La Revolució francesa 1789-1799 Causa profunda 1. INTRODUCCIÓ: causes de la revolució francesa Difusió de les idees dels il·lustrats (libertat, igualtat, soberania Nacional,...) La bancarrota de les finances del rey. ¿D’on podia el rei obtenir diners? 1 Porta a Un canvi polític revolucionari La burguesia a desitjar acabar amb L’absolutisme i amb els privilegis de nobles i clero Succesives males collites i competència industrial britànica Porten a Fam; la pressió a pagar impostos; i al descontent dels camperols, comerciants i artesans. Excesives despeses de l’Estat en guerres i en la cort Porta a Any 1788 Ingressos Despeses 472 milions de lliures 633 milions de lliures Impostos a Pagesos Exèrcit ( 25%) y burgesia (85%) Cort ( 20%) Altres (15%) Burocràcia (10%) Obres públiques(2%) Deuta i interessos ( 41%) Són la única institució capaz de modificar privilegis y tradicions Altres causes El rei es veu obligat a convocar les Corts (Estats Generals) per sol·licitar un canvi en el sistema d’impostos. ¿Per que convoca els Estats Generals?

* Una institución de origen medieval ya no utilizada por el Absolutismo monárquico. Una asamblea de representants dels estaments socials. 1r estament: Església, 291 representants 2n estament: Noblesa, 270 representants 3r estament: Poble o Tercer Estat (en realitat, burgesos) 578 representants Que són els ESTATS GENERALS LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789 2 1. Introducció: Els Estats Generals * Cada estament disposava d’un sol vot * Cada estament se reunia i discutia per separat Però, quina importància va tenir la convocatòria i opertura dels Estats Generals a maig de 1789? Va donar, per primera vegada en molts anys, la oportunitat a la burgesia il·lustrada d’organizar-se i va precipitar l’esclat de la Revolució Francesa * El rei els convocava per sol·licitar nous impostos, canviar lleis i demanar recolzament per a les seves decisions, però estaava obligat a escoltar les queixes dels estaments. Com funcionven ELS ESTATS GENERALS: 2 vots 1 vot Els privilegiats disposaven de majoria.

Una asamblea de representants dels estaments socials.

1r estament: Església, 291 representants

2n estament: Noblesa, 270 representants

3r estament: Poble o Tercer Estat (en realitat, burgesos) 578 representants

LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789 3 A les primeres sessions, la burgesia exigeix una reforma en l’organizació dels Estats Generals: el vot por diputat i no per estament. Si ho conseguien seria un canvi quasi revolucionari ¿Ho acceptaren el rei i els nobles? NO Els Estats Generals: Maig de 1789. Versalles 1.- Introducció: La causa detonant de la REVOLUCIÓ: la Reunió dels Estats Generals Davant la negativa, Com varen reaccionar molts diputats? Inicien la Revolució: Se proclamen representants de la Nació i creen una Assemblea Nacional (16 junio 1789) Juren no separar-se fins elaborar una Constitució que asseguri la libertat i la igualtat. El jeu de Paume o Jurament del Joc de pilota

Se proclamen representants de la Nació

i creen una Assemblea Nacional (16 junio 1789)

Juren no separar-se fins

elaborar una Constitució

que asseguri la libertat i la igualtat.

La revolució triomfa: El rei i els nobles es veuen obligats a acceptar la nova situació. 2. El triomf de la revolució: la toma de la Bastilla LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789 4 Com reacciona el rei? Com reacciona el poble de París? Assalt a La Bastilla presó i arsenal militar (14 de juliol de 1789) Crida a lexèrcit a Versalles per reprimir l’Assemblea Nacional

La revolució triomfa: el rei accepta l’Asamblea Nacional Repàs cronològic de les causes del triomf de la revolució LA REVOLUCIÓ FRANCESA 1789 4 1750-1789 Difusió idees il·lustració (Montesquieu, Rousseau, Voltaire,...) Influència d’independència nordamericana (1776) 1780-1789 Successives males collites (fam). Crisi industrial 1788 Bancarrota de les finances reals Mayo 1789 Convocatòria i reunió dels Estats Generals Junio 1789 Jeu de Paume, se constitueix l’Assemblea Nacional S’inicia la revolució Julio 1789 El rei crida a l’Exèrcit a Versalles. Asalt popular a la Bastilla.

