El catalÃ

Divisió dialectal Formes reforçades dels pronoms personals febles: em, ens, et, us, el, els, en Trets lèxics Desinència - u , - i o ø en la 1 a persona del present d’indicatiu: jo parlu, jo parli, jo cant Mirall, noi, llombrígol, xai, escombra, ocell Trets morfosintà ctics No es pronuncia la i del grup ix : /ka ʃ a ∫ Neutralització de o, u à tones en u : posar /puzà / Confusió de a , e à tones: pare /párə/, casa /kázə/ Trets fonètics Català oriental Trets lèxics Es pronuncia la i del grup ix: /kái ∫a/ Distinció de o, u à tones: posar /posár/ Espill, xic, melic, corder, granera, pardal Formes plenes dels pronoms personals febles: me, mos, te, vos se, ne Desinència - o o - e en la 1 a persona del present d’indicatiu: jo parlo, jo parle Trets morfosintà ctics Distinció de a, e à tones /páre/, /káza/ Trets fonètics Català occidental

El català central

Català central Vocalisme : Tònic: set sons vocà lics Àton: tres sons: així la a de m a l i la e de m e l es neutralitzen en un so intermedi (vocal neutra ∂) quan passen a posició à tona: /m∂l∂ltí∂/, /m∂ludí∂/ consonantisme: El fonema /o/ en posició à tona es neutralitza en /u/: donar /duná/ Iodització: consisteix a pronunciar i el fonema / λ / quan aquest deriva d’uns determinats grups consonà ntics llatins: ull [új], fulla [fúj∂] Morfologia verbal: 1a persona del singular del present d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació acaba en [u]: miro [miru]

Vocalisme :

Tònic: set sons vocà lics

Àton: tres sons: així la a de m a l i la e de m e l es neutralitzen en un so intermedi (vocal neutra ∂) quan passen a posició à tona:

/m∂l∂ltí∂/, /m∂ludí∂/

consonantisme:

El fonema /o/ en posició à tona es neutralitza en /u/: donar /duná/

Iodització: consisteix a pronunciar i el fonema / λ / quan aquest deriva d’uns determinats grups consonà ntics llatins: ull [új], fulla [fúj∂]

Morfologia verbal:

1a persona del singular del present d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació acaba en [u]: miro [miru]

Balear

El balear Vocalisme: En part de l’illa de Mallorca no hi ha neutralització de la o en u . La iodització és ben viva en tot el territori: filla [fí ∂]. En mig de mot entre e i una altra vocal la ll desapareix: vella [vé ∂ ] Consonantisme : Distinció entre /b/ I /v/ La r final dels mots és muda: ma r /ma/, co r /ko/. L’article té les formes es, sa, es ( ets davant mot començat en vocal ), ses . Morfologia verbal: la 1 a persona del present d’indicatiu no té desinència: pens, trob ... Lèxic: arcaismes: ca, cercar . Anglicismes: fer sidon…

Vocalisme:

En part de l’illa de Mallorca no hi ha neutralització de la o en u .

La iodització és ben viva en tot el territori:

filla [fí ∂]. En mig de mot entre e i una altra vocal la ll desapareix: vella [vé ∂ ]

Consonantisme :

Distinció entre /b/ I /v/

La r final dels mots és muda: ma r /ma/, co r /ko/.

L’article té les formes es, sa, es ( ets davant mot començat en vocal ), ses .

Morfologia verbal: la 1 a persona del present d’indicatiu no té desinència: pens, trob ...

Lèxic: arcaismes: ca, cercar . Anglicismes: fer sidon…

Nord-occidental

Català occidental Nord-occidental: Es parla a Lleida, franja oriental d’Aragó, sud de Tarragona i Principat d’Andorra. Vocalisme: coincident amb el valencià . Consonantisme: Els fenòmens fricatius palatals sords i sonors s’articulen africats, quan van a començament de mot: [la d óβe] L’article masculí és lo , los ; també davant els noms de persona: lo pare, lo Joan. El plural: els plurals plans es formen amb la n etimològica: órdens, jóvens… Morfologia verbal: la 1 a persona del singular del present d’indicatiu és –o : jo canto... Lèxic: comparteix una bona part de mots amb el valencià , diferents del que usa l’oriental: espill, xic, romer, timó, granera, arena, bes ...

