CATALÀ

Slide 1: El català

Slide 3: Divisió dialectal Català occidental Català oriental Trets fonètics Trets fonètics Confusió de a, e àtones: pare /párə/, casa /kázə/ Distinció de a, e àtones /páre/, /káza/ Neutralització de o, u àtones en u: posar /puzà/ Distinció de o, u àtones: posar /posár/ Es pronuncia la i del grup ix: /kái∫a/ No es pronuncia la i del grup ix: /kaʃa ∫ Trets morfosintàctics Trets morfosintàctics Desinència -u, -i o ø en la 1a persona del present Desinència -o o -e en la 1a persona del present d’indicatiu: jo parlo, jo parle d’indicatiu: jo parlu, jo parli, jo cant Formes reforçades dels pronoms personals Formes plenes dels pronoms personals febles: febles: em, ens, et, us, el, els, en me, mos, te, vos se, ne Trets lèxics Trets lèxics Espill, xic, melic, corder, granera, pardal Mirall, noi, llombrígol, xai, escombra, ocell

Slide 4: El català central

Slide 5: Català central • Vocalisme: – Tònic: set sons vocàlics – Àton: tres sons: així la a de mal i la e de mel es neutralitzen en un so intermedi (vocal neutra ∂) quan passen a posició àtona: /m∂l∂ltí∂/, /m∂ludí∂/ consonantisme: • – El fonema /o/ en posició àtona es neutralitza en /u/: donar /duná/ Iodització: consisteix a pronunciar i el fonema /λ/ quan aquest deriva d’uns determinats grups consonàntics llatins: ull [új], fulla [fúj∂] • Morfologia verbal: – 1a persona del singular del present d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació acaba en [u]: miro [miru]

Slide 6: Balear

Slide 7: El balear • Vocalisme: – En part de l’illa de Mallorca no hi ha neutralització de la o en u. – La iodització és ben viva en tot el territori: filla [fí∂]. En mig de mot entre e i una altra vocal la ll desapareix: vella [vé∂] • Consonantisme: – Distinció entre /b/ I /v/ – La r final dels mots és muda: mar /ma/, cor /ko/. – L’article té les formes es, sa, es (ets davant mot començat en vocal), ses. – Morfologia verbal: la 1a persona del present d’indicatiu no té desinència: pens, trob... • Lèxic: arcaismes: ca, cercar. Anglicismes: fer sidon…

Slide 8: Nord-occidental

Slide 9: Català occidental • Nord-occidental: • Es parla a Lleida, franja oriental d’Aragó, sud de Tarragona i Principat d’Andorra. • Vocalisme: coincident amb el valencià. • Consonantisme: Els fenòmens fricatius palatals sords i sonors s’articulen africats, quan van a començament de mot: [la d óβe] • L’article masculí és lo, los; també davant els noms de persona: lo pare, lo Joan. • El plural: els plurals plans es formen amb la n etimològica: órdens, jóvens… • Morfologia verbal: la 1a persona del singular del present d’indicatiu és –o: jo canto... • Lèxic: comparteix una bona part de mots amb el valencià, diferents del que usa l’oriental: espill, xic, romer, timó, granera, arena, bes...

Slide 10: El valencià

Slide 11: El valencià • Vocalisme: coincideix amb els del català nord-occidental • Consonantisme: – La –d- intervocàlica de les terminacions en -ada i –ador se sol emmudir: cremada [kremá] llaurador [ʎauraór] – Les formes de l’article són el, la, els, les. – El demostratiu té tres graus de proximitat: este, esta; eixe, eixa; aquell, aquella. – Els possessius són: meua, teua, seua – Conserva les formes antigues dels pronoms febles: li la portaré. – Tendència a l’ús del diminutiu: boniqueta. – Els verbs: la primera persona del singular del present d’indicatiu acaba en –e: jo parle. Els imperfets de subjuntiu en –ara, -era, -ira: parlara, temera, patira. – El lèxic: coincidències amb el castellà: llavar, xic i amb el nord- occidental. Però té moltes genuïnes: vesprada, creïlla, oronella.

Slide 12: El valencià septentrional Morella Sant Mateu Peníscola Atzeneta Borriana

Slide 13: El valencià septentrional • Es parla als Ports, l’Alt Maestrat, i el Baix Maestrat, l’Alcalatén, la Plana Alta i la Plana Baixa. • Morfosintàxi: – Conserva l’article masculí lo, los: lo carrer – Ús de les desinències –es, -is en l’imperfet de subjuntiu: temés, dormís… – Ús de la desinència –o de la 1ª persona del present d’indicatiu de la 1ª conjugació: jo canto. – Ús de la desinència –e de la 3ª persona del singular del present d’indicatiu: ell menge • Fonètica: – Manteniment de la –d– intervocàlica: Llaurador. – Supressió de la consonant –t– del grup –nt: convent: convén – Canvi de so del grup -tz per –tg –tj: dotze per dotge – Canvi de so del grup –ts- per –tx-: potser per potxer

Slide 14: El valencià central

Slide 15: El valencià central o apitxat • Es parla a les comarques de l’Horta, el Camp de Morvedre, el Camp del Túria, la Ribera Alta, i bona part de la Ribera Baixa. • Morfosintaxi: – Ús quasi exclusiu del passat simple en compte de la forma perifràstica: aní, comprí, patí... • Fonètica: – Ensordiment de la essa sonora i transformació i transformació en essa sorda: casa → cassa, onze → onse... – Ensordiment de les consonants g, j, tg, i tj, que es pronuncien com una tx: gent → txent, metge → metxe, platja → platxa. • Lèxic: abundància de castellanismes : entonses, después, pos, farol...

Slide 16: El valencià meridional Gandia

Slide 17: El valencià meridional • Es parla en una part de la Ribera Baixa, la Safor, la Costera, el Comptat, la Vall d’Albaida, l’Alcoià, la Marina Alta, la Marina Baixa, l’Alacantí, el Baix Vinalopó i les Valls del Vinalopó. • Morfosintaxi: – Substitució del pronom feble et per les formes el o es: el porte, es porte... – Ús de la forma aquí en lloc d’ací: Aquí viu ma mare. – Ús de la forma ha hi en lloc de la més general hi ha: Ha hi coses al magatzem – Ús de la forma astò en comptes d’açò: Astò mai no m’ho haguera cregut. – En la parla des pobles de la Vall de Gallinera i Tàrbena ─repoblades per mallorquins a partir de 1609-1610─, es mantenen algunts trets com ara l’article salat es (el), sa (la). • Fonètica: – La vocal final àtona es pronuncia com la –o oberta tònica anterior: porta→ porto, o com la e tònica anterior: terra →terre – Pèrdua de la –d- intervocàlica: moda →moa, boda → boa – Supressió de la –r final de paraula: cantar →cantà.