Bases d‟un Pla d‟ActuacióMunicipal per un contextde crisi100 iniciatives per         retornar   eldinamisme a la ciutatGRU...
2Índex01 Introducció ........................................................................................................
301                      IntroduccióEl Govern de CiU ha presentat les bases per a la formulació del Programa d‟Actuació Mu...
4    c) Les ciutats i els seus governs són una peça clau en l’entorn contemporani. L‟Europa dels Estats té       en l‟Euro...
502                       Barcelona, capital de l’educació i la                         culturaLa Barcelona associada als ...
6Els nostres projectes    1.-  Gran pacte de Barcelona per a l‟Educació. Pacte amb el món educatiu, els agents socials,   ...
7Els nostres desacords amb projectes o iniciativesplantejades pel govern    1.- El nou model d‟escoles bressol    2.- El n...
803                       Barcelona Metropolitana: una estratègia                         econòmica i d’integració territo...
9Els nostres projectes    11.-   Àrees, eixos i projectes de nova centralitat. Pla Besòs: orientat a la transformació i la...
10    18.-   El comerç dóna vida a la ciutat. Cal desenvolupar programes de suport integral i    especialitzat al comerç, ...
1104                       Salari Barcelona, l’aposta pel benestar                         dels ciutadans i les ciutadanes...
12Els nostres projectes    20.-   Estratègia 20x25. 20 apostes estratègiques per minvar les desigualtats de 25 barris de  ...
1305                      10 districtes, 73 barrisEl procés de descentralització ha permès acostar el govern local al ciut...
14ELS PROJECTES DE CIUTAT VELLA, BARRI A BARRI28.- El Raval: La nova plaça de la Gardunya i els seus voltants han de ser u...
1534.-    L‟Antiga Esquerra de l‟Eixample: Finalitzar i potenciar el Mercat del Ninot i impulsar laconstrucció de la illa ...
1643.-   La Marina de Prat Vermell: Impulsar el planejament, amb el desenvolupament dels diversossectors del nou barri, ta...
17ELS PROJECTES DE SARRIÀ-SANT GERVASI, BARRI A BARRI49.- Sarrià: Reurbanització de Major de Sarrià (Reina Elisenda/Ronda ...
1858.- Camp d‟en Grassot - Gràcianova: Impulsar el projecte de transformació de la Sedeta, esdevenintun eix de centralitat...
19ELS OBJECTIUS DE NOU BARRIS          Apostar fermament pel manteniment i pel desplegament dels serveis públics de qualit...
2078.-  Roquetes: Consolidar el projecte d‟Institut Escola de Roquetes i implantar un camí escolar alsentorns de les escol...
2189.- Sant Andreu: Finalització dels equipaments previstos a          la Fabra i Coats.90.- Congrés – Indians: Construcci...
2298.-  La Vila Olímpica del Poblenou: Pla per a la presó de Wad-Ras amb l„edificació d‟habitatgesprotegits i la posada en...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Estructura pam alternatiu

915

Published on

El Grup Municipal Socialista proposa una versió preliminar del que hauria d’acabar sent el Pla d’Actuació Municipal pel període 2012-2015

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
915
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
22
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Estructura pam alternatiu

  1. 1. Bases d‟un Pla d‟ActuacióMunicipal per un contextde crisi100 iniciatives per retornar eldinamisme a la ciutatGRUP MUNICIPAL SOCIALISTA03/04/2012
  2. 2. 2Índex01 Introducció ....................................................................................................................... 302 Barcelona, capital de l’educació i la cultura.................................................................... 503 Barcelona Metropolitana: una estratègia econòmica i d’integració territorial i urbana . 804 Salari Barcelona, l’aposta pel benestar dels ciutadans ............................................... 1105 10 districtes, 73 barris ................................................................................................... 13
  3. 3. 301 IntroduccióEl Govern de CiU ha presentat les bases per a la formulació del Programa d‟Actuació Municipal (2012-2015). Es tracta d’un document de caràcter preliminar que fixa una sèrie de línies i objectius a mésd’enunciar els titulars d’alguns projectes concrets.La crítica principal és que no dibuixa un full de ruta clar i coherent adaptat als reptes de la Barcelonad‟avui. En canvi, l’orientació política queda substituïda pel llenguatge i l’estructura dels manuals de gestió.És un document sense ànima i costa molt deduir-ne les orientacions definitives que el governmunicipal anirà prenent en el futur.És en bona mesura l’expressió escrita del que s’observa en la quotidianitat d’aquests darrers mesos: ungovern que administra però no governa. La manca de projecte urbà, d’un marc compartit pel conjunt deregidors de l’equip de govern i l’absència de lideratge, es tradueixen un document de bases delPrograma d‟Actuació Municipal desdibuixat, incapaç de fixar prioritats, objectius concrets i projectesestructurants.El Grup Municipal Socialista no es queda en la crítica, sinó que proposa un projecte global, unaarticulació jerarquitzada d‟actuacions i propostes. No és un Pla d’actuació definitiu però situa elselements que han de permetre generar un debat polític i ciutadà, al voltant de les necessitats i prioritats dela ciutat. Una versió preliminar del que hauria d‟acabar sent el Pla d‟Actuació Municipal pel període2012-2015Barcelona, vers la sortida de la crisiBarcelona té fortalesa per a no esperar passivament la sortida de la crisi, sinó per contribuir amb decisió asuperar-la. I aquesta aposta pel desenvolupament l’ha de fer recuperant l‟esperit barceloní, el d’unaciutat que es rebel·la contra la injustícia i que fa de l’equilibri i el dinamisme econòmic, social i cultural laseva bandera.Les formes i estratègies per afrontar el present han de ser diferents però, en canvi, els valors sobre els quecontinuar fent ciutat són els mateixos que presidien l’inici del segle XX, l’esclat democràtic de finals delssetanta, o el consens olímpic dels noranta: una ciutat que mira i vol estar oberta al món, que usa lacreativitat com a matèria primera i que no oblida mai les necessitats dels barcelonins i lesbarcelonines.Avui la sortida de la crisi, el combat contra l’atur i el manteniment de la cohesió social a la ciutat sónobjectius compartits, però la diferència rau en les maneres d’abordar aquesta situació i en les línies iestratègies a desplegar. La proposta del Grup Municipal Socialista parteix de la reflexió següent: a) El context contemporani ha tendit a deshumanitzar els entorns urbans. L’impacte de la globalització, les seves dinàmiques econòmiques, socials i culturals, han tendit a dissoldre la ciutat i provocar un distanciament entre el que ofereixen i les necessitats dels seus ciutadans. b) La lluita contra l’atur no pot menystenir la importància del creixement de les desigualtats a la ciutat. El perill d‟una societat dual plana en totes les realitats urbanes europees.
