La comunicació i el signe ling
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
833
On Slideshare
799
From Embeds
34
Number of Embeds
2

Actions

Shares
Downloads
14
Comments
0
Likes
0

Embeds 34

http://llenguailiteratura1rbat.blogspot.com.es 32
http://llenguailiteratura1rbat.blogspot.com 2

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. LA COMUNICACIÓ I EL SIGNE LINGÜÍSTIC
  • 2. 1. La comunicació.2. Funcions del llenguatge.3. Els signes.4. Codis verbals i no verbals
  • 3. 1. La comunicacióDEFINICIÓ Saussure: “la comunicació consisteix en un acte mitjançant el qual un individu estableix amb un altre -o altres- un contacte que li permet de transmetre una informació”. Pérez Saldanya: “ procés pel qual, amb una circulació de senyals o marques físiques, entren en interacció dos pols, emissor i receptor, cadascun amb una configuració diferent. Conclòs el contacte, la relació inicial entre els dos pols sha modificat”
  • 4. La comunicació El concepte désser humà va lligat al de societat i difícilment es pot viure en societat sense comunicar. Sempre estem comunicant; fins i tot, quan estem en silenci absolut: la roba, els gestos, la manera de mourens... parlen de nosaltres. Així, en la comunicació entre les persones intervenen diversos codis (oral, escrit...).
  • 5. La comunicació Tot acte comunicactiu és un acte estratègic que naix duna intenció i que respon a una necessitat. Estratègies més habituals:  Estratègia informativa.  Estratègia de col·locació.  Estratègia de relació.  Estratègia de mobilització.
  • 6. La comunicació Quina estratègia comunicativa predomina en cada un daquests enunciats? − Aquest oratge inestable em provoca malestar. − Declare lacusat innocent de tots els càrrecs. − Posat el cinturó de seguretat. − Hi aniré demà a les nou. − Passam la sal, per favor.
  • 7. La comunicació. Elements
  • 8. La comunicació. Elements a) Emissor: actua com a font generadora de la informació. b) Receptor: actua com a destinatari de la informació. Pot ser un receptorcol·lectiu (els ciutadans) o un receptor abstracte (a qui pugui interessar), o bé unamàquina –un ordinador, per exemple,- si parlem de comunicació no humana c) Missatge:conté la informació que l’emissor transmet al receptor. d) Codi: permet la producció (codificació) i la interpretació (descodificació) delsmissatges. Per tal que hi hagi comunicació, l’emissor i el receptor han de fer servirel mateix codi, o els missatges produïts no seran interpretats. Tanmateix, encaraque no es comparteixi un codi comú en la comunicació, és evident que elconeixement del codi per part dels comunicants també permet la comunicació.Pensem, per exemple, que sí que s’estableix comunicació entre dues persones queparlin llengües diferents, si les dues coneixen la llengua de l’altra. e) Canal: serveix de suport físic per transmetre el missatge. En la comunicacióoral el canal és l’aire per on es propaguen les ones sonores; en la comunicacióescrita, el canal és el paper on s’imprimeixen les lletres, etc. f) Referent: és la realitat sobre la qual l’emissor vol transmetre informació alreceptor. Res no es pot comunicar sobre el no-res. g) Context: Conjunt de circumstàncies que comparteixen el moment de lactecomunicatiu i són imprescindibles per entendre el missatge. Cal distingir: – Context discursiu: Allò que sha dit abans o després duna paraula pot condicionar-ne la interpretació. – Context situacional: Les circumstàncies espacials i temporals en què es fa lacte poden orientar cap a la interpretació adequada.
  • 9. La comunicació Soroll: Tot allò que pertorba en major o menor grau la transmissió o recepció dun missatge. Feedback: Informació procedent del receptor com a resposta al missatge rebut, que té una influència sobre el comportament de lemissor original. Redundància:Increment de les dimensions del missatge per contrarestar el soroll del canal.
  • 10. Funcions del llenguatge El llenguatge verbal té la funció de comunicar. Tanmateix, parlem de funcions del llenguatge per a referir-nos a les diverses finalitats amb què lusa lemissor. Cada funció remet a un element distint del procés comunicatiu i manifesta unes característiques lingüístiques particulars.
  • 11. Funcions del llenguatge Funció referencial: Transmissió dinformació de manera objectiva. − Centrada en el referent. − Frases enunciatives, verbs en tercera persona i mode indicatiu. Funció emotiva/expressiva: Expressió de sentiments, estats dànim, desitjos i opinions. − Centrada en lemissor. − Oracions exclamatives, desideratives, verbs en mode subjuntiu...
  • 12. Funcions del llenguatge Funció conativa/apel·lativa: Pretén influir sobre el receptor perquè actue duna determinada manera. − Centrada sobre el receptor. − Segona persona i verbs en imperatiu. Funció poètica: Atorgament de qualitat artística al missatge que es transmet. − Centrada en el missatge. − Normalment en textos publicitaris i literaris.
  • 13. Funcions del llenguatge Funció fàtica: Emissió de missatges que sempren per a establir, restablir, pronlongar o interrompre la comunicació. − Centrada sobre el canal. − Expressions com: Hola! Ei! Saps?sí... sí... Funció metalingüística: Quan el llenguatge mateix és el tema del missatge. − Centrada en el codi. − En diccionaris i textos sobre lingüística.
