Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
La lectura al Centre. Llegir (i escriure) llibres, pantalles, documents al Pla de Lectura de Centre.
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

La lectura al Centre. Llegir (i escriure) llibres, pantalles, documents al Pla de Lectura de Centre.

  • 2,452 views
Published

Com citar? Lluch, G. (2012): La lectura al Centre. Llegir (i escriure) llibres, pantalles, documents al Pla de Lectura de Centre. Alzira: Editorial Bromera. …

Com citar? Lluch, G. (2012): La lectura al Centre. Llegir (i escriure) llibres, pantalles, documents al Pla de Lectura de Centre. Alzira: Editorial Bromera.


La importància de la lectura en l’educació és inqüestionable, però ara que la llei demana als centres escolars que desenvolupen un Pla de Foment de la Lectura de Centre, ha esdevingut clau en la tasca dels ensenyants i sovint genera dubtes a l’hora d’escometre’n l’elaboració. Com dissenyem un PLC? Com l’acompanyem? Com l’avaluem? Com unim la lectura i l’escriptura més enllà de les tasques escolars? Aquest manual ofereix les pautes per a redactar el pla lector del centre educatiu i, a més, para una atenció especial a Internet i als ordinadors com a eines i suports a través dels quals es fomenta la lectura.

Més info: www.gemmalluch.com

Published in Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
2,452
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
7

Actions

Shares
Downloads
59
Comments
0
Likes
4

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. ÍNDEXB envolgut L ector ............................................................................... 9I. EL PLA DE LECTURA DE CENTRE ...................................... 13 1. De l’activitat de lectura a l’experiència de vida ..................................................................................... 19 1.1. Sobre la lectura, els llibres i la biblioteca .......... 21 1.2. Sobre l’escola i els aprenentatges reals . ............ 24 1.3. Sobre les rutines lectores ......................................... 30 1.4. Sobre les persones, les famílies i els ciutadans . ... 32 2. La construcció del Pla de Lectura de Centre .............................................................................. 35 2.1. El marc conceptual .. ..................................................... 37 2.2. El marc contextual ....................................................... 41 2.3. El marc operatiu ........................................................... 44 3. L’avaluació de les pràctiques ........................... 49 3.1. Les tècniques ................................................................. 53 3.2. L’avaluació de l’escenari previ ................................ 55 3.3. L’avaluació dels actors ............................................... 56 3.4. L’avaluació inicial del centre ................................... 60 3.5. L’avaluació de les pràctiques i del plc . ................ 62 4. El mediador ....................................................................... 67 4.1. Com iniciem el treball ................................................ 68 4.2. Quins objectius consensuem ................................... 72 4.3. Com gestionem la pràctica i el plc ........................ 76 4.4. Com acompanyem i avaluem .................................. 77 4.5. Com comuniquem els resultats .............................. 80
  • 2. 5. La necessitat de lligar lectura i escriptura a Internet ................................................ 83 5.1. La importància de la imatge .. .................................. 83 5.2. L’intercanvi de sabers a Internet ........................... 85 5.3. La motivació a participar .......................................... 88 II. Sobre la lectura (i l’escriptura) ..................... 91 6. Llegir per informar-se i aprendre .................. 95 6.1. La diversificació de lectures ..................................... 96 6.2. Criteris per seleccionar llibres informatius ..... 100 6.3. Tipus de llibres informatius ................................... 108 7. Entre l’educació literària i la lectura ..... 113 7.1. La lectura literària ...................................................... 116 7.2. La lectura per plaer ................................................... 118 7.3. Criteris per seleccionar llibre de creació . . ......... 119 III. Pràctiques de Lectura (i escriptura) . . ....... 133 8. Les activitats de lectura i escriptura . ..... 137 8.1. Atrapallibres .. ............................................................... 141 8.2. Bibliopati, bibliomenjador, bibliopiscina ......... 