  4. 4. 4 c) Les ciutats i els seus governs són una peça clau en l’entorn contemporani. L‟Europa dels Estats té en l‟Europa de les Ciutats, la base sobre la que construir un projecte econòmic, social i cultural, capaç de retrobar el camí del desenvolupament. d) El convenciment que la Barcelona metropolitana té els actius suficients per esdevenir la locomotora de Catalunya per sortir de la crisi. La Barcelona gran, articulada a través del nou govern metropolità, i connectada a la regió metropolitana és un dels punts més dinàmics del sud d‟Europa. e) Una situació econòmica municipal sanejada amb una notable capacitat inversora pels propers anys. El govern de Barcelona podrà dedicar gairebé 2.000 milions d‟euros d‟inversió en els propers quatre anys, el símbol inequívoc de la salut financera de l’Ajuntament. f) La capitalitat cultural de Barcelona és l‟actiu principal: de la recerca a la creació artística, de les fàbriques de creació als centres de recerca, del 22@ al corredor cultural del Raval. L’aposta per la cultura, pel desenvolupament cultural de la ciutat, és la millor sortida a la crisi. g) Barcelona Ciutat Educadora ha estat molt més que un eslògan. De la tradició de la renovació pedagògica als temps de la República, a l’Institut Municipal d’Educació hi ha un fil que assenyala la importància que l’educació ha tingut en el projecte Barcelona. Ara cal renovar-lo fent una aposta decidida per la innovació educativa i adaptar tot el sistema educatiu als reptes d‟avui. h) Barcelona, cap a un model de nou humanisme urbà, com a ciutat inclusiva, integradora, accessible, que defensa i promou la igualtat d‟oportunitats, i dóna suport als serveis socials i la salut com a eixos vertebradors de l‟estat del benestar, han estat i han de continuar sent objectius estratègics per a no trencar el model de cohesió social conquerit els darrers anys.El Programa d’Actuació Municipal (PAM), en la mesura que defineix el projecte municipal a desenvolupardurant els propers quatre anys, ha de respondre amb contundència a aquestes tendències globals.Barcelona té les capacitats, els agents, la fortalesa econòmica i la singularitat cultural, per fer front aaquest procés i retrobar el camí del creixement econòmic, la cohesió social, la vitalitat cultural i elrespecte mediambiental.Partint d’aquests elements les bases pel PAM s’articulen en tres apartats que recullen les principalsaccions a desenvolupar, així com un arbre d’objectius i projectes per a cada districte de la ciutat.
  5. 5. 502 Barcelona, capital de l’educació i la culturaLa Barcelona associada als Jocs Olímpics va transformar la pell de la ciutat: les infraestructures, l’ oberturaal mar, la rehabilitació de Ciutat Vella... La transformació física de Barcelona va provocar canvis socials,econòmics i culturals, als quals també es va respondre amb més pedra (nous equipaments socials ieducatius, grans infraestructures culturals, ...). Així doncs l’estratègia pública va centrar-se en la inversió imillora de la pell de la ciutat, en la construcció d’equipaments i en dotar Barcelona d’una xarxad’infraestructures de comunicació.Avui les necessitats han canviat. Continuaran essent necessàries les inversions urbanístiques, peròl’estratègia central, el canvi que Barcelona ha d‟encarar avui, es troba en els intangibles: en la capacitatde produir coneixement, en l’habilitat per transformar-lo en activitat econòmica, en les competències ihabilitats dels ciutadans i ciutadanes, en el capital social i el conjunt d’iniciatives de caràcter comunitari, entot allò exigible a una ciutat que vol situar-se en el context global amb veu pròpia. És des d’aquestaperspectiva que els projectes educatiu i cultural prenen una rellevància que fins ara no han tingut.Un projecte cultural en un sentit molt ampli que abasta: des de la recerca científica a les arts o elpatrimoni, del coneixement a la creativitat, del 22@ als equipaments culturals o del Parc de RecercaBiomèdica al Liceu. La inversió en cultura és l’aposta més segura per la Barcelona del futur i per trobar elscamins de sortida a la crisi econòmica. Barcelona és la capital de Catalunya i de la cultura catalana,aprofitar i intensificar aquesta capitalitat significa convertir-la en un espai de producció de coneixement, enun laboratori urbà.En l’era de la globalització la ciutat tendeix a dissoldre’s, a limitar-se a ser un espai construït i habitat pelshumans. L‟aposta per la cultura també vol dir apostar per la ciutat en totes les seves dimensions. Encerta manera significa recuperar l‟ànima de la ciutat, la capacitat de dissenyar i construir un projectesingular per Barcelona.L‟educació és l‟altra cara de la moneda: és la garantia que tots els ciutadans i ciutadanes puguin disposarde l’instrumental bàsic per viure i desenvolupar el seu projecte vital en una societat complexa, on elconeixement i la creativitat en són els elements distintius. La qualitat del sistema educatiu, i la qualitateducadora de Barcelona són la millor inversió per a garantir l‟equitat en una capital cultural i, alhora,la millor aposta per disposar del talent necessari per tal que el projecte no s‟aturi.Barcelona disposa d‟una gran tradició pedagògica en la que l’Ajuntament de Barcelona n’ha estat undels seu principals actors. Cal aprofitar-la i fer-la créixer, de l’escola bressol a la universitat i de lesinstitucions educatives formals al paper educador de tot agent ciutadà. És indispensable un compromís detothom per a la qualitat educativa de Barcelona.
  6. 6. 6Els nostres projectes 1.- Gran pacte de Barcelona per a l‟Educació. Pacte amb el món educatiu, els agents socials, culturals i productius de la ciutat per assolir una igualtat real d’oportunitats per a la infància i la joventud a partir de l’educació. 2.- Èxit escolar, formació professional i inserció laboral. Accions intensives de lluita contra el fracàs escolar. Aposta contundent per a la formació professional, fent-la més qualificada i extensa, i més professionalitzada, amb una perspectiva més lligada al món productiu. 3.- Model d‟equitat. Escolarització equilibrada a la ciutat a través de les zones de proximitat, el manteniment de la sisena hora i el desplegament del Mapa d’escoles bressol públiques i del Pla de reforma i construcció de centres escolars. 4.- L‟escola és ciutat. Potenciar el Projecte Educatiu de Ciutat com a instrument que ha d’estendre la consciència educadora a les diferents àrees de govern, així com als agents socials, econòmics i culturals de Barcelona. 5.- Educar des de la participació i la corresponsabilitat. Barcelona Ciutat Educadora és el marc referencial per a desenvolupar el potencial de tots els agents educatius mitjançant xarxes educatives a tots els districtes i plans de coordinació i dinamització educativa. 6.- Potenciar la recerca. Destinar el 5% del Programa d‟Inversió Municipal a la inversió en projectes de recerca científica i artística, en aquelles àrees del coneixement on la ciutat és més competitiva. Establir un panel d’experts per a dissenyar i executar les bases d’aquest fons. 7.- Pacte cultural. Un pacte cultural a la ciutat que fixi objectius i mesures per combatre l’estancament d’aquest sector en un context de crisi econòmica. El pacte ha d’establir un pla de xoc per a les indústries culturals i el tercer sector cultural, així com situar en calendari la posta en marxa dels equipaments culturals pendents a la ciutat: Dhub, Born, Canòdrom, Oliva Artés. S’ha de definir a través del Consell de Cultura de Barcelona. 8.- Pla d‟ensenyaments artístics. És necessari augmentar el percentatge de població que accedeix a l’ensenyament artístic a la ciutat, ja sigui a través d’ampliar la xarxa d’escoles públiques com arribant a acords amb els centres privats de la ciutat. El Pla s’ha de dibuixar a deu anys vista amb la mateixa ambició que el Pla de Biblioteques de Barcelona. 9.- Comerç cultural de proximitat. Establir exempcions, ajuts i d’altres tipus de protecció per evitar el progressiu tancament de llibreries, cinemes de barri, galeries d’art o sales de música de Barcelona. La cultura exigeix aquest entramat de petits espais que omplen de vida els barris de la ciutat. 10.- Pla per a la Interculturalitat. Donar continuïtat al Pla per a la Interculturalitat en totes les seves línies de treball, convertint la interculturalitat en la manera d’abordar el creixement de la diversitat cultural a Barcelona.
