Informe RSC i la competitivitat en les pimes

1,709 views
1,648 views

Published on

Published in: Business, Economy & Finance
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,709
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
22
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Informe RSC i la competitivitat en les pimes

  1. 1. RSC, PIMES i Competitivitat Assignatura: Iniciació a les competències TIC Aula: 5 Grau d’ADE - UOC Curs: 09/10 set.-feb. 30/11/2009 GDF1 Maria Àngels Guijarro López Jofre Melià Pérez Diego Hernán Pazos Martínez
  2. 2. Índex RSC, PIMES i Competitivitat Índex Índex..................................................................................................................................2 Índex de Taules..................................................................................................................3 Índex de diagrames...........................................................................................................4 1. Introducció.....................................................................................................................5 2. La responsabilitat social corporativa.............................................................................6 2.1 Definició...................................................................................................................6 2.2 Retrospectiva...........................................................................................................6 2.3 La RSC/RSE avui dia..................................................................................................7 3. Les PIMES.....................................................................................................................10 3.1 Definició de PIME...................................................................................................10 3.2 Les PIMES a Espanya..............................................................................................11 3.3 Les PIMES a Catalunya...........................................................................................12 4. RSC i PIMES..................................................................................................................15 4.1 Introducció.............................................................................................................15 5. RSC - Avantatges i desavantatges................................................................................16 5.1 Incorporació de la RSC...........................................................................................16 5.2 Exemples de millora amb RSC...............................................................................18 6. Conclusions..................................................................................................................19 7. Bibliografia...................................................................................................................20 pac3v4-0-091220165518-phpapp01.doc 2/20 GDF1
  3. 3. Índex de Taules RSC, PIMES i Competitivitat Índex de Taules Taula 1 Principals modes de gestió...................................................................................8 Taula 2 Tipologia d’empreses a Catalunya......................................................................12 pac3v4-0-091220165518-phpapp01.doc 3/20 GDF1
  4. 4. Índex de diagrames RSC, PIMES i Competitivitat Índex de diagrames Diagrama 1 Empreses a Catalunya en funció de la seva dimensió.................................14 pac3v4-0-091220165518-phpapp01.doc 4/20 GDF1
  5. 5. Introducció RSC, PIMES i Competitivitat 1. Introducció Aquest informe final, recull el treball realitzat per el grup GDF1 sobre la RSC i la competitivitat. Partint de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i la competitivitat com a eix central es va escollir el seu trasllat i aplicació al món de les PIMES com a idea a desenvolupar durant el treball. Aquesta selecció no és per atzar, perquè considerem que les PIMES són en certa forma la societat reflectida en les empreses. El grau d’incidència de les petites i mitjanes empreses en la societat és molt gran tant des d’un punt de vista purament estadístic fins a l’entramat social. L’efecte de la RSC sobre la competitivitat de les PIMES és el tema que hem intentat desenvolupar, veure l’efecte econòmic d’incorporar aquesta mentalitat a les polítiques d’aquestes organitzacions petites i alhora recollir els principals mecanismes per a posar-la en pràctica. pac3v4-0-091220165518-phpapp01.doc 5/20 GDF1
