Els dialectes del Català

25,763 views

Published on

Published in: Travel
0 Comments
6 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
25,763
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4,820
Actions
Shares
0
Downloads
171
Comments
0
Likes
6
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Els dialectes del Català

  1. 1. Els dialectes del català
  2. 2. <ul><li>Un sistema de comunicació oral que està format per un conjunt de sons, que és reflecteix sovint en un codi escrit i que és compartit per tota una comunicat. </li></ul><ul><li>Per exemple: el català, el castellà, l’anglès,el Swahili... </li></ul><ul><li>Les regles que fa servir la llengua combina una serie de morfemes d’una determinada manera per formar paraules , i amb aquestes sintagmas, oracions i textos . </li></ul>Una llengua és …
  3. 3. Un dialecte és … <ul><li>Una varietat geogràfica, històrica o social d’una llengua , associada a la procedència dels parlants. </li></ul><ul><li>Hi ha dialectes constitutius i dialectes consecutius . </li></ul>Català Català Oriental Català Occidental Dialectes constitutius: -Rossellonès -Central Dialectes cosecutius: -Balear -Alguerès Dialectes constitutius: - Nord-occidental Dialectes consecutius: -Valencià
  4. 4. Hi ha dos grans dialectes en la llengua catalana
  5. 6. Diferències entre català oriental i occidental -Distinció de a i e en posició àtona: llibre, pinta -Distinció de o i u en posició àtona: monòtona -Pronunciació de la E tancada del llatí vulgar i es pronuncien com a e tancada: ceba tres -Pronunciació de la i del grup ix: caixa -Desinència -o o -e a la primera persona del present d'indicatiu: canto, cante -Neutralització de les vocals a i e en posició àtona (ús de la vocal neutra): llibre, pinta -Pronunciació [u] de la o àtona (amb l'excepció de la major part de l'illa de Mallorca): monòtona -Pronunciació de la E tancada del llatí vulgar com a e oberta o neutra: ceba tres -No pronunciació de la i del grup ix: caixa   -Desinència –ø , -i o -u a la primera persona del present d'indicatiu: cant, canti, canto Català Occidental Català Oriental
  6. 7. Català Occidental Català Occidental Català nord-occidental O Lleidetà Valencià -Ribagorçà -Pallarès -Tortosí Valencià septentrional Valencià apitxat Valencià meridional
  7. 8. Català nord-occidental (o Lleidatà) <ul><li>És parla a: </li></ul><ul><li>-La Ribagorça (ribagorçà) </li></ul><ul><li>-El Pallars (pallarès) </li></ul><ul><li>-L’Alt Urgell </li></ul><ul><li>-La Llitera </li></ul><ul><li>-La Noguera </li></ul><ul><li>-Part de la Segarra </li></ul><ul><li>-D'Urgell </li></ul><ul><li>-El Segrià </li></ul><ul><li>-El Baix Cinca </li></ul><ul><li>-Les Garrigues </li></ul><ul><li>-Part del Priorat </li></ul><ul><li>Quanta gent el parla? </li></ul><ul><li>-La xifra de parlants catalans del nord </li></ul><ul><li>occidental supera als 600.000 parlants. </li></ul><ul><li>La ciutat més gran és Lleida amb 80.000 </li></ul><ul><li>Parlants. </li></ul>
  8. 9. Característiques del vocabulisme <ul><li>-L’absència de la [ә] (vocal neutra) i la distinció o/u </li></ul><ul><li>en posició àtona: Par e/ Par a i mestr e/ mestr a sonen diferent </li></ul><ul><li>al so final. </li></ul><ul><li>Carr o/ C o tò pronuncien en [o] la vocal remarcada. </li></ul><ul><li>-La forma lo/los de l’article masculí: </li></ul><ul><li>Lo pare, lo casco, los hòmens... </li></ul><ul><li>-L’africació (t/d) dels sons ƒ/з ( que escrivim amb les </li></ul><ul><li>lletres X/J-G), en posició </li></ul><ul><li>inicial: “lo djove, la txocolata” en comptes el jove, </li></ul><ul><li>la xocolata . </li></ul><ul><li>-La forma de la primera persona del present d’indicatiu pronunciada [o]: Cant o , marx o ... </li></ul>
