adaptació dels éssers vius

  • 17,330 views
Uploaded on

 

More in: Technology , Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
  • tio aixo no se pot copiarr pegar kina merdaa!!!:P
    Are you sure you want to
    Your message goes here
  • El document no concreta bé la informació. És massa extensa i està poc destriada.
    Ha de revisar-se l'ortografia del document.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
No Downloads

Views

Total Views
17,330
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
20

Actions

Shares
Downloads
73
Comments
2
Likes
1

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. ADAPTACIÓ DELS ESSERS VIUS
  • 2. INDEX
    • Introducció
    • Que entenem per adaptació?
    • Tipus d'éssers vius
    • Com s’adapten
    • Alguns tipus d’adaptació:
    • Al desert
    • Al pol nord
    • Al clima mediterrani
    • A ambients aquàtics
    • Conclusió
  • 3. INTRODUCCIÓ
    • Hem escollit el tema de l’adaptació perquè queriem conèixer com sobreviuen els éssers vius davant els diferents tipus de condicions climàtiques. Creem que es un tema molt interessant perquè descobrirem els diferents recursos que utilitzen per poder adaptar-se i sobreviure.
  • 4. Que entenem per adaptació?
    • L’adaptació es el procés per el qual l’organisme es va fent capaç de sobreviure en determinades condicions ambientals
    • Els éssers vius estan en intima relació amb el medi en el que viuen, per això qualsevol canvi a l’entorn fa que els animals y plantes tinguin que adaptar-se per poder-hi sobreviure. De vegades l’instint els indica el que han de fer. En altres cops, reaccionen de forma immediata segons les circumstancies de l’entorn.
    • Hi ha alguns elements imprescindibles per el desarrollament de la vida: llum, aigua, aliments....La quantitat i les característiques dels recursos que hi ha en un entorn determinat condicionen el tipus d'ésser viu que l’habita.
  • 5. Tipus d’essers vius
    • Els éssers vius es poden classificar segons el medi en el que millor es desenvolupen .
    • Els animals es distingeixen en tres grups:
    • Terrestres : Conten amb potes per desplaçar-se per terra, pulmons per respirar oxigen i una pell que els protegeix del clima .
    • Aquàtics : Tenen aletes, escames, formes allargades i brànquies per respirar sota l’aigua.
    • Aeris : Tenen ales i ossos buits, mes lleugers, que li permet volar.
  • 6.
    • Les plantes es poden classificar en:
    • Terrestres: Viuen en la superfície terrestre. Tenen arrels que penetren al terra per obtindre aigua
    • Aquàtiques: Es troben en llacs, rius i mars. Obtenen l'aigua que necessiten per viure directament del medi.
  • 7. Com s’adapten
    • Els animals i les plantes tenen diferents recursos per adaptar-se quan es produeix una variació en el medi.
    • Poden canviar de color per amagar-se, desarrollen urpes i becs allargats per arribar a nius d’insectes per menjar-se’ls.
    • Aquest tipus d'adaptacions es resultat de l’evolució de l’espècie i s'hereta de generació en generació.
    • Charles Darwin va formular la teoria de la selecció natural de les espècies.
    • Segons el seu anàlisis els éssers mes forts i més capaços d’adaptar-se al medi son els que sobreviuen el temps suficient per reproduir-se, son ells els qui deixen els seus gens per a generacions futures .
    • Encara que no depenen només de la seva herència genètica sinó també de les costums, per exemple si domen de menjar a gats del carrer duran dies començaran a reunir-se en aquell lloc miolant a la hora que acostumem a alimentar-los.
  • 8. Alguns tipus d’adaptació
    • Els vegetals al desert:
    • Els clima del desert imposa als vegetals la adaptació a terres de gran sequedat, manca de pluges i a climes d’altes temperatures pel dia i baixes per la nit. Els vegetals en aquestes zones tenen arrels molt extenses i superficials per absorbir l’aigua, que acumulen en tiges grosses en forma cilíndrica i poc ramificades per evitar la deshidratació.
    • Un exemple pot ser el cactus.
  • 9.
    • Els animals al desert
