Your SlideShare is downloading. ×
0
Poesia contemporània
Poesia contemporània
Poesia contemporània
Poesia contemporània
Poesia contemporània
Poesia contemporània
Poesia contemporània
Poesia contemporània
Poesia contemporània
Poesia contemporània
Poesia contemporània
Poesia contemporània
Poesia contemporània
Poesia contemporània
Poesia contemporània
Poesia contemporània
Poesia contemporània
Poesia contemporània
Poesia contemporània
Poesia contemporània
Poesia contemporània
Poesia contemporània
Poesia contemporània
Poesia contemporània
Poesia contemporània
Poesia contemporània
Poesia contemporània
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Poesia contemporània

1,209

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,209
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
14
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Curs 2010-2011 Maribel Sospedra
  • 2. La situació política i social de l’Europa d’inicis del s. XX va conduir a una crisi de valors que donà lloc a postures ideològiques extremes, des de l’anarquisme fins al feixisme. En el camp de les arts, van aparéixer els moviments d’avantguarda, que trencaren radicalment amb la tradició i que duien implícit un moviment de protesta i subversió de l’ordre establert.Els més destacats van ser el cubisme, el futurisme , el dadaisme i el surrealisme. Curs 2010-2011 Maribel Sospedra
  • 3. Així, per exemple, després de lobjectivitat del realisme i encara més del naturalisme, característics de la societat burgesa ben establerta de la Renaixença va sorgir en el seu si la rebel·lió, en bona mesura romàntica, dels modernistes. De la mateixa manera, al cap dun temps que les idees noucentistes de seny, ordre, mesura, etc. semblava que shavien imposat en la vida política i cultural del país, van començar a aparèixer una vegada més aquells qui es revoltaven contra les velles idees i iniciaven un nou cicle romàntic que, amb diversitat dopcions, es coneix com Avantguardisme. Curs 2010-2011 Maribel Sospedra
  • 4. És difícil fer una història clara de la literatura avantguardista a causa deles contradiccions i alts i baixos que presenta el moviment, entre altres per les següents raons:a) Quan siniciaren els moviments dAvantguarda, al país dominava lestètica noucentista (burgesa i amb suport institucional), la qual cosa dificultava la possibilitat dimplantació dels nous models literaris. b) Llevat descasses excepcions, els escriptors defensors de les pràctiques avantguardistes no eren una alternativa real a la cultura dominant.c) A diferència daltres països, els grups avantguardistes catalans estaven poc cohesionats tenien importants divergències ideològiques. Sovint sorganitzaven a lentorn de revistes que mostraven un cert eclectisme. d) Molts dels escriptors que començaren experimentant amb les noves tendències evolucionaren posteriorment cap a actituds més acostades a les de la literatura tradicional. Per a daltres lAvantguardisme no fou més que una moda passatgera que no tingué continuïtat o que alternaven amb escrits propis de lortodòxia literària.Els orígens dels moviments davantguarda a Europa passa per conéixer alguns dels manifestos dels intel·lectuals més destacats d’aquests. El Manifest Groc, signat entre d’altres per Dalí, es publicà el 1928 i el més conegut de l’avantguardisme català dels anys vint i trenta. Curs 2010-2011 Maribel Sospedra
  • 5. • HI HA el cinema• HI HA lestadi, la boxa, el rugby, el tennis i els mil esports• HI HA la música popular davui: el jazz i la dansa actual• HI HAel saló de lautomòbil i de laeronàutica• HI HAels jocs i les platges• HI HAel nu sota lelectricitat en el music-halL• HI HAla música moderna• DENUNCIEM la sensibleria malaltissa servida per l O Orfeó Català amb el seu repertori tronat de cançons populars adaptades i adulterades per la gent més absolutament nega• DENUNCIEM la manca absoluta de joventut dels nostres joves• DENUNCIEM la manca absoluta de decisió i daudàcia• DENUNCIEM la por als nous