  6. 6. La responsabilitat social corporativa RSC, PIMES i Competitivitat 2. La responsabilitat social corporativa 2.1 Definició. El Llibre Verd de la Unió Europea de la RSC publicat el 2001, es refereix al concepte de responsabilitat social de les empreses com «la integració voluntària, per part de les empreses, de les preocupacions socials i ambientals en les seves operacions comercials i les seves relacions amb els seus interlocutors». També és definida, en un sentit més ampli, com “un concepte conforme al qual les empreses decideixen voluntàriament contribuir a l’assoliment d’una societat millor i un medi ambient més net”. Dit d’una altra manera per a la UE, la RSC és la contribució de les empreses al desenvolupament sostenible. El concepte de Sostenibilitat es refereix a la capacitat de satisfer les necessitats del present sense posar en risc les possibilitats de les properes generacions de satisfer les seves pròpies necessitats. 2.2 Retrospectiva. La publicació del llibre “la riquesa de les nacions” d’Adam Smith és considerat per molts el punt d’origen de la responsabilitat corporativa, en identificar la complexa relació entre l’economia i la vida social (costums, actituds morals i hàbits socials). Ja des dels anys vint del segle passat van començar a aparèixer obres de caritat i beneficència que podia considerar-se que a més a més de sorgir de l’altruisme individual, es podia entreveure una actitud filantròpica de l’empresa. És però arran de la depressió econòmica de la dècada dels anys 30 del segle passat i del desastre de la segona guerra mundial, quan apareix un debat real sobre les relacions entre l’empresa i la societat al ser identificades, per part de l’OIT, les obligacions del sector privat respecte al progrés de la societat. Entre aquestes hi trobem la importància de la generació de llocs de treball i de la millora de les condicions de treball com a obligacions, no únicament de les institucions públiques, sinó també de les empreses. pac3v4-0-091220165518-phpapp01.doc 6/20 GDF1
  7. 7. La responsabilitat social corporativa RSC, PIMES i Competitivitat Un dels primers intents de formalitzar la relació entre empreses i societats, des d’un pont de vista normatiu, el trobem en el llibre “Social Responsibilities of the Businessman” Bowen (1953). En ell, Bowen conclou que l’empresa, malgrat té una funció principal de naturalesa econòmica, aquesta no és exclusiva, essent la finalitat essencial de l’empresa de naturalesa social. Com a resposta a aquest plantejament M. Friedman (1962, 1970) va catalogar les polítiques RSE com un cost afegit del negoci que únicament complicava mantenir l’equilibri financer. En aquest sentit M. Friedman va assegurar que la responsabilitat de les empreses devia únicament limitar-se al compliment de les lleis i regulacions de l’activitat econòmica i a respectar les lleis de lliure competència. Baumol (1970) reconcilia els interessos socials i econòmics de les empreses, mantenint la compatibilitat de la RSC amb els interessos dels accionistes. Durant la darrera dècada la Responsabilitat Social Corporativa ha sofert un ressorgiment, trobant-se en ple apogeu. Les principals empreses multinacionals elaboren informes específics sobre les seves activitats en matèria RSC i moltes d’elles han creat un departament dedicat al seu desenvolupament. 2.3 La RSC/RSE avui dia Com s’ha comentat en el darrer punt, en l’actualitat la responsabilitat social corporativa (RSC) està influenciant de forma notable el comportament social de les empreses, i especialment de les grans corporacions. Actualment existeix una tendència cap a un model d’empresa d’acord amb el “Codi del bon govern de l’empresa sostenible”1, caracteritzat per “crear valor econòmic, mediambiental i social a curt i llarg termini, contribuint d’aquesta forma a l’augment del benestar de les generacions presents i futures, tant en l’entorn immediat com en el planeta en general”. 1 Nieto, M (2004) Responsabilitat social corporativa: la última innovació en management. pac3v4-0-091220165518-phpapp01.doc 7/20 GDF1
