anys 2009 i 1999 el nombre de caps sha incrementat en el bestiar porcí(un 12,3%), avícola (un 10,7%) i equí (un 8,7%). Per contra, sha reduït enel bestiar oví (–20,8%), caprí (–13,3%) i boví (–8,0%). Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 11. L’ÚS FORESTALla superfície forestal ha augmentat en Espanya un 50%des de 1970 fins ara, la qual cosa implica que el boscpassa docupar 12 milions dhectàrees a 18. Segons elsubdirector de la FAO, Enrique Rojas, aquest incrementes deu “a lenfonsament del mitjà rural, més que apolítiques forestals efectives. Labandó de lagricultura hacausat lexpansió natural dels boscos". L’actual crisi està afectant els pressupostos, que es redueixen pràcticament a elements de contingència com els incendis forestals i es desenvolupen menys polítiques actives. De fet, en la Llei dEconomia Sostenible apareixien iniciatives interessants que no van tirar endavant a causa de les restriccions financeres actuals. Lavanç descontrolat del bosc pot accentuar laugment dels incendis en els pròxims anys. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 12. PAISATGES AGRARIS: CAUSES DE LA SEUA DIVERSITATFÍSIQUESMedi natural poc favorable: 2/3 de la superfícieespanyola es troben per sobre dels 500 m i al voltantdel 20 % supera els 1.000 m.Això repercuteix negativament en el conreu de certsproductes, sobretot els hortícoles, degut a un majorrigor climàtic. A més, en les zones de relleu accidentatpredominen uns sols degradats poc aptes per al’agricultura.L’abundància de precipitacions al nord del país ofereixun medi més favorable per a la ramaderia gràcies a lariquesa de pastures naturals i la humitat, que afavoreixels conreus farratgers.Al sud i a l’est, amb temperatures més suaus, malgratles escasses precipitacions, hi ha millors condicions perals productes hortícoles, el cicle de maduració delsquals pot avançar el d’altres espais europeus (productesprimerencs).Aquest avantatge s’incrementa a les zones que rebenmés hores de sol a l’any; no obstant això, en aquestsllocs la dotació d’aigua, tan necessària per a aquestsproductes, resulta insuficient. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 13. PAISATGES AGRARIS: CAUSES DE LA SEUA DIVERSITAT Des de l’antiguitat han aparegut tècniques que han mirat de donar solucions als problemes o les dificultats que planteja el medi físic; els esforços s’han incrementat recentment, a mesura que la rendibilitat econòmica d’alguns conreus ha augmentat. De primer va ser el guaret, a les grans extensions de secà, i posteriorment els regadius, cada vegada més complexos, o conreus d’hivernacle i hidropònics. Igualment, s’intenten pal·liar els problemes que presenta una topografia accidentada mitjançant la construcció de terrasses o bancals. En l’actualitat, en els llocs que tenen una rendibilitat agrària elevada (costa llevantina i meridional de la península), els sistemes per solucionar les diferents mancances del sòl s’han multiplicat. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 14. PAISATGES AGRARIS: CAUSES DE LA SEUA DIVERSITATHUMANESPoblació activa agrària envellidaLa modernització de l’agricultura i el desenvolupament industrial en algunesregions, propiciaren un important èxode rural interior i cap Europa, causantdel despoblament de moltes àrees i de l’envelliment gradual de la poblacióagrícola.Dels 4,7 milions d’actius agraris en 1940, es va passar a 1,3 milions el 1994.L’any 1994 els majors de cinquanta anys superaven el 38 %; i en l’extremoposat, els actius agraris menors de 20 anys eren no arribaven al 4% el 1994.Aquest procés no sembla que haja acabat. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 15. PAISATGES AGRARIS: CAUSES DE LA SEUA DIVERSITAT HUMANES Propietat repartida de manera desigual L’estructura de la propietat agrària s’ha anat constituint al llarg del temps. Hi va tenir un paper important la repoblació medieval, que va donar lloc a diferents formes de repartiment de les terres conquerides als musulmans. Això explicaria, junts a factors relacionats amb el tipus de cultius, l’escassetat d’aigua..., la major o menor parcel·lació i/o dispersió de la propietat agrària. Des de finals del segle XIX s’han aplicat polítiques agràries destinades a modificar l’estructura de la propietat amb resultats poc significatius. