Your SlideShare is downloading. ×
Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura Gallego
Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura Gallego
Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura Gallego
Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura Gallego
Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura Gallego
Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura Gallego
Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura Gallego
Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura Gallego
Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura Gallego
Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura Gallego
Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura Gallego
Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura Gallego
Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura Gallego
Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura Gallego
Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura Gallego
Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura Gallego
Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura Gallego
Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura Gallego
Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura Gallego
Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura Gallego
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura Gallego

599

Published on

Montse Morales Payà ha analitzat la novel·la La llegenda del Rei Errant escrita per Laura Gallego (2002) . …

Montse Morales Payà ha analitzat la novel·la La llegenda del Rei Errant escrita per Laura Gallego (2002) .

Montse Morales Payà ha analitzat la novel•la La llegenda del Rei Errant escrita per Laura Gallego (2002) . L’anàlisi l’ha enfocada des d’una pregunta: és un llibre que pertany al circuit de lectura recomanada o al circuit de mercat?
El treball forma part de l’assignatura “Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana” del Grau de Filologia Catalana de la Universitat de València.
Us deixem el power que ha utilitzat per guiar el seu treball.
Més informació a: http://www.gemmalluch.com/bloc/

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
599
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Montse Morales Payà de l’assignatura:Cultura i literatura per a infants i jovesen llengua catalana del Grau de FilologiaCatalana de la Universitat de ValènciaLa llegenda del Rei Errant(Laura Gallego García, 2002)és un llibre que pertany alcircuit de lectura recomanadao al circuit de mercat? 1
  • 2. L’EDICIÓ AMB QUÈ TREBALLEM • La llegenda del Rei Errant, Laura Gallego García, Editorial Cruïlla (2006), Balmes, 245 – 08006 Barcelona, Comercialitza CESMA, SA. • PARATEXTOS: • Crèdits: Aquesta és la primera edició d’abril de 2006; Direcció literària: Montse Ingla Mas; Edició: Núria Font i Ferré; Traducció: Lluïsa Moreno Llort i, Il·lustracions i coberta: Miquel Cazaña. ALTRES EDICIONS • Edició original La leyenda del Rey Errante, Laura Gallego García (2002); Editorial Ediciones SM, Madrid. Consulteu el web de l’autora http://www.lauragallego.com/lre_trad.htm Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana
  • 3. L’AUTORA • «LAURA GALLEGO GARCÍA va néixer a Quart de Poblet (l’Horta, País Valencià) el 1977. Va estudiar filologia hispànica i actualment compagina l’elaboració de la seva tesi sobre les novel·les de cavalleries amb la creació literària. Ha guanyat diversos premis [...]. Diverses obres seves han estat traduïdes a l’alemany, l’anglès i l’italià. També és autora de la trilogia Memòries d’ Idhun.» (informació de la coberta posterior de l’edició amb què treballem, diapositiva 2) Web oficial de l’autora: http://www.lauragallego.com/ Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 3
  • 4. ARGUMENT • «Walid, un príncep àrab molt ambiciós, vol guanyar un certamen de poesia però mai no ho aconsegueix. El primer premi sempre és per a un humil teixidor de catifes que fa uns versos magnífics. El príncep troba una manera de premiar i, alhora, castigar el teixidor: l’obliga a posar al dia l’arxiu de palau. Però a la llarga aquest es torna contra Walid, la vida del qual es capgira completament.» GÈNERE I LECTOR MODEL • Es tracta d’una novel·la d’aventures. • L’edició està inserida en la col·lecció EL VAIXELL DE VAPOR de l’editorial Cruïlla. • Es recomana la seua lectura a partir de dotze anys. (informació de la coberta posterior de l’edició amb què treballem, diapositiva 2) Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 4