  8. 8. La responsabilitat social corporativa RSC, PIMES i Competitivitat La societat actual fruit del desenvolupament de la societat del benestar ha anat experimentant un canvi de valors que s’ha traduït en una preocupació cada vegada més important per aspectes ètics. El frau, les estafes, la corrupció, les agressions al medi ambient, la falta de transparència, etc., són pràctiques més i més rebutjades per la societat. Taula 1 Principals modes de gestió. INICIS TENDÈNCIES MODA DESCRIPCIÓ (aprox.) QUALITAT I Cercles de 1960 Gestió democràtica; participació en les decisions EXCELÈNCIA qualitat operatives i tàctiques. El sistema és considerat com una via ràpida per incrementar la participació dels treballadors. Gestió de la 1980 Gestió democràtica; participació en les decisions qualitat total operatives i tàctiques. (TQM) i EFQM PARTICICPACIÓ Direcció per 1960 Promou una presa de decisions participativa, a través ECONÒMICA objectius d’establir col·lectivament en tots els nivells de l’organització i d’una avaluació dels resultats basada en l’acompliment de les fites marcades. Participació en 1960 Equitat i distribució dels beneficis. La participació beneficis cerca l’increment de productivitat quan es combina amb: 1) participació en els beneficis, 2) ocupació garantida a llarg termini, 3) ventalls salarials ajustats i 4) drets laborals garantits. Participació 1980 Gestió democràtica: Control de les decisions més accionarial importants (nivell estratègic). Existeixen relacions positives o neutres entre la competitivitat i les empreses propietat dels treballadors, augment de productivitat en empreses amb ESOP o que s’hi acullin. DEMOCRÀCIA I Formació per al 1960 Esperit de cooperació; el seu principal objectiu és PARTICIPACIÓ treball en equip que els participants aprenguin a conèixer-se i a tenir SOCIAL consciència de si mateixos., que augmentin el seu nivell de sensibilitat i se n’adonin de l’efecte generat sobre els demés. Això permet que els participants adquireixin noves formes de comportament i de col·laboració entre ells. Equips 1980 Gestió democràtica; participació en les decisions autogestionats operatives, tàctiques i fins i tot estratègiques. Estabilitat del lloc de feina. Marketing 1990 Els treballadors són clients interns. intern Empresa 2004 Principi de formació: les persones són considerades democràtica com a inversors en el desenvolupament i construcció del capital humà (autoformació, plans de carrera, etc.). Les persones poden demostrar les seves qualitats i de desenvolupar-se dins l’organització. pac3v4-0-091220165518-phpapp01.doc 8/20 GDF1
  9. 9. La responsabilitat social corporativa RSC, PIMES i Competitivitat INICIS TENDÈNCIES MODA DESCRIPCIÓ (aprox.) ÈNFASI EN Direcció per 1990 Identificació amb els valors. Compromís. VALORS valors Responsabilitat 1970 Solidaritat i transformació social. Les empreses social inclouen en les seves polítiques criteris ètics sense corporativa que es considerin una trava en l’objectiu econòmic final. Aquest canvi de valors és la principal causa del ressorgiment d’aquesta moda de gestió i a més a més, la raó per a trobar-nos davant una moda no passatgera. pac3v4-0-091220165518-phpapp01.doc 9/20 GDF1
  10. 10. Les PIMES RSC, PIMES i Competitivitat 3. Les PIMES 3.1 Definició de PIME Les PIMES o petites i mitjanes empreses, són entitats que exerceixen una activitat econòmica i que compten amb unes certes característiques, en concret són: el nombre de treballadors, el volum anual de negocis i el balanç anual. Definició (Esperit emprenedor i l'actitud davant l'activitat emprenedora): Una pime és l'empresa que ocupa menys de 250 empleats, el volum de negocis no supera els 50 milions d'euros, o el balanç general no supera els 43 milions d'euros. Categories: - Microempresa: menys de 10 empleats, menys o igual a 2 milions d’euros en volum o en el balanç general. - Petita: menys de 50 empleats, menys o igual a 10 milions d’euros en volum o en el balanç general. - Mitjana: menys de 250 empleats, menys o igual a 50 milions d’euros en volum o 43 milions d’euros en el balanç general. La importància d'aquest format d'empresa la podem veure en la nostra vida quotidiana, les botigues que a diari veiem i utilitzem segurament pertanyen a aquest segment. La seva dimensió a nivell genèric té una capacitat immensa en l'economia mundial, des del món productiu, comercial i de serveis; no és sol el que generen sinó també les necessitats i els seus beneficis, a part dels econòmics, sinó també els intangibles, com la seva flexibilitat per canviar amb les tendències, la seva innovació ja que compten en principi amb menys recursos financers i han d'acudir a noves idees i la seva proximitat amb el consumidor o client. A més a més, afavoreixen més i millor l'accés a col·lectius desfavorits com el de joves, dones, etc. al teixit productiu i al mercat de treball. No obstant això de nou ara es comença a veure aquests beneficis dins de l'economia mundial, abans eren gairebé oblidats. A més de les seves categories en general tenen unes característiques que passem a detallar. L'empresari coneix molt bé la seva empresa, en general ell està a tota la pac3v4-0-091220165518-phpapp01.doc 10/20 GDF1
