• Save
Disseny visual
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Disseny visual

on

  • 4,169 views

 

Statistics

Views

Total Views
4,169
Views on SlideShare
912
Embed Views
3,257

Actions

Likes
3
Downloads
0
Comments
0

8 Embeds 3,257

http://agora.educat1x1.cat 2630
http://casaltic.blogspot.com.es 423
http://atenea1x1.educat1x1.cat 103
http://casaltic.blogspot.com 79
http://www.casaltic.blogspot.com.es 10
http://www.blogger.com 8
http://casaltic.blogspot.nl 3
http://www.casaltic.blogspot.com 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Disseny visual Disseny visual Presentation Transcript

  • Disseny visual
  • Índex
    • Introducció al grafisme
    • Producció gràfica analògica i digital
    • Percepció de la imatge
    • Composició i expressió gràfica
    • Disseny i producció
    • Introducció al grafisme
    • 1.1. Disseny i creació gràfica
    • 1.2. L’alfabet visual
    • 1.3. Aspectes tècnics del color
  • 1.1. Disseny i creació gràfica
    • Què és el disseny?
    • És una activitat que combina imaginació més tècnica per crear un producte útil.
    • El dissenyador ha de ser pràctic i objectiu.
    • Cal que resolgui problemes concrets.
  • Àrees de treball
    • El disseny industrial crea productes tridimensionals (ampolles, cadires, telèfons...).
    • El disseny de moda crea allò que permet l’ésser humà cobrir-se, protegir-se de l’entorn i definir-se com a individu.
  • Àrees de treball
    • El disseny visual és un mitjà de comunicació que utilitza el llenguatge visual en la interacció entre humans (cartells, senyals viaris, pàgines web, revistes...)
  • Tres conceptes clau
    • Funcionalitat
    • És inherent al bon disseny. Un disseny ha de ser funcional o no serà disseny.
  • Tres conceptes clau
    • Usabilitat
    • És la facilitat d’ús d’un producte. Qualsevol producte ha de ser fàcil d’utilitzar i útil.
  • Tres conceptes clau
    • Accessibilitat
    • Intenta trencar les barreres que troben les persones amb alguna limitació sensorial o de motricitat o discapacitat i que poden representar un obstacle en l’accés a la informació.
  • 1.2. El signe gràfic
    • Les imatges són signes, és a dir, coses que en representen altres d’absents.
  • El signe gràfic
    • Un signe és una relació entre tres elements: representació o signe (el que substitueix una altra cosa), l’objecte (el que està representat) i l’interpretant (la relació que el subjecte actualitza entre el primer i el segon)
  • Les icones
    • Són tots els signes que mantenen una relació de semblança amb l’objecte representat.
    • La relació icònica reflecteix alguna de les característiques visuals o formals de l’objecte representat.
  • Les icones
    • Són icones els dibuixos, les fotografies i la pintura amb funció representativa.
  • Els símbols
    • Són els signes que mantenen una relació establerta convencionalment amb el referent (objecte) designat.
    • La relació entre un símbol i l’objecte representat és una llei, un codi comú compartit.
  • Els símbols
    • Són símbols el conjunt dels llenguatges escrits, matemàtics o musicals, i també els senyals de trànsit o els elements gràfics d’identitat corporativa de les empreses.
  • Els índexs
    • Són tots els signes que mantenen una relació de tipus físic i tàctil amb el referent designat.
    • La relació entre un índex i el seu objecte és causal.
  • Els índexs
    • Són índexs les empremtes digitals, els senyals de fum, les marques d’una llebre a la neu encara tova i un rastre de sang.
  • Els components de la imatge
    • Les imatges i la producció gràfica han evolucionat històricament a partir de tres components diferents però vinculats:
    • El component mimètic
    • El component abstracte
    • El component arbitrari
  • El component mimètic
    • El component mimètic fa referència a la tendència imitativa, al caràcter de còpia fidel, o rèplica, de certes imatges.
    • Apareix omnipresent en la pintura d’obres i d’autors centrals en la història de l’art.
  • El component abstracte
    • El component abstracte de la imatge referencia la introducció d’un nivell de subjectivitat en la producció gràfica.
