J. Àngel Cano Mateu: Històries del paradís, de Xavi Sarrià

Exposició de J. Àngel Cano Mateu per
a l’assignatura Cultura i literatura per
a infants i joves en llengua catalana
impartida per Gemma Lluch del grau
de Filologia Catalana de la Universitat
de València.

Xavi Sarrià (Barcelona, 1977).
Escriptor, lletrista i cantant d’Obrint Pas: La revolta de l’ànima (1997), Obrint
Pas (2000), Terra (2002), La Flama (2004), En moviment (2005), Benvingut al
Paradís (2007) o Coratge (2011).

Xavi Sarrià,
cantant i escriptor

J. Àngel Cano Mateu
Grau de Filologia Catalana

Cançons-himne: “La flama”, “Som”, “No tingues por”, “Cant de Maulets”
(adaptació de la cançó d’Al Tall), “Del Sud”, “Avui com ahir”, “El gran circ dels
invisibles”, “Camins”, “La vida sense tu”, “Al país de l’olivera”, etc.
Defensa de les causes perdudes: llibertat, tolerància, valencianisme-catalanisme
(com a unitat), antifeixisme, igualtat, antimonàrquics, a favor de les classes
populars (maulets), en contra del poder, cultura de resistència.

Obrint Pas
Logotip amb el puny de la
resistència i de la lluita


-Personalitats homenatjades: Joan Fuster (1), Vicent Andrés Estellés (2), Ovidi
Montllor (3), Muhammad Ali (4), Salvador Allende (5), Ernesto “Che” Guevara
(6), Guillem Agulló (7), Mavi Dolz (8)...

4 7 3 6 5

2 1

8

Cantants i grups col·laboradors: Rude Man

Miquel Gil, Al Tall, Inadaptats
(Eina), Feliu Ventura, La Gossa
Sorda, Aspencat, Orxata Sound
System, Pep Gimeno “Botifarra”,
Orquestra Àrab
Rude Man, Juan José Blanco, Tóbal de Barcelona Fermin
Rentero, Abdeljalil Kodssi, Trikizio, Muguruza

Odi, Soul Atac, Ba-Tukem Tukada,
Orquestra Àrab de Barcelona, Pau
Alabajos, Fermin Muguruza, Borja
Penalba...

Tóbal Rentero

Àlex Vendrell,
Inadaptats (Eina)

Josep Nadal (La Gossa Sorda), Feliu
Ventura i Xavi Sarrià (Obrint Pas)


- Primer grup en català que ix més enllà dels Països Catalans:
· Euskal Herria
· Galícia
· Castella
· Occitània
· França
· Itàlia
· Alemanya
· Suïssa
· Croàcia
· Grècia Cartell de la gira pel Japó,
Japan Tour 2011
· Veneçuela
· Palestina
· Japó


- Editorial Bromera (Alzira).
- Col·lecció: L’Eclèctica.
- Primera edició, 2008.
- Traducció al castellà: Historias del Paraíso,
Txalaparta, 2011.
- A partir de 15-16 anys.
- Coberta: David Segarra
- Portada:
• Colors: groc daurat/marró, gris, negre.
• Fotografia: xiquet que mira seriosament
l’objectiu, dos joves jugant a bàsquet i un
gratacel de fons. Tot amb tonalitats de grisos i
negres. Imatge dels suburbis d’algun país
“desenvolupat”.

- “Històries”: 22 relats breus
- “Paradís”: ‘Estat de felicitat amb relació a llocs amens, confortables, plens de
pau.’ (GDLC)

INTERPRETACIÓ
- Llibre de meravelles, de V. A. Estellés: “Teoria i pràctica de la flor natural” –
“Propietats de la pena”.
- El “Paradís” anunciat mai és un Paradís idealitzat: uns suburbis, la immigració i
les pasteres, la violència masclista; però també l’esperança, la il·lusió, les ganes
de canviar el món per a arribar a eixe “Paradís” somiat de cadascú. És, doncs, el
Paradís real, el del dia a dia.


- 22 relats amb substantius com a títol:
• Breus, però directes: “Ambició”, “Coratge”, “Orgull”, etc.
• Significats relacionats entre ells: “Esperança” – “Terror” (contrast), “Por” –
“Silenci” (hiperònim – cohipònim), etc.
• Parcialment temàtics: dirigeixen el lector cap a un final, però no mostren res de
la història que ens contaran.
• Creen, d’una manera abstracta, el camp lèxic de tot el recull.


