Les lectures de les Rondalles d’Enric Valor
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share

Les lectures de les Rondalles d’Enric Valor

  • 1,870 views
Uploaded on

Com citar? Lluch, G. (2010). «Les lectures de les Rondalles d’Enric Valor», dins Verònica Cantó Doménech, Vicent Brotons Rico i Òscar Pérez Silvestre (eds.) Enric Valor. El valor de les paraules.......

Com citar? Lluch, G. (2010). «Les lectures de les Rondalles d’Enric Valor», dins Verònica Cantó Doménech, Vicent Brotons Rico i Òscar Pérez Silvestre (eds.) Enric Valor. El valor de les paraules. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua. p. 61-71.

La lectura de rondalles en el marc de la cultura popular. Sobre el concepte de cultura popular. Cultura popular i folklore. Folklore versus folklorisme. La lectura de l’obra de Valor en el marc de la cultura popular. La narració oral popular. La narració oral i escrita popular. Context comunicatiu i elements no verbals. Elements lingüístics Elements discursius. Les estructures textuals i les lleis èpiques. Gèneres. La narració oral escrita o l’escriptura com a filtre ideològic. L’elecció de Valor: una lectura literària. La lectura per a infants que fagocita la tradició.

Més info: www.gemmalluch.com

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,870
On Slideshare
1,405
From Embeds
465
Number of Embeds
7

Actions

Shares
Downloads
8
Comments
0
Likes
0

Embeds 465

http://gemmalluch.com 361
http://www.gemmalluch.com 76
http://www.neobunker.com 11
http://murtagiselajosep.blogspot.com 7
http://s402620481.mialojamiento.es 6
http://neobunker.com 3
http://murtagiselajosep.blogspot.com.es 1

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. EXPOSICIÓ I CATÀLEGEnric Valor. El valor de les paraulesValència, Sala Thesaurus de la Nau, Centre Cultural de la Universitat de ValènciaDel 23 de novembre del 2010 al 23 de gener del 2011Alacant, Sala d’Exposicions de l’Aula de Cultura de la CAMDel 28 de gener al 27 de març del 2011Organitza Taller didàctic narratiu Verònica Cantó Doménech Levante-EMVAcadèmia Valenciana de la Llengua Vicent Camps Adrià Carbonell Roque Plaza & Janés Josep Daniel Climent Publicacions de l’AbadiaComissió de l’Escriptor de l’Any Prestadors de Montserrat2010, Enric Valor Agustí Colomer Ferràndiz Biblioteca de l’Acadèmia Valenciana Revista SaóPresidenta: Santi Cortés de la Llengua Josep Lluís Doménech Zornoza Tàndem EdicionsVerònica Cantó Doménech Biblioteca Valenciana Dari Escandell Maestre Lluís Aguiló i LúciaSecretària: Família Valor Hernández Diego Gómez Garcia Andreu AlfaroM. Soledat González Felip Hemeroteca Municipal d’Alacant Víctor Gómez Labrado Enric BanyulsVocals: Hemeroteca Municipal de València Glòria Gómez Monllor Francesc BeltranEmili Casanova Herrero Arxiu General de la Universitat M. Soledat González Felip Ernest Brotons MartínezJosep Lluís Doménech Zornoza d’Alacant Fons documental de l’Escola de Ramon Haro Esplugues Emili CasanovaJoan Alfons Gil Albors Comerç Gemma Lluch Crespo Josep Daniel ClimentHonorat Ros i Pardo Ernest Brotons Martínez Josep Martines Peres Agustí Colomer FerràndizComissària Vicent Brotons Rico Sandra Montserrat Buendia Santi CortésVerònica Cantó Doménech Òscar Pérez Silvestre Joan Pellicer Maque Falgás Rosa Serrano Llàcer Òscar Pérez Silvestre María FalgásComissaris adjunts Honorat Ros i Pardo Susanna Francés TomàsVicent Brotons Rico Textos de la introducció Vicent Salvador Pepe GimenoÒscar Pérez Silvestre Ascensió Figueres Górriz, presiden- Vicent Santamaria Manuel Granell ta de l’Acadèmia Valenciana de laDisseny gràfic Núria Sendra Josep Hortolà LlenguaPepe Gimeno – Proyecto Gráfico Rosa Serrano Llàcer Vicent Luna Sirera Esteban Morcillo Sánchez, rector de la Universitat de València Santi Vallés Casanoves Carmela MayorProjecte expositiu Òscar Pérez Silvestre Josep Lluís Sirera, vicerector d’Arts, Rafael Ventura MeliàEspais d’Art – Vicent Carda Emili Sáez Aranda Cultura i Patrimoni de la Universitat Jordi Raül Verdú PonsFotografies de València Alfons Vila Moreno Rosa Serrano LlàcerArxiu de la família Valor Hernández Verònica Cantó Doménech Alfons Vila Moreno Vicent Brotons Rico Revisió i correccióArxiu d’Àngel Sàez Pedrero – Santi Òscar Pérez Silvestre Acadèmia Valenciana de la Llengua, © de l’edició: Acadèmia ValencianaCortés Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de la LlenguaBiblioteca Valenciana Estudis © dels textos: els autorsEmili Casanova Impressió Jaume Albero Poveda © de les imatges: els autors o elsCEFIRE d’Elda Artes Gráficas Alcoy Joan Borja i Sanz propietarisCentre Cultural Castallut Vicent Brotons Rico AgraïmentsJosep Daniel Climent Verònica Cantó Doménech Família Valor Hernández ISBN: 978-84-482-5444-5Editorial Barcino Emili Casanova Herrero Ajuntament de Castalla Depòsit Legal: A-1032-2010Editorial Moll Josep Daniel Climent Biblioteca Gabriel Miró d’AlacantEl País Jordi Colomina i Castanyer Biblioteca Pública Municipal deFundació Ferrer Pastor Vicent Escrivà Peiró CocentainaGrup Cultural Exeo de Petrer Joaquim Espinós Felipe CEFIRE d’EldaLevante-EMV Gemma Lluch Crespo Centre Cultural CastallutMaque Falgás Francisco Moreno Sáez El PaísRevista Saó Brauli Montoya Abat Editorial AlamborTàndem Edicions Francesc Pérez Moragon Editorial BarcinoFrancesc Vera Manuel Pérez Saldanya Edicions del BullentTransport i assegurança d’obres Òscar Pérez Silvestre Editorial Club UniversitarioJM Trans Abelard Saragossà Alba Editorial Denes Rosa Serrano Llàcer Editorial MollMuntatge expositiu Família Sanchis CavanillesEspais d’Art – Vicent Carda Fitxes tècniques Fundació Carles Salvador Amb la col·laboració de Lluís Aguiló i LúciaAudiovisual Fundació Coromines Enric Balaguer PasqualRadiotelevisió Valenciana Fundació Ferrer Pastor Joan Borja i Sanz Grup Cultural Exeo de PetrerVisites guiades Joan-Ramon Borràs Hernandis Institut de Cultura Juan Gil-AlbertFernado López Uhden Jordi Botella Miró IES Pare Vitòria d’AlcoiLourdes Tamborero Vicent Brotons Rico4
  • 2. _ÍndexEnric Valor, Escriptor de l’Any 2010 7Ascensió Figueres Górriz, Presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la LlenguaEsteban Morcillo Sánchez, Rector de la Universitat de ValènciaJosep Lluís Sirera Turó, Vicerector d’Arts, Cultura i PatrimoniPresentació 10Verònica Cantó Doménech · Vicent Brotons Rico · Òscar Pérez SilvestreEstudis 13L’ambient polític, social i cultural de la joventut d’Enric Valor 14Francisco Moreno SáezEnric Valor i la cultura en valencià en l’Alacant de la Segona República 29Òscar Pérez SilvestreL’obra rondallística: la literaturització dels relats tradicionals orals 46Joan Borja i SanzLes lectures de les Rondalles d’Enric Valor 61Gemma Lluch CrespoVelles històries, biografies de la memòria: les rondalles valorianes a través dels seus personatges 71Jaume Albero i PovedaLa novel·lística d’Enric Valor: el Cicle de Cassana 83Vicent Escrivà PeiróLa narrativa de Valor: L’ambició d’Aleix, La idea de l’emigrant i els relats curts 98Joaquim Espinós FelipeEnric Valor des de la lingüística i des de la normativa 114Abelard Saragossà AlbaLa flexió verbal: un bestseller valencià 128Manuel Pérez SaldanyaEl valencià d’Enric Valor: una llengua oral viva i culta per al segle xxi 141Brauli Montoya AbatEnric Valor i el lèxic normatiu 152Jordi Colomina i CastanyerLa contribució d’Enric Valor a la lexicografia catalanovalenciana 168Emili Casanova HerreroEnsenyar valencià durant el franquisme: els cursos de llengua d’Enric Valor en la premsa valenciana (1960-1965) 185Josep Daniel ClimentEnric Valor i l’aventura editorial de Gorg 200Francesc Pérez i MoragónEnric Valor per a l’escola 208Vicent Brotons RicoConéixer i publicar Enric Valor, un escrit des de la proximitat 224Rosa Serrano LlàcerEl nostre homenatge a un valencià il·lustre: Enric Valor i Vives 234Verònica Cantó DoménechBibliografia sobre Enric Valor 247Òscar Pérez SilvestreObra lingüística i literària d’Enric Valor (1933-2010) 264Òscar Pérez SilvestreFitxes tècniques 271
