Videoexpre2

El vídeo. Estratègies i recursos didàctics

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Videoclip
Edats: Magnetoscopi lector.
A partir del Cicle Mitjà de Primària i ESO. Trípode.
Reproductor d’àudio.
Durada aproximada: Dues sessions per grup.
Micro.
Agrupament(s) de l’alumnat: Petit grup. Taula d’efectes (opcional).
Material: Espai:
Càmera. Aula o sala d’edició i/o altres espais.
Magnetoscopi editor.

Presentació de l’activitat
Es tracta de muntar un videograma de curta durada amb una estètica pròpia i un alt
grau d’experimentació visual, efectes i una planificació rapidíssima. És un tipus de produc-
ció que, per les seves característiques, resulta fàcil de fer i sol ser molt motivadora. És prou
complet, en la mesura que inclou llenguatge audiovisual, simbòlic, idioma, música, drama-
tització, plastica, disseny, etc.
Ajuda a familiaritzar-se amb les funcions d’insert d’àudio o d’imatge i serveix, entre
altres coses, perquè els alumnes es llecin a fer els seus primers gargots amb el llenguatge
audiovisual. Pot servir, igualment, per treballar d’una manera molt directa aspectes relacio-
nats amb l’educació musical i pot ser un recurs molt útil a l’hora de treballar altres matèri-
es: les llengües, l’ètica, etc.

Descripció detallada de l’activitat
1. Es pot començar visionant videoclips que els alumnes portin gravats perquè es fami-
liaritzin amb un tipus de llenguatge en què domina, sobretot, el moviment.
Es pot fer un tipus d’exercici d’anàlisi on s’intenti descobrir què produeix el dinamis-
me:
— canvis ràpids de plans, cada 3, 4, 5 segons.
— moviments de molts personatges en escena.
— canvis dels fons o superposició dels escenaris del darrere dels personatges.
— moviments de càmera amb el zoom o amb tràvelings.
— canvis de color, desenfocaments, efectes especials com la digitilització.
2. S’aprofitarà aquest primer moment per incidir en els aspectes que es cregui que són
interessants: el tipus de música, la lletra de les cançons, etc. Això dependrà del criteri de
cada docent i de les àrees implicades en l’experiència.
3. Elecció i realització del videoclip. Això està determinat pel material disponible. Es
pot partir de l’exemple més senzill, que només exigeix dos magnetoscopis, i s’hi poden
utilitzar imatges d’arxius d’altres vídeos o gravades de documentals reportatges, films,
animacions, imatges generades per taula d’efectes o ordinador, fins al més complex, és a
dir, quan els alumnes elaboren i enregistren les seves pròpies imatges. L’elecció del
videoclip pot ser lliure, però us en donarem algunes idees i/o possibilitats:
• Una cançó amb imatges d’arxiu. Es tracta de gravar la banda sonora en una cinta
(vegeu la fitxa de sonorització) i, tot seguit, inserir-hi imatges d’arxiu amb plans de molt
curta durada, encadenats l’un al darrere de l’altre fins que s’acabi la cançó (vegeu la fitxa
d’edició per insert).

133

Els audiovisuals a l’aula

• Una cançó amb imatges pròpies. El grup grava les seves improvisacions davant la
càmera: ballen, salten, es posen d’esquena, s’estiren a terra, etc., és a dir: creen els
moviments. És un moment de lliure experimentació amb el llenguatge audiovisual. Cal
recordar la importància que té la utilització de diversos tipus de plans i angulacions
perquè el resultat no sigui monòton. Després graven la música (vegeu la fitxa de sonorit-
zació) i insereixen plans curts de les seves imatges i/o d’imatges que mostrin l’elabora-
ció del videoclip fins a finalitzar la cançó (vegeu la fitxa d’edició per insert).
• Visualització d’una cançó. Aquí l’acció és més elaborada: el videoclip pot ser més
narratiu, perquè exigeix buscar imatges que es corresponguin amb el contingut de la
cançó, i fer-ne la traducció si es tracta d’una lletra estrangera. Per tal de fer aquest
treball, els alumnes poden optar per buscar imatges d’arxiu, fer les seves pròpies
dramatitzacions, agafar imatges fixes o fer animació (vegeu les fitxes d’animació i de
trucs). Les combinacions són diverses. Si s’escull aquest exemple cal compondre un
guió curt, en el qual aparegui la lletra de la cançó dividida en parts i les imatges que
correponen a cada part.
• Un videoclip amb una poesia. Es pot recitar i gravar una poesia en la banda sonora
del vídeo i, després, inserir-hi imatges i música. S’ha d’anar amb compte perquè les
imatges que s’escullin no restin protagonisme al so.
• Un videoclip missatge. En aquest cas hi ha la intencionalitat de voler abordar deter-
minats missatges i presentar-los d’una manera original.
Per exemple:
Uns alumnes de 5è curs volien mostrar la importància del reciclatge del paper. Van gravar un
personatge que comprava un diari en un quiosc, se n’anava a seure a un banc per llegir-lo i, un
cop n’acabava de fer la lectura, llançava el diari dins d’un contenidor de paper. El contenidor,
com a premi, li retornava 20 folis blancs. Accions gravades en pla mitjà, de curta durada i amb
una música minimalista.
• Videoclip d’art (amb pastetes). És una creació plàstica visual i sonora. Full screen.
Pot ser un joc d’investigació plàstica que consisteix a cercar coses o elements diversos
que, en manipular-los, convertim en quelcom més bell. De fet, es tracta de plasmar en
un suport físic un treball creatiu plàstic que no es podria difondre a causa de la impos-
sibilitat de quedar enregistrat en un paper, un quadre o altres matèries físiques.
Si disposem d’un banc de ”truca” (vegeu la fitxa de material) col·loquem la càmera i
obrim la macro per descobrir textures estranyes i a dintre d’una cubeta rectangular,
amb aigua, s’hi afegeixen pintures de color, fulles d’arbres, flors, sorra... amb una canya
es bufa per provocar-ne el moviment.
Simultàniament, s’hi posa música, o altres sons com ara plors, paraules, frases... Es va
gravant a mesura que es va fent. Prèviament, cal dur a terme un assaig amb els materi-
als. Investigar quines textures tenen, els colors, possibilitats de formes, tot pot ser
vàlid: ous, farina, xinxetes, peus, mans, etc.
És interessant incorporar una taula d’efectes a l’hora d’editar el videoclip. El resultat és
més espectacular i augmenten les possibilitats de tractar les imatges.
3. Difusió dels videoclips entre la resta d’alumnes del centre, familiars, amics,
altres escoles, etc.

Altres possibilitats
Amb els més petits també es possible fer un videoclip. Es poden gravar objectes fets per
ells, imatges, els seus dibuixos o fotografies amb la càmera fixada en el trespeus, seguint
unes pautes mínimes:

134


— amb la càmera en autofocus només han d’enquadrar (és convenient disposar de
circuit tancat),
— un cop s’ha premut rec comptar, per exemple, fins a 5 i pause,
— després se sonoritza amb les seves cançons o amb música.
Una altra possibilitat és sonoritzar una cinta que ja té imatges.

135


TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Dramatitzacions
Edats: Cinta.
A partir del Cicle Superior de Primària i ESO (en funció de la Bateria o adaptador.
complexitat del projecte). Trípode.
Durada aproximada: Auriculars (opcional).
En funció del projecte. Vestuari, maquillatges, decorats, atrezzo... en funció de
l’argument de la dramatització.
Agrupament(s) de l’alumnat:
Espai:
Equips de quatre o cinc alumnes.
En funció de l’argument de la dramatització.
Material:
Càmera de vídeo.

Pretenem exposar algunes idees i un exemple del procés a seguir per tal de dur a terme
una dramatització interpretada i enregistrada pels alumnes.
L’objectiu principal és que els alumnes aprenguin a “pensar en el llenguatge de la
imatge” i, és clar, com a conseqüència a expressar-s’hi.

Per les característiques específiques de la producció de videogrames dramàtics, resulta
quasi bé imprescindible que els alumnes tinguin uns certs coneixements del mitjà
videogràfic, tant pel que fa a recursos tècnics com de llenguatge (tipus de plans, movi-
ments de la càmera, ràcord, editatge, etc.).
Recomanen que abans de començar una producció es tinguin presents les orientacions
següents:
— Caldrà clarificar amb els alumnes què anem a fer:
- Quan parlem d’una “dramatització en vídeo” no ens referim a enregistrar la represen-
tació d’una obra de teatre, sinó a portar a terme una dramatització especialment pensa-
da per ser enregistrada en vídeo (si voleu, podrem dir que “anem a fer pel·lícules...”). 10
- El fet que es tracti d’una dramatització representa, encara que no sempre, un cert
treball actoral per part dels nostres alumnes. Això implica que haurem de tenir cura de
l’aspecte de “direcció d’actors i actrius” (caracterització dels personatges, assajos, etc.).
- Possiblement molts dels nostres alumnes hauran participat en alguna representació
teatral, però el més segur és que molt pocs hauran actuat per a un vídeo o una pel-
lícula. Caldrà parlar de la diferència que això implica (interrupció de l’actuació, repeti-
cions per a noves preses o per a canvis de pla o punt de vista, etc.).
- Com també la diferència en l’ús de llenguatge de la imatge a l’hora enregistrar una
entrevista, un reportatge i una “dramatització”.
- En aquest sentit, és important, si no s’ha fet abans, analitzar alguna seqüència de
pel·lícula que els sigui coneguda, per conèixer com el ritme narratiu ve donat per la
combinatòria de preses i plans diferents, per evitar la tendència a enregistrar en pla
general el que passa davant de la càmera.

