Your SlideShare is downloading. ×
Apunts fonaments de l'Esport adaptat
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Apunts fonaments de l'Esport adaptat

1,271
views

Published on

Published in: Sports

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,271
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
28
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut d’Educació Secundària Centre d’Alt Rendiment Ensenyaments de Règim Especial de Tècnics Esportius FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Bloc Complementari Crèdit 2
  • 2. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er NivellÍNDEX1. CONCEPTES GENERALS......................................................................................32. TIPUS DE DISMINUCIONS / DISCAPACITATS................................................4 2.1. DISCAPACITATS FÍSIQUES..........................................................................4 2.2. DISCAPACITATS SENSORIALS...................................................................6 2.2.1. Dèficit Auditiu..........................................................................................6 2.2.2. Deficiciències visuals................................................................................6 2.3. DISCAPACITATS PSÍQUIQUES....................................................................7 2.4. CONCEPTES CONGÈNIT / ADQUIRIT3. L´ACTIVITAT FÍSICA I EL DISMINUIT FÍSIC / SENSORIAL................................................7 3.1. Diferents grups de discapacitats.................................................................................8 3.2. Beneficis de l´activitat física........................................................................................9 3.3. Conclusions.................................................................................................................124. L’ESPORT ADAPTAT, LA SEVA IDENTITAT I LES SEVES PERSPECTIVES.................13 4.1. Infroducció i concepte................................................................................................13 4.2. Com evoluciona l´esport adaptat?............................................................................13 4.3. Classificació dels esports adaptats..........................................................................14 4.4. Esports adaptats i discapacitats que els practiquen..............................................14 4.5. Importància actual de l´esport adaptat.....................................................................16 4.6. Anàlisi crítica..............................................................................................................16 4.7. Conclussions..............................................................................................................165. ESPORTS I ACTIVITATS FÍSICQUES ADAPTADES.........................................................17 5.1. El goalball-Explicació del joc.....................................................................................17 5.2. Aerobic en cadira de rodes........................................................................................19 5.3. El futbol 7 en paralítics cerebrals..............................................................................226. ESTRATÈGIES D´ATENCIÓ A LA DIVERSITAT................................................................34 6.1. Generals.......................................................................................................................34 6.2. Estratègies i pautes per persones amb cadira de rodes.........................................35 6.3. Estratègies i pautes per persones amb dèficit auditiu............................................42 6.4. Estratègies i pautes per persones amb dèficit visual.............................................42 6.5. Resum..........................................................................................................................43
  • 3. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell CONCEPTES GENERALSPer poder iniciar aquest crèdit són necessaris una sèrie de conceptes que haurem de conèixer,discutir-los i contrastar-los amb l’objectiu de poder parlar amb propietat del fenomen de l’esportadaptat.Aquest vocabulari està relacionat amb l’àmbit mèdic i amb l’àmbit de l’aprenentatge doncsmoltes de les situacions que ens plantejarem han tingut el seu origen en aquest dos gransàmbits degut a les necessitats de relació que les persones tenen.Així ens podem trobar amb els següents conceptes: • Minusvalua / Minusvàlid • Disminució • Deficiència / Deficient • Discapacitat / Persona discapacitadaTambé i en un àmbit molt més popular ens trobem amb expressions que són de caràcterdespectiu en moltes ocasions i que per tant no tractarem durant la realització del crèdit.A continuació es presenten les definicions segons la O.M.S. que és l’organització Mundial de lasalut i segons la LISMI (Llei d’integració del Minusvàlid de 1982).Així tenim:Minusvalua: Tota persona que a causa d’un determinat succés (anomalia, malaltia, accident),presenta un deteriorament o maduració incompleta de les seves facultats físiques, psíquiques osensorials; o vàries al temps, que l’afecten actualment o en un futur d’una forma greu iperllongada la seva capacitat d’adaptació al mitja que l’envolta. Amb possibilitat de restauracióparcial, que dependrà en relació inversa a la gravetat del procés o directament amb unaactuació social adequada.Deficiència: Qualsevol pèrdua o anormalitat d’una estructura o funció (psicològica, fisiològica,sensorial o anatòmica), essent per tant pertorbacions a nivell d’un òrgan. Moltes vegadesutilitzat com disminució.Discapacitat: Es tota restricció o absència (per causa d’una deficiència) de la capacitat derealitzar una activitat en la forma normal a l’ésser humà, representant les pertorbacions a nivellfuncional, de l’organisme.Minusvalua: És una situació desavantatjosa per un individu determinat, degut a una deficiènciao discapacitat que el limita o inhabilita a assumir un “rol”. Essent, per tant, la “socialització”d’una deficiència i discapacitat. Representant les pertorbacions a nivell social de la persona.
  • 4. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell TIPUS DE DISMINUCIONS / DISCAPACITATSA continuació farem una classificació que ampliarem i on coneixerem les principals deficiènciesque es poden produir i sabrem el seu origen o causa. • Discapacitats físiques (2 classificacions, la primera segons Herren i segons Labregere) o Herren o Lesions d’origen cerebral: Paràlisi cerebral o Lesions neuromusculars, medul·lars i perifèriques Accidents i malformacions congènites òssees Infermetats de la medul·la Infermetats dels circuits sensitius-motors o Lesions no neurològiques: Musculars Òssees Articulars Amputacions o Labregere Segons la localització Mono / Di / Tetra / Hemi / Para –plègia Segons l’origen: • Cerebral:paràlisi cerebral • Espinal: poliomielitis anterior aguda; espina bífida; mielitis degenerativa; traumatismes medul·lars • Vascular: hemorràgia cerebral; reblaniment cerebral • Muscular: miopatia o distròfia muscular degenerativaFarem una explicació dels conceptes més detalladament, així entendrem alguns conceptes: Terme Definició – ExplicacióMonoplegia Pèrdua parcial o completa de la funció motora de una extremitat, com resultat de una disfunció neurològicaMonoparesia Disminució del moviment però no paràlisi total d’un membreDiplegia Debilitat motora en les extremitats inferiors d’ambdós costats del cosTriplegia Plagia de 3 membres, habitualment un membre del tren superior està normalTetraplegia Afectació de tot el cos (braços i cames) normalment produïda per presentar una lesió a nivell de la medul·la espinal per malformació congènita, infermetat o traumatisme de la columna vertebral que produeixi la pèrdua de les funcions motòriques i sensibilitat de la part del cos situada per sota de la lesióHemiplegia Paràlisis d’un costat del cos, que apareix com resultat de la lesió de les vies de conducció d’impulsos nerviosos de l’encèfal o de la medul·la espinal.Paraplegia Paràlisis de la meitat inferior del cos, tot i que també s’utilitza per denominar qualsevol paràlisis de parts simètriquesParaparèsia Disminució del moviment dels membres inferiors
  • 5. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er NivellA més a més d’aquests termes hem d’explicar altres malalties que produeixen discapacitatsmotrius, així tenim: Terme-Patologia Definició-Explicació Caràcter Espina bifida Anormalitat congènita causada per la falta d’unió del Estabilitzada, congènit tub neural i els arcs vertebrals posteriors Poliomielitis Malaltia vírica que afecta al sistema nerviós central Estabilitzada, adquirida lesionant les cèl·lules nervioses motrius de la medul·la, manifesta paràlisi segons el nombre de cèl·lules nervioses lesionades Paràlisi cerebral Trastorns en el control dels moviments del cos com Estabilitzada, adquirida a conseqüència d’un problema en el cervell, que pot produir-se abans, durant o després del naixement Lesió Medul·lar Les lesions medul·lars produïdes per diversos Estabilitzada, adquirida motius (malformació congènita, malaltia, o traumatisme de columna vertebral) es manifesten amb la pèrdua de la motricitat i/o sensibilitat de la zona del cos situat per sota de la lesió Amputacions Pèrdua parcial o total d’una extremitat per malaltia o Estabilitzada, adquirida accident Paràlisi braquial Paràlisi total o parcial de la musculatura de Estabilitzada l’extremitat superior deguda a una afectació neurològica important a nivell del plexe braquial, ubicat a l’àrea axil·lar Accident vascular Lesió a nivell d’un vas sanguini que irriga un Estabilitzada cerebral hemisferi cerebral, bé per obstrucció o trencament d’un vas Traumatisme cranial Traumatisme amb pèrdua de consciència que pot Estabilitzada estar associat a fractures cranials que poden deixar seqüela d’incoordinació motriu, intel·lectual o de llenguatge Esclerosi múltiple Malaltia d’origen desconegut que ataca el sistema Progressiva nerviós destruint la beina de mielina de la fibra nerviosa impedint la transmissió de l’impuls nerviós Distròfia muscular És una afectació de la fibra muscular produïda per Progressiva progressiva de una herència recessiva lligada al sexe, provoca duchenne debilitat muscular Distròfia muscular de Es diferencia de la distròfia de Duchenne en què Progressiva Becker l’edat d’inici és més tardana (a partir dels 20 anys) Miopatia Infermetat relacionada amb el metabolisme Progressiva muscular d’origen autoimmune que produeix lesions degeneratives a les fibres musculars Artritis reumatoide Infermetat inflamatòria que afecta tendons i Progressiva articulacions degenerant-los Altres Parkinson, Progressives espondilitis, alzeimer