143 8.3. Book trailer ................................................................... 144 8.4. Caçallibres ..................................................................... 145 8.5. Carrers de lectures ..................................................... 145 8.6. Club de lectura ............................................................ 147 8.7. Contacontes ................................................................. 148 8.8. Dia del Llibre ................................................................ 149 8.9. Escriptura audiovisual creativa ............................ 150 8.10. Esmorzar, dinar o berenar a la biblioteca . ..... 151 8.11. Espais escrits .............................................................. 152
  • 3. 8.12. Fanfic o fanfiction . . .................................................. 153 8.13. Formació d’usuaris .................................................. 154 8.14. Hora del conte ........................................................... 154 8.15. Lectura compartida a Twitter .............................. 155 8.16. El comentari de text a Tuenti . . ............................ 159 8.17. Lectura dramatitzada ............................................. 161 8.18. Llegir a l’Educació Infantil . ................................... 162 8.19. Llegir amb els pares, els avis i la família . ....... 164 8.20. Llegir els clàssics ....................................................... 166 8.21. Lectura en veu alta . . ................................................ 169 8.22. Lectura pública .......................................................... 169 8.23. Línia del temps .......................................................... 170 8.24. Padrí de lectura ......................................................... 170 8.25. Premsa: lectura obligada . ..................................... 171 8.26. Presentació d’un llibre .......................................... 174 8.27. Protagonista Jove ................................................... 176 8.28. Recitals poètics .. ....................................................... 177 8.29. Relats digitals ........................................................... 180 8.30. Ressenyes virtuals de les lectures .................... 184 8.31. Rutes lectores i literàries .. .................................... 186 8.32. Setmana del llibre . . .................................................. 188 8.33. Suplements de cultura ........................................... 188 8.34. Taller del llibre ........................................................... 189 8.35. Tertúlia dialògica ...................................................... 189 8.36. Trobada amb els autors ......................................... 190 9. Compartir les lectures a la xarxa ............. 193 9.1. Blocs .. ............................................................................... 194 9.2. Facebook .. ...................................................................... 197 9.3. Fòrum de discussió . ................................................... 197 9.4. Google Docs ................................................................. 201
  • 4. 9.5. Google Maps . . .............................................................. 201 9.6. Twitter ............................................................................ 202 9.7. Viquipèdia ..................................................................... 205 9.8. Wiki .................................................................................. 206 9.9. YouTube ......................................................................... 207 IV. Apèndix ................................................................................ 2091 0. Materials de treball amb els pares ........... 211 10.1. Consells per a les famílies .................................... 211 10.2. Enquesta per a les famílies .................................. 2181 1. Fitxa de valoració dels relats . . ..................... 2211 2. Recomanacions per als mediadors ............ 227 1 3. Bibliografia ..................................................................... 231