fets, a les paraules, al risc del ridícul• DENUNCIEM labsoluta indocumentació dels crítics respecte lart davui i lart dahir• DENUNCIEM els joves que pretenen repetir lantiga pintura• DENUNCIEM els joves que pretenen imitar lantiga literatura• DENUNCIEM la poesia catalana actual, feta dels més rebregats tòpics maragalliansFINALMENT ENS RECLAMEM DELS GRANS ARTISTES DAVUI, dins les més diverses tendències i categoriesPICASSO, GRIS. AZENFANT, CHIRICO, JOAN MIRÓ, LIPCHTZ, BRANCUSI, ARP, LE CORBUSIER, REVERDY, TRISTAN TZARA, PAUL ELUARD, LOUIS ARAGON, ROBERT DESNOS, JEAN COCTEAU, GARCÍA LORCA, STRAWINSKY, MARITAIN, RAYNAL, ZERVOS, ANDRÉ BRETON, ETC, ETC.SALVADOR DALÍ LLUÍS MONTANYÀ SEBASTIÀ GASCH Curs 2010-2011 Maribel Sospedra
  • 6. ETAPESEs pot dividir lAvantguardisme català enles tres etapes següents:I. 1916-1924. Durant aquest període publicà tota la seva obra Joan Salvat-Papasseit. També aparegueren les primeres publicacions de Josep Vicenç Foix. Es tractava duna literatura emmarcada majoritàriament dintre del FUTURISME. Curs 2010-2011 Maribel Sospedra
  • 7. • El període que va de 1926 a 1930 es caracteritza per la recepció del SURREALISME francès a través de la revista "LAmic de les Arts”, que comptava amb la col·laboració de Dalí, Montanyà i Gasch, signants del Manifest Groc. Curs 2010-2011 Maribel Sospedra
  • 8. I. La tercera etapa correspon a la represa de postguerra protagonitzada pel grup "Dau al Set" que publicà una revista del mateix nom entre 1948 i 1954. Curs 2010-2011 Maribel Sospedra
  • 9. […] Jo us invito, poetes, a que sigueu futurs, és a dir,immortals. A que canteu avui com el dia davui. Que nomideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni els cobreuamb diners. Vivim sempre de nou. El demà és més bellsempre que el passat. I si voleu rimar, podeu rimar: peròsigueu Poetes, Poetes amb majúscula: altius, valents,hheroics i, sobretot, sincers. JoanSalvat Papasseit: "Contra els poetes amb minúscula", 192 Curs 2010-2011 Maribel Sospedra
  • 10. Joan Salvat i Papasseit (1894 -1924) va ser un escriptor barceloní dextracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Cd’avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor darticles de crítica social simpatitzantanarquistes isocialistes de lèpoca. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida dobligada rutinaNova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels.Un dels seus poemes més recordats és el següent cal·ligrama:“Com sé que es besa” del llibre Poema de la rosa als llavis.Un cal·ligrama és un tipus de poema visual. És un text, devegadessols una paruala o frase, en què s’utilitza la disposició de lesparaules, la tipografia o la cal·ligrafia per representar el contingut delpoema. Les paraules conformen un dibuix, un personatge, animal oqualsevol objecte imaginable. Curs 2010-2011 Maribel Sospedra
  • 11. Com sé que es besa intenta narrar la coneixença, el festeig i la consumació carnal d’una relació entre el jo lírica i ladona.El cal·ligrama, que alterna el català i el francès, pren la forma de un vaixell veler, fragmentat en quatre parts: el casc queens situa geogràficament en el lloc de la acció en el port de Marsella; un primer pal amb bandera és la súplica d’ unanoia enamorada, que li reclama al mariner-poeta en francès una besada ; un segon pal, amb el vers que serveix persubtitular el poema i que explicita l’acció de la possessió amorosa tal com la pensa el mariner; i les veles que remarquenque en tot joc amorós hi ha el perill de presència de corsaris que poden prendre i endur-se l’enamorada. Aquestcal·ligrama està escrit originalment en tinta blava, intentant simbolitzar el mar.A més, en aquest poema hi ha un gran to eròtic i religiós, ja que la noia que “resa” converteix les seves paraulesd’incitació eròtica en una pregària, és a dir,Curs 2010-2011 Maribel Sospedra l’erotisme del cos humà. L’autor escenifica s’expressa en termes religiososun triangle amorós entre el jo líric, el corsari i la dona.