    • Les il·lustracions tècniques de disseny industrial, arquitectòniques o de mobiliari estan dominades per un component d’abstracció de la imatge.
  • El component arbitrari
    • El component arbitrari referencia la introducció o el domini d’elements gràfics inventats, sense relació amb cap referència i que s’han d’aprendre per interpretar-los.
    • Els pictogrames es troben a mig camí entre l’abstracció i l’arbitrarietat.
  • Elements de l’alfabet visual
    • Tot llenguatge es pot descompondre en unitats mínimes.
    • L’alfabet visual és, doncs, els conjunt d’unitats bàsiques que formen el material de tota informació visual; qualsevol imatge o element gràfic és una combinació efectiva de totes o algunes d’aquestes unitats:
  • Elements de l’alfabet visual Moviment Textura Pla Direcció Color Línia Proporció Forma Punt Elements de relació Elements visuals Elements conceptuals
  • Elements conceptuals
    • El punt
    • És la unitat mínima d’expressió gràfica, la més simple de tota la comunicació visual.
    • Altres definicions possibles: “lloc en què s’entrecreuen dues rectes”, “signe gràfic més elemental”, “senyal que deixa en una superfície el contacte d’una eina punxeguda”.
    .
  • Elements conceptuals
    • La línia
    • La unió, relació o moviment d’un punt es converteix en una línia.
    • És el mitjà indispensable de representació gràfica tècnica i imaginativa.
  • Elements conceptuals
    • Altres definicions possibles: “ratlla, senyal llarg i estret, marcada d’alguna manera en una superfície”, “distància mínima entre dos punts” o “principal element configurador de la superfície plana i de l’espai”.
  • Elements conceptuals
    • La línia als dissenys:
    • Un logo elegant es caracteritza per portar línies primes. Les línies gruixudes s’utilitzen per fer que un logotip sigui impactant.
    • Si el que es vol transmetre a través del logotip és moviment i suavitat, les línies corbes són les correctes, a més de representar relacions personals i informals.
    • Les línies rectes es vinculen a la tecnologia, la formalitat i la serietat.
    • Per la seva banda, les línies anguloses són més potents, indiquen força, empenta i també s’associen amb el món tecnològic.
  • Elements conceptuals
    • El pla
    • La interrelació de línies crea superfícies planes, és a dir, elements de representació gràfica que permeten delimitar un espai.
    • En geometria, un pla es defineix com la superfície que pot contenir una línia recta en qualsevol posició.
  • Elements visuals
    • Són els elements de l’alfabet visual, presents en la realitat, que caracteritzen l’aspecte dels objectes i que es poden percebre amb el sentit de la vista.
    • Són els que es transcriuen quan s’elabora qualsevol imatge gràficoplàstica.
  • Elements visuals
    • La forma
    • És l’element visual que més caracteritza i identifica l’aspecte exterior dels objectes i dels elements visuals.
    • Una forma delimita una superfície, una figura. Pot definir-se com l’element generat a partir d’un contorn.
  • Elements visuals
    • El color
    • És la sensació que percep el sentit de la vista.
    • És una qualitat de la matèria i de la llum, la qualitat dels objectes que els permet reflectir o deixar passar certs rajos de llum i absorbir-ne d’altres, fet que produeix en la retina una sensació específica.
  • Elements visuals
    • El color és un dels principals instruments de la comunicació com a factor expressiu.
  • Elements visuals
    • La textura
    • És l’acabat superficial dels objectes i de les formes, l’element visual que tradueix les qualitats d’un altre sentit: el tacte.
  • Elements de relació
    • La proporció
    • Consisteix en la disposició o correspondèn-cia entre les parts d’una de les parts amb el tot, o bé entre coses relacionades entre elles.
  • Elements de relació
    • La direcció
    • Tota forma, en formar part d’un conjunt, expressa una determinada direcció.
    • Cada una de les possibles direccions visuals representa una forta càrrega expressiva i significativa en la confecció i/o interpretació de missatges visuals.
  • Elements de relació
    • El moviment
    • La posició i forma dels elements d’una imatge, i també determinades convencions gràfiques, són les eines per a la il·lusió de moviment.