  • 5. ANÀLISI DEL RELAT A PARTIR DELS PARÀMETRES DE GEMMA LLUCH (2003): 1. L’estructura de la narració • La llegenda del Rei Errant és una obra amb una estructura quinària o d’heroi; formalitzada per 14 capítols, amb pròleg i epíleg. • Els títols dels capítols són adjectius que designen els personatges, les característiques o el seu ofici. La majoria d’aquests títols són temàtics, però hi ha alguns, com ara el cap. 5 L’il·luminat , que són remàtics ja que és en el capítol següent on esbrinem el perquè d’aquest adjectiu de manera explícita. • L’estructura quinària és repetida des dels contes de tradició oral fins a l’actualitat. Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 5
  • 6. 1.2. Estructures per a adolescents: l’estructura d’heroi Es proposa un viatge iniciàtic de l’heroi que segueix els passos següents:1. Un món ordinari: es desplaça l’heroi del seu món ordinari per a situar-lo en un món nou i estrany per a ell. (En aquella època mítica hi va haver una vegada un home del qual avui tan sols queden retalls de llegendes confuses, un home que va emprendre una recerca èpica...; pàg. 9)2. La crida de l’aventura: l’heroi s’enfronta a un desafiament que ha de superar. (El rei [...] va dir: -Organitza el teu propi certamen. Porta jutges que siguin imparcials, i ofereix un premi generós i temptador. Quan senti dels llavis d’un jutge el nom del guanyador del certamen i aquest sigui el teu, fill, tindràs el meu permís per anar a Ukaz.; pàg. 16), (Era la prova que el rei imposava al seu fill perquè aquest demostrés que estava a l’altura dels seus propis somnis.; pàg. 34)3. El rebuig de la crida: l’heroi mostra cautela per a superar el desafiament i rebutja la crida a l’aventura. (El príncep no va dir res, però havia empal·lidit. Encara que no dubtava que era capaç de guanyar aquell certamen, preparar- lo suposava endarrerir un any el seu viatge a Ukaz... No obstant això, debia obediència al seu pare, i el coneixia massa bé per saber que no el faria canviar d’opinió; pàg. 16) Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 6
  • 7. 4. El mentor: la relació entre el mentor i l’heroi equival a un llaç entre un pare i un fill, un mestre i un deixeble, un doctor i un pacient... Pot donar-li consells, servir-li de guia o proporcionar-li lliçons o ajudes màgiques. (...versos que [...] elogiaven la bellesa de l’ànima de seu protector, que no era sinó el seu pare, el rei Huyr; pàg. 35), (-[...]És un consell que has de tenir present tota la vida [...]. –Us ecolto, pare. pàg. 88), ([...] al-Nabiga es va acostar al príncep i li va xiuxiuejar: - [...] Recordeu el meu consell: parleu amb el cor i sereu un bon poeta. Un gran poeta. Probablement el millor.; pàg. 48), (- [...] Jo era al capçal del bressol quan vas néixer. Jo sóc el «djinn» que vetlla per tu.; pàg 236) 5. La travessia del primer llindar: Accedeix a l’aventura i s’enfronta al primer repte; en aquest cas, guanyar la justa poètica, però fracassa i convoca un altre concurs l’any següent. Tanmateix, el teixidor de catifes serà premiat una altra vegada, i així, hi ha la convocatòria de la tercera justa poètica en què també guanya l’humil teixidor. 6. Les probes, els aliats i els enemics: L’heroi troba nous reptes i problemes i amb ells aliats i enemics. A poc a poc, assimila les normes que regeixen aquest món especial. Walid, el protagonista, descobrirà com un aliat pot convertir-se en el pitjor dels enemics i a la inversa(vg. pàg 104). Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 7