  7. 7. 7Els nostres desacords amb projectes o iniciativesplantejades pel govern 1.- El nou model d‟escoles bressol 2.- El nomenament de responsables d’institucions culturals sense concurs.
  8. 8. 803 Barcelona Metropolitana: una estratègia econòmica i d’integració territorial i urbanaAvui el que denominem Àrea Metropolitana ja és una sola ciutat en termes urbans. S’articula tant en temesde mobilitat, com econòmicament, amb tota la regió que l’envolta. La integració territorial, l‟estratègiaeconòmica, la preservació de l‟espai públic i la sostenibilitat ambiental s‟han de fer des d‟aquestageografia. L‟absència de l‟alè metropolità en la proposta del govern és molt preocupant.L’urbanisme d’avui ha de pensar-se des de l’òptica de les àrees de centralitat metropolitanes, treballanten el Pla Director d’Urbanisme, i incorporant aquesta dimensió en les grans operacions de ciutat. La Plaçade les Glòries o l‟estació de la Sagrera han de fer-se dins d’una estratègia de dimensió metropolitana quepermet reequilibrar la ciutat cap a llevant i on el Pla Besòs n’hauria de ser l’eix principal. I per contrast a lagran Barcelona, pren sentit la Barcelona dels barris. Quan la ciutat es fa grossa, és necessària la dimensióabastable, pren sentit la petita escala, aquella on es desenvolupa la vida quotidiana. Aquesta propostaarticula els projectes del municipi dividint Barcelona en tres grans àrees: Ciutat Vella i el front marí, laplana amb el gran Eixample i els barris que l‟envolten i la zona que limita amb Collserola i les sevesderivacions (Tres Turons...).L‟estratègia econòmica també necessita l‟alè metropolità, ja que no es pot entendre l’economia deBarcelona sense analitzar-la des de la dimensió metropolitana i, fins hi tot, regional. Per tant, des del’estratègia de reindustrialització, a l’aposta pel coneixement, a la gestió de les grans infraestructures decomunicació, o un plantejament de llarg termini del turisme a la ciutat, l’Àrea Metropolitana és la unitat demesura i de planificació de projectes i iniciatives de futur. Per això té tot el sentit que Barcelona Activaesdevingui una agència de promoció econòmica d‟abast metropolità amb capacitat d’unificar elsesforços massa dispersos del conjunt d’ajuntaments, i amb la potència suficient per esdevenir interlocutoramb la resta de nivells de l’administració. Al seu costat, el Pla Estratègic Metropolità és el contrapuntnecessari per construir escenaris i línies de treball de llarg recorregut.La preservació de l’espai públic és un altre àmbit indispensable de la ciutat global. Sense espai públic nohi ha ciutat. Avui existeixen moltes tensions sobre aquest element urbà que obliguen a repensar lespolítiques de gestió, conservació i millora. La seguretat, la neteja, l‟espai pel cotxe i pel vianant, adaptarla ciutat a la bicicleta, la normativa i el control dels usos privats de les voreres (terrasses i vetlladorsespecialment), són àmbits que cal gestionar amb cura atenent a les característiques contemporànies,per preservar les funcions bàsiques de l‟espai públic.Finalment, la millor aposta ambiental és continuar reforçant el transport públic per davant del privat. Enaquest àmbit cal continuar millorant la xarxa urbana metropolitana (metro i autobusos) i exigir que les líniesde metro previstes s’acabin però, sobretot, cal millorar la mobilitat de la Regió on encara les deficiències deltransport públic són molt notòries. Les inversions i la millora de la gestió de les rodalies són avui unaprioritat.
  9. 9. 9Els nostres projectes 11.- Àrees, eixos i projectes de nova centralitat. Pla Besòs: orientat a la transformació i la potenciació del territori compartit amb els municipis del Barcelonès Nord. Plaça de les Glòries, executant les obres d’enderroc del viaducte actual, construint la nova vialitat i els equipaments públics previstos. Parc i Estació de la Sagrera, impulsant la construcció de la nova estació intermodal, executant la urbanització del parc lineal i facilitant que la nova estació i el seu entorn de Sant Andreu i de Sant Martí esdevinguin un nou pol d’atracció per empreses, impulsant estratègies d’ubicació de seus corporatives i tecnològiques, per afavorir la posada al dia de les zones industrials (Sagrera, Bon Pastor, Torrent de l’Estadella, Verneda Industrial ) 12.- Ciutat Vella i el front marí. Paral·lel - Rambla - Via Laietana. Transformar urbanísticament els tres eixos que connecten Ciutat Vella amb el Port, juntament amb la reformulació de l’eix de front de mar que va de la Ciutadella al Morrot, amb l’objectiu de fer compatibles la promoció del turisme de qualitat i la vida als barris. Impulsar l‟Agència de Ciutat Vella, com a instrument de gestió integral d’un nou pacte institucional i social per a Ciutat Vella. Una agència que assumirà qüestions com l’ urbanisme i la gestió patrimonial, la promoció i els serveis turístics, l’habitatge i la seva rehabilitació i altres programes de serveis a les persones. Pla d‟usos per a la Rambla que permeti la revitalització d’aquest eix, ordenar la seva activitat i millorar la seva qualitat urbana. Paral·lel: un nou eix cultural que recupera la seva tradició històrica. 13.- La conquesta de la Barcelona (en) pendent. Desenvolupament dels planejaments de Tres Turons, Carmel, Sant Genís, Vallbona, Torre Baró, Roquetes, Ciutat Meridiana i Vallcarca i els Penitents i el Coll, per acabar d’assolir els nivells de qualitat urbana de la ciutat central en aquests territoris. Tots aquests barris han de rebre un tractament preferent en la distribució d’inversions del proper mandat. Unificar l‟Agència de Promoció del Carmel i Pronoubarris per constituir un instrument eficaç per a la gestió de tots els projectes urbanístics inclosos en aquesta àrea. 14- La plana de Barcelona. La plana de la ciutat és l’àrea més central i, per tant, més ben connectada i en bona mesura més ben dotada pel que fa a equipaments. Però cal continuar actuant en les àrees en transformació (des de la Marina del Prat Vermell al 22@) o en l’aposta per la recuperació de nous eixos culturals. La transformació de Pere IV com a eix cultural del Poble nou n’és un dels més significatius: millora de la urbanització i construcció d’equipaments com la nova sala Beckett o la rehabilitació de Can Ricart i Oliva Artés. Illa d‟equipaments de la Model: iniciar el procés de trasllat de la presó per començar amb la construcció d’uns equipaments indispensables. Unificar les empreses 22@ i Proeixample en una agència única. 15- Reactivació econòmica de la ciutat. A més del pol de reactivació a l’entorn de l’estació de La Sagrera ja comentat, la plataforma Barcelona Zona d‟Innovació ha d’esdevenir el pol industrial i d’innovació del sud i de l’oest de la ciutat, impulsant-ne la transformació a l’estil del 22@ i afavorint el desplegament de les indústries alimentària, audiovisual, de mobilitat elèctrica i biosanitària. 16.- Un nou model de Turisme per a Barcelona. Desplegar el nou model de turisme que recomana el Pla Estratègic de Turisme 2010-2015, permetent assentar el lideratge assolit en un model de creixement sostenible i generador de més valor per a la ciutat i la seva economia. Serà important la incorporació de la taxa turística i aconseguir la seva gestió per part de la ciutat. 17.- Prioritzar la millora de les infraestructures de la mobilitat, com en la connexió en amplada ferrovària europea del Port de Barcelona o la gestió descentralitzada de l’aeroport de Barcelona i la millora en les infraestructures de transport metropolità , com la línia 9, els ferrocarrils regionals i metropolitans i la connexió de les xarxes de tramvies per la Diagonal..