  • 5. Benvolgut LectorEscriure aquest llibre, d’alguna manera, és fermemòria, és recopilar lectures i experiències,investigacions i tallers, conferències, xerrades,intercanvis amb col·legues que fan de la lecturaun manera de viure. És parlar de llegir llibres,missatges de WhatsApp, documents, notes,piulades, blocs, correus electrònics, missatges...Construir aquest llibre és llegir al paper, a l’iPado a la tauleta, al mòbil... Llegir instruccions,teatre, biografies, novel·les, il·lustracions, pàgi-nes d’economia, etc. Llegir per informar-nos,per saber, per tenir criteri i opinió, per gaudiro per pensar... Llegir per escriure i compartirallò que m’agrada, allò que m’emociona, llegirper dir-te: GemmaLLuch Aquesta pràctica de lectura i escriptura audiovisual cada dia m’agrada més: http://peliverge.wikispaces.com/ Pel·licula verge - home peliverge.wikispaces.com O compartir experiències d’altres: GemmaLLuch Llegir “Nou llibre de les bèsties”, de Carles el Saure amb l’ajuda de ­Twitter #dialeg12 @natxomr #lectura @Verbascripta #lecturacatalà LA LECTURA Al centre     9 
  • 6. La investigació sobre la lectura la vaig inici-ar de manera més aprofundida gràcies al pro-jecte d’investigació de Cerlalc dirigit per JesúsMartín-Barbero (2010). Gràcies al treball querealitzàrem durant quatre anys vaig conéixer iinvestigar experiències lectores com, per exem-ple, Municipi Lector. L’experiència acumuladaha estat fonamental per poder escriure aquestllibre. Però també ho han estat els intercanvisamb els professors, bibliotecaris, llibreters oeditors que congressos, jornades, encontreso tallers han propiciat; des d’ací, el meu agra-ïment a tots. Els espais de comunicació sobre la lectura fatemps que han deixat de ser només presencials,les xarxes socials o la web 2.0 permeten el diàlegamb persones que saben del tema i que genero-sament comparteixen a la xarxa experiències olectures perquè tothom en puga aprendre i, so-bretot, dialogar. Per això, vull donar les gràciesa les persones que participen a la xarxa virtual1entretants1 i l’actualitzen, als amics de Face-book2 i als de Twitter3 pels diàlegs, les recoma- 1. La xarxa de docents té com a punt de partida les no- ves tecnologies i la defensa del valencià com a llengua d’ensenyament; i el treball cooperatiu, la col·laboració entre docents, la innovació educativa, els canvis me- todològics i la investigació, com a eixos vertebradors. <http://1entretants.ning.com/> 2. http://www.facebook.com/gemma.lluch 3. https://twitter.com/GemmaLluch10     BENVOLGUT LECTOR
  • 7. nacions, les activitats que m’han presentat i quepots trobar en l’apartat 8 d’aquest llibre, etc. A més a més, vull fer un agraïment especial aPepa Guardiola, qui amablement ha compartitamb mi experiències i opinions, i m’ha fet veureun altre aspecte del foment lector per als més pe-tits. A @natxomr, Ignasi Moral Reig, pel diàlegoptimista que establírem a 1entretants i des deTwitter i per compartir la pràctica de lectura ales classes de valencià. A @lalectora, Laura San-tacruz, per animar a tots que participaren en ladiscussió que vaig encetar a 1entretants i Twit-ter on demanava ajuda per completar el llibrei per compartir el treball d’aula. A Anna Devís,per l’ajuda en les referències bibliogràfiques i enalgunes qüestions sobre la lectura en l’EducacióPrimària. A Antoni Picazo Jover per compar-tir l’experiència del treball de la poesia a l’aula.A Ade Cabo per les pràctiques des de la bibliote-ca, per les lectures compartides i les experiènciesde treball conjuntes. I, sobretot, a Antoni de La Torre, @­verbascripta,de qui sempre aprenc tant sobre l’ús de les tica l’aula per a l’educació literària i la promocióde la lectura no sols per la pràctica diària, sinótambé per la consistència teòrica del seu treball. A tots ells perquè el seu treball de contínua in-novació al centre és una mostra de la bona tascaque es realitza a les aules valencianes dia a dia. LA LECTURA Al centre     11 
  • 8. La documentació legislativa educativa regulaque els centres han de desenvolupar pràctiquesdestinades a la promoció de la lectura que s’arti-cularan a través del Pla de Foment de la Lecturadel Centre. Tot i les diferències de la legislació decada comunitat autònoma, les introduccionsde la majoria dels plans compartien un marc deconfiança similar: és bo llegir, és bo llegir litera-tura, la lectura és plaer i per ampliar l’hàbit de lalectura és necessari un pla. Però darrerament, s’han incorporat idees no-ves que amplien aquest marc i que parlen de lle-gir per conversar, per cohesionar un grup o uncentre, llegir i escriure socialment per donar laparaula i formar ciutadans compromesos, llegirper ser, per descobrir, per saber llegir significatsi poder transformar la informació en coneixe-ment, llegir perquè els participants d’una expe-riència arriben a ser els mateixos gestors. El treball de la lectura als centres ha avançatmolt en comparació amb unes activitats: – eneralistes, que només parlen de la impor- G tància de la lectura i, per tant, només acon- segueixen augmentar-ne el valor social però no el nombre de lectors. – ommemoratives, que celebren l’aniversari C del naixement o de la mort d’un escriptor LA LECTURA Al centre     15 
