Disseny visual

7,146 views
7,527 views

Published on

Published in: Design
0 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
7,146
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
3
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Disseny visual

  1. 1. Disseny visual
  2. 2. Índex <ul><li>Introducció al grafisme </li></ul><ul><li>Producció gràfica analògica i digital </li></ul><ul><li>Percepció de la imatge </li></ul><ul><li>Composició i expressió gràfica </li></ul><ul><li>Disseny i producció </li></ul>
  3. 3. <ul><li>Introducció al grafisme </li></ul><ul><li>1.1. Disseny i creació gràfica </li></ul><ul><li>1.2. L’alfabet visual </li></ul><ul><li>1.3. Aspectes tècnics del color </li></ul>
  4. 4. 1.1. Disseny i creació gràfica <ul><li>Què és el disseny? </li></ul><ul><li>És una activitat que combina imaginació més tècnica per crear un producte útil. </li></ul><ul><li>El dissenyador ha de ser pràctic i objectiu. </li></ul><ul><li>Cal que resolgui problemes concrets. </li></ul>
  5. 5. Àrees de treball <ul><li>El disseny industrial crea productes tridimensionals (ampolles, cadires, telèfons...). </li></ul><ul><li>El disseny de moda crea allò que permet l’ésser humà cobrir-se, protegir-se de l’entorn i definir-se com a individu. </li></ul>
  6. 6. Àrees de treball <ul><li>El disseny visual és un mitjà de comunicació que utilitza el llenguatge visual en la interacció entre humans (cartells, senyals viaris, pàgines web, revistes...) </li></ul>
  7. 7. Tres conceptes clau <ul><li>Funcionalitat </li></ul><ul><li>És inherent al bon disseny. Un disseny ha de ser funcional o no serà disseny. </li></ul>
  8. 8. Tres conceptes clau <ul><li>Usabilitat </li></ul><ul><li>És la facilitat d’ús d’un producte. Qualsevol producte ha de ser fàcil d’utilitzar i útil. </li></ul>
  9. 9. Tres conceptes clau <ul><li>Accessibilitat </li></ul><ul><li>Intenta trencar les barreres que troben les persones amb alguna limitació sensorial o de motricitat o discapacitat i que poden representar un obstacle en l’accés a la informació. </li></ul>
  10. 10. 1.2. El signe gràfic <ul><li>Les imatges són signes, és a dir, coses que en representen altres d’absents. </li></ul>
  11. 11. El signe gràfic <ul><li>Un signe és una relació entre tres elements: representació o signe (el que substitueix una altra cosa), l’objecte (el que està representat) i l’interpretant (la relació que el subjecte actualitza entre el primer i el segon) </li></ul>
  12. 12. Les icones <ul><li>Són tots els signes que mantenen una relació de semblança amb l’objecte representat. </li></ul><ul><li>La relació icònica reflecteix alguna de les característiques visuals o formals de l’objecte representat. </li></ul>
  13. 13. Les icones <ul><li>Són icones els dibuixos, les fotografies i la pintura amb funció representativa. </li></ul>
  14. 14. Els símbols <ul><li>Són els signes que mantenen una relació establerta convencionalment amb el referent (objecte) designat. </li></ul><ul><li>La relació entre un símbol i l’objecte representat és una llei, un codi comú compartit. </li></ul>
  15. 15. Els símbols <ul><li>Són símbols el conjunt dels llenguatges escrits, matemàtics o musicals, i també els senyals de trànsit o els elements gràfics d’identitat corporativa de les empreses. </li></ul>
  16. 16. Els índexs <ul><li>Són tots els signes que mantenen una relació de tipus físic i tàctil amb el referent designat. </li></ul><ul><li>La relació entre un índex i el seu objecte és causal. </li></ul>
  17. 17. Els índexs <ul><li>Són índexs les empremtes digitals, els senyals de fum, les marques d’una llebre a la neu encara tova i un rastre de sang. </li></ul>
  18. 18. Els components de la imatge <ul><li>Les imatges i la producció gràfica han evolucionat històricament a partir de tres components diferents però vinculats: </li></ul><ul><li>El component mimètic </li></ul><ul><li>El component abstracte </li></ul><ul><li>El component arbitrari </li></ul>
  19. 19. El component mimètic <ul><li>El component mimètic fa referència a la tendència imitativa, al caràcter de còpia fidel, o rèplica, de certes imatges. </li></ul><ul><li>Apareix omnipresent en la pintura d’obres i d’autors centrals en la història de l’art. </li></ul>
  20. 20. El component abstracte <ul><li>El component abstracte de la imatge referencia la introducció d’un nivell de subjectivitat en la producció gràfica. </li></ul><ul><li>Les il·lustracions tècniques de disseny industrial, arquitectòniques o de mobiliari estan dominades per un component d’abstracció de la imatge. </li></ul>
  21. 21. El component arbitrari <ul><li>El component arbitrari referencia la introducció o el domini d’elements gràfics inventats, sense relació amb cap referència i que s’han d’aprendre per interpretar-los. </li></ul><ul><li>Els pictogrames es troben a mig camí entre l’abstracció i l’arbitrarietat. </li></ul>
  22. 22. Elements de l’alfabet visual <ul><li>Tot llenguatge es pot descompondre en unitats mínimes. </li></ul><ul><li>L’alfabet visual és, doncs, els conjunt d’unitats bàsiques que formen el material de tota informació visual; qualsevol imatge o element gràfic és una combinació efectiva de totes o algunes d’aquestes unitats: </li></ul>
  23. 23. Elements de l’alfabet visual Moviment Textura Pla Direcció Color Línia Proporció Forma Punt Elements de relació Elements visuals Elements conceptuals
  24. 24. Elements conceptuals <ul><li>El punt </li></ul><ul><li>És la unitat mínima d’expressió gràfica, la més simple de tota la comunicació visual. </li></ul><ul><li>Altres definicions possibles: “lloc en què s’entrecreuen dues rectes”, “signe gràfic més elemental”, “senyal que deixa en una superfície el contacte d’una eina punxeguda”. </li></ul>.