  10. 10. 10 18.- El comerç dóna vida a la ciutat. Cal desenvolupar programes de suport integral i especialitzat al comerç, tot promovent el comerç de proximitat i l’associacionisme. Àrees de Promoció de l’Economia Urbana, la formació al sector i la consolidació dels eixos comercials. 19.- Observatori de l‟espai públic. Una eina d’anàlisi i de recomanacions relatives a les noves realitats a l’espai públic. L’espai públic és objecte de noves dinàmiques socials pròpies d’una societat més diversa i sotmesa a fenòmens nous que fan un ús intensiu d’aquest bé urbà. Definir estratègies per a espais específics amb més problemàtica d’ús o analitzar fenòmens nous com les noves formes de vandalisme, és avui una prioritat per adaptar les polítiques públiques a la realitat de la ciutat i de la ciutadania.Els nostres desacords 3.- El projecte de Blau@ictinea i la Marina de Luxe al Port Vell 4.- Reconsiderar i ampliar el Pla d‟Usos de Ciutat Vella 5.- El projecte de les Portes de Collserola 6.- Eurovegas 7.- El desmantellament i trasllat de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions 8.- La manca de criteris sobre vetlladors, apareguts arran de la Llei del Tabac.
  11. 11. 1104 Salari Barcelona, l’aposta pel benestar dels ciutadans i les ciutadanesEl salari Barcelona és allò que reben els barcelonins i barcelonines en serveis, espai públic i prestacionsurbanes. De les biblioteques i centres cívics, a la sanitat i la qualitat de l’espai públic, del transport alspoliesportius municipals, de les escoles bressol a la universitat, de la recollida de residus a la televisió local,i des de la cohesió social que manté la ciutat a l’enorme prestigi internacional de Barcelona. Tots aquestselements constitueixen aquest salari indirecte, que ha estat la base de la integració social i alhora alimentael substrat de la nostra competitivitat econòmica. En aquest àmbit calen dues coses: mantenir la qualitat iprestació dels serveis prioritzant les polítiques necessàries, i exigir amb fermesa el compliment de lesresponsabilitats de les altres administracions públiques implicades. Les bases del PAM presentades pelgovern parlen de recuperar la il·lusió de la ciutadania. La millor manera és no ser gasius amb el salari quefins ara Barcelona ha retribuït als seus ciutadans.El salari Barcelona està ja avui configurat pel conjunt de serveis, equipaments, accions i estratègies quefan de Barcelona una ciutat on desenvolupar i fer créixer el projecte vital dels ciutadans i ciutadanes, amb laseguretat que existeix una xarxa que farà d’amortidor de les dificultats que sorgiran pel camí. Són elsintangibles de l‟humanisme urbà, que situa a les persones en l‟eix central de la vida ciutadana.Barcelona és una ciutat que acompanya, que cuida, que vetlla per les persones a qui els cal oportunitats.Barcelona és i ha de ser cohesió i equitat, riquesa i redistribució, diversitat cultural icosmopolitisme, drets i deures. Barcelona és aposta i noves oportunitats.Avui el salari Barcelona ha d’adreçar-se especialment als col·lectius socials més vulnerables i contra elcreixement de les desigualtats. La distància entre els que més i els que menys tenen s’ha incrementat un15% la primera dècada d’aquest segle. Un increment sostingut tant en els anys de creixement com un copesclatada la crisi econòmica. En l’anàlisi de les dades s’observa que la distància ha crescut per la franjaalta, és a dir, els rics ho són molt més, però en canvi les classes més populars i les mitjanes tenien, el 2010,un percentatge de renda respecte a la mitjana, molt similar a la de l’any 2000. Tenint en compte aquestaconstatació és fàcil deduir que el context persistent de crisi agreuja de manera notòria aquesta situació.L‟atur (que continua creixent a Barcelona de manera sostinguda fins arribar a la esgarrifosa xifra de més de115.000 aturats, el 20% de la població activa i més del 40% dels joves), és sense dubte l‟indicador mésdur d‟una societat desigual; tenir o no tenir feina no estratifica socialment, sinó que ens aboca a unasocietat dual.El salari Barcelona en temps de crisi s’ha d’ocupar principalment d’aquells que no en tenen cap altre desalari facilitant l’equitat en un context cada vegada més desigual.
  12. 12. 12Els nostres projectes 20.- Estratègia 20x25. 20 apostes estratègiques per minvar les desigualtats de 25 barris de la ciutat. Accelerar les palanques de canvi en aquells barris de la ciutat on es tinguin indicadors persistents de desigualtat i vulnerabilitat social (fracàs escolar, atur, embarassos adolescents, esperança de vida,...). Definir una estratègia global i un acompanyament personal. 21.- Cap barceloní ni barcelonina sense llar. Cal adaptar les polítiques d’habitatge a la nova situació actual. L’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi econòmica fan que avui la política pública d’habitatge hagi d’anar orientada al lloguer protegit (sigui amb habitatge públic o privat) i a l’augment de l’habitatge per urgències socials. Cal, a més, un pla per evitar, sempre que sigui possible, els desnonaments utilitzant totes les fórmules de mediació possibles. Pla per eradicar el barraquisme i les situacions d’ infrahabitatge a la ciutat. 22.- Pobresa Zero a Barcelona. Reforçar la xarxa bàsica dels serveis socials, així com els convenis amb les entitats per garantir la resposta al creixement de la pobresa a la ciutat. Cal un increment interanual com a mínim del 10% en els pressupostos destinats als serveis socials, per garantir serveis com les beques menjador, els àpats en companyia, els plans d’inclusió social, la detecció i prevenció de la pobresa infantil... I, alhora, cal apostar per tot l’entramat d’empreses d’economia social que s’esforcen per incorporar persones al mercat de treball amb dificultats per inserir-se en el teixit productiu. 23.- Pla per a la Immigració. Actualitzar el compromís polític i social pel disseny d’accions adreçades a garantir la convivència en els nostres barris. Cal definir estratègies i projectes especialment adreçats a les segones generacions, garantint l’existència d’oportunitats per a tothom. 24.- La salut al territori, garant de la reducció de les desigualtats L’Ajuntament ha de garantir l’equitat territorial d’accés als serveis sanitaris públics de qualitat, així com impulsar polítiques proactives per tal de reduir les desigualtats territorials en els indicadors sanitaris. 25.- Infància, Joves i emancipació, joves i ciutat. S’ha de redactar un pla específic per a l’Emancipació Juvenil, que inclogui polítiques que permetin als i les joves formar-se, treballar i viure amb dignitat a Barcelona. Dibuixar noves passeres entre escola i ocupació. Cal tenir cura de la infància, atenent els sectors més vulnerables, amb programes de beques menjador i de beques de suport a la pràctica esportiva. 26.- El transport de Barcelona: públic, accessible, sostenible i amb vocació territorial. Bus de barri tots els dies, inclosos els festius, per garantir la mobilitat de tothom. La connexió del tramvia, per la Diagonal, completant una xarxa pública eficient i al servei dels ciutadans. Increment de la xarxa de carrils bici i millora de la seguretat dels i les ciclistes. 27.- Justícia de proximitat i mediació. Creació d’Espais de Proximitat de la Justícia amb serveis d’orientació jurídica, resolució alternativa i complementària de conflictes i la mediació i mesures alternatives a les sancions administratives o penals.Els nostres desacords 9.- Defugir de la responsabilitat pública i no exigir a la Generalitat el compliment dels seus compromisos amb Barcelona. 10.- L‟augment de les tarifes de transport públic i la disminució del servei. 11.- La privatització sanitària i l‟aturada de les inversions als equipaments sanitaris de Barcelona (Clínic, Parc de Mar, CAPS i Centres de Salut Mental). 12.- Evitar la presència de la diversitat cultural a l‟esfera pública