  • 9. i transformen la promoció de la lectura en una mena de cultura necrològica. – issenyades a la babalà, sense objectius con- D crets ni pensades per a lectors específics i sense possibilitat de futur. – ensades només per a la promoció de lectura P literària o de creació i oblidant la premsa, la imatge, la pantalla o les lectures que el món virtual ofereix. Hem avançat i millorat molt en diferents as-pectes, perquè moltes pràctiques i plans de lec-tura: – issenyen projectes que consideren un marc D conceptual, un de situacional i un d’opera- tiu, i pensen pràctiques de lectura a llarg ter- mini per a un context concret. –nclouen mecanismes que avaluen els asso- I liments quantitatius, però també els quali- tatius. – onstrueixen plataformes que donen a co- C néixer tant les pràctiques com els assoliments aconseguits. La investigació sobre les pràctiques de lectura,que comentem al llarg del llibre, demostra comla diferència entre les bones pràctiques i aquellesque no funcionaven massa bé no estava en la no-vetat o en la quantitat de gent que hi participavasinó en la manera de programar-les, de gestio-nar-les, d’acompanyar-les, d’avaluar-les. I ente-16     el pla de lectura de centre
  • 10. nien l’avaluació no com la venda Una bona pràcti-d’un producte que funciona, sinó ca no sempre és lacom la possibilitat d’obtenir da- més innovadora o lades per millorar-la, per fer que els més ­nombrosa.xiquets i els adolescents implicats, La qualitat la ­ arca mperò també els professors i els pares, la manera decanvien gràcies a les pràctiques que programar-la, dela lectura, i l’escriptura, generen. gestionar-la, Ara, les preguntes són: com disse- ­d’acompanyar-la,nyar un plc?, com acompanyar-lo?, d’avaluar-la i decom l’avaluem?, com unim la lec- millorar-la.tura i l’escriptura més enllà de lestasques escolars? La primera part d’aquest llibrevol proporcionar-te algunes ajudes: 1.  e l’activitat de lectura a l’experiència de D vida: repàs dels principals assoliments d’unes experiències de lectura que han transformat les persones, el treball escolar o les relacions familiars. 2.  a construcció del Pla de Lectura de Centre: L descripció de les estratègies necessàries per elaborar i acompanyar un pla de lectura en un centre educatiu. 3.  ’avaluació de les pràctiques: presentació de les L tècniques necessàries per a l’avaluació de les pràctiques, les fases de l’avaluació i les dades que n’obtenim. 4. El mediador: exposició de les tasques, gestions i responsabilitats del mediador. LA LECTURA Al centre     17 
  • 11. 5.  a necessitat de lligar lectura i escriptura a L Internet: revisió d’algunes qüestions que cal tenir en compte quan plantegem l’escriptura pública, com ara la imatge, l’intercanvi o la motivació. 18     el pla de lectura de centre
  • 12. 1.De l’activitat de lecturaa l’experiència de vidaTradicionalment, qualsevol activitat de foment dela lectura ha potenciat la valoració que l’estudiantté del fet de llegir. Però quan l’activitat es trans-forma en una experiència, és a dir, en una experi-ència de vida motivada per la lectura i l’escriptu-ra, n’aconseguim molt més. Aquesta afirmació nola fem des de l’observació, la intuïció o la pràcticapersonal sinó que és el resultat d’una investigacióa partir de l’acompanyament i l’avaluació de nouexperiències de sis països, elegides per a un pro-jecte d’investigació de Cerlalc-Unesco i l’Aecid(Martín-Barbero i Lluch 2011: 113-183).4 Justament, en aquest apartat que obri el lli-bre volem descriure alguns dels assoliments de 4. Durant un any vam fer el seguiment i l’avaluació de nou experiències de lectura pública a l’Argentina, el Brasil, Colòmbia, Xile, Espanya, Mèxic i Portugal. Pro- jecte d’investigació aecid-Cerlalc-Unesco: «Proyecto: Lectura, escritura y desarrollo en la sociedad de la in- formación», poden consultar-se els resultats a Martín Barbero, J. i Lluch, G. (2011a): Lectura, escritura y desarrollo en la sociedad de la información. Bogotà: Cer- lalc / Unesco http://www.cerlalc.org/­Informe_Final_ Lecura_Desarrollo.pdf. Els resultats que comentem en aquest apartat són una adaptació dels que apareixen en l’apartat III del document. LA LECTURA Al centre     19 