  • 3. _Les lectures de les Rondalles d’Enric Valor Gemma Lluch Crespo / Universitat de ValènciaEl 1950 Enric Valor acaba d’escriure L’ambició d’Aleix i, com La lectura de rondalles en el marcen aquell moment era prescriptiu, envia la novel·la a la censu- de la cultura popularra per poder publicar-la. Però el permís no va arribar, ja que Les manifestacions orals de la cultura popular han arribat all’obra va ser considerada amoral per un adulteri que apareixia públic com «alguna cosa més» que la simple lectura d’un text.en la trama. Com a conseqüència, naix l’obra més coneguda La incorporació a l’escola a través de la lectura recomanada,d’Enric Valor, les Rondalles valencianes. L’autor sempre recorda l’edició en col·leccions específiques o la consideració del textla conversa que va tenir amb Sanchis Guarner després que la com a reducte de paraules i expressions del passat les han si-censura prohibira la novel·la: «Per què no escrius aquelles ron- tuades en un espai diferenciat alhora que han proposat «altres»dalles que et contaven de menut a Castalla? Segur que passaran lectures. En aquesta primera part analitzem breument algunesla censura i podrem publicar-les». causes d’aquest tractament.Afortunadament per a nosaltres, Valor s’hi va animar. En elpròleg a la primera edició, Sanchis afirma: «Els valencians ac- Sobre el concepte de cultura populartuals no s’han adonat del gran servei que Enric Valor ret al País, Els estudis tradicionals consideren que les rondalles són ma-salvant d’una pèrdua segura un dels seus béns espirituals més nifestacions orals de l’anomenada cultura del poble. Però ja fasignificatius, més bells i més desconeguts». Enric Valor reco- un temps que es posa en dubte alguns dels llocs comuns quepila un corpus de trenta-sis rondalles de gran valor folklòric i acompanyen la investigació d’aquest tipus de relat com, pernarratiu que aparentment proposa dues lectures diferents però exemple, el concepte de poble, de tradicional, de manifestaciócomplementàries: la primera va ser publicada en diferents edi- oral o de narració del passat.cions (Valor 1951, 1952, 1964, 1975, 1976, 1984), la segonaés una adaptació de les anteriors realitzada pel mateix autor i Investigadors com Luis Díaz (1999) consideren que el concep-Rosa Serrano (Valor 1985 i 1992). te «popular» és una invenció situada en el romanticisme quan els il·lustrats comencen a mirar el poble com un lloc on buscarTradicionalment, hem afirmat que ambdues versions s’adrecen elements que han de ser salvats, recollits, estudiats i valoratsa lectors diferents: a l’adult, membre d’una cultura escrita, i al com a populars. Però la consideració de «popular» l’estableixnen que no havia tingut contacte amb el valencià escrit per la l’investigador, no el camp d’estudi, i és una idea que el roman-prohibició d’aprendre’l fins a èpoques recents. Però els darrers ticisme associa a una època utòpica, enyorada, en harmonia iestudis i investigacions ens qüestionen aquesta afirmació: al unitat perfecta; sempre des de les dicotomies de tradició en-llarg d’aquestes pàgines ho revisarem i veurem com les lectu- front de progrés, local enfront d’universal, popular enfront deres que proposen les rondalles de Valor tenen més complexitat culte o passat enfront de futur.que la derivada de l’edat del lector. Enric Valor. El valor de les paraules { 61
  • 4. Dolors Llopart, Joan Prat i Llorenç Prats (1985: 9) parlen de posteriors, la disciplina incorporarà les produccions urbanes.tres tipus d’investigacions. Primer, els investigadors que situen Però per a Oriol el canvi més decisiu el proposa Ben Amosl’eix explicatiu en polaritats temporals com passat/present, tra- que, en la sessió anual de la Folklore Society (Toronto, 1967),dicional/modern, abans/ara, i espacials com rural/urbà o camp/ presenta una ponència on redefineix el terme de manera mésciutat. El segon tipus el formen els que identifiquen cultura revolucionària: folklore és una forma de comunicació que espopular amb nacional i la consideren com la manera de pensar, produeix al si d’un grup petit. És a dir, ja no parla d’un textde sentir i d’actuar compartida per una col·lectivitat distintiva sinó d’un acte comunicatiu, per tant, cada producció de fol-a partir de dicotomies com ara estat únic/pluralitat de nacions, klore serà única i estarà situada en un context irrepetible: elcultura pròpia enfront d’estranya, cultura colonitzada enfront canal i el codi comunicatiu ja no seran un criteri de distinció.de la cultura colonitzadora. Els autors d’aquesta línia de treballutilitzen elements com història, territori, memòria col·lectiva, A partir de Ben Amos, el folklore té un caràcter eminentmentpatrimoni col·lectiu, etc. I el tercer tipus considera la cultura comunicatiu, produït per un grup de persones que estan enpopular com a cultura de classe, més concretament, la cultu- contacte en un moment determinat i disposen d’un conjuntra de les classes subalternes que ocupen espais marginals i de de recursos per a resoldre determinades situacions comunica-subordinació respecte de les estructures dominants, hegemò- tives.niques o burgeses. En l’actualitat, altres folkloristes van més enllà i proposen re-És interessant la reflexió que fa Díaz (2005: 36) quan afirma nunciar al terme de tradicional. Així ho defensa Pujol (2002:que el terme de cultura popular és «una etiqueta que se pone 35): «no hi ha relats intrínsecament tradicionals o folklòrics ena lo que parece sobrar, una definición por exclusión, un espa- oposició a uns altres que no ho són […]. Les històries noméscio indefinido en que aparcar la cultura que queda fuera de la es creen quan hi ha demanda social: davant de determinadesGran Cultura. Se denomina así, “folklore” a las expresiones realitats problemàtiques que resulta delicat plantejar oberta-que quedarían al margen de la Cultura con mayúsculas, tam- ment o respecte a les quals és difícil assolir el consens, i nomésbién “alta”, “hegemónica” o “Gran Tradición”, la cultura de los