  • Lectura d’un missatge
    • La conjugació de tots aquests elements conceptuals, visuals i de relació ens permet fer una lectura d’un missatge que no es troba explicitat en la imatge.
  • 1.3. Aspectes tècnics del color
    • Llum i color
    • El que anomenem llum són ones electromagnètiques.
    • No solem mirar directament una font lluminosa. La major part de llum que arriba als nostres ulls ha estat reflectida o refractada per un cos.
  • La llum
    • La llum estimula la retina, però el color no és llum. Els diversos colors són conceptes perceptuals que el nostre cervell utilitza per a distingir els estímuls que rep.
    • Els objectes i els cossos materials no tenen un color propi, només la capacitat de les seves superfícies d’absorbir o reflectir determinades longituds d’ones electromagnètiques de la llum visible.
  • Calssificació del color
    • Models de classificació del color:
    • Lluminositat
    • Saturació
    • Matís
  • Lluminositat
    • Defineix les diferències de quantitat de llum d’un color.
    • Un vermell fosc té menys lluminositat que un vermell clar.
  • Saturació
    • Defineix el nivell mínim i màxim de “puresa” d’un color i mesura la quantitat de llum blanca que acompanya el color.
    • Els grisos representen l’absència total de saturació. Un vermell té un nivell de saturació màxim.
  • El matís o to
    • Defineix la diferència entre un color i un altre.
    • Un verd pàl·lid i un verd fosc tenen el mateix matís, però un verd i un blau tenen un matís diferent.
  • Mescles de color
    • Mescla o síntesi additiva (colors llum)
    • Mescla o síntesi substractiva (colors pigment)
  • Mescla o síntesi additiva (colors llum)
    • És la que s’utilitza en la producció d’imatges per a projeccions (cinema, televisió...). Treballa amb el codi de color RGB ( red, green i blue )
  • Mescla o síntesi substractiva (colors pigment)
    • En la impressió o arts gràfiques en general s’utilitzen filtres a la reflexió de la llum. Utilitza el codi CMYK ( cyan, magenta, yellow i black )
  • Colors primaris i colors secundaris
    • Els colors primaris són els colors que si se sumen produeixen la totalitat de la llum i, si es resten, la manca de llum.
    • Són el verd, el vermell i el blau. La suma de tots tres és el blanc.
    • Si en sumem només dos, obtindrem un color secundari.
  • La roda dels colors
  • El llenguatge del color
    • Els colors influeixen en el que veiem
  • El llenguatge del color
    • Els colors influeixen en el que veiem
  • El llenguatge del color
    • La vista regula, ajusta, fa comparacions i té memòria
  • El llenguatge del color
    • La vista regula, ajusta, fa comparacions i té memòria
  • 2. Producció gràfica analògica i digital 2.1. Imatge digital vs. analògica 2.2. Els mapes de bits 2.3. Les imatges vectorials 2.4. Els formats de fitxers gràfics 2.5. Producció de material gràfic
  • 2.1. Analògic vs. digital
    • Formats analògics: hi ha correspondència física entre l’objecte natural i allò que representa.
    • Formats digitals: noves estructures basades en 0 i 1, el codi binari.
    • El procés pel qual una imatge analògica passa a ser digital s’anomena digitalització .
  • Resolució de pantalla
    • Determina la qualitat de les imatges que es representen en el monitor.
    • Es mesura en píxels per polzada ( pixels per inch ).
    • En un monitor, la qualitat màxima que podem obtenir és de 72 píxels per polzada.
    • Normalment es treballa amb resolucions superiors per aconseguir més qualitat.
  • Resolució de pantalla
    • Les pantalles de 14 polzades van donar pas a les de 15, a les de 17 i, fins i tot, 19 i 21.
    • Els formats de la interfície clàssica deriven de la proporció 3x4 del monitor de televisió (640x480, 800x600, 1024x768, 1280x1240...).
    • Avui el referent és la pantalla de cinema, la pantalla panoràmica o widescreen, gairebé de l’1x2 (1024x600, 1280x768...).
  • 2.2. Els mapes de bits
    • Una imatge de mapa de bits està condicionada a una retícula de punts sobre la qual es disposen una sèrie de bits d’informació que representen píxels.