  • 13. les experiències avaluades i ho volem fer perquè si no estàs convençut que paga la pena l’esforç de fer de la lectura alguna cosa més, potser la presentació d’alguns dels resultats de les pràc- tiques de lectura, i del testimoni d’alguns dels actors, podrien animar-te a emprendre aquesta aventura. Les nou experiències de lectura i escriptu- ra pública que et presentem mostren que una pràctica ben dissenyada, acompanyada i avalu- ada, pensada per a períodes llargs i destinataris concrets, comporta un augment de la lectura de llibres, però també la de premsa escrita i vir- tual, de llibres informatius o de pàgines web. A més, propicia l’ús de l’escriptura pública per comunicar-se amb les famílies i els veïns, in- crementa les visites a la biblioteca i el préstec de tot tipus de documents. També, l’avaluació mostra com els adolescents canvien la visió que tenen de la lectura i descobreixen que també poden ser lectors. Si habitualment hem parlat de llegir per plaer o de llegir per aprendre, el segle xxi exigeix una ampliació de l’escenari: 1.  o podem parlar només de lectura, cal parlar de N lectures. 2.  em d’ampliar la cobertura del verb llegir més H enllà del llibre: llegir a la pantalla, llegir premsa, fulls d’instruccions, biografies, llibres de viatges... 20     De l’activitat de lectura a l’experiència de vida
  • 14. 3.  em de pensar la lectura amb l’escriptura: per H contar la meua història, per fer-me present en la vida dels altres a través dels espais virtuals que Internet proposa, etc. A continuació, resumim alguns dels assoli-ments de les experiències investigades perquèpoden ser un model d’allò que una pràcticade lectura pot aconseguir dels infants i adoles-cents. Són pràctiques que han facilitat el pasa l’escriptura pública i han ensenyat els usoscomunicatius de les plataformes virtuals, hanampliat els valors del llibre com a espai quepropicia moments d’intimitat, crea diàleg, aju-da a expressar l’opinió pròpia i proposa modelsd’escriptura, etc.1.1. Sobre la lectura, els llibres i la biblioteca.Quan la lectura canvia la manera d’entendrela lecturaJa hem dit que tota pràctica de foment de la lec-tura dóna valor al fet lector, però cal precisar-neels objectius i dissenyar-la per a contextos con-crets si volem aconseguir-ne alguna cosa més.Un exemple: en el projecte Municipi Lector5 a 5. ClijCat Municipi Lector. http://www.clijcat.cat/municipi/ MunicipiLector.php LA LECTURA Al centre     21 
  • 15. mesura que els xiquets s’hi integren, el llibre estransforma en un creador d’experiències i la lec-tura en diversió: Els nens aprenen a divertir-se llegint, a veure que hi ha llibres per aprendre de tot i per a tots els moments. De seguida, van començar a portar llibres a la classe sobre els temes que treballàvem a les diferents àrees. A més de veure el llibre com un regal. Una mare m’explicava sorpresa que el seu fill, un dia que la mare li va dir que podia escollir un premi per haver aprovat un control va dubtar entre una joguina i un llibre, i va acabar enduent-se el llibre. I les famílies porten els fills a la biblioteca per petició del nen (tutora de 3r de Primària). En l’Educació Infantil, al principi del curs ca-da xiquet s’ha identificat amb un llibre que, en-tre altres beneficis, els recorda quin és el ganxode l’entrada on han de deixar els abrics: A partir del conte que els nens van triar, de manera fluïda, vam connectar directament amb les perso- nalitats dels 26 alumnes que ens vam trobar dins de l’espai de l’escola. Valoro positivament els mo- ments que ens ha regalat aquesta iniciativa. Cada infant, durant els primers mesos de curs, gaudia d’un moment de protagonisme absolut: presento el meu conte, la mestra o jo, o els dos junts l’ex- pliquem i comparteixo amb els meus companys emocions, per què m’agrada tant aquest conte? Aquesta pràctica em va servir per conèixer les es-22     De l’activitat de lectura a l’experiència de vida
  • 16. tratègies lectores dels meus infants, tot constatant coses que els anys d’experiència m’havien fet pen- sar: els petits necessiten, gaudeixen i valoren els moments en què comparteixen amb les persones que estimen moments de lectura, o potser també aprenen a estimar les persones qui els porten amb les seves veus a mons màgics, els permeten fer la catarsi que sovint tant necessiten. En definitiva, un dels aspectes que fomenta i cuida el Projecte Bruc Lector, a la classe de 3 anys, és que ajuda a presentar les identitats que en un moment do- nat es troben en un espai concret, tot iniciant el vincle afectiu (ceip El Bruc. Valoració Projecte Municipi Lector). Va ser curiós comprovar el canvi qualitatiuque s’observava en l’elecció del conte. En lesclasses dels més menuts, els pares eren els quetriaven el llibre quan el fill encara no ho podiafer. Curiosament, les eleccions dels pares estavenrelacionades amb personatges de la televisió odel màrqueting més estàndard. Si miraves les fo-tografies apegades als ganxos dels més menuts, lamajoria eren Bob Esponja, Pocoyó, personatgesde la Disney, etc. Però quan miraves els llibresque havien elegit els xiquets a partir de 3 anys, hihavia molta més diversitat i qualitat: personatgesd’àlbum il·lustrat, majoritàriament d’autors ca-talans, etc. En conclusió, les famílies que encarano havien participat en les pràctiques de lecturaelegien els personatges més presents en la televi-sió, és a dir, en la cultura basada en el consum i LA LECTURA Al centre     23 