10. Ens pot ser d’ajuda mostrar altres produccions realitzades per alumnes de més o menys de la seva edat, produïdes
en altres cursos, etc.

136


- Per tant, hauran de saber aplicar tant els seus coneixements dels recursos tècnics dels
aparells, com els del llenguatge de la imatge (tipus de plans, moviments de la càmera,
ràcord, editatge, etc.) a la producció i a l’editatge.
- És important aclarir les limitacions amb què toparm, tant pel que fa als recursos
e
tècnics, com humans (tipus d’aparells, temps i espais de què disposem, etc.), per evitar
d’entrada projectes que potser poden ser molt interessants, però que són impossibles o
molt complicats de dur a terme en un centre escolar, esplai, etc.
- Haurem d’acordar o definir si anem a fer una producció oberta (els alumnes decideixen
l’argument, etc.) o si es tracta d’un projecte determinat, d’una comanda concreta.
- A partir d’aquí podrem formar diferents equips de treball.
Presentem dos exemples diferents. El primer es tracta d’un treball de lliure creació i el
segon d’una dramatització proposada pel professor amb una determinada finalitat didàc-
tica.
Pel que fa a tot el procés de producció d’un video dramàtic, l’exposem i el desenvolu-
pem àmpliament a l’exemple 2.

EXEMPLE 1
En aquest cas presentem la situació més comuna: quan els alumnes decideixen lliure-
ment (només limitats per les condicions de pressupost, temps, espai, recursos tècnics, etc.)
el tipus de dramatització videogràfica que volen realitzar. Ens limitem només a presentar
un exemple d’un argument escrit per alumnes de 2n d’ESO i una part o sèrie de seqüències
del seu corresponent guió tècnic.
Abans d’escriure l’argument l’equip d’alumnes va arribar a una sèrie d’acords pel que
fa al seu videograma:
— Tots hi tindrien un paper com a actors o actrius.
— Cadascun d’ells podria enregistrar alguna presa.
— El tema seria còmic.
— Utilitzarien alguns videotrucs.

Argument

ARGUMENT

TÍTOL: Píndoles per aprimar...?

Una metgessa presenta unes píndoles per aprimar i demana dos voluntaris perquè les
provin. Es presenten dos nois grassíssims que se les prenen. Triguen molt a fer efecte i
als dos nois els surt barba blanca. Quan els comença a fer l’efecte cauen desmaiats a
terra. Quan es recuperen s’han aprimat... però s’han transformat en dues noies. La
metgessa diu que s’ha confós de píndoles i els dos exnois se li llencen al damunt amb
intencions venjatives.

Duració aprox.: 5' / 7'

Equip format per: Carolina, Joan, Marta, Noèlia, Oriol

137


Guió tècnic
Presa núm. Acció Plans, mov. càmera Àudio
1,00 La metgessa presenta la pastilla De PP —de la cara— a PM Musica 1: Off
per aprimar-se. (zoom) de la metgesa. Metge: Hola amics, sóc aquí per demos-
trar-vos com us podeu aprimar amb
menys de tres minuts amb les nostres
pastilles.
2,00 La metgesa presenta la pastilla PP cara i la mà enlaire Música: Off
per aprimar-se. amb la pastilla.
3,00 La metgesa demana dos voluntaris PS metgessa darrere Metge: Ara buscarem dos voluntaris.
per provar les pastilles. de la seva taula.
4,00 A cada costat li “apareixen” dos nois PS metgessa i un noi Metge: Ja tinc aquí un parell de voluntaris
molt grassos. a cada costat. bastant macos que estan disposats
a fer la nostra prova.
5,00 Es veu el noi 1 que fa que sí. PM noi 1. Noi 1: Sí, sí!
6,00 Es veu el noi 2 que fa que sí. PM noi 2. Noi 2: Sííííí!
7,00 La metgesa dóna la pastilla al noi 1. PS metgessa i noi 1. Metge: Té, una per a tu…
8,00 La metgesa dóna la pastilla al noi 2. PM metgesa i noi 2, zoom Metge: i una per a tu.
a mà i pastilla.
9,00 La metgesa fica la pastilla dintre d’un PP got 1 i mà de la metgesa Metge: Posem-la dintre d’un got i esperem
got que hi ha damunt la taula. que fica la pastilla. dos minutets aq ue es desfaci.
Mús. 2
10,00 El got amb la pastilla efervescent PD got 1. Mús. 2
es va desfent.
11,00 L’altre got i la pastilla que es desfà. PD zoom fins que el got Mús. 2
es desenfoca.
12-13-14-15 Un rellotge va marcant el pas Fosa, PP del rellotge. La presa Mús. 3 (rara)
de les hores. 16 acaba amb fosa.

Exemple 2
En aquest cas, com dèiem anteriorment, es tracta d’una producció en què els alumnes
no decideixen d’una manera totalment lliure, ja que la situació de què es parteix està condi-
cionada per una finalitat didàctica determinada.

Abans
Les mestres d’Educació Infantil presenten la proposa de produir un videograma per
treballar conceptes d’orientació espacial (al costat; davant/darrere; sobre/sota, al voltant;
en ordre/en desordre) amb els/les seus alumnes de 3 i 4 anys.
Juntament amb la persona responsable de MAV, elaboren un projecte senzill pel que fa
a la forma de presentar-los:
Els conceptes s’exposaran seguint sempre l’estructura narrativa següent:
1. Es presentarà una situació senzilla que mostri amb imatges el tema que es vol treba-
llar, una veu en off reforçarà les imatges: “En X és davant d’en J.”
2. Es presenta la mateixa situació amb imatges diferents; la veu en off deixa un espai de temps
perquè els nens i nenes espectadors puguin donar la resposta: “Les flors són........ davant del gerro.”
3. Ara amb noves imatges, l’off pregunta directament als nens i nenes la situació de deter-
minat objecte o persona: “On és la pilota?” i es manté la imatge per donar temps a la resposta.
El projecte es presentat als alumnes de sisè i, un cop acceptat, es formen els grups de treball.
Cadascun d’ells enregistrarà un dels conceptes proposats, seguint l’estructura narrativa ja explicada.

Durant
Cada equip de treball presentarà una sinopsi argumental i de treball, que caldrà deba-

138


tre bé amb el grup-classe, bé amb el mestre responsable de l’experiència. La sinopsi ha de
deixar clar:
— els trets argumentals bàsics,
— l’espai/s on es desenvoluparà l’acció,
— la durada aproximada del producte un cop enllestit,
— la distribució de les tasques dintre de l’equip (pot passar que en aquesta etapa del
procés el grup encara no tingui clar “qui farà què”, caldrà, doncs, ajornar-ho per a la
fase que ve a continuació).

En l’exemple que exposem es varen crear 5 equips de treball. Cada grup va escollir el
concepte (al costat; davant/darrere...) que volia produir en vídeo. Alguns d’ells varen
proposar desenvolupar l’argument emprant tècniques d’animació (vegeu l’apartat “Ani-
mació”). La resta va proposar dramatitzacions amb personatges reals, evidentment, ells
i elles transformats en actors i actrius.
A continuació, van escriure les sinopsis argumentals seguint les recomanacions anteriors.

TEMA: Davant / darrere
ARGUMENT
1. Un nen de parvulari és davant d’una nena / situació contrària.
2. Un grup de nens i nenes petits són davant dels nens i nenes més grans/els petits
darrere els grans.
3. La Marta és davant de l’arbre/La Marta és al darrere.

Lloc: El jardí de l’Escola i una aula d’Educació Infantil.

Durada aprox.: Uns tres o quatre minuts.

Donem als diferents equips la plantilla —que ja haurien de conèixer— per elaborar el
guió tècnic.
Les dramatitzacions i altres “gèneres” videogràfics són dels que més es presten a fer el
guió en forma de storyboard.
La tasca del mestre en aquesta etapa del procés consisteix a seguir les diverses propos-
tes, respondre els dubtes i fer, si cal, suggeriments. Cal procurar respectar al màxim i po-
tenciar les idees creatives de l’alumnat.
Finalment arribarem a la versió que equip i mestre han donat com a definitiva.

Exemple (guió definitiu)

Presa Acció Pla, mov. càmera, ... Àudio
núm.
1 Un nen i una nena de P-4 Frontal; sencer, contrapicat. Off: “El nen és davant de la
són damunt d’una taula. El nen és Tall. nena.”
davant de la nena i la mig tapa.
De cop, la nena aparta el nen, i es Off: “La nena és davant del
posa ella al davant, molt fatxenda. nen!”

139


Presa Acció Pla, mov. càmera, ... Àudio
núm.
2 Al pati de l’escola. Hi ha una colla Pla gen. del grup; zoom a Off: “Els nens petis són…
de nens i nenes ben grans. Al seu primer pla d’un dels petits; davant dels grans.”
davant una colla de nens i nenes fosa.
de parvulari. Tots molt contents.

