Reflex de prensi__pdf

1,569 views
1,385 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,569
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Reflex de prensi__pdf

  1. 1. El reflex de prensió:evolució, problemes i eltacte. Carla Vicente Cid Processos educatius, aprenentatge i desenvolupament de la personalitat Pilar Sansó Sorolla Universitat de Lleida, 2009 - 2010 26/01/2010
  2. 2. ÍndexIntroducció .......................................................................................pàg 31. Definició de reflex ........................................................................pàg 42. Tipus de reflexes............................................................................pàg 43. Reflexes primaris o arcaics.............................................................pàg 4 3.1 Comprovació dels reflexes.................................................pàg 5 3.2 Perfil de reflexes primaris...................................................pàg 54. Reflex de prensió............................................................................pàg 6 4.1 En que consisteix?...............................................................pàg 65. Evolució de la prensió ....................................................................pàg 76. Desenvolupament de les mans........................................................pàg 87. Activitats de destresa...................................................................pàg 10 7.1 perfeccionament de la prensió...........................................pàg 108. Retenció dels reflexes primaris......................................................pàg 10 8.1 Variables que poden interferir en el manteniment dels reflexes primaris.................................................................pàg 11 8.2 Conseqüències de mantenir reflexes primaris o arcaics ...............................................................................pàg 11 8.3 Signes de la permanència dels reflexes primaris o arcaics.................................................................................pàg 129. El test del reflexes.........................................................................pàg 12 9.1 Test del reflex de prensió (palmar).....................................pàg 1310. Solucions per al reflex de prensió retingut o aberrant................pàg 1411. Els sentits......................................................................................pàg 14 11.1 El tacte..............................................................................pàg 14Conclusions........................................................................................pàg 16Bibliografia.........................................................................................pàg 17 3
  3. 3. IntroduccióCada reflex juga una part important en el creixement necessari d’un fetus onadó. Cada un d’aquests prepara el camí per a la següent etapa deldesenvolupament. D’aquesta manera, en els desenvolupament d’un nadó desde la concepció fins el naixement i fins l’etapa en que els nen camina,succeeixen una seqüència de reflexes primaris.Cada nadó que neix, deixa el seu entorn protector i tendre de l’úter per a entraren un món on es veu assaltat per una quantitat esbromadora d’estímulssensorials.Par altra banda si aquets reflexes no desapareixen en el seu moment, els nenspoden tenir molts de problemes durant la seva vida, per això hi ha un test perpoder identificar un reflex retingut, i a més a més, alguns exercicis per tal d’anarmillorant en aquests aspectes.Encara que hi ha molts nens que acaben perdent problemes que tenien depetis, n’hi ha d’altres que encara que aparentment pareixen normals, sónimmadurs en altres aspectes del seu desenvolupament. Si aquestaimmaduresa persisteix, els nens i nenes experimentaran un ventall de dificultatsen l’aprenentatge i de comportament a diferents nivells de la seva vida. 4