  • 17. que té la finalitat de transformar-los en consu-midors del productes que el personatge anuncia.Per contra, quan el nen inicia l’experiència delectura, el ventall s’obri i els llibres i personatgeses diversifiquen, són d’autors de la casa i propos-tes de qualitat. En aquest cas, els nens s’identi-fiquen amb personatges d’una cultura que volfer-los crítics, que proposa un diàleg, etc.1.2. Sobre l’escola i els aprenentatges reals.Quan la lectura canvia la manera d’entendreel treball escolarLes experiències que comentem proposavenla lectura en espais públics encara que sovintt­ enien el reforç de l’escola i la guia del professoro la biblioteca escolar. I curiosament, en tots elscasos, els professors destacaven com millorava elrendiment del treball escolar. Un dels aspectes avaluats és que els adoles-cents destaquen com la participació en aquestesexperiències els ha ensenyat el sentit real d’allòque han aprés a escola, és a dir, la lectura i l’es-criptura per a un públic real, no sols els motivasinó que transforma els aprenentatges escolarsen reals. No és el mateix escriure un text sobre un te-ma escolar perquè la professora l’avalue i quedeadscrit a l’esfera acadèmica on l’única motivacióés aconseguir la millor nota possible que, per24     De l’activitat de lectura a l’experiència de vida
  • 18. exemple, llegir notícies sobre la violència de gè-nere en grup, extraure’n conclusions, buscar-nedades i exemples, compartir-les amb el grup detreball i, després, amb el grup classe. Iniciar undebat sobre com podem comunicar millor elsresultats: el gènere textual, les dades que usarem,decidir si hi inclourem gràfics, si preparem en-trevistes per editar-les i penjar-les. Repartir lestasques entre el grup classe: uns escriuen, altresdissenyen, etc. Perquè en aquest cas la lecturai l’escriptura tenen una finalitat: la publicaciódels resultats en un bloc o un videobloc que potconsultar qualsevol. Un exemple concret (Cerlalc 2011: 27-47):un grup d’adolescents aconsellats pel professorde llengua i la bibliotecària municipal decidei-xen editar un diari però, en aquest cas, el cen-tre d’interés del periòdic són els problemes delbarri o les preocupacions dels veïns. Els xics ixiques inicien l’experiència amb la guia i coor-dinació del professor i del bibliotecari però rà-pidament implicaren les famílies, els veïns, lesassociacions, els comerços, etc. Les entrevistesamb els interessats, la lectura de notícies simi-lars o de documentació sobre els temes triats,les reunions per decidir els temes, la redacciódels articles, l’edició del text i de la imatge, etc.,implicaren col·lectius més enllà de l’escola i elsmotivaren més enllà de les tasques habituals decontrol escolar: LA LECTURA Al centre     25 
  • 19. Els xics que escriuen en la revista cuiden més la redacció. Li presten més atenció a com escriuen perquè saben que hi ha un lector que els llegirà. S’adonen que han de redactar la nota tractant de despertar l’interés i la curiositat d’aquell lector. Ara discuteixen més cadascuna de les paraules que utilitzen i el que signifiquen. Ja saben que usar una paraula no és el mateix que una altra. Es preocupen més pels seus textos (docent de l’escola). L’orientació de la revista reclamava la implica-ció de familiars i veïns, com a conseqüència, lapràctica de lectura i escriptura va propiciar unarelació familiar diferent que va repercutir en elrendiment escolar: Els adolescents que participen en la revista, ens expliquen que els pares s’interessen pels articles que investiguen i escriuen, perquè enfoquen pro- blemes del barri que ells mateixos coneixen i pa- teixen. Aquest és un canvi molt important, que incideix a més en la relació dels adolescents amb l’escola (docent de l’escola). Massa sovint, la lectura i l’escriptura genera-des en l’entorn escolar es viuen com a exercicisartificials i d’un sol ús que no tenen una fina-litat clara més enllà de l’avaluació. Però quanles transformem en un projecte real dirigit a unpúblic individualitzat i amb una finalitat comu-nicativa concreta es transformen en un exercici26     De l’activitat de lectura a l’experiència de vida