  25. 25. Elements conceptuals <ul><li>La línia </li></ul><ul><li>La unió, relació o moviment d’un punt es converteix en una línia. </li></ul><ul><li>És el mitjà indispensable de representació gràfica tècnica i imaginativa. </li></ul>
  26. 26. Elements conceptuals <ul><li>Altres definicions possibles: “ratlla, senyal llarg i estret, marcada d’alguna manera en una superfície”, “distància mínima entre dos punts” o “principal element configurador de la superfície plana i de l’espai”. </li></ul>
  27. 27. Elements conceptuals <ul><li>La línia als dissenys: </li></ul><ul><li>Un logo elegant es caracteritza per portar línies primes. Les línies gruixudes s’utilitzen per fer que un logotip sigui impactant. </li></ul><ul><li>Si el que es vol transmetre a través del logotip és moviment i suavitat, les línies corbes són les correctes, a més de representar relacions personals i informals. </li></ul><ul><li>Les línies rectes es vinculen a la tecnologia, la formalitat i la serietat. </li></ul><ul><li>Per la seva banda, les línies anguloses són més potents, indiquen força, empenta i també s’associen amb el món tecnològic. </li></ul>
  28. 28. Elements conceptuals <ul><li>El pla </li></ul><ul><li>La interrelació de línies crea superfícies planes, és a dir, elements de representació gràfica que permeten delimitar un espai. </li></ul><ul><li>En geometria, un pla es defineix com la superfície que pot contenir una línia recta en qualsevol posició. </li></ul>
  29. 29. Elements visuals <ul><li>Són els elements de l’alfabet visual, presents en la realitat, que caracteritzen l’aspecte dels objectes i que es poden percebre amb el sentit de la vista. </li></ul><ul><li>Són els que es transcriuen quan s’elabora qualsevol imatge gràficoplàstica. </li></ul>
  30. 30. Elements visuals <ul><li>La forma </li></ul><ul><li>És l’element visual que més caracteritza i identifica l’aspecte exterior dels objectes i dels elements visuals. </li></ul><ul><li>Una forma delimita una superfície, una figura. Pot definir-se com l’element generat a partir d’un contorn. </li></ul>
  31. 31. Elements visuals <ul><li>El color </li></ul><ul><li>És la sensació que percep el sentit de la vista. </li></ul><ul><li>És una qualitat de la matèria i de la llum, la qualitat dels objectes que els permet reflectir o deixar passar certs rajos de llum i absorbir-ne d’altres, fet que produeix en la retina una sensació específica. </li></ul>
  32. 32. Elements visuals <ul><li>El color és un dels principals instruments de la comunicació com a factor expressiu. </li></ul>
  33. 33. Elements visuals <ul><li>La textura </li></ul><ul><li>És l’acabat superficial dels objectes i de les formes, l’element visual que tradueix les qualitats d’un altre sentit: el tacte. </li></ul>
  34. 34. Elements de relació <ul><li>La proporció </li></ul><ul><li>Consisteix en la disposició o correspondèn-cia entre les parts d’una de les parts amb el tot, o bé entre coses relacionades entre elles. </li></ul>
  35. 35. Elements de relació <ul><li>La direcció </li></ul><ul><li>Tota forma, en formar part d’un conjunt, expressa una determinada direcció. </li></ul><ul><li>Cada una de les possibles direccions visuals representa una forta càrrega expressiva i significativa en la confecció i/o interpretació de missatges visuals. </li></ul>
  36. 36. Elements de relació <ul><li>El moviment </li></ul><ul><li>La posició i forma dels elements d’una imatge, i també determinades convencions gràfiques, són les eines per a la il·lusió de moviment. </li></ul>
  37. 37. Lectura d’un missatge <ul><li>La conjugació de tots aquests elements conceptuals, visuals i de relació ens permet fer una lectura d’un missatge que no es troba explicitat en la imatge. </li></ul>
  38. 38. 1.3. Aspectes tècnics del color <ul><li>Llum i color </li></ul><ul><li>El que anomenem llum són ones electromagnètiques. </li></ul><ul><li>No solem mirar directament una font lluminosa. La major part de llum que arriba als nostres ulls ha estat reflectida o refractada per un cos. </li></ul>
  39. 39. La llum <ul><li>La llum estimula la retina, però el color no és llum. Els diversos colors són conceptes perceptuals que el nostre cervell utilitza per a distingir els estímuls que rep. </li></ul><ul><li>Els objectes i els cossos materials no tenen un color propi, només la capacitat de les seves superfícies d’absorbir o reflectir determinades longituds d’ones electromagnètiques de la llum visible. </li></ul>