  11. 11. Les PIMES RSC, PIMES i Competitivitat seva part operativa i coneix al detall cada pas de la seva cadena (clients, proveïdors, fabricant, bancs, etc.), Una altra característiques és que són estructures simples i planes, no compten amb sofisticats i de vegades burocràtics organigrames sinó que estan estructurades per cobrir les necessitats del client com a prioritat. L'última característica és el seu petit volum de producció, que els permet millor controlar els estocs o canvis de tendència. Totes aquestes característiques les fa molt flexible de cara a modificar i personalitzar si cap un producte o servei per al consumidor. Finalment podem anomenar les característiques negatives d'aquest sector en el qual els és difícil accedir als recursos econòmics i humans justament per la seva estructura i a més una altra diferència negativa és el gran control que exerceix l'empresari en la seva pròpia empresa. (font: iniciativa emprenedora, l´esperit emprenedor i li actituds davant l'activitat emprenedora, David Urbano-Nuria Toledano). 3.2 Les PIMES a Espanya Característica, condició Jurídica. Segons dades del (DIRCE), el nombre d'empreses no agràries actives gairebé assoleix els 3,5 milions, més de la meitat són persones físiques, després vénen les Societats Limitades i finalment les Societats Anònimes. Les empreses que comencen amb un determinat nombre d'empleats comencen per ser persones físiques i després així que com creixen se'n van a SL o SA, aquesta última condició es reserva pràcticament per a les empreses grans. Sectors, el 94,1% són microempreses, el 5% són petites i el 0,7% són mitjanes. La mida de les empreses guarda certa relació amb la seva activitat principal. El sector energètic i industrial tenen una major mida (mig/gran) que el sector serveis, en les estructures mitges/petites destaquen les indústries d'extracció i manufactureres com el sector energètic i en serveis l'educació. En el cas de les microPIMES, per ordre destaquen: intermediació financera, activitat immobiliària, serveis empresarials, hoteleria i venda/reparació de vehicles. Fent una lectura ràpida de les comunitats autònomes, veiem que el major percentatge de PIMES en el seu teixit empresarial són La Rioja amb un 99,9% (amb empreses de menys de 200 empleats), Extremadura, Castella la Manxa i Ceuta i pac3v4-0-091220165518-phpapp01.doc 11/20 GDF1
  12. 12. Les PIMES RSC, PIMES i Competitivitat Melilla. També tenen el mateix percentatge en l'altre costat de la taula, és a dir, amb menys percentatge de PIMES trobem en primer lloc a la Comunitat de Madrid amb un 0,4% ( amb empreses de més de 200 empleats) després Navarra amb un 0,3% i per últim Catalunya i País Basc amb un 0,2% respectivament. La taxa de demografia de les microempreses ha augmentant sostingudament des de l'any 2002 fins a l'any 2007, segurament que té una relació amb el creixement econòmic viscut en aquell període de temps. Si la comparació general es fa amb la Unió Europea veiem que el territori espanyol en el cas de les microempreses és sensiblement major al percentatge de l'UE, però a nivell general és similar. També podem destacar la poca presència de grans empreses a Espanya respecte a la Comunitat Europea (font consultada: Factors de competitivitat de la pime espanyola 2008, col·lecció EOI empreses). Taula 2 Tipologia d’empreses a Catalunya Per sector 2006 2007 2008 Total 586.729 621.391 635.445 Indústria 50.271 50.114 49.463 Construcció 83.037 90.857 92.355 Serveis 453.421 480.420 493.627 Per quantitat d'assalariats 2006 2007 2008 Sense assalariats 300.432 322.820 330.916 1-9 244.351 255.508 260.999 10-49 33.977 34.730 34.835 50-199 5.730 5.993 6.201 200 o més 2.239 2.340 2.494 Per Condició Jurídica 2006 2007 2008 Persones físiques 318.605 329.374 327.047 Societats Anònimes 29.985 29.539 28.690 Societats Limitades 184.765 203.661 216.283 Altres 53.374 58.817 63.425 3.3 Les PIMES a Catalunya Fent una anàlisi de les dades al territori del principat de Catalunya podem veure que la distribució de l'Activitat la trobem als serveis amb un 77,68%. Després la pac3v4-0-091220165518-phpapp01.doc 12/20 GDF1