  • 6. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell • Discapacitats sensorials o Dèficit auditiu (a la taula apareixen els diferents tipus que hi ha segons diferents classificacions) CRITERIS Patologies Característiques Localització anatòmica Sordesa neuro- El problema se situa a l’oïda interna, el nervi auditiu o a sensorial les zones auditives cerebrals Sordesa El problema se situa a l’oïda externa o mitja (conducte conductiva auditiu o cadena d’ossets) Grau de pèrdua auditiva Lleugera 20-40 DCB És té la percepció de la parla però no es reconeix tots els contrasts fonètics Mitjà 40-70 DCB Hi ha força dificultats per a la percepció de la veu i l’articulació a intensitats habituals Severa 70-90 DCB Hi ha la possibilitat d’identificar sorolls ambientals i alguns sons de la parla fonamentalment els vocàlics Profunda + de 90 DCB No hi ha percepció de la parla articulada, però es conserven elements prosòdics com la melodia i el ritme Etiologia Hereditàries Determinades per factors genètics Adquirides • Prenatals Degudes a infeccions o traumatismes del fetus • Periantals Degudes a anòxia durant el part • Postnatals Degudes a infermetats infeccioses com meningitis, rubèola o bé a ingestió de tòxics Moment d’aparició Prelocutives Quan la sordesa apareix abans dels tres anys de la vida del nen Postlocutives Quan la sordesa apareix després dels tres anys i ja s’ha produït el procés d’aprenentatge de la llegua oral o Deficiències visuals (a la taula apareixen els diferents tipus que hi ha segons diferents classificacions) CRITERIS Localització- Característiques Patologia Total Sense resta visual Baixa visió Perifèrica Presenta afectacions a la zona central de la retina Central Presenta afectacions a la zona perifèrica de la retina Borrosa Falta de transparència per opacitat corneal o del cristal·lí Patologies més freqüents Cornials Totes aquestes malalties produeixen en major o menor grau i en diferents llocs una reducció considerable de la visió Cataractes Glaucoma Miopia
  • 7. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell degenerativa Atrofia del nervi òptic Retinopaties vasculars Retinopaties hipertensives Despreniment de retina Retinoblasoma Degeneracions retinianes Síndromes Albinisme Síndrome de Marfan • Discapacitats psíquiques o Borderlines o Psicoautisme o Deficiència mental mitjana,severa,profunda (Síndrome de down) o EsquizofrèniaPer tal d’entendre millor els conceptes hem d’explicar que les causes poden ser de tipuscongènit o adquirides. Les malalties congènites no fan referència a que siguin hereditàriessinó al moment que es presenta i aquest és en el moment del naixement. Tot i que hem de dirque algunes de les que es presenten en el moment del naixement sí que són de caràcterhereditari d’altres com las malformacions provocades per la rubèola tenen un origen víric.Per altre part les infermetats adquirides poden afectar a les persones en qualsevol momentsense avís o informació que tenim d’infermetat. L’ACTIVITAT FÍSICA I EL DIMINUÏT FÍSIC I SENSORIAL (Adaptació article Míriam Meloni)En primer lloc m’agradaria aclarir que el jove o el nen disminuït físic no es cap malalt sinó queen general és una persona sana amb una o vàries limitacions o físiques o sensorials.Gràcies a les Paralimpiades de Barcelona 92 l’esport per disminuïts va començar a fer-sefamiliar, varem perdre la por al contacte amb ells i varem aprendre que amb la constància il’esforç es poden superar handicaps i es pot portar una vida totalment normalitzada.Quan ens trobem amb un nen, jove o adult disminuït hem de tractar-lo amb total normalitatsense caure en la compassió o el paternalisme. El primer que hem de fer es conèixer la causade la limitació, temps d’evolució, estat actual de la discapacitat, estat emocional de la persona ide la família (ens trobem amb famílies superprotectores que per penes o pors limiten als seus
  • 8. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivellfill o ens trobem amb famílies incapaces de col·laborar i abandonen al discapacitat tancant-lopràcticament a casa).Hem de conèixer també l’entorn social i cultural per poder oferir el màxim ventall d’alternativesper que el discapacitat pugui desenvolupar al màxim les seves possibilitats i arribar a realitzaruna vida totalment normalitzada e integrada.És ben cert que actualment la societat és més conscient d’aquest problema i a poc a poc esvan resolent els inconvenients de les barreres arquitectòniques, s’ofereix igualtat d’oportunitats,ajudes econòmiques, i respecte al que a nosaltres ens interessa en aquest moment, l’activitatfísica i l’esport com a tal està més a prop de tots. Existeixen més professionals que esdediquen a això, major número d’instal·lacions adaptades, major número d’usuaris...Per qualsevol persona l’activitat física o esport és imprescindible per poder assolir un bon estatfísic i psicològic que els permeti portar una vida més sana e integradora com persones.Tots coneixem els beneficis que comporta l’esport ja siguin de manera recreativa o competitivaperò en el cas del discapacitat aquests beneficis es multipliquen per 100.Tots coneixem la importància de l’activitat física com a mitja rehabilitador per als discapacitat jasigui de causa congènita o adquirida, com els post traumàtics, o els accidents vàsculocerebrals...Hauríem de diferenciar entre l’activitat física i l’esport ja que aquest últim busca un rendimentfísic tot i que ja veurem que aquest estímul ajuda a la persona a integrar-se i sentir-se bé ambsi mateixa.Com sabem tot exercici físic aporta grans beneficis i evita lesions o malalties degudes alsedentarisme.DIFERENTS GRUPS DE DISCAPACITATSEls diferents tipus de discapacitats estan dividit en 4 Federacions Internacionals com són: • IBSA: Cegs • ISOD: Físics • CP-IRA: Paralítics cerebrals • IWRS: Lesionats medul·larsElls al seu temps es subdivideixen en classes segons el grau de lesió per poder competir enigualtat d’oportunitats.Les causes són múltiples: infermetats hereditàries, congènites, tumors, traumatismes...
  • 9. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er NivellBENEFICIS DE L´ACTIVITAT FÍSICA • Afavoreix la no aparició d’infermetats cardiovasculars: Augmenta el to parasimpàtic, afavorint la disminució del requeriment d´O2 del miocardi i el treball respiratori • Disminueix la FC fent que el cor treballi menys per obtenir la mateixa quantitat d´O2 • Augmenta la perfusió muscular del múscul cardíac • Augmenta la perfusió muscular esquelètica afavorint que la fatiga muscular sigui més tardana • Millora la circulació col·lateral • Augmenta HDL prevenint infermetats cardiovasculars, la arteriosclerosis • Disminueix l’obesitat • Disminueix la tensió arterial • Redueix el risc d’osteoporosis • Millora la tolerància a la glucosa • Millora les tensions emocionals i fa que disminueixin les depressions • Proporciona: agilitat, equilibri, augmenta la velocitat i disminueix el temps de reacció, coordinació, potencia i resistència muscular amb el que afavorim la desaparició d’àlgies musculars i articulars • Augmenta la flexibilitat i la mobilitat i ajuda a la disminució dels dolors d’esquenaLa seva vida quotidiana es fa més fàcil: pugen els desnivells amb més facilitat, es desplacenmillor amb la seva cadira de rodes a amb les muletes.Tot això es beneficiós per qualsevol individu però per als discapacitat es fa imprescindibledegut a la seva disminució molts d’aquests problemes els tenen aguditzats per l’augment delsedentarisme.Per als discapacitats l’activitat física té altres beneficis com són: • Poder desenvolupar totes aquelles possibilitats que tenen tot i les seves limitacions. • Intentar desenvolupar al màxim tots els grups musculars i adaptacions cardiovasculars per poder portar una vida el més independentment possible. • Els permet sortir de casa en moltes ocasions amb l’al·licient diferent sobretot si ja practiquen un esport. • Els permet relacionar-se amb persones que pateixen o ja han superat el trauma inicial de veure’s limitades, el compartir els ajuda a superar-se i lluitar per una vida agradable • El fet de recuperar tot allò que tenien abans, com pot ser la capacitat de desplaçament, independència familiar, els augmenta l’autoestima. • El millorar la seva forma física els porta a una acceptació d’ells mateixos i a descobrir totes les possibilitats que tenen per fer una vida normalitzada.
  • 10. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er NivellL’activitat física els ajuda a més a:Disminuir les diferències amb l’entorn, aconseguint mitjançant l’exercici físic una majoradaptació a la seva deficiència. És important que el nen pugui integrar-se en el joc dels seuspares, germans, amics, companys d’escola i que pugui realitzar la mateixa activitat que elsaltres tot i que sigui amb alguna adaptació o variant.L’esport és la forma més natural de fisioteràpia i de rehabilitació. Amb l’esport aconseguim: • Desenvolupar l´autodisciplina • Desenvolupar l´autorespecte • Desenvolupar l’esperit combatiu • Desenvolupar la camaraderia • Desenvolupar l´autosuperació • Desenvolupar el perfeccionament físic • Sentir-se important i autònomVoldria fer una diferència entre l’esport recreatiu i d’elit. El primer és la base, es descriu comuna forma d’esport on guanyar o rendir a nivell personal no constitueix una necessitat i on totsels participant poden competir sense massa obligacions ni condicions. Es caracteritza pel plaerque proporciona el moviment, la bona forma física, el contacte amb altres persones... No esnecessiten materials ni mesures oficials el terreny de joc, això significa que podem adaptar lesactivitats de moviment a les possibilitats dels jugadors.L’esport amb caràcter competitiu es vàlid ja que motiva a l’esportista a superar-se i a posar-seen la millor forma física afavorint el seu rendiment esportiu i també repercutint en la seva vidaprofessional i de relació social ja que potencia qualitats com la concentració, domini d’unmateix, esperit de lluita, facilita superar les fase de negativitat, agressivitat, resignació perarribar a la meta de l’acceptació i recuperació de la confiança i del propi valor.L’esport practicat pels discapacitats dependrà de la discapacitat que presentin. Existeixenesports específics com el goalboll (adaptació del futbol) per cecs o la boccia pels paralíticscerebrals, o l’esquí pels paraplègics... Alguns d’aquests esports poden ser adaptats en l’àmbitescolar fet per exemple tapar els ulls als nens i jugar amb la pilota de picarols, fer curses ambla cadira de rodes... És important que el nen o jove discapacitat pugui participar el màximpossible en les activitats escolars i extraescolars.S’ha de considerar que el disminuït pot ser capaç de realitzar qualsevol activitat reglada, teninten compte la limitació que pugui presentar.Moltes vegades s’opta per la natació per que creiem que és l’esport més complet i el menysperjudicial però penso que limitem molt al discapacitat i que som nosaltres els primers en serlimitats.No hi ha resposta entre el temps que ha de passar entre la lesió y o infermetat i l´inici de lapràctica de l’activitat física. Només s’ha d’esperar a que finalitzi el procés de curació agut perque acostuma a ser pel sistema nerviós i esquelètic de 6 a 12 mesos.