• Inici: “El més important no és la caiguda, sinó l’aterratge.” (La Haine, 1995)
• EQUILIBRI: “L’escala fosca del desig no té barana.” (“Foc de pales”, Bruixa
de dol, Maria-Mercè Marçal, 1977)
• SUBURBI: “Las banderas de mi casa son la ropa tendida.” (“Malos
pensamientos”, ¿Dónde están mis amigos?, Extremoduro, 1993)

Maria-Mercè
Marçal

Escena de la pel·lícula
La Haine (1995)


• CALFRED: “La gent ens imagina caminant carrer avall amb metralladores,
però l’únic que tenim són unes guitarres, uns amplificadors i uns timbals. Aquest
és el nostre armament i és amb tot el que lluitem.” (Joe Strummer, The Clash)
• DESFICI: “Mare, pare, mireu el vostre xicotet monstre.” (“Incomplete”,
Stranger than fiction, Bad Religion, 1994)
• ESPERANÇA: “Dos dies. La vida són dos dies. Cedir-la o lluitar-la. Tu tries:
t’arrossegues o somies.” (“La vida són dos dies”, La vida són dos dies... Cedir-la
o guanyar-la!, At-Versaris, 2008)

Joe Strummer, The
Clash

• AMBICIÓ: “No existeixen dones lletges, sinó dones mandroses.” (Coco Chanel)
• ALLIBERAMENT: “És tan misteriós el país de les llàgrimes...” (El Petit
Príncep, Antoine de Saint-Exupéry, 1943)
• OBLIT: “Vingueren. Ells tenien la Bíblia i nosaltres la terra. I ens digueren:
Tanqueu els ulls i reseu. I quan els tornàrem a obrir, ells tenien la terra i nosaltres
la Bíblia.” (“Les terres i la Bíblia”, Jomo Kenyatta)

Jomo Kenyatta


• CORATGE: “La frontissa que grinyola és la que aconsegueix l’oli.” (Malcolm X)
• ORGULL: “El món es divideix en dues categories: els qui tenen l’arma carregada
i els qui caven. Tu caves.” (El bo, el lleig i el dolent, Sergio Leone, 1966)
• FAM: “Los nadie, que cuestan menos que la bala que los mata.” (“Los nadie”, El
libro de los abrazos, Eduardo Galeano, 1989)

Eduardo Galeano Malcolm X


• OASI: “Tenim allò que no us agrada: el futur.” (“Passatgers entre paraules
fugaces”, Mahmud Darwix)
• TV: “¡Y aquí llega el concursante patético del día!”, Humor Amarillo)

Mahmud
ÉS A DIR... Darwix

- Pistes interpretatives per als contes (+ Títol)
- Valors que defensen: llibertat, coratge, música com a eina per a canviar el món,
lluita diària pels nostres drets, constància, esforç.
- Postures que critiquen: falta d’atenció als fills (excés de consentiment), desigualtat
entre homes i dones, masclisme i “pautes” de la societat, crítica a l’Església/religió,
pobresa, fam, marginació, diferències socials/econòmiques, televisió porqueria.


- Personatges:
• Infants, joves, adults, animals, personatges de videojocs.
• Un jove finlandés que fuig en l’institut d’un assassí; una trapezista; un mosquit
cadet infiltrat en les FARC; uns joves als suburbis de París; una jove japonesa que
vol ser “popular” a través de la xarxa; un cantant que vol canviar el món amb la
música; un supervivent de la guerra; una dona treballadora que ha de traure
endavant la seua filla; una família amb el pare esquizofrènic, la mare, una
alcohòlica, i ell un jove desficiós; una formiga que aspira “baixar” en l’escala
social; Mario Bros i l’alliberament de la seua regió, a mans de Koopa; dos joves
immigrants que han de sobreviure al trajecte amb pastera; un islamista suïcida; un
jove constructor amb ambició; les declaracions d’un soldat nord-americà; un
argentí que ha de robar per sobreviure; un part; diferents personatges de la
parafernàlia televisiva.


-Escenaris:
• Ciutats i països: Helsinki, París, Japó, Colòmbia, Argentina, Turquia, Bòsnia,
Croàcia, Hamburg, EUA, Mali, València...
• Situacions: l’institut, el circ, els suburbis, el mar i una pastera, la guerrilla, un
concert, l’habitació d’una jove, les muntanyes de Turquia, el món dels
Xampinyons, una platja, la televisió, un mòdul d’aïllament...

Imatge del videojoc
Super Mario Bros

- Protagonista: una trapezista. • Aconsegueix fer el salt que s’havia proposat.
- Situació inicial: escena on la trapezista, plena - Desenllaç: Assassina el seu marit amb un
de blaus, comença l’espectacle. ganivet. “Per fi m’he atrevit. Per fi ho he
aconseguit”.
- Desenvolupament:
- Conclusions: Gir brusc al final. Pistes al llarg
• Record de totes les vesprades, tots els assajos.
del conte (blaus, comentaris). Era capaç de
• Comentaris d’ànim dels seus companys jugar-se la vida cada dia i no de desfer-se del
(l’amo del circ, el domador de tigres, el marit, que la maltractava?
pallasso de les dues cares oposades): “Vinga, tu
pots fer-ho!”, “ets una gran trapezista”, “encara
podries anar més lluny”.
• Conscienciació: “Avui ho faré, avui ho
intentaré”.