    • Aquesta informació determina el color i la posició de cada píxel, i el conjunt de tots formen les imatges del mapa de bits.
  • Els mapes de bits
    • La resolució d’una imatge és el nombre de píxels per unitat de superfície.
    • La resolució s’expressa en punts per polzada. Quan diem que una imatge de 300 ppp, indiquem que per a cada polzada hi ha 300x300 píxels, és a dir, 90.000 píxels.
  • Els mapes de bits
    • La qualitat d’una imatge està directament relacionada amb la resolució.
    • Anomenem pes el volum del fitxer que conté la imatge. Com més volum, més pes.
    • Més quantitat de ppp = més qualitat = més volum = més pes del fitxer
  • Els mapes de bits Òfset, serigrafia Filmació de fotolits 1200-2400 Impremta Publicació impresa de qualitat òptima 600 Impressora convencional Publicació impresa de qualitat mínima 200 Monitor Pàgines web, CD/DVD 72 Perifèric de sortida Producte Resolució (ppp)
  • 2.3. Les imatges vectorials
    • Una imatge vectorial es compon d’objectes gràfics independents, creats a partir d’operacions matemàtiques que fa l’ordinador.
    • Aquests objectes són línies corbes o rectes, definides per vectors, i cada un d’aquest vectors té un punt inicial i un punt final, que s’anomenen punts de control.
  • Les imatges vectorials
    • Cada un d’aquests punts actua com a tangent, de manera que defineixen la curvatura de la recta.
    • Els objectes que componen una imatge vectorial també s’anomenen objectes de Bézier.
  • Les imatges vectorials
    • Les imatges vectorials es componen de diferents objectes independents, fet que permet manipular-los per separat.
    • El sistema de capes ha estat adaptat pels programes de mapes de bits.
    • Es poden modificar o retocar fàcilment.
    • Tenen un volum d’emmagatzematge reduït.
  • 2.4. Els formats de fitxers gràfics
    • Mapes de bits: TIFF, BMP, PSD, PICT, JPEG, GIF i PNG.
    • JPEG (joint photographic experts group) és el millor format de compressió per a les imatges fotogràfiques.
    • GIF (graphics interchange format) pot contenir imatges animades. Apte per a il·lustracions.
    • TIFF és el format més utilitzat per imprimir per la seva alta qualitat. JPEG i GIF és fa servir més al web.
    • Vectorials: WMF, EMF, EPS, PDF, SWF i SVF.
  •  
  • 2.5. Producció de material gràfic
    • Material gràfic imprès
    • Editorial: llibre, revista, catàleg.
    • Exterior: cartell, tanca, banderola, opis cabina.
    • Màrqueting directe: sobre, fullet, carta, gadgets .
    • Material corporatiu: papereria, vehicles, uniformes, gadgets .
    • Altres: cartes de restaurants, flyers , postals.
  • Producció de material gràfic
  • Producció de material gràfic
    • Material gràfic virtual
    • Lloc web (corporatiu, divulgatiu, lúdic, comercial, portal, comunitat, publicitari).
    • CD-ROM (promocional, catàleg, utilitats).
    • Formats digitals publicitaris (banners o cibertires).
    • Formats digitals de distribució electrònica: newsletters, correu-e, màrqueting viral.
  • Producció de material gràfic
    • Un altre material gràfic:
    • Senyalètica
  • 3. Percepció de la imatge 3.1. Introducció a la sintaxi de la imatge 3.2. Forma i representació 3.3. Estructura i equilibri 3.4. El color
  • 3.1. Forma i funció
    • Les formes visuals també comuniquen, expressen, sedueixen, impacten, reclamen, informen, tranquil·litzen o provoquen repulsió.
  • Fractals i esferes
    • L’ona, l’hexàgon, l’angle, la paràbola, l’espiral i l’hèlix deriven d’una manera o d’altra de l’esfera.
  • Fractals i esferes
    • Les formes fractals, no. La forma fractal sembla una geometria de la natura (el perfil de les costes, la forma dels rius i dels arbres, l’estructura de plantes com les falgueres...) que ajuda a descriure (i a generar) formes complexes.
  • Forma simple i forma complexa
    • Són formes visuals simples les que són més fàcils de percebre com a esquemes simples.
