Literatura d'Eivissa i Formentera

1,949 views
1,660 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,949
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
45
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • Literatura d'Eivissa i Formentera

    1. 1. LITERATURA D’EIVISSA I FORMENTERA Setembre 2008 Maria Planells IX Universitat d’estiu d’Eivissa i Formentera LA CULTURA D’EIVISSA I FORMENTERA A L’EDUCACIÓ
    2. 2. LITERATURA D’EIVISSA I FORMENTERA <ul><ul><ul><ul><li>Introducció. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Objectiu principal. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Marc de les propostes. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Propostes didàctiques. </li></ul></ul></ul></ul>
    3. 3. <ul><li>Introducció. </li></ul><ul><li>Objectiu principal: </li></ul><ul><ul><li>Donar a conèixer alguna de les obres d’autors pitiüsos als infants eivissencs i integrar els infants nouvinguts a través de la nostra cultura, d’una manera lúdica i atraient. </li></ul></ul>
    4. 4. 3. Marc de les propostes <ul><li>3.1. El joc. </li></ul><ul><li>3.2. Realitat educativa de les Pitiüses. </li></ul><ul><li>3.3. Mitjans audiovisuals. </li></ul><ul><li>3.4. Literatura a les aules. </li></ul>
    5. 5. 3.1. El joc <ul><li>Activitat natural de l’infant. </li></ul><ul><li>Motor de l’ensenyament. </li></ul><ul><li>Motivador: permet conèixer-se a si mateixos i el món que els envolta. </li></ul><ul><li>Element socialitzador i cohesionador. L’infant aprèn a: relacionar-se, complir les normes, negociar, respectar els companys, resoldre conflictes, etc. </li></ul>
    6. 6. 3.2. Realitat educativa de les Pitiüses <ul><li>Gran canvi en els darrers anys. </li></ul><ul><li>Infants nouvinguts. </li></ul><ul><li>Integrar els infants a través dels jocs. </li></ul><ul><li>Donar un paper protagonista a l’expressió oral. </li></ul>
    7. 7. 3.3. Mitjans audiovisuals <ul><li>Estimulen la participació de l’infant i fomenten l’ús comunicatiu del llenguatge. </li></ul><ul><li>Permeten el treball en grup. </li></ul><ul><li>Són útils en l’aprenentatge de la nostra llengua. </li></ul><ul><li>Possibiliten una connexió amb l’entorn i les vivències que els infants tenen fora de l’aula. </li></ul><ul><li>Són importants a l’actualitat dins el món de la comunicació. </li></ul>
    8. 8. 3.4. Literatura a les aules <ul><li>S’ensenya llengua a tota hora. </li></ul><ul><li>Es treballen totes les habilitats lingüístiques donant prioritat a l’expressió oral. </li></ul><ul><li>La millor manera d’ensenyar llengua és a través de la Immersió. </li></ul>
    9. 9. <ul><li>La literatura és una part molt important de l’ensenyament de la llengua que molt sovint es deixa una mica de banda. </li></ul><ul><li>És un referent cultural. </li></ul><ul><li>És rica i té moltes possibilitats. </li></ul><ul><li>Com eren els llibres de literatura abans? Com s’ensenyava literatura a Primària i a Secundària? Ha canviat l’ensenyament? I els llibres? </li></ul>
    10. 10. 4. Propostes didàctiques <ul><li>4.1. L’any en estampes. </li></ul><ul><li>4.2. Qui busca, sempre troba... </li></ul><ul><li>4.3. En Lluc Daifa. </li></ul><ul><li>4.4. Dites. </li></ul><ul><li>4.5. Poesia. </li></ul>
    11. 11. 4.1. L’any en estampes <ul><li>Per què? </li></ul><ul><ul><li>Valor lingüístic indiscutible. </li></ul></ul><ul><ul><li>Apropa a la realitat eivissenca rural dels anys 50. </li></ul></ul><ul><ul><li>És una obra descriptiva d’uns indrets fàcilment visitables. </li></ul></ul><ul><ul><li>Permet la posterior realització de sortides i tasques d’investigació. </li></ul></ul>
    12. 12. <ul><li>Primer cicle d’ESO. </li></ul><ul><li>Lectura del llibre. </li></ul><ul><li>Buscar el Poble de Sant Miquel al Google Earth. </li></ul><ul><li>Fer un parell d´itineraris. </li></ul><ul><li>Investigar canvis en el temps. </li></ul><ul><li>  Fer una exposició de fotografies. </li></ul><ul><li>Fer un mural amb els itineraris, les fotografies i els fragments descriptius. </li></ul>