  40. 40. Calssificació del color <ul><li>Models de classificació del color: </li></ul><ul><li>Lluminositat </li></ul><ul><li>Saturació </li></ul><ul><li>Matís </li></ul>
  41. 41. Lluminositat <ul><li>Defineix les diferències de quantitat de llum d’un color. </li></ul><ul><li>Un vermell fosc té menys lluminositat que un vermell clar. </li></ul>
  42. 42. Saturació <ul><li>Defineix el nivell mínim i màxim de “puresa” d’un color i mesura la quantitat de llum blanca que acompanya el color. </li></ul><ul><li>Els grisos representen l’absència total de saturació. Un vermell té un nivell de saturació màxim. </li></ul>
  43. 43. El matís o to <ul><li>Defineix la diferència entre un color i un altre. </li></ul><ul><li>Un verd pàl·lid i un verd fosc tenen el mateix matís, però un verd i un blau tenen un matís diferent. </li></ul>
  44. 44. Mescles de color <ul><li>Mescla o síntesi additiva (colors llum) </li></ul><ul><li>Mescla o síntesi substractiva (colors pigment) </li></ul>
  45. 45. Mescla o síntesi additiva (colors llum) <ul><li>És la que s’utilitza en la producció d’imatges per a projeccions (cinema, televisió...). Treballa amb el codi de color RGB ( red, green i blue ) </li></ul>
  46. 46. Mescla o síntesi substractiva (colors pigment) <ul><li>En la impressió o arts gràfiques en general s’utilitzen filtres a la reflexió de la llum. Utilitza el codi CMYK ( cyan, magenta, yellow i black ) </li></ul>
  47. 47. Colors primaris i colors secundaris <ul><li>Els colors primaris són els colors que si se sumen produeixen la totalitat de la llum i, si es resten, la manca de llum. </li></ul><ul><li>Són el verd, el vermell i el blau. La suma de tots tres és el blanc. </li></ul><ul><li>Si en sumem només dos, obtindrem un color secundari. </li></ul>
  48. 48. La roda dels colors
  49. 49. El llenguatge del color <ul><li>Els colors influeixen en el que veiem </li></ul>
  50. 50. El llenguatge del color <ul><li>Els colors influeixen en el que veiem </li></ul>
  51. 51. El llenguatge del color <ul><li>La vista regula, ajusta, fa comparacions i té memòria </li></ul>
  52. 52. El llenguatge del color <ul><li>La vista regula, ajusta, fa comparacions i té memòria </li></ul>
  53. 53. 2. Producció gràfica analògica i digital 2.1. Imatge digital vs. analògica 2.2. Els mapes de bits 2.3. Les imatges vectorials 2.4. Els formats de fitxers gràfics 2.5. Producció de material gràfic
  54. 54. 2.1. Analògic vs. digital <ul><li>Formats analògics: hi ha correspondència física entre l’objecte natural i allò que representa. </li></ul><ul><li>Formats digitals: noves estructures basades en 0 i 1, el codi binari. </li></ul><ul><li>El procés pel qual una imatge analògica passa a ser digital s’anomena digitalització . </li></ul>
  55. 55. Resolució de pantalla <ul><li>Determina la qualitat de les imatges que es representen en el monitor. </li></ul><ul><li>Es mesura en píxels per polzada ( pixels per inch ). </li></ul><ul><li>En un monitor, la qualitat màxima que podem obtenir és de 72 píxels per polzada. </li></ul><ul><li>Normalment es treballa amb resolucions superiors per aconseguir més qualitat. </li></ul>
  56. 56. Resolució de pantalla <ul><li>Les pantalles de 14 polzades van donar pas a les de 15, a les de 17 i, fins i tot, 19 i 21. </li></ul><ul><li>Els formats de la interfície clàssica deriven de la proporció 3x4 del monitor de televisió (640x480, 800x600, 1024x768, 1280x1240...). </li></ul><ul><li>Avui el referent és la pantalla de cinema, la pantalla panoràmica o widescreen, gairebé de l’1x2 (1024x600, 1280x768...). </li></ul>
  57. 57. 2.2. Els mapes de bits <ul><li>Una imatge de mapa de bits està condicionada a una retícula de punts sobre la qual es disposen una sèrie de bits d’informació que representen píxels. </li></ul><ul><li>Aquesta informació determina el color i la posició de cada píxel, i el conjunt de tots formen les imatges del mapa de bits. </li></ul>
  58. 58. Els mapes de bits <ul><li>La resolució d’una imatge és el nombre de píxels per unitat de superfície. </li></ul><ul><li>La resolució s’expressa en punts per polzada. Quan diem que una imatge de 300 ppp, indiquem que per a cada polzada hi ha 300x300 píxels, és a dir, 90.000 píxels. </li></ul>
  59. 59. Els mapes de bits <ul><li>La qualitat d’una imatge està directament relacionada amb la resolució. </li></ul><ul><li>Anomenem pes el volum del fitxer que conté la imatge. Com més volum, més pes. </li></ul><ul><li>Més quantitat de ppp = més qualitat = més volum = més pes del fitxer </li></ul>