  13. 13. 1305 10 districtes, 73 barrisEl procés de descentralització ha permès acostar el govern local al ciutadà i detectar les necessitats allà ones generen. Donar carta de naturalesa als 73 barris de la ciutat significa una nova onada d’aquest mateixprocés. A mesura que l‟articulació de Barcelona es fa metropolitana, el barri, com a espai deproximitat i de relacions socials, pren tot el seu sentit.A continuació es destaquen una sèrie d’objectius i projectes generals per a cada districte i una iniciativa percadascun dels barris de la ciutat.ELS OBJECTIUS DE CIUTAT VELLA L‟atenció a les persones vulnerables, a la gent gran sola, a la infància i a les seves famílies; l’abordatge del fenomen migratori i el seu impacte en el comerç i en el bon veïnatge; mantenir l‟exigència en la seguretat, des de la prevenció. Fer que la corresponsabilitat i la mediació siguin el mètode per a la solució de conflictes i nous reptes. Fer de l‟accessibilitat una exigència. Treballar per la millora dels serveis educatius i la distribució equitativa de l‟alumnat en centres públics i concertats. Realitzar una forta inversió en educació, superant la fase d’acollida dels nouvinguts, donant oportunitats per millorar el seu aprenentatge, apostant per l’excel·lència, proposta de nous models educatius i la millora de les instal·lacions educatives, amb la construcció de nous equipaments o amb la rehabilitació dels existents. Oferta de nous serveis educatius en el camp dels ensenyament artístics. L‟activitat econòmica i el comerç són una peça fonamental de la convivència i la cohesió social a Ciutat Vella, i per això volem mecanismes que garanteixin l‟equilibri entre els diferents tipus de comerç presents als nostres barris, afavorint el comerç de proximitat i el comerç singular. Impulsar la creació d’una plataforma i xarxa de distribució logística de mercaderies per facilitar les accions de carrega i descarrega com a resposta a les molèsties motivades per la característiques i limitacions de molts carrers de Ciutat Vella. La millora del manteniment i la rehabilitació dels habitatges, manteniment, neteja i la gestió de l‟espai públic i la millora constant de la seguretat i convivència són la nostra gran preocupació. Garantir les condicions d’habitabilitat de les vivendes i els usos dels habitatges. Impulsar la rehabilitació i conservació de finques i actuar en els immobles deteriorats per evitar la degradació de l’entorn. Posar els recursos i el consens necessari per fer de la ciutat un espai pacífic, tranquil i segur, amb millores en la mobilitat, en la il·luminació dels carrers, en la vigilància de l‟espai públic i del comerç i en la protecció de la ciutadania. Reclamar la reforma de l’organització judicial i promoure reformes del codi penal i fer efectiu el compliment de la legislació vigent. Seguir treballant per aconseguir els canvis legislatius necessaris per fer efectiva la justícia de proximitat prevista a la Carta Municipal.
  14. 14. 14ELS PROJECTES DE CIUTAT VELLA, BARRI A BARRI28.- El Raval: La nova plaça de la Gardunya i els seus voltants han de ser un nou espai central del Ravalque doni serveis al mercat de la Boqueria i al barri.29.- El Gòtic: Revitalitzar social, econòmica i cultural de la Rambla amb la recuperació del primer teatrede la ciutat de Barcelona, el Teatre Principal, memòria històrica i cultural de Barcelona. Reclamar larehabilitació de l’edifici de l’antiga foneria de canons de la Rambla, i fer la remodelació de La Ramblapacificant el trànsit de vehicles i vianants.30.- Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera: Exigir la construcció de la nova Biblioteca Central als terrenyde l’estació de França per contribuir a donar força al barri de la Ribera i construir habitatges de proteccióoficial a Renfe Rodalies i definir els usos de l’estació i el parc de vies.31.- Barceloneta: Recuperar i obrir a tota la ciutat l’espai del Moll de Pescadors. Construcció de les novesinstal·lacions de la Llotja de peix i la fàbrica de gel, al Moll Balears, que han de contribuir a l’autènticadinamització del Port Vell i la Barceloneta.ELS OBJECTIUS DE L’EIXAMPLE Compaginar la centralitat amb la proximitat que demanen els veïns i veïnes de cadascun dels seus barris. Apostar per l’accessibilitat universal als serveis bàsics de proximitat i per donar serveis de qualitat, equipaments i atenció social, des de l’àmbit sanitari al cívic, des de l’escola als serveis socials, amb proximitat als sis barris de l’Eixample. Donar un impuls a les illes d’equipaments projectades. La Model: projecte pactat amb els veïns i veïnes del barri, llargament reivindicat, clau per a la transformació de la Nova Esquerra de l‟Eixample. És un projecte irrenunciable que inclou el trasllat de la presó i la construcció i posada en marxa de tots els serveis planejats. Un dels principals exemples de centralitat i alhora proximitat a l’Eixample és el projecte de les Glòries. Cal executar les obres de l’enderroc del viaducte actual, construir la nova vialitat, així com els equipaments públics previstos en aquest entorn i fer-ho amb respecte al compromís de Glòries, que ha estat l’espai de diàleg i la participació, prioritzant el servei als barris i els equipaments de proximitat en l’execució. L‟ocupació i el comerç, com a eixos estratègics i com a motor per l‟Eixample. Impulsar programes d’inserció professional a mida, amb el suport de Barcelona Activa. Fer un treball de col·laboració amb el comerç de proximitat, les associacions i els eixos comercials, que abraci des de la promoció comercial al treball en xarxa amb el barri. Desenvolupament del Pla de Turisme del Districte. Transformació de l‟ Avinguda del Paral·lel, un nou eix cívic i cultural.ELS PROJECTES DE L’EIXAMPLE, BARRI A BARRI32.- La Sagrada Família: Exigir la construcció del centre escolar Encants, en al marc deldesenvolupament del planejament de les Glòries. Aquest equipament, conjuntament a altres accions(ampliació Centre Cívic, reforma de l’espai de Gent Gran), ha de consolidar les dotacions de proximitatd’aquest dens barri de la ciutat.33.- El Fort Pienc: Exigir la construcció de l‟IES Angeleta Ferrer, als terrenys del carrer de la Marinaamb Consell de Cent,a l’interior d’illa Clotilde Cerdà.