    13. 13. 4.2. Qui busca sempre troba... <ul><li>Per recuperar el gust de sentir una rondalla. </li></ul><ul><li>Contribuir a tornar a contar històries i rondalles. </li></ul><ul><li>Donar a conèixer expressions i lèxic propis de les Illes. </li></ul>
    14. 14. 4.3. En Lluc Daifa <ul><li>PER QUÈ? </li></ul><ul><ul><li>És una història de valors humans que ens transporta a l’Eivissa del segle XVI, el protagonista de la qual té, més o menys, la seva edat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Té un gran valor pedagògic: mediambient, fauna, flora, eines, Eivissa abans. </li></ul></ul><ul><ul><li>Té seves possibilitats didàctiques posteriors a la lectura: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Recerca, investigació. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Treballs plàstics. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Enregistrament. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Manupilació de l’ordinador. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Visita. </li></ul></ul></ul>
    15. 15. 4.3. En lluc daifa <ul><li>Proposta per a 3r. Cicle de Primària. </li></ul><ul><li>Lectura en gran grup, capítol per sessió. </li></ul><ul><li>Lectura individual. </li></ul><ul><li>Elaboració d’un glossari de l’obra. </li></ul><ul><li>Estudi de la flora, la fauna i les eines del conte. </li></ul><ul><li>Entrevista a l’autor. Gravació en vídeo. </li></ul>
    16. 16. <ul><li>Debat sobre l’estat de les feixes i el seu futur. </li></ul><ul><li>Conversa: ses Feixes demà... depèn de tu. </li></ul><ul><li>Ubicació dels escenaris del conte. Google earth. Visita a Dalt Vila. </li></ul><ul><li>Planificació, entre tots, d’una visita a Ses Feixes. </li></ul><ul><li>Llistat d’aspectes que han canviat. Semblances i diferències. </li></ul><ul><li>Gran mural de les feixes: ahir, avui i demà. </li></ul><ul><li>Exposició del gran mural i dels dibuixos individuals (“Ses Feixes demà...”). </li></ul><ul><li>Exposició del treball a nivell d’escola. </li></ul>
    17. 18. Prat de ses Monges Prat de Sant Cristòfol
    18. 19. 4.4. Dites <ul><li>PER QUÈ? </li></ul><ul><ul><li>Donar a conèixer expressions en desús. </li></ul></ul><ul><ul><li>Realitzar tasques conjuntament, en aquest cas, el parella. </li></ul></ul><ul><ul><li>Fer hipòtesis i verbalitzar-les. </li></ul></ul>
    19. 20. PARELLES.   1. Faltar-li una aigua curt d’intel·ligència 2. Fer ballar s’aigua davant (d’algú) mostrar-se sol·lícit envers algú 3. Tenir alatrics petites eines per a treballs domèstics 4. Ser una poca alatxa poca vergonya 5. Menjar allandrat menjar precipitadament per excés de gana 6. Estar més ample que llarg satisfet 7. Caure l’ànima as peus tristesa per una mala nova 8. Ser (una cosa) de s’any des tro molt antiga 9. Ser una arganell al·lot molt crescut 10. Ser arreveixinat ser actiu, diligent, que sap vèncer els entrebancs 11. No tenir un pèl d’ase ser intel·ligent 12. Ser un avenc ser molt menjador 13. Donar un baco caiguda més o menys greu 14. Posar sa banya as forat entossudir-se en una opinió o conducta 15. Fer-se sa barba bona menjar molt bé 16. Ser de mala barra ser triat de viandes 17. Fer una becadeta adormissar-se 18. Anar de biscuns caminar sortint de la línia recta 19. No ser bufar i fer ampolles treball dificultós 20. Ser (alguna cosa) un bunyol cosa mal feta 21. No treure cap a res dir o fer coses inoportunes 22. Anar conill anar nu 23. Ser cricany ser avar 24. Ser un culremena ser inquiet, canviar sovent de cadira 25. Fer un (eixabuc a algú) renyar-lo sobtadament i severament 26. Encaparrotar-se obstinar-se en un propòsit, en una conducta 27. Agafar-li (a algú) un envet abandonar-se als impuls naturals 28. Anar escagassat anar de ventre excessivament