  60. 60. Els mapes de bits Òfset, serigrafia Filmació de fotolits 1200-2400 Impremta Publicació impresa de qualitat òptima 600 Impressora convencional Publicació impresa de qualitat mínima 200 Monitor Pàgines web, CD/DVD 72 Perifèric de sortida Producte Resolució (ppp)
  61. 61. 2.3. Les imatges vectorials <ul><li>Una imatge vectorial es compon d’objectes gràfics independents, creats a partir d’operacions matemàtiques que fa l’ordinador. </li></ul><ul><li>Aquests objectes són línies corbes o rectes, definides per vectors, i cada un d’aquest vectors té un punt inicial i un punt final, que s’anomenen punts de control. </li></ul>
  62. 62. Les imatges vectorials <ul><li>Cada un d’aquests punts actua com a tangent, de manera que defineixen la curvatura de la recta. </li></ul><ul><li>Els objectes que componen una imatge vectorial també s’anomenen objectes de Bézier. </li></ul>
  63. 63. Les imatges vectorials <ul><li>Les imatges vectorials es componen de diferents objectes independents, fet que permet manipular-los per separat. </li></ul><ul><li>El sistema de capes ha estat adaptat pels programes de mapes de bits. </li></ul><ul><li>Es poden modificar o retocar fàcilment. </li></ul><ul><li>Tenen un volum d’emmagatzematge reduït. </li></ul>
  64. 64. 2.4. Els formats de fitxers gràfics <ul><li>Mapes de bits: TIFF, BMP, PSD, PICT, JPEG, GIF i PNG. </li></ul><ul><li>JPEG (joint photographic experts group) és el millor format de compressió per a les imatges fotogràfiques. </li></ul><ul><li>GIF (graphics interchange format) pot contenir imatges animades. Apte per a il·lustracions. </li></ul><ul><li>TIFF és el format més utilitzat per imprimir per la seva alta qualitat. JPEG i GIF és fa servir més al web. </li></ul><ul><li>Vectorials: WMF, EMF, EPS, PDF, SWF i SVF. </li></ul>
  65. 66. 2.5. Producció de material gràfic <ul><li>Material gràfic imprès </li></ul><ul><li>Editorial: llibre, revista, catàleg. </li></ul><ul><li>Exterior: cartell, tanca, banderola, opis cabina. </li></ul><ul><li>Màrqueting directe: sobre, fullet, carta, gadgets . </li></ul><ul><li>Material corporatiu: papereria, vehicles, uniformes, gadgets . </li></ul><ul><li>Altres: cartes de restaurants, flyers , postals. </li></ul>
  66. 67. Producció de material gràfic
  67. 68. Producció de material gràfic <ul><li>Material gràfic virtual </li></ul><ul><li>Lloc web (corporatiu, divulgatiu, lúdic, comercial, portal, comunitat, publicitari). </li></ul><ul><li>CD-ROM (promocional, catàleg, utilitats). </li></ul><ul><li>Formats digitals publicitaris (banners o cibertires). </li></ul><ul><li>Formats digitals de distribució electrònica: newsletters, correu-e, màrqueting viral. </li></ul>
  68. 69. Producció de material gràfic <ul><li>Un altre material gràfic: </li></ul><ul><li>Senyalètica </li></ul>
  69. 70. 3. Percepció de la imatge 3.1. Introducció a la sintaxi de la imatge 3.2. Forma i representació 3.3. Estructura i equilibri 3.4. El color
  70. 71. 3.1. Forma i funció <ul><li>Les formes visuals també comuniquen, expressen, sedueixen, impacten, reclamen, informen, tranquil·litzen o provoquen repulsió. </li></ul>
  71. 72. Fractals i esferes <ul><li>L’ona, l’hexàgon, l’angle, la paràbola, l’espiral i l’hèlix deriven d’una manera o d’altra de l’esfera. </li></ul>
  72. 73. Fractals i esferes <ul><li>Les formes fractals, no. La forma fractal sembla una geometria de la natura (el perfil de les costes, la forma dels rius i dels arbres, l’estructura de plantes com les falgueres...) que ajuda a descriure (i a generar) formes complexes. </li></ul>
  73. 74. Forma simple i forma complexa <ul><li>Són formes visuals simples les que són més fàcils de percebre com a esquemes simples. </li></ul><ul><li>El grau de simplicitat d’una forma es basa en els trets estructurals, que es poden definir per la distància, l’angle la relació entre parts. </li></ul>
  74. 75. Forma simple i forma complexa <ul><li>La forma complexa és la fractal. </li></ul>
  75. 76. Semblança i diferència <ul><li>Tenim tendència a agrupar els elements visuals per la seva semblança. </li></ul><ul><li>També, a simplificar la forma anivellant-ne o aguditzant-ne els trets. </li></ul>
  76. 77. 3.2. Forma i representació <ul><li>Entre la percepció i la representació intervenen tota una sèrie de factors (l’experiència prèvia, els condicionants culturals, la voluntat de representació fidel o de distorsió, els interessos d’investigació artística, la destresa...). </li></ul><ul><li>La representació de la forma depèn dels objectius del creador gràfic. </li></ul>