  • 12. Curs 2010-2011 Maribel Sospedra
  • 13. Dóna’m la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant, tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant. Les barques llunyes i les de la sorra prendran un aire fidel i discret, no ens miraran; miraran noves rutes amb lesguard lent del copsador distret. Dónam la mà i arrecera la galta sobre el meu pit, i no temis ningú. I les palmeres ens donaran ombra. I les gavines sota el sol que lluu ens portaran la salabror que amara, a lamor, tota cosa prop del mar: i jo, aleshores, besaré ta galta; i la besada ens durà el joc damar.Curs 2010-2011 Maribel Sospedra
  • 14. Curs 2010-2011 Maribel Sospedra
  • 15. La generació de 1930 inclou un grup d’escriptors quedurant la dictadura de Primo de Rivera es reuniren alvoltant de la revista Taula de Lletres Valencianes, desde la qual s’inicià la campanya de normalitzaciólingüística que culminaria amb la signatura de lesNormes de Castelló (1932).Hi destacaren poetes com Carles Salvador o FrancescAlmela i Vives entre d’altres. Curs 2010-2011 Maribel Sospedra
  • 16. La immediata postguerra (1939-1951) vaser letapa més condicionada per lescircumstàncies externes. Exili o silenciprimer, i clandestinitat i progressivarecuperació després, foren els primerspassos de la poesia catalana depostguerra. La poesia es convertí en lamanifestació literària predominant,potser perquè era possible la seuadifusió en àmbits restringits i tambéperquè la censura fou més permisivaamb ella. En la poesia de postguerra, caldistingir tres corrents diferenciats:2.La poesia de tradició simbolista3.La poesia d’avantguarda4.La poesia realista Curs 2010-2011 Maribel Sospedra
  • 17. 1. La poesia de tradició simbolista Els escriptors que seguiren aquesta tendència escrigueren poemes que responien a les característiques següents:- allunyament de la realitat: el poeta es desentén de la realitat que l’envolta i es tanc en el seu món- discurs reflexiu, relacionat temàticament amb el dolor, la mort i labsurd del món i de la vida- punts de vista religiosos i humanistes- tendència a lhermetisme expressiu Curs 2010-2011 Maribel Sospedra
  • 18. Destaquen autors com Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Carles Riba o Xavier Casp. La pell de brau de Salvador Espriu marcà el tomb cap a un altre dels corrents poètics d’aquesta època: la poesia realista. En aquesta obra, Espriu analitza el tema de la Guerra Civil i evoca la necessitat de la reconciliació en la postguerra.Curs 2010-2011 Maribel Sospedra
  • 19. 2. La poesia realistaEn els anys seixanta es va viure un gran debat, que va enfrontar lestèticade tradició simbolista amb una altra que concebia la literatura com unmodel de compromís polític al servei de la lluita contra la dictadura. Éslanomenat realisme històric o social. Es propugnà l’ús d’una llenguadirecta i fins i tot col·loquial. Hi destaquen Pere Quart, Gabriel Ferrater,Miquel Martí i Pol i Vicent Andrés Estellés.En sintonia amb la poesia realista, la "nova cançó" es convertí ben aviat enun fenomen de masses. Tingué com a objectiu recuperar lús públic de lallengua a través de la nova música popular i divulgar, burlant la censura,missatges de continguts antifranquistes i dorientació nacionalista. Curs 2010-2011 Maribel Sospedra
  • 20. UN SONET PER A TU, Miquel Martí i PolUn sonet per a tu que em fas més clartant el dolor fecund com lalegria,un sonet amb els mots de cada dia,amb els mots de conèixer i estimar.Discretament lescric, i vull pensarque el rebràs amb discreta melangia,com si es tractés dalguna melodiaque sempre és agradable recordar.Un sonet per a tu, només això,però amb aquell toc lleu de fantasiaque fa que els versos siguin de debò.Un sonet per a tu que mha permèsde dir-te clarament el que volia:més enllà de tenir-te no hi ha res. Curs 2010-2011 Maribel Sospedra