  9. 10. Subdialectes del Català nord-occidental o Lleidatà <ul><li>Ribagorçà </li></ul><ul><li>El Pallarès </li></ul><ul><li>El Tortosí </li></ul>
  10. 11. El Ribagorçà <ul><li>És parla a: </li></ul><ul><li>Comprèn una faixa lingüïstica que fa de pont </li></ul><ul><li>entre el Català i l’Aragonès. S’estén des de </li></ul><ul><li>Benas fins al sud de Tamarit de la Llitera fins </li></ul><ul><li>a l’oest amb la frontera d’Aragò i cap a l’est </li></ul><ul><li>per una liniea que corre entre el Flamicell i la </li></ul><ul><li>Noguera Ribagorçana. </li></ul><ul><li>Característica de la parla </li></ul><ul><li>Els parlars ribagorçans gaudeixen de força </li></ul><ul><li>vitalitat els parlants tenen conciència de </li></ul><ul><li>servir-se per d’un parlar xampurrat, casolà i </li></ul><ul><li>familiar amb relació amb la llengua del </li></ul><ul><li>Castellà. </li></ul><ul><li>Característiques del vocabulisme </li></ul><ul><li>La delimitacó dialectal del ribagorça ve donada </li></ul><ul><li>per les isoglosses que corresponen a: </li></ul><ul><li>pl, cl... /pll, cll... (plorar/pllorar), (gent/txent). </li></ul><ul><li>I una altre isoglossa es la del plural femení – </li></ul><ul><li>es/ -as (vaques/vacas) </li></ul>
  11. 12. El Pallarès <ul><li>És parla a: </li></ul><ul><li>És un dels dialectes més conservadors del </li></ul><ul><li>Català. Les especials condicions geografíques </li></ul><ul><li>on es parla, aixì com: Cerdanya, Andorra, i la </li></ul><ul><li>Seu d’Urgell, expliquen fàcilment aquest </li></ul><ul><li>estatísme . </li></ul><ul><li>Característiques del vocabulisme </li></ul><ul><li>El vocabulisme tònic del Pallarès es </li></ul><ul><li>caracterítza per un grau d’obertura de </li></ul><ul><li>la /e/ menor que el Català central i per </li></ul><ul><li>un accentuat grau de tancament de la </li></ul><ul><li>/o/, especialment travada per una nasal </li></ul><ul><li>(onça , unça) </li></ul><ul><li>I el vocalisme àton, la /a/ pot arribar a </li></ul><ul><li>ser una mena de [e] de tipus oriental. </li></ul>
  12. 13. El Tortosí <ul><li>És parla a: </li></ul><ul><li>Aquest subdialecte s’estén d’una manera </li></ul><ul><li>extricta pel Baix Ebre i el Montsià; en </li></ul><ul><li>qualitat de comarques de transició entre </li></ul><ul><li>el València i el nord-occidental si poden </li></ul><ul><li>afegir els ports de Morella, el Maestrat, </li></ul><ul><li>la Rivera d’Ebre, la Terra Alta i el </li></ul><ul><li>Matarranya. </li></ul><ul><li>Característiques del vocabulisme </li></ul><ul><li>El vocabulisme cal notar la </li></ul><ul><li>palatalització de la vocal de llarg el </li></ul><ul><li>manteniment del hiatus o l’aparició d’una </li></ul><ul><li>/u/ àtona en comptes de la /o/. I els </li></ul><ul><li>castellanismes són abundosos. </li></ul>