3 Ara el grans són davant dels Comencem amb fosa; Off: “Ara els nens petits són…
petits per tapar-los; aquests primer pla de la cara del darrere dels grans!!”
treuen caps i mans per on poden mateix nen petit, que es va
per poder “vampiritzar” càmera. obrint a pla general de tot
el grup.

—
4 La Marta és davant d’un arbre del Pla sencer.
jardí. Saluda la càmera.

5 Igual, però la Marta tanca i obre Pla mitjà o primer. Off: “On és, la Marta?”
els braços com si volgués volar. Pla sencer (atenció: ¡no
s’ha de moure gens la
càmera en acabar la presa!) —

6 La Marta ha desaparegut, només Pla sencer de l’arbre...
veiem l’arbre.

7 La Marta és darrere de l’arbre, El mateix pla. Zoom cap a Off: “On és, la Marta?”
però només en veiem el braços primer pla del tronc fins
que es mouen com abans. que es vegi desenfocat.
Sempre hi haurà música de
fons amb molt de ritme.

Cal que l’equip distribueixi tasques i responsabilitats, que poden ser rotatòries:
— Càmera.
— Script, que, si el guió es prou senzill, pot fer també d’ajudant de càmera.
— En funció del guió pot caldre “tècnic” de so i d’il·luminació.
— Actor i actrius.
Després caldrà fer un pla de rodatge en què s’haurà de planificar molt bé tot el procés
que seguirem per fer els enregistraments: tenir clares i definides les localitzacions on ha de
passar l’acció; els materials complementaris que necessitarem (de tipus tècnic: focus, etc.;
d’atrezzo o decorats, maquillatge, vestuari, etc.); avisar els possibles afectats que interve-
nen a l’obra però que no formen part de l’equip; tenir preparat el material i, un altre cop,
repassar qui fa què i si realment tot és a punt.
Caldrà tenir present que no cal enregistar les seqüències en el mateix ordre en què
hauran de ser visionades; això permet agrupar-les per tal d’estalviar temps, desplaça-
ments, etc.
En el moment d’anar a enregistrar pot ser bo assajar in situ cada escena.

140


S’haurà de tenir cura d’iniciar la gravació uns pocs segons abans que comenci l’acció, i
deixar uns segons quan aquesta hagi acabat. És important, ja que ens facilita molt l’editatge
posterior, especialment si els nostres aparells no són gaire sofisticats.
És important enregistrar de cada escena algun pla de recurs (un primer pla d’un gest,
un actor que n’escolta un altre, etc.). Aquestes preses-comodí ens poden facilitar corregir, a
l’hora de l’editatge, els possibles salts de ràcord.
Mentre gravem, com que és possible que haguem de repetir més d’una presa, és reco-
manable usar una claqueta i anotar en un guió de rodatge aquelles que donem com a vàli-
des. Ens facilitarà l’editatge posterior.

Després
Un cop enregistrades les imatges, caldrà visionar-les i triar les que considerem vàlides
per preparar l’editatge. Si hem enregistrat moltes preses o la durada del videograma és una
mica llarga, potser ens caldrà anotar la localització de les preses vàlides guiant-nos pel
comptador de la cinta.
En aquest visionat selectiu ja haurem de tenir cura de preveure l’enllaç de les diferents
preses i els possibles salts de raccord. Entenem per editatge (vegeu l’apartat corresponent)
el fet de seleccionar les imatges que ens interessen de la cinta original i copiar-les, segons
allò previst al guió, a una altra cinta que anomenem “màster”.
Recordeu que l’editatge el podem fer per addició (altres l’anomenen engalzament) o
per inserció (vegeu l’apartat corresponent).
Algunes taules d’edició permeten fer “un previ”, és a dir, veure en la pantalla del
monitor allò que volem editar, abans d’enregistrar-ho a la cinta master, per estar segurs de
la seva correcció. Si no disposem d’aquest recurs i ens equivoquem, sempre podem tornar a
repetir l’editatge, però no massa vegades, ja que podem acabar per danyar la qualitat de la
imatge.
És important donar un ritme dinàmic al videograma: les preses llargues, des del mateix
punt de vista, es fan pesades i alenteixen el videograma. Plans de durada curta i variats
donen un resultat final força més amè.
Pel que fa a la sonorització (vegeu l’apartat corresponent), recordeu-ne les tres possibi-
litats:
— Mantenir el so original (ho haurem d’haver previst en l’enregistrament, per tal
d’evitar sorolls, etc. molestos).
— Mescla, és a dir, mantenir el so original més la nova banda sonora que vulguem
afegir-hi.
— Sonoritzar totalment de nou la cinta màster. Si cal fer el doblatge d’algun actor o
actors, s’ha de tenir present que es tracta d’una tècnica per a la qual cal molta precisió,
ja que es fa ben difícil reeixir en la sincronia entre els moviments dels llavis i la nova
veu incorporada i que dificílment aconseguirem uns resultats gaire “professionals”.

141


TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Videocarta
Edats: Un trespeus.
A partir del Cicle Mitjà de Primària i ESO. Cintes.
Un equip editor.
Durada aproximada:
Dues o tres sessions per cada grup. Espai:
Una aula o un espai força silenciòs.
Agrupament(s) de l’alumnat: En petit grup.

Material:
Una càmera.

Es tracta d’utilitzar el vídeo per mantenir correspondència. Es contacta amb altres
centres interessats en l’experiència, que es proposa fer als alumnes. Les altres escoles poden
ser a l’estranger.
Aquesta activitat té diversos objectius:
• utilitzar el vídeo com a mitjà d’expressió i comunicació
• treballar l’expressió oral en la llengua pròpia i en llengües estrangeres
• potenciar l’intercanvi i el coneixement d’altres realitats, de vegades molt allunyades
de les que són habituals per als nostres alumnes
• potenciar el treball de grup i l’organització del treball


Abans
Hi ha moltes possibilitats per dur a terme la videocorrespondència: intercanvis d’esco-
les de la mateixa localitat o estrangeres; intercanvi de projectes de treball; de jocs de llen-
gua... Els exemples que s’aniran presentant en el desenvolupament d’aquesta activitat són
d’un intercanvi amb una escola de l’estranger.
1. Es proposa als alumnes fer l’intercanvi videogràfic, presentant-hi el centre i la seva
localització.
2. S’obre un torn de paraules entre els alumnes perquè expressin les seves idees sobre el
que els agradaria fer.
3. Es consideren les diverses propostes i es va perfilant el treball.
Per exemple, es decideix fer un intercanvi amb una escola de Manhattan. Els alumnes
decideixen que, a la primera cinta, hi voldrien:
• mostrar la seva pròpia escola (espai i activitats)
• mostrar la rodalia de l’escola, el barri on és
• incloure aspectes de la ciutat de Barcelona (edificis antics, edificis d’arquitectes
famosos, les places, el mar, les instal·lacions olímpiques, etc.)
• presentar-se cada un dels alumnes del curs: noms, preferències, afeccions...
• elaborar una relació de preguntes sobre l’illa de Manhattan, sobre l’alimentació ame-
ricana, sobre les pel·lícules
• enviar una proposta de jocs d’endevinalles perquè les resolguin

142


4. Es distribueixen, llavors, els alumnes que portaran a cap cada una de les idees acor-
dades.
5. Els diversos subgrups es reuneixen i comencen a concretar el seu treball: què faran,
com i amb quin material i qui s’encarregarà de cada una de les feines.
Per exemple, el grup que presenta la ciutat de Barcelona proposa portar postals i fotos
de determinats edificis i gravar-los en imatge-fixa. També utilitzaran un vídeo sobre els
Jocs Olímpics, inseriran imatges a la cinta que s’enviarà i en doblaran l’àudio, etc.
6. Decidir en quina llengua o llengües es farà l’intercanvi. Proposem que sempre que
sigui possible se n’utlitzin dues. En el cas de Manhattan es decideix que la comunicació
serà en castellà i anglès. Es demana la col·laboració de l’especialista d’anglès. Per tant,
aquesta activitat permet implicar-hi més d’una persona de l’equip docent.
7. Quan cada grup de treball té la seva tasca ben organitzada i ha triat l’àudio, es distri-
bueixen les sessions de gravació.

Durant
1. El responsable de la part tècnica de cada grup ha de disposar dels materials prepa-
rats abans de començar l’enregistrament.
2. Els diversos grups van fent les seves gravacions. És convenient que cada grup tingui
una cinta per gravar la seva part a fi d’evitar que els grups que gravin posteriorment pu-
guin fer malbé algun enregistrament anterior. S’hi han de preveure una o dues sessions per
grup.
3. Es van visionant, a mesura que estan fets, els diversos treballs. La resta de companys
de classe poden anar donant les seves opinions a fi de corregir-ne i enriquir-ne el resultat
final.
4. Es minuta en un full de minutatge el que s’ha realitzat, anotant-hi el que és vàlid i el
que no ho és.

143


5. S’edita en una cinta tot el que es considera vàlid. Se’n fa una còpia per al centre i per
als alumnes que la demanin, i se’ls envia la cinta.

Després
Es pot passar la cinta a altres cursos de l’escola, i convidar-los a participar en contactes
posteriors. Es pot anar pensant en la continuïtat del treball i la nova organització, encara
que algunes coses dependran del que es rebi.
Arriba el moment més emocionant: rebre la cinta, visionar i conèixer els videocom-
panys. Si l’intercanvi s’ha fet, també, en una llengua estrangera, se’n treballarà el contingut,
a més, en les hores dedicades a aquesta llengua.