  • 14. Funcions del llenguatge Assenyala la funció que predomina en cada una de les frases següents: − Quina alegria que mhas donat! − El pretèrit imperfet susa per a referir accions passades. − El llenguatge és el vestit del pensament. − Mhe trobat el teu germà a la plaça. − Alçat! − (En un taxi) Sembla que ja ve lestiu... − Però, què fas ara? − Magradaria telefonar-te tots els dies. − Mhas entés?
  • 15. Els signes Segons Lázaro Carreter: “un signe és un objecte material que representa un altre objecte”. El codi verbal està constituït per signes lingüístics. El signe lingüístic és l’associació d’una grafia i una imatge acústica (significant) amb un concepte o imatge mental (significant) per a designar un element de la realitat (referent).Tot signe pot catalogar-se atenent a quatre eixos: − Origen. − Intencionalitat − Sentit. − Vincle amb el referent.
  • 16. Els signes Segons lorigen de lemissió del signe distingim entre: − Artificials: emesos conscientment:  Diagrames, paraules... − Naturals: emesos sense intenció:  Procedents de la natura. Segons lexistència o no dintencionalitat en lemissió, distingim entre: − Comunicatius: emesos intencionadament − Expressius: emesos espontàniament i que evidencien un estat anímic.
  • 17. Els signes Segons el sentit que percep el signe, distingim entre: − Olfactius − Tàctils − Gustatius − Visuals − Auditius
  • 18. Els signes Segons el vincle que tenen amb el referent distingim entre: − Icones: El signe sassembla a lobjecte que remet.  Fotografia, dibuix... − Símbols: Són signes arbitraris. El signe i lobjecte mantenen un vincle convingut.  Banderes, semàfors... − Indicis: El signe i lobjecte tenen contigüitat física o connexió causal.  Petjades en la platja.
  • 19. Els signes Comenteu la següent anècdota:Una vegada es va acostar a Pablo Picasso un desconegut i li va preguntar per què no pintava les coses com eren en la realitat. Picasso quedà un poc parat i contestà: − No acabe dentendre què vol dir. Lhome va traure una fotografia de la seua esposa. − Mire, -digué- com açò. Aquesta és la meua dona de veritat. Picasso semblava incrèdul. − És molt menudeta, no? I un poc plana, no?
  • 20. Els signes El signe lingüístic és lassociació duna grafia i una imatge acústica (significant) amb un concepte o imatge mental (significat) per a designar un element de la realitat (referent). El signe lingüístic té les següents característiques: − Arbitrarietat. − Linealitat del significat. − Immutabilitat i mutabilitat.
  • 21. Els signes Arbitrarietat: El nexe dunió entre significant i significat és arbitrari.
  • 22. Els signesLinealitat del significant: El significat acústic i gràfic existeix dins de la dimensió temporal. Els elements, els sons i les grafies es manifesten un rere l’altre dins d’una successió fixa, de manera que no poden pronunciar-se, ni escriure’s dos al mateix temps.La seqüència en el temps és visible en la representació escrita del significant, ja que disposem els signes gràfics corresponents seguint una progressió espacial lineal que, en la nostra cultura, va d’esquerra a dreta i de dalt a baix.
  • 23. Els signesImmutabilitat i mutabilitat:El signe lingüístic és immutable des del punt de vista sincrònic i mutable des d’una perspectiva diacrònica. Això vol dir que, amb el pas del temps, és possible que alguns signes lingüístics modifiquen la relació que hi ha entre els dos elementsSincrònicament: immutable.Diacrònicament: mutable.
  • 24. Codis verbals i no verbals Com és possible que una llengua, a partir dunes unitats mínimes limitades (vint-i-sis en el nostre cas) permeta la construcció infinita de missatges distints? Resposta: Això és possible perquè el llenguate verbal és un sistema que sarticula en diversos nivells.
  • 25. Codis verbals i no verbals En un intercanvi comunicatiu cara a cara, els interlocutors comuniquen amb altres elements a més de les paraules. Aquestos elements garanteixen que el nostre missatge siga interpretat correctament. Són els codis no verbals.
  • 26. Codis verbals i no verbals La paralingüística: La paralingüística s’ocupa dels elements que acompanyen les emissions lingüístiques en l’àmbit oral i que afegeixen informació; aclarint o suggerint la interpretació que cal donar a la informació lingüística i informen sobre l’estat emocional de l’emissor. Els elements paralingüístics més importants són: Volum de veu. Velocitat d’emissió dels enunciats. To. Variants d’entonació. Duració de les síl·labes. Sensacions expressades: riure, plorar, cridar, esbufegar, tossir... L’ús i la durada de pauses i silencis.
  • 27. Codis verbals i no verbals La cinèsica:La cinèsica estudia la comunicació no verbal transmesa mitjançant gestos i moviments del cos.La majoria de la gent en fa un ús inconscient i potser per això són una bona font informativa sobre la personalitat i l’estat emocional. La proxèmica:La proxèmica estudia els comportaments i la interacció física en els actes comunicatius atenent a l’ús de l’espai.