  13. 13. Les PIMES RSC, PIMES i Competitivitat construcció amb 14,53% i finalment la indústria. En la quantitat d'empleats tenim una distribució general molt semblant al total estatal encara que després aprofundirem més en els contrasts, amb un 93,15% en primer lloc les microempreses (0-10 empleats) després amb un 5,48% les petites empreses (10-49 empleats) i per últim amb un 0,98% les mitjanes (50-199 empleats). La condició jurídica es distribueix de la següent manera: en primer lloc les persones Físiques amb un 51,47%, després les societats limitades amb un 34,04% i finalment un 4,51% per a les societats anònimes. Els números estadístics són molt similars a la resta de l'estat espanyol en el seu conjunt. Si és per destacar alguna diferència que potser pot identificar més els catalans de la resta d'Espanya, és en la línia d'indústria en la qual és troba una mica per sobre de la mitjana, en construcció està igual i en serveis per sota. D'aquest fet podríem deduir que el territori català és una mica més industrialitzat que la resta d'Espanya. En la resta de dades no s'aprecien grans diferències excepte en les estructures mitjanes (50-200 empleats) què Catalunya compta amb un 0,98%, Espanya amb un 0,70%, sense trastocar el percentatge major que és en les microempreses. (Fonts: Indescat, estadística d'empreses fins a l'any 2008 i Factors de competitivitat de la pime espanyola 2008, col·lecció EOI empreses) pac3v4-0-091220165518-phpapp01.doc 13/20 GDF1
  14. 14. Les PIMES RSC, PIMES i Competitivitat Diagrama 1 Empreses a Catalunya en funció de la seva dimensió Dimensions de les empreses a Catalunya 350.000 300.000 250.000 Número Empreses 200.000 2006 150.000 2007 2008 100.000 50.000 0 Sense assalariats 1-9 10-49 50-199 200 o més Quantitat d'assalariats pac3v4-0-091220165518-phpapp01.doc 14/20 GDF1
  15. 15. RSC i PIMES RSC, PIMES i Competitivitat 4. RSC i PIMES 4.1 Introducció La RSC està molt present a les grans empreses perquè avui dia és un element de rellevància i agrega valor en pràcticament totes les activitats econòmiques. Poc a poc les PIMES entren en aquest món de les polítiques de RSC perquè veuen els avantatges competitius que aporten a les grans organitzacions i com a factor estratègic. Bàsicament en la Responsabilitat Social i Corporativa o Empresarial, es tracta de compaginar les expectatives econòmiques, socials i mediambientals dins de la vida quotidiana de l'empresa. Podem dir de forma més formal que la RSC és el compliment de les lleis vigents en tots els aspectes abans esmentats, a més de les estratègies i gestió per part de l'empresa en les polítiques i procediments en matèria social, laboral, econòmica, mediambiental, que sorgeixen de la relació i el diàleg transparent dels seus grups d'interlocutors. pac3v4-0-091220165518-phpapp01.doc 15/20 GDF1
  16. 16. RSC - Avantatges i desavantatges RSC, PIMES i Competitivitat 5. RSC - Avantatges i desavantatges 5.1 Incorporació de la RSC El desavantatge de desenvolupar polítiques de RSC sol recaure en els costos. Les petites empreses, què normalment disposen d’uns pressupostos baixos, han de fer un sobre esforç econòmic per poder posar-les en marxa i no totes poden assumir-los. Per contra, aplicar aquestes polítiques permet obtenir moltes més avantatges que acaben transformant-se en fer a les PIMES més competitives. El pla de RSC és una eina eficaç i imprescindible a l'hora d'implementar accions d'aquest tipus, basat en les taules de GRI (Global Reporting Initiative). Beneficis de configurar un Pla de RSC: - Millora de la imatge externa i interna de l'empresa. - Augment de la Reputació Corporativa. - Optimització de la inversió socialment responsable. - Comunicació més fluida amb els stakeholders. - Potenciació de la cultura i valors corporatius de l'entitat. - Alineació i identificació del capital humà amb l'estratègia de l'empresa. - Millora del clima laboral intern, augmentant el sentiment d'orgull i pertinença. - Increment de les vendes, ajudant-se per a això de campanyes de màrqueting social. - Creixement del nivell de competitivitat de l'empresa. - Actua com a mètode d'ajuda per corregir, proporcionalment, desigualtats socials. Font: (Gestió de la RSC en la PIME com a avantatja competitiva i factor diferenciador, Lucio A. Muñoz). pac3v4-0-091220165518-phpapp01.doc 16/20 GDF1