  • 11. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er NivellÉs important dir que l’activitat física o esport ha d’adaptar-se a les necessitats ipossibilitats específiques dels individus essent així una font de salut i equilibri.Es molt important la correcta execució de les habilitats motrius bàsiques doncs influeixen demanera decisiva en el desenvolupament funcional de l´individu. L’adquisició de movimentsincorrectes pot donar lloc a malformacions o lesions. Hem de tenir present que a vegades unesport pot ser perjudicial i provocar lesions ja que la repetició del mateix pot acabar lesionantarticulacions, músculs, tendons...Els discapacitats que majors problemes ens poden generar són els Paralítics cerebrals i elslesionats medul·lars ja que són els que adopten una situació tònica anormal, anomaliesposturals i uns patrons anòmals de moviments.En el cas dels PC la força de les contraccions automàtiques patològiques poden ser fins a un200% major que la d’un subjecte normal, això pot provocar que les articulacions estiguinsotmeses a gran estrès produint a llarg termini artrosi.En el cas dels cecs hem de conèixer les causes per evitar esports de contacte o cops al cap enels caso de perill de despreniment de retina...Penso que és important acceptar, assumir, compensar i superar el handicap, doncs sobre lanegació del handicap no podem construir res.El control mèdic serà important per valorar el tipus d’exercici a realitzar per no agreujarsituacions físiques per realitzar exercicis massa complexos o perillosos segons la causa de lalesió.Hem d’estudiar cadascuna de les persones sobretot amb respecte a nens i joves per tal quepuguin obtenir el màxim de possibilitats dins de les seves limitacions, per tant farem elssegüents estudis: 1. Exploració de base: causa de la lesió a. Aparell locomotor b. Aparells cardíac i vascular 2. Estudi cineantropomètric: pes, talla, envergadura, estudi de la composició corporal, percentatge de greix, muscular, ossi 3. Estudi dinamomètric isomètric o isotònic o isocinètic per poder així observar els músculs afectats, estudiar els desequilibris musculars que poden ser compensats i evitar lesions. També ens interessa per poder realitzar una preparació física adequant cada persona a cada especialitat esportiva. No és el mateix la força o potència que necessitem per la natació que per un llançament. També es valoraran altres qualitats motrius com són a més a més de la força comentada anteriorment la velocitat (màxima consecució de la freqüència dels moviments cíclics), flexibilitat (màxima mobilitat que es pot tenir en una o més articulacions), la coordinació (cooperació del Sistema Nerviós Central i els músculs esquelètics durant el curs dels moviments) i la resistència (capacitat per perllongar una activitat física en el temps i no mostrar fatiga).
  • 12. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell 4. Valoració funcional: les proves poden realitzar-se en cicloergòmetre, ergòmetre de braços o cadira de rodes en cinta rodant. Valoració de la capacitat aeròbica, umbral anaeròbic si interessa pels entrenaments. La realització d’exercicis de gran intensitat i poca duració, velocitat i força es realitzen gràcies al metabolisme anaeròbic (alàctic i làctic) en tant en quan els de menor intensitat i major duració (resistència) depenen del metabolisme aeròbic. 5. Valoració psicològica: intel·ligència, personalitat i motivació.Amb tots aquests paràmetres podem establir u orientar uns entrenaments específics i orientarcap a l’activitat física que no perjudiqui l’esportista. En el cas de l´esportista d`elit el programahauria de realitzar-se en conjunt (entrenador, metges, preparadors físics, psicòlegs ifisioterapeutes).CONCLUSIONS • L’activitat física i l’esport de base ha de ser practicat per tots, ja que proporciona beneficis de salut i psíquics • L’entrenament esportiu es diferencia de l’activitat física en els objectius que volen augmentar els límits dels atletes, provocant moltes vegades dolors i ocasionar greus conseqüències a nivell articular... • És important conèixer les qualitats bàsiques del nen o jove esportista, la influència de l’exercici físic en l’organisme, com i quan utilitzar-los i així escollir l’esport millor adaptat, determinar les possibilitats en la competició i el nivell que es pot assolir. • Cada esportista ha de ser estudiat individualment ja que les adaptacions són específiques a cada tipus de discapacitat, que són diferents segons els individus. • Es deu adaptar l’esport a les diverses discapacitats, per exemple, pilotes de goma o porteries més grans. • S’ha d’aprendre bé el gest tècnic per evitar moviments anòmals i a la llarga lesions o disminució del rendiment. • No hi ha esports específics per les diferents discapacitats sinó diferents discapacitats amb diferents possibilitats. Per acabar dir que l’activitat física és fonamental per qualsevol persona amb discapacitat pel seu benefici físic i psíquic, però és precís un control mèdic esportiu per poder estudiarà totes les possibilitats i adaptacions per poder realitzar l’activitat física de la manera més correcte i poder gaudir-ne més.
  • 13. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’Esports IES del CAR de Sant Cugat 1er NivellL’ESPORT ADAPTAT, LA SEVA IDENTITAT I LES SEVES PERSPECTIVES (adaptació article Josep Oset) Introducció i concepte Mercè als jocs paralímpics s’ha donat a conèixer l’esport per a persones discapacitades no tan sols pels professionals de l’esport, sinó també pel públic en general. Aquest esport es pot considerar com una expressió cultural amb identitat i personalitat pròpia que aporta gran nombre de beneficis físics, emocionals i socials a aquestes persones que els practiquen. Es coneix com esport adaptat el que practiquen les persones amb algun tipus de discapacitat i en el qual, com a conseqüència d’aquest deficiència, s’adapten les diferents normes de l’esport federat en funció de les seves característiques. De vegades no és pròpiament una adaptació de l’esport normalitzat sinó que per les característiques especials d’alguna deficiència es tracta d’una nova creació; exemples d’això els tenim en la boccia per a persones amb paràlisis cerebral, el goalball per a persones amb deficiència visual, l’hoquei interior per a disminuïts psíquics, etc. Altres característiques de l’esport adaptat són: el tipus de material emprat, la instal·lació necessària, les classificacions en funció del grau de discapacitat, etc. Independentment del concepte d’esport adaptat sorgeix el d’esport d’integració, més recent, i que es basa en la filosofia de mantenir al màxim les estructures normalitzades de l’esport i fer que el disminuït participi en la mesura de les seves possibilitats. Com evoluciona l’esport adaptat? L’esport adaptat ha anat evolucionant ja que no fa gaire temps no es coneixia cap tipus d’organització en cap lloc del món. Hi ha opinions que diuen que l’esport va néixer per la pròpia pràctica de persones discapacitades a títol individual, n’hi ha d’altres que opinen que va ser arrel del moviment d’esport per tothom, el que si és cert que arrel de les guerres mundials es va començar a treballar dins els hospitals i va ser després de la segona guerra mundial, amb el dissortat increment de víctimes amb traumatismes, paraplègics, amputats, etc... quan es va iniciar el que coneixem a l’actualitat com esport adaptat i que sorgí com un ajut per a la rehabilitació i reinserció social d’aquestes persones. El 1948 Ludwing Guttmann implantà a Anglaterra el primer programa europeu d’esports organitzats en cadira de rodes. A Amèrica, Lipton crea la fundació Nord-americana per als esports en cadira de rodes amb l’objectiu d’encoratjar i estimular l’esport competitiu per a les persones impedides fomentant al mateix temps les relacions d´EEUU amb altres països i aconseguir finançament i ajuts per aquestes activitats. L’any 1960 a Roma s’organitzen paral·lelament als Jocs Olímpics els jocs en cadira de rodes, i a partir d’aquella data, i cada quatre anys, en acabar els Jocs Olímpics s’organitzen els Paralímpics que any rere any han vist com s’incrementaven els països que hi participen (94 països als Jocs Paralímpics de Barcelona).