perduren mentre aquesta demanda subsisteix o mentre podencultos, de las más excelsas obras de arte, de los grandes libros continuar sent temes de conversa; mentre coincideixen amby monumentos. La otra cultura que sería la de lo modesto, la alguna zona ruïnosa de l’edifici social que necessita ser reforça-de las cosas y formas de vida que van sobrando, en parte la de da o amb alguna fricció dels mecanismes de les relacions hu-la gente corriente, también la de los miembros de una comu- manes que convinga endolcir».nidad concreta en cuanto a recipiendarios de lo que hacían ysólo sabían hacer o decir sus padres». En resum, des de 1846 fins a l’actualitat, els investigadors del folklore han canviat de paradigma de treball: de l’estudi res-Cultura popular i folklore tringit del text, passen al de l’acte comunicatiu; de l’estudi dels textos orals, amplien a qualsevol tipus de text, i dels conside-Associat al terme de cultura popular habitualment apareix el rats tradicionals, als creats en qualsevol moment.de folklore per a designar tant una disciplina com l’objecte queestudia. La professora Oriol i Carazo (2002: 17) recorda que Situats en aquest paradigma, els folkloristes analitzen actesel terme és molt recent: va ser utilitzat per primera vegada per comunicatius tan actuals com les llegendes urbanes perquè ell’anglés William J. Thoms en una carta al director de la revista folklore (Díaz 2005: 39): «es también la manera en que losThe Athenaeum publicada el 22 d’agost de 1846 on proposava grupos construyen y preservan una cultura que hacen suyausar-lo per a referir-se a les maneres, els costums, les pràctiques, […], el folklore no sólo se conserva, sino se perpetúa y se rein-les supersticions, les produccions literàries del temps passat. venta. De su capacidad no sólo para sobrevivir desde el pasado,Aquesta és la concepció tradicional del terme. sino para incorporarse al presente e incluso preludiar el futuro. […] Aquí se sitúan los rumores que causan pérdidas a las mul-A continuació, resumim el recorregut que Carme Oriol (2002: tinacionales, contribuyen a articular una acción política, de las17-54) fa de l’àrea d’investigació destacant-ne els canvis pro- leyendas urbanas sobre los peligros que nos acechan. […] Unfunds. La investigadora diferencia dues tradicions: i) la que folklore que sigue sirviendo socialmente tanto de expresión deentén el folklore en un sentit estricte és majoritàriament la dels tensiones profundas como de válvula de escape que ayude afilòlegs i només considera la literatura produïda pel poble i no librarnos de ellas o, al menos, conjurarlas en el terreno de locorrompuda per la civilització; ii) la segona, la dels antropòlegs, poético». En aquest nou paradigma, Díaz situa i analitza elsentén el folklore en un sentit ampli associat a cultura. correus electrònics que arribaven a Espanya sobre la catàstro-Alan Dundes de la Universitat d’Indiana és el modernitzador fe de l’enfonsament del vaixell de càrrega Prestige, la Guerradel concepte en considerar-lo com el saber, no simplement de d’Iraq o l’atemptat d’Atocha el 11-M de 2003 i els missatgesla gent de camp, sinó d’un grup de persones que almenys té de mòbil fins al 14-M.una característica comuna. El canvi és molt important perquèa partir d’aquesta proposta, assumida per les investigacions62
  • 5. Folklore versus folklorismeMés enllà de la producció oral, cal revisar també la relació quela societat té i ha tingut amb aquestes manifestacions culturals.És evident que determinats grups han sentit un interés especialper la cultura tradicional; Martí (1996) utilitza el terme folklo-risme per a referir-se a l’interés que sent la societat actual perla denominada cultura popular o tradicional, un interés quees pot produir de manera passiva, com a espectador, o de ma-nera activa, amb accions o actituds que volen reproduir partsdel món tradicional fora del context original d’espai, temps ifunció.Martí (1996), entre altres investigadors, considera que qualse-vol reproducció de la cultura tradicional implica una manipu-lació que produeix confrontació entre el món tradicional (elque convoquen les accions) i el món actual (el que produeixl’al·lusió). De vegades, l’existència simultània de les dues reali-tats pot resultar grotesca.Per a interpretar la manifestació del folklorisme cal entendreque es tracta d’un joc entre dues realitats diferents: la realitatactual en la qual reproduïm una actitud o una acció i la delmoment històric en el qual l’acció o l’actitud eren una formade vida. Martí (1996) diferencia entre folklore, que és una vi-vència, i folklorisme que és vivència d’una vivència perquè elsque el practiquen simplement imiten el que es feia en una altraèpoca. El folklorisme implica discontinuïtat perquè la cadenaja s’ha trencat.Díaz (1999: 17) és més rotund: «los profesionales del folklo-rismo son profesionales de la cultura (de un tipo de culturainventada por ellos mismos), pero no profesionales del estudiode la cultura […]. En esa actitud de defender lo propio y lode “antes”, el folklore se ha visto arrastrado por el folkloris-mo hacia posiciones que no sólo potencian lo autóctono y lotradicional, sino que, implícitamente o a veces explícitamente,pretenden excluir lo extraño y lo moderno. Y ha derivado, así,hacia manipulaciones y reductos claramente reaccionarios».Des d’aquesta concepció, apareix la vida rural i tradicionalcom a més desitjable, més sana i veritable que la urbana: vida,costums i manifestacions culturals que cal salvar de la desapa-rició. Com hem dit al principi, són idees heretades del roman-ticisme i traslladades a les noves generacions.La lectura de l’obra de Valor en el marcde la cultura popular Gemma Lluch, De princeses i herois: la rondallística meravellosa d’Enric Valor (València:La descripció dels estudis anteriors permet revisar més que Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1988)l’obra de Valor, el tipus de lectura que proposen determinades Gemma Lluch i Rosa Serrano,activitats didàctiques o textos programàtics. És a dir, reflexio- Noves lectures de les Rondalles d’Enric Valor (València: Gregal Llibres, 1989)nar sobre les propostes de lectura de les rondalles que van mésenllà del text; són propostes que parlen de preservar paraulesen procés de desaparició, d’aprendre parts de la història o de lavida i d’admirar el paisatge valencià descrit en l’obra de Valor. Enric Valor. El valor de les paraules { 63