  17. 17. RSC - Avantatges i desavantatges RSC, PIMES i Competitivitat D’una manera més concreta podem veure els avantatges en funció de l’àmbit afectat: Àmbit Laboral: - Creació de bons entorn de treball. - Satisfacció, benestar i desenvolupament dels treballador. - Menys accidents laborals i menys absentisme. Millores: Es creen llocs més sostenibles i amb menys rotació del personal. S’augmenta la productivitat. Es redueixin els costos. Es millora la qualitat del servei. Els clients estan satisfets i es fidelitzen. Àmbit Mediambiental: - Se’n fa un bon ús dels recursos naturals aprofitant les noves energies i es du a terme l’activitat minorant l’impacte ambiental i a vegades tornant a la natura allò que els ha prestat. - Es creen espais laborals més segurs i saludables per als treballadors, els quals es troben més satisfets degut a que passen un gran nombre d’hores i poden assolir millor els seus objectius. - S’utilitzen material respectuosos i programes de reciclatge. - S’obtenen certificats ISOS, EMAS, etc. Millores: Es millora la imatge de l’empresa i és reconeguda en el seu entorn. Les administracions públiques volen treballar amb empreses que apliquen polítiques mediambientals. Abaratiment de costos amb els reaprofitaments. Àmbit Social - S’utilitza les noves tecnologies per difondre, entre les parts interessades, les tasques que s’estan portant a terme. - Es poden obtenir avantatges en situacions de negociació davant els bancs, utilitzant aquests valors intangibles. pac3v4-0-091220165518-phpapp01.doc 17/20 GDF1
  18. 18. RSC - Avantatges i desavantatges RSC, PIMES i Competitivitat Millores: - Bona reputació entre els clients i col·laboradors. - Consolidació d’una imatge bona d’empresa. - Millora del nivell de vida de l’entorn on està ubicada l’empresa. 5.2 Exemples de millora amb RSC En l’àmbit laboral: L’empresa Meblo Jogi va introduir un pausa de 10 minuts, dues vegades al dia, per als treballadors a través d’un programa dissenyat per un fisioterapeuta, a canvi va obtenir l’augment de la satisfacció, motivació, fidelitat i productivitat dels treballadors. En l’Àmbit mediambiental: L’empresa Lippemeier va utilitzar procediments i equips sostenibles. Va construir un edifici, on va instal·lar panels solar i també aprofita les aigües pluvials per netejar els equips. A canvi va obtenir, com avantatja competitiva, una millor posició de l’empresa davant els bancs (que valoren positivament els aspectes econòmics i intangibles). A més a més, aquesta millora li ha permès beneficiar-se de publicitat gratuïta gràcies a l’extensa i positiva cobertura de la premsa local. En l’Àmbit social: L’empresa Matusewicz va subvencionar una sala informàtica per al centre d’educació i formació de Lwowek Slaski. També va patrocinar una banda de música local “Gryfow Brass Band”, a canvi va obtenir el reconeixement de totes les parts interessades. Els ha permès establir relacions cordials amb la regió i beneficiar-se del recolzament públic. Responsabilitat social de les empreses. Font: Comissió Europea Direcció General d’Empreses. pac3v4-0-091220165518-phpapp01.doc 18/20 GDF1
  19. 19. Conclusions RSC, PIMES i Competitivitat 6. Conclusions Des fa un temps ençà, s’està duent a terme un gran nombre d’accions en matèria de RSC que posen de manifest l’interès real per potenciar dites pràctiques per part de les administracions públiques. Aquestes pràctiques es donen en els següents àmbits: el laboral, el mediambiental i en l’entorn social d’allà on es troba ubicada l’empresa. De tots els informes triats per fer el projecte es desprèn que les empreses que han aplicat polítiques de RSC dins la seva organització han obtingut a canvi un avantatge de competitivitat envers llurs competidors. Aquest s’ha traduït en un millora de la imatge, la qual els ha permès consolidar-se en el mercat, sent avui dia un punt de referència davant les parts interessades. Encara i tot així, pensem que queda un gran nombre d’empreses que tipifica la RSC com un estalvi de costos per obtenir-ne més beneficis, i no com una eina a l’abast per fer una societat més sostenible. pac3v4-0-091220165518-phpapp01.doc 19/20 GDF1
  20. 20. Bibliografia RSC, PIMES i Competitivitat 7. Bibliografia Baumol, W. J. (ed.) (1970): A New Rationale for Corporate Social Policy. New York: Committee for Economic Development. Bowen, H. (1953): Social Responsibilities of Businessmen. New York: Harper. Carneido, M. (2004):“La Responsabilidad social corporativa interna: la "nueva frontera" de los Recursos Humanos”. David Urbano-Nuria Toledano (Iniciativa Emprenedora, L´espirit emprenedor i les actituts davant l´actividad emprenedora) sept.2009. Friedman, M. (1970): “The Social Responsibility of Business is to Increase its Profits” The New York Times Magazine, 13 September. www-rohan.sda.edu. Friedman, M. (1962): Capitalism and Freedom. Chicago: University of Chicago Press. M.Isabel Martinez Martín-Rosa Santero Sanchez-Luis Sanchez Enriquez-Miguel Angel Marcos Calvo (Factores competitivos de las pymes españolas 2008) colección EOI empresas, 2009-http://www.slideshare.net/slides_eoi/2009-libro-factores- competitividad. Muñoz, Lucio A. (Gestión de la RSC en la Pyme como ventaja competitiva y factor diferenciador) 2007. pac3v4-0-091220165518-phpapp01.doc 20/20 GDF1

×