Filosofia presocratica i socratica
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Filosofia presocratica i socratica

on

  • 709 views

 

Statistics

Views

Total Views
709
Views on SlideShare
709
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
4
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft Word

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Filosofia presocratica i socratica Filosofia presocratica i socratica Document Transcript

  • Períodes del Pensament Grec:PERIODE FISIC O PRESOCRATIC (final s. VII/s. VI/inici s. V):El primer problema filosòfic es l’ARKHÉ que és l’estructura fisico-material de l’univers. Lafilosofia neix a Milet(Turquia), el primer filòsof es també el primer físic i matemàtic i esanomenat THALES de Milet. A l’escola de Milet hi ha tres filòsof importants però es tracta desofos(savis generalistes) , no pas filòsofs:THALES: (630-546 aC.).Forma part del grup dels set savis de Grècia. Possiblement no va escriure res; però se liatribueix una astrologia nàutica, en vers. Aquest llibre servia per orientar els pilots delsvaixells en la mar, fent ús del famós Teorema de Thales. Thales és un físic, els seuscontemporanis mai no li diuen "filòsof". Físic, per a un grec, és un investigador de la naturaamb mètodes racionals. En el camp de la filosofia, Thales és el primer a plantejar-se el temade l’Arkhé, és dir, el tema de l´estructura material del món. L’Arkhé de Thales és l’aigua.En un dels seus fragment diu: "Déus i coses divines naixeren de l´aigua". Aquesta frase potsemblar banal o absurda. Però al darrera hi ha una qüestió important. Thales és el primer a dir-nos que el món pot ser explicat a través dun element físic natural com és laigua. Perprimera vegada sintenta explicar la natura sense utilitzar ni lal.legoria ni la fàbulaANAXIMANDRE: (610-547 aC.).Deixeble de THALES, és el primer autor que té una intuició metafísica sobre l´Univers. Va sertambé un científic i descobridor, i va construir un rellotge daigua (gnomón). Va ser també elprimer a mesurar el perímetre de la Terra a partir del moviment del Sol i va descobrir elssolsticis i equinoccis.En el camp de la filosofia, Anaximandre planteja la qüestió delApeiron(lindeterminat o indefinit). És el primer a dir que l´arkhé no és un element físicconcret (l´aire, aigua,..) sinó quelcom indeterminat com una certa potencialitat inscrita en lescoses que, de fet, no és matèria, sinó la capacitat d´arribar a ser matèria.ANAXÍMENES: (588-524 aC)És l’últim filosof de l’escola milèsia. Va ser deixeble d’ANAXIMANDRE però la seva teoriarepresenta un pas enrere respecte al seu mestre. Per a ANAXIMENES l’ Arkhé torna a tenir uncaire fisic, material. El seu arkhé és l’aire. Dóna tres raons. 1. Condicio imprescindible wper la vida. 2. Esta a tot arreu(universal) 3. L’aire no pesa.A Finals del s. VI a.C els perses ocupen Àsia menor i les polis gregues són destruïdes; la culturade le spolis es anorreada; la filosofia canvia d’àmbit geogràfic. Passarà a ser la magna Grècia (Sud d’Itàlia) on les colònies gregues establertes al sud d’Italia i a Sicilia progressaran moltdurant aquest període.Els pitagòrics i els sofistes es desenvolupen a la Magna Grecia els segles VI-Va.CPITÀGORES(530 a.C) Nascut a Samos i emigrat al sud dItàlia, es dóna un segon naixement de la filosofia. No espreguntava pels elements bàsics o principis de la matèria com féu Tales de Milet, sinó perlestructura o forma del món. Per entendre el món cal matematitzar;
  • cal anar més enllà delssentits. Lestructura o forma del cosmos és matemàtica; amb elllenguatge dels nombres es capta lordre, lharmonia i la bellesa del cosmos. És en aquestsentit que consideren els nombres com l’Arkhé de l’Univers. La comunitat pitagòrica decaràcter elitista, adoptà la visió dualista (creença òrfica) de la natura humana, es a dir, ladicotomia ànima-cos: lànima està presonera dins del cos i viu repetides reencarnacions. Escercava la purificació de lànima tant a nivell ascètic com a nivell intel·lectual.La purificació o alliberament consisteix en trencar el cicle de reencarnacions. Amb lacomprensió dels matemàtiques o nombres. Els secrets del cosmos, reservats als iniciats, són decaràcter numèric.HERÀCLIT (554 – 484 a.c) :Nascut a Èfes(Àsia menor, actualment