33a sessió web: 'Governs oberts, governs més eficients'
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

33a sessió web: 'Governs oberts, governs més eficients'

on

  • 511 views

 

Statistics

Views

Total Views
511
Views on SlideShare
511
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

33a sessió web: 'Governs oberts, governs més eficients' Document Transcript

  • 1. 33a sessió web Governs oberts, governs més eficients A càrrec d'Alberto Ortiz de Zárate, especialista en polítiques de govern obert i d’obertura de dades. Va presentar l’acte Ignasi Genovès, director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, i Josep Xavier Hernández, director del CEJFE. Sala d’actes del CEJFE, 16 d’octubre de 2013. 177 assistents. El govern obert, quan du a terme els seus objectius bàsics –transparència, participació i col·laboració– acaba implicant tots els actors socials: ciutadania, empreses, tercer sector. Cal que els governs impulsin la coresponsabilitat ciutadana i la col·laboració en tot el procés de la gestió pública. I que despleguin polítiques molt intensives de transparència. Sobre aquesta última, és il·lustratiu conèixer la manera radical en què s’aplica la transparència en alguns països –per exemple, Perú– per posar en perspectiva les nostres pràctiques i les nostres expectatives. El paradigma de reforma administrativa dominant en la primera dècada del segle XXI ha estat el de l’Administració electrònica. L’Administració electrònica en la majoria dels casos no ha acabat de reeixir; en canvi la gestió electrònica sí que funciona a les empreses (el cas de la banca per Internet és un exemple paradigmàtic). En l’àmbit de l’Administració pública, hi ha un cas d’èxit rellevant: l’Agència Tributària. Per què ha fracassat l’e-Administració? Perquè ha utilitzat tecnologia per fer el mateix de sempre i digitalitzar una administració obsoleta no fa una administració moderna: no es tracta d’e-inventar, sinó de re-inventar. Calen polítiques ben dissenyades i ben avaluades i, sobretot, retirar-les si no funcionen; per això és important conèixer la taxa de conversió (els objectius assolits dividits pel nombre de visites al web) per quantificar la usabilitat i l’èxit d’un determinat servei. La bona Administració electrònica és la no-Administració, en què el ciutadà tramita poc i, en canvi, l’Administració ho gestiona tot internament. Cal fer un esforç per oferir serveis oberts que tinguin en compte les necessitats de la ciutadania, i el ciutadà, per la seva banda, té dret a no participar i que no el molestin. De fet, quan tot funciona correctament, la participació decreix. Ara bé, el segon dret de la ciutadania és el dret a participar. Però la paraula participació s’ha devaluat fins al punt que és millor canviar-la per altres més concretes com ara deliberació pública, cocreació, coresponsabilitat o auditoria social, cada una d’aplicació en diferents fases del cicle de polítiques públiques –vegeu el model LUDO. El govern obert ha de propiciar el disseny de serveis amb i per a la ciutadania (serveis ciutadacèntrics), ha de ser transparent i retre comptes de la seva gestió fomentant una coresponsabilitat entre ciutadania i govern i ha d’impulsar la innovació afavorint la ràpida implantació de propostes. D’altra banda, s’ha d’impulsar l’Administració intraemprenedora; els funcionaris han de recuperar l’orgull del servidor públic, amb un compromís permanent d’innovació. En aquest sentit, cal destacar el projecte Compromís de l’innovador públic. El paper dels directius ha de ser transmetre els valors institucionals i els organigrames han de ser com menys jeràrquics millor, on tothom –des de l’alta direcció política fins a l’administratiu– tingui un paper en cada segment del procés (estratègia, coordinació, gestió, innovació i operació). La solució és a l’interior de l’organització: l’acció davant de la planificació, la llibertat davant de l’organització, la confiança davant del control i la xarxa davant de la jerarquia. Catalunya és capdavantera a l’hora d’implementar polítiques de govern obert, d’innovació i de treball col·laboratiu. Com a bon exemple d’això cal destacar el programa Compartim de gestió del coneixement i la Xarxa d’Innovació Pública (XIP). Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre de 2013