  • 14. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er NivellClassificació dels esports adaptatsPer poder classificar els esports adaptats cal tenir presents consideracions de tipus mèdic ifuncional que porten a un sistema complex de classificació amb nombroses variants.El 1982 es crea la ICC(Comitè Internacional de Coordinacions esportives) formada per lessegüents federacions: • CP-ISRA Organitza l’esport pels paralítics cerebrals. Les classificacions es fan en funció del fenotip i la performance donant com a resultat 8 classes diferents. • IBSA Organitza l’esport per a invidents i deficients visuals. Les classificacions es fan en funció de criteris oftalmològics i donen 31 classes de tipus físic i 3 de tipus sensorial. • ISOD S’encarrega de l’esport per amputats i altres minusvàlues. Es valora en funció del nivell d’amputació o de l’amplitud articular i l’estat muscular. Té nou classes distintes. • ISMGF Organitza l’esport per a paraplègics i tetraplègics, com a resultat de lesions medul·lars, espina bífida o similars. • FESMH Organitzen els Special Olímpics els quals reuneixen a persones amb limitacions intel·lectuals i disminució psíquica. En els Special Olímpics els criteris de participació acullen a persones amb alteracions limitants cognitives significativament per sota la mitjana i totes aquelles persones que presenten problemes d’aprenentatge com a resultat d’una limitació intel·lectual, emocional o de comportament. Hi poden participar a partir dels 8 anys. Hi trobem dos tipus d’esport els de demostració: canoa, tenis de taula, handbol,etc... i els oficials: natació, atletisme, bàsquet,bitlles,voleibol,etc. Hi ha uns que estan prohibits com: javelina, disc, boxa, arts marcials, trampolí, salt amb perxa,etc.Esports adaptats i discapacitat dels que els practiquen ESPORT CARACTERÍSTIQUES DE LA PARTICIPANTS ALTRES COMPETICIÓ CARACTERÍSTIQUESATLETISME Proves: Curses, concursos de salts, Cecs, paraplègic i És la que compta amb més llançaments, pentatló i marató tetraplègics, amputats i participants i proves afectats de paràlisi cerebralBASQUETBOL Durada dels partits 40’. Regles Paraplègics, amputats o Ha estat present als Jocs idèntiques a les de la FIBA amb poliomelitis Paralímpics des de la lleugeres modificacions primera edició a Roma el 1960BOCCIA S’assembla a la petanca i es juga Afectats de paràlisi S’ha adaptat pels països individual o per equips. Totes les cerebral nòrdics a partir d’un esport proves són mixtes. Es juga pel molt antic sistema de lliga i eliminatòries directes
  • 15. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell ESPORT CARACTERÍSTIQUES DE LA PARTICIPANTS ALTRES COMPETICIÓ CARACTERÍSTIQUESCICLISME Hi ha tres grups en funció del tipus de Afectats de paràlisi És un esport relativament capacitat cerebral, cecs i deficients nou dins l’esport adaptat visuals, i amputats o amb d’altres alteracions motoresESGRIMA Hi ha tres modalitats: floret, espasa i Esportistes en cadira de Ha estat present als Jocs sabre. rodes amb problemes de Paralímpics des de la La cadira de rodes està fixada al terra motricitat primera edició a Roma el mitjançant unes guies que permeten 1960 el moviment cap endavant i cap enrereFUTBOL-7 Hi intervenen set jugadors en un Futbolistes amb paràlisi camp més reduït que el convencional i cerebral amb reglamentació com la de la FIFA amb petites variacionsGOALBALL L´objectiu del joc és marcar gol a la Cecs o amb deficiències Hi ha una variant pels més porteria contrària amb una pilota (que visuals petits, anomenat torball, té al seu interior uns picarols) que es que es juga amb terreny llança amb la mà. Els jugadors, tres més petit (16x7) i amb una per equip, porten un antifaç per pilota més petita i lleugera. impedir la visió Hi ha tres tapets col·locats davant la línia de fons per facilitar l’orientacióHALTEROFILIA La competició utilitza dues variants Paraplègics, amputats, del moviment de banc d’arrencada. Es poliomelitis i afectats de divideix, segons les modalitats paràlisi cerebral. vigents, en powelifting i el weighlifting.JUDO La zona vermella de perill del tatami Cecs i deficients visuals ha de ser reconeguda pel tacte. Als Jocs Paralímpics s’utilitza el tatami tèrmic. Reglament de la FIJ amb algunes variacionsNATACIÓ Dividits en categoria masculina i Invidents i disminuïts físics És un esport dels més femenina i en dos grups: invidents i coneguts disminuïts físicsTENNIS Es juga en modalitat individual i de dobles. La pilota pot botar dues vegades abans de tornar-la a l’altre camp.TENNIS DE Es juga amb el reglament igual al Amputats i en cadira deTAULA normalitzat amb algunes variacions en rodes el cas de la cadira de rodesTIR AMB ARC Es realitzen dues modalitats: Disminuïts físics i en cadira És un esport destacat dempeus i en cadira de rodes. Es de rodes entre els esportistes disputen proves individuals i per discapacitats equips en categoria masculina i femenina
  • 16. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell ESPORT CARACTERÍSTIQUES DE LA PARTICIPANTS ALTRES COMPETICIÓ CARACTERÍSTIQUESTIR OLÍMPIC Hi ha dues modalitats: Disminuïts físics i en cadira Dempeus i en cadira de rodes. Es de rodes disputen proves de carrabina i pistola en les especialitats d’aire comprimit i arma de foc del calibre 22. Es realitzen proven en categoria masculina, femenina i mixts.VOLEIBOL Hi ha dues modalitats: asseguts i Disminuïts Físics drets i només existeix la categoria masculina. La competició es realitza en dues fases diferenciades: una per lliga i l’altra per eliminacióImportància actual de l’esport adaptatLa importància de l’esport adaptat s’ubica en el fet de ser un instrument molt valuós d’interacciósocial que pot ser transcendent en la comunicació i la relació de les persones afectades ambminusvàlues.Cal constatar que l’esport adaptat no és una fase única en el procés d’integració, sinó una faseprèvia i provisional i, en la mesura que sigui possible, cal introduir la segona fase: la fased’integració esportiva, en la qual l’esport adaptat actual no presenta característiques de trobar-s’hi.Anàlisi críticaEn el nostre país l’esport adaptat es basa fonamentalment en l’esport competitiu, l’esport d’altrendiment, i no es fomenta la pràctica d’aquest esport de forma no competitiva en àmbits comara escoles, hospitals o centres posthospitalaris. Cal que l’administració i les organitzacionsparaestatals facin un esforç per cobrir les necessitats especials de les persones ambdiscapacitats.L’alt rendiment esportiu en l’esport adaptat ha de complir dues premisses importants: la primeraés el reconeixement mèdic de les deficiències i la seva recomanació per a la pràctica esportivai la segona l’elaboració de criteris tècnico-esportius de classificació més adequats a lescircumstàncies que es plantegin, utilitzant tan poc com sigui possible les classificacionsfuncionals.ConclusionsEs considera esport adaptat el practicat per persones amb algun tipus de minusvàlua i en elqual es duen a terme adaptacions de les regles de l’esport federat per a facilitar la sevaparticipació.L’esport adaptat no està en un procés d’integració, sinó més aviat al contrari però serveix perfacilitar la supressió de barreres arquitectòniques, el desenvolupament de programesespecífics, i és la primera fase per accedir a l’esport d’integració.
  • 17. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell ESPORTS I ACTIVITATS FÍSIQUES ADAPTADESEL GOALBALL-EXPLICACIÓ DEL JOC • Es juga al terra d’un gimnàs dins d’un camp rectangular dividit en dos meitats per una línea de centre i una porteria a cada extrem. • Les dimensions del terreny de joc són de 18 metres de llarg per 9 metres d’ample. Les porteries tenen unes mides de 9x1,30 metres. • Totes les línees tenen relleu, per tal que els jugadors pugin detectar-les en el moment d’orientar-se. • Per jugar s’utilitza una pilota que té al seu interior picarols, és necessari absolut silenci. • La pilota és de 1,25 kg • El joc consisteix en que cada equip ha de fer que la pilota creui rodant la línea de gol del contrari i l’altre equip tracta d’impedir-ho • Els equips estan formats per 3 jugadors • La duració del joc és de vint minuts de joc real, dividits en dues parts de deu minuts. • Els jugadors porten ulleres velades per igualar a tots els esportistes cecs amb aquells que tenen restes visuals. • Per controlar el joc hi ha dos àrbitres i una taula de jutges per controlar el temps i els llançaments. • Quan es disputa un partit, quan el marcador hi hagi una diferència de deu gols, l’àrbitre donarà per acabat el joc amb el marcador que aparegui en aquell moment. • En el transcurs del joc es poden produir una sèrie d’infraccions que es castigaran amb la pèrdua de la pilota o bé amb faltes que es sancionaran amb un llançament de penal. • Desenvolupament del joc: La pilota es llença de la zona d’atac amb la mà (es pot venir en cursa de la zona de defensa). El llançament farà que la pilota vagi rodant sense bots per intentar fer gol, l’equip que defensa pot parar la pilota amb qualsevol part del cos.
  • 18. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er NivellInfraccions • Tir prematur: Si un jugador llença la pilota abans del permès. • Sortir-se del camp (Step over): Si el jugador que llença la pilota està completament fora del camp en el moment d’efectuar el llançament. • Passada fora (Pass out): Si els jugadors d’un mateix equip s’estan passant la pilota i aquesta surt dels límits laterals del camp.. • Retrocés de la pilota (Ball over): Si un defensor bloqueja la pilota i aquest surt rebotat més enllà de la línea central. • Pilota morta (Dead ball): Si la pilota es queda immòbil abans de que la toqui un defensor.Faltes Personals: • Pilota alta (High ball): A l’efectuarà el llançament, la pilota ha de tocar al menys una vegada l’àrea de l’equip o l’àrea de llançament. • Pilota llarga (Long ball): La pilota haurà de tocar el terra com a mínim una vegada en l’àrea neutral. • Pilota curta (Short ball): Si després del llançament, la pilota es queda immòbil sense que l’equip defensor la pugui agafar. • Ulleres (Eyeshades): Un jugador no podrà tocar les seves ulleres sense el permís de l’àrbitre. • Tercer tir (Third throw): Un jugador podrà efectuar només dos llançaments consecutius. • Defensa antireglamentària: Un jugador defensiu haurà d’estar en contacte amb l àrea de l’equip en el moment d’efectuar-se el contacte amb la pilota. • Retràs del joc: Quan un jugador no està preparat per començar o necessita ser reorientat durant el joc. • Conducta antiesportiva.Faltes d’equip: • Deu segons: Un equip disposa de deu segons per efectuar un llançament. • Instruccions antireglamentàries: Quan una persona dóna instruccions des de la banqueta als jugadors que estan en pista fora dels temps morts. • Retràs del joc: Quan l’equip no està preparat per iniciar el joc o per qualsevol acció no permet que continuï el joc. • Conducta antiesportiva.