    20. 21. PARELLES   1. Estar envitracat estar enfadat 2. Faltar-li un bull curt d’intel·ligència 3. Fer escarrainos fer veus de gallina espantada 4. Fotre un esclafit (a algú) pegar a algú 5. Fer-se un esmaluc fer-se una ferida petita 6. Estar esmús estar moralment abatut 7. Fer estaries demorar-se amb excés en qualsevol afer 8. Tenir feredat tenir por 9. Estar fes estar molt decaigut corporalment 10. Voler-se fondre trobar-se en una situació violenta o vergonyosa 11. Ser (una cosa) a la quinta forca ser molt lluny 12. Caure garres avall fets, paraules i persones que enutgen i/o incomoden 13. No tenir-ne per fer miolar un gat petitesa del membre viril 14. Anar de gatzell caminar sortint de la línia recta 15. Ser geniüt tenir mal caràcter 16. Ser un giracasaques qui canvia sovint de partit polític 17. Fer una cosa a grapats i embostes precipitar-se sense preocupar-se pel resultat 18. Anar a les hurtes desorientar-se 19. Ser de bon llenyam persona forta físicament 20. Beure’s sa lluna tenir conductes vanitoses 21. Fer magarrufes petites entremaliadures, fetes amb astúcia 22. Manyoclar (una cosa) palpar 23. Fer maror petites malifetes d’infants 24. Ser un merdufai despectiu d’al·lot 25. Ser un minyeulo persona inútil 26. Ser un morral persona molt callada, poc afectuosa 27. Fer (una cosa) amb els peus fer una cosa malament 28. Anar pudent estar de mal humor
    21. 22. 4.5. Poesia <ul><li>PER QUÈ? </li></ul><ul><ul><ul><li>Canviar la forma d’ensenyar poesia. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Potencia la motivació dels infants. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>És font de plaer. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Interpretació per part de l’infant. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Permet l’entrada de l’infant en el món de la imaginació. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>És poc habitual a les aules dels centres, així com a les biblioteques familiars dels infants. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>No es presenten poemes als mitjans de comunicació. </li></ul></ul></ul>
    22. 23. ILLA D’OCELLS   Mussol, arner, juia, garsa, llinquer, mèl·lera, falcó, torta, colom, olibassa, guàtlera, corb, garrafó.   Terrol·la, estornell, griva, xebel·lí, pinsà, cabot, aligot, cega, titina, rossinyol, xoriguer, tord.   Picaformatges, falzia, verderol, puput, agró, cadernera, trencapinyes, perdiu, enganapastors. Jaume Ribas. ILLA DE PLANTES   Mata, aladerm, estepa, xuclamel, llorer, arboç, camamil·la, vidiella, murta, alzina, coscoll.   Lletsó, espart, taperera, savina, cepell, pi bord, frígola, albó, ginebre, argelaga, margalló. Baladre, arínjol, botja, rosella, pi ver, fonoll, ravenissa, card, alzina, bolig, rapa, cascall, jonc.   Jaume Ribas. ILLA DE PEIXOS   Llampuga, donzella, vaca, rajada, déntol, raor, morena, fadrí, oblada, esparrall, mabre, anfós.   Pedaç, moll, llissa, aranya, variada, salpa, tort, orenol, cabot, tonyina, roja, serrà, llavió.   Càntera, rata, sardina, boga, gerret, lluç, moixó, grívia, gallineta, xerna, besuc, pagell, rap, caçó. Jaume Ribas.
    23. 24. Busca el nom de deu peixos. llampuga anfós rajada salpa déntol orenol morena serrà oblada llavió O N E G P S E U N A J U H A C P E J H O I V A L L X I E K S J I M U E F L O T N E D U I A W O E G I O S J L O N E R O H X A E O C L E B L A D U C A J V E I G F D A I B L A I J F A I J A D E H A H D A E R U Z N O V U X E D B E N O H E R P B I N E A R O R K I A M I A H M A G U P M A L L K L F G I J I L A E G Z E C L E D L K E G D U F A K E A U K A T C I P A N E R O M T B I J N I V A R I L J S M R F G E F I C A E M A D O U W A P O C E G T A D E B A
    24. 25. ROMANÇ D’ALBARCA   Pel camí més vell d’Albarca prop del pou de can Marina baixava un jove mudat, faixa roja i barretina.   El solpost de març li posa clenxa de blau, verd oliva i dibuixa sobre el pit, l’ombra d’una gran cutxilla.   Camina sol, d’amagat, amb confiança maligna que si troba en Toni Blai pel camí o per la riba   es venjarà de l’afront que va fer-li s’altre dia, quan li va prendre l’al·lota, aquella que tant volia. La lluna amaga el quinqué darrera llençols que es muden i els ulls de la nit s’escampen damunt les torres que fumen.   Més avall de les figueres, entre els pallers i les cases s’estén un renec, dos crits, cops de puny, ganivetades.   Mort en Toni, en Joan fuig corrent i prenent drecera i sent el rebuig del crim de al·lota, que l’increpa.   Tres anys i un dia després un home a l’Alguer sospira. - Mira a ponent cada nit-. I la jove mor a Eivissa.   Jaume Ribas.