LA REVOLUCIÓ FRANCESA 3. El nou estat liberal i burgès (1a fase de la revolució: 1789-1792) 5 Les reformes de l’Assemblea Nacional (constituïda ara pel conjunt de diputats dels Estats Generals, burgesos i privilegiats) Declaració dels drets de l’Home (agost 1789) Igualdad en derechos L a Asse mblea Nacional l egisla: Constitució de 1791 Drets naturals: - Llibertat individual - Propietat sagrada i inviolable - Seguretat - Resistència davant l’opressió Règim polític: Monarquia parlamentària i limitada Separació de poders: el parlament escollit legisla, el rei governa, els tribunales escollits jutgen. Sufragi censitari: només tenen dret a vot els propietaris que paguen impostos (cens) Altres reformes Expropiació bens de l’església Libertat econòmica: llibertat de crear empreses, de comerciar, de posar preus, no als gremis etc... Observes alguna contradicció evident en aquestes mesures? Quins grups creus que estaran descontents amb els canvis? A qui favoreixen? Igualtat en drets Sufragi censitari: només tenen dret a vot els propietaris que paguin impostos (cens) burgesos La iglesia Monarquia privilegiats) Els Grups populars

Preparen els seus exércits aprop de la frontera amb França Declaren la guerra a França. La invadeixen. Arriben a les portes de París. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4. La 1 Crisi del nou Estat: una segona revolució, més radical (1792) 6 El poble de París (els sans-culotte ) y els jacobins (el grup polític burgès més radical) protagonitzen una segona fase revolucionària (1792): Les monarquies absolutes d’Europa no veuen amb bons ulls els canvis a França: El rei i els privilegiats no accepten de bon grat els canvis: Molts nobles s’exilien de França Provoquen - Assalten el Palau Reial de les Tulleries i fan presoner al Rei - Proclamen la República (setembre 1792) El rei intenta fugir, però és descobiert a la frontera (Varennes) i retornat a París. El poble desconfia del rei i la reina

LA REVOLUCIÓ FRANCESA 7 Nova Constitució (1793): Estableix la república i el sufragi universal Nou Exércit Nacional Obligatori ( levée en masse ): els triomfs militars donen seguretat a la República Francesa Noves lleis econòmiques i socials: preus controlats, protecció als pobres Nous tribunals de justícia ràpida contra els contrarrevolucionaris: apliquen el Terror (Guillotina de la família reial i 30.000 ciutadans) (oct 1794 - juliol 1794) 5. La 2a Fase de la revolució: la revolució radical (1792-1794) La burgesia conservadora tem la radicalizació de la revolució Nou govern radical: ROBESPIERRE I el grup jacobí amb el Comité de Salut Pública. Com reacciona quan s’aconsegueix parar l’amenaza extrangera? Revolució? Revolta? Cop de estat? Cop d’estat

LA REVOLUCIÓ FRANCESA 6. El final de la revolució: (1794-1799) 8 La burgesia conservadora protagonitza un cop d’Estat: Robespierre i els dirigents jacobins són guillotinats S’estableix un nou govern conservador (Directori) Nova Constitució (1795, termidoriana): reestableix el sufragi censitario Noves lleis econòmiques: se reestableix el lliure mercat Creixent protagonisme de l’exèrcit: Especialment d’un militar jove I la guerra contra els estats europeus continua A 1799 Napoleó pega un nou cop d’estat (18 Brumari) i pren el poder. A 1804 s’autoproclama Emperador. Els conflictes entre francesos de diferents tendències continuen. Hi ha una gran inestabilitat (per una part els defensors de l’antic règim amb la revolta de la Vendée, i per altra els jacobinos...) N A P O L E Ó N No obstant respectarà els principals avanços de la revolució: - Supressió dels privilegis dels nobles i l’eglésia, - Declaració de drets de l’home, - Establiment d’una Constitució, - Creació d’un nou Codi Civil i una justícia independent, - Lliure mercat… Napoleó governa França desde 1799 fins a 1815 Se considera que amb Napoleó acaba la Revolució Francesa, pero no l’època de les Revolucions . Pero el més important del període napoleònic fou l’intent de formació d’un gran imperi!

La Revolució Francesa va donar lloc a dos moviments polítics liberals diferents -Drets polítics restringits als més rics - sufragi censitario -Propietat privada i lliure mercat -Governs i lleis defensores d’interessos de l’alta burgesia - Drets polítics amplis - sufragi universal -Drets col·lectius més amplis (lliure associació, de manifestació, etc...) Governs i lleis que defensen els interessos populars Partits polítics conservadors i liberals Partits polítics progressistes i demòcrates

Els grups polítics característics d’Europa A la primera mitat del s.XIX (1800-1850) ABSOLUTISTES i TRADICIONALISTES RADICALS I/O PROGRESSISTES EXTREMA DRETA ESQUERRA MODERATS I/O CONSERVADORS LIBERALS DEMÒCRATES REPUBLICANS TENDENCIA POLÍTICA DRETA LIBERAL