  77. 78. 3.3. Equilibri <ul><li>Com a primats bípedes que som, la sensació d’equilibri màxim la tenim amb els dos peus a terra i en posició vertical. Aquesta experiència l’apliquem a la resta de coses. </li></ul><ul><li>Intuïm un determinat pes a les coses (a partir del seu volum, textura...) i el relacionem amb la seva orientació en l’espai. </li></ul>
  78. 79. Direcció <ul><li>En la cultura occidental predomina el sentit d’esquerra a dreta, sembla que hi ha un moviment natural cap al costat dret inferior de la imatge. </li></ul>
  79. 80. 3.4. El color <ul><li>El fons pren a la mostra (la figura) el que comparteixen. </li></ul><ul><li>Contrast i harmonia no són conceptes oposats, sinó que són al mateix nivell; l’harmonia és una bona mesura del contrast. </li></ul>
  80. 81. Valors tèrmics del color <ul><li>Els colors poden transmetre sensacions com calor i fred. </li></ul><ul><li>Els colors càlids es manifesten alegres i ardents (o encesos), mentre que els freds resulten més passius i reposats. </li></ul>
  81. 82. Poder psicològic del color <ul><li>El color actua sobre la sensibilitat i és capaç d’alterar l’estat d’ànim. </li></ul><ul><li>Goethe associà el violeta a l’alegria, el vermell al poder, el groc viu a la sensació de ridícul i el groc clar a la sensació de noblesa. </li></ul>
  82. 83. Valors espacials <ul><li>Els colors clars amplien l’espai, els foscos els fan més pesats i reduïts. </li></ul><ul><li>Els tons càlids suggereixen un augment de grandària dels objectes, dilatació i, per tant, semblen més propers; els freds sembla que es redueixin i s’allunyin. </li></ul>
  83. 84. Valors simbòlics <ul><li>El color com a símbol és producte dels valors culturals adquirits. </li></ul><ul><li>La simbologia dels colors és diversa i, en ocasions, contradictòria: el color blanc és símbol de puresa i alegria en la nostra cultura i, en canvi, en cultures orientals es relaciona amb la mort i el dol. </li></ul>
  84. 85. Valors estètics <ul><li>La relació entre els colors origina dos efectes oposats: el contrast i l’harmonia. </li></ul><ul><li>El contrast és la influència mútua exercida entre dos colors juxatposats que no tenen cap afinitat. Pot ser de tons, de valors i de contrastos. </li></ul><ul><li>L’harmonia es produeix per la relació d’afinitat entre els tons i valors del conjunt. </li></ul>
  85. 86. Psicologia del color <ul><li>El color també és subjectiu, depèn de l’experiència de l’individu. El color dóna emoció i està relacionat amb el psíquic. </li></ul><ul><li>El color influeix, per exemple, en la sensació de temperatura: els colors càlids que s’apropen al groc, tenen una certa semblança amb el Sol i el foc; els colors freds que s’acosten al blau, al cel, al gel i a l’aigua. </li></ul>
  86. 87. La sensació dels colors <ul><li>Blau: cel, mar, aigua, fredor, distància, elegància, esperit, aire... </li></ul><ul><li>Vermell: sang, agressivitat, foc, alegria, passió, violència, atac, força, dolor, exaltació de l’ànim. </li></ul><ul><li>Verd: camp, vegetació, herba, relaxació, frescor, esperança, innocència, amistat. </li></ul>
  87. 88. La sensació dels colors <ul><li>Groc: sol, platja, llum, calor, papallona, estiu, dia, or, simpatia, foc, cremar-se, fals. </li></ul><ul><li>Rosa: noia, pastissos, cursi, dolç, infància, joguina, kitsch, nena, ingenuïtat, joventut, nines, riures. </li></ul><ul><li>Taronja: fruita, suc, butà, alegria, salut, estiu, sabor. </li></ul>
  88. 89. La sensació dels colors <ul><li>Lila: flors, violetes, sofisticació, posta de sol, suau, elegància, femení, luxe, moral, pacte amb el dimoni, gat negre. </li></ul><ul><li>Marró: fusta, fang, terra, pell, casa, hivern, estar calent a dins quan a fora fa fred, passivitat, poca energia, brutícia. </li></ul><ul><li>Blanc: puresa, net, llum, llençols, neu, llet, núvia, hospital, fragilitat, asèptic, verge, hivern, fred. </li></ul>
  89. 90. La sensació dels colors <ul><li>Negre: nit, mort, tinta, foscor, dimoni, gat, el mal, ferida, bruixa, misteri, fascinació, secret, elegància. </li></ul><ul><li>Gris: treball, ciment, dia ennuvolat, tristesa, ànim baix, passivitat, no fer res, avorriment, neutralitat, asfalt. </li></ul>
  90. 91. 4. Composició i expressió gràfica 4.1. Composició de la imatge 4.2. Expressió i qualitat gràfica 4.3. Tipografia
  91. 92. 4.1. El marc d’una imatge <ul><li>Tot i que el nostre camp visual és ovalat, la majoria de creacions gràfiques que fem i veiem són dins d’un marc. </li></ul><ul><li>El marc és una forma que conté la imatge. </li></ul><ul><li>L’espectador se submergeix en la imatge i l’aïlla de la resta mitjançant el marc. </li></ul><ul><li>La finestra de Windows és exactament això. </li></ul>