  • 6. A partir de les anàlisis descrites en els apartats anteriors, in- xviii quan les narracions comencen a ser recollides i escritesterpretem que determinades propostes situen les rondalles en en paper. En aquests moments, moltes coses canvien perquèl’enfrontament passat i present, rural i urbà, tradicional i mo- l’acte de transcripció és alhora creatiu i destructiu. Les histò-dern; associen el món possible creat per les rondalles a una ries que formaven part de l’oralitat i d’una cultura reduïda ièpoca utòpica, d’harmonia perfecta amb la terra, la paraula i la pròxima, entren a formar part de l’escriptura i, amb ella, d’unamateixa història, en un moment on el patrimoni cultural enca- literatura, d’una cultura i d’una civilització que havia crescutra no era colonitzat. Determinades declaracions, propostes di- paral·lelament, i sovint de manera aliena, a l’anterior. Duesdàctiques i estudis sobre l’obra rondallística la situen en aquest formes literàries d’entendre l’univers que encara que existienparadigma romàntic: textos que són presentats a la comunitat en el mateix temps, sovint creixien ignorant-se, sense pràcti-lectora com a reducte de paraules i expressions valorades i dig- cament barrejar-se. A continuació, revisem les característiquesnes de ser salvades. d’ambdues per analitzar de quina manera són presents en les rondalles de Valor.Però la cadena que unia l’autor amb els informants i ambel context que genera cadascuna de les històries s’ha trencat. La narració oral popularMoltes de les paraules que hi apareixen designen contextosque ni perviuen ni es necessiten; les formes de vida lentes i Si la narració ha sobreviscut al llarg dels segles ha estat fona-pausades que s’associen a pobles com Penàguila, Ontinyent mentalment per una sèrie de característiques discursives queo Castalla a nuclis familiars i allunyats són desconegudes per ajuden a memoritzar-la. Les revisem a partir dels estudis deal lector actual i la natura verge que presenta el món possible Camarena (1995), Leino (1989), Moreno (2003), Ong (1982)creat per Valor a través de les paraules escollides ha quedat i Pisanty (1995).soterrada sota el ciment. Context comunicatiu i elements no verbalsCom a conseqüència, la lectura entesa com a corrector de ten-dències relacionades, per exemple, amb les formes de vida o de La comunicació té lloc en un context on es dóna una participa-comunicació actuals és justament una forma de folklorisme ció simultània de les persones que intervenen i que interactuen.aliena a la intenció de l’autor. Paradoxalment, Valor s’allunya Aquesta presència és activa, construeix i negocia les caracterís-d’aquesta orientació, en primer lloc, perquè l’autor reprodueix tiques de la narració que fixa els temes i les fórmules, el resultatliteràriament el món que viu ell o els seus personatges, descriu del procés depén de les característiques psicosocials del grup,el paisatge que coneix com a caçador i utilitza el llenguatge és a dir, del seu estatus o la seua imatge perquè la interacció enque empra; en segon lloc, perquè la seua actitud cap a les for- viu interfereix dinàmicament en l’estabilitat verbal: les expec-mes de vida i les manifestacions culturals no tenen a veure tatives del públic seran les que finalment fixen el text.amb l’actitud romàntica explicada anteriorment, com veurem En aquest context, el narrador usa una àmplia gamma d’ele-al llarg d’aquestes pàgines. ments no verbals com el moviment del cos o la qualitat de la veu o l’organització de l’espai social per a crear un clímax de-La narració oral i escrita popular terminat, una relació amb l’auditori o per a substituir, canviarLa narració de transmissió oral (Ong 1987: 39) forma part o jugar irònicament amb determinats elements lingüístics deld’una societat que entén la paraula com un model d’acció i no relat. Per exemple, usa gestos per a assenyalar un fet que hanomés com una contrasenya del pensament, és a dir, forma tingut lloc en el passat o una persona del públic, per a comple-part d’una societat que confereix a les paraules el poder de tar una descripció o restablir el contacte amb el públic a travésfer coses i el poder sobre les coses. A més, és una societat que d’una carícia.desconeix la lletra impresa, el recurs potent de retenir en paper, Mark Knapp (2001) agrupa els factors no verbals d’interésde reproduir gràficament per a poder recordar una narració per a l’estudi de la comunicació humana en set grups: els mo-més enllà de la capacitat memorística del narrador. Per a resol- viments del cos, les característiques físiques com l’aspecte, ladre eficaçment el problema de la retenció i la recuperació del conducta tàctil com la carícia, el parallenguatge com la qua-pensament articulat, la societat dota les narracions de fórmules litat de la veu, l’espai social i personal, els artefactes com elque possibiliten la repetició oral; bàsicament, parlem de pautes perfum o els factors de l’entorn com els mobles, la llum o elsnarratives equilibrades i intensament rítmiques, de repeticions, sorolls.antítesis, alteracions, assonàncies, etc. Són fórmules que totala comunitat coneix i mecanismes que l’ajuden a memoritzar i Els més importants són els elements proxèmics, és a dir, laretenir per a poder tornar a contar, a repetir a un altre auditori. manera de concebre l’espai, la forma d’apropiar-se del llocLa narració perviu, torna a narrar-se i es manté com a part de on es desenvolupa l’intercanvi comunicatiu, el valor que sela tradició que la repeteix. li atribueix i la distància que es manté entre el públic i el nar- rador. Aspectes fonamentals en el resultat final de la narració.Aquest procés de comunicació és viu bàsicament fins al segle O els elements cinètics, és a dir, els moviments corporals que64
  • 7. adquireixen significat intencionat quan es combinen amb les nivells discursius tenen la funció d’afavorir-ne la transmissióestructures verbals i les paralingüístiques. Fernando Poyatos perquè, recordem, en la cultura oral el coneixement que no es(1994) destaca els moviments de les mans per a marcar fets repeteix en veu alta desapareix. Així, les manifestacions oralsdel futur o per acompanyar una descripció d’un personatge heretades comparteixen característiques discursives que les hanamb la forma visual que creen els moviments de les mans o les salvades de l’oblit com, per exemple, ser pròximes al món vitalimitacions d’una manera de caminar, els moviments de la vista de la societat que les transmet o utilitzar emocions i sentimentscom complicitat, etc. que provoquen la identificació amb el grup i la participació en les trames que són agonístiques.S’utilitzen també uns altres elements situats en la frontera delgest i de la paraula: els elements vocals però no lingüístics que En un nivell formal, Pisanty (1995: 36) parla d’altres caracte-enriqueixen o estableixen significats. Per exemple, la qualitat, rístiques com l’absència de descripcions, l’ús de fórmules rí-la intensitat o el timbre d’una veu però també els sons com les gides i repetides, la manca de caracterització dels personatges,aspiracions, les xiulades o els plors i badalls. En l’altre extrem, l’ús d’un narrador omniscient o la indeterminació espacial ise situen els silencis en forma de pauses que poden adoptar temporal.diferents tipus de significats. Per exemple, hi ha pauses que in- Òbviament, com a conseqüència de la caracterització anteri-diquen una vacil·lació, altres s’utilitzen per a callar una paraula or, el concepte d’originalitat és diferent en aquestes manifes-i crear un