Intervida: lliçons apreses en la recuperació de la credibilitat
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Intervida: lliçons apreses en la recuperació de la credibilitat

on

  • 689 views

Després del procediment judicial iniciat el juliol del 2007 per presumpta estafa i apropiació indeguda a un grup d’antics directius de la Fundació Intervida, cap dels quals té avui cap relació ...

Després del procediment judicial iniciat el juliol del 2007 per presumpta estafa i apropiació indeguda a un grup d’antics directius de la Fundació Intervida, cap dels quals té avui cap relació amb l’entitat, l’organització s’ha enfrontat a un període de profunda crisi de credibilitat.

Publicado en Revista Sud Nº 16, junio 2010. Págs. 56-59. http://www.sindicalistessolidaris.org/PDF/Sud/revista_sud_16.pdf

Statistics

Views

Total Views
689
Views on SlideShare
458
Embed Views
231

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

5 Embeds 231

http://gonzalodecastro.wordpress.com 225
http://www.slideshare.net 2
http://www.yatedo.com 2
url_unknown 1
http://translate.googleusercontent.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Intervida: lliçons apreses en la recuperació de la credibilitat Intervida: lliçons apreses en la recuperació de la credibilitat Document Transcript

  • accions Àngel Miret i Serra Vicepresident de Sindicalistes Solidaris i administrador judicial d’Intervida Gonzalo de Castro Lamela Responsable d’Estudis i Publicacions d’Intervida Intervida: lliçons apreses en la recuperació de la credibilitat Després del procediment judicial iniciat el juliol del 2007 per pre- sumpta estafa i apropiació indeguda a un grup d’antics directius de la Fundació Intervida, cap dels quals té avui cap relació amb l’entitat, l’or- ganització s’ha enfrontat a un període de profunda crisi de credibilitat. Tres anys després del començament de l’adminis- Òrgan de govern i equip directiu tració judicial, la perspectiva mostra que la recupera- ció d’aquest capital simbòlic ha estat la qüestió cen- La situació d’excepcionalitat que viu la Fundació tral de la tasca de l’organització en conjunt. Intervida des del juliol de 2007 sorgeix del mandat ju- dicial que disposa el nomenament de tres administra- I aquest fet no només ha determinat la instauració dors judicials i les tasques que han d’assumir aquests de nous sistemes de control financer i de la gestió in- administradors. El Jutjat determina així “les més àm- terna, o la millora dels mecanismes de transparència. plies facultats d’administració i gestió” a favor dels També ha significat l’obertura d’un debat constructiu administradors, cosa que ha significat assegurar la pel que fa a les finalitats i els valors institucionals, la gestió eficient, transparent i ajustada a les pautes ac- reflexió sobre el model de cooperació i l’assumpció tuals de la cooperació per al desenvolupament i del d’una concepció del desenvolupament des del marc tercer sector, així com garantir la continuïtat de l’or- de la dignitat humana. ganització. Avui, la Fundació es troba en plena implantació del seu nou Pla estratègic 2010 - 2014, que ha com- Al cessament del Patronat anterior de l’organitza- portat canvis estructurals importants i l’impuls de no- ció, que va determinar el mateix Jutjat actuant, el va ves dimensions d’actuació per assolir els seus objec- seguir la decisió d’acomiadar els querellats que enca- tius fundacionals. ra formaven part de l’organització. 56 COOPERACIÓ SINDICAL INTERNACIONAL
  • Una primera reflexió o i els valors de l’entitat, aprenentatge a partir de la tasca de vetllar per les la perspectiva que ofereix consideracions ètiques en el temps transcorregut, S’ha obert un debat constructiu pel la tria d’estratègies, de és la importància que té que fa a les finalitats i els valors programes i de projectes en les fundacions la con- institucionals, la reflexió sobre el és una tasca primordial formació i l’actuació del model de cooperació. dels patrons. patronat. Vetllar per les finalitats institucionals i D’altra banda, el pa- exercir el poder de rendi- tronat és el màxim òrgan ció de comptes sobre els òrgans directius no és una de govern d’una organització i, per tant, davant el tasca ni banal ni esporàdica. Aquest fet comporta, el qual els directius han de retre comptes, econòmics i tractament dels components ètics que guien una or- socials. No ens estendrem en aquesta segona conside- ganització humana cap a la seva finalitat, sospesant ració d’importància primordial, que són la bona gover- els mitjans i els criteris que en dirigeixen l’acció. La nança de les organitzacions, i sobre la qual hi ha molta qualitat d’un patronat, per tant, determina l’ànima reflexió, tant des del món de la teoria de les organit- i l’esperit d’una organització. I si bé aquests compo- zacions com des de la gerència social, i que es recullen nents ètics es reflecteixen en la missió, els principis en publicacions de bones pràctiques de les ONG. COOPERACIÓ SINDICAL INTERNACIONAL 57