  • 8. 7. L’aproximació a la caverna més profunda: l’heroi s’aproxima al lloc que tancael perill màxim. (No es podia imaginar com de lluny era dels seus somnis i comd’equivocat era el camí que començava a recórrer.; pàg. 49)8. L’odissea (el calvari): L’heroi s’enfronta a una mort possible i s’inicia unabatalla amb la força hostil. És un moment negre per a l’audiència que es manté entensió perquè no sap si el protagonista sobreviurà. Hi ha una alta tensiópsicològica. ([...] tothora el turmentaven el pes de la culpa i els remordiments:havia fallat en [...] la seua penitència pel mal que havia fet al teixidor de catifes[...]. Ell era l’únic responsable [...].; pàg. 112), (VA CAVALCAR sense treva duranttres dies i tres nits sota el sol abrusador i la lluna gelada, embogit de ràbia idesesperació, sense fer cas de la gana, la set, el cansament, el fred, la calor il’esgotament del seu cavall.; pàg. 113), (Els períodes de febre es barrejaven ambels períodes de vigília [...].; pàg. 115)...9. La recompensa: L’heroi sobreviu i obté la primera recompensa: una arma, unsímbol, una experiència... En aquest cas, obté la companyia de la seua estimadadurant el viatge de la seua cerca. (Els beduïns s’havien reunit per acomiadar-lo. Alcostat [...] hi havia Zahra, que anava vestida amb roba de viatge i havia carregatles seves coses al camell de Walid; pàg. 153), (TENIR Zahra al costat va fermenys penosa la partença...; pàg. 154) Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 8
  • 9. 10. El camí de retorn: Viu les conseqüències de l’enfrontament amb les forcesdel mal. Aquesta etapa realça la decisió ferma de tornar al món ordinari. (Walidva lluitar com un lleó, va lluitar per la seva vida contra aquells desconeguts, peròells el van desarmar de seguida i el van apallissar.; pàg. 174); ([...] no va poderevitar que laclaparés el desànim.; pàg. 180)11. La resurrecció: L’heroi ha de renàixer i purificar-se per mitjà del darrercalvari i resurrecció abans d’iniciar-ne el retorn al món dels vius. (-Accepto elmeu destí i la responsabilitat pel que vaig fer.; pàg. 222), (-[...] ho he de fer sol.[...] Walid va abandonar Hegra muntat a un camell jove i fort en direcció aldesert, i no va dubtar en endinsar-s’hi.; pàg. 223), ([...] va veure que la tempestas’havia convertit en un tornado d’arena gegant que anava dret a ell. [...] tenia lasensació estranya que, en lloc d’avançar, retrocedia.; pàg. 225)12. El retorn amb l’elixir: L’heroi torna al món ordinari però el viatge no tindràsentit si no torna a casa amb un elixir, un tresor o un ensenyament. (Vaentendre que sovint ens trobem en una cruïlla molt difícil, en el moment en quèdecidim què farem a la vida. Va entendre que hi ha un camí fet a la mida decada persona, però el caminant és qui decideix si el recorre o no [...]; pàg. 243),(Va saber, també, que, si era constant en un camí el mateix camí ho agrairia.;pàg. 244), (-No he vingut aquí en cerca de glòria i riqueses, sinó perseguint unsomni. No necessito més.; pàg. 248) Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 9
  • 10. 2. La temporalitat narrativa • La narració és ulterior: «Hi va haver una vegada una època, abans de Mahoma...en què...» (pàg. 9). • La progressió és lineal amb l’epíleg com a prolepsi. • Trobem anacronies pel que fa al nivell temporal primer, és a dir, segons el temps del relat i el seu context: «-...estem buscant el palau de Buckingham...» (pàg. 164); «-Anem a l’àgora...», «...és una d’aquelles màquines que anomenen automòbils...» (pàg. 165) 3. El narrador • Es tracta d’un narrador omniscient heterodiegètic amb focalització interna. També trobem fragments amb monòlegs interiors i narracions metadiegètiques, és a dir, fets contats pels personatges. Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 10
  • 11. 4. Personatges • El protagonista d’aquesta novel·la, Walid Ibn Huyr, és presentat pel narrador com «el Rei Errant». «Que no roman fix en un lloc.» (www.gencat.cat/optimot/) • És, per tant, un personatge individual i redó, dinàmic: «Walid continuava dedicat a les seves tasques principesques; al cap de tres anys, encara era jove i ben plantat.» (pàg. 63), «El nou rei de Kinda havia passat de ser un príncep cortès, generós, obert i cordial a convertir-se en un home pàl·lid, compungit, melangiós, amoïnat i sovint distant.» (pàg. 94), «Walid va entendre que moltes coses a Kinda havien de canviar començant per ell mateix.» (pàg. 105), • Així, es veu reflectit aquest canvi per les tres formes en què s’anomena el protagonista: Walid Ibn Huyr (nom propi); al-Malik al-Dillil (nova identitat inventada per ell mateix) i, el Rei Errant (designació del narrador i del protagonista de vegades). Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 11