  13. 14. Valencià <ul><li>És parla a: </li></ul><ul><li>-Els Ports de Morella </li></ul><ul><li>-El Maestrat </li></ul><ul><li>-La Plana de Castelló </li></ul><ul><li>-L’Alcalatén </li></ul><ul><li>-El Camp de Morvedre </li></ul><ul><li>-El Campo de Túria </li></ul><ul><li>-Horta de València </li></ul><ul><li>-La Ribera del Xúquer </li></ul><ul><li>-La Costera </li></ul><ul><li>-La Vall d’Albaida </li></ul><ul><li>-La Safor </li></ul><ul><li>-El Comtat </li></ul><ul><li>-La Marina </li></ul><ul><li>-L’Alcoià </li></ul><ul><li>-Les Valls del Vinalopó </li></ul><ul><li>-Horta d’Alacant </li></ul><ul><li>-Baix Vinalopó </li></ul><ul><li>Quanta gent el parla? </li></ul><ul><li>El Valencià és el dialecte amb més nombres de </li></ul><ul><li>parlants desprès del Català central: uns dos </li></ul><ul><li>milions, si ve cal advertir que la llengua es </li></ul><ul><li>troba en situació precària els nuclis </li></ul><ul><li>poblats: València, Alacant i Elx... </li></ul>
  14. 15. Valencià septentrional <ul><li>És parla a: </li></ul><ul><li>Hem pogut constatar que la zona septentrional </li></ul><ul><li>del valencià constitueix, en realitat, una àrea </li></ul><ul><li>de transició entre aquest dialecte i el Nord- </li></ul><ul><li>occidental. </li></ul><ul><li>Característiques del vocabulisme </li></ul><ul><li>El parlar de la Plana ha tingut alguns canvis i </li></ul><ul><li>reestructuracions com per exemple els 23 </li></ul><ul><li>fonemes consonàntics baixen a 21, degut a </li></ul><ul><li>l’absorció d’algunes lletres; com per exemple: </li></ul><ul><li>dotze pron. = [dóže] </li></ul><ul><li>Caixa pron. = [káįsa] </li></ul><ul><li>Amistats pron. = [amistáš] </li></ul>
  15. 16. Valencià apitxat <ul><li>És parla a: </li></ul><ul><li>L’apitxat, es el subdialecte més diferènciat. </li></ul><ul><li>S’estèn des d’una linea que va del nord </li></ul><ul><li>d’Almenara, Algar, Olocau del Carraixet i </li></ul><ul><li>Casinos fins a una altra que, seguint el Xúquer </li></ul><ul><li>des d’Antella fins a Albalat de la Ribera, puja </li></ul><ul><li>al Cap al Nord i tomba cap al litoral, deixant el </li></ul><ul><li>Perelló fora. </li></ul><ul><li>Característiques del vocabulisme </li></ul><ul><li>El fonetisme d’aquest subdialecte consisteix </li></ul><ul><li>en ensordir la /z/ en /s/. Per exemple: </li></ul><ul><li>Rosa pron. = [rrósa] </li></ul><ul><li>La /ž/ en /š/. Com per exemple: </li></ul><ul><li>Viatge pron. = [biášė] </li></ul><ul><li>La /ž/ en /ŝ/ Com per exeple </li></ul><ul><li>Dotze pron. [doŝė] </li></ul><ul><li>En aquest subdialecte i és molt viu el perfect </li></ul><ul><li>simple (cantí, vinguí, viu). </li></ul>
  16. 17. Valencià meridional <ul><li>És parla a: </li></ul><ul><li>S’estèn per la part meridional . </li></ul><ul><li>Característiques del vocabulisme </li></ul><ul><li>És la diferenciació del diftong ou en au . Com </li></ul><ul><li>per exeple: M au re és moure... </li></ul><ul><li>L’harmonia vocàlica, per la qual la é o ó </li></ul><ul><li>obertes assimilen la –a final, fent-lan passar </li></ul><ul><li>també a e o o obertes: serre , serra, terre , </li></ul><ul><li>terra, ollo , olla, tovallolo , tovallola... </li></ul><ul><li>La pèrdua de la –d- intervocálica, és molt </li></ul><ul><li>accentuada. Exemple: sea , seda. Així com la de </li></ul><ul><li>la –r final i la de la –t dels grups –nt i ­lt. </li></ul><ul><li>El perfet compost (vaig cantar) predomina </li></ul><ul><li>sobre el simple (cantí). Els pronoms neutres </li></ul><ul><li>tenen la variant asto, això, allò en lloc del </li></ul><ul><li>sistema general valencià açò, això , allò . </li></ul>

×