Altres possibilitats o suggeriments
Si els alumnes treballen el vídeo com a eix transversal en la seva escola, poden incorpo-
rar a les videocartes allò que van aprenent a les classes d’audiovisuals. Si han treballat
l’animació, trucs de màgia, invenció d’anuncis, videoclips, etc., ho poden introduir i aprofi-
tar per a les videocartes. Una vegada més, aquesta activitat pot implicar més d’una persona
de l’equip docent.
Aquesta proposta és una proposta globalitzadora de diverses matèries d’aprenentatge:
l’Àrea de Llengua, Llengua estrangera i Educació Visual i Plàstica.

144


TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Videorevista / televisió enllaunada
Edats: A partir del Cicle Mitjà de Primària i ESO. Cintes.
Cables per fer connexions.
Durada aproximada: Tot un curs escolar.
Un micròfon.
Agrupament(s) de l’alumnat: En petit grup. Un radiocasset.
Material: Un trespeus.
Una càmera. Espai:
Dos magnetoscopis, un editor i un altre lector. Un petit plató.

Es tracta de crear un canal de comunicació i de creació audiovisual a l’escola. Com que la
infraestructura necessària per fer televisió en directe en un centre és complicada i lluny, gene-
ralment, dels recursos econòmics de les escoles, proposem fer televisió aprofitant les possibili-
tats del vídeo. És a dir, enregistrar els programes i les aportacions de cada un dels cursos en
una cinta màster i fer-ne una còpia per a cada classe per facilitar el visionat posterior.
El què i el com dependrà de cada centre i de com i a quin nivell s’hi treballa el vídeo.
Una experiència d’aquest tipus implica treballar:
• el coneixement del llenguatge audiovisual, la utilitat expressiva d’aquest llenguatge,
els principals coneixements tècnics i la producció
• la dimensió creativa del vídeo
• la interdisciplinarietat entre diferents matèries:
· llengua: anàlisi del fet comunicatiu, expressió oral, expressió oral adient a cada tipus
de programa, elaboració de guions, tècniques per redactar notícies, per fer entrevistes,
per fer debats, anàlisi dels anuncis publicitaris
· ciències socials: aproximació i estudi de l’entorn més proper dels alumnes per tal
d’interessar-los per la seva pròpia realitat
· plàstica: caràtules de programes, crèdits, videoanimació, decorats…
· música: cercar i estudiar la música adient per a cada programa
• la dimensió individual, grupal i interclasses:
· integració en una activitat comuna de tots els components d’un grup-classe
· integració en una activitat comuna de diversos cursos
· acceptació del treball en grup com a sistema per aconseguir obres complexes
· elaboració de guions en grup
· respecte envers les aportacions i opinions dels altres
· assumpció de les responsabilitats assignades:
· en l’execució de les tasques de què consta una gravació
· en l’edició
· en la sonorització
· en la preparació del material per a la gravació
·en l’ordre i la localització de les cintes
·en el manteniment del plató
· en l’atenció i la cura del material videogràfic, sobretot en el desplaçament de
l’equip de vídeo fora de l’aula

145


1. Es pot començar per la creació i l’organització dels reporters de vídeo (vegeu-ne
l’apartat corresponent). Els reporters s’ocupen, entre altres coses, de recollir i consignar els
esdeveniments que tenen lloc al centre. Són parells d’alumnes –poden ser d’una classe– que
durant una setmana i a les hores que convingui surten de l’aula per enregistrar coses del
centre.
2. Cada parell de reporters minuta en un full de minutatge les seves gravacions, ano-
tant-hi igualment si són vàlides o si no ho són. Per exemple:

Cinta: 1,2,3, o bé A,B,C...
Tema: Reporters escolars
Temps Descripció
0.00.00 Inici de la cinta. Barres de colors.
0.00.50 Taller de contes de la classe de 2n. (Vàlid)
0.10.05 Entrevista a una participant del taller. (No val)
0.17.14 Festa de Carnestoltes. (Vàlid)
0.21.08 Festa de Carnestoltes. (No val)
0.28.21 Festa de carnestoltes. (Vàlid)
0.56.02 Assaig obra teatre 6è. (Vàlid)

3. Cada dues o tres setmanes dos reporters editen, amb l’ajut d’un professor, el noticiari
del centre, fent la presentació i la conducció del programa amb les imatges enregistrades
que es considerin vàlides per a aquesta finalitat.
4. Si al centre es treballa el vídeo en altres cursos, es tracta de proposar als alumnes que
pensin en com col·laborar en aquesta cinta de televisió. Que elaborin les seves pròpies
produccions perquè es puguin difondre a tota l’escola i fins i tot fora del centre: a les famí-
lies o a altres escoles.
Així, en el centre on s’ha dut a terme aquesta experiència, els alumnes van decidir fer:
Quart curs: - un programa de dibuixos animats amb animació
- un conte a partir d’imatge-fixa sonoritzat
- uns quants anuncis publicitaris per separar els programes
- un programa d’anglès que consistia a trobar-ne els paranys

Cinquè curs: - un programa de receptes de cuina
- teleruïna basat en una colla de presentadors malastrucs
- uns quants anuncis publicitaris
- un programa d’endevinar pel·lícules, presentant-ne fragments d’algunes

Sisè curs: - un programa esportiu
- un d’ecològic, recomanacions per no consumir tant
- un de fet en llengua anglesa
- un karaoke

146


Primer d’ESO: - un colobrot
- el noticiari de l’escola
- un reportatge sobre com s’elabora el cava

Segon d’ESO: - un programa de coses desaparegudes
- videoclips musicals
- un programa d’entrevistes
- anàlisi dels programes més vistos a l’escola

5. Cada curs va lliurant els seus programes als reporters perquè els incloguin a la cinta
màster.
6. Quan aquesta cinta es considera acabada se’n fa una còpia per a cada classe perquè
els alumnes puguin visionar els programes.
7. Es pot considerar que els alumnes s’emportin la cinta a casa per poder-la veure amb
les famílies. Aquest material audiovisual pot utilitzar-se, així mateix, per il·lustrar aspectes
concrets de les reunions del principi o el final del curs.

D’acord amb el resultat de l’experiència es pot plantejar la possibilitat d’iniciar un
intercanvi de cintes amb altres centres que també estiguin duent a terme iniciatives sem-
blants.
El contingut i la forma dels programes que solen proposar els alumnes coincideix,
sovint, amb els programes que acostumen a veure amb més freqüència. És interessant
analitzar al mateix temps aquest fet. Vegeu la situació del centre pel que fa als tipus de
programes més vistos i per acostar-se’n críticament al contingut, comproveu les hores que
els alumnes miren la televisió, etc.

147


TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Videoanimació
Les activitats d’animació que presentem us ajudaran a integrar a l’aula diferents estris
i aparells audiovisuals i, alhora, poden esdevenir una font important per motivar la creati-
vitat i apropar els alumnes a la construcció del llenguatge d’una manera més planera.
La majoria de les activitats tenen com a fil conductor comú la construcció d’històries.
Un procés que cal fer sempre d’una manera pausada, en el qual no hem de perdre mai de
vista que els alumnes gaudeixin de les seves potencialitats de manipular i modelar “reali-
tats” imaginades.
El que considerem més atractiu de l’animació és que aquestes propostes prenen vida, i,
mitjançant la càmera i l’editatge senzill, passen a ser una realitat... magnètica.
Anem més enllà del còmic, del conte escrit o il·lustrat, de la filmina, la diapositiva o la
fotografia, ja que les animacions seran companyes de viatge icòniques de processos d’apre-
nentatge... Però que, a més a més, es “mouran”. És aquí on rau l’atractiu de l’animació per
si mateixa, en la capacitat i la possibilitat de crear moviment. De ben segur que entre les
preferències fílmiques dels nostres alumnes les cintes animades ocupen un lloc preeminent.
I potser també entre nosaltres. No oblidem que, en certa manera, aquest va ser l’inici del
cinema.
Mitjançant les activitats següents intentarem donar-vos els elements necessaris per
idear i desenvolupar animacions amb els vostres alumnes. Cada activitat que proposem
planteja un tipus diferent d’animació, d’ús de materials i de dificultat en el domini de la
tècnica, a un nivell sempre senzill. En cap moment es tracta de fer superproduccions, sinó
que us oferim una eina més per poder treballar, dins el món dels audiovisuals, la màgia de
les imatges.

TÍTOL DE L’ ACTIVITAT 1: Visionem una animació
Edat: A partir del Cicle Mitjà de Primària. Diverses pel·lícules d’animació, d’èpoques distintes, que
mostrin animació de materials ben diferents (vegeu l’apartat
Durada aproximada: Dues sessions. de videografia).
Agrupament(s) de l’alumnat: Espai: L’aula o sala de visionat.
En grup-classe o petit grup.

Material:
Magnetoscopi amb la possibilitat de visionar frame a frame .
Un monitor.

Es tracta d’una avaluació inicial, en què els nens poden expressar les seves idees sobre
les animacions.
Amb aquest(s) visionat(s) pretenem que els alumnes s’ho passin bé, que coneguin la
gamma de possibilitats que ofereix una animació, que s’endinsin al món de la màgia de les
imatges i que, de mica en mica, aprenguin a diferenciar realitat i ficció, veritat i mentida.