  • 12. • Un altre personatge que cal destacar pel que fa al seu tractament és Zahra (en àrab, «flor»), una noia beduïna que viu al desert. • Zahra és presentada físicament per la veu del narrador que en realitat descriu allò que veu Walid: «El primer que va veure van ser uns ulls que ja coneixia, foscos i profunds com el cel d’Aràbia a la nit. En aquesta ocasió també va veure una boqueta que somreia generosament, un nas arromangat, un rostre bru i uns flocs de cabells negres i arrissats.» (pàg. 142) • La beduïna es presenta ella mateixa a Walid: «El meu nom és Zahra». No segueix l’estereotip de midons passiva, té personalitat i actua amb autonomia: «Zahra li va copsar la mirada i, sense el més petit indici de vergonya, va clavar aquells ulls foscos en els d’ell.» (pàg. 142), «-No es pot sotmetre el vent del desert [...]. Tampoc no es pot aturar una dona que ja ha triat un home.» (pàg. 153) • La descripció que en fan altres personatges: «-Una noia petita, morena, amb molt de caràcter?» (pàg. 178) • Per a Walid: «moltes vegades recordava Zahra, a qui considerava la seva igual, companya, la seva altra meitat,...» (pàg. 181), «Zahra també podia complir algunes tasques típiques d’homes amb més destresa que alguns homes que [...] (ell) havia conegut.» (182), «[...]una beduïna tan bonica com una flor del desert.» (pàg. 197) Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 12
  • 13. 5. Espai i època • L’espai en què es localitza l’acció és Aràbia. (informació sobre Aràbia) • També hi apareixen ciutats o regions com ara: Síria, Pèrsia, Palmira, Egipte, Kinda (ja no existeix), Damasc («DAMASC era una ciutat bulliciosa, plena de color, de gent, de sons, d’olors, una autèntica orgia per als sentits», pàg. 169), Babilònia, la Meca, Oman, Ukaz... • Destaca la presència del desert com a via de purificació, de camí per a la catarsi i de recerca. • Quant a l’època, sabem que se situa «abans de Mahoma i l’islam, en què Aràbia era una terra de misteri i llegenda. En aquella era que els àrabs anomenen yahiliyya o ‘temps d’ignorància’» (pàg. 9), és a dir, abans del segle VI dC . Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 13
  • 14. 6. Relacions intertextuals Explícites: VEGLISON, Josefina (1997); La poesía árabe clásica; Hiperión, Madrid. COELHO, Paulo (2002); Manual del guerrer de la llum; Edició especial de Planeta.-«La llengua és la meitat de l’home, l’altra meitat és el cor; la resta no és sinó carn isang», versos de la mu’allaqa del poeta Zuhayr Ibn Ali Sulmà. (pàg. 141)-«Quan queixar-se de res no serveix, ser pacient molt convé», vers de la conegudaLamiyya dels àrabs, del poeta bandoler al Sanfarà. (pàg. 180)-«La naturalesa d’un home sempre es desvela, encara que cregui ocultar-la»,versos de la mu’allaqa del poeta Zuhayr ibn Ali Sulmà. (pàg. 235) Implícites:-Èdip Rei de Sòfocles.-L’odissea d’Homer.-La tradició oral.-Les novel·les de cavalleria. Montse Morales Payà.Universitat de València 14 Grau de Filologia Catalana
  • 15. 7. L’estil de l’obra• Aquesta edició està traduïda al català oriental ja que la seu de l’editorial és a Barcelona, però és perfectament comprensible per a tota la comunitat lingüística catalanòfona perquè s’empra un llenguatge literari amb un registre estàndard.• S’observa una gran quantitat de recursos retòrics, com per exemple, la metàfora d’imatge «la capital ufanosa del regne era un formiguer de gent» (pàg. 17).• A més, l’autora redacta el text incloent paraules en àrab, el significat de les quals se’ns explica mitjançant traduccions o la paràfrasi del contingut. Hi mostrem alguns exemples: «djinns», esperits elementals del desert; «rawi», recitador de poesia; «mu’allaqa», cassida que mereix l’honor de ser escrita en lletres d’or i penjada als vels del temple de Ka’ba; «suluk», nom amb què es designa un bandoler i, «assabiyya», terme que s’empra per a designar la solidaritat beduïna, etc. Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 15