  • accions Amb relació a Inter- Transformacions en vida, el Patronat que va gestió, estratègia i cessar el juliol de 2007 finançament estava conformat ma- Avui els senyals des de l’entorn de joritàriament, per per- l’organització, pel que fa al camí triat Instaurar nous siste- sonal que feia funcions per a la reconstrucció de la credibilitat, mes de control financer i remunerades a la casa. són encoratjadors. de gestió ha estat des del Aquest fet resta auto- començament d’aquest nomia i llibertat de judi- trienni passat un assump- ci per a la tasca que ha te clau per al compliment de desenvolupar un patronat, i genera problemes de del mandat judicial de l’administració judicial de la governança importants, per la dificultat de demanar Fundació. També ha estat un dels pilars sobre els quals una rendició de comptes òptima a l’equip directiu. s’ha començat a reconstruir la credibilitat de l’organit- 58 COOPERACIÓ SINDICAL INTERNACIONAL
  • accions zació. Ara bé, si és cert circumstàncies, segure- que aquests sistemes són tat econòmica al futur una fita necessària, no de l’organització, també Credibilitat implica acceptar encerts són suficients per millorar han col·laborat a fer per- i errors, però necessàriament implica aquest capital simbòlic de dre de vista la finalitat primer ordre per a una construir-se a un mateix sobre la base de la mateixa. organització que basa la de valors. legitimitat en la confian- No ha estat fàcil ni ça de tantes persones in- àgil establir un camí es- volucrades en el procés. tratègic i, alhora, inclusiu de les diverses percepcions existents al món de la Fun- En aquest sentit, ha sorgit la necessitat d’enfortir dació Intervida. Hem de tenir en compte la presèn- els sistemes de participació de tots els involucrats en cia de l’organització a més de 15 països, i els més de els processos que impulsem (stake-holders). No és un 150.000 donants —només a Espanya—, que fan d’In- camí senzill i, encara menys, i amb un final cert. A In- tervida, encara avui, una de les ONG de cooperació tervida, la participació s’entén com un mitjà i alhora per al desenvolupament més importants de l’Estat. una finalitat en ella mateixa; i aquesta creença ens ha situat davant d’assumptes complexos, com ara la Però l’esforç no es pot considerar inútil si tenim en transformació del mecanisme de finançament priori- compte la importància de detectar el saber fer i les tari de la casa —l’apadrinament—, la descentralitza- capacitats de l’organització, i la determinació d’ob- ció administrativa en el territori de l’Estat, o l’impuls jectius clars, concisos i mesurables que donen forma a sostingut per obrir més espais de voluntariat i de par- l’estratègia que hem marcat fins a l’any 2014. ticipació democràtica. Tot i que Intervida no ha estat, ni és, la querellada L’apadrinament, en particular, s’ha mostrat com en el procés judicial que es desenvolupa actualment, un mitjà potent d’atracció de persones cap al món de sinó que ho són exclusivament un grup d’antics direc- la solidaritat, però voldríem millorar el que s’ha ano- tius separats de l’organització, no es poden negar els menat la ‹‹pedagogia efectes que aquest fet ha del donant››. Es tracta tingut en la credibilitat de millorar la capacitat de la fundació. crítica dels ciutadans en La qualitat d’un patronat determina relació amb les causes de l’ànima i l’esperit d’una organització. Si bé aquest trienni la pobresa i les desigual- no ha estat gens fàcil, tats, o la importància avui els senyals des de del seu compromís i de l’entorn de l’organitza- la seva participació en la ció, pel que fa al camí necessitat de canvis estructurals i de comportaments triat per a la reconstrucció de la credibilitat, són enco- individuals per assolir una transformació social. ratjadors. Hi ha senyals com la satisfacció dels donants, col·laboradors i socis de projectes que ens segueixen Un assumpte què en aquests tres anys ha fet un donant suport, o el compromís i la responsabilitat gir de 180 graus és el que podem anomenar ‹‹la dels professionals que treballen a l’organització en dedicació a la seva finalitat fundacional››. El cúmul diverses zones del món. També el suport progressiu d’inversions financeres, immobiliàries i empresarials, d’organitzacions privades i públiques amb qui hem que va realitzar abans del juliol del 2007 l’anterior establert aliances per complir millor les nostres finali- equip directiu —en bona part imputat pel Jutjat—, tats comunes. En definitiva, senyals que indiquen que considerades moltes de risc, no es consideren des de construir credibilitat implica acceptar encerts i errors, l’organització actual èticament compatibles amb la però necessàriament implica construir-se a un mateix finalitat fundacional. Si bé poden oferir, en algunes sobre la base de valors. COOPERACIÓ SINDICAL INTERNACIONAL 59