1. El català

3. Divisió dialectal Formes reforçades dels pronoms personals febles: em, ens, et, us, el, els, en Trets lèxics Desinència - u , - i o ø en la 1 a persona del present d’indicatiu: jo parlu, jo parli, jo cant Mirall, noi, llombrígol, xai, escombra, ocell Trets morfosintàctics No es pronuncia la i del grup ix : /ka ʃ a ∫ Neutralització de o, u àtones en u : posar /puzà/ Confusió de a , e àtones: pare /párə/, casa /kázə/ Trets fonètics Català oriental Trets lèxics Es pronuncia la i del grup ix: /kái ∫a/ Distinció de o, u àtones: posar /posár/ Espill, xic, melic, corder, granera, pardal Formes plenes dels pronoms personals febles: me, mos, te, vos se, ne Desinència - o o - e en la 1 a persona del present d’indicatiu: jo parlo, jo parle Trets morfosintàctics Distinció de a, e àtones /páre/, /káza/ Trets fonètics Català occidental

4. El català central

5. Català central Vocalisme : Tònic: set sons vocàlics Àton: tres sons: així la a de m a l i la e de m e l es neutralitzen en un so intermedi (vocal neutra ∂) quan passen a posició àtona: /m∂l∂ltí∂/, /m∂ludí∂/ consonantisme: El fonema /o/ en posició àtona es neutralitza en /u/: donar /duná/ Iodització: consisteix a pronunciar i el fonema / λ / quan aquest deriva d’uns determinats grups consonàntics llatins: ull [új], fulla [fúj∂] Morfologia verbal: 1a persona del singular del present d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació acaba en [u]: miro [miru]

6. Balear

7. El balear Vocalisme: En part de l’illa de Mallorca no hi ha neutralització de la o en u . La iodització és ben viva en tot el territori: filla [fí ∂]. En mig de mot entre e i una altra vocal la ll desapareix: vella [vé ∂ ] Consonantisme : Distinció entre /b/ I /v/ La r final dels mots és muda: ma r /ma/, co r /ko/. L’article té les formes es, sa, es ( ets davant mot començat en vocal ), ses . Morfologia verbal: la 1 a persona del present d’indicatiu no té desinència: pens, trob ... Lèxic: arcaismes: ca, cercar . Anglicismes: fer sidon…

8. Nord-occidental

9. Català occidental Nord-occidental: Es parla a Lleida, franja oriental d’Aragó, sud de Tarragona i Principat d’Andorra. Vocalisme: coincident amb el valencià. Consonantisme: Els fenòmens fricatius palatals sords i sonors s’articulen africats, quan van a començament de mot: [la d óβe] L’article masculí és lo , los ; també davant els noms de persona: lo pare, lo Joan. El plural: els plurals plans es formen amb la n etimològica: órdens, jóvens… Morfologia verbal: la 1 a persona del singular del present d’indicatiu és –o : jo canto... Lèxic: comparteix una bona part de mots amb el valencià, diferents del que usa l’oriental: espill, xic, romer, timó, granera, arena, bes ...

10. El valencià

11. El valencià Vocalisme: coincideix amb els del català nord-occidental Consonantisme: La –d- intervocàlica de les terminacions en -ada i –ador se sol emmudir: cremada [kremá] llaurador [ ʎ auraór] Les formes de l’article són el, la, els, les. El demostratiu té tres graus de proximitat: este, esta; eixe, eixa; aquell, aquella. Els possessius són: meua, teua, seua Conserva les formes antigues dels pronoms febles: li la portaré. Tendència a l’ús del diminutiu: boniqueta. Els verbs: la primera persona del singular del present d’indicatiu acaba en –e : jo parle. Els imperfets de subjuntiu en –ara, -era, -ira : parlara, temera, patira. El lèxic: coincidències amb el castellà: llavar, xic i amb el nord-occidental. Però té moltes genuïnes: vesprada, creïlla, oronella.

12. El valencià septentrional Morella Peníscola Atzeneta Borriana Sant Mateu

13. El valencià septentrional Es parla als Ports, l’Alt Maestrat, i el Baix Maestrat, l’Alcalatén, la Plana Alta i la Plana Baixa. Morfosintàxi: Conserva l’article masculí lo, los: lo carrer Ús de les desinències –es, -is en l’imperfet de subjuntiu: temés, dormís… Ús de la desinència –o de la 1ª persona del present d’indicatiu de la 1ª conjugació: jo canto . Ús de la desinència –e de la 3ª persona del singular del present d’indicatiu: ell menge Fonètica: Manteniment de la –d– intervocàlica: Llaurador. Supressió de la consonant –t– del grup –nt: convent: convén Canvi de so del grup -tz per –tg –tj: do tz e per do tg e Canvi de so del grup –ts- per –tx- : po ts er per po tx er

14. El valencià central

15. El valencià central o apitxat Es parla a les comarques de l’Horta, el Camp de Morvedre, el Camp del Túria, la Ribera Alta, i bona part de la Ribera Baixa. Morfosintaxi: Ús quasi exclusiu del passat simple en compte de la forma perifràstica: aní, comprí, patí... Fonètica: Ensordiment de la essa sonora i transformació i transformació en essa sorda: ca s a -> ca ss a, on z e -> on s e... Ensordiment de les consonants g, j, tg, i tj, que es pronuncien com una tx: g ent -> tx ent , me tg e -> me tx e, pla tj a -> pla tx a. Lèxic : abundància de castellanismes : entonses, después, pos, farol...

16. El valencià meridional Gandia

17. El valencià meridional Es parla en una part de la Ribera Baixa, la Safor, la Costera, el Comptat, la Vall d’Albaida, l’Alcoià, la Marina Alta, la Marina Baixa, l’Alacantí, el Baix Vinalopó i les Valls del Vinalopó. Morfosintaxi: Substitució del pronom feble et per les formes el o es: el porte, es porte... Ús de la forma aquí en lloc d’ ací : Aquí viu ma mare . Ús de la forma ha hi en lloc de la més general hi ha : Ha hi coses al magatzem Ús de la forma astò en comptes d’ açò : Astò mai no m’ho haguera cregut. En la parla des pobles de la Vall de Gallinera i Tàrbena ─repoblades per mallorquins a partir de 1609-1610─, es mantenen algunts trets com ara l’article salat es (el), sa (la). Fonètica: La vocal final àtona es pronuncia com la –o oberta tònica anterior: porta-> port o , o com la e tònica anterior: terra ->terr e Pèrdua de la –d- intervocàlica: moda ->moa, boda -> boa Supressió de la –r final de paraula: cantar -> cantà.