    25. 26. PATENT DE CORS El capità Planes somriu dalt coberta. Tropa i oficials del xabec Alerta han format de gala al toc de corneta.   -“La galera turca a popa navega lligada amb dos caps. Fortuna i riquesa, i al menys vint pirates duc dins la bodega.   Anam rumb a Eivissa orsant amb la vela. - Ai, la meva l’al·lota que ansiosa m’espera i em va dir en partir fins a Sant Esteve! Mai més seràs pobra, estimada meva. Per a tu i ma mare Aquesta proesa, gaudiu-la, a pler, ja que és la darrera.   Al pit tenc dos trets i el coll em travessa un tall de punyal per on la sang vessa. No vénguis al port queda’t a ca teva!”   Li tanquen els ulls, el cobreix bandera i es disparen salves per cada tronera. Vila el rep amb dol. Amb plors, la promesa.   Jaume Ribas
    26. 27. SA GAVINA   Sa teua gavina anava un dia de mal temps planejant cap a ponent quan veigué que aquelles ones l’allunyaven més de tu va canviar el seu moviment. Vaig pensar que ella tornava perquè m’estimava a jo i el que en veritat buscava era sa flor d’ametller des pla florit de Corona.   Cati Costa Bonet
    27. 28. HAIKUS- ENDEVINALLA I Amb casa de franc llisques per les lentituds d’antics palaus blancs. II De branca a branca teixeixes un subtil món. Brodat a l’aire. III Vol de llum blanca que esquitxes sobre la mar els teus ucs marins. IV Trèmul i fràgil, el teu aleteig màgic captiva les flors. V Els ulls, com guaites d’un univers atàvic. D’àgils salts silents. VI El teu argent viu llisca a les fondàries del regne marí. VII Ets símbol illenc, petita reptadora que reptes el sol. VIII Mil·lenària, l’imperi de la llum beu tes fulles d’argent. IX Clara majestat d’efímera glòria. Solemne blancor. X Tes verdes palmes, escletxes amb dolls de llum al meu oasi. XI Torxes i pinyons i adés carbó vegetal. Nomenes Illes. Nora Albert
    28. 29. EL PLA DE CORONA   Qui no hagi anat a Corona cap any pel mes de febrer no sap el que és cosa bona... no sap ben bé el que es perd, perquè els ametllers floreixen pel pla de Santa Agnès... Fan un núvol rosa i blanc, un perfum tan penetrant que el que hi vagi el primer any espera impacient tot l’any que torni el proper febrer.   Maria Neus Planells Molina
    29. 30. Completa i crea un nou poema:   EL . . . . . . . DE . . . . . . . .   Qui no hagi anat a . . . . . . . . . cap any pel mes de febrer no sap el que és cosa bona... no sap ben bé el que es perd, perquè . . . . . . . . . . . . . . . . pel . . . . . . . . . . . . . . .   Fan un núvol . . . . . . i . . . . . . . . ., un . . . . . . . . . . . tan . . . . . . . . . . . que el que hi vagi el primer any espera . . . . . . . . . . tot l’any que torni el proper febrer.
    30. 31. CORONA BLANCA   Poble petit i meravellós que en hivern el pit omples de colors.   Antònia Costa.
    31. 32.           Observa les paraules encerclades i pinta del mateix color les que rimen.   CORONA BLANCA   POBLE PETIT I MERAVELLÓS QUE EN HIVERN EL PIT OMPLES DE COLORS.   ANTÒNIA COSTA.
    32. 33. CORONA BLANCA   POBLE . . . . . . . I . . . . . . . . . . . . . . QUE EN HIVERN EL . . . . . OMPLES DE . . . . . . . . ANTÒNIA COSTA. 1. Completa el poema amb les paraules que falten: 2. Com imagines aquest poble? Fes-ne un dibuix. COLORS PIT MERAVELLÓS PETIT
    33. 34. bibliografia <ul><li>Ensenyar llengua , Daniel Cassany et al. Ed. Graó. Barcelona 2004. </li></ul><ul><li>L’any en estampes , Marià Villangómez i Llobet. Ed. Gràfiques Mallorca. Inca 2006. </li></ul><ul><li>En Lluc Daifa , Toni Manonelles. Ed. GEN-GOB Eivissa. Eivissa, 2007. </li></ul><ul><li>Rondaies d’Eivissa , Joan Castelló Guasch. Ed. Institut d’Estudis Eivissencs. Eivissa, 1996. </li></ul><ul><li>Recull de dites i refranys d’Eivissa, Enrique Fajarnés Cardona. Ed. Institut d’Estudis Eivissencs. Eivissa, 2000. </li></ul><ul><li>Àmbit tancat , Jaume Ribas Prats. Ed. Can Sifre. 2004. </li></ul><ul><li>Quart creixent, Jaume Ribas Prats. Ed. Can Sifre. 2003. </li></ul><ul><li>Des de l’illa , Nora Albert i Carles Guasch. Ed. Mediterrània. Eivissa, 2008. </li></ul><ul><li>A la llum dels ametllers I, VVAA. Consell Insular d’Eivissa i Formentera, 1995. </li></ul><ul><li>A la llum dels ametllers II , VVAA. Consell Insular d’Eivissa i Formentera, 1996. </li></ul>

    ×