espai d’intimitat amb el públic, altres pauses impli- tacions perquè l’originalitat no rau a inventar històries sinó aquen autocontrol quan, per exemple, el narrador substitueix adaptar-les, és a dir, aconseguir la reciprocitat particular ambun insult per un silenci acompanyat d’una mirada de com- aquell públic i en aquell moment (Ong 1982: 42-48). Per tant,plicitat. Altres vegades, la pausa vol la retroalimentació per a la creació de material nou no significa introduir-hi nous ele-cercar o recordar la paraula o idea adequada. Parlem també de ments sinó adaptar els tradicionals a cada públic o situaciópausa manipulativa quan el silenci vol aconseguir determinats comunicativa. De fet, el text mai no queda fixat sinó que esefectes en l’interlocutor o de pausa emocional provocada per manté sempre obert per a les «noves» transformacions verbalsuna reacció emocional, real o fictícia, que impedeix continuar (que diferencien cada versió) i d’argument (que permeten variantsel fil narratiu. En definitiva, són silencis complexos amb una d’un mateix conte en funció de les circumstàncies histori-càrrega comunicativa tan forta o més que algunes paraules. cosocials de cada comunitat o de cada narrador).Elements lingüístics Les estructures textuals i les lleis èpiquesLa tria del tipus de varietat dialectal (geogràfica o social) o fins El relat popular presenta una estructura narrativa hipercodi-i tot de la llengua per al narrador i per als personatges té, de ficada aconseguida per segles d’estabilitat i l’organització in-vegades, una clara intencionalitat comunicativa. Per exemple, formativa només varia en els subgèneres. Diferenciem entrehem observat com narradors monolingües en valencià fan par- narracions amb una seqüència narrativa i amb estructures méslar en castellà els personatges màgics com el dimoni o Jesucrist complexes. Les més conegudes són les rondalles meravellosesperquè com a llengua aliena, la fan màgica i distant, com els estudiades per Vladimir Propp (1972) que les defineix compersonatges que la utilitzen. uns petits drames integrats per set actants i trenta-una fun-Fonèticament, el narrador fa ús de l’entonació per a organitzar cions mediatitzades per les relacions causals i estètiques.la informació, marcar el focus temàtic o destacar determinats Axel Olrik (1992) estudia els elements que formaven els conteselements estructurals. El ritme interpreta una determinada ac- i publica el 1909 en The Epic Laws of Folk Narrative els resul-titud o ajuda a memoritzar fragments essencials en la narració. tats de les seues investigacions. Bàsicament, observa com lesLèxicament, la narració oral conté un grau baix de densitat narracions orals tenien tendència a seguir unes «lleis èpiques»lèxica i alt de redundància, és a dir, és habitual la presència de com la claredat de la narració, una dualitat escènica, l’esque-repeticions, paràfrasis, comodins o díctics, solucions lèxiques matització dels personatges i les accions, la caracterització perhabituals en un discurs on emissor i receptor comparteixen un l’acció, la simplicitat de la trama o el contrast entre els ele-mateix context. ments simples (a Lluch 2007 resumim Olrik 1992: 41-53).Elements discursius Les narracions amb una sola seqüència narrativa segueixenOng (1982: 41) afirma que en una cultura oral «el pensa- l’esquema quinari que organitza els fets en cinc moments omiento debe originarse según unas pautas equilibradas e in- seqüències (Adam 1999) i les més senzilles segueixen una es-tensamente rítmicas, con repeticiones o antítesis, alteraciones tructura repetitiva compartida amb cançons populars (Cerrilloy asonancias, expresiones calificativas y de tipo formulario, 2005: 134-136) creada per enumeració d’elements com perso-marcos temáticos comunes, proverbios que todo el mundo natges, accions o llocs; per encadenament, en el qual el finalescuche constantemente, de manera que vengan a la mente d’una oració apareix repetit al principi de la següent o el finalcon facilidad». Els elements que es repeteixen en els diferents d’una acció que es reprodueix en l’inici de la següent, i estruc- Enric Valor. El valor de les paraules { 65
  • 8. tures binàries, bé a través de diàlegs amb preguntes i respostes en les quals dues veus desenvolupen l’acció o bé per la repeti- ció de dues accions similars relacionades per causalitat. Gèneres La forta codificació del relat popular presenta algunes variaci- ons que permeten la diferenciació en subgèneres. A partir dels treballs de Bassols (1990), Cerrillo (2000), Oriol (1996, 1997), Pujol (1989) i Violant (1990) podem diferenciar els següents: NARRACIONS D’ESTRUCTURA SIMPLE (una seqüència) Nom CaracterístiquesACUDIT Forma sintètica i elaborada de narració on la importància rau en el desenllaç breu que dóna la nota d’humor. ENDEVINALLA Composició lírica que conté elements (des)orientadors que fan referència a aspectes, qualitats, conjectures o imatges d’allò que ha de ser descobert.ANÈCDOTA Història divertida referida a una persona concreta del grup on es conta la història. Els personatges són propers a la comunitat que la crea.CONTE FORMULÍSTIC Nucli narratiu molt breu que conté una fórmula prefixada que es repeteix. La característica comuna no es dóna pel tema o els personatges sinó per la repetició rígida de sons, estructures oracionals o d’organització textual caracte- ritzada. Les diferències entre narracions orals i escrites d’una mateixa versió són mínimes perquè es memoritza el producte final. Ritme paregut al d’una cançó provocat per la repetició de paraules que de vegades s’acompanya de rima. Els personatges poden ser humans, animals, objectes o elements de la natura personificats. Sovint, la repetició apareix en el diàleg.CONTES RELIGIOSOS Els éssers humans es relacionen amb personatges característics del cristianisme amb una relació antagònica provo- cada per la virtut.CONTE HUMORÍSTIC Narració realista de temática ficcional i que sovint es presenta en clau humorística. La diferència la marca el tipus de personatge: un personatge, conte de beneits, o tota una col·lectivitat, bertranada, ignoren les lleis més elemen- tals del funcionament de la realitat; dos personatges enfrontats per la beneiteria d’un que és aprofitada per l’altre.CONTES DEL GEGANT L’heroi s’enfronta amb un gran i el supera gràcies a la seua astúcia i a la beneiteria del gegant. FAULA Narració en vers que desenvolupa una lliçó de moral pràctica. NARRACIONS D’ANIMALS Forma narrativa molt breu i en prosa que desenvolupa un nus argumental provocat per la fam i la necessitat d’aconseguir menjar. No s’hi planteja la col·laboració entre els animals sinó l’engany i el profit del fort sobre el feble. De fet, la narració acaba com s’inicia: un personatge té fam, aquell que té menys possibilitats d’imposar-s’hi. Les bèsties que hi apareixen més sovint són la rabosa, el llop, el corb, etc.TRADICIÓ No existeix com a forma narrativa específica. Podria aplicar-se a aquells elements mítics que