    • El grau de simplicitat d’una forma es basa en els trets estructurals, que es poden definir per la distància, l’angle la relació entre parts.
  • Forma simple i forma complexa
    • La forma complexa és la fractal.
  • Semblança i diferència
    • Tenim tendència a agrupar els elements visuals per la seva semblança.
    • També, a simplificar la forma anivellant-ne o aguditzant-ne els trets.
  • 3.2. Forma i representació
    • Entre la percepció i la representació intervenen tota una sèrie de factors (l’experiència prèvia, els condicionants culturals, la voluntat de representació fidel o de distorsió, els interessos d’investigació artística, la destresa...).
    • La representació de la forma depèn dels objectius del creador gràfic.
  • 3.3. Equilibri
    • Com a primats bípedes que som, la sensació d’equilibri màxim la tenim amb els dos peus a terra i en posició vertical. Aquesta experiència l’apliquem a la resta de coses.
    • Intuïm un determinat pes a les coses (a partir del seu volum, textura...) i el relacionem amb la seva orientació en l’espai.
  • Direcció
    • En la cultura occidental predomina el sentit d’esquerra a dreta, sembla que hi ha un moviment natural cap al costat dret inferior de la imatge.
  • 3.4. El color
    • El fons pren a la mostra (la figura) el que comparteixen.
    • Contrast i harmonia no són conceptes oposats, sinó que són al mateix nivell; l’harmonia és una bona mesura del contrast.
  • Valors tèrmics del color
    • Els colors poden transmetre sensacions com calor i fred.
    • Els colors càlids es manifesten alegres i ardents (o encesos), mentre que els freds resulten més passius i reposats.
  • Poder psicològic del color
    • El color actua sobre la sensibilitat i és capaç d’alterar l’estat d’ànim.
    • Goethe associà el violeta a l’alegria, el vermell al poder, el groc viu a la sensació de ridícul i el groc clar a la sensació de noblesa.
  • Valors espacials
    • Els colors clars amplien l’espai, els foscos els fan més pesats i reduïts.
    • Els tons càlids suggereixen un augment de grandària dels objectes, dilatació i, per tant, semblen més propers; els freds sembla que es redueixin i s’allunyin.
  • Valors simbòlics
    • El color com a símbol és producte dels valors culturals adquirits.
    • La simbologia dels colors és diversa i, en ocasions, contradictòria: el color blanc és símbol de puresa i alegria en la nostra cultura i, en canvi, en cultures orientals es relaciona amb la mort i el dol.
  • Valors estètics
    • La relació entre els colors origina dos efectes oposats: el contrast i l’harmonia.
    • El contrast és la influència mútua exercida entre dos colors juxatposats que no tenen cap afinitat. Pot ser de tons, de valors i de contrastos.
    • L’harmonia es produeix per la relació d’afinitat entre els tons i valors del conjunt.
  • Psicologia del color
    • El color també és subjectiu, depèn de l’experiència de l’individu. El color dóna emoció i està relacionat amb el psíquic.
    • El color influeix, per exemple, en la sensació de temperatura: els colors càlids que s’apropen al groc, tenen una certa semblança amb el Sol i el foc; els colors freds que s’acosten al blau, al cel, al gel i a l’aigua.
  • La sensació dels colors
    • Blau: cel, mar, aigua, fredor, distància, elegància, esperit, aire...
    • Vermell: sang, agressivitat, foc, alegria, passió, violència, atac, força, dolor, exaltació de l’ànim.
    • Verd: camp, vegetació, herba, relaxació, frescor, esperança, innocència, amistat.
  • La sensació dels colors
    • Groc: sol, platja, llum, calor, papallona, estiu, dia, or, simpatia, foc, cremar-se, fals.
    • Rosa: noia, pastissos, cursi, dolç, infància, joguina, kitsch, nena, ingenuïtat, joventut, nines, riures.
    • Taronja: fruita, suc, butà, alegria, salut, estiu, sabor.
  • La sensació dels colors
    • Lila: flors, violetes, sofisticació, posta de sol, suau, elegància, femení, luxe, moral, pacte amb el dimoni, gat negre.