  4. 4. 1. Definició de reflex.Un reflex és la reacció simple i automàtica a un estímul exterior. El nen, alnéixer, ve dotat amb un conjunt de reflexes incondicionat, és a dir, conductesen les que no ha intervingut l’aprenentatge (respostes automàtiques, innates iinvoluntàries).Alguns reflexes apareixen dins de l’úter matern i d’altres es desenvolupendesprés del naixement.2. Tipus de reflexos.Els reflexes es poden classificar en tres grups: - primaris o arcaics: estan presents en moment del naixement i la seva desaparició és variable. - secundaris: són aquells que apareixen posteriorment al llarg dels primers mesos de vida del nadó. - Cal dir que hi ha uns altres reflexes que es perden mesos després del naixement i es tornen a aprendre més tard de manera voluntària.*Hi ha reflexes que romanen tota la vida, d’altres que desapareixen i no tornena aparèixer mai més, i d’altres que es perden i es tornen a prendrevoluntàriament.3. Reflexes primaris o arcaics.Aquests tenen la funció d’assegurar el bon funcionament d’alguns delssistemes bàsics de l’organisme dels nadons, de protegir-los de certesamenaces de l’exterior i de permetre-li entrar en contacte amb el nou món queel rodeja.La seva presencia i correcte funcionament és un dels seus primers indicadorsde l’adequat desenvolupament i maduració durant els seus primers anys devida.Segons Sally Goddard, el nadó està dotat d’un conjunt de reflexes primarisdissenyats per assegurar la resposta immediata al nou entorn i a les seves 5
  5. 5. necessitats canviants. Els reflexes primaris són moviments automàtics,estereotipats, dirigits des del tronc de l’encèfal i executats sense implicaciócortical. Aquesta ens diu que són essencials per a la supervivència del nadó enles seves primeres setmanes de vida.Aquests, ens diu, sorgeixen a l’úter, estan presents en el naixement i hauriend’inhibir-se als sis mesos d’edat, o com a molt tard als dotze mesos. 3.1 Comprovació dels reflexes:Comprovar aquests reflexes forma part del reconeixement rutinari que el metgefa a un recent nascut amb el Test d’Apagar. Immediatament després del part,revisa al nadó pràcticament tres vagades seguides, amb intervals d’entre cinc ideu minuts, i al dia següent es tornen a comprovat. 3.2 Perfil de reflexes primaris: 6
  6. 6. 4. Reflex de prensióTal com diu Sally Goddard:Aquest reflex apareix a les 11 setmanes a l’úter, per tant, en el naixement és totalment present. Per altra banda, s’inhibeix als 2 - 3 mesos de vida. Aquest reflex forma part d’un conjunt de reflexes que es desenvolupen a l’úter i la seva característica comuna és agafar. Untoc o pressió suau a la palma de la mà farà que tanqui els dits. A les 18setmanes després de la concepció la resposta haurà augmentat incloent elreflex de prémer, com a resposta a una tirada contra els tendons dels dits.Ambdues respostes s’enfortiran durant el període uterí, par tal d’estar totalmentdesenvolupat en el naixement.Aquestes haurien de ser molt actives durant les 12 primeres setmanes de vida itransformades als 4 – 6 mesos, de manera que el nadó pugui sostenir unobjecte entre els seus dits polze i índex com fent una pinça ajustada.Aquest reflex es creu que es una continuació d’un estat primerenc de l’evolucióhumana, quant encara era necessari que el nounat s’agafés a la seva mare perseguretat. 4.1 En què consisteix?Aquest es produeix al posar un dit a la palma de la mà oberta del nadó, la qualcosa farà que la mà es tanqui al voltant del dit i a l’intentar retirar-lo, el nenaugmentarà la força de l’adherència. Fins i tot s’ha arribat a dir que podriaaguantar el seu propi pes amb les dues mans. 7
  7. 7. 5. Evolució de la prensió.Tal com ens diu Jean Le Boulch, seguint a Halverson i a Koupernik, es podenconsiderar quatre etapes en la prensió: - Primera etapa.Després de l’enfosquiment del reflex de “Grasping”, cap al segon mes començael “el joc de la mà”. Aquest consisteix en que el nadó ja no tracta de conservarel punys tancats, sinó que al contari, tracta de obrir-los. Els duu a la boca,agafa una de les seves mans amb l’altra i pot mirar durant un curt període detemps els seus sits (aquests jocs de mans són components d’un comportamentexploratori).El final d’aquest període es cap a les 16 setmanes, i ja podrà anar seguint ambels seus ells el desplaçament d’una de les seves mans. - Segona etapa. Coordinació de l’espai visual i de l’espai