  • 20. viu i útil per a tots, dóna una nova dimensióals aprenentatges escolars: serveixen per comu-nicar-se satisfactòriament amb destinataris del’àmbit escolar, familiar, dels cercles d’amics,d’altres centres educatius o amb desconeguts. La motivació extra i els nous entorns de co-municació que propicia Internet provoquen unaltre assoliment igualment important: multipli-ca les pràctiques de lectoescriptures de l’escola.La lectura navega del paper a la pantalla, de l’es-crit a l’oral i l’audiovisual, de la lectura per plaera la lectura i l’escriptura per saber i per comuni-car-se amb algú, més enllà del professor. Per què hi ha un atractiu major? Reflexionemsobre l’entorn escolar: el professor explica da-des sobre una matèria determinada, l’estudiantles rep, pot elaborar-les amb l’ajuda del llibrede text i, finalment, en un control escriu allòque ha aprés per rebre’n la qualificació. Però quècomunica a qui? Al control, conta al professor,que sap més que ell, el que ha estudiat. És a dir,teòricament, el professor diu: «conta’m allò quesaps sobre Ausiàs March», i l’al·licient dels estu-diants no és comunicar dades que al professorno coneix, no és ensenyar-li res, simplement ésacarar els coneixements que té amb aquells queel professor demana per traure una bona nota.Per contra, quin és l’al·licient de les pràctiquesque descrivim? L’estudiant vol saber més perquèté un entorn comunicatiu, els lectors del diari,on comunica a algú que no sap. Això el fa sentir LA LECTURA Al centre     27 
  • 21. responsable i important: la funció comunicativaestà clara. En aquest context, la lectura té la mo-tivació de saber per comunicar. Un altre exemple: la responsabilitat de crearuna pàgina web per a un petit museu proper al’escola dels adolescents (Cerlalc 2011: 8-23).L’experiència de lectura i escriptura reclama re-flexió, esperit crític, responsabilitat, etc. Un delsdocents assenyala que encara que els estudiantsprovenien de famílies de sectors mitjans i altsamb un destacat capital cultural i educatiu, al’inici del projecte tenien poc contacte amb lalectura i l’escriptura: En la nostra comunitat costa molt que els xics lli- gen. Necessitem cercar iniciatives noves i originals que ens ajuden a promoure la lectura i l’escrip- tura. Aquest va ser un altre dels motius que ens va fer decidir-nos a crear una pàgina web per al museu. Justament, perquè per crear la pàgina, els alumnes havien d’investigar, cercar en fonts diver- ses i descobrir i llegir textos molt diferents: llibres i revistes, i també llocs web a Internet (docent). Els adolescents potenciaren les competènciesreflexives i crítiques, especialment quan constru-ïen i compartien les argumentacions i opinions: Els xics investigaven, feien entrevistes i escrivien els continguts. En moltes ocasions, també havien de reescriure els textos científics en un llenguat- ge pla, per al públic general, amb una narració28     De l’activitat de lectura a l’experiència de vida
  • 22. més didàctica que l’original i més tècnica que la que trobaven en el llibre. El projecte va exigir, des d’un principi, molta lectura, investigació, escrip- tura i reescriptura (docent). Marcela, Guillermo i Ariel descriuen perfec-tament l’al·licient de llegir història per a un con-text comunicatiu nou, en aquest cas una pàginaweb, i amb una finalitat diferent del control deconeixements per a l’avaluació: Vaig llegir molt sobre la història de la meua ciu- tat. La veritat és que vaig llegir més en aquests primers mesos que en tot l’any passat. I vaig es- criure. Vaig escriure molt, perquè tot el que llegia, havia d’aprendre a comunicar-ho i compartir-ho amb uns altres. Per a mi, va ser una altra manera de llegir i d’escriure, diferent de la que jo estava acostumada en Llengua (Marcela). Són experiències de lectura i escriptura públi-ques perquè es tracta d’escriure per a algú real,l’experiència incideix en les formes de llegir id’escriure dels estudiants perquè quan lligen hofan pensant en una finalitat real: trobar aquellesdades que necessiten per a l’escriptura. A més,quan redacten els textos per a la pàgina web, elsadolescents pensen en el lector concret i analit-zen quin tipus d’informació és més convenientpujar per atraure els internautes lectors i la refle-xió sobre l’escriptura se centra en els destinataris. LA LECTURA Al centre     29 