  15. 15. 1534.- L‟Antiga Esquerra de l‟Eixample: Finalitzar i potenciar el Mercat del Ninot i impulsar laconstrucció de la illa contigua que inclou la nova caserna de Bombers i l‟ampliació de l’HospitalClínic. L’entorn del nou mercat del Ninot ha d’esdevenir un nou centre comercial i d’activitat, centre al barrid’un projecte de promoció comercial i centralitat, amb programes específics de col·laboració public i privada iprojectes.35.- La Nova Esquerra de l‟Eixample: A més de l’impuls definitiu a l‟illa d‟equipaments de la Model,s’ha d’executar, al barri el projecte de l’illa Borrell/ Consell de Cent (illa Germanetes), exigint la construcciódel nou institut IES Viladomat. L’illa Germanetes ha de ser un pol més del Camí Amic de l’Esquerra del’Eixample, dins del qual també s’ha d’impulsar la pacificació del carrer de Borrell.36.- La Dreta de l‟Eixample: Reformes urbanístiques a la Plaça d‟Urquinaona, ampliació de lesvoreres de Balmes fins Pelai i transformació del Passeig de Sant Joan fins la Diagonal, cercant unespai públic de més qualitat, més cívic i un increment del verd urbà.37.- Sant Antoni: Construcció d’una nova escola bressol, per acabar de dotar al barri d’una xarxaeducativa i social de proximitat potent, que potenciï el treball de col·laboració comunitari i associatiu delbarri.ELS OBJECTIUS DE SANTS- MONTJUÏC Impulsar el Pla de futur del Paral·lel, com a eix cívic i cultural, per aprofitar el potencial d’aquesta Avinguda per esdevenir un eix de ciutat amb una vocació i un rol singular. Apostar per la millora i oferta de serveis i el guany d’espai cívic i de qualitat pels ciutadans i ciutadanes. Prioritzar el transport públic, necessari per garantir l’accés amb qualitat dels veïns i veïnes i la necessària connexió entre els barris. En aquest àmbit és imprescindible l‟arribada de la línia 9 als barris de la Marina Els barris com a valor pels veïns i veïnes, amb qualitat, invertint en el seu desenvolupament urbà i comunitari. Desenvolupar la Llei de Barris en l‟àmbit de Can Clos, la Vinya i Plus Ultra Desenvolupar el Pla d‟Usos de la muntanya de Montjuïc, per a reordenar aquest parc urbà sobre la base de la cultura, l’esport i la natura. Fomentar el comerç de proximitat als barris, amb projectes de promoció i la col·laboració amb les associacions i eixos comercials. Acabar les reformes del mercat de Sants i entorns.ELS PROJECTES DE SANTS-MONTJUÏC, BARRI A BARRI38.- Sants: Fer realitat la cobertura de les vies a Sants, amb la creació d’una nova rambla verda queconnectarà novament els barris de Sants i la Bordeta39.- Hostafrancs: Finalització del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) d‟Hostafrancs, que permetràmillores urbanístiques i d’espai públic i l’obertura del carrer de la Diputació.40.- La Bordeta: El desenvolupament de Can Batlló, prioritzant l’habitatge públic i la recerca d’una úsciutadà i cívic per a la nau central.41.- Sants-Badal: Executar el planejament de Juan de Sada. Aquesta illa d’equipaments ha de ser uncentre de serveis pel barri, que contempli escola bressol, CAP i centre de barri.42.- La Marina de Port: Fer realitat l’Illa dequipaments del carrer de l‟Energia. Construcció delpoliesportiu, d’una residència gent gran i d’un aparcament soterrat.
  16. 16. 1643.- La Marina de Prat Vermell: Impulsar el planejament, amb el desenvolupament dels diversossectors del nou barri, tant públics com privats.44.- El Poble Sec: Ampliació de lescola Jacint Verdaguer, com a equipament escolar de qualitat.45.- La Font de la Guatlla: Finalització del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) de la Font de laGuatlla, que permeti la recuperació del Turó i dotació equipaments (Casal de Joves).ELS OBJECTIUS DE LES CORTS Elaborar i impulsar un Pla d‟Aparcaments que inclogui propostes a diferents zones del Districte, amb l’objectiu de millorar la mobilitat dels veïns i veïnes i la de l’activitat econòmica i social i l’espai públic. Desenvolupament del Pla de Turisme del Districte, com a eina per conèixer l’activitat i potencialitats turístiques del barri, plantejar estratègies i propostes concretes per afrontar el seu desenvolupament turístic i aprofitat el potencial pel propi desenvolupament econòmic i social Impuls al Pla d‟equipaments del districte: desenvolupament de l’IES Anglesola, residència i centre de dia del c/Benavent, CAP Maternitat. Planificació i execució de serveis de proximitat amb serveis a les persones. Prioritzar la solució per l‟escola Paideia, cercant l’espai i l’eina urbanística que permeti el seu desenvolupament. Desenvolupar el Campus Universitari- Portal del Coneixement, com a Campus d’Excel·lència Internacional reconegut, incorporant altres centresELS PROJECTES DE LES CORTS, BARRI A BARRI46.- Les Corts: Finalització de totes les fases de la Colònia Castells, incloent la planificació d’unaparcament soterrat i la construcció d’una escola bressol. L’impuls definitiu al desenvolupament delplanejament és estratègic per a aquest barri central del Districte de les Corts.47.- La Maternitat i Sant Ramon: Solució per a les instal·lacions i entorns del camp del Barça, quebeneficií a la ciutat i el barri. El desenvolupament d’aquesta solució ha de contemplar la dotaciód’equipaments de proximitat, i la millora de la mobilitat i de l’espai públic de forma prioritària.48.- Pedralbes: Obertura dels Pavellons Güell a la ciudania.ELS OBJECTIUS DE SARRIÀ – SANT GERVASI Consolidar els eixos cívics com a eixos de relació, convivència i civisme, aprofitant el dinamisme comercial i la connexió d’equipaments. Crear un centre de foment de talent, per retenir els i les joves estudiants de la nostra ciutat amb ocupacions relacionades amb els seus estudis. Prioritzar la protecció dels nuclis històrics del districte incorporant eines urbanístiques de protecció per a aquells barris que no la tinguin, estenent el dut a terme a Sarrià a la resta de nuclis antics. Reurbanitzar el carrer de Balmes, creant un continu de les mateixes característiques de Plaça de Catalunya fins a la Plaça de Kennedy. Implantar un Pla Integral de Mobilitat per a la millora de la qualitat de vida del veïnat, prioritzant la reducció de la contaminació acústica i atmosfèrica, de la velocitat, impulsant l’ús del transport públic, estudiant nous carrils bici i mantenint la sostenibilitat
  17. 17. 17ELS PROJECTES DE SARRIÀ-SANT GERVASI, BARRI A BARRI49.- Sarrià: Reurbanització de Major de Sarrià (Reina Elisenda/Ronda de Dalt) amb la qual impulsaremun eix vertebrador a tot el carrer, potenciant el comerç i la qualitat de vida dels veïns i veïnes,50.- Sant Gervasi – Bonanova: Posar en funcionament la biblioteca del districte Joan Maragall alsjardins de Vil.la Florida.51.- Sant Gervasi – Galvany: Construcció d´una escola bressol.52.- Tres Torres: Treball en xarxa amb els col·legis professionals situats al barri per oferir serveisd’interès a la ciutadania53.- Putxet – Farró: Dotar al barri de l´ïlla d´equipaments del carrer de Saragossa, prioritzant lacontrucció d’un casal de gent gran, un centre cívic i una escola bressol.54.- Vallvidrera- Tibidabo-Les Planes: Creació d´un centre cultural a l´antic mercat de VallvidreraELS OBJECTIUS DE GRÀCIA Impulsar la remodelació del Mercat de l‟Abaceria des d’un punt de vista conceptual que, a part de dur a terme la remodelació per a que s’hi desenvolupi l’activitat ordinària del mercat, també pugui esdevenir un centre de distribució de mercaderies per descongestionar l’espai públic de processos de càrrega i descàrrega. A través del gran teixit cultural del districte, tant en l’àmbit de la cultura popular com en l’àmbit de l’experimentació, impulsar el projecte Gràcia marca cultural que obri tota una línia estratègica de treball per fer de la cultura, en la seva àmplia extensió, un eix de promoció econòmica. Tenint present la densitat poblacional del districte de Gràcia i la importància de poder donar un servei d’atenció primària en l’àmbit sanitari de qualitat, culminarem el desdoblament del CAP de Sant Antoni Maria Claret, amb un nou CAP al carrer Còrsega, antiga sala Cibeles. Donada la importància estratègica de l’educació entre 0-3 anys, i tot seguint una línia de continuïtat a la tasca iniciada en els darrers anys, ampliarem la xarxa d‟escoles bressol de titularitat pública al districte de Gràcia, tot prestant atenció en aquells barris on els índex de places per població siguin més baixos. Impulsarem programes d’inserció professional a mida de col•lectius amb especials dificultats (persones aturades de llarga durada, sense prestació, amb discapacitat i/o malaltia mental, joves amb risc de fracàs escolar, persones amb risc d’exclusió social) amb el suport de Barcelona Activa estudiant la possibilitat d’impulsar la creació de clústers en l‟àmbit de la cultura i/o la salut.ELS PROJECTES DE GRÀCIA, BARRI A BARRI55.- Vallcarca i Els Penitents: Seguir desenvolupant la Modificació del Pla General Metropolità deVallcarca, establint-ho com a prioritat d’inversió del barri, per garantir un percentatge alt d’execució pel quees refereix a la inversió pública.56.- La Salut: Resoldre el Pla integral del Park Güell, per garantir que el parc es mantingui en lescondicions òptimes millorant la interrelació entre el Park i el veïnatge i el Park amb el turisme.57.- Vila de Gràcia: Continuar amb el Pla de mobilitat i accessibilitat a la Vila de Gràcia, garantint queel vianant sigui el protagonista indiscutible d’un espai públic amb una convivència d’usos complexa.