    • Marró: fusta, fang, terra, pell, casa, hivern, estar calent a dins quan a fora fa fred, passivitat, poca energia, brutícia.
    • Blanc: puresa, net, llum, llençols, neu, llet, núvia, hospital, fragilitat, asèptic, verge, hivern, fred.
  • La sensació dels colors
    • Negre: nit, mort, tinta, foscor, dimoni, gat, el mal, ferida, bruixa, misteri, fascinació, secret, elegància.
    • Gris: treball, ciment, dia ennuvolat, tristesa, ànim baix, passivitat, no fer res, avorriment, neutralitat, asfalt.
  • 4. Composició i expressió gràfica 4.1. Composició de la imatge 4.2. Expressió i qualitat gràfica 4.3. Tipografia
  • 4.1. El marc d’una imatge
    • Tot i que el nostre camp visual és ovalat, la majoria de creacions gràfiques que fem i veiem són dins d’un marc.
    • El marc és una forma que conté la imatge.
    • L’espectador se submergeix en la imatge i l’aïlla de la resta mitjançant el marc.
    • La finestra de Windows és exactament això.
  • Retícules
    • El dissenyador gràfic se’n serveix per crear una composició coherent.
    • Són estructures que s’utilitzen en el procés de treball però invisible en el resultat final i a les quals s’ajusten els elements gràfics.
    • Poden estar formades per línies que diagramen l’espai sense formar elements iguals.
  • El contrast compositiu
    • Els protagonistes de la composició són els elements visuals. La seva disposició ens permet generar contrastos, la combinació de parells de conceptes que es configuren com a pols contraposats.
    • Per exemple, equilibrat i inestable.
  • 4.2. L’expressió gràfica
    • És la manera de comunicar-se amb imatges.
    • L’expressió gràfica té característiques pròpies: les eines, les tècniques, els materials i els processos que es fan servir afecten el resultat i estan condicionats per diverses tradicions culturals i codis visuals.
  • La qualitat gràfica
    • És el conjunt de característiques que defineixen i diferencien un element gràfic d’un altre i els aspectes que transmeten una determinada presència gràfica a l’observador.
  • La textura
    • La textura és una sensació tàctil que es pot aconseguir mitjançant gràfics que suggereixen rugositat.
    • L’aplicació de textura en un element gràfic li pot donar cos i presència, fer-lo més “sòlid”, donar-li més calidesa o duresa.
  • L’estil
    • És el conjunt de trets formals l’aparició constant i combinada dels quals es considera característica de l’obra d’un artista, una escola artística o un període de la història de l’art determinat.
  • Figuratiu vs. abstracte
    • Les obres figuratives representen formes i objectes de la realitat. Poden ser des de naturalistes o realistes fins a esquemàtiques.
    • Les abstractes, quan combinen elements gràfics sense cap intenció representacional. Se centren en les relacions compositives.
  • 4.3. Tipografia
    • Les lletres que tenim actualment són signes arbitraris que representen, per convenció, un determinat so.
    • El text és la plasmació gràfica del llenguatge verbal.
    • En disseny, la tipografia és text i és imatge.
  • El llenguatge tipogràfic
    • El conjunt de caràcters disponibles s’anomena font tipogràfica.
    • La gamma de pesos, cursives i amplades es coneix com a família.
  • Caixa alta i caixa baixa
    • La caixa alta són les majúscules, derivades de les capitals romanes.
    • La caixa baixa són les minúscules, originàries de la cal·ligrafia medieval.
    • Les versaletes són lletres de caixa baixa però amb estructura i aparença de majúscules.
  • La mida
    • La mida d’una font depèn de l’altura del cos, que és un requadre de la mateixa altura per a totes les lletres que en els tipus metàl·lics corresponia a la mida de la peça.
  • Interlletratge i espai entre paraules
    • L’espaiat entre lletres (també kern ) determina la regularitat del text i no és igual per a totes les combinacions de lletres.
  • El cran
    • Les lletres que deixen molt d’espai blanc (com la T) creen massa separació respecte la lletra anterior o següent.
    • Això és corregeix superposant una lletra en l’espai horitzontal de l’altra.
    vTc
  • Interliniat
    • És l’espai entre una línia de text i la següent.