tàctil de la mà: Començament de la prensió (quart i sisè mes).Capa a la setmana 16, el seguiment visual de la mà correspon a la primeramanifestació de la coordinació ull – mà.Entre el quart i el sisè mes, el nen no se centra ja en manipular les seves mansi peus, sinó que la visió d’un objecte temptador desencadenarà, amb unaintensitat augmentada de la mirada, una agitació dels dos membres superiors.Es pot parlar ja de moviments intencionats dels braços, ja que el nadó, entreels 4 i 5 mesos, tracta amb èxit d’arribar i agafar l’objecte. Al cinquè mes, laprensió voluntària ha estat adquirida. - Tercera etapa. Període de la manipulació, de 6 a 10 mesos.Al sisè mes, l’espatlla és l’única articulació mòbil. La prensió és palmar:l’objecte és agafat entre els dos últims dits i la palma de la mà. En aquestsentit, la intencionalitat d’agafar existeix, però encara falta per adquirir lacoordinació motriu.Al setè i vuitè mes, el colze es fa més movible, però encara domina l’acció del’espatlla. L’agafar un objecte es fa amb l’ajuda del polze, que encara esbastant inútil i serveix de límit. En aquest estadi, el nen arriba a ser capaç de 8
  8. 8. passar l’objecte d’una mà a l’altra, el que li permetrà dedicar-se a vertaders jocsde manipulació.Al novè i desè mes, la prensió adquireix les seves característiques decoordinació definitives. L’aproximació es realitza directament, g¡fent intervenirl’espatlla, el colze i les articulació del canell i de la mà. L’agafar un objecte escaracteritza per la utilització de la pinça, és a dir, el nen pot aproximardelicadament el polze i l’índex en oposició.Al final d’aquest període, la maduració de les fibres piramidals, de les qualsdepenen els músculs de la mà i dels dits, ha arribat al seu màxim. El nen podràagafar objectes tan fins com un cordill, cosa que li permetrà accedir a la terceradimensió i tenir la noció de relleu i de profunditat. A més també aniràaugmentant la seva força muscular, la qual li permetrà transportar, col·locar,penjar, arrencar... - Quarta etapa. L’accés al mon de les praxis.Desprès del desè mes, la funció d’ajustament permetrà al nen multiplicar lesseves possibilitats des de l’acció, a partir dels seus desitjos d’apropiació i enfunció de les seves necessitats de vida social. Aprendrà a beure al got, a servir-se amb la cullera, a donar voltes als tiradors de les portes, a obrir caixes..6. Desenvolupament de les mans.1r mes:- Reflex de Grasping- Punys tancats- Es xucla les mans2n mes:- Disminueix el reflex de Grasping- Les mans s’obren, sent el dit índex l’últim 9
  9. 9. 3r mes:- El reflex de Grasping ha desaparegut- Les mans estan obertes- Manté, mira i sacseja el sonall- Realitza petits moviments4t mes:- Coordinació ull – mà- Prensió- Aproxima objectes a la boca5è mes:- Prensió palmar – cubital- Juga amb els seus peus6è mes:- Es passa objectes d’una mà a una altra- Visió - Prensió perfecta- Solta un objecte quan se li ofereix un altre7è mes:- Agafa objectes rascant pel costat radical- estén el braç al llençar un objecte8è mes:- Radial, digital (pinça), però no presenta oposició9è mes:- Usa el dit índex i polze (tisora) per agafar objectes més petits 10
  10. 10. 10è mes:- Si la mà té suport fa la pinça amb polze – índex- Agafa objectes molt petits, però no soltant- S’aproxima objectes amb el dit índex11è mes:- Fa la pinça perfecta- Posa cubs dins d’una tassa- Beu d’un got amb ajuda12è mes:- Prensió fàcil i precisa- Dificultat per soltar objectes petits- Juga amb cubs7. Activitats de destresa. 7.1 Perfeccionament de la prensió:Segons Jean Le Boulch, per tal de millorar aquesta podem fer el següent:- Agafar i col·locar objectes cada vegada més petits: pilotetes, bales grans ipetites (“caniques”).- intentar agafar-les no solament amb el polze i l’índex, sinó que també amb elpolze – cor…,etc.- Desfer amb una mà el paper que envolta un bombó- lligar una cordeta al voltant d’un llapis8. Retenció dels reflexes primarisBaix circumstàncies normals, cada reflex, juga un paper vital en el seu momenti si no s’integra en el creixement quan li correspon inhibeix l’increment delmoviment complex, voluntari i controlat. Quan algun reflex primari immadur 11