  92. 93. Retícules <ul><li>El dissenyador gràfic se’n serveix per crear una composició coherent. </li></ul><ul><li>Són estructures que s’utilitzen en el procés de treball però invisible en el resultat final i a les quals s’ajusten els elements gràfics. </li></ul><ul><li>Poden estar formades per línies que diagramen l’espai sense formar elements iguals. </li></ul>
  93. 94. El contrast compositiu <ul><li>Els protagonistes de la composició són els elements visuals. La seva disposició ens permet generar contrastos, la combinació de parells de conceptes que es configuren com a pols contraposats. </li></ul><ul><li>Per exemple, equilibrat i inestable. </li></ul>
  94. 95. 4.2. L’expressió gràfica <ul><li>És la manera de comunicar-se amb imatges. </li></ul><ul><li>L’expressió gràfica té característiques pròpies: les eines, les tècniques, els materials i els processos que es fan servir afecten el resultat i estan condicionats per diverses tradicions culturals i codis visuals. </li></ul>
  95. 96. La qualitat gràfica <ul><li>És el conjunt de característiques que defineixen i diferencien un element gràfic d’un altre i els aspectes que transmeten una determinada presència gràfica a l’observador. </li></ul>
  96. 97. La textura <ul><li>La textura és una sensació tàctil que es pot aconseguir mitjançant gràfics que suggereixen rugositat. </li></ul><ul><li>L’aplicació de textura en un element gràfic li pot donar cos i presència, fer-lo més “sòlid”, donar-li més calidesa o duresa. </li></ul>
  97. 98. L’estil <ul><li>És el conjunt de trets formals l’aparició constant i combinada dels quals es considera característica de l’obra d’un artista, una escola artística o un període de la història de l’art determinat. </li></ul>
  98. 99. Figuratiu vs. abstracte <ul><li>Les obres figuratives representen formes i objectes de la realitat. Poden ser des de naturalistes o realistes fins a esquemàtiques. </li></ul><ul><li>Les abstractes, quan combinen elements gràfics sense cap intenció representacional. Se centren en les relacions compositives. </li></ul>
  99. 100. 4.3. Tipografia <ul><li>Les lletres que tenim actualment són signes arbitraris que representen, per convenció, un determinat so. </li></ul><ul><li>El text és la plasmació gràfica del llenguatge verbal. </li></ul><ul><li>En disseny, la tipografia és text i és imatge. </li></ul>
  100. 101. El llenguatge tipogràfic <ul><li>El conjunt de caràcters disponibles s’anomena font tipogràfica. </li></ul><ul><li>La gamma de pesos, cursives i amplades es coneix com a família. </li></ul>
  101. 102. Caixa alta i caixa baixa <ul><li>La caixa alta són les majúscules, derivades de les capitals romanes. </li></ul><ul><li>La caixa baixa són les minúscules, originàries de la cal·ligrafia medieval. </li></ul><ul><li>Les versaletes són lletres de caixa baixa però amb estructura i aparença de majúscules. </li></ul>
  102. 103. La mida <ul><li>La mida d’una font depèn de l’altura del cos, que és un requadre de la mateixa altura per a totes les lletres que en els tipus metàl·lics corresponia a la mida de la peça. </li></ul>
  103. 104. Interlletratge i espai entre paraules <ul><li>L’espaiat entre lletres (també kern ) determina la regularitat del text i no és igual per a totes les combinacions de lletres. </li></ul>
  104. 105. El cran <ul><li>Les lletres que deixen molt d’espai blanc (com la T) creen massa separació respecte la lletra anterior o següent. </li></ul><ul><li>Això és corregeix superposant una lletra en l’espai horitzontal de l’altra. </li></ul>vTc
  105. 106. Interliniat <ul><li>És l’espai entre una línia de text i la següent. </li></ul><ul><li>La composició sòlida: a un cos 14, un interliniat 14. </li></ul>
  106. 107. Amplada de columna <ul><li>El text se sol dividir en columnes dins d’una mateixa composició. </li></ul><ul><li>L’amplada depèn de la mida del text i de la família tipogràfica. </li></ul><ul><li>L’espai entre columnes s’anomena canal. </li></ul>
  107. 108. Alineació El text es pot alinear a la dreta, a l’esquerra , al centre de manera simètrica, justificat o compost asimètricament. El text es pot alinear a la dreta , a l’esquerra, al centre de manera simètrica, justificat o compost asimètricament. El text es pot alinear a la dreta, a l’esquerra, al centre de manera simètrica, justificat o compost asimètricament. El text es pot alinear a la dreta, a l’esquerra, al centre de manera simètrica, justificat o compost asimètricament.