s’atribueixen a deter- minats fenòmens, a determinats llocs, sense que aquests elements s’hagen d’estructurar en forma narrativa. NARRACIONS D’ESTRUCTURA COMPLEXA (més d’una seqüència) Nom, característiques i tipus NARRACIÓ ORAL GENERAL -Trama purament imaginària: narrador i públic són conscients que s’explica una història inventada. -Té una doble funció: distraure i alliçonar. -Utilitza fórmules fixes que inicien i tanquen el relat. -Situades en un temps passat imprecís i en un lloc d’accés difícil entre boscos, coves i pobles llunyans. -Segueix un ritme binari o ternari. -Absència de la primera persona. -El personatges són descrits de forma impersonal, ambigua; poques vegades s’explicita el nom o detalls de la indumentària, i sovint són caracteritzats per la referència a l’edat (un xic), a l’ofici que exerceixen (el forner) o als atributs físics (geperut). Tipus Rondalles meravelloses: les més complexes, ja que desenvolupen un tema central i tota una sèrie de motius secundaris o funcions, entre les més importants el combat i la victòria. Rondalles humanes: poden desenvolupar un tema central amb diferents seqüències narratives, de manera semblant a les meravelloses; o bé desenvolupar un tema simple, reduït a una única seqüència narrativa. Els personatges són habitualment gent de poble i no hi ha cap element fantàstic. Les trames versen sobre qualitats o virtuts o defectes i vicis.66
  • 9. LLEGENDA -Els fets tenen lloc en el món real i són versemblants, és a dir, el relat crea una il·lusió de realitat. Aquesta base real projecta les característiques socials, culturals, geogràfiques o religioses de l’entorn que les explica. -Narren fets extraordinaris que s’insereixen en el sistema de creences d’una comunitat. -Funció: donar pautes de conducta a les persones d’una determinada comunitat i expressar el temor al desconegut. Tipus Llegenda del passat: explica l’existència d’éssers relacionats amb les creences, donen lliçons d’acord amb un sistema de valors i de creences preindustrials. Llegenda etiològica: explica l’origen d’un element del món. Llegenda urbana: l’informant és una persona jove, il·lustrada i urbana que dóna forma a les angoixes i tensions. Els temes tenen a veure amb les pors provocades pel segrest de persones per a l’extracció d’òrgans, la manipula- ció genètica, el medi ambient, la sida, les eixides nocturnes... Tenen aparença de versemblança i una voluntat de realisme perquè crea fonts reals (un amic diu que li ha passat a un conegut).La narració oral escrita o l’escriptura lectura privada i s’exclou el públic que no sabia llegir. Com acom a filtre ideològic conseqüència es produeix un canvi de classe social i un canviSi el context oral es caracteritza per la diversitat descrita, el pro- d’ideologia, de forma de veure el món, perquè els nombrososcés de l’escriptura iniciat al segle xviii imposa la uniformitat i narradors són substituïts per escriptors amb una qualitat com-com a resultat moltes narracions no passen a la lletra impresa. partida: ser adults, homes i d’una classe social diferent de laEn aquest context, escriptura i filtre ideològic funcionen com que crea les rondalles en l’etapa oral.a sinònims. Els motius són diferents, però les cites següents No és estrany aquest fenomen de canvis, reducció i de recon-són una bona mostra de la ideologia que compartien els trans- versió ideològica. És un fet habitual quan la cultura escrita,criptors. l’acadèmica, es fixa en aquestes narracions. Dolors LlopartUn primer exemple el trobem en el pròleg de l’edició catalana (1985: 7-8) caracteritza la cultura europea com a monolítica,de Les mil i una nits (Cinta 1995: xviii): «Les polèmiques més homogènia, estandarditzada i excloent. Com a conseqüència,enceses en l’entorn de Les mil i una nits les ha provocat el con- no permet la presència d’altres formes de cultura perquè ne-tingut eròtic d’algunes històries. Aquestes polèmiques s’han cessita mantenir-se com l’única cultura. Per a aconseguir-ho,aguditzat al llarg del nostre segle i l’existència i la proliferació Llopart es refereix a tres tipus de mecanismes que utilitza perd’edicions censurades de l’obra ha estat fruit de l’opinió que a excloure altres formes culturals. El primer és el mecanismefa mancada expurgar els passatges més escabrosos». Un altre de l’agressió, per exemple, l’agressió econòmica a través de laen el treball de Bertran i Bros (Pujol 1989: lvi): «És cert que penetració de l’economia capitalista que ha liquidat qualsevolBertran, com a catòlic que era, es queixa de l’ús irreverent que altre tipus d’estructura econòmica, l’agressió política a travéspodia fer-se del folklore, però no és menys cert també —i és de del control de tot tipus de procés o la social a través de lajustícia reconéixer-ho— que admet que la “grosseria” té tot el dominació de classe. Però sovint el mecanisme de l’agressió ésdret de veure’s recollida, i no nega aquest dret ni a la “brutícia” substituït per un segon tipus de mecanisme més subtil, el de lani àdhuc a la tan avorrida per ell “obscenitat”: l’única restricció fagocitosi: pensem en la gran capacitat de la cultura dominantper a aquestes darreres és que cal publicar els materials “a col- per a assumir i assimilar els contramodels. Per exemple, la cul-leccions reservades exclusivament a la coneixença dels savis”». tura punk que en un inici es planteja com a contracultura de clara oposició a la cultura dominant és assumida o assimiladaPer contra, el folklorista Alcover que arreplega, estudia i classi- fins al punt que inspira les col·leccions de roba d’alta costura.fica la literatura popular de les Illes Balears opera de la manera El tercer mecanisme és el de la censura que consisteix a silen-següent (Grimalt 1996: 15): «Hem vist que tenia per norma ciar, desprestigiar o ridiculitzar altres formes culturals. Els tresarreplegar tot el material que poguera haver però amb una ex- mecanismes s’han utilitzat per a relacionar-se amb la culturacepció important: els materials que li semblaven indecents, es- popular encara que el més rendible ha estat el de la fagocitosicatològics, irreverents o anticlericals eren en principi rebutjats. que s’ha usat quan, per exemple, transforma les narracions deLa seua consciència li impedia arreplegar i divulgar allò que tradició en literatura infantil despullant-les de tot tipus d’ele-trobava nociu […] quan li contaven una rondalla verdosa o ments subversius i contraris a les normes de conducta domi-irreverent, ell ja no la considerava ni en els esborranys, segura- nant que pogueren contenir.ment per a eliminar tota possibilitat d’utilitzar-se públicamentaquells materials considerats pecaminosos». L’elecció de Valor: una lectura literàriaEn general, amb el pas al paper escrit, es formalitza una ver- Enric Valor forma part de la cultura oral i de la il·lustrada: comsió que és la que coneix l’auditori i el tipus de comunicació a nen de Castalla, d’una cultura oral en la qual Elionor i Isa-literària canvia radicalment perquè es produeix un pas a la bel Doménec, de Penàguila; Vicenta-Maria Soler Borredà, de Enric Valor. El valor de les paraules { 67
