Treball filosofia

1. Mapesconceptuals Raquel Silva, Irene Sancho, Berta Roca i Débora de la Fuente

2. Ésser humà És un ésser social Socialització que té una Té una Provocat per un procés Dimensio social Herencia Aprenentatge Fomenten a la creació formada Motivació Sistema Social Sociología A partir de la seva agrupació Que defineix Grup Estat Formada Indivu Societat Societat Estatus social rol

3. L'ésser humà és un ésser social, en el pas del temps de manera hereditària , un llarg aprenentatge i una certa motivació a fomentat a la creació d'una dimensió social, que té com a resultats l'aportació de la intel·ligència, el llenguatge i la llibertat. Aquesta dimensió està formada per un sistema social que abasten totes les ciències socials: Economia, Sociologia, Política, Antropologia, Ecologia, Dret, Religió, així com ritus i cultes, a de més per un estatus social i per un rol. Es forma per la manera de la seva organització, un sistema social pots ser un grup d'individus, una societat o un estat. La sociologia, ciència que defineix que és un individu i una societat. Individu com a unitat independent i societat com a grup d'individus amb idees comuns. Individu i societat

5. Compromís

6. ProjecteCiutadà Sistemes normatius produeix dintre Que poden ser D’un Estat Moral privada jurídiques formada morals ètiques Drets Ètica pública politics promocionals Amb això es determina Individuals i civils Poden ser acceptats per Dolent Bo legitimat legalitat

7. L'ésser humà com que és un ésser social creem sistemes normatius per al nostre benestar. Aquest sistema normatiu produeix normes jurídiques (lleis), morals (valors), i ètiques (referent a tota la població) determinant que és el bo i el dolent en els criteris morals, jurídics i ètics d'una societat. Aquesta proclama uns deures que poden ser d'imposició (obligats), de compromís (a partir d'una promesa) o de projecte (per aconseguir una finalitat). Dins de la definició d'ésser humà hem desenvolupat el significat ètica d'una persona, aquesta és un ésser racional i conscient davant els seus actes, que políticament parlant és un ciutadà davant d'un Estat que és una organització política.I pel tal fet de ser persona, tenim uns drets, individuals i civils, polítics i promocionals que poden ser acceptats de manera legítima o legal. Moral personal i ética ciutadana

9. Ciència i filosofia política

10. Relació entre la ètica i política

11. Drets naturals

12. Subjectius

14. Natural

15. Política i de dretLlibertat Sistema normatiu Ciutadans tenen formen regles Ètica publica Moral privada

16. L'ésser humà és un ésser social que té una determinada una ètica (uns valors personals) i la moral (els valors acceptats per una societat). En produir aquesta acceptació d'idees es va produir un model ètic el qual es divideix en la part teòrica i la part pràctica. En la part teòrica es divideix entris: la part de les teories polítiques, la ciència i la filosofia política, ja relació entre l'ètica amb la política. Aquestes es basen en l'ètica de la societat adaptada a un àmbit polític o científic on s'adapten els valors acceptats a la societat perquè no hagin problemes en un futur.A la part pràctica és la creació de societats civils o polítiques, formades per uns ciutadans i un sistema normatiu que a partir d'unes regles fomenten una ètica pública (la felicitat personal) i la moral pública (la convivència). Que contenen un justícia que pot ser d'igualtat de drets, davant les lleis i natural (sexe i raça), i uns drets, que poden ser naturals (pel fet de ser persones), subjectius (del subjecte) i ètics i morals. Etica i moral

18. Premiar

19. Alterar creences

20. Sentiments o desitjos

21. Limitar possibilitats als altresPoder Sobirà Que crea format Poder polític autoritat força Exerceixen el poder Formes clàssiques Teocràcia Aristocràcia Monarquia República Formes Actuals Democràcia Dictadures Mixtes Legitimades de manera governants als tradicional legal carismàtica ciutadans Que si estan en desacord amb el govern o desobeeixen provocat per un abús de poder De manera orígens Exercici Revolució

22. El poder la capacitat de triar o d'influir sobre resultats. Aquestconcepte es divideix en dos poders al personal, la capacitatd'aconseguir alguna cosa a partir de les tevesesforços, i el posicional, que s'exerceixquan se lipermet a algúexercir per una majoria o per meritocràcia. Aquestas'exerceix a partir de castigar, premiar, alterar creences, sentiments o desitjos i limitar les possibilitats a altres, creant una divisió entre dos poders: el sobirà o poder absolut i el polític. El poder polític es forma a partir de l'autoritat i la forcesacceptadesdavant de la tradició, la legalitat i el carismàtic. Que es poden exercir des delsorígens, a partir d'unresultat de la conformitatamb un procésdemocràtic, o de manera exercida a partir de les lleisjurídiques. El poder polític té diferents formes, les clàssiquessón la Teocràcia (governarelslídersd'unareligiódominant), Aristocràcia (la gentmésqualificada per governar de manera estricta), Monarquia, República (forma de govern que imposa la igualtatdavant la llei i elsdrets). ActualmentExisteixen 3 formes més: La democràcia (el poder resideix en l'elecciódelsciutadans). La dictadura (el governl'exerceix un sol individu de manera imposada) i les mixtes que són la barreja de les dictaduresamb les democràcies. Peròquan la poblaciódesobeeix, d'una banda se'ls castiga amb les lleisjurídiques, però si aquestadesobediènciaés provocada per un mal govern o un abús de poder, produeixen un revolució per poder produir un canvi de govern. Poder polític i formes de Legitimació

23. absolutista Es diferencien diferents tipus L’Estat Dret Globalitzat Defensa que tenen que ser formada liberal Constitucional Territori Poble Comporta a llibertat política econòmica Sobirania social Dividit en Format per Socialisme científic Tradició socialista Reformista Marx i Lenin

24. L'Estat és un concepte polític que es refereix a una forma d'organització social i política sobirana i coercitiva, formada per un conjunt d'institucions involuntàries, que té el poder de regular la vida nacional en un territori determinat. Aquest té diferents variants: Estat Absolutista: és una forma d'Estat en la qual l'estat i la seva governant es consideren com una única entitat situada per sobre de les lleis. Estat Liberal: És el sistema polític propi del començament de l'Edat Contemporània, en la nova formació econòmic social que pot denominar Nou Règim o Règim Liberal. Estat de Dret: és aquell Estat on les seves autoritats es regeixen, romanen i estan sotmeses a un dret vigent en el que es coneix com un Estat de dret formal. Estat Social: és una forma d'estat basada en una tradició socialista do imposa la igualtat en tots els termes, eta va ser adaptada, el socialisme científic de Marx i Lenin i el reformista. Estat Globalitzat: És aquell estat que ha obert les seves fronteres adaptant la seva organització com la d'altres països. Estat democrátic o de dret

26. Desconfiança de les majories

27. Falta de participació política

28. Presencia de minories

29. Democràcies mediàtiques

30. Els consumisme

31. Els terrorisme

32. El xoc de civilitzacions

33. La globalitzacióPluralisme polític

35. Falta de participació política

36. Presencia de minories

37. Democràcies mediàtiques

38. Els consumisme

39. Els terrorisme

40. El xoc de civilitzacions

41. La globalitzacióLa utopia democratica