  11. 11. persisteix, es un senyal de que existeix un desenvolupament neurològicanormal.Quan els reflexes primaris romanen actius després dels 6 – 12 mesos de vida,se’ls denomina “aberrants” i passen a ser l’evidència d’una debilitat oimmaduresa estructural en el sistema nerviós central (SNC). Aquests esqueden retinguts si no han complert les seves funcions. 8.1 Variables que poden interferir en el manteniment dels reflexes.Algunes variables que poden interferir en aquest procés són: - Una predisposició genètica - Característiques heretades - Estrés durant l’embaràs - Trauma en el naixement - Malalties o infeccions - Privació mediambiental.. 8.2 Conseqüències de mantenir reflexes primaris o arcaics.Investigacions han demostrat que la retenció de reflexes arcaics pot impedirconductes següents, com control motor, percepció sensorial, coordinació ull –mà i cognició. Per altra banda, certes combinacions de reflexes retingutsmostres que poden afectar el benestar emocional i social, així com el progrésacadèmic. Finalment, si l’activitat dels reflexes continua també pot impedir eldesenvolupament dels reflexes posturals posteriors, que haurien de sorgir per acapacitar la maduresa del nadó a interactuar eficaçment amb l’entorn (posar-sede peu, caminar...etc).Cal dir que segons ens diu Sally Goddard, la retenció de reflexes primarisprovoca dificultats en l’aprenentatge de coneixements bàsics, com la lectura,l’escriptura i el copiar. 12
  12. 12. 8.3 Signes de la permanència del reflexes primaris o arcaics.Alguns signes que permeten saber si hi ha reflexes aberrants: - Dislèxia o dificultats en l’aprenentatge, especialment de la lectura, ortografia i comprensió. - Pobresa en l’expressió escrita - Dificultat en el sentit del temps - Baixes funcionals visuals - Problemes d’atenció i concentració - Dificultat per a asseure’s dret - Impulsivitat o facilitat per distreure’s - Falta d’habilitats per a organitzar-se - Hipersensibilitat al so, la llum o el tacte - Problemes de llenguatge - Pobresa en coordinació i equilibri - Errors en la consciència espacial - Dificultats en la coordinació ull – mà - Pobresa en les habilitats motores gruixudes i fines - Confusió entre esquerra i dreta - Propícia a accidents/maldestreses - Història de dificultat en el part - Història de dany o lesió cerebral - No pot gestionar el canvi - Depressió, ansietat o estrès; relacionat a les condicions anteriorsCal dir que segons ens diu Sally Goddard, la retenció de reflexes primarisprovoca dificultats9. Els tests dels reflexesSegons Sally Goddard, el següent procediment relacionat amb el reflex deprensió haurien de ser utilitzats per a la identificació, ja que només representesuna part de l’avaluació completa diagnòstica del retràs en el desenvolupamentneural. Els exercicis per a la inhibició de reflexes només s’haurien de dur aterme baix la completa supervisió d’un terapeuta qualificat. 13
  13. 13. En al valoració del test següent s’utilitza un escala del 0 – 4: 0= cap anomalia 1= evidència de reflexes primaris fins un 25% 2= presencia residual de reflexes primaris fins un 50% 3= reflexes primaris virtualment retinguts fins un 75% 4= reflexes primaris retinguts, 100% presents. 9.1 Test del reflex de prensió (palmar):Posició del test:De peu, amb els peus junts, els braços doblegats i palmes capamunt flexionades en una posició relaxada, els colzes separatsdel cos.Procediment del test:Acaronar suaument amb un toc delicat a les línies de la palmade la mà. Repetir-ho dos vegades.Observa:Qualsevol moviment dels dits o del polze cap a dins, cap a l’estímul o laextrema sensibilitat de la regió palmar.Resultats: 0= No hi ha resposta 1= Lleu moviment dels dits cap a dins 2= Un moviment definit dels dits cap a dins, l’individu es queixa de que el contacte li fa pessigolles o és dolorós 3= Moviment dels dits capa dins com si volgueren agafar l’estímul, es frega les mans immediatament després del test 4= Els dits es tanquen amb l’estímul. Pot anar acompanyat d’un moviment simultani dels llavis. 14