  • 10. Bèlgida; Pere Vidal Bravo, Antònia Bernabeu, Maria Sempere, reproduir sorolls, i aspectes paralingüístics, frases inacabades,Toneta Xirivia, de Castalla; Eduard Escrihuela, de la Vall de repetició de paraules, abundància de diminutius i augmenta-Tavernes, i sa mare, li contaren les rondalles que formaven part tius, inserció de comparacions o l’ús del present d’indicatiud’una cultura popular compartida i caracteritzada pels trets com a temps de la narració.descrits en l’apartat anterior i que podem representar amb el Però com a proposta literària, Valor singularitza cada relat,«circuit literari» següent (a partir de Leino 1989): com conclou Comes (1999) després de l’anàlisi comparativa de la rondalla de L’amor de les tres taronges amb onze versions més: «les seues versions […] responen al més essencial plaer Esquelet narratiu de l’escriptura, són farciments en què els recursos purament literaris vessen pels cantons de les frases i els paràgrafs. Són adaptacions subversives dels relats que corren per la nostra ora- Marc de referència de les comarques litat» (Comes 1999: 219). alcoianes, etc. Òbviament, el món literari des del qual proposa la lectura re- Valencià oral Elionor, Enric clama un nou context i finalitat. Per tant, Valor no té proble- Intencions lúdiques, Tradició Isabel, Valor didàctiques i oral Vicenta, Oralit- Nen, ma a tractar el material discursiu de què disposa, no com a il·lustrades de Pere, zació adult, empremtes d’una tradició oral intocable, sinó com a esquelets l’Alcoià Antònia, escrip- narratius vius i factibles de ser canviats o treballats literària- Coneixement Maria... tor del nen ment. Un bon exemple apareix en una entrevista que li férem i de l’adult Rosa Serrano i jo: «“El pollastre en festes” era un conte horri- Interacció entre informant i Valor ble que em contaren i que es deia “L’agüela golosa” i era una cosa vulgaríssima; a voltes faltava text i jo deia, per què no contar-la a la meua manera? […] també n’hi havia una altraAlhora, com a intel·lectual, és membre important d’una cul- que era brutíssima, que és “La mestra i el manyà”, era bruta itura impresa en la qual assumeix una responsabilitat. Valor horrible tal com la contaren […] coses grolleres del tot, en lloc(Salvador i van Lawick 1999: 23) parla de tres intencions quan de tirar fum, no sé què feia, barbaritats […] algunes me lesescriu les rondalles: i) nacionalitzar-les, a través de la fixació he deixades perquè no he pogut estar-me de redimir-les, erena la realitat, ii) descriure els paisatges per a donar a conéixer massa escatològiques».plantes amb els noms valencians, iii) utilitzar un llenguatge Així doncs, les rondalles de Valor es mantenen entre l’oralitat iplaner, però correcte i ric de vocabulari com el que va aprendre, l’escriptura i les lectures que proposa guanyen en complexitat,per fer-ne literatura i no folklore «a seques». En definitiva, «fer com resumim en el quadre següent:una obra que, tot distraent —i si era possible divertint—, pro-curàs alhora una mica d’ensenyament del nostre català. També,no cal dir, fer paleses moltes particularitats psicològiques i cos- Versió oral 1 Escriptura Enric Valor Lectura «tradicional»tumistes de la nostra estimada gent de la muntanya i del pla»(Salvador i van Lawick 1999: 24). Versió oral 2 - Usos de recursos lingüístics quePer tant, la seua escriptura manté característiques dels dos Escriptura Enric Valor mantenen els ele- Versió oral n Lectura literària ments no verbalsmons. De la tradició oral conserva les estructures textuals uti- i paraverbals i fanlitzades en la resta del corpus europeu (com demostra l’estudi present la figuracomparatiu que realitzàrem a Lluch 1988), utilitza l’estructura d’un narrador.de Propp en les rondalles meravelloses i conserva les caracterís- - Manté el caràcter - Intencionalitat proper a latiques prototípiques dels subgèneres a les d’animals, les huma- literària: tria comunitat, elsnes i a les contarelles. estètica que opta matisos agonístics Diferents versions, per una densitat i empàtics. subgèneres, prota- lèxica forta, pocaPerò les empremtes de l’oralitat van més enllà i moltes de les redundància, - Conserva gonisme d’homescaracterístiques descrites anteriorment hi són presents. Els es- i dones, propostes descripció de pai- l’estructura de latudis de Conca (2002) i de Peraire (1999) descriuen l’ús de ideològiques satges coneguts i rondalla oral. diverses, caracterís- caracterització delsformes dialectals, locucions i frases fetes, aforismes i refranys tiques pròpies personatges.en el discurs del narrador; referències a espais físics i a indrets (veg. apartat 1). - Intencionalitatconcrets coneguts pel públic lector; ús d’expressions deíctiques, nacional:dialogisme, apel·lacions directes al destinatari; inserció en el inserir-les en un context propi.relat d’expressions modalitzadores; pauses de creació d’expec-tativa, onomatopeies i altres fenòmens fonètics que pretenen68
  • 11. La lectura per a infants que fagocita la tradició Bibliografia citadaPer a un públic no marcat resulta estranya l’afirmació que els Adam, Jean-Michel i Lorda Clara-Ubaldina (1999): Lingüística decontes de Perrault i de Grimm no naixen com a narracions los textos narrativos. Barcelona: Ariel Lingüística.infantils. És a partir del segle xix, quan una part de les nar- Bassol i Puig, Margarida (): Anàlisi pragmàtica de les endevina-racions que passen a paper escrit es transforma a l’instant en lles catalanes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.literatura per a infants. I de tots el gèneres descrits anterior- Bono Palomar, Rut (): «Les edicions de les rondalles de Valor;ment és la rondalla meravellosa —amb el terme de contes de dos lectors, dues formes de narrar», dins Salvador, Vicent i Vanfades— l’omnipresent. Contes com La Caputxeta Vermella, La Lawick, Heike (1999): Valoriana. Estudis sobre l’obra d’EnricValor.Cendrellosa o La Bella Dorment acompanyen els infants i confi- Castelló: Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 221-232.guren el nostre univers familiar, de manera que la gran varietat Camarena, Julio (): «El cuento popular», diversos autors: Lite-genèrica o temàtica que hem revisat es fagocita per a acabar en ratura popular. Conceptos, argumentos y temas. Anthropos 166/167unes poques històries i personatges. (maig-agost). Barcelona: Editorial Anthropos. Cerrillo, Pedro C. (2000): Adivinanzas populares españolas (EstudioÉs fàcil concloure amb una evidència: la narrativa de tradició y Antología). Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-Laoral que ha passat a la literatura infantil presenta una reduc- Manchació de gèneres, de temàtiques, de versions i de propostes ideo-lògiques on la responsabilitat de Disney no és menor (veg. Cinta, Dolors i Castells, Margarida (1995): «Nota preliminar a Les mil i una nits». Les mil i una nits, Barcelona: Proa.Lluch 2007, 2010). Amb paraules de Josep Maria Pujol (1985:166): «la rondalla s’encamina també cap a la crisi. L’amenacen Comes, Rosa (): «Fixar una rondalla: La singularitat d’Enricel canvi en les relacions familiars, la guarderia, la destrucció Valor», dins Salvador, Vicent i Van Lawick, Heike (1999): Valo- riana. Estudis sobre l’obra d’Enric Valor. Castelló: Publicacions dede la família extensa, la secularització (que també comporta la Universitat Jaume I, pp. 211-219.la desmagificació del món infantil), i la competència amb lesformes d’administració de l’oci de la societat de consum infan- Conca, Maria (2002): «De les rondalles a les novel·les: una anàlisi contrastiva en l’obra de Valor», dins Casanova, Emili (ed.) Enrictil. Per contra, el seu prestigi com a valor cultural i literari pot Valor, un home de poble. València: Editorial Denes, pp. 69-82.contribuir a salvar-la descontextualitzant-la (donant-li entradaa l’escola) o immobilitzant-la: passant-la als mitjans de comu- Díaz g. Viana, Luis (): Los guardianes de la tradición. Ensayos sobre la «invención» de la cultura popular. Oiartzun: Sendoa Edi-nicació de masses (llibre infantil, dibuixos animats); fent-li torial.perdre, en definitiva, el seu caràcter de folklore». — (): «Sobre el folklore en la actualidad y la pluralidad en laEn aquest context, l’escriptura per a adults i per a infants de lectura». Revista Ocnos 1, pp. 35-42.Valor no es contagia de la pràctica dominant i manté caracte- Grimalt, Josep A. (1996): «Pròleg» dins Alcover, A. M. (1996):rístiques similars en ambdues. La diferència de la lectura pro- Aplec des rondaies mallorquines d’En Jordi des Recó. Edició a cura deposada als infants és mínima, amb paraules de Rosa Serrano Josep A. Grimalt amb la col·laboració de Jaume Guiscafré. Palma(1999) adaptadora de l’obra: «Només vaig acurtar fragments de Mallorca: Editorial Moll, pp. 7-41.massa llargs i descriptius». Per tant, la lectura que es proposa a Knapp, Mark L. (): La comunicación no verbal: el cuerpo y ell’adult i a l’infant és la mateixa, les diferències les donarà l’ús entorno. Barcelona: Paidós.que el context concret de cada escola propose. Leino, P. (1989): «The Interpretation of Tales in Folkloristics», dins Siikala, Anna-Leena (ed.): «Studies in oral narrative», Studia Fen-Conclusions nica. Review of Finnish Linguistics and Ethnology 33. Helsinki, pp. 29-41.Les rondalles valencianes escrites per Valor a partir de les his- Llopart, Dolors; Joan Prat i Llorenç Prats (): La cultura popu-tòries orals proposen diferents tipus de lectures, més enllà de lar a debat. Barcelona: Editorial Altafulla.la dirigida als infants o als adults. Són escriptures que compar-teixen trets de la tradició oral i de la literària, del treball dels Lluch, Gemma (1988): De princeses i herois. València: Generalitat Valenciana.folkoristes però també dels escriptors. A diferència d’altres ini-ciatives similars, Enric Valor és un novel·lista que vol escriure — (): «Quin tipus de lector proposen les rondalles d’Enric Va-i utilitza uns esquemes argumentals tradicionals i una manera lor?», Simposi d’estudi i festa. Enric Valor. Castalla.de contar històries. Però, a més, el treball com a gramàtic, la — (2007): «De los narradores de cuentos folclóricos a Walt Disney:transcendència social i l’activisme polític del personatge acti- un camino hacia la homogeneización», Invención de una tradiciónven lectures diferents més enllà de la voluntat de l’escriptor o literaria (De la narrativa oral a la literatura para niños). Cuenca:de la pròpia obra. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Castilla-La Manc- ha, pp. 17-52. Lluch, Gemma (ed.); Gil Calvo, Enrique; Martín Barbero, Je- sús; Morduchowicz, Roxana; Arellano, Antonio i Cerrillo, Enric Valor. El valor de les paraules { 69
  • 12. Pedro (2010): Las lecturas de los jóvenes (un nuevo lector para un nuevo — (1975): Obra literaria completa, (volum i), València, Editorial siglo). Madrid: Anthropos. Gorg.Lluch, Gemma i Serrano, Rosa (1995): Noves lectures de les ronda- — (1976): Obra literaria completa, (volum ii), València: Editorial lles d’Enric Valor. València: Editorial Albatros-Tàndem. Gorg.Martí, Josep (1996): El folklorismo. Uso y abuso de la tradición. Bar- — (1984): Rondalles valencianes,València, Edicions de la Federació celona: Editorial Ronsel. d’Entitats Culturals, Editorial Bullent (8 volums), 1984-1988.Moreno verdulla, Antonio (): Las estructura del cuento fol- — (1985): Rondalles Valencianes, València, Gregal Llibres (Adaptació clórico: nueva morfología. Cádiz: Universidad de Cádiz. de Rosa Serrano, 36 volums, 1985-1987.)Olrik, Axel (): Principles for oral narrative research. Blooming- — (1992): Rondalles Valencianes, València, Tàndem Edicions (Adap- ton: Indiana University Press. tació de Rosa Serrano, 8 volums, 1992-1995.).Ong, Walter (): Oralidad y escritura. Tecnologías de la palabra. — (1996): Llibret de contarelles, València, Tàndem Edicions, 1996. Mexico: Fondo de Cultura Económica.Oriol i Carazo, Carme (): «El model formalista en l’estudi de textos rondallístics», Fernández, J. M. (coor.): Teoría de la lite- ratura y métodos de crítica. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.Oriol i Carazo, Carme (1997): Estudi del folclore andorrà en el seu context. «La guerra d’Andorra amb els Estats Units» i altres mostres de folclore. Barcelona: Editorial Altafulla.Oriol i Carazo, Carme (2002): Introducció a l’etnopoètica. Teoria i formes del folklore en la cultura catalana. Valls: Cossetània Edicions.Peraire, Joan (1999): «Funcions discursives dels marcadors d’in- tergració lineal en les “Rondalles” d’Enric Valor», dins Salvador, Vicent i Van Lawick, Heike (1999): Valoriana. Estudis sobre l’obra d’Enric Valor. Castelló: Publicacions de la Universitat Jaume I, pp. 139-161.Pisanty, Valentina (): Cómo se lee un cuento popular. Barcelona: editorial Paidós.Poyatos, Fernando (1994): La comunicación no verbal. Madrid: Ist- mo.Pujol, Josep Maria (1985): «Literatura tradicional i etnopoètica: blanç d’un folklorista», dins La cultura popular a debat. Barcelo- na: Editorial Altafulla.Pujol, Josep Maria (1989): «Estudi Bertran i Bros (1853-91), una cruïlla del folclore català», dins Bertran i Bros, P. El rondallari català. Barcelona: Altafulla, p. 275.Pujol, Josep Maria (coord.) (2002): «Benvingut al club de la sida» i altres rumors d’actualitat. Barcelona: Generalitat de Catalunya.Salvador, Vicent i Van Lawick, Heike (1999): Valoriana. Estudis sobre l’obra d’Enric Valor. Castelló: Publicacions de la Universitat Jaume I.Violant, Rosa (1990): La rondalla i la llegenda. Barcelona: Altafulla.Bibliografia de treballValor, Enric (1950): Rondalles valencianes, València, Editorial Torre (3 volums), 1950-1958.— (1951): Rondalles gironines i valencianes, Barcelona, Ariel.— (1952): Narracions de la Foia de Castalla, Barcelona, Barcino.— (1964): Meravelles i picardies, València, L’Estel (2 volums), 1964- 70.70