148


1. És convenient dur a terme l’activitat amb tot el grup de nens amb què pensem fer
petites animacions. Cal presentar els objectius i sensibilitzar-los sobre la complexitat de
donar moviment a un objecte immòbil.
2. Visionarem alguna pel·lícula d’animació actual (alguns espots publicitaris o alguna
pel·lícula de la sèrie Pingu o Wallace & Gromit o d’altres tipus, si és possible de tècniques
i estils diversos).
Els preguntarem quines coses o quins materials s’han utilitzat en l’animació, ja que
qualsevol objecte és bo per ser animat. Els demanarem de quina manera creuen que es
poden bellugar uns objectes que no tenen vida. On és el truc, quina és la part de l’animació
que no veuen ells. Amb els seus comentaris haurem fet una detecció d’idees prèvies i, en
funció d’aquestes, podrem definir millor els passos següents.
3. Visionem un fragment de la mateixa cinta, però ara frame a frame. Els preguntarem
què observem, si hi ha canvis a cada frame, quines són les coses que han canviat. D’aquesta
manera es pot explicar en què consisteix l’animació: gravació-manipulació-gravació-mani-
pulació.
Després farem una selecció de diverses pel·lícules d’animació per veure amb quins
materials es poden construir els personatges i/o objectes de les animacions i descobrir
quines diferències hi ha entre animacions planes i animacions en tres dimensions.
Finalment, farem una posada en comú sobre les cintes que s’han visionat i parlarem
dels tipus d’animació que han vist, els materials, els trucatges que s’han utilitzat, etc.
(Opcional) Visionar una animació perquè, d’una manera oral, els nens n’expliquin el
principi, el desenvolupament i el final de la història. Tot seguit, es poden reunir per grups
i cada alumne farà un dibuix: entre tots elaboraran un petit mural on hi haurà l’storyboard
de la pel·lícula. A l’hora de compondre els guions, els nens hauran de passar del llenguatge
escrit o oral al llenguatge iconogràfic i això no sempre és fàcil. Tanmateix, és una bona
manera de familiaritzar-los amb el tema que estem treballant.

TÍTOL DE L’ ACTIVITAT 2: La llibreta animada
Edat: A partir del Cicle Mitjà de Primària.

Fins ara hem parlat d’animació, però en cap moment hem plantejat què és una anima-
ció. Si atenem la definició d’un manual llegirem que és crear la il·lusió de moviments mit-
jançant una successió d’imatges fixes. Si ho expliquem d’aquesta manera als alumnes és
possible que no entenguin res, tot i que després de realitzar l’activitat que es proposa és
més possible que comencin a entendre millor el principi físic de les animacions. Avui faran
que de la seva llibreta surtin vaixells, cotxes, ninots. Es tracta d’apropar els alumnes als
principis de què és l’animació entesa com a successió d’imatges estàtiques que, desfilant
davant la nostra retina a una certa velocitat, per efecte de la persistència retinal, són vistes
com una seqüència enllaçada.11

11. Podeu veure el videograma produit pel PMAV sobre aquest tema: La màgia de les imatges en moviment. Trucs i
animació, col. “Els audiovisuals a l’aula”. Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya.

149



Abans
1. Si amb un dit premem suaument la part superior de les parpelles, observarem que els
objectes estàtics han cobrat un moviment tremolós, com si hi hagués un petit terratrèmol.
2. Si podem, mostrarem als alumnes algun fragment de cinta de pel·lícula cinematogrà-
fica, perquè entenguin que els fotogrames, en el cinema, són imatges estàtiques que, en
moure’s a una velocitat determinada davant d’una lent, sembla que agafin moviment.
3. Ho relacionem amb els dibuixos animats que ja han analitzat com a successió d’imat-
ges, en les quals, en cada frame, només varia una petita part: un braç, un peu, un desplaça-
ment curt.
4. Proposem fer el mateix amb dibuixos creats per nosaltres. Els dibuixos han de ser
molts senzills: una pilota, un vaixell de vela, un cotxe, etc.
5. L’activitat es pot fer amb un bloc de notes dels que tenen 300 fulls. També podem
tallar un full DIN-A3 en sis parts iguals i construir nosaltres mateixos la llibreta.

150


Durant
1. Dividim la classe en grups de dos o tres alumnes que decideixen quin tipus d’anima-
ció –de dibuix– faran.
2. Establiran el que s’ha de veure en els fulls de la llibreta. Cal fer-los distingir entre un
paisatge estàtic de fons o objecte i allò que voldrem que es mogui i recorri l’escena.
3. Si s’acorda que hi ha un fons estàtic que es repeteix en el decurs de tots els pictogra-
mes dibuixats, caldrà dissenyar-lo i copiar-lo tantes vegades com pàgines tingui la llibreta
animada. L’experiència es pot fer amb uns 25 fulls.
4. Per copiar el fons, es pot fer el dibuix amb retolador negre i, successivament, posar
un paper nou a sobre i calcar el dibuix que hi ha a sota. També es poden fer fotocòpies.
Evidentment, també poden decidir que no hi haurà cap fons.
5. El dibuix de l’objecte en moviment ha de ser senzill i s’ha d’explicar que la sensació i
l’efecte d’animació el donarà el seu desplaçament damunt del fons i els petits canvis que hi
podem introduir en cada nova pàgina.
6. Per dibuixar els desplaçaments de l’objecte animat ho poden fer de la mateixa mane-
ra que han copiat el fons, però a cada canvi de full de paper aniran desplaçant l’objecte
animat. Una altra manera de fer-ho seria fer fotocòpies de l’objecte, retallar-lo i enganxar-lo
sobre el fons aplicant petits canvis en cada full.
7. Un cop acabades totes les pàgines cal grapar-les en l’ordre que hagi decidit cada
grup. Al principi es poden deixar o afegir uns 10 fulls en blanc per facilitar el maneig de la
llibreta, ja que sovint les primeres pàgines salten.
8. Agafem la llibreta amb una mà i amb l’altra mà passem els fulls ràpidament.

Després
1. Ara es pot explicar que el principi físic de l’animació i el del cinema és el mateix: el
pas de fotogrames a una determinada velocitat genera l’efecte de moviment sempre que hi
hagi petits canvis en cadascun d’aquests fotogrames.
2. Ara és el moment d’intercanviar llibretes i gaudir i riure de les animacions.
3. A posteriori farem una sessió breu de debat en què cadascú podrà valorar la seva
llibreta preferida, la història més enginyosa i preguntar als companys com ho han fet per
aconseguir les diverses animacions.

151


TÍTOL DE L’ ACTIVITAT 3: La màgia de l’animació

Edat: A partir de Cicle Inicial de Primària. Trípode. Un monitor per visionar (opcional). Una cinta de
vídeo.
Durada aproximada: Una sessió.
Espai:
Agrupament(s) de l’alumnat: En petits grups.
Un lloc on hi hagi la possibilitat de situar-se darrere d’una
Material: Un paper. Un retolador gruixut. Cel·lo.Càmera. porta amb vidre o una finestra.

Encara que aquesta activitat no és pròpiament una animació, té com a finalitat intro-
duir els nens en la màgia de la televisió, i, fins i tot, en el tema de què és realitat i què
ficció. En qualsevol procés d’animació hi ha una part de realitat i una altra de ficció que
entra a formar part de la màgia de les imatges. Com és possible que un objecte inanimat
comenci, de sobte, a bellugar-se per la pantalla del nostre televisor? La realitat és que hi ha
una persona que canvia l’objecte de posició en cada fotograma, però això no s’ensenya a l’es-
pectador, és com la part oculta d’un truc de màgia. El nen només veu que la seqüenciació dels
fotogrames i els canvis de moviment generen una animació. No parlem encara d’anima-
ció... sinó de màgia. Un llapis misteriós fa un dibuix en un paper. Com ho ha fet?

Abans
1. Un nen es col·locarà darrere d’una porta o finestra de vidre. A l’alçada de la seva cara
enganxarà un paper blanc amb l’ajut del cel·lo.
2. A l’altre costat de la porta o de la finestra col·locarem la càmera a uns dos o tres
metres de distància. Posat cas que la sala tingui poca llum, instal·larem un focus per refor-
çar la il·luminació i aconseguir una millor qualitat d’imatge.
3. El càmera farà un primer pla del paper amb l’ajut del zoom. En cap moment s’ha de
veure el nen que és a l’altre costat de la porta o finestra.

Durant
1. El càmera comença a gravar.
2. A poc a poc el nen que hi ha darrere de la porta farà un dibuix a sobre del paper i el cà-
mera anirà enregistrant el traç del dibuix sense moure la càmera. Com que només es veu el pa-
per blanc sembla que el dibuix es faci sol. El nen que faci el dibuix ha de tenir present tres coses:
1. Tenir molt clar el dibuix que farà, ja que no es pot parar fins a acabar-lo.
2. Prémer molt fort el retolador (gruixut i negre) a fi que aquest traspassi el paper i es
vegi amb claredat a l’altre costat.
3. Que segons quin tipus de dibuix faci, a l’altre costat es veurà a l’inrevés, com en un
mirall, i potser no quedarà bé.
4. En acabar, el càmera filmarà durant set segons el dibuix completat.