  • 23. Muntar la pàgina web em va obligar a discutir amb els meus companys quines paraules conve- nia usar. També pensàvem en quin era el millor disseny, provàvem molt fins que arribàvem al que volíem. Discutíem quines imatges eren més atrac- tives, quins colors i quina tipografia atraurien més els lectors. Jo abans, mai no havia pensat en totes aquestes coses (Guillermo). L’acte de lectura i escriptura deixa de ser indi-vidual i privat i es transforma en una activitat degrup que reclama desenvolupar habilitats oralsmés enllà de llegir un text en veu alta: El que més em va agradar va ser pensar en els ar- guments que havia de donar quan defensava algu- na idea en el grup de treball. Per exemple, quan jo pensava que calia pujar alguna informació a la web i uns altres companys no hi estaven d’acord. Jo havia d’argumentar molt bé la meua posició sobre per què incloure aquell contingut. Vaig gaudir molt d’aquests debats (Ariel).1.3. Sobre les rutines lectores. Quan la lecturacanvia les relacions a l’escolaLa lectura pot transformar-se també en una ru-tina del dia a dia de l’escola i viure’s com a partde la quotidianitat escolar. Per exemple, dins delprograma Municipi Lector una de les pràctiques30     De l’activitat de lectura a l’experiència de vida
  • 24. consisteix a iniciar la classe amb 10 minuts delectura: és una activitat assumida per tota l’esco-la i en la qual els pares també s’involucren (Cer-lalc 2011: 219-243). Els xiquets ja ho saben, iquan entren a classe es posen a llegir. En l’avaluació, els mestres destaquen que hannotat una gran millora en la capacitat d’atenciódels alumnes, perquè quan s’inicia la classe estanmés calmats i concentrats: El fet d’obrir l’aula cada matí i, sense donar molts avisos, veure com els alumnes tots sols van seient i treient el seu llibre per llegir deu minuts és molt gratificant. Això et permet començar la classe des del silenci i la concentració. A més, l’alumne es- tà a gust perquè acaba de deixar de fer una cosa que li agrada, la lectura lliure comença a formar part dels hobbies d’aquests nens (tutora de 3r de Primària). Un altre dels assoliments destacats pels res-ponsables és que abans de l’experiència era im-possible imaginar el llibre en determinats es-cenaris. Per exemple, ara el trobem al pati, ones baixen unes maletes plenes de llibres que elsnens poden consultar en el moment de descans.Com que tot canvi genera un nou canvi, la pre-sència del llibre al pati ha donat peu a espais deconversa entre ells i amb el mestre, on es dema-nen opinions sobre llibres, es fan consultes, etc. LA LECTURA Al centre     31 
  • 25. 1.4. Sobre les persones, les famílies i elsciutadans. Quan la lectura canvia les personesUna pràctica de lectura que aconseguim que estransforme en experiència de vida genera canvisqualitatius que de vegades són difícils d’avalu-ar. Per exemple, pot augmentar l’autoestima i lasensació de felicitat i de satisfacció dels lectors. Aquest va ser un dels assoliments més presentsen totes les experiències: la confiança que ha ge-nerat en els subjectes participants en descobrirla capacitat pròpia i la de l’equip per fer coses.Ariel, participant de Museu Viu (Cerlalc 2011:8-23), ho expressa així: A mi, participar en la pàgina web del museu em va ajudar molt perquè vaig sentir que podia com- prometre’m amb un projecte nou, del qual ho havia d’aprendre tot. Jo, d’informàtica, no sabia molt, i de pàgines web, menys. Al principi, per això que tot era nou per a mi, em sentia insegur, però després em vaig adonar que podia. És com descobrir que tens capacitat per a les coses noves. A mi em va a ajudar molt perquè estudiaré en una altra ciutat i allí tot serà nou (Ariel). Les experiències investigades estan pensadesper a les persones, de manera individual, peròtambé per a l’individu com a membre d’unafamília. Si tradicionalment qualsevol pràcticade lectura se centra només en xiquets i joves,32     De l’activitat de lectura a l’experiència de vida
  • 26. les noves propostes han de tenir en compte elsentorns. Treballar amb els pares, avis i familiarsmultiplicarà els esforços: d’una banda, perquèells també en formaran part i gaudiran de leslectoescriptures; de l’altra, perquè a casa es dónaun valor afegit al treball realitzat a escola i la lec-tura i l’escriptura passen a formar part de la vidaquotidiana, de la vida familiar, i, en tercer lloc,perquè s’hi genera un espai de comunicació fa-miliar (Martín Barbero 2011: 223): Abans, durant el sopar ens dedicàvem a veure te- levisió. I explicàvem com ens havia anat a l’es- cola aquell dia. Ara, quan sopem, jo aprofite per explicar-los sobre el tema que investigue per a la revista i els pregunte com ho veuen. El millor és que el meu pare m’escolta i em contesta. Sempre li interessa el que dic perquè he investigat sobre aquest tema i ell veu que sé de què parle. A mi també m’agrada escoltar el que ell opina i de vega- des prenc nota del que em diu perquè em serveix per a l’article que escric (Juan). LA LECTURA Al centre     33