Turquia) , és considerat un continuador de l’Escola deMilet, perquè també anava a buscar el arkhé, en aquest cas el foc. Pertanyia a una famíliaaristocràtica, hauria d’haver sigut rei però va rebutjar els càrrecs politics per dedicar-se a lafilosofia.Sembla que Heràclit defensava l’arkhé del foc però no com un element estrictament físic sinóque més aviat representava un símbol, el foc al mateix temps crea i destrueix la vida, estàdient que totes les coses estan perpètuament en estat de canvi, de transformació i demoviment.La idea a partir de la qual s’articula la filosofia heraclitiana és la de l’esdevenir. Tot flueix, totestà sempre en moviment. Igual que el foc es creador i destructor al mateix temps, tota la vidaesta plena de contrast, moviment, transformació.S’ha situat a Heràclit com antecedent dels sofistes. En certa manera l’esforç heraclitià perpensa el que modernament anomenem ètica es un pas intermedi entre els consells dèlfic i lasofistica.PARMÈNIDES D’ELEA: (s. VI- 470 a.C)Coetani a Heràclit, pero no es segur. Planteja que el canvi és lògicament contradictori perquècanviar és de ser a no ser. Però el no ser no és, per tant no podem espressar-l’ho. No hi hacanvi.Per a permènides el món fisic i el canvi son pura aparenca. IS wwwwwesxi9stis i estigues enmoviment hauria de venir del NO ÉSSER i això es absurd. Del no ésser no pot venir-ne res. Elmoviment és pura aparença dels sentits.Parmènides estableix la identitat entre veritat, pensament i ésser. El discurs racional ens portanecessàriament a la veritat: És una mateixa cosa ser i pensar.ANAXÀGORES: (500 – 480 a.C)Va ser el primer dels filòsofs presocràtics a viure a Atenes. Va proposar una teoria físicaanomenada "tot-en-tot", i va afirmar que el NOUS (intel·ligència) va ser la causa motriu delcosmos. Va ser el primer a donar una explicació correcta dels eclipsis, i va ser famós i conegutper les seves teories científiques, incloent que el sol és una massa de metall roent, que la llunaés terrenal, i que les estrelles són pedres de foc. Va sostenir també que lestat original delcosmos fou una barreja de tots els seus ingredients o “llavors” (homeomeries). Aquestesllavors es barregen, de manera que cap d’elles com a tal és evident. La barreja no és totalmentuniforme o homogènia.
  • Malgrat que tots els ingredients es troben a tot arreu, alguns estan presents en concentracionsmés altes que altres, i aquestes proporcions també poden variar dun lloc a un altre. La barrejaen algun moment en el temps es posa en moviment per lacció de nous (intel·ligència),comença a girar al voltant dun punt petit en el seu interior, i a mesura que avança elmoviment giratori i sexpandeix, els ingredients de la barreja es desplacen i se separen i tornena barrejar-se amb els altres, acabant en la producció del cosmos tal i com el percebre.En aquwesta situacio apareixen dos grups de filosofs. El s fisics i els atomistes, en canvi,intenten respondre al problema de la contradicció del moviment a través de la investigaciómaterial, d’aqui surten dos filosof importants:DEMÒCRIT: Va ser un dels dos fundadors de la teoria atomista antiga. Va elaborar un sistema originatper Leucip, el seu mestre, en una visió materialista del món natural. l els atomistes vansostenir hi ha petits cossos indivisibles (els àtoms) que composen tota la realitat i queaquests es mouen en un espai buit infinit. Dels antics filòsofs materialistes de la naturalesa,que no es basen en algun tipus de teleologia o finalitat per donar compte de laparent ordrei regularitat en el món, latomisme va ser el més influent. Fins i tot el seu principal crític,Aristòtil, va elogiar Demòcrit per argumentar a partir de consideracions apropiades per a lafilosofia natural.EMPÈDOCLES(492 aC-432 aC):fou un filòsof grec pluralista. La seva obra, que es conserva fragmentàriament, és escrita enhexàmetres. Va defensar la democràcia i va afavorir als pobres perseguint als aristòcrates. Lifou ofert el títol reial, que va refusar. Fou també un orador brillant. Aristòtil diu que va morirals seixanta anys. Entre els seus deixebles hi va haver Gòrgies de Leontini.Empèdoclesconsidera que els elements primers (arkhé) són els 4 elements (terra, aigua, aire i foc) i quetotes les altres coses es formen o destrueixen a partir de la