    • La composició sòlida: a un cos 14, un interliniat 14.
  • Amplada de columna
    • El text se sol dividir en columnes dins d’una mateixa composició.
    • L’amplada depèn de la mida del text i de la família tipogràfica.
    • L’espai entre columnes s’anomena canal.
  • Alineació El text es pot alinear a la dreta, a l’esquerra , al centre de manera simètrica, justificat o compost asimètricament. El text es pot alinear a la dreta , a l’esquerra, al centre de manera simètrica, justificat o compost asimètricament. El text es pot alinear a la dreta, a l’esquerra, al centre de manera simètrica, justificat o compost asimètricament. El text es pot alinear a la dreta, a l’esquerra, al centre de manera simètrica, justificat o compost asimètricament.
  • Llegibilitat
    • Hi influeixen els aspectes següents:
    • El disseny del tipus
    • Gràcia o lletra de pal sec
    • Caixa alta o caixa baixa
    • L’estil o pes
    • L’amplada de la font
    • El suport
  • Amenitat
    • Hi influeixen els aspectes següents:
    • Espaiat entre lletres i paraules
    • Mida del tipus
    • Amplada de columna
    • Interliniat
    • Alineació
    • Contrast de color
  • Expressivitat
    • Cursives, negretes, subratllats, ombrejats, colors... Transmeten informació com a gràfics.
    • També es pot experimentar amb les formes, traspassant les fronteres de la llegibilitat, per exemple, als cal·ligrames.
  • Equivalència punts-píxels ratapinyada 8 6 ratapinyada 9 7 ratapinyada 11 8 ratapinyada 12 9 ratapinyada 13 10 ratapinyada 15 11 ratapinyada 16 12 ratapinyada 17 13 ratapinyada 19 14 ratapinyada 20 15 Exemple Píxels Punts
  • 5. Disseny i producció 1. El procés de comunicació 2. Comunicació visual 3. Identitat gràfica 4. Desenvolupament d’un projecte
  • 5.1. El procés de comunicació
    • Tot procés comunicatiu es regeix per un esquema convencional en què un emissor fa arribar a un receptor un missatge per un canal i que té com a objectiu final la resposta del receptor.
  • Els subjectes de la comunicació visual
    • L’emissor: individu o empresa responsable del missatge.
    • Receptor: públic objectiu
    • Canal: el mitjà pel qual es distribueix i es fa arribar el missatge.
    • Codi: conjunt de lleis i convencions establertes que forma el substrat que possibilita la comunicació.
  • Denotació i connotació
    • Hi ha dos plans de significació en tot procés comunicactiu:
    • Pla denotatiu: significats explícits que s’infereixen directament a partir de la simple recepció del missatge.
    • Pla connotatiu: significats implícits que aporten els elements que intergren el missatge, els diversos sentits addicionals que depenen de la competència i experiència prèvia del receptor.
  • El públic objectiu
    • També s’anomena target i és el grup d’individus als quals s’adreça el missatge.
    • Els autors d’una producció han de conèixer les expectatives del públic objectiu al qual s’adrecen i ser capaços de traduir-les formalment per a obtenir l’èxit comunicatiu.
  • La cultura visual
    • L’abundància excessiva de missatges visuals ha trivialitzat la imatge. La cultura visual contemporània és paradoxalment invisible: la saturació d’informació desvia l’atenció de públic i usuaris.
  • Graus de formalitat
    • Cada situació comunicativa requereix un grau de formalitat diferent, adequat a l’usuari, la funció i el missatge global.
  • 5.2. Tipus d’imatge
    • Expressiva
    • Informativa
    • Persuasiva
    • Narrativa
  • La imatge expressiva
    • Té la voluntat de comunicar l’estat d’ànim o fer consideracions subjectives mitjançant elements i recursos gràfics.
    • Són habituals dosis elevades de creativitat i originalitat, fruit de l’absència d’un dictat o condicionament exterior.
  • La imatge documental
    • És tota imatge que hagi estat produïda per deixar constància o registrar una determinada situació o estat de coses real.
    • Són la major part de fotografies de premsa, retrats i totes les imatges que compleixen una funció informativa i explicativa.