  • 21. Corrandes d’exili A Catalunya deixíUna nit de lluna plena el dia de ma partidatramuntàrem la carena, mitja vida condormida;lentament, sense dir re... l’altra meitat vingué amb miSi la lluna feia el ple per no deixar-me sense vida. Avui en terres de Franca ̧també el féu la nostra pena. i demà més lluny potser,L’estimada m’acompanya no em moriré d’enyoranca ̧de pell bruna i aire greu ̧ ans d’enyoranca viuré.(com una Mare de Déu En ma terra del Vallèsque han trobat a la muntanya). tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès,Perquè ens perdoni la guerra, cinc quarteres massa terra.que l’ensagna, que l’esguerra, «Com el Vallès no hi ha res.»abans de passar la ratlla, Que els pins cenyeixin la cala,m’ajec i beso la terra l’ermita dalt del pujol;i l’acarono amb l’espatlla. i a la platja un tenderol que bategui com una ala. ̧ Una esperanca desfeta, ̧ una recanca infinita. I una pàtria tan petita que la somio completa. PERE QUART Curs 2010-2011 Maribel Sospedra
  • 22. UNA VACA AMB UN VEDELLET EN BRAÇOSNon non,vine, son!Dorm, petit, la mare et bressa,cal que creixis ben de pressa;fes-te fortper a la mort!Seràs brauo de pau?Seràs carn descorxadoro màrtir nacional?Tant se val!Per un boutot és prou.Ara els somnis, vedelló.Non non,vine, son! PERE QUART Curs 2010-2011 Maribel Sospedra
  • 23. PROPIETATS DE LA PENA Deixaràs de comptar les síl.labes,Assumiràs la veu dun poble, de fer-te el nus de la corbata:i serà la veu del teu poble, seràs un poble, caminant entre una amarga polseguera,i seràs, per a sempre, poble, vida amunt i nacions amunt,i patiràs, i esperaràs, una enaltida condició.i aniràs sempre entre la pols, No tot serà, però, silenci.et seguirà una polseguera. Car diràs la paraula justa, la diràs en el moment just.I tindràs fam i tindràs set, No diràs la teua paraulano podràs escriure els poemes amb voluntat dantologia,i callaràs tota la nit car la diràs honestament,mentre dormen les teues gents, iradament, sense pensari tu sols estaràs despert, en ninguna posteritat, com no siga la del teu poble.i tu estaràs despert per tots. Potser et maten o potserNo than parit per a dormir: sen riguen, potser et delaten;et pariren per a vetllar tot això son banalitats.en la llarga nit del teu poble. Allò que val és la consciènciaTu seràs la paraula viva, de no ser res sino sés poble. I tu, greument, has escollit.la paraula viva i amarga. Després del teu silenci estricte,Ja no existiran les paraules, camines decididament.sinó lhome assumint la penadel seu poble, i és un silenci. Curs 2010-2011 Maribel Sospedra
  • 24. M’ACLAME A TUM’aclame a tu, mare de terra sola.Arrape els Seràs la clau que obre tots elsteus genolls amb ungles brutes.Invoque un panys,seràs la llum, la llumnom o secreta consigna,mare de pols, il·limitada,seràs confí on laurorasegrestada esperança.Mentre el gran foc o la comença,seràs forment, escalaferocitatsegueix camins, segueix foscos il·luminada!Seràs locell i seràs lacamins,magafe a tu, os que més estimavai bandera,lhimne fecund del retorncante el jorn del matí il·limitat.El clar camí, el de la pàtria,tros esquinçat depregon idiomaun alfabet fosforescent de lemblema que puja.Jo pujarépedres,un alfabet sempre amb la clau al pany, piament els graonsi en arribar alel net destí, la sendera de llum,sempre, a la terme entonaréel prec dels bénsnit, il·luminant, enterc,un bell futur, una que em retornaves sempre.augusta contrada!Seràs el rent que fa pujar elpa,seràs el solc i seràs la collita,seràs la fe i lamedalla oculta,seràs lamor i la ferocitat. Curs 2010-2011 Maribel Sospedra
  • 25. 3. La poesia d’avantguardaEntrà en crisi el realisme històric i es produïren en el nostre món literari un seguitde fets que marcaren un tomb en la poesia. Duna banda, començaren a publicar-se les obres completes de Joan Brossa i es redescobrí la poesia de J.V. Foix;ambdós autors esdevingueren ben aviat mestres reconeguts de les promocionsmés joves, les quals seguiren les directrius avantguardistes. Daltra banda, siniciàun retorn generalitzat a la valoració de la poesia per ella mateixa, iconsegüentment, al culturalisme formal i temàtic. El realisme evolucionà, de la màde Gabriel Ferrater, cap a un tipus de poesia moral.Per acabar cal comentar la figura de Maria Mercè Marçal. La seva poesia té el traçduna aventura apassionada i lliure i, per tant, arriscada. Els eixos temàtics de laseva obra sorganitzen entorn de la identitat femenina. Curs 2010-2011 Maribel Sospedra
  • 26. Curs 2010-2011 Maribel Sospedra
  • 27. Poema objecte, 1967. El "Nupcial", projecte de 1984 realitzat alpoema és com la llum duna 1988. Una joia i unes manilles, juntesbombeta. com a símbol del matrimoni. Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

×