Després
1. Visionar els resultats per veure si ens ha quedat bé l’animació d’aquest llapis tan misteriós.
2. Sovint, els nens es creuen tot allò que els mostra el televisor. Cal ensenyar-los a llegir
les imatges i adonar-se que molts cops aquestes només mostren una part molt petita de la
realitat. Aquesta activitat pot servir per iniciar una reflexió i obrir un debat. En el cas del
nostre llapis estem “enganyant” l’espectador, ja que tan sols li ensenyem una part de la
realitat: el paper, però en cap moment no mostrem el nen que hi ha al darrere.

152


TÍTOL DE L’ ACTIVITAT 4: Animació de figures planes

Edats: — cartró o cartolina, tisores, colors, enquadernadors, etc.
A partir del Cicle Mitjà de Primària i ESO. Càmera (molt millor amb l’opció interval rec (vegeu l’annex
al final d’aquest bloc temàtic).12
Durada aproximada:
Trípode.
Dues o diverses sessions en funció de la complexitat de la
Un monitor per visionar.
construcció del personatge.
Una cinta de vídeo.
Espai: L’aula.
Material:
Material necessari per a la construcció del personatge:

Perquè una animació sembli “real” podem aplicar qualsevol moviment al nostre perso-
natge? En aquesta activitat esbrinarem quins tipus de moviments són els més adients, en
funció de l’efecte que vulguem aconseguir. Els alumnes jugaran amb en Joaquim, un forçut
de cartró que és capaç de fer les coses més increïbles. Presentem dues propostes de treball:
A la primera mouran, no desplaçaran, en Joaquim com ells vulguin.
A la segona tractaran de reproduir els moviments lògics i ordenats que faria un forçut
de veritat per aixecar unes peses de mà.
Després observaran les dues animacions per veure quina els sembla més real: la prime-
ra o la segona.

12. Si no disposem d’aquesta opció haurem de fer algun assaig previ per enregistrar presa a presa amb una pausa
d’un o dos segons, en funció de les prestacions de la nostra càmera.

153



Abans: Construcció del personatge.
Han de construir, per grups, un ninot de cartró o cartolina de mides una mica grans per
facilitar-ne l’articulació i la gravació, com aquells ninots antics que estirant-ne una corda
aixecaven les cames i els braços.
1. Dibuixar en un cartró el tronc, el cap, les extremitats del personatge i unes peses.
2. Pintar el personatge amb ceres o pintura. Procureu no fer servir molt el color vermell
ja que és molt llampant i satura la imatge.
3. És recomanable repassar amb color negre fi els elements que voleu destacar més. Així
guanyarem una mica més de definició en els contorns.
4. Mitjançant uns enquadernadors unirem les articulacions al tronc. Aquestes han de
quedar fortes perquè no es belluguin durant el procés de gravació.

Durant
Procés de gravació:
1. El grup es reparteix les tasques de treball.
Suggeriments a l’hora de repartir les tasques de gravació

Activitat Responsabilitat
Càmera Ha d’enregistrar les imatges amb l’interval rec quan senti l’ordre de
gravació, procurant que la càmera no es mogui del seu lloc.
Realitzador Coordina la feina de tot l’equip i segueix el guió de gravació per no
deixar-se cap seqüència sense filmar.
Manipuladors Són els encarregats d’aplicar els moviments als personatges, procurant
que aquests s’avinguin amb els efectes que es volen aconseguir.
Script Mira en el monitor que tot estigui correcte, que no hi hagi cap manipu-
lador en el camp visual de la càmera i s’assegura que tots els objectes
que surten a l’animació estiguin ben col·locats amb la finalitat que no hi
hagi salts d’imatge.

2. Els manipuladors cercaran un lloc per col·locar-hi el personatge. Pot ser damunt
d’una taula, al terra de la classe o a la paret. Si el fons no els agrada poden col·locar un
paper d’embalar, etc. És molt important que hi hagi espai suficient per poder fer els canvis
amb rapidesa i sense destorbar-se mútuament. És importantíssim que els manipuladors no
ensopeguin amb el trípode que sosté la càmera, ja que hauríem de començar de nou tota la
seqüència.
3. Haurem d’assegurar-nos que hi ha prou il·luminació. Si és necessari, es pot col·locar
un focus per reforçar la llum. És molt important que el personatge estigui ben il·luminat
perquè la imatge sigui de la major qualitat possible.
4. Per dur a terme aquesta activitat és imprescindible treballar amb trípode i assegurar-
se que la càmera està ben fixada. Es pot marcar al terra, amb uns gomets, la marca de les
potes del trípode, així, en cas d’accident o desplaçament, podem tenir un punt de referèn-
cia i amb una mica de sort no caldrà repetir la seqüència.
5. Els manipuladors col·loquen el personatge en la posició inicial.

154


6. El càmera i el realitzador cercaran el millor enquadrament (un pla general sense
deixar molt aire pels costats), fixaran bé totes les articulacions del trípode i enregistraran
durant cinc segons.
7. Entren els manipuladors i belluguen en Joaquim d’acord amb les indicacions del guió
que han escrit o establert prèviament. Recordeu que es tracta que el grup faci els movi-
ments que ells vulguin, sense una seqüenciació especialment predeterminada.
8. Un cop realitzats els moviments, el càmera espera les ordres del l’script i enregistra
de nou, però aquesta vegada ho farà amb l’opció interval rec20 de la càmera.
9. Un cop s’ha apagat el llum vermell d’enregistrament, el realitzador o el càmera
indicarà als manipuladors que poden bellugar de nou el personatge.
10. Ara es tracta de fer canvis: els manipuladors belluguen un braç o una cama, etc. No
cal que totes les articulacions es belluguin sempre.
11. Es repeteixen els passos 8, 9 i 10, i així successivament fins a acabar l’animació.
Recordeu-vos-en: moviments-gravació-moviments-gravació.
12. L’últim moviment s’ha d’enregistrar durant cinc o set segons per acabar l’animació.
Si volen posar un títol s’ha de deixar més temps de gravació.
A la segona sessió de gravació seguirem els mateixos passos que a la sessió anterior,
però tindrem en compte alguns aspectes importants. Els éssers vius són éssers animats, es
mouen d’una manera harmònica i lògica en funció de l’acció que volen desenvolupar.
Aplicar els mateixos moviments a ésser inanimats resulta, de vegades, difícil i en moltes
animacions professionals primer s’assagen amb actors els moviments que hauran de fer els
personatges inanimats amb la intenció de donar-los la mateixa expressió que els éssers
vius. Els nens hauran de tenir molt clar quins moviments farà en Joaquim. Si és necessari,
un nen o una nena pot imitar els moviments perquè els manipuladors ho vegin bé i sàpi-
guen quines articulacions han de bellugar.

Després
1. Fer una valoració sobre com ha anat l’activitat, quines dificultats o errades hi ha
hagut en el procés d’enregistrament, etc.
2. Visionar les dues animacions per comparar-les i adonar-se de si les dificultats esmen-
tades han repercutit d’alguna manera en la nostra producció final.
3. Intentar fer una reflexió sobre com han repercutit els moviments en l’animació.
Quines de les dues animacions fa més impressió de realitat. A la primera, en Joaquim sem-
bla tornar-se boig i es produeixen uns grans salts d’imatge, no fa la sensació d’animació. A
la segona experiència en Joaquim va aixecant les seves peses amb naturalitat i sembla que
el forçut hagi cobrat vida.

Aquesta activitat està pensada per treballar-la en dos grups de quatre a sis alumnes.
Cada mestre pot fer-hi les variacions que vulgui en funció de les seves necessitats. El que
resulta difícil és treballar amb molts nens a l’hora. Si es disposa de dues càmeres es pot
agilitar molt més el treball i cada grup farà la primera o segona pràctica.
Una altra possibilitat seria inventar-se un conte molt senzill. Construir un decorat de
fons sobre un paper d’embalar, retallar els personatges i fer-los bellugar mitjançant petits
desplaçaments per sobre del decorat. Podeu deixar volar la imaginació dels vostres alum-
nes, si bé cal que aquests tinguin present que l’animació és un treball lent i que no sempre
disposem dels mitjans tècnics adequats.

155


TÍTOL DE L’ ACTIVITAT 5: Animació d’objectes

Edats: Càmera amb l’opció interval rec .
A partir del Cicle Mitjà de Primària i ESO. Trípode.
Durada aproximada: Dues hores.
Espai:
Material: L’aula o el menjador.
Materials necessaris per parar la taula.

Sobre una animació no només hi influeix el moviment, també hi ha un altre aspecte
molt important que s’ha de considerar: el ritme. Imaginem per un moment que volem
aixecar una mà o fer un pas, aquest moviment el podem fer molt lentament, normalment,
ràpidament o molt ràpidament. Segons el ritme escollit l’espectador es pot avorrir per la
lentitud de les imatges o pot no veure res. És important que l’animació tingui el ritme
propi de des accions físiques de la vida quotidiana i que cada moviment s’assembli al
màxim possible a la realitat. Com poden aprendre a donar un bon ritme a les nostres ani-
macions? Només amb la pràctica. Per provocar la sensació que un objecte es mou li hem
d’aplicar petits desplaçament en cada presa. Si els desplaçaments són molt grans, la
seqüenciació de les imatges produirà un efecte molt ràpid. Per contra, si els desplaçaments
són molt curts, aconseguirem un efecte molt lent. El vídeo domèstic, quan grava amb l’in-
terval rec, enregistra de tres a vuit fotogrames per segon, segons el model de càmera; per
tant haurem d’esbrinar de mica en mica com haurem de desplaçar els objectes o com hau-
rem de fer els moviments.
Amb aquesta activitat es pretén jugar amb els objectes i fer-los entrar en el camp visual
de la càmera a diferents velocitats. Primer unes estovalles, desprès un plat, els coberts, el
got, la gerra, etc.


