31a sessió web: Millorar l'Administració mitjançant la col·laboració
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share

31a sessió web: Millorar l'Administració mitjançant la col·laboració

  • 745 views
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
745
On Slideshare
745
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
2
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. 31a sessió webMillorar els serveis de l’Administració mitjançant la col·laboracióA càrrec de Jesús Martínez, responsable de Formació Directiva i Nous Programes del Centred’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada i responsable del programa Compartim. Va presentarl’acte Ignasi Genovès, director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, i Josep Xavier Hernández,director del CEJFE.Sala d’actes del CEJFE, 17 d’abril de 2013. 178 assistents.El treball col·laboratiu comporta canviar la narrativa: passar de focalitzar problemes a focalitzarsolucions. Aquest canvi s’ha de formalitzar, i per fer-ho les comunitats de pràctica (CoP) sónl’instrument ideal perquè es troben al mig de l’estructura tradicional (els problemes s’afronten de dalt abaix) i de l’estructura innovadora alternativa (de baix a dalt), atès que les CoP creen una novaestructura de xarxa de tipus neuronal que connecta alhora amb les estructures jeràrquiques del’organització. Com a exemple del poder de la col·laboració se citen quatre històries d’èxit:- El valor de la col·laboració. L’equip d’assessorament tècnic penal del Departament de Justícia vaelaborar juntament amb experts externs del món de la psicologia una nova guia d’avaluació delstestimonis en els casos de la violència de gènere, atès que van detectar que els protocolstradicionals no els servien.- El valor del coneixement. L’increment de població reclusa estrangera als centres penitenciariscatalans als darrers anys va fer necessari la creació de manera col·laborativa d’un document pràctici informatiu en matèria d’estrangeria, elaborat per la CoP de juristes criminòlegs.- El món és dels valents. Un grup de magistrats va abordar de manera conjunta els aspectestransversals (no previstos per la legislació, com ara l’estrès, la pressió, etc.), que incideixen en lapresa de decisions a la judicatura.- La intel·ligència col·lectiva. Es va posar de manifest en el pla de gestió del coneixement de l’Agènciade Salut Pública (creat amb l’assessorament inicial del Departament de Justícia), que ha generat demanera col·laborativa uns breus manuals pràctics molt útils per a tothom.Què tenen en comú, aquestes històries? En primer lloc, estan animades per un propòsit clar, per unanecessitat real. En segon lloc, compten amb uns participants molt actius i motivats. En tercer lloc,tenen un pla d’acció en forma de flux del coneixement. En quart lloc, combinen activitats presencialsamb activitats en línia. I en cinquè lloc, disposen d’un facilitador expert, l’e-moderador, que és l’ànimai el promotor del projecte i que té el suport institucional.Si hi fem una segona mirada, veurem que per crear i compartir coneixement és molt important laimplicació personal: això comporta més feina i l’ajut de les tecnologies (institucionals i d’ús particular)per poder estar connectats. S’obté un grau de coneixement extra perquè s’aprofita l’excedent deconeixements no previstos que hi aporten els participants, que passen de ser empleats a serprofessionals (de buròcrates a líders, com va apuntar Francisco Longo), i on la passió i la creativitattenen més valor que la simple obediència o la diligència; l’organització deixa de ser tan vertical itendeix a l’horitzontalitat, la qual cosa genera nous aprenentatges, i es passa de l’estoc deconeixement als fluxos de coneixement, on tothom aprèn de tothom.La tercera mirada és el repte per als directius, que consisteix a liderar un model de gestió mésrelacional i en transició permanent, on conviuen el nivell burocràtic, la nova gestió pública i lagovernança, i on s’ha de posar l’accent més en la gestió del treball que no pas en la gestió de lespersones. L’espai organitzatiu i de col·laboració s’ha d’estructurar –de menys a més informal iflexible– mitjançant els grups de treball ad hoc, les CoP i les xarxes, ja que no totes les feines sónaptes per al treball col·laboratiu. Cal tenir en compte que a totes les organitzacions hi ha un 15 % depersones a favor del canvi, un 15 % que s’hi oposen, i la resta (el 70 %) que és susceptible de serconvençuda i incorporada al procés d’innovació.Generalitat de Catalunya. Barcelona, abril de 2013