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 16. PAISATGES AGRARIS: CAUSES DE LA SEUA DIVERSITATGràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 17. TIPUS DE PAISATGES AGRARIS•ATLÀNTICHUMIT•DE MUNTANYA•INTERIORPENINSULAR•MEDITERRANI ISUD-ATLÀNTIC•CANARIEn aquestapresentaciórevisaràs elspaisatges agrarisespanyols http://www.slideshare.net/isaacbuzo/los-paisajes-agrarios-de-espaa Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 18. LES GRANS TENDÈNCIES DE L’AGRICULTURA ACTUAL1.LA GLOBALITZACIÓDes del final de la II Guerra Mundial fins a mitjan anys setanta, el sistemacapitalista de mercat estava centrat en la dimensió estatal i estretament regulat.Particularment les agricultures, creixentment integrades per laagroindustria, estaven fortament protegides pels estats.A partir daquesta època el model evoluciona cap a unes economies nacionalscada vegada més obertes, amb les grans empreses transnacionals (financeres iproductives) lliures de regulacions públiques, com els agents decisorisprincipals, que integren els diversos països en xarxes unitàries de decisióempresarial.2.LA COMPETÈNCIAUn dels aspectes clau daquestareestructuració és que tothom competeixamb tothom. Actualment es produeix anivell mundial i per al consum en mercatsmundials. I els àmbits que semblen mésremots es veuen afectats per aquestadinàmica. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 19. LES GRANS TENDÈNCIES DE L’AGRICULTURA ACTUAL 3. INTERNACIONALITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ. Cada vegada més la producció agrària es converteix en la producció de matèries primeres per a la agro-industria, que elabora productes de consum per als mercats mundials. La producció es presenta «descomposta» en les seues diverses parts per a 4. AGRICULTURA INTENSIVA. donar lloc a un producte de La línia dominant sembla ser la de la continuació consum final «integrat» (made del model dagricultura intensiva de la in the world) format per la postguerra: augment del volum conjunció de diferents elements produït, estandardització dels que es converteixen en un productes, especialització, tecnologies dures i producte únic de consum. concentració de la producció en grans explotacions per a la producció a costos decreixents per a la indústria agroalimentària que GràciaprodueixSant Vicent mercats urbans. Tot açò no ja a Jiménez IES per als nivell destats sinó mundial.
  • 20. LES GRANS TENDÈNCIES DE L’AGRICULTURA ACTUAL5. DESREGULACIÓ. La regulació i els suports públics delsestats van disminuint i els mercats isistemes productius estan cada vegadamés liberalitzats. Açò porta al fet quelagricultura depenga cada vegada mésexclusivament de les decisions de lesempreses agroalimentàries i al fet quenomés els productors més forts puguenmantenir la seua activitat agrària,plantejant-se grans dificultats per a lasupervivència dels més febles. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 21. TENDÈNCIES ACTUALS DEL SECTOR AGRARI ESPANYOL•REDUCCIÓ DEL NOMBRE I CONCENTRACIÓ DE LES •MODERNITZACIEXPLOTACIONS AGROPECUÀRIES Ó DE LESProcés accelerat des de l’entrada en la Unió Europea, pel qual EXPLOTACIONSs’ha reduït el nº d’explotacions. 1’7 milions d’explotacions, Les explotacionsfront a 3 milions en 1962 (entre 1999 i 2005: un 40% de en funcionamentreducció) Causes: demogràfiques, grandària de les han hagut de ferexplotacions (explotació mitjana 23 ha.), costos elevats... front a unaLes explotacions ramaderes també s’han reduït (un 80% entre modernització de1997 i 2007) degut a l’envelliment dels ramaders, la disminució la maquinària,de la quota làctia (PAC) i l’augment dels costos. instal·lacions, majors inversions en fertilitzants, plaguicides... (pla “renove”) Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 22. TENDÈNCIES ACTUALS DEL SECTOR AGRARI ESPANYOLLes terres de regadiuconsoliden el •AUGMENT DE LA SUPERFÍCIE DE REGADIU I MILLORA DEpoblament, a diferència LES TÈCNIQUES DE RECdel secà que tendeix al A pesar de l’escassetat d’aigua, els regadius han augmentatdespoblament.S’han substituït sistemes degut a la seua major productivitat (multiplica per 6 la delde rec obsolets. Però cal secà). La superfície de regadiu totalitza a Espanya una micamillorar i racionalitzar més de 3.700.000 ha, és a dir, aproximadament el 7% de lamés els sistemes per superfície geogràfica i quasi la cinquena part de la superfícieevitar pèrdues agrària útil. Malgrat aqueixa reduïda dimensió relativa, lainnecessàries d’aigua intensitat productiva de les terres regades i la importància(en alguns llocs del 50%) dels capitals en elles invertits, expliquen que una mica més del 35 % del Producte Brut Agrícola sobtinga daquestes