Abans
Preparació del material i el lloc de rodatge.
1. Planificar una mica l’animació. Quins objectes han de sortir, en quin ordre, quin
desplaçament faran per la taula i a quina velocitat. Decidir si algun objecte farà un movi-
ment especial.
2. Buscar tots els objectes que surtin a l’animació. Mireu que siguin de colors vius i que
no siguin del mateix color que les estovalles, ja que podrien confondre’s. Recordeu que el
color vermell satura la imatge i no és veu bé.

Durant
Procés de gravació
1. El grup es reparteix les tasques de treball (consulteu el quadre anterior).
2. Els manipuladors cercaran l’espai per col·locar la taula. Recordeu les indicacions que
s’han de seguir a l’hora d’escollir un lloc per desenvolupar l’activitat (vegeu la fitxa d’ani-
mació de figures planes).

156


3. Posar el comptador de la càmera a 0 minuts i 0 segons. Enregistrarem la taula encara
buida durant cinc o set segons. Recordeu-vos d’enquadrar un pla general de la part de la
taula en què es desenvoluparà l’acció (no cal que entri en camp tota la taula), col·locarem la
càmera fent un picat sobre la taula per aconseguir-ne un bon enquadrament.
4. Per un costat farem entrar les estovalles en diferents interval rec, com hem explicat
a les activitats anteriors. Farem l’animació de les estovalles amb desplaçaments molt curts
i enregistrarem set segons en total.
5. Després introduirem un segon objecte, per exemple el plat, i amb el mateix procés
que l’anterior, els alumnes faran una animació que duri 5 segons. Els desplaçaments seran
una mica més llargs, uns dos cm.
6. Un tercer element, un got, en quatre segons. Desplaçaments de tres cm aproximada-
ment.
7. Anirem repetint l’operació fins a fer entrar tots els elements de la taula. Cada cop han
d’entrar en un temps més curt. No ho feu, però, en menys d’un segon.

Després
1. Valorar com ha anat l’activitat, quines dificultats o errades hi ha hagut en el procés
d’enregistrament i per què s’han produït.
2 Visionar l’ animació per adonar-se’n de si les dificultats esmentades han repercutit
d’alguna manera en la nostra producció final.
3. Intentar fer una reflexió sobre què ha passat amb les estovalles: el ritme era massa
lent. Quin ha estat l’objecte que ha entrat amb més ritme, en quants segons ho ha fet?
Quina sensació produeixen els últim elements que han entrat? Entre tots s’ha de cercar el
ritme dels desplaçaments per polir millor les properes animacions.

Podeu inventar-vos una altra història i fer córrer diferents objectes per sobre de la
taula. Si és la primera animació que feu, us recomanem que no manipuleu molts objectes
a l’hora.

TÍTOL DE L’ ACTIVITAT 6: Animació amb persones (pixelació)

Edat: A partir del Cicle Mitjà de Primària i ESO. Trípode.
Durada aproximada: Una sessió d’una o dues hores. Un monitor per visionar.
Espai:
Material:
L’aula de gimnàstica o el pati de l’escola, etc.
Càmera amb l’opció interval rec.

Introducció a l’animació amb persones o pixelació. Una persona té moviment per si
sola, però quan la filmen en interval rec aconseguim un efecte que s’anomena pixelació.
Aquest efecte consisteix en una consecució de moviments espasmòdics, ràpids, que es
creen mitjançant la supressió sistemàtica de frames d’una gravació a velocitat normal. No-
saltres no gravarem tot el moviment de les persones sinó que l’anirem gravant a intervals.

157


La pixelació es pot aconseguir de moltes maneres: hi ha taules molts senzilles d’efectes
que d’una automàticament aconsegueixen aquest efecte. També hi ha, al mercat, càmeres
que automàticament filmen 4-7 fotogrames a intervals de 30 segons, amb aquesta possibili-
tat s’aconsegueix filmar en 15 segons una seqüència que ha durat 1h, un exemple molt clar
és l’acceleració del pas dels núvols. L’activitat que us proposem consisteix a practicar la
pixelació d’una manera manual i aconseguir com una petita pel·lícula de cinema mut.
Qualsevol història pot ser bona: podem fer una persecució, baixar unes escales, fer una
cursa de cadires, fer de robots, etc.


Abans
Preparació del material i el lloc de rodatge.
1. Planificar l’animació, i si cal fer-ne un petit guió. Quins tipus de moviment faran els
nens o nenes que fan d’actors. Els canvis o desplaçaments no poden ser molt grans perquè
es notaran molt les modificacions que hi ha entre frame i frame i la imatge provocarà un
efecte de salts sense continuïtat. Tampoc no poden ser massa lents, per no allargar l’anima-
ció. Igualment, no cal bellugar totes les parts del cos alhora. Els personatges s’han de
bellugar executant moviments robòtics una mica controlats.
2. Decidir l’espai en què es desenvoluparà l’acció i escollir-ne l’enquadrament adient. Si
no és té una certa experiència enregistrarem en pla general per no bellugar la càmera du-
rant la seqüència.

Durant
1. El grup es reparteix les tasques de treball. Consulteu el quadre explicat abans.
2. Els manipuladors poden ser els actors i actrius i ells mateixos desenvoluparan els
moviments i desplaçaments. Tingueu en compte les indicacions que s’han de seguir a l’hora
d’escollir un lloc per desenvolupar l’activitat.

158


3. Els actors i les actrius han de tenir molt clar per on realitzaran els desplaçaments i en
quin ordre. Han d’intentar conservar sempre una mateixa distància entre ells i, sobretot, no
s’han de tapar els uns als altres. És important fer un assaig abans de començar a enregis-
trar, ja que un cop començada la gravació no es pot parar l’animació.
4. El càmera i l’script corregiran l’enquadrament. Un cop decidit quina és la millor
posició de la càmera, caldrà fixar molt bé el trípode.
5. El procés de gravació és el mateix que en qualsevol animació. Els actors restaran
immòbils durant cinc o set segons, temps en què el càmera haurà d’enregistrar la seqüèn-
cia. A continuació, els actors executaran un desplaçament curt i una variació de postura
o moviment, el càmera tornarà a gravar però amb l’opció interval rec. Moviment-gravació-
moviment-gravació... i així successivament fins a acabar l’animació. Recordeu que l’última
presa ha de tornar a enregistrar cinc o set segons.
6. Si l’acció és molt llarga es pot cercar un altre enquadrament i fer plans mitjans. En el
canvi d’enquadrament els actors i les actrius no es poden bellugar ni canviar la seva posició
del cos. Paciència.

Després
1. Fer una valoració amb el grup-classe sobre com ha anat l’activitat i quines dificultats
o errades hi ha hagut en el procés d’enregistrament.
2. Visionar l’animació per adonar-se de si les dificultats esmentades han repercutit
d’alguna manera en la nostra producció final.
3. Si teniu possibilitat de postproducció, podeu inserir-hi imatges amb molt de ritme,
com les que acompanyen el cine mut còmic, i ja haureu fet una petita pel·lícula.

Amb la pixelació es poden aconseguir trucs molt divertits. Per això us n’expliquem uns
quants.
Si disposeu d’una càmera amb interval rec automàtic podeu col·locar la càmera en el
racó de la classe i deixar que vagi enregistrant una activitat sencera. També resulta molt
espectacular per als vostres vídeos filmar una posta de sol, el desplaçament dels núvols o,
durant les colònies, deixar la càmera al costat d’una taula i enregistrar com mengen els
nens. Deixeu volar la vostra imaginació i trobareu molts recursos.

159


TÍTOL DE L’ ACTIVITAT 7: Animació amb plastilina

Edat: Llums.
A partir del Cicle Mitjà-Superior de Primària i ESO. Càmera amb l’opció interval rec .
Trípode.
Durada aproximada:
Un taller d’animació, 2 h -10 h aproximadament. Segons la
complexitat de la història. Una cinta de vídeo.

Agrupament(s) de l’alumnat: En petits grups. Espai:
L’aula d’Educació Visual i Plàstica o un altre racó en el qual
Material: pugueu deixar la vostra maqueta amb tota seguretat. No
Plastilina de tots els colors. podeu desmuntar la maqueta que farem fins que no enllestiu
Materials per fer decorats. l’animació.

Un dels elements més agradables per fer animacions és la plastilina, atesa la seva ducti-
litat i facilitat d’ús a l’hora de crear els personatges. Però també és cert que les animacions
amb plastilina demanen uns coneixements previs, ja que amb les diferents manipulacions el
personatge pot deformar-se i cal arreglar els desperfectes constantment, sovint sense bellu-
gar-lo del lloc on s’està enregistrant. En general, quan es fa una animació d’aquesta mena
no es pretén explicar una acció determinada, sinó que els nens intenten explicar una histò-
ria molt senzilla amb més d’un personatge, la qual cosa implica un treball previ de
guionatge.
No és recomanable fer una animació amb aquest material si abans no s’ha tingut cap
experiència en el camp de l’animació amb nens, ja que s’han de controlar diversos aspectes,
a més del procés de gravació. En aquest cas, no us proposem fer una activitat concreta,
deixeu volar la imaginació dels vostres alumnes, ara bé, per si de cas, en l’apartat de sugge-
riments us proposem unes quantes activitats.