Nord-occidental:

Es parla a Lleida, franja oriental d’Aragó, sud de Tarragona i Principat d’Andorra.

Vocalisme: coincident amb el valencià .

Consonantisme: Els fenòmens fricatius palatals sords i sonors s’articulen africats, quan van a començament de mot: [la d óβe]

L’article masculí és lo , los ; també davant els noms de persona: lo pare, lo Joan.

El plural: els plurals plans es formen amb la n etimològica: órdens, jóvens…

Morfologia verbal: la 1 a persona del singular del present d’indicatiu és –o : jo canto...

Lèxic: comparteix una bona part de mots amb el valencià , diferents del que usa l’oriental: espill, xic, romer, timó, granera, arena, bes ...

El valenciÃ

El valencià Vocalisme: coincideix amb els del català nord-occidental Consonantisme: La –d- intervocà lica de les terminacions en -ada i –ador se sol emmudir: cremada [kremá] llaurador [ ʎ auraór] Les formes de l’article són el, la, els, les. El demostratiu té tres graus de proximitat: este, esta; eixe, eixa; aquell, aquella. Els possessius són: meua, teua, seua Conserva les formes antigues dels pronoms febles: li la portaré. Tendència a l’ús del diminutiu: boniqueta. Els verbs: la primera persona del singular del present d’indicatiu acaba en –e : jo parle. Els imperfets de subjuntiu en –ara, -era, -ira : parlara, temera, patira. El lèxic: coincidències amb el castellà : llavar, xic i amb el nord-occidental. Però té moltes genuïnes: vesprada, creïlla, oronella.

Vocalisme: coincideix amb els del català nord-occidental

Consonantisme:

La –d- intervocà lica de les terminacions en -ada i –ador se sol emmudir: cremada [kremá] llaurador [ ʎ auraór]

Les formes de l’article són el, la, els, les.

El demostratiu té tres graus de proximitat: este, esta; eixe, eixa; aquell, aquella.

Els possessius són: meua, teua, seua

Conserva les formes antigues dels pronoms febles: li la portaré.

Tendència a l’ús del diminutiu: boniqueta.

Els verbs: la primera persona del singular del present d’indicatiu acaba en –e : jo parle. Els imperfets de subjuntiu en –ara, -era, -ira : parlara, temera, patira.

El lèxic: coincidències amb el castellà : llavar, xic i amb el nord-occidental. Però té moltes genuïnes: vesprada, creïlla, oronella.

El valencià septentrional Morella Peníscola Atzeneta Borriana Sant Mateu

El valencià septentrional Es parla als Ports, l’Alt Maestrat, i el Baix Maestrat, l’Alcalatén, la Plana Alta i la Plana Baixa. Morfosintà xi: Conserva l’article masculí lo, los: lo carrer Ús de les desinències –es, -is en l’imperfet de subjuntiu: temés, dormís… Ús de la desinència –o de la 1ª persona del present d’indicatiu de la 1ª conjugació: jo canto . Ús de la desinència –e de la 3ª persona del singular del present d’indicatiu: ell menge Fonètica: Manteniment de la –d– intervocà lica: Llaurador. Supressió de la consonant –t– del grup –nt: convent: convén Canvi de so del grup -tz per –tg –tj: do tz e per do tg e Canvi de so del grup –ts- per –tx- : po ts er per po tx er

Es parla als Ports, l’Alt Maestrat, i el Baix Maestrat, l’Alcalatén, la Plana Alta i la Plana Baixa.

Morfosintà xi:

Conserva l’article masculí lo, los: lo carrer

Ús de les desinències –es, -is en l’imperfet de subjuntiu: temés, dormís…

Ús de la desinència –o de la 1ª persona del present d’indicatiu de la 1ª conjugació: jo canto .