  14. 14. 10. Solucions per al reflex de prensió retingutSolucions segons Sally Goddard:Test: Estimular la palma de la màProblemes escolars: Deficiència en la destresa manual Pinça immadura Els moviments de la mà i la parra poden estar connectatsEnfocament de solució: Els següents exercicis:- Tancar i obrir la mà agarrant un objecte- Moviment del polze independent progressant a oposició del polze i movimentdels dits- Exercicis dels dits amb les mans separades i després fer diferents movimentsamb les mans juntes.11. Els sentitsTal i com ens diu Sally Goddard, tot aprenentatge té lloc en el cervell, però elcos és el que actuarà com a medi de transport a través del qual s’adquireix elconeixement. El cervell i el cos treballen junts mitjançant el sistema nervióscentral, però els dos depenen dels sentits pels quals arriba la informació delmón exterior. Finalment, aquesta mateixa autora en diu que els reflexes i elsprocessos sensorials no es poden separar. 11.1 El tacte.Tal i com ens diu Sally Goddard, el sentit del tacte és el que ens proporciona elnostre primer contacte amb el món exterior. La primera resposta observable aun estímul tàctil es produeix aproximadament a les 5 setmanes després de laconcepció amb l’aparició dels reflexes de retirada de la massa cutània. L’àreade sensibilitat s’expandeix ràpidament durant les següents 4 setmanes rodejantla regió oral de la cara, les palmes de les mans i les plantes dels peus, fins quefinalment tota la superfície corporal respondria al tacte.Les respostes primàries més primerenques al tacte són defensives i estancaracteritzades per la retracció. 15
  15. 15. A continuació, afegeix aquesta mateixa autora, Sally Goddard, que durant elsegon i tercer trimestre de l’embaràs la consciència al tacte hauria de madurarper a permetre que es desenvolupin els reflexes d’agafar (palmar, plantar, derecerca...etc), de manera que quan el nadó neixi, el tacte estigui associat a laseguretat, a l’aliment, al consol i finalment a l’exploració.Segons ens diu aquesta, Ayres (1980) va dividir el sistema tàctil amb elssubsistemes següents:- protectiu (situat al voltant dels fol·licles del pel)- discriminatiu (situat a la dermis i responen quan estem en contacte ambalguna cosa)El sistema protectiu està en funcionament fins que ens toquen, i el sistemadiscriminatiu entra en joc tan prompte hi ha contagi.Els primers mesos de vida, és la boca del nounat la que aporta la primera fontd’informació tàctil, a través de succionar i explorar amb els llavis i la llengua.Les mans també estan implicades, inicialment en moviments palmars i laresposta Babkin, més tard, en un joc de mans i la boca. El desenvolupamenttàctil postnatal comença amb la boca i s’expandeix cap a les mans, els peus ifinalment al cos sencer. 16
  16. 16. ConclusionsL’elaboració d’aquest treball m’ha servit per veure la importància que tenen elsreflexes gairebé des del moment de la concepció. Per alta banda, aquestspoden tenir repercussions fins i tot a l’edat adulta, si no desapareixen per tal dedonar lloc a altres aprenentatges, i si no es detecta el manteniment d’aquestsuna vegada hagueren d’haver desaparegut.El reflex de prensió apareix durant l’embaràs, a les 11 setmanes, i desapareixcap als 2 – 3 mesos de vida. Aquest després torna a aparèixer de formavoluntària i intencional. Té molta importància pel que fa a l’adquisició de lapinça i posteriorment en l’aprenentatge de l’escriptura; és fonamental per al’adquisició de nous aprenentatges.Els reflexes donen informació sobre l’estat del fetus i del nadó, una vegada hanascut, i per això se’ls fa el test d’Apgar on aquests són revisats per un metgeal mateix moment després de néixer i al dia següent. 17
  17. 17. Bibliografia – WebgrafiaGoddard, Sally. (2002). Reflejos, aprendizaje y comportamiento: una ventanaavierta para entender la mente y comportamiento de niños y adultos. Ed: VidaKinesionlogía S.C.C.LLe Boulch, Jean. (1995). El desarrollo psicomotor desde el nacimiento hasta los6 años. Consecuencias educativas. Ed: Paidóshttp://www.bebesymas.com/salud-infantil/los-reflejos-primarios-de-los-bebeshttp://www.redmedica.com.mx/gfr/reflejrn.htmwww.infogen.org.mx/Infogen1/servlet/CtrlCreaPDF?clvart=9513 18

×