Abans
Preparació del material i el lloc de rodatge
1. El guió. Abans de començar l’animació cal tenir molt clar com expliquem la història
d’una manera audiovisual, allò que volem no ho hem d’expressar en lletres sinó en imat-
ges. Per ajudar el nen a fer aquesta abstracció primer cal que escrigui la història en forma
literària seguint l’estructura clàssica d’inici, desenvolupament i desenllaç. Per tal que els
alumnes no vulguin anar més enllà de les seves possibilitats, s’haurà de delimitar amb
precisió l’extensió de cada apartat de l’estructura. Amb una o dues línies en tindrem prou.
2. Amb els menuts seria interessant escollir uns quants còmics i encerclar o pintar d’un
color les vinyetes que corresponen al principi de la història, d’un altre color el desenvolu-
pament i d’un altre el final. Així comprenen millor l’estructura que segueix el còmic i s’in-
trodueix el nen en el treball posterior.
3. Quan cadascú ha explicat la seva història, caldrà escollir entre tots quina serà la que
més ens agrada; també podem unir diferents projectes i decidir com serà la seva animació.
Seguint l’estructura del còmic podem passar del missatge escrit a l’icònic.

160


4. Així començarem a donar imatges a la nostra idea. En el món del cinema i el vídeo
seria fer l’storyboard, on l’ambientació, els decorats i els personatges comencen a prendre
vida.
Així doncs, el còmic serà el nostre guió de càmera.

A partir d’aquí poden sorgir alguns problemes tècnics i l’alumne ha d’adonar-se de
quines imatges no es poden realitzar per causa de limitacions de tipus tècnic.
5. Del dibuix, els alumnes passen a treballar en tres dimensions: construir els decorats
i els personatges tal com els volen. Qualsevol material és bo per construir els decorats, els
materials reciclables donen moltes possibilitats.
En el moment de fer l’ambientació cal que el diorama (fons del decorat) sigui ampli per
incloure prou camp de gravació i poder enquadrar la càmera en distintes posicions, i més si
han pensat a fer diferents tipus de plans.
6. En la construcció dels personatges han de tenir molt present l’estabilitat d’aquests.
La base ha de ser gran i forta, no és casualitat que sovint els peus són una mica exagerats,
d’aquesta manera s’aconsegueix que els desplaçaments siguin més segurs. Les articulacions
que més es belluguen també han d’estar articulades perfectament, de vegades és una mica
difícil de dissenyar-ho i es necessita un pèl d’imaginació. Una solució molt pràctica pot ser
construir un esquelet de filferro molt senzill.
Una altra solució és fer servir escuradents en la unió dels braços al tronc, per tal de
facilitar-ne l’articulació. Agilitarà la gravació si teniu elements de recanvi, aquests han de
ser idèntics a l’original, ja que així podeu substituir amb facilitat les peces que es trenquen
durant la manipulació, penseu que un braç pot fer de 40 a 100 moviments. Els ulls donen
molta expressivitat al vostre personatge i els podeu fer fàcilment amb dues boletes que

161


podeu bellugar durant la gravació. També podeu utilitzar material reciclable per construir
el personatge i utilitzar la plastilina per a aquells elements que s’han d’articular.
7. Penseu en la il·luminació si no us voleu trobar amb una qualitat deficient a l’hora de
visionar les imatges.

Durant
1. Els aspectes a tenir en compte són els mateixos que les activitats anteriors, com
també el procés de l’animació. Així doncs, en cas de dubte les podeu consultar.
2. És molt important que els manipuladors puguin accedir amb facilitat a qualsevol
part del decorat per bellugar els personatges. Igualment, és força important fixar bé tots
aquells elements del decorat que no es belluguin, d’aquesta manera no cauen.
3. Si durant la gravació, just al moment de prémer el botó interval rec, algun personatge
es belluga i cau, podeu fer tres coses:
1. Si no queda cap altre remei, començar de nou la gravació. Paciència i compteu fins
a deu abans de cridar.
2. Una solució pot ser aprofitar l’ocasió per canviar l’enquadrament de la càmera.
3. Tornar a situar el personatge en la seva posició procurant que no hi hagi un salt
d’imatge.

Després
1. Igual que a les propostes anteriors.
2. És important, ara que ja tenen una certa experiència, retornar a la idea de la primera
activitat: en principi, qualsevol material o objecte és “animable”, i caldrà motivar la imagi-
nació dels nostres alumnes perquè, en altres produccions, puguin donar vida i moviment
a filferros, taques de colors, objectes que es relacionin entre si, sorres i pedres, mobles,
llaunes, esquelets d’animals, conquilles, ninots de plastilina o altres materials, figuretes de
cartró retallades i articulades, papers de cel·lofana de colors, líquids de colors i textures
diferents, i un llarg etc. A més, també s’ha de tenir present que aquests materials tan dife-
rents són, en la seva majoria, interrelacionables entre ells.
3. Si teniu possibilitats de fer postproducció podeu eliminar els frames que han sortit
malament. Per enriquir la vostra producció podeu inserir-hi música o diàlegs. Si us surt bé
aquesta activitat ja us podeu considerar uns experts en l’animació escolar i podeu endinsar-
vos en produccions més complicades.

Planifiqueu una animació senzilla, no us deixeu portar per l’entusiasme d’idees dels
vostres alumne i, sobretot, tingueu planificada molt bé aquesta activitat. Podeu construir el
cap d’un personatge a mida natural que faci de presentador dels vostres vídeos o fer que
un personatge camini per la taula.
I si no us voleu complicar la vida creant personatges –recordeu el mite de
Frankenstein–, podeu construir l’anagrama del vostre centre amb plastilina i fer una anima-
ció senzilla.

L’INTERVAL REC I LA SEVA UTILITZACIÓ
Perquè la successió d’imatges estàtiques produeixi la sensació òptica d’animació s’ha
d’escurçar al màxim possible la durada de cada presa. L’ideal seria que les preses tingues-

162


sin, quant a la durada, el valor de uns pocs frames. Al moment de redactar aquest article, les
càmeres més avançades en graven quatre.
El dispositiu que ens permet gravar fotograma a fotograma rep noms diferents segons
la marca del fabricant: interval rec, frame rec, etc. És un dispositiu –normalment un botó petit
i difícil de trobar– que cada cop que es polsa permet enregistrar un nombre molt petit de
frames, entre 4 i 7, d’una manera constant. Així podem aconseguir un efecte d’animació
cada cop que fem una presa diferent i moguem una mica allò que estem enregistrant. Ales-
hores no ens hem de preocupar del temps que dura cada presa, la qual cosa sí que hauríem
de fer si enregistréssim polsant el botó d’enregistrament normal.
També hi ha algunes càmeres que, a més de tenir la funció d’interval, estan programa-
des perquè automàticament cada trenta segons (segons el model) s’activi el dispositiu
d’interval rec i gravi uns quants frames. Amb aquest dispositiu addicional s’alleugereix molt
la feina en les animacions planes, si som capaços de fer moviments ràpids i retirar les mans
abans que la càmera ho enregistri... Però si treballem amb plastilina o realitzem moviments
complicats aquest dispositiu no ens és de cap utilitat a causa de la seva rapidesa.
Per gravar amb frame o interval rec, primer de tot cal fixar molt bé la càmera en un
punt. Llavors s’ha de situar el commutador video-càmera en càmera. Assegurar-se que
aquesta funciona, que està encesa i que la videocàmera entrarà en pausa de gravació. Pré-
mer el commutador frame o interval rec. La càmera realitzarà un enregistrament d’uns pocs
frames. Després que hagi acabat de fer la presa, la videocàmera entrarà en pausa de
gravació. Aleshores moureu allò que esteu enregistrant i tornareu a prémer el botó d’inter-
val o frame rec i així successivament.

ORDINADORS I ANIMACIÓ
No podem acabar de parlar d’ANIMACIÓ, FANTASIA EN MOVIMENT, sense recor-
dar-vos, encara que sigui molt de passada, el fet que avui en dia els ordinadors han passat
a ser una eina indispensable en el camp de l’animació. Hi ha una sèrie de programes, des
dels més senzills que ens permeten dibuixar i, amb l’ajuda d’un adaptador connectat a un
magnetoscopi domèstic, anar copiant les sèries de dibuixos en què hem fet alguna variació
a una cinta de vídeo pel “primitiu” sistema de alternar pause i rec, fins a programes que
generen quasi per si sols el moviment de les imatges o els que ens permeten crear-les en
tres dimensions. Però aquest és un tema que a l’actualitat, per raons econòmiques i/o
tècniques, ultrapassa les possibilitats de la majoria de centres i, per tant, no en parlarem en
el nostre llibre. Almenys per ara.

163

Videoexpre2

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (12)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to Videoexpre2

Similar to Videoexpre2 (20)

More from Glòria

More from Glòria (20)

Videoexpre2