  • 19. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er NivellMaterial específic • Porteria: De 9 metres d’ample per 1,30 d’alçada i amb un diàmetre màxim dels postes de 15 cm. • Línees d’orientació: D’una amplada de 5 cm, amb una corda de 3 mil·límetres per sota, per aconseguir una textura rugosa, que faci de mitjà d’orientació als jugadors. • Pilota: De goma, no deformable; amb un pes de 1,250 kilograms y un perímetre aproximat de 76 centímetres. A més porta picarols en el seu interior i té 8 forats d´1 cm per tal que s’escolti el soroll. • Antifaços: Similars a les ulleres d’esquiar, però completament opaques, amb objecte que els jugadors que tinguin restes de visió no puguin treure profit durant el joc.AERÒBIC EN CADIRA DE RODESObjectius de l’activitatL’aeròbic és una modalitat esportiva de creació molt recent, que es troba adscrita a laFederació Internacional de Gimnàstica des de 1994, però que no existeix només com aespecialitat esportiva. L’èxit de l’aeròbic es basa sobretot en la quantitat d’adeptes amb quicompta, a tot el món, en àmbits relacionats amb la salut i la recreació, més que ambl’entrenament i la competició.No és freqüent relacionar l’aeròbic amb les persones amb discapacitat i tanmateix, l’adaptacióque proposem aquí és senzilla i aplicable no només en l’àmbit específic de les persones ambdiscapacitat, sinó també a l’entorn escolar habitual, treballant d’aquesta forma interessantsobjectius a nivell motor i sobretot a nivell d’actituds.Carola (1996 ) afirma, en aquest sentit, que l’aeròbic en cadira de rodes "és una modalitatesportiva capaç d’aconseguir diferents beneficis a l’organisme com un increment de l’eficiència
  • 20. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivellcardiopulmonar , una millora en la circulació, un descens dels nivells de colesterol i unareducció de l’ansietat i l’estrès".En el decurs d’aquest taller pretenem: • Conèixer amb la cadira de rodes l’espai circumdant, l’anàlisi de les possibilitats d’equilibri sobre dues rodes, la utilització de la cadira com a mitjà de transport, etc., sempre des d’una perspectiva lúdica i positiva, acceptant la cadira com un material facilitador més que limitador de les possibilitats de moviment. • Que l’alumne s’adona que les adaptacions són possibles, fins i tot en les activitats més inusuals o en aquelles que a priori semblen més difícils d’apropar a les persones amb discapacitat. N o és necessari comptar amb materials costosos ni difícils d’aconseguir. La integració dels nens discapacitats a l’escola passa moltes vegades per la mera reflexió i la bona voluntat per adaptar les activitats, no hem d’escudar-nos en la manca de material i de personal especialitzat per no dur a terme activitats diferents en les sessions d’educació física. • Educar a través de les activitats que es proposen d’una forma oberta i adaptable a tots els alumnes, possibilitant l’educació en valors -acceptació de les pròpies possibilitats i les dels altres, aprendre a ser solidari, acceptar la diversitat... - que tantes vegades intentem potenciar.Continguts del tallerAmb l’objectiu de conscienciar els alumnes "normals" de la dificultat que suposa realitzaractivitat física sense mobilitat en el tren inferior, i per poder traslladar aquesta experiència aàmbits escolars on hi hagi integració/inclusió, hem adaptat la sessió a tots els alumnes,discapacitats o no, que utilitzaran igualment les cadires de rodes o en el seu defecte, lescadires normalitzades de l’aula.L’heterogeneïtat del grup al que ens enfrontem, integrat per alumnes molt diferents, amb isense discapacitat, no ha de ser un inconvenient a l’hora de dur a terme la sessió d’aeròbic queproposem. Aquesta heterogeneïtat existeix de la mateixa forma en grups formats exclusivamentper alumnes en cadira de rodes, tal com expressa Serrill ( 1998): "El grup d’alumnes en cadirade rodes està constituït gairebé sempre amb nens amb diagnòstic diferent i amb grau dediscapacitat variat, espina bífida, paraplegia, etc."En cap cas, tanmateix, aquestes diferències no han de suposar un obstacle insalvable en elprocés densenyament-aprenentatge.
  • 21. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er NivellMetodologia de treballLa sessió que presentem a continuació pot ser duta a terme en centres d’educació Secundàriaobligatòria o en centres en el que existeixin persones amb discapacitat.S’han de tenir en compte una sèrie de consideracions inicials abans de començar la sessióadaptada, per tal d’evitar possibles anomalies que entorpeixin el desenvolupament de la sessió: • • Si no es disposa de suficients cadires de rodes per a tots els alumnes, es faran servir les cadires d’aula. Els alumnes amb algun tipus de discapacitat física utilitzaran la seva cadira de rodes, realitzant les mateixes activitats que els seus companys. Obtenim així un grup mixt d’alumnes, discapacitats o no, asseguts en cadires de rodes i en cadires de l’aula. • • Sempre que no existeixi un gran nombre d’alumnes que necessitin per la seva discapacitat, realitzar els exercicis al ritme d’una música de baixa intensitat ( 120 a 130 beats per minut) s’utilitzarà, per a la posada en marxa de la sessió, una cinta d’aeròbic a una velocitat més elevada, de 125 a 160 beats per minut, ja que la rapidesa dels moviments, sempre que no sigui excessiva, ens pot servir per a com a estratègia de motivació. • • Abans de començar la sessió cal explicar al grup la forma de fer correctament tots els canvis que es duran a terme, tant amb les cadires de rodes com amb les cadires de l’aula: desplaçaments en línia recta, en diagonal, girs, creus, etc., amb l’objectiu que una vegada començada la sessió cap alumne no se senti desorientat. • • És convenient disposar d’una o diverses persones de suport (un altre professor, un auxiliar, un alumne exempt de la pràctica, etc.) per ajudar la persona amb discapacitat en algun moviment que no pugui realitzar. • • Es procurarà que la sessió sigui motivant i divertida, malgrat que la limitació de moviments del tren inferior sigui tan elevada. Per això, cal combinar les dificultats que inclourem en la coreografia, intentant arribar a un equilibri: no avorrir amb dificultats molt baixes, ni desmotivar amb exercicis molt complexos. • La durada habitual d’una sessió d’aeròbic és de 60 minuts, tanmateix en sessions específiques dirigides a persones amb discapacitat, l’escurçarem a 35 minuts, escurçant cada una de les fases. En les sessions d’educació Física normalitzades amb alumnes d’integració, en les quals es posi en pràctica aquest tipus d’activitats, el temps de cada una de les parts de la sessió haurà d’anar d’acord amb les característiques dels alumnes, el nombre de persones amb discapacitat que hi hagi a l’aula, el seu grau de discapacitat, etc.Participació: La sessió que presentem pot fer-la qualsevol persona amb o sense discapacitatque tingui la funcionalitat suficient en els seus membres superiors per moure’s en una cadira derodes, ja sigui elèctrica o manual.
  • 22. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell EL FUTBOL 7 EN PARALITICOS CEREBRALESJosé Pino Ortega, Nuria Mendoza Laiz y Oscar Martín Hernández (España)Lecturas: Educación Física y Deportes · http://www.efdeportes.com/revista digital · Año 4 · Nº 15 | Buenos Aires, 08/991. Características de los jugadores con Parálisis CerebralLa Parálisis Cerebral fue descrita por primera vez en 1843 por Little. Desdeesta fecha hasta 1889 se conoce como enfermedad de Little. No fue hasta1889 cuando el término de Parálisis Cerebral por primera vez.Se define como un trastorno persistente, pero no invariable, de la postura, tonoy el movimiento debido a una disfunción en el encéfalo antes de que sucrecimiento y desarrollo se complete (Sugden & Keogh, 1990).Las características principales que se desprenden de esta definición y quepresenta la parálisis cerebral son: • Es una lesión a nivel encefálico. • Se produce cuando el S.N. aún no está maduro. • Es permanente y no progresiva (no degenerativa), aunque variable, en función, sobretodo si actúa un fisioterapeuta. • Aunque la sintomatología sea física, la afectación está en el sistema nervioso. • No tiene porque existir una deficiencia intelectual. • Presentan un desarrollo motor más lento. La Parálisis Cerebral atetósica es la que conlleva un desarrollo motor más lento comparado con los demás tipos de Parálisis Cerebral. • Presentan reflejos alterados. • Se pueden dar trastornos asociados como epilepsia, defectos visuales, problemas en el habla, de lenguaje, control respiratorio.1.1. Causas de la Parálisis CerebralLas principales causas que dan lugar a la Parálisis Cerebral se pueden dividirsegún el momento en el que se producen. Los porcentajes que aparecen acontinuación varían mucho según los autores consultados: 1. Prenatales: Infecciones, enfermedades de la madre, intoxicaciones, ingesta de tóxicos, incompatibilidad de RH, etc. (30%). 2. Perinatales: Anoxias, fórceps, niños prematuros, etc. (60%). 3. Postnatales: Por lo general se da en los tres primeros años de vida por alguna meningitis, encefalitis, fiebres convulsivas, etc. (10%).
  • 23. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell1.2. Tipos de Parálisis CerebralA continuación se realizará una descripción de los diferentes tipos de parálisiscerebral según la afectación motora, las extremidades afectadas o según elgrado de afectación. • Según la afectación motora o espástica (75%) o atetósica (10%) o atáxica (8%) o mixta (espástica + otro tipo) • Según las extremidades afectadas o monoplejia o paraplejia o hemiplejia o triplejia o tetraplejia o cuadriplejia • Según el grado de afectación o grave (no marcha, problemas de deglución) o moderada (marcha inestable, muletas, habla afectada) o leve (movimientos lentos, capacidad de marcha y habla)Las personas con Parálisis Cerebral no poseen un tipo de parálisis concretosino que siempre presentan una mezcla entre las diferentes sintomatologías. Acontinuación describiremos las características principales de la espasticidad,atetosis y ataxia que presentan las personas con Parálisis Cerebral.A. Espasticidad Lesión a nivel de la corteza cerebral y centrada en las áreas motoras. La afectación principal es el tono, hipertonía, por lo que está afectado la postura y el control de los movimientos voluntarios. Afecta sobretodo a los músculos flexores y extensores. Existe una tendencia en los miembros inferiores a la hiperextensión y aducción y los miembros superiores a la flexión. Es común que exista el pie equino. Realizan movimientos bruscos y nada controlados. Presentan problemas de equilibrio y coordinación. Cuando la afectación es grave no llegan a la deambulación y necesitan silla de ruedas.B. Atetosis La lesión se localiza en los ganglios basales, en el haz extrapiramidal, y el resultado es un trastorno de los movimientos involuntarios. Aparecen en situaciones de reposo o en aquellas que son estresantes para ellas. Son hipotónicos pero en el momento que su estado nervioso aumenta, la hipotonía se convierte en hipertonía y aumentan los movimientos involuntarios.