  108. 109. Llegibilitat <ul><li>Hi influeixen els aspectes següents: </li></ul><ul><li>El disseny del tipus </li></ul><ul><li>Gràcia o lletra de pal sec </li></ul><ul><li>Caixa alta o caixa baixa </li></ul><ul><li>L’estil o pes </li></ul><ul><li>L’amplada de la font </li></ul><ul><li>El suport </li></ul>
  109. 110. Amenitat <ul><li>Hi influeixen els aspectes següents: </li></ul><ul><li>Espaiat entre lletres i paraules </li></ul><ul><li>Mida del tipus </li></ul><ul><li>Amplada de columna </li></ul><ul><li>Interliniat </li></ul><ul><li>Alineació </li></ul><ul><li>Contrast de color </li></ul>
  110. 111. Expressivitat <ul><li>Cursives, negretes, subratllats, ombrejats, colors... Transmeten informació com a gràfics. </li></ul><ul><li>També es pot experimentar amb les formes, traspassant les fronteres de la llegibilitat, per exemple, als cal·ligrames. </li></ul>
  111. 112. Equivalència punts-píxels ratapinyada 8 6 ratapinyada 9 7 ratapinyada 11 8 ratapinyada 12 9 ratapinyada 13 10 ratapinyada 15 11 ratapinyada 16 12 ratapinyada 17 13 ratapinyada 19 14 ratapinyada 20 15 Exemple Píxels Punts
  112. 113. 5. Disseny i producció 1. El procés de comunicació 2. Comunicació visual 3. Identitat gràfica 4. Desenvolupament d’un projecte
  113. 114. 5.1. El procés de comunicació <ul><li>Tot procés comunicatiu es regeix per un esquema convencional en què un emissor fa arribar a un receptor un missatge per un canal i que té com a objectiu final la resposta del receptor. </li></ul>
  114. 115. Els subjectes de la comunicació visual <ul><li>L’emissor: individu o empresa responsable del missatge. </li></ul><ul><li>Receptor: públic objectiu </li></ul><ul><li>Canal: el mitjà pel qual es distribueix i es fa arribar el missatge. </li></ul><ul><li>Codi: conjunt de lleis i convencions establertes que forma el substrat que possibilita la comunicació. </li></ul>
  115. 116. Denotació i connotació <ul><li>Hi ha dos plans de significació en tot procés comunicactiu: </li></ul><ul><li>Pla denotatiu: significats explícits que s’infereixen directament a partir de la simple recepció del missatge. </li></ul><ul><li>Pla connotatiu: significats implícits que aporten els elements que intergren el missatge, els diversos sentits addicionals que depenen de la competència i experiència prèvia del receptor. </li></ul>
  116. 117. El públic objectiu <ul><li>També s’anomena target i és el grup d’individus als quals s’adreça el missatge. </li></ul><ul><li>Els autors d’una producció han de conèixer les expectatives del públic objectiu al qual s’adrecen i ser capaços de traduir-les formalment per a obtenir l’èxit comunicatiu. </li></ul>
  117. 118. La cultura visual <ul><li>L’abundància excessiva de missatges visuals ha trivialitzat la imatge. La cultura visual contemporània és paradoxalment invisible: la saturació d’informació desvia l’atenció de públic i usuaris. </li></ul>
  118. 119. Graus de formalitat <ul><li>Cada situació comunicativa requereix un grau de formalitat diferent, adequat a l’usuari, la funció i el missatge global. </li></ul>
  119. 120. 5.2. Tipus d’imatge <ul><li>Expressiva </li></ul><ul><li>Informativa </li></ul><ul><li>Persuasiva </li></ul><ul><li>Narrativa </li></ul>
  120. 121. La imatge expressiva <ul><li>Té la voluntat de comunicar l’estat d’ànim o fer consideracions subjectives mitjançant elements i recursos gràfics. </li></ul><ul><li>Són habituals dosis elevades de creativitat i originalitat, fruit de l’absència d’un dictat o condicionament exterior. </li></ul>
  121. 122. La imatge documental <ul><li>És tota imatge que hagi estat produïda per deixar constància o registrar una determinada situació o estat de coses real. </li></ul><ul><li>Són la major part de fotografies de premsa, retrats i totes les imatges que compleixen una funció informativa i explicativa. </li></ul>
  122. 123. La imatge persuasiva <ul><li>Són totes les imatges que tenen com a objectiu prioritari alterar o modificar els criteris o l’estat ideològic o anímic del públic receptor. </li></ul><ul><li>Són especialment exemplars les imatges publicitàries: cartellisme, cibertires, anuncis, anuncis televisius... </li></ul>
  123. 124. La imatge narrativa <ul><li>És bàsica la voluntat d’explicar una història, d’il·lustrar i representar una determinada estructura o fórmula dramàtica. </li></ul><ul><li>Són les imatges cinematogràfiques, còmics, storyboards , il·lustracions literàries o informatives... </li></ul>