  18. 18. 1858.- Camp d‟en Grassot - Gràcianova: Impulsar el projecte de transformació de la Sedeta, esdevenintun eix de centralitat al barri - la plaça del barri - impulsant l’equipament de joves. Així mateix, cercarem unespai pel Centre de Serveis Socials que defineix el Pla.59.- El Coll: Impulsar el desenvolupament del planejament del Tres Turons i del 14A per ordenar elbarri en relació a l’accés als parcs públics i a les zones forestals. El Coll esdevindrà un barri dins del bosc.ELS OBJECTIUS D’HORTA - GUINARDÓ Iniciar els ja aprovats PGMs dels Tres Turons i del Carmel. Desenvolupar i iniciar Projecte “La Llosa”, incloent el trasllat del Mercat Municipal Vall Hebron a aquest espai. Donar continuïtat al model de funcionament d‟escola bressol vigent fins ara a Barcelona i executar els projectes de construcció de les ja previstes noves escoles bressol. Elaborar un Pla d‟Aparcaments que tingui en compte els dèficits existents als diferents barris. Exigir a TMB que els Bus de Barri, 112, 114, 117 i 119, segueixin operatius els diumenges. Sent aquest punt irrenunciable, sobretot, en els barris de muntanya com Can Baró i Sant Genís, en els que la seva supressió dificulta en gran manera la mobilitat dels seus veïns i veïnes, ja que les alternatives de transport públic son pràcticament inexistents.ELS PROJECTES D’HORTA-GUINARDÓ, BARRI A BARRI60.- La Font d‟en Fargues: Escola de Música a la Masia de Can Fargues61.- La Clota: Execució dels Plans La Clota Conservació i la Clota Reordenació.62.- Horta: Reurbanització de la Plaça d‟Eivissa d’acord amb el projecte guanyador del concurs convocata tal efecte després del procés participatiu de l’any 201063.- La Teixonera: Impuls dels plans generals Teixonera 1 i Teixonera 264.- El Guinardó: Construcció aparcaments a l‟Illa d‟equipaments i al carrer de Grècia (Parc delGuinardó).65.- El Baix Guinardó: Aparcament al Carrer de Thous66.- El Carmel: Prioritzar la reurbanització de la Rambla del Carmel inclòs el soterrament del trànsitrodat.67.- Sant Genís: Construcció d’un casal de gent gran i d‟un espai polivalent68.- Montbau: Impuls del projecte de remodelació de la 2ª fase, continuant amb la remodelació delsespais, després d’haver-hi celebrat l’aniversari dels 50 anys del barri69.- La Vall d‟Hebron: Ubicació d’un CAP i d’una biblioteca de barri a l‟espai de Can Travi.70.- Can Baró: Estudi projecte d’ubicació d’una escola pública i d’una escola bressol dins del projecte dereforma del Casal Pirineus, i execució del Projecte Raimon Casellas.
  19. 19. 19ELS OBJECTIUS DE NOU BARRIS Apostar fermament pel manteniment i pel desplegament dels serveis públics de qualitat al Districte, en especial dels educatius, de salut, i d’atenció social a les persones grans i dependents a partir del Pla d‟equipaments del Districte, prioritzant la construcció de noves escoles bressol municipals als barris de Vallbona, Torre Llobeta-Vilapicina, Verdum i Can Peguera. Generar noves connexions per als barris de Verdum-Roquetes i de Prosperitat-Trinitat Nova, a partir de la cobertura de la Ronda, de manera que aquesta esdevingui un element generador d’oportunitats per a aquests barris, oferint-los nous espais que resolguin necessitats d’aparcament, àrees infantils i zones de passeig. Més trama urbana. Més cohesió social. I més equilibri territorial. Continuar amb els projectes de regeneració dels barris de la Zona Nord, no només de la mirada de proximitat, sinó també com a eix estratègic per a la consolidació de trama urbana i metropolitana a partir del Pla Besòs. Continuar amb la feina iniciada i no acabada de rehabilitació i millora del parc d‟habitatge. Apostar per la continuïtat del Pla d‟ascensors de la ciutat de Barcelona, i els ajuts econòmics que preveu, mesura imprescindible per garantir la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes més grans i/o amb problemes de mobilitat. Avançar en el Pla de Mobilitat del Districte com a eina que proposi solucions adients a les necessitats d’aparcament i millori de la mobilitat dels barris, tractant les peculiaritats de cadascun d’ells i proposant mesures per a la millora del trànsit rodat, la racionalització dels recorreguts de les línies d’autobusos, en especial per connectar la part alta del Districte amb la zona sud, la creació de camins escolars i la implantació de zones 30 on sigui adientELS PROJECTES DE NOU BARRIS, BARRI A BARRI71.- Ciutat Meridiana: Desenvolupar el projecte constructiu del Casal de gent gran, del Casal infantili de joves i un espai d‟ús polivalent a l‟antic camp de futbol. Desenvolupar el projecte constructiud‟una zona lúdico-esportiva al Torrent del Bosc72.- Vallbona: Executar el Pla de millora de carrers alhora que es desenvolupa el Pla Director del‟ARE de Vallbona. Dotar el barri d‟una escola bressol municipal73.- Torre Baró: Executar els projectes previstos a la Llei de Barris (equipaments d’ús social i pistaesportiva) i executar Pla de millora de carrers i connectivitat a partir del Camí de Ronda74.- Turó de la Peira: Construir una pista esportiva que resolgui les necessitats de dinamització social iesportiva del barri i permeti pacificar la convivència a l’illa interior on s’ubica la pista Montsant75.- Vilapicina-Torre Llobeta: Fer un estudi tècnic i establir un pla per solucionar les humitats de lesilles de cases de Torre Llobeta i urbanitzar-ne els interiors. Dotar al barri d‟una escola bressolmunicipal.76.- Verdum: Continuar amb la millora de carrers i places i de la mobilitat com a eina de dinamitzaciósocial i econòmica del barri. Dotar al barri d‟una escola bressol municipal77.- Trinitat Nova: Urbanitzar els interiors d‟Aiguablava-Nou Barris-Portilligat i construir el Casal deBarri.