terres. Diversos estudis apunten que la producció dels aliments que consumeix una persona al dia requereix una despesa d’entre 2.000 i 5.000 litres d’aigua, segons dades aportades per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 23. •BIOCARBURANTS TENDÈNCIES ACTUALS DEL SECTOR AGRARI ESPANYOLEl seu desenvolupament ha estatmolt gran en els últims anys.Tenen l’avantatge que esprodueixen a partir de vegetals,la qual cosa pot augmentar el seupreu de mercat (si s’usenaliments per fer-ho), i tambél’inconvenient de sercontaminants. Malgrat laugmentde la demanda de biodièsel, laproducció de la indústrianacional va baixar en 2011 per Es poden distingir duesprimera vegada en la història, classes deesfondrant-se quasi un 50% i biocarburants:situant el ràtio mitjà dutilització Bioetanol: alcohols i els seus derivatsde la seua capacitat en només el Biodièsel: olis obtinguts14%. Una de les causes és la a partir dels cultius decompetència d’Indonèsia i llavors oleaginoses, com ara la colza, la soja i elArgentina. gira-sol. http://www.bio-oils.com/BIOCARBURANTES_DEFINICION_Y_TIPOS.pdf Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 24. Arguments en contra:•CULTIUS TRANSGÈNICS Toxicitat i menor qualitat delsEls organismes transgènics són aquells que han alimentsestat modificats genèticament amb la finalitat Poden produir al·lèrgies ide millorar la seva producció. Entre ells resistència als antibiòticsdestaquen el blat de moro, la soja, la patata, el Augment de l’ús de químics entomàquet i el cotó. Actualment sestan fent agriculturaestudis amb diferents mamífers com ovelles i Impredictibles conseqüènciesvaques productores de carn i llet, porcs pels genètiquesxenotransplanstaments entre daltres. Alteració del valor nutritiu Pèrdua de biodiversitatArguments a favor:Resistència a malalties i plaguesTolerància a herbicidesResistència a condicions ambientals adversesMajor rendiment o productivitatRetard en la maduració una vegada collitsProducció ràpida d’antibiòticsAliments amb anticossos i vitamines inclosos Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 25. Greenpeace ha editat una guia sobre transgènics que ens dona bastant informació:http://www.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/transgenicos/Textos-listado-5edicion.pdf Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 26. TENDÈNCIES ACTUALS DEL SECTOR AGRARI ESPANYOL •AGRICULTURA ECOLÒGICA Lagricultura ecològica, es pot definir de manera senzilla com un compendi de tècniques agràries que exclou normalment lús, en lagricultura i ramaderia, de productes químics de síntesis com a fertilitzants, plaguicides, antibiòtics, etc., amb lobjectiu de preservar el medi ambient, mantenir o augmentar la fertilitat del sòl i proporcionar aliments amb totes les seues propietats naturals. Estadística sobre producció ecològica http://www.magrama.gob.es/es/alimentacion/temas/la-agricultura- ecologica/INFORME_NACIONAL_2011_190912_tcm7-220494.pdfhttp://www.magrama.gob.es/es/alimentacion/temas/la-agricultura-ecologica/ Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 27. TENDÈNCIES ACTUALS DEL SECTOR AGRARI ESPANYOL •DEPENDÈNCIA DE LA P.A.C. (Política Agrària Comunitària) La PAC està sent molt criticada per la seua incapacitat, malgrat les enormes subvencions que ha aportat, per a dotar de veritable autonomia empresarial el sector agrari. De fet s’ha creat una gran dependència cap a les subvencions, que, per altra banda han repercutit més sobre les grans explotacions agràries que sobre les mitjanes i petites. •CAPACITAT EXPORTADORA La capacitat exportadora del sector agrari s’ha vist minvada per la competència d’altres països alhora que han augmentat considerablement les importacions per satisfer el nostre consum intern (carn, cereals, soia) tradicionalment limitat a fruites, cafè, cotó, tabac i cacau. Exportem vins, olis, i productes d’horta i fruitesGràcia Jiménez IES Sant Vicent (cítrics)
