1. Adaptació i traducció del capítol 3 del “Manual de Prácticas Restaurativas”
d’en Costello i altres així com d’ altres materials del Hull Centre for
Restorative Practices, realitzada per Gaël Thyus (octubre de 2012).
2. Gestionar un centre educatiu no
és una tasca fàcil!
Per norma general, els docents ens hem preparat
exclusivament per la nostra funció educativa. La
capacitat de treballar en equip i de lideratge de la
comunitat educativa freqüentment es dona per
suposada... però la realitat és més complicada i
requereix la capacitat de donar una resposta equilibrada
i justa a les necessitats i demandes dels docents, dels
alumnes, de les famílies i del personal no docent .
3. La gestió eficaç d’un centre educatiu ensopega amb diferents
obstacles com son:
L’ambigüitat de les seves metes: no existeix unanimitat social sobre
educació, valors, coneixements bàsics... No existeixen veritats
absolutes.
Els objectius dels diferents sectors de la comunitat educativa no
coincideixen. A més a més, sovint es detecta certa desconfiança entre
ells.
Els membres de la comunitat educativa no es seleccionen prèviament.
Els docents són professionals altament qualificats que tendeixen al
treball individual.
La jerarquia és molt dèbil i no sempre assegura el compliment de les
decisions col·lectives.
4. Per altra banda, gestionar el centre i els equips de treball no
significa només aplicar normatives, elaborar horaris, resoldre
conflictes o organitzar activitats. Implica habilitats
fonamentals com són:
• Facilitar informació clara i suficient a tots els sectors.
• Fomentar la motivació, la participació, el compromís i el consens.
• Potenciar la confiança i col·laboració mútua.
• Estimular el treball en equip i la coordinació real en la presa de
decisions.
• Reforçar la convivència i les relacions fluides.
• Impulsar la resolució dialogada dels conflictes.
5. Com poden ajudar les
pràctiques restauratives?
El camp de les pràctiques
restauratives ofereix un marc
sòlid per implementar canvis en
l’organització i gestió del centre
amb la participació de tots els
sectors de la comunitat
educativa.
6. Objectiu de les Pràctiques Restauratives
Resolució de
conflictes
20%
Millora de la
convivència i
prevenció de
conflictes
80%
7. Les investigacions realitzades a Estats Units, Gran
Bretanya i Nova Zelanda confirmen els beneficis
de les pràctiques restauratives a les organitzacions
escolars:
• Reducció dràstica de la conflictivitat. Resolució efectiva i
duradora dels conflictes. Disminució important de la
reincidència.
• Millora objectiva de resultats acadèmics.
• Percepció de la millora de l’ambient de treball i de la
convivència per part de tots els agents educatius.
• Augment de la predisposició per treballar de manera
cooperativa.
8. La Fórmula per al Canvi
Segons en David Gleicher* la fórmula que possibilita el canvi
intencional en una institució és la següent:
Insatisfacció + Visió + Enfocament Pràctic > Resistència
Així, un canvi institucional és possible quan coincideixen:
• La insatisfacció amb com funcionen les coses,
• Una visió clara i convincent del que és possible canviar,
• Un enfocament pràctic de les passes a seguir...
...I aquestes realitats són en conjunt majors que la pròpia
resistència al canvi.
* Beckard & Harris: “Organizational transitions: managing complex change” (1987)
9. Un centre educatiu no necessita estar
en crisis per detectar la necessitat de
canvis o millores i desitjar fer canvis
positius: sovint és suficient voler
millorar les relacions entre els agents
educatius, promoure el reciclatge
professional o millorar el rendiment
acadèmic...
La visió de la cultura restaurativa
no és l’única possible però els seus
resultats sí són molt contundents.
10. És evident que els canvis no es produeixen d’un dia per l’altre.
És imprescindible facilitar el procés definint clarament, els
compromisos i responsabilitats personals, les passes a seguir i
els processos d’avaluació dels resultats.
11. Finestra del Canvi Organitzacional
AMB
P CONTRA Connectant
desenvolupament personal
R Canvi imposat i professional .
E de dalt a baix. Alt compromís dels
Escàs compromís personal participants.
S
S
I
Ó
NO PER A
Model extern poc
Canvi “cosmètic” participatiu.