  20. 20. 2078.- Roquetes: Consolidar el projecte d‟Institut Escola de Roquetes i implantar un camí escolar alsentorns de les escoles Gaudí, Claret i Antaviana, a partir de l’execució del Pla de Mobilitat del barri.79.- Prosperitat: Impulsar el projecte de nous espais d‟ús cultural i social i aparcament soterrat al‟antic solar de Plàstica Ideal Flor80.- Porta: Apostar per la regeneració de les illes d‟habitatges de Renfe-Merdiana i donar ús socialals locals i l‟aparcament de titularitat pública d‟aquestes illes81.- Guineueta: Completar la urbanització els interiors d‟illa, fent la fase entre Karl Marx-Valldaura-ViaFavència i ampliar l‟oferta d‟equipaments per a la gent gran del barri82.- Canyelles: Executar el Pla Cromàtic i de rehabilitació de façanes i continuar la urbanització delsinteriors d’illa .83.- Can Peguera: Preservar el barri de Can Peguera com a patrimoni urbanístic i històric de laciutat, i fomentar mesures de civisme i bona convivència als carrers i placesELS OBJECTIUS DE SANT ANDREU Finalització del projecte urbanístic de Casernes de Sant Andreu, que defineix una nova illa d’equipaments on s’ubicarà una Biblioteca, un centre cívic, una escola bressol, una poliesportiu amb piscina i una promoció d‟habitatge públic. Impulsarar la rehabilitació de l‟Àrea del Nucli Antic del barri de Sant Andreu, mantenint l’essència de la part històrica del barri, Un cop recuperada la presó de la Trinitat per la ciutat, continuar amb el projecte d‟enderrocament de la mateixa tot planificant i construir els equipaments previstos: pisos de protecció i tres tipus d’equipaments: socials (un auditori i un centre cívic), educatius (un equipament universitari, una guarderia i una escola de primària) i culturals (un centre d’interpretació de l’aigua i un altre d’estudis i difusió dels drets de les dones). Construcció del Parc Lineal de La Sagrera Sant Andreu, establint-lo com un nou eix de centralitat social i econòmica aprofitant l’impuls de l’estació de la Sagrera i entorns. Continuar impulsant el Pla Besòs impulsant el Pla Integral pel desenvolupament dels barris de la façana del Besòs.ELS PROJECTES DE SANT ANDREU, BARRI A BARRI84.- La Sagrera: Tal i com recull el Pla d‟equipaments de la Sagrera, mantenint la inversió necessàriaper construir l‟illa d‟equipaments AIS.85.- Bon Pastor: Finalització del projecte de Cases Barates, que contempla entre altres: la creació d’unmuseu de l’habitatge públic a Barcelona, instal·lacions per a a formació per l‟escola d‟adults i la creaciód‟un centre ocupacional .86.- Baró de Viver: Construcció d’un centre cívic als terrenys de l’autoescola amb l’objectiu de reforçar lacohesió social i crear un nou espai de trobada al barri.87.- Navas: Finalització del procés d‟expropiació de les naus industrials del carrer d‟Esproncedaamb Palència i definició del projecte88.- Trinitat Vella: Construcció dels equipaments previstos al projecte de Porta Trinitat, quecontempla la creació d’habitatge per a gent gran i joves, la creació d’una residència per a gent gran, unEspai Jove, un centre de serveis socials i un casal de barri.
  21. 21. 2189.- Sant Andreu: Finalització dels equipaments previstos a la Fabra i Coats.90.- Congrés – Indians: Construcció dels equipaments previstos a l‟illa del Canòdrom – Can Ros, quecontempla la creació d’un casal de gent gran, una escola bressol, un centre cívic i un poliesportiu així com lacreació d’una residència per la gent gran, un centre d’art contemporani i una residència per discapacitatsELS OBJECTIUS DE SANT MARTÍ Desenvolupament del 22@ per a què segueixi sent un pol d‟atracció d‟indústria neta, alhora que barri barreja d‟activitats i residència, a més d‟un punt de trobada de la ciutadania de Barcelona. S’ha d’evitar que passi de ser un exemple a copiar mundialment, a un exemple de barraquisme com ha passat en els darrers 6 mesos. Execució del compromís de Glòries, amb una forta transformació del seu entorn per donar serveis a la ciutadania i crear una nova centralitat que permeti relligar la ciutat. Es construiran una sèrie d’ equipaments: residència, centre de dia i casal gent gran, casal de barri, biblioteca i escola de música. Eix Pere IV, inclou: Reforma integral de la via, intervencions per la revitalització del patrimoni industrial (Museu d’Història a Oliva Artés), rehabilitació de Can Ricart, fàbrica de creació a l‟Escocesa i mesures encaminades a dinamitzar l‟activitat en aquest àmbit Desenvolupament de la Verneda Industrial que permetrà arranjar tota l’antiga Cobega, pisos de protecció oficials, equipaments. Un nou pol de centralitat per Sant Martí. Continuar les politiques desenvolupades a la Llei de barris al Besòs i el Maresme per evitar que el barri, que es per sí mateix divers, es converteixi en un barri fora de la Barcelona real, sent un punt negre de la Barcelona CosmopolitaELS PROJECTES DE SANT MARTÍ, BARRI A BARRI91.- El Camp de l‟Arpa i El Clot: Conjunt d‟equipaments a l‟Espai Trinxant amb Meridiana:Habitatges protegits, apartaments tutelats, jardins amb jocs infantils i un punt verd de barri.92.- El Clot: Execució del Compromís de Glòries, amb una forta transformació del seu entorn per donarserveis a la ciutadania i crear una nova centralitat que permeti relligar la ciutat. Es construiran una sèried’equipaments: una residència, un centre de dia , un casal gent gran, un casal de barri, una biblioteca i unaescola de música.93.- Sant Martí de Provençals: Construcció d‟un nou centre sociocultural a l‟antiga Caserna de laPolicia Nacional, per potenciar la Rambla Guipúscoa com a un nou eix de trobada dels santmartinencs.94.- La Verneda i La Pau: Desenvolupament de la Verneda industrial que permetrà arranjar total‟antiga Cobega, pisos de protecció oficial, equipaments. Un nou pol de centralitat per a Sant Martí95.- El Parc i la Llacuna del Poblenou: Aprofundiment del Pla 22@ per concloure els treballs efectuatsdurant els darrers mandats i teixir completament el 22@ d‟empreses de noves tecnologies i residència.96.- Provençals del Poblenou: Construcció dels equipaments necessaris pel barri, fent un tot amb elPla 22@, un casal de barri, apartaments tutelats i un casal de gent gran al Camí de l’Isidret.97.- El Poblenou: Reurbanització del carrer de Perelló i entorns per dignificar el final de la Rambladel Poblenou, evitant que es converteixi en un petit forat dins la trama urbana del barri.
  22. 22. 2298.- La Vila Olímpica del Poblenou: Pla per a la presó de Wad-Ras amb l„edificació d‟habitatgesprotegits i la posada en marxa d‟un nou mercat que servirà de punta de llança per vertebrar un nou eixcomercial.99.- Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou: Per donar resposta a la demanda de places,construcció de l‟Escola Bressol Municipal Front Marítim.100.- El Besòs i El Maresme: Compliment per part de l’Ajuntament del Pla de Barris, que ha depermetre la rehabilitació d‟habitatges, i finalitzar el Pla d‟Ascensors. Ampliació de les ajudespúbliques per eradicar l‟aluminosi.

×