  • 24. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell Tienen la boca abierta y suelen babear. El 40% presenta hipoacusia. Tienen un desarrollo motor más lento que el resto de los tipos de Parálisis Cerebral.C. Ataxia La lesión se sitúa en el cerebelo. La dificultad principal está en el equilibrio y la coordinación de los movimientos. Presentan una marcha inestable. Pueden ser hipotónicos o hipertónicos. Tienen un mal control de la cabeza y de los miembros. Presentan menos retrasos que los otros tipos de Parálisis Cerebral.D. MixtosLa combinación más frecuente que se puede encontrar es la unión del tipoespástico con el atetósico.Presentan rigideces, que impiden el movimiento y temblores que provocamovimientos involuntarios.Es muy difícil encontrar un paralítico cerebral, en su totalidad, de un tipo muydefinido. Lo más normal es encontrar diferentes manifestaciones, en mayor omenor porcentaje, en la misma persona.Además de las anteriormente comentadas pueden presentar alteracionesasociadas. Las más comúnmente encontradas son:• Alteraciones cognitivasDisminución de las capacidades intelectuales debido a una lesión temprana ofalta de experiencias. Aunque bastantes sujetos con Parálisis Cerebral nopresentan ninguna afectación de inteligencia.• Alteraciones perceptivasAlteraciones sensoriales en la audición, visión y atención.Alteraciones perceptivo motrices como la discriminación fondo-figura, laorientación espacial y el ejercicio de completar figuras.• Alteraciones en la comunicaciónPresentan dificultad en la fonación y articulación.Los atetósicos tienen dificultad de audición, una mímica facial exagerada yarritmia respiratoria.Los espásticos presentan una hipertonía de lengua y músculos faciales, yrigidez facial.Los atáxicos tienen una perturbación del habla, una voz monótona y sincinesiasen los músculos bucofaciales.
  • 25. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell• Alteraciones de la conscienciaPresentan crisis de epilepsia y con mayor frecuencia en espásticos yatetósicos.• Alteraciones articularesAumento permanente del tono muscular, luxación de cadera, escoliosis, manosen garra y cifosis.• Alteraciones en la conductaLimitaciones de la comunicación, imagen externa, reducción de relacionessociales y cierta tendencia a depresión y ansiedad.2. Clasificación deportiva en Parálisis CerebralLa clasificación para los atletas de CP-ISRA1 (Asociación Internacional dedeportes y actividades recreativas en Parálisis Cerebral) es muy compleja.Existen muchos problemas para conseguir un criterio objetivo de clasificación yalgunas veces existen confusiones en este sistema (Chappel, 1994).Esta clasificación esta basada en una evaluación funcional con tres categoríasde eventos (campo, pista y natación).El Comité del CP-ISRA está formado por un médico, un fisioterapeuta y untécnico en deportes quien confirma la clasificación de todos los deportistas.Evalúan la coordinación motora gruesa (correr, andar, etc.), el movimiento delas articulaciones, la coordinación de movimientos y técnicas utilizadas en elevento deportivo en el que participan. El deportista debe realizar un adecuadocalentamiento antes de realizar esta evaluación. Los nadadores seránevaluados en la tierra y en el agua.Por lo tanto en el sistema de clasificación tendremos en cuenta:• el grado de espasticidad según el tono muscular (0-4 hipertonía).• clasificación visual por el perfil funcional (ambulantes o no).• valoración funcional (extremidades, manos, tronco, control de la silla,especial consideración con la edad y la experiencia atlética).Al clasificar a un atleta de Parálisis Cerebral hay que prestar especial atenciónen su complejidad de movimiento, síntomas de espasticidad, patrones demovimiento, pérdida de equilibrio, problemas de movimientos finos ydisminución en la velocidad de movimiento.Estos atletas a menudo sufren más fatiga y estrés que las personas normales,aspectos que no se tienen en cuenta a la hora de realizar la clasificación (Le
  • 26. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er NivellMetayer, 1992) y que pueden influir mucho en la realización de la prácticadeportiva.Las características que presentan cada clase son las siguientes:Clase 1Presentan una Tetraplejia necesitando una silla de ruedas (eléctrica) parapoder desplazarse. Sufren una grave espasticidad y atetosis en los 4miembros.Tienen escasa fuerza funcional en los miembros superiores y troncoprecisando de asistencia funcional en su actividad diaria. No consiguedesplazar su silla de ruedas ni con brazos ni con piernas.Clase 2Poseen una Tetraplejia severa o moderada; van en silla de ruedas, es capazde moverla con las piernas. Presentan de moderado o grave desenvolvimientode los 4 miembros. Normalmente están limitados a usar silla de ruedas, sialguna vez se levanta no se mantiene erguido (siempre con barras o ayuda,solos no pueden).Escasa fuerza funcional y grave y problemas de control en miembrossuperiores y tronco. Hay mucha variedad en la clase 2. En pruebas de pista ocampo puede existir clase 2 piernas (se mueven con las piernas) o clase 2brazos (mueve la silla con los brazos).Clase 3Tetraplejia o triplejia (3 miembros) moderada, o hemiplejia Severa; siempreutilizan una silla de ruedas. Es capaz de moverla con uno o dos brazos peromuy lentamente. Puede tener un moderado o grave desenvolvimiento de losmiembros.Razonable fuerza funcional. Problemas moderados de control en miembrossuperiores y tronco. Necesita la silla de ruedas para su vida diaria y es capazde andar con auxiliar en pequeñas distancias.Clase 4Diplejia (2 miembros afectados), están siempre en silla de ruedas. Usanormalmente la silla de ruedas en su actividad diaria.Buena fuerza funcional y problemas mínimos de control en los miembrossuperiores y tronco.Los miembros inferiores tienen de moderada a grave espasticidad y puedeandar con ayuda pequeñas distancias.Las clases descritas hasta ahora pertenecen al grupo de NO AMBULANTES,los cuales participan en deportes como Boccia o Slalom. Las clases que ha
  • 27. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivellcontinuación describimos son AMBULANTES. Estas clases participan endeportes como el Fútbol 7.Clase 5 Diplejia moderada o hemiplejia severa o moderada. Puede o no utilizar auxiliares de marcha. Tiene espasticidad moderada en ambos miembros inferiores. Los brazos o las piernas pueden tener espasticidad moderada causando dificultad en la marcha. Tienen buena fuerza funcional y problemas mínimos de control en miembros superiores, y puede andar con o sin asistencia. Los atletas con diplejia y espasticidad del grado 2 y 3 aparecen al correr. Las extremidades inferiores presentan una espasticidad en grado 3. Un atleta puede tener suficiente funcionalidad para correr en el campo sin necesidad de material asistencial. Normalmente posee un equilibrio estático normal pero presentaproblemas en el equilibrio dinámico.En las extremidades superiores pueden aparecer muchas variaciones. Puedenaparecer limitaciones de moderados a mínimos,particularmente cuando existe un lanzamiento, pero el nivelde fuerza está en límites normales.Clase 6Tetraplejia severa moderada con atetosis ambulante. Demoderados a graves problemas de control en 3 ó 4miembros. Anda sin apoyo en su actividad diaria. Tienenmás problemas de control en los miembros superiores quelos de clase 5, pero menos en los inferiores que la clase 5.La atetosis es el factor más predominante aunque algunaespasticidad se puede presentar en esta clase.Sus síntomas son más exagerados cuando corren o lanzan que cuando caminan. Clase 7 Hemiplejia, triplejia, tetraplejia moderada o mínima (ambulante). Andan normalmente sin auxiliares de marcha. De moderada a mínima espasticidad en la mitad del cuerpo. Anda sin apoyo, pero debido a la espasticidad que tiene parece que cojea.