    • Tenen adaptacions fisiològiques y anatòmiques a la sèquia, incloent la capacitat de sobreviure sense beure aigua. Moltes espècies només son actives durant les nits quan hi ha més humitat y la temperatura es mes baixa. La activitat nocturna també redueix els atacs dels depredadors visuals ja que no els veuen. Es molt important una coloració críptica ja que es un ambient molt descobert. Molts animals diürns de sang freda (ectodèrmics) son de colors pàl·lids per reflectir la llum solar y evitar el sobrecalentament.
  • 10.
    • Els vegetals en temperatures molt baixes
    • Els vegetals en l'antàrtic es caracteritza per tenir temperatures sota zero durant la major part de l’any. Els vegetals que hi habiten s’han agut d’adaptar per augmentar la possibilitat de supervivència en un ambient molt desfavorable.
    • Només existeixen dos espècies de plantes amb flors a l'Antàrtida:
    • El clavetito de l'antàrtic (colobanthus quitensis)
    • El past antàrtic (deschampsia antartica) creixen a zones mes protegides en comunitats de liquens.
  • 11.
    • Els animals en temperatures molt baixes
    • A terra ferma només viuen els pingüins Emperador y Adelia. Las demés aus no passen de la costa. Fa tan de fred que ni tan sols hi ha microbis, en canvi, sí hi ha mamífers acúatics com: balenes, dofins, …
    • Els animals que viuen en llocs freds no necessiten res per calentar-se ja que el seu cos està perfectament adaptat a aquestes condicions.
    • Alguns animals per no tenir fred es resguarden en forats de tronc o de pedres. La majoria dels animals que viuen en aquesta zona no necessiten resguardar-se del fred ja que sota la seva pell tenen una gran capa de grassa y un extens pelatge.
  • 12. Adaptació al clima meditarrani
    • La major part de la península Ibèrica te clima mediterrani que es caracteritza per una època de sèquia que coincideix amb las altes temperatures. Las precipitacions es concentren en los meses de tardor y primavera..
    • En aquest clima les plantes presenten unes característiques que les permeten suportar aquests períodes secs y càlids tractant d’evitar las pèrdues d’aigua.
    • Las espècies arbóreas solen ser de fulla perenne, petita y coriácea per suportar millor las sèquies estivals.
    • En aquest ambient sol haver-hi tot tipus d’animals. Els animals de clima mediterrani solen ser herbívors.
  • 13. Ambients aquatics
    • La majoria dels peixos son massa pesats per flotar. Però alguns, com els taurons han de nedar tota l’estona per no enfonsar-se ja que no tenen el sistema de globus d’aire que els ajuda a pujar cap a la superfície.
    • El cos dels peixos tenen forma de torpedo o cohet. Algunes peixos son plans pels dos costats ja que poden nedar fàcilment entre els esculls de corall.
    • També poden amagar les aletes que no estiguin utilitzant per reduir la força de fricció.
  • 14. Vegetales en ambientes aquaticos
    • A les aigües oceaniques les algues son els exponents del regne vegetal.
    • Les algues no tenen cos format d’arrel, tija , fulles, flor i fruit.
    • Normalment están enganxades a roques per resistir l’acció de les oles del mar.
    • La vegetació en aquest tipus d’ambients son molt variades, ja que segons on es trovin tenen caracteristiques diferents.
    • Per exemple:
  • 15. CONCLUSIÓ
    • En aquest treball hem aconseguit entendre la importància del medi en les adaptacions dels éssers vius. Podem deduir que la adaptació consisteix en un ajustament de l’organisme al medi ambient, tant en les seves funcions com en el seu comportament. Des de un altre punt de vista, la adaptació es considera com una variació heretada o una combinació de característiques heretades que augmenten les probabilitats del organisme per sobreviure i reproduir-se en determinats ambients.
    • En aquest treball hem aconseguit entendre que las adaptacions de un organisme a un medi determinat són processos lents i complexos que donen com a resultat que els éssers vius es formin o desarrollin òrgans adequats que els permeteixin realitzar la vida en aquests espais.
  • 16. BIBLIOGRAFIA
    • www.auricaria2000 .cl/ losambientes.htm
    • www.jmarcano.com /los biomasdelmundo
    • www.monografias.com
    • www.amersol.edu.com
    • www.elpais.com