  • La imatge persuasiva
    • Són totes les imatges que tenen com a objectiu prioritari alterar o modificar els criteris o l’estat ideològic o anímic del públic receptor.
    • Són especialment exemplars les imatges publicitàries: cartellisme, cibertires, anuncis, anuncis televisius...
  • La imatge narrativa
    • És bàsica la voluntat d’explicar una història, d’il·lustrar i representar una determinada estructura o fórmula dramàtica.
    • Són les imatges cinematogràfiques, còmics, storyboards , il·lustracions literàries o informatives...
  • Forma i comunicació
    • És un bon disseny només el que compleix satisfactòriament les finalitats comunicatives per a les quals s’ha fet.
    • Disseny gràfic i comunicació visual es confonen. Disseny gràfic és comunicació visual.
  • 5.3. Identitat gràfica
    • Designa la sèrie d’atributs intrínsecs d’un subjecte determinat (producte, empresa, institució...) i el sistema de signes gràfics que s’hi associen.
  • Coherència de la línia gràfica
    • La implementació d’un programa d’identitat gràfica comporta la sistematització dels elements gràfics del subjecte sobre el qual es fa, que integra els aspectes formals i comunicacionals en una proposta d’aplicació comuna.
  • Coherència de la línia gràfica
    • Els trets estables són els que es mantindran inalterables mentre es mantingui vigent el programa d’identitat gràfica proposat.
    • Els trets alternatius són els que apareixeran o no segons determinades situacions o demandes comunicatives.
  • La marca: logotip i símbol
    • La marca no és tan sols els nom del producte, sinó també, i fonamentalment, la seva visualització i simbolització comunicativa més explícita.
  • El logotip
    • És l’aspecte gràfic del nom de la marca, és un factor d’identificació primordial.
    • Ha de ser breu, eufònic, memoritzable i suggeridor.
  • El símbol
    • Consisteix en una abstracció i sintetització gràfica d’un missatge implícit de comunicació visual.
    • Ha de representar una idea o uns valors abstractes que comuniquin l’essència de l’empresa.
    • Ha de ser simple: sense ornamentació supèrflua ni redundància gràfica.
  •  
  • L’eslògan
    • Són les frases identificatives i diferenciadores d’una idea del producte.
    • Els eslògans son els lemes publicitaris amb els quals s’identifica el que es ven i per això han de ser molt cridaners, fàcils de recordar moltes vegades les persones se senten ben caracteritzades amb aquestes frases.
  • L’eslògan
  • Les funcions de la marca
    • La marca és vehicle d’informació i identificació, transmet la personalitat, l’estil, la dimensió i les qualitats.
    • Ha d’impactar visualment, tenir força de fascinació i suggestió, a més de resultar versàtil en les seves aplicacions i presentacions.
  • El manual d’identitat visual
    • És l’eina final, projectual i normativa per desenvolupar un programa d’identitat visual.
    • És un programa que conté el corpus d’aplicacions particulars en la totalitat de sistemes i suports.
    • Ha de garantir la coherència gràfica del conjunt de comunicacions.
  • 5.4. Desenvolupament d’un projecte
    • Les activitats de disseny tenen un caràcter processal, es duen a terme en el temps des d’una idea o moment inicial, fins assolir, en fases successives, un artefacte o producte final.
  • Informació prèvia i preproducció
    • El moment inicial –informació prèvia, idees inicials i condicionants de l’encàrrec– determina el conjunt del treball de disseny posterior i els resultats finals.
    • La planificació recollirà qui i quan intervé.
    • El brífing és el document que conté tota la informació bàsica que el dissenyador ha de tenir abans d’elaborar un projecte.
  • Estudi de la competència
  • La producció
    • Un cop el projecte ha estat estudiat i planificat, se’n coneixen tots els condicionants i és hora que prengui forma.
    • Caldrà dissenyar-ne els continguts, com interaccionaran, en quins suports...
    • En l’execució intervindran dissenyadors, programadors, il·lustradors... seguint la planificació.
  • Test i publicació
    • Primer se’n fa un prototip que es testa. És la versió alfa del producte. La versió beta és la versió definitiva.
    • Seguidament se’n fa la publicació.
    • Al final del procés, és important avaluar-ne la resposta i rebre’n el feedback .