  • 28. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er NivellPresenta un grado de espasticidad 2 ó 3 en la mitad de su cuerpo. Poseenbuena capacidad funcional en el lado dominante del cuerpo.En las extremidades inferiores presenta una hemiplejia con espasticidad delgrado 2 y 3. El lado dominante tiene un mejor desarrollo y una buenaprogresión del movimiento andando y corriendo. Se aprecia de moderada amínima atetosis.En las extremidades superiores el brazo y el control de la mano estánsolamente afectados en el lado no dominante. Hay un buen control funcionaldel lado dominante.Clase 8Es el grupo con la menor deficiencia ambulante. Pérdidamínima de funcionalidad total causada por ladescoordinación.Los atletas de la clase 8 están afectados mínimamentecon una diplejia/hemiplejia o afectados mínimamente conuna atetosis. Presentan una espasticidad de grado 1 ó 2.Ellos pueden correr, saltar con una pierna, sin ningún tipode material ortopédico. Tienen una mínima pérdidafuncional causada por la descoordinación, normalmentevista en las manos, quizás también se aprecia la pérdidade coordinación en una pierna o un mínimo acortamientodel Tendón de Aquiles.Los deportistas que pueden practicar fútbol 7 son losclases 5, 6, 7 y 8.1. Es una asociación Internacional de recreación y deportes en personas con Parálisis Cerebral (TheCerebral Palsy International Sports and Recreation Association). Emerge de la Sociedad Internacional deParálisis Cerebral en 1978 para ofrecer y organizar oportunidades deportivas y de recreación a personascon lesiones cerebrales en las motoneuronas superiores. No sólo abarca a las personas con ParálisisCerebral, que encontramos unos 500 casos cada 100.000 personas, sino también aquellas personas queadquieren una lesión o traumatismo cerebral. Unos pocos atletas de esta Asociación participaron en lasParalimpiadas de 1980 y más tarde tuvo lugar por primera vez los Juegos del Mundo de CP-ISRA en1982 en Copenhague. Dentro de esta Asociación encontramos 70 países miembros y todavía sigueincrementándose. Algunos de sus objetivos son:Promocionar el desarrollo de actividades deportivas, competitivas o no competitivas.• Preparar la formación de los diferentes entrenadores de los distintos deportes que realizan.• Intentar promocionar la práctica deportiva de estas personas en los diferentes países dondetodavía no se ha desarrollado.• Proporcionar el soporte médico y técnico de los diferentes aspectos deportivos._____________________________________
  • 29. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er NivellPino Ortega, JoséLicenciado en Educación Física. Master en Alto Rendimiento Deportivo. Profesor de Fútbol de la Facultad de Cienciasdel Deporte. Universidad de Extremadura. Españajpino@unex.esMendoza Laiz, NuriaDoctora en Educación Física Profesora de fundamentos de la actividad física adaptada de la Facultad de Ciencias delDeporte Universidad de Extremadura. España nmendoza@unex.esMartín Hernández, J. OscarMaestro especialista en Educación Física Alumno de 5º curso de la Facultad de Ciencias del Deporte. Universidad deExtremadura. EspañaDibujos: Francisco Javier Leceta Aulestia3. Reglamento de Fútbol 7 PCEl reglamento de la FIFA (Federación Internacional de Fútbol Amateur) esaplicable al fútbol de equipos de siete de Paralíticos Cerebrales. En este secontemplan únicamente 16 reglas, ya que no existe la regla del fuera de juego;además algunas de ellas presentan algunas modificaciones; éstas son:Regla I. El terreno de juegoEl terreno de juego será rectangular. La longitud de la línea de banda deberáser superior a la longitud de la línea de meta.Longitud: 75 metrosAnchura: 55 metrosMarcación del TerrenoEl terreno de juego se marcará con líneas. Dichas líneas pertenecerán a laszonas que demarcan.Las dos líneas de marcación más largas se denominan líneas de banda. Lasdos más cortas se llaman líneas de meta.Todas las líneas tendrán una anchura de 12 cm como máximo.El terreno de juego estará dividido en dos mitades por una línea media. Elcentro del campo estará marcado con un punto en la mitad de la línea media,alrededor del cual se trazará un círculo con un radio de 7 m.El Area de MetaEl área de meta, situada en ambos extremos del terreno de juego, sedemarcará de la siguiente manera: se trazarán dos líneas perpendiculares a lalínea de meta, a 3,60 m desde la parte interior de cada poste de meta. Dichaslíneas se extenderán 3,60 m hacia adentro del terreno de juego y se unirán conuna línea paralela a la línea de meta. El área delimitada por dichas líneas y lalínea de meta será el área de meta.El Area PenalEl área penal, situada en ambos extremos del terreno de juego, se demarcaráde la siguiente manera: se trazarán dos líneas perpendiculares a la línea de
  • 30. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivellmeta, a 11 m desde la parte interior de cada poste de meta. Dichas líneas seextenderán 11 m hacia adentro del terreno de juego y se unirán con una líneaparalela a la línea de meta. El área delimitada por dichas líneas y la línea demeta será el área penal.En cada área penal se marcará un punto penal a 9,20 m de distancia desde elpunto medio de la línea entre los postes, equidistante a los mismos. Al exteriorde cada área penal, se trazará asimismo un semicírculo con un radio de 7 m desde cada punto penal. Banderines En cada esquina se colocará un poste no puntiagudo con un banderín. La altura mínima del poste será de 1,5 m de altura. Asimismo se podrán colocar banderines en cada extremo de la línea media, a una distancia mínima de 1 m al exterior de la línea de banda. El Area de EsquinaSe trazará un cuadrante con un radio de 1 m desde cada banderín de esquinaen el interior del terreno de juego.Las MetasLas metas se colocarán en el centro de cada línea de meta. Consistirán de dospostes verticales, equidistantes de los banderines de esquina y unidos en laparte superior por una barra horizontal (travesaño). La distancia entre lospostes será de 5 m y la distancia del borde inferior del travesaño al suelo seráde 2 m. Ambos postes y el travesaño tendrán la misma anchura y espesor,como máximo 12 cm. Las líneas de meta tendrán las mismas dimensiones quelos postes y el travesaño. Se podrán colgar redes enganchadas en las metas yel suelo detrás de la meta, con la condición de que estén sujetas en formaconveniente y no estorben al guardameta. Los postes y los travesaños deberánser de color blanco.
  • 31. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er NivellSeguridadLos postes deberán estar anclados firmemente en el suelo. Se podrán utilizarmetas portátiles sólo en caso de que se cumpla tal exigencia.Regla III. Número de jugadores• El fútbol está limitado a los deportistas de categorías 5, 6, 7 y 8. Cada equipodebe poner siempre en el campo de juego a un jugador de categoría 5 ó 6.• Cada jugador/jugadora será identificado por un número en la espalda. Losjugadores de categoría 5 y 6 llevarán el número de la categoría en la partedelantera de la camiseta debiendo medir éste un mínimo de 10 cm.• Si un equipo no tuviese ningún clase baja, deberá jugar el partido con 6jugadores.• Si un equipo no tuviese ningún clase baja, deberá jugar el partido con 6jugadores.Regla VII. Duración del partidoEl partido durará dos tiempos iguales de 30 minutos cadauno.Intervalo del medio tiempo Los jugadores tienen derecho a un descanso en el medio tiempo. El descanso del medio tiempo será de diez minutos. La duración del descanso del medio tiempo podrá alterarse únicamente con el consentimiento del árbitro.
  • 32. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er NivellRegla XIV. Saque de bandaEl saque de banda es una forma de reanudar el juego. No se podrá anotar ungol directamente de un saque de banda.Se concederá saque de banda:• cuando el balón haya traspasado en su totalidad la línea de banda, ya seapor tierra o por aire• desde el punto por donde franqueó la línea de banda• a los adversarios del jugador que tocó por último el balón Procedimiento • estar de frente al terreno de juego • tener una parte de ambos pies sobre la línea de banda o al exterior de la misma • servirse de ambas manos • lanzar el balón de detrás y por encima de la cabeza • también se podrá realizar el saque con una mano. En este caso, el balón deberá lanzarse hacia abajo y tocar inmediatamente el terreno de juego al salir de las manos del jugador.Bibliografía• BIERING-SORENSEN, F. (1993) Minimal Disability in Sport Competitions forAthletes with Disabilities, In: RD. Steadward, ER. Nelson & G.D.Wheeler(Eds.), Vista 93 - The outlook, The proceedings of the international conferenceon high performance sport for athletes with disabilities (pp. 378 -385) Jasper,Alberta: Rick Hensen Center.• BRASILE F. M. (1990). Wheelchair sports: A New Perspective on Integration.Adapted Physical Activity Quarterly, 7 , 3- I• CARMENI, B. (1992) Technical aspects of sports training. In: Proceedings ofthe first Paralympic Congress (pp. 328-341), Barcelona, Spain.• CHAPPEL, R. (1994) Classification in cerebral palsy athletes. In: Proceedingsof the second Paralympic Congress (pp. 93-99), Lillehammer, Norway.• CP-ISRA, Classification and Sports Rules Manual. 7 Edition, 1997-2000,update january 1997.• DENDY, E. (1993). Integration Issues In Sport for People With Disabilities. In:R.D Steadward, ER. Nelson & (J.D.Wheeler (Eds.), Vista 93 - The outlook, theproceedings the international conference on high performance sport for athleteswith disabilities,(pp. 359-365 ) Jasper, Alberta: Rick Hensen Center.• DEPAUW, K.P ,& GAVRON, SI. (1995). Disability and Sport. Champaign,Human Kinetics.
  • 33. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell• HOLLAND L. (1993). Issues of Integration: A Coachs Perspective. In: RD.Steadward, ER. Nelson & G.D.Wheeler (lids.). Vista 93 - The outlook, Theproceedings of the international conference on high performance sport forathletes with disabilities (pp.352-357). Jasper, Alberta: Rick Hensen Center• IBSA, Handbook, 1993• ISMWSF, (1993) Handbook.• ISOD, Handbook, 1993.• LE METAYER, M. (1992) Certain neurophysiological and biomechanicalaspects of athletes with cerebral palsy. In: Proceedings of the first ParalympicCongress (pp. 450-455), Barcelona, Spain.• LINDSTROM, LL. (1992). Integration of Sport for Athletes With Disabilitiesinto Sport Programmes for able-bodied Athletes. Palaestra 8(3), pp2S-59.• Mansell, M. (1997). Developing Sport for people with Cerebral Palsy.Quebec.13-17 May.• MENDOZA, N.; PINO, J.; MARTIN, O.; VAZQUEZ, J.A. & ESPARZA, T.(1999). Fútbol 7 en Paralíticos Cerebrales: de la iniciación al alto rendimiento.Curso de Perfeccionamiento realizado por la Facultad de Ciencias del Deporte.Universidad de Extremadrua. España.• MERKLINGER, A. (1993). Equity for Athletes With A Disability. In: RD.Steadward, E.R Nelson & C D.Wheeler (Eds.), Vista 93 - The outlook, Theproceedings of the international conference to high performance sport forathletes with disabilities (pp. 325-332) Jasper, Alberta: Rick Hensen Center.• QUADE, K. (1994). Classification in Sport for the Disabled, In: Proceedingsof/he Second Paralympic Congress (pp. 107-109). Lillehammer, Norway: March12-17, 1994.• SANCHEZ, JA. (1992) The integration of sports for blind persons incompetition. In: Proceedings of the first Paralympic Congress (pp. 198-205),Barcelona, Spain.• STROHKENDL, H. (1991) The relevance of understanding sportspecificfunctional classification in wheelchair sports and its future development.Proceedings of the Kevin Betts Symposium on functional classification, July1991.• VANLANDEWIJCK, Y. (1996) Integration and classification issues incompetitive sports for athletes with disabilities. Sport Science Review, 5(1), 65-88, Human Kinetics Publishers.• V.V.A.A. (1994). Deportes para minusválidos físicos, psíquicos y sensoriales.Comité Olímpico Español.