barreja o separació daquestsquatre elements, per lacció alternativa de dos principis de moviment:- Lamor (φιλότης), que impulsa la barreja.Lodi (νείκος), que impulsa la separació.El predomini alternatiu de cada una daquelles forces sobre els quatre elements dóna pas a laformació i destrucció de mons successius.A banda daixò, el pensament religiós dEmpèdoclesmostra similituds amb les teories dels eleàtics (escola dElea) i els pitagòrics, però no vaadoptar cap dels seus principis fonamentals (encara que estava dacord amb els darrers en lacreença en la transmigració de lanima).PERIODE HUMANÍSTIC: (s. V)Anys centrals del segle V. Des del punt polític determinant , les guerres mediques( amb elsperses) van destruir un gran nombre de polis greges a Àsia menor, però finalment els persesson derrotats a la batalla de Salamina i arriba el moment de més esplendor cultural i políticade Grècia. Època de la construcció del Partenó actual:Moment en que apareix la democràcia com a sistema de govern. En la filosofia hi ha dos grupsimportants:Sofistes: mestres ambulants, que ensenyaven per les ciutats educant fills del rcs que volendedicar-se a la política. Tenen una concepció practica de la filosofia i defensen una teoria
  • relativista del mon. (res no és veritat ni mentida, tot depèn de l’habilitat amb ques’argumenta).Sòcrates que es condemnat a mort l’any 399 a.C acusat de no creure en els deus de la ciutat ide la corrupció intel·lectual dels joves. Se’ls considera el pare de la filosofia, sobretot per laradicalitat del seu gets en acceptar la mort. Defensava l’ intel·lectualisme moral( Tot home boés savi) i la docta ignorància (només sé que no sé res).En aquest període el problema fonamental es el NOMOS(la llei), i la diferencia entre les lleisfísiques(universals, no son es poden manipular) i les politiques(concretes i manipulables) .Ésessencial el valor que es dóna a la paraula, que és l’ instrument de la transformació del món.En la societat atenesa el qui parla bé domina les assemblees democràtiques, i la retòricaapareix com a instrument de dominació política.Per els sofistes la paraula és l’eina del poder i en canvi per Sòcrates, la paraula es unainstrument de la veritat.PERIODE CENTRAL ( s.IV)Hi ha les dues personalitats centrals de la filosofia grega: Plató i Aristòtil. És el moment en quès’inicia la crisi de les polis. A Atenes tot el s. IV està marcat per les conseqüències de la derrotade les guerres del Peloponés. Esparta guanya i provoca una crisi social important.El problema central d’aquest període es: Què és l’ésser?Plató amb la seva teoria de les idees posa una de les bases de la cultura europea posterior.Però és fonamental afirmar que existeixen idees i que aquestes idees son el model de les cosesmaterials concretes. Les idees existeixen per donar coherència al llenguatge, i no podem feractes bons si no existeix la bondat o la justícia, que és el model conceptual perfecte dels actes.Aristòtil fa una critica de la teoria de Plató i nega l’existència de dos móns. Aristòtil explica eltema del moviment a partir de la teoria de l’acte i la potencia. Aristòtil elabora la teoria delpunt mitja i tota una teoria de la prudència.PERIODE ETIC (s. III a.C) :Període de crisis social i anarquia política. Va des de la mort d’Alexandre Magne a l’arribadadels romans. Alexandre posseeix un dels imperis més grans dels temps antics però mort sensedescendència. Significa una gran extensió cultural grega per Àsia, es destrueixen les `plis i escontinues un imperi centralitzar. Es un període radicalment individualista. L’home no se sentvinculat a la ciutat, falta confiança en la política.El problema fonamentalment es moral, produeix una conducta individual, la saviesas’identifica amb una actitud d ’automarginació política, hi ha tres escoles filosòfiques:ESTOICS: centren la seva filosofia en el tema del dolor. Al món hi ha el mal i el savi és el quesap assumir i acceptar el dolor. La seva moral esta centrada en la idea d’autocontrol.EPICURICS: tenen com a qüestió principal el tema de la felicitat. L’home ha de procurar se feliçi malgrat que el món sigui dolent. L’amistat gairebé substitueix la política, ja que creien queapartar-se radicalment de la política era una fon de dolor i angoixa.