  • 16. CLASSIFICACIÓ DE LA LLEGENDA DEL REI ERRANT: CIRCUIT DE LECTURA RECOMANADA O CIRCUIT DE MERCAT? CIRCUIT DE LECTURA RECOMANADA• La «lectura recomanada» és una selecció de llibres realitzada pel docent, o institucions que l’assessoren, i que condiciona les lectures que realitzaran els lectors. Mediatitza tant els paratextos utilitzats per a donar a conèixer el llibre com el tipus de relat proposat.• El mediador funciona com un pont entre l’editor i el lector o entre l’autor i el lector: el llibre habitualment no s’adreça al lector sinó al mediador perquè és aquest el que el tria o el recomana. Al mediador, ja siga una institució educativa o la docència, se li assignen una sèrie de funcions: crear i fomentar hàbits de lectura estables; diferenciar la lectura obligatòria de la voluntària, etc.• La llegenda del Rei Errant és una obra editada en la col·lecció EL VAIXELL DE VAPOR de Cruïlla, està dirigida a lectors que superen els 12 anys, per tant, a alumnes d’educació secundària.• És clar que aquesta novel·la d’aventures pot pertànyer al circuit de lectura recomanada, de fet, l’editorial la recomana per a alumnes de 1r d’ESO i, fins i tot, ha realitzat una guia didàctica de lectura per als docents. Consulteu el web: http://ecat.server.grupo-sm.com/ecat_Documentos/es111462_000998.pdf Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 16
  • 17.  CIRCUIT DE MERCAT• En paral·lel al circuit de lectura recomanada, s’ha desenvolupat un nou mercat de llibres que copia molt el funcionament del best-seller d’adult i que proposa una comunicació literària diferent.• Fernández de las Peñas (2006), responsable de vendes de SM editorial, considera imprescindibles les accions següents per a vendre en l’actualitat un llibre als adolescents: un bon llibre, el posicionament del producte en els punts de venda, la promoció per a acostar el llibre, el disseny d’accions per a acostar el client a la llibreria, insercions publicitàries, l’animació del punt de venda, etc.• Paral·lelament cal interessar el públic juvenil en un llançament literari i parla de dues estratègies: el màrqueting experimencial i estratègies que barregen la interacció i la instantaneïtat.• Es creen noves formes de relacionar-se amb el lector a través de paratextos que es publiquen en Internet i que es comuniquen directament amb el lector. Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 17
  • 18. • Per tant, podem afirmar que aquesta novel·la també pertany al circuit de mercat ja que hi ha un gran nombre de fòrums i webs (paratextos) que tracten sobre l’autora i la seua extensa obra: Web oficial de Laura Gallego García Fòrum oficial Xarxa social "twitter" Bloc de seguidors no oficial Fira del Llibre València 2012 Promoció "Crónicas de la Torre" Editorial SM Publicitat CD Vídeo promocional "Dónde los árboles cantan" Laura Gallego al web "Què llegeixes?" Article sobre Laura Gallego per Gemma Lluch a Posdata Levante EMV 2011- 10-14 Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 18
  • 19. CONCLUSIÓ El llibre La llegenda del Rei Errant és una novel·la d’aventures, de fantasia, que conté riquesa lèxica i ètica. Ens introdueix en un món màgic i misteriós, amb personatges que tenen la capacitat de seduir-nos però també de provocar-nos rebuig. El seu aprofitament didàctic pels temes que tracta, l’edició i la guia de lectura per als docents possibiliten que aquesta novel·la puga ser recomanada en l’àmbit acadèmic. En adició, hem de tenir en compte que Laura Gallego és tot un fenomen literari que interessa un públic molt exigent: els adolescents. L’editorial aprofita aquest context per crear noves relacions a través d’audiovisuals per xarxa, promocions de lectura animades, màrqueting... I, així, aconsegueix que La llegenda del Rei Errant siga també una novel·la de circuit de mercat. En definitiva, la novel·la què tractem s’adequa als dos models de circuit literari: el circuit de lectura recomanada i el circuit de mercat. Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 19
  • 20. Tots els guerres de la llum han traït i han dit mentides en el passat. Tots els guerrers de la llum han recorregut un camí que no era el seu. Tots els guerrers de la llum han pensat que no eren guerres de la llum. Per això són guerrers de la llum; perquè han passat per tot això i no han perdut l’esperança de ser millors algun dia. P. Coelho, Manual del guerrer de la llum Montse Morales PayàUniversitat de València Grau de Filologia Catalana 20

×