Evitació / Resistència al Baix aprofitament dels
Canvi recursos
BAIX SUPORT ALT
13. CONTRA:
alt nivell de pressió amb baix
nivell de suport
• Lideratge autoritari
• Canvi institucional de dalt a baix
• Percepció d’imposició
• Passivitat, nul compromís personal
• Ressentiment, tensió
14. PER A o permissiu:
baix nivell de pressió amb alt
nivell de suport
• Lideratge paternalista
• Model extern
• Passivitat, nul·la implicació personal
• Evitació de les responsabilitats
• Pèrdua de temps i desaprofitament de
recursos
15. NO o negligent:
baix nivell de pressió amb baix
nivell de suport.
• Lideratge passiu, “laissez-faire”
• Negar la realitat, no fer res, no implicar-se...
• Manca de lideratge
• El canvi és percebut com poc necessari i, per
tant, és ignorat o ajornat...
16. AMB o restauratiu:
alt nivell de pressió amb alt nivell de suport.
• Lideratge democràtic.
• Claredat dels objectius i expectatives.
• Comprensió i acceptació de la necessitat i
l’impacte del canvi proposat.
• Procés actiu i participatiu.
• Acceptació de la pròpia responsabilitat en el
procés. Implicació real.
• Percepció positiva del propi desenvolupament
personal i professional.
18. És fonamental que les persones implicades percebin que
el procés seguit per dur a terme el canvi ha estat just i
respectuós.
Tots els afectats Els implicats
tenen la oportunitat entenen i
de discutir i assumeixen els
contribuir en la objectius, les
presa de decisions expectatives i les
conseqüències del
canvi.
Les decisions, acords i processos
s’expliquen a tots els sectors
amb claredat.
19. Algunes Recomanacions per a la
Implementació:
• Recolliri analitzar les preocupacions manifestades pels
agents educatius,
• Sensibilitzar sobre la necessitat d’un canvi en l’organització
general per donar resposta a aquestes preocupacions,
• Identificar aquelles persones predisposades a experimentar
i avaluar el canvi,
• Oferir informació clara i formació coherent sobre el model
restauratiu a tots els agents educatius.
20. • Atorgar més importància a la millora de la convivència i a la
prevenció de conflictes com a passa prèvia per aconseguir
altres objectius més específics.
• Sistematitzar l’ús de les pràctiques restauratives al
funcionament de tot el centre:
o Planificar almenys un cercle cada dia a classe amb els
alumnes i diferents cercles setmanals amb el personal
docent i no docent.
o Integrar els nous membres de la comunitat educativa
mitjançant l’ús de cercles.
o Oferir cercles de suport (peixeres) per ajudar a
resoldre dubtes o dificultats de la feina diària.
o Dedicar el temps necessari per compartir i discutir
experiències en cercle...
21. • Clarificar les expectatives i les normes de funcionaments dels
cercles (participació, torn de paraula, respecte, escolta
activa...).
• Treballar AMB les persones com a punt de referència de
bones pràctiques professionals.
• Incorporar les pràctiques restauratives al pla de convivència i
al pla d’acció tutorial del centre:
o Reforçar l’expressió de sentiments, l’autorreflexió i
l’empatia en la resolució dels conflictes.
o Practicar les preguntes restauratives.
o Discutir diferents temàtiques mitjançant cercles.
o Permetre al alumnes que ho necessitin, l’ús de titelles
per expressar-se...
22. •Impulsar la col·laboració activa d’alumnes, famílies i personal
docent.
• Mantenir els nivells adequats de pressió i suport al llarg de tot
el procés.
• Assegurar els mecanismes adients de reflexió permanent,
d’avaluació i difusió de resultats. Compartir els èxits, reptes i
suports necessaris.
• En cas necessari, donar la possibilitat de posar en marxa el
model de manera parcial (alguns equips de treball, grups - classe
o matèries) per permetre als docents més reticents l’oportunitat
de comprovar els resultats abans d’aplicar-ho.
23. Una de les premisses bàsiques de les pràctiques restauratives
és que els éssers humans són més feliços i saludables i tenen
més possibilitats de fer canvis significatius en la seva pràctica
diària quan l’autoritat treballa AMB ells.
Les pràctiques restauratives no són la solució a tots els
problemes de les escoles però si poden constituir un
moviment transformador de les relacions a la comunitat
educativa en benefici de tots.