Ús de la desinència –e de la 3ª persona del singular del present d’indicatiu: ell menge

Fonètica:

Manteniment de la –d– intervocà lica: Llaurador.

Supressió de la consonant –t– del grup –nt: convent: convén

Canvi de so del grup -tz per –tg –tj: do tz e per do tg e

Canvi de so del grup –ts- per –tx- : po ts er per po tx er

El valencià central

El valencià central o apitxat Es parla a les comarques de l’Horta, el Camp de Morvedre, el Camp del Túria, la Ribera Alta, i bona part de la Ribera Baixa. Morfosintaxi: Ús quasi exclusiu del passat simple en compte de la forma perifrà stica: aní, comprí, patí... Fonètica: Ensordiment de la essa sonora i transformació i transformació en essa sorda: ca s a -> ca ss a, on z e -> on s e... Ensordiment de les consonants g, j, tg, i tj, que es pronuncien com una tx: g ent -> tx ent , me tg e -> me tx e, pla tj a -> pla tx a. Lèxic : abundà ncia de castellanismes : entonses, después, pos, farol...

Es parla a les comarques de l’Horta, el Camp de Morvedre, el Camp del Túria, la Ribera Alta, i bona part de la Ribera Baixa.

Morfosintaxi:

Ús quasi exclusiu del passat simple en compte de la forma perifrà stica: aní, comprí, patí...

Fonètica:

Ensordiment de la essa sonora i transformació i transformació en essa sorda:

ca s a -> ca ss a, on z e -> on s e...

Ensordiment de les consonants g, j, tg, i tj, que es pronuncien com una tx:

g ent -> tx ent , me tg e -> me tx e, pla tj a -> pla tx a.

Lèxic : abundà ncia de castellanismes : entonses, después, pos, farol...

El valencià meridional Gandia

El valencià meridional Es parla en una part de la Ribera Baixa, la Safor, la Costera, el Comptat, la Vall d’Albaida, l’Alcoià , la Marina Alta, la Marina Baixa, l’Alacantí, el Baix Vinalopó i les Valls del Vinalopó. Morfosintaxi: Substitució del pronom feble et per les formes el o es: el porte, es porte... Ús de la forma aquí en lloc d’ ací : Aquí viu ma mare . Ús de la forma ha hi en lloc de la més general hi ha : Ha hi coses al magatzem Ús de la forma astò en comptes d’ açò : Astò mai no m’ho haguera cregut. En la parla des pobles de la Vall de Gallinera i Tà rbena ─repoblades per mallorquins a partir de 1609-1610─, es mantenen algunts trets com ara l’article salat es (el), sa (la). Fonètica: La vocal final à tona es pronuncia com la –o oberta tònica anterior: porta-> port o , o com la e tònica anterior: terra ->terr e Pèrdua de la –d- intervocà lica: moda ->moa, boda -> boa Supressió de la –r final de paraula: cantar -> cantà .

Es parla en una part de la Ribera Baixa, la Safor, la Costera, el Comptat, la Vall d’Albaida, l’Alcoià , la Marina Alta, la Marina Baixa, l’Alacantí, el Baix Vinalopó i les Valls del Vinalopó.

Morfosintaxi:

Substitució del pronom feble et per les formes el o es: el porte, es porte...

Ús de la forma aquí en lloc d’ ací : Aquí viu ma mare .

Ús de la forma ha hi en lloc de la més general hi ha : Ha hi coses al magatzem

Ús de la forma astò en comptes d’ açò :

Astò mai no m’ho haguera cregut.

En la parla des pobles de la Vall de Gallinera i Tà rbena ─repoblades per mallorquins a partir de 1609-1610─, es mantenen algunts trets com ara l’article salat es (el), sa (la).

Fonètica:

La vocal final à tona es pronuncia com la –o oberta tònica anterior: porta-> port o , o com la e tònica anterior: terra ->terr e

Pèrdua de la –d- intervocà lica: moda ->moa, boda -> boa

Supressió de la –r final de paraula: cantar -> cantà .