  • CÍNICS: són el grups més radical, consideren que la societat és injusta i tenen una actitudprovocadora, destructora, asocial. Neguen que pugui existir qualsevol idea de veritat, tot ésmentit, fals. Aquesta escola s’origina entre els antics deixebles de Sòcrates desenganyats quereivindicaven el capteniment irònic, però en un sentit destructiu.PERIODE RELIGIOS O ROMA ( s. II – III d.C):És el període en que Grècia queda sota l’orbita romana. Moment de decadència filosòfica.Apareixen un gran nombre de sectes religioses més o menys inspirades en cultesegipcis,babilònics etc. Hi ha una recuperació d’escoles filosòfiques, però llegides en una claumística: preocupa el més enllà.Hi ha dos grups filosòfics importants:NEOPITAGÒRICS: Recuperen la teoria Pitagòrica, els horòscops, la mística,…NEOPLATONICS:Una part del seu vocabulari va ser posterior ment adaptat als cristians. Volenrecuperar el platonisme. Últim filòsof neoplatònic: PLOTÍ, va influir molt en Sant Agustí i através seu en el pensament filosòfic cristià.EL PAS DEL MITE AL LOGOS ( EL PAS DE LA PARAULA AL DISCURS):al s. VI a. C, un canvi en la manera d’explicar i donar sentit al món: és el pas del Mite al Logos,el pas d’una explicació basada en la imaginació i la fe a una explicació que parteix del’observació i la raó. l Els primers pensadors que portaran a terme aquesta nova manera depensar, alternativa als mites, són els Presocràtics.El mite és l’ intent de recollir una situació model a través d’una acció o d’una història. El quepassa al mite es una ficció però aquesta ficció simbolitza una situació que existeix realment.El mite te dos elements: 1. L’historia que explica. 2. L’hermenèutica, d’interpretació de l’historia.Tot el mite esta en funció de l’hermenèutica, pretén transmetre un missatge a travésd’imatges.El logos neix del mite, es una forma diferent d’intentar expressar les veritats profundes quetambé trobem al mite.Generalment hi ha tres tipus de mites:Sagues: histories dels orígens. Expliques l’origen d’una família, ciutat, país i fins i tot delcosmos.Contes:historietes humorístiques, fantasioses. Contes de la vora del foc. No pretén explicar capveritat sinó simplement divertir.Mite: Aquestes son l’antecedent de la filosofia. Tenen un caràcter existencial. EL mitepròpiament dir parla d’alguna situació humana tràgica i profunda. Dóna llisons decomportament moral i social.
  • Tipus de mites:Cosmogonics: volen explicar la creació del cosmos.Teogonics: quan fan referència a l’origen del Deus.Antropogonics: quan fan referència a la creació de l’home.Etiologics: quan fan referència a la vida en els més enllà, la fi del món…Moral:que narra la lluita entre el bé i el mal.La filosofia neix a Grècia a traves d’un procés d’anàlisis i critica del mite. Moltes cultures quetenen mites però no han arribat a produir un pensament filosòfic. El miracle grec ésprecisament l’aparició d’un nou tipus de pensament que es el logos.A Grècia es dóna la conjunció de 5 factors que fan possible el miracle grec:Economic: El país es molt pobre i això obliga al comerç i fa que els grecs entrin en contacteamb altres civilitzacions i per tant poden contrastar i discutir diverses maneres d’ entendre elmon.Sociologic: Grècia no es un imperi, sinó que cada ciutat – estat és independent. Per tantn elsciutadans tenen a prop el poder polític. Hi ha una tendència a buscar la igualtat de tothomdavant la llei. Això anirà evolucionant lentament cap a la idea d’humanisme.Religios: Cada ciutat te la seva religió pròpia i diferents cultes religiosos. No hi ha cap castasacerdotal que impedeixi e debat sobre els mites i que obligui a una ortodòxia.Educatiu: a Grècia tots el ciutadans tenien l’obligació de participar en la política de les ciutats,a l’àgora es debaten temes que interessen tothom i tothom esta obligat a participar-hi.Importació de la geomètrica i física egípcia: el primers filòsofs grecs aprenen la física imatemàtiques dels egipcis. Però per als egipcis la geometria i la matemàtica eren sagrades.Quan els grecs les adopten, organitzen l’espai. Gracies a la geometria i la física el cosmos agafaun ordre.La geometria grega serà també important a un altre nivell: en el nivell de la proporció queserà essencial en el l’art, entre el pensament i l’acció, entre la raó i els sentits…