  124. 125. Forma i comunicació <ul><li>És un bon disseny només el que compleix satisfactòriament les finalitats comunicatives per a les quals s’ha fet. </li></ul><ul><li>Disseny gràfic i comunicació visual es confonen. Disseny gràfic és comunicació visual. </li></ul>
  125. 126. 5.3. Identitat gràfica <ul><li>Designa la sèrie d’atributs intrínsecs d’un subjecte determinat (producte, empresa, institució...) i el sistema de signes gràfics que s’hi associen. </li></ul>
  126. 127. Coherència de la línia gràfica <ul><li>La implementació d’un programa d’identitat gràfica comporta la sistematització dels elements gràfics del subjecte sobre el qual es fa, que integra els aspectes formals i comunicacionals en una proposta d’aplicació comuna. </li></ul>
  127. 128. Coherència de la línia gràfica <ul><li>Els trets estables són els que es mantindran inalterables mentre es mantingui vigent el programa d’identitat gràfica proposat. </li></ul><ul><li>Els trets alternatius són els que apareixeran o no segons determinades situacions o demandes comunicatives. </li></ul>
  128. 129. La marca: logotip i símbol <ul><li>La marca no és tan sols els nom del producte, sinó també, i fonamentalment, la seva visualització i simbolització comunicativa més explícita. </li></ul>
  129. 130. El logotip <ul><li>És l’aspecte gràfic del nom de la marca, és un factor d’identificació primordial. </li></ul><ul><li>Ha de ser breu, eufònic, memoritzable i suggeridor. </li></ul>
  130. 131. El símbol <ul><li>Consisteix en una abstracció i sintetització gràfica d’un missatge implícit de comunicació visual. </li></ul><ul><li>Ha de representar una idea o uns valors abstractes que comuniquin l’essència de l’empresa. </li></ul><ul><li>Ha de ser simple: sense ornamentació supèrflua ni redundància gràfica. </li></ul>
  131. 133. L’eslògan <ul><li>Són les frases identificatives i diferenciadores d’una idea del producte. </li></ul><ul><li>Els eslògans son els lemes publicitaris amb els quals s’identifica el que es ven i per això han de ser molt cridaners, fàcils de recordar moltes vegades les persones se senten ben caracteritzades amb aquestes frases. </li></ul>
  132. 134. L’eslògan
  133. 135. Les funcions de la marca <ul><li>La marca és vehicle d’informació i identificació, transmet la personalitat, l’estil, la dimensió i les qualitats. </li></ul><ul><li>Ha d’impactar visualment, tenir força de fascinació i suggestió, a més de resultar versàtil en les seves aplicacions i presentacions. </li></ul>
  134. 136. El manual d’identitat visual <ul><li>És l’eina final, projectual i normativa per desenvolupar un programa d’identitat visual. </li></ul><ul><li>És un programa que conté el corpus d’aplicacions particulars en la totalitat de sistemes i suports. </li></ul><ul><li>Ha de garantir la coherència gràfica del conjunt de comunicacions. </li></ul>
  135. 137. 5.4. Desenvolupament d’un projecte <ul><li>Les activitats de disseny tenen un caràcter processal, es duen a terme en el temps des d’una idea o moment inicial, fins assolir, en fases successives, un artefacte o producte final. </li></ul>
  136. 138. Informació prèvia i preproducció <ul><li>El moment inicial –informació prèvia, idees inicials i condicionants de l’encàrrec– determina el conjunt del treball de disseny posterior i els resultats finals. </li></ul><ul><li>La planificació recollirà qui i quan intervé. </li></ul><ul><li>El brífing és el document que conté tota la informació bàsica que el dissenyador ha de tenir abans d’elaborar un projecte. </li></ul>
  137. 139. Estudi de la competència
  138. 140. La producció <ul><li>Un cop el projecte ha estat estudiat i planificat, se’n coneixen tots els condicionants i és hora que prengui forma. </li></ul><ul><li>Caldrà dissenyar-ne els continguts, com interaccionaran, en quins suports... </li></ul><ul><li>En l’execució intervindran dissenyadors, programadors, il·lustradors... seguint la planificació. </li></ul>
  139. 141. Test i publicació <ul><li>Primer se’n fa un prototip que es testa. És la versió alfa del producte. La versió beta és la versió definitiva. </li></ul><ul><li>Seguidament se’n fa la publicació. </li></ul><ul><li>Al final del procés, és important avaluar-ne la resposta i rebre’n el feedback . </li></ul>

×