- Protagonista: Nkrumah. oprimeix els països subdesenvolupats
- Situació: en un concert, en una regió (“serem lliures”).
de l’Àfrica. • Cançó: “Mentides. Mentiren a la
mare, mentiren al pare, mentiren a
- Fets a comentar:
l’àvia, mentiren als estudiants i als
• Música com a eina per a canviar el observadors internacionals.”
món (cançons d’esperança, fa sentir- (“Mentides”, Obrint Pas)
se vius).
• “la sida és el nostre enemic” + puny
negre tancat = resistència i lluita.
• Crítica a la societat occidental, que

Nabil Mansour, músic català
d’origen palestí

- Protagonista: Natsuko - Desenllaç:
- Situació inicial: els pares li regalen un PC • Apaga l’ordinador; hi havia una notícia sobre
portàtil per complir les seues obligacions un assassinat a Finlàndia. (Relació amb “Por”)
d’adolescent.
• Per a “desconnectar”, juga a la Wii.
- Desenvolupament:
- Conclusions:
• Crea un bloc, el més popular, el més comentat
• Falta d’atenció dels pares.
i el més envejat. És el seu “Paradís”.
• Excés de consentiment: jove malcriada.
• Hi escriu experiències sexuals, tot i que
l’acusen de mentidera. • Perills d’Internet.
• S’està dies sense eixir de l’habitació, només • Pornografia infantil-juvenil (lliure accés a les
connectada a Internet. webs relacionades amb el tema).
• Comença a xatejar buscant cibersexe; troba un
nord-americà i es masturba, però aquell
l’abandona i s’enfada. (Relació amb
“Avorriment”)


- Protagonista: Sisou (Sisoumani Diabaté) la mà cridant: “No t’oblide. No m’oblides”.
(Cançó “Dakar”)
- Estructura: una carta a la seua mare on
s’excusa perquè sap que no li arribaran totes les • El salvaran “els homes de la mirada fosca”.
que ha escrit.
- Desenllaç: seran internats en el Centre
- Situació inicial: promesa als dos germans d’Internaments d’Estrangers (CIE), a
(Kareem i Sisou) de poder arribar a Europa, on Barcelona.
podran tenir una vida millor. Enganyats: llarga
- Conclusions:
odissea en pastera.
• Combatre el racisme i la xenofòbia.
- Desenvolupament:
• Els immigrants no se’n van del seu país natal
• Al principi, somriures i rialles. Després,
per gust, sinó per buscar-se la vida.
calamitats i sofriments per l’oratge i per les
condicions inhumanes. • Tolerància i respecte.
• Kareem protegeix el seu germà. Però morirà. • No permetre que uns pocs s’aprofiten de la
majoria.
• La barca bolcarà amb Sisou i la resta
d’immigrants. Alçarà el puny amb la carta dins


- Situació: personatge assegut en un sofà • La primera (TV1): “la de todos”, Tengo
mentre canvia de canals. una pregunta para usted (al president del
govern espanyol).
- Missatges:
• El canal valencià (Canal 9): crític, ganes
a) Quan és telespectador:
de vomitar, contra els catalans, l’excessiva
• Sèries i pel·lícules: “una de francesa en informació quan plou, els programes de
blanc i negre ambientada en una barriada tertúlia...
de París” (La Haine), El senyor dels
• Cadena logotip verd (La Sexta): futbol,
anells, Lost.
capaç de mantenir la gent apegada a la
• Esports: hoquei sobre gel, bàsquet (NBA), pantalla.
rugbi.
• Cadena logotip roig (Cuatro): ix Boris
• Canals d’història: documental sobre la Izaguirre (Channel Nº4), crítica a Fama.
guerra de l’Iraq (relació amb “Orgull”).
• Cadena logotip de colors (Antena 3): El
• Gran Germà: 24 hores connectat en diario de Patricia.
directe.
• Públiques del nord (TV3), quan encara no
les havien tallades.


b) Quan és protagonista (somni): Logotip del
Gran Germà
• Dins del president del govern espanyol,
que intenta esquivar les preguntes.
• Dins de la dona d’El Diario de Patricia,
amb ràbia, por, pressió, maltractaments.
• Dins de la model de 17 anys, que s’inicia
en l’anorèxia. • Dins d’un famós, retratat mentre es gitava
amb un transsexual.
• Dins del presentador del guinyol: notícia
de la matança a la Franja de Gaza – mal • Dins d’un concursant del Gran Germà,
aparcat el 4x4. que rep les queixes d’una companya per
no haver fregat el pis.
• Dins d’un vaquer que dispara a l’aire en
senyal de la conquesta d’un poble indi. • Barreja: dins d’un africà que intenta matar
l’enemic, que són uns jugadors de hoquei,
• Dins d’una serp que es menja un caçador i
amb la reraguarda d’uns altíssims jugadors
el fa sofrir.
de l’NBA; dins de Mickey Mouse,
despullat i en una pel·lícula porno, que
carda amb un soldat d’elit, amb milions de
formigues...