  • 34. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell ESTRATÈGIES D´ATENCIÓ A LA DIVERSITATGENERALSCom ens afecta a nosaltres en la sessió d´entrenament, doncs molt perque els individus sóndiferents i per tant haurem de generar situacions d´aprenentatge que puguin ser variades iatractives per tal que tothom pugui apendre. Aquí us oferirm una sèrie d´estratègies que espoden utilitzar a les sessions per tal de poder atendre la diversitat d´alumnes que ens podemtrobar en els grups on treballem: Partir dels seus interessos i motivacions Formes jugades Proposició d´activitats pels alumnes Música Establir diferents graus de dificultat en les tasques Tasques obertes Fer públics els resultats aconseguits Valorar progressió Partir dels seus coneixements previs Repàs al que s´ha explicat amb anterioritat temporal Relacionar coneixements Avaluar el que saben i el que no Tenir en compte resultats d´anys anteriors Dosificar la informació Preparar el material abans de la sessió Reduïr i optimitzar el temps d´informació Documents visuals Destacar el més important Racionalitzar el temps Utilitzar suport gràfics sempre que es pugui Emitir feedbacks kinestèsics Fer que els alumnes automatitzin gestos o situacions bàsiques que ens permetrà evolucionar posteriorment Establir rutines de funcionament Escalfament estiraments Escalfament movilitat articular i progressions Nombrar tasques per què les coneguin Diversificar les situacions d´aprenentatge per treballar el mateix contingut Possibilitar diferents ritmes d´execució mitjançant tasques obertes Variar complexitat Nombre de repeticions Progressions Grups de nivell Materials No oblidar el context on els alumnes hauran d´aplicar els aprenentatges Utilitat dels aprenentatges Aplicació posterior Objectiu lúdic també a més d´apendre Millorar rendiment associant-lo a salut Ajudar als alumnes a establir relacions entre els continguts Fer mapes conceptuals Relacionar-lo amb d´altres àrees Relacionar-lo amb altres blocs de continguts Generar problemes als alumnes ajudant-los a resoldre´ls a partir de la reflexió Plantejaràs tasques semi o no definides i donar temps suficient per pensar Els alumnes podran decidir sobre (grups més autònoms): Tipus d´exercici, nombre d´exercicis, ordre de les activitats, material a utilitzar, temps de treball,de recuperació, l´objectiu final és la pràctica autònoma Ensenyar als alumnes estratègies perque gestionin el seu propi aprenentatge Regular la intensitat i ritme de treball ajustant-se a les seves pròpies capacitat Regular esforç a partir de sensacions i pulsacions
  • 35. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er NivellESTRATÈGIES I PAUTES PER PERSONES AMB CADIRA DE RODES
  • 36. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
  • 37. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
  • 38. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
  • 39. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
  • 40. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
  • 41. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
  • 42. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er NivellESTRATÈGIES I PAUTES PER PERSONES AMB DÈFICIT AUDITIU • Assegurar la comprensió del llenguatge oral, estimulant i facilitant la lectura labial, atès que: o La lectura labial exigeix atenció, observació fina i continuada i rapidesa perceptiva per a captar els elements pertinents del discurs del parlant o La lectura labial es fonamenta en l´associció de moviments dels llavis amb el seu significat. Per això, la introducció de conceptes nous, s´haurà d´haver anticipat prèviament, explicat amb referents visuals i assegurada la seva incorporació al volum lexical, abans d´elaborar una explicació al voltant d´ells. o El noi ha de veure la totalitat de la cara del mestre o educador per tal de seguir els moviments dels llavis o No parlar o donar alguna explicació donant l´esquena o Facilitar la comprensió de les explicacions orals amb complements extraverbals, facilitant l´experimentació del alumne i completant l´explicació oral amb elements visuals, gestos, imatges i fotografies, etc o Si el subjecte no ha entès el missatge, cal tenir cura que les repeticions no han de caure al parany d´ésser segmentades ni sempre idèntiques. És a dir, no es tracta de repetir paraules aïllades, sinó de formular de nou la frase complerta donant el màxim d´informació que sigui possible i el màxim d´elements referencials que siguin nous o Cal evitar, en la mesura del que sigui possible, caure en l´empobriment dels models lingüístics que s´ofereixen al noi o Qualsevol explicació o intent d´interacció amb un nen amb dèficit auditiu passarà per una contextualització molt concreta i precisa de la situació: el què?, el com?, l´ón?, etc., han de quedar molt clars i prèviament assegurats. • En la realització concreta d´exercicis i activitats, caldrà: o Transmetre les consignes, preferentment, per l´exemplificació visual i efectiva del que es demana o Valorar aspectes relacionats amb l´orientació espaial, per si calen reformulacions d´alguns objectius o prioritzacions d´algun d´ells o Cercar alternatives als senyals acústics com a determinants dels moments d´inici i final dels exercicis o Tenir en compte que poden sorgir certes dificultats en els exercicis relacionats amb: Adaptació del moviment al ritme Elaboració creativa dels moviments en relació amb el ritme • Pel que fa a l´execució d´esports d´equip, caldrà: o Assegurar el coneixement de les normes o Cercar alternatives als senyals acústics o Contemplar la figura del company-tutorESTRATÈGIES I PAUTES PER PERSONES AMB DÈFICIT VISUAL • La informació Les activitats tenen un component visual, haurem de cambiar, en la mesura que sigui possible, per informació verbal i kinestèsica o Donar més informació sobre el moviment, per a que l´alumne sigui més autònom i pugui realitzar l´activitat per si mateix o Explicació més detallada dels jocs/exercicis/activitats, per a que entengui millor el joc global adaptant el seu rol o Estructura clara dels jocs i exercicis. Crear estructures no massa complexes i ben definides per a que sàpiga en cada moment els components de l´activitat o No abusar de gestos o reforçar-los amb la paraula, després de la informació per a tots, una especial per a ell. o Verbalitzar les accions a realitzar, per a que en tot moment sàpiga que ha de fer i que han de fer els altres, d´aquesta forma s´integrarà més en l´activitat. o Procurar que el vocabulari sigui concret, per facilitar una millor comprensió de l´alumne, un exemple es posar-li nom a certs exercicis que es repeteixen
  • 43. FONAMENTS DE L´ESPORT ADAPTAT Curs de Tècnic d’EsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell o Informació inicial d´allò que es farà durant la sessió, per a que ho conegui i pugui anticipar-se. Alhora que s´aconsegueix que es perdi la por que es produeix realitzar noves activitats. o Informar d´alló més específic cap a allò més general, per a que pugui arribar a entendre la globalitat d´una activitat és necessari primer ensenyar les parts, ja que sense la visió és més difícil globalitzar activitats físiques o Controlar el to de veu fent que aquest sigui agradable i motivador • Orientació en l´espai o Realitzarem un reconeixement previ dels espais utilitzats acompanyats d´informació verbal o Orientació a través del professor: la veu del professor serà un referent com punt d´orientació, evitarem donar la informació en punts diferents i establirem rutines de funcionament per tal d´ajudar a orientar a l´alumne o Estructura de l´espai, en la mesura del possible treballarem amb espais no variables o Estratègies per aprofitar l´espai visula:per als deficients visuals es important apendre a aprofitar el màxim la resta visual que poseeixen. La llum d´una finestra pot servir per orientar-se aquells que tenen restes visuals. o Reforços d´orientació: en exercicis o activitats concretes es podran utilitzar alguns reforços per a la orientació, com poden ser línies tàctils (amb cintes adhesives i cordes) • El material o Haurem de treballar amb allò estrictament necessari o Sense adaptacions complicades o El material ha de permetre realitzar el màxim d´activitats o Els alumnes hauran de conèixer (kinestèsicament / auditivament) el material emprat • Formes d´organització o Hem de crear estructures clares i fàcils o Hem de concienciar als companys per tal de facilitar l´organització o Els alumnes amb visió col.laboraran en les activitats ajudant als companys amb limitació de visió o Hem de dissenyar formes d´organització cooperatives en lloc de competitivesRESUMVull comentar alguns dels criteris que hem de tenir presents sempre que vulguemintegrar algun alumne en el desenvolupament de les nostres activitats que crec que sónfonamentals i han de servir com a base per qualsevol estratègia pedagògica.1. Hem de conèixer la problemàtica per donar qualsevol tipus d´ajuda o dissenyar qualsevol estratègia2. La informació és clau per poder assolir els objectius, tant important és la informació del professor com la informació de l´alumne, mai hem d´oblidar que si bé el nostres canals d´informació són fonamentalment el visual i l´auditiu, el canal kinestèsic serà molt important.3. Hem de respectar la diferència doncs tots som diferents i estem en una societat democràtica on hi ha igualtat d´oportunitats4. El procés d´ensenyança-aprenentatge ha de ser enfocat buscant en tot moment l´autonomia de l´alumne.5. Nosaltres també aprendrem amb la relació que tindrem amb aquests alumnes, no hem de tenir por d´aprendre i utilitzar el màxim de recursos disponibles.6. L´adatació dels materials, els reglaments o condicions de pràctica i els altres companys seran claus per facilitar la integració d´aquesta persona al grup.7. Qualsevol aprenentatge per gran o petit que sigui l´haurem de valorar en positiu