MANRESALa capital de la comarca del Bages és Manresa.Situada just al mig de la depressió Central de Catalunyalimita al nor...
Geografia• Situada al Pla de Bages, al cor de Catalunya. El riu Cardener  passa pel sud-oest de la ciutat tot i que el mun...
Clima• La ciutat està ub a 238 m dalçada sobre el nivell del mar i  gaudeix dun clima entre mediterrani i continental, for...
HISTÒRIA
Prehistòria   • Dins el terme de Manresa                hi ha indicis de poblament                neolític de quatre mil a...
•   També shi assentà un poblat ibèric al turó del                  Puigcardener. Recentment, shan recuperat              ...
Edat mitjana                  • La presència dels àrabs devia ser(Presència dels     testimonial. El 785 la vanÀrabs)     ...
•   Hom destacaria un fet del segle XVI que tindria una                   forta transcendència per la ciutat: lestada a Ma...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Jordiperramon pràctica4

140
-1

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
140
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Jordiperramon pràctica4

  1. 1. MANRESALa capital de la comarca del Bages és Manresa.Situada just al mig de la depressió Central de Catalunyalimita al nord amb el Berguedà, a l’oest amb el Solsonès il’Anoia, al sud amb el Baix Llobregat i el Vallès Occidental i al’ est amb el Vallès Oriental i Osona
  2. 2. Geografia• Situada al Pla de Bages, al cor de Catalunya. El riu Cardener passa pel sud-oest de la ciutat tot i que el municipi utilitza per a beure laigua del riu Llobregat, que passa pel limit est del terme. Laigua és recollida al seu pas per Balsareny i transportada a Manresa per La Sèquia fins al Parc de lAgulla.• Lorografia urbana està clarament marcada per lexistència de diversos turons (Puigcardener, Puigmercadal, Puigterrà, Puigberenguer i Tossal dels Cigalons).• El territori, dins la conca derosió del centre de la comarca, és afaiçonat per una sèrie de turons marginals de poca elevació (Collbaix, 554 m; Bufalvent 387 m; Montlleó, 361 m), i és drenat, a més del Llobregat i el Cardener, per les rieres de Rajadell i de Cornet (o de Guardiola) i diversos torrents.
  3. 3. Clima• La ciutat està ub a 238 m dalçada sobre el nivell del mar i gaudeix dun clima entre mediterrani i continental, força extrem. Es tracta dun clima subhumit amb estius calorosos que duren quatre mesos i hiverns freds amb temperatures mitjanes per sota dels 10ºC que duren des de mitjans de novembre a mitjans de març. La temperatura mitjana calculada en base als últims deu anys ha estat de 7,0º a lhivern, 14,0º a la primavera, 15,1º a la tardor i 23,3º a lestiu. La pluja del període 1931 a 1969 va ser de 619 l/m2 anuals de mitjana; levapotranspiració anual va ser de 763 litres per tant hi ha un dèficit de pluja total de 154 litres que ocorre durant lestiu; la pluja es reparteix en 94 dies de lany; es presenten dos màxims, molt similars, a la primavera i a la tardor.
  4. 4. HISTÒRIA
  5. 5. Prehistòria • Dins el terme de Manresa hi ha indicis de poblament neolític de quatre mil anys enrere. Uns quants sepulcres de fossa, objectes de ceràmica i dindústries lítiques a la zona del bosc de les Marcetes, al barri rural de Viladordis, en testimonien el seu pas.
  6. 6. • També shi assentà un poblat ibèric al turó del Puigcardener. Recentment, shan recuperat diversos materials, especialment ceràmics, queEdat Antiga permeten identificar lexistència dun poblat ibèric, que es fundaria cap al segle VI aC i que es mantindria fins al segle I aC. Seria la capital dels lacetans que habitaven les comarques actuals del Bages, Solsonès, Anoia i Segarra. • El cònsol Marc Porci Cató va haver de conquerir aquesta zona cap a principis del segle II aC per evitar les lluites amb els poblats costaners romans. Els romans van batejar el primitiu nucli urbà amb el nom de Minorisa, origen de lactual. El topònim, però, sembla una llatinització de Minoresa, dorigen ibèric. Algunes restes arqueològiques ens permeten saber que hi eren, però poca cosa més. • Ptolomeu, geògraf grec del segle I parla duna ciutat que anomena Bacasis, que la situa vora dun riu, sobre dun turó suau però rocós. Podria ser perfectament Manresa i, de fet, daquest mot en derivaria el nom de la comarca: Bages.
  7. 7. Edat mitjana • La presència dels àrabs devia ser(Presència dels testimonial. El 785 la vanÀrabs) abandonar i va quedar en terra de ningú. Uns anys més tard, el 796, els cristians van ocupar-la i va entrar a formar part de la Marca Hispànica. Però de nou fou destruïda el 827, durant la revolta dAissó, un noble got que, ajudat pel fill de comte Berà de Barcelona, Guillemó, i dels àrabs (fins i tot de lemir Abd al-Rahman II), va encendre una revolta contra els francs. La resistència del comte franc de Barcelona Bernat de Septimàniala féu fracassar.
  8. 8. • Hom destacaria un fet del segle XVI que tindria una forta transcendència per la ciutat: lestada a Manresa de Sant Ignasi de Loiola. El pelegrí guipuscoà fundadorEdat Moderna de lorde dels jesuïtes, Iñigo López de Recalde y Loiola, visqué a Manresa durant més de deu mesos. Hi arribà, procedent de Montserrat, el 25 de març de 1522 i se nanà per embarcar-se cap a Terra Santa, a mitjan febrer de 1523. El record de la seva estada i de les coses que li esdevingueren ací, és monumentalitzat per diversos temples i altres llocs de devoció. • El 1603 Felip III concedí la creació duna taula de comuns dipòsits. • Durant la guerra dels Segadors Manresa va acollir dues vegades la Generalitat, els anys 1651 i 1652. Aquest acolliment li va proporcionar poder encunyar moneda pròpia. LAvalot de les faves fou una revolta antisenyorial[4] ocorreguda el juny de 1688. Durant la guerra de Successió, el 6 de setembre de 1714 la col·legiata de la Seu va patir el primer incendi. En un atac de les tropes austriacistes catalanes, sota el comandament del Marquès del Poal, el Regiment de la Basilicata, borbònic, es refugià a la seu com a darrer baluard on resistir. En latac i defensa del lloc resultà cremada lesglésia. El regiment borbònic napolità fou vençut, i el seu coronel, Félix de la Escalera, resultà mort en el combat.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×