- Gemma Lluch: “Un món plural [Històries del Paradís] més enllà de les classes, on és
possible que els personatges “tinguen allò que no els agrada: el futur”. Però també és
possible que lectures com aquestes els ajude a construir-se amb coratge, intel·ligència i
mirada crítica.” (“Lectures adolescents per a la #primaveravalenciana”, Pensar la lectura,
2012)
- Antoni Rubio: “Un treball que permet copsar les inquietuds d’una generació que, en plena
crisi d’idees, es resisteix a deixar de pensar que un altre planeta és possible.” (“Històries del
Paradís, la mirada de Xavi Sarrià a un món contradictori”, El Mundo, 2008)
- Isabel-Clara Simó: “Pensem a partir de les imatges que ens formem del món (...). Per
això, qui domina, no la informació, sinó les imatges que es fixen en la informació, té el
poder. En literatura, si ho analitzes, et fas un fart de riure, perquè en l’imaginari col·lectiu de
qualsevol país apareixen com a grans escriptors autèntiques mediocritats. (...) Doncs bé:
ensopegues amb el text de Xavi Sarrià (...), i veus un escriptoràs que et serra la gola i et
deixa sense alé. Parla de violència i d’ambigüitat moral, parla de paradoxes mortals, parla de
culpabilitat, parla de la brutalitat de viure i la de morir.” (“Es diu Xavi Sarrià”, Avui, 2008)


- Recomanar aquest llibre com a lectura Benvinguts al Paradís, d’Obrint Pas,
per als instituts, sobretot, a partir de 4t mentre hom llig el llibre (sobretot, aquells
d’ESO. contes que estiguen totalment relacionats
- A partir d’aquest, treballar a l’aula temes amb les respectives cançons).
tan importants en la societat com el
racisme, l’anorèxia, els grups marginals,
l’opressió, la cerca de la llibertat...
- Seria interessant igualment buscar
informació sobre els autors de cada cita, ja Benvingut al Paradís,
Obrint Pas
que, en major o menor mesura, tots han
sigut o són revolucionaris (en el sentit
positiu de canviar el món), i ningú d’ells
ix en els mitjans.
- Un exercici agradable: escoltar el disc


- Totes les experiències del grup (i, potser, • Un tremp literari que estèticament
personals també), es veuen reflexades al enamore el lector.
llarg de les narracions: els viatges arreu del
• Una intensitat narrativa que no et permeta
món, el coneixement d’altres cultures i
apartar-ne els ulls.
tradicions, l’obertura de mires.
• Un final sorprenent que et deixe
- Eclecticisme: els relats barregen música,
bocabadat.
lluita, valors, arguments, cinema, poesia,
rebuig a l’opressió. - En major o menor mesura, l’escriptor i
cantant aconsegueix, sinó els tres sempre, sí
- Llibres com el de Xavi Sarrià són
algun d’aquestos factors en tots els contes.
necessaris hui en dia; desperten l’esperit
Per tant, no hi ha dubte: ens trobem davant
crític i tracten temes molt més complexos
d’un grandíssim conjunt de relats que
que les típiques històries d’amor, de porros,
poden portar sense cap problema l’etiqueta
de drogues o de sexe adolescent, que ja es
de LITERATURA.
mostren a la televisió.
- Segons l’escriptor ollerià Francesc
Mompó, perquè un conte siga bo, ha de Xavi Sarrià,
tenir un d’aquestos tres factors (o tots tres): cantant i escriptor


“Mentre caus tot va bé... Mentre caus tot va
bé... Mentre caus tot va bé... Mentre caus tot
va bé... Mentre caus tot va bé... Mentre caus
tot va bé...
Però el més important no és la caiguda, sinó
l’aterratge.” (pàg. 152, Benvingut al
Paradís, Xavi Sarrià, extret de La Haine,
1995)

J. Àngel Cano Mateu: Històries del paradís, de Xavi Sarrià

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to J. Àngel Cano Mateu: Històries del paradís, de Xavi Sarrià

Similar to J. Àngel Cano Mateu: Històries del paradís, de Xavi Sarrià (20)

More from Gemma Lluch

More from Gemma Lluch (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (7)

J. Àngel Cano Mateu: Històries del paradís, de Xavi Sarrià