  • 28. Del total de la producció agràriaRAMADERIA espanyola, quasi un 40 % correspon al sector animal -a la ramaderia-, que no ha cessat de créixer en els últims anys, i el 60 % restant, al sector vegetal. La cabanya i lorganització dels sistemes ramaders presenta a Espanya una clara diversitat regional en funció daspectes agroclimàtics, empresarials i culturals. Sabies que produir En les províncies humides del nord, amb un quilo de blat riques pastures i prats, domina el bestiar boví requereix 1.500 dorientació làctica o mixta, enfront del litres predomini del boví extensiu de carn i el porcí d’aigua, mentre que per obtenir un ibèric de les terres adehesades de loest i sud- quilo de carn de oest peninsular. boví es necessiten Crida poderosament latenció el gran pes de 15.000 litres? la ramaderia industrial porcina i avícola, que situa a Catalunya, i dins della a Lleida, al capdavant del sector ramader a Espanya. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 29. LA PESCA Dins del sector primari, es troba la pesca. Espanya ocupa un lloc destacat en el món i en la UE per volum de captures; el descens daquestes en els últims 20 anys, de més d1 milió de tones en 1987 a 711.000 en 2006, sha compensat amb la producció procedent de laqüicultura, en la qual Espanya és primer país productor de la UE. Es tracta duna activitat innovadora i industrial, que SECTOR PESQUER EN contrasta amb els sistemes tradicionals de ESPANYA marisqueo, per exemple el de la captura del percebe. http://www.slideshare.net/isaacbuzo/la- pesca-en-espaa AQUICULTURA http://www.ign.es/espmap/fichas_rural_bach/pdf/Rural_Ficha_03.pdf Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 30. ESPAIS RURALS: PROBLEMES I SOLUCIONS La vida actual en un entorn rural no té res a El principal problema del medi rural està veure amb la dunes relacionat amb el relleu generacional i la poques dècades arrere. La permanència de les persones en el territori, generalització de les especialment dones, que són les que fan comunicacions, tant de possible els processos de dinamització i persones i mercaderies desenvolupament rural. Sense teixit social, en (mitjançant millors territoris buits, deserts demogràfics accessos viaris) com masculinitzats, és pràcticament impossible dinformació (mitjançant realitzar projectes relacionats amb la defensa accessos, en aquest cas, a de la biodiversitat en el món rural. les tecnologies de la Com a dada esperançadora, hi ha una lleugera informació i la recuperació que sinicia a la fi dels 90, amb els comunicació) han anat municipis de 2.000 a 5.000 habitants, que fins desdibuixant laïllament i tot en ocasions creixen demogràficament. En secular del món rural la majoria de les ocasions la causa no és una respecte de lurbà.. taxa de creixement vegetatiu positiva, sinó la immigració de retornats, prejubilats, immigrants. Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 31. •Problemes d’infrastructures i ESPAIS RURALS: PROBLEMES I SOLUCIONSd’equipaments La urbanització, la industrialització, el La justicia suspende el cierre de desenvolupament de la infraestructura de urgencias en Castilla-La Mancha transports, lexcés de turisme en alguns llocs, la El Tribunal Superior de Justicia de la proliferació de región paraliza cautelarmente la construccions disperses amb la consegüent decisión de la Junta, que afecta a 21 parcel·lació de lespai i la utilització a voltes municipios. indiscriminada de noves tècniques en tots els El Gobierno de Cospedal recurrirá la ordres de la vida, inclosa decisión. lagricultura, constitueixen factors que han (El País, 17-01-2013) deixat i deixaran profunda petjada en l’agro. En altres zones són més aviat lèxode rural, labandó i lerosió de les terres o la desertificació de regions senceres arrasades pels incendis els que conformen la imatge de progressiva degradació del camp. Aquests problemes estructurals agraris i ecològics es plantegen avui dia dins dun context general especialment difícil: nivell de desocupació elevada, creixement econòmic limitat i importants dèficit Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 32. Mujeres más invisibles en el mundo rural(El País, 20-05-2011)http://elpais.com/diario/2011/05/20/sociedad/1305842401_850215.html Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 33. ACÍ POTS TROBAR ACTUALITZADESPER L’INE LES DADES RELATIVES ALSECTOR PRIMARI A ESPANYA.ANUARI ESTADÍSTIC 2012AGRICULTURARAMADERIASILVICULTURAPESCAhttp://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuario12/anu12_12agric.pdf Gràcia Jiménez IES Sant Vicent
  • 34. ALTRES WEBS CONSULTADEShttp://www.ign.es/espmap/bachillerato.htmhttp://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000036/00000089.pdfhttp://www.ingoserma.com/escenarios.pdfhttp://www.ine.es/prensa/np668.pdfhttp://es.wikipedia.org/wiki/Agricultura_en_Espa%C3%B1ahttp://www.ambientum.com/boletino/noticias/superficie-forestal-aumentado-un-50-Espana.asphttp://www.fao.org/docrep/004/y3557s/y3557s11.htm Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

×