2n dossier

480 views
446 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
480
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
11
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

2n dossier

  1. 1. Un dia a una aula d’Educació Infantil
  2. 2. OBJECTIUS 1. Afavorir la reflexió i la integració dels diferents continguts estudiats fins el moment per resoldre les activitats i situacions que es plantegin a les pràctiques.CONTINGUTS 1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn. 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professionalAGRUPAMENT IndividualLLIURAMENT 8 de març de 2012 RESSENYA: Escenarios para el análisis y la construcción de un modelo de Educación Infantil.Una recensió o ressenya és un text de caràcter informatiu-valoratiu sobre el contingut i es qualitats d’unarticle, llibre, pel.lícula…Triar títol. Es tracta d’escollir una frase que condensi el tema de l’article, o bél’opinió que té del mateix el responsable de fer la recensió.Breu resum o exposar les idees essencials.Avaluar tot explicant quin ha estat l’objectiu de l’autor i jutjar si l’article s´hiajusta.OBJECTIUS Afavorir la reflexió i la integració dels diferents continguts estudiats fins el moment per resoldre les activitats i situacions que es plantegin a les pràctiques.CONTINGUTS 1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn. 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professionalAGRUPAMENT IndividualLLIURAMENT 8 de març de 2012 RESSENYA: la vida diariaUna recensió o ressenya és un text de caràcter informatiu-valoratiu sobre el contingut i es qualitats d’unarticle, llibre, pel.lícula…Triar títol. Es tracta d’escollir una frase que condensi el tema de l’article, o bél’opinió que té del mateix el responsable de fer la recensió.
  3. 3. “Aprender de todo y en todo momento” qualsevol moment del dia és significatiu,encara que molts pensis que per aprendre necessariament s’ha de realitzar unaactivitat, això no és així, ja que en tot moment de la vida diària s’aprèn certsaprenentatges i coneixements.Breu resum o exposar les idees essencials.Aquest article, La vida diaria, escrit per Mari Carmen Díez ens parla de la importànciaque tenen els moments de la vida diària. Els infants no tan sols aprenen a l’escola sinóque estant adquirint una aprenentatge continu, ja que tot moment de la vida diàriaequival a un aprenentatge significatiu.Referent a l’escola, no tant sols es considera un aprenentatge significatiu allò queadquireixen a través d’una activitat establerta per l’educadora, sinó que les activitatsrutinàries també tenen un pes fonamental i molt significatiu en el desenvolupament del’infant. A més en alguns moments rutinaris a part d’adquirir uns aprenentatgesdirectes, també s’adquireixen d’altres de forma indirecte, però també significatiu.Alguns d’aquests moments són: • L’hora del menjar enriqueix el coneixement físic (autonomia en fer les coses per si sols, aprendre uns hàbits, unes normes...) i el coneixement lògic matemàtic ( contar la quantitat de menjar, saber fins quina quantitat de menjar poden ingerir, identificar si necessiten molta o poca estona per menjar,...). A més a més fa que els infants tinguin un domini de l’espai, ja que tenen que saber on va cada una de les coses, i del llenguatge. • El joc simbòlic o psicomotor permet que els infants a través dels objectes vagin comprenent la realitat que els envolta i construeixin el concepte de temps i espai.Tots i cada una d’aquest moment són fonamentals pel desenvolupament dels infants.Els mestres són els encarregats de que aquests aprenentatges siguin significatius ienriquidors, per tant si en alguns moments, degut a qualsevol circumstància, hand’oblidar-se de la programació d’aula no hi ha d’haver cap inconvenient, ja que seràsignificatiu pels infants.Avaluar tot explicant quin ha estat l’objectiu de l’autor i jutjar si l’article s´hiajusta.L’objectiu de na Mari Carmen Díez és fer-nos saber que no tant sols les activitatsprogramades, per l’educadora, que es fan per adquirir un aprenentatge concret són lessignificatives, sinó que qualsevol activitat ja sigui una rutina, un joc lliure...poden serigual o més significatives. La qual cosa no ens tenim que guiar tant amb lesprogramacions i deixar-nos endur per les vivències, els interessos, les curiositats...delsinfants ja que realment són els aprenentatges més enriquits i significatius.Penso que la manera com ens exposa l’ informació, les idees més rellevants quedenmolt clares, la qual cosa fa que el missatge clau quedi reflectit.
  4. 4. OBJECTIUS 1. Afavorir la reflexió i la integració dels diferents continguts estudiats fins el moment per resoldre les activitats i situacions que es plantegin a les pràctiques. 2. Identificar i qüestionar els valors que s’amaguen darrera les pràctiques.CONTINGUTS 1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn. 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional 3. El paper del professoratAGRUPAMENT IndividualLLIURAMENT 8 de març de 2012UNA JORNADA A L’ESCOLETADescriu com ocorre una jornada al centre i aula on estàs realitzant les pràctiques.D Pel mati...Aquestes primeres setmanes de pràctiques m’han servit per observar quines són lesactivitats que segueixen habitualment. Tant una classe com l’altre segueixen el mateixprocediment d’activitat rutinàries. A continuació exposaré com és una jornada alcentre i a l’aula de la meva escola, Joguina. F ArribadaDe nou a nou i mitja els infants van arribant a classe. Els que van arribant van jugant ajoc lliure o en algunes ocasions la mestra els proposa activitats com fer encaixos, pintarun dibuix, aferrar gomets,...Les mestres donen la benvinguda a cada infant a travésd’una mirada i una abraçada, de tal manera que ells es senten acollits. F Hora de berenarUna vegada han arribat tots (9:30h) els infants recullen tot el material que havienutilitzat fins aquell moment i van a berenar. Tant a una classe com a altre, tots elsinfants per si sols, van a cercar el seu berenar del seu lloc (una prestatgeria), s’asseuena la taula i berenen. Els qui necessiten una collera o forquilla ella mateixos s’aixequenper agafar-la. Un cop han acabat o ja no en volen més, ells mateixos s’aixequen, posenel que ha sobrat o algun taper dins el seu saquet i el tornen a deixar a la prestatgeriacorresponent. A més els qui han menjat iogurt, el tiren dins el plàstic i posen la colleradins la pica. I finalment, quan ho tenen tot aclarit poden anar a jugar.
  5. 5. Per tant, és un moment que potencia l’autonomia dels infants. Això no vol dir que enalgun moment les mestres tinguin que cridar l’atenció alguns infants perquè nomengen o perquè no seu bé. Però la majoria es defensen per si sols. F El bon diaUna vegada tots han acabat de berenar els infants s’asseuen en rotllana per fer el “bondia”. En aquest moment es realitzen petites i curtes activitats com:“Qui ha vingut a l’escola?”: aquesta activitat consisteix en que cada infant va aferrantla seva foto a aquest plafó i d’aquesta manera saben qui ha vingut i qui no.Per fer-ho la mestra va els va cridant amb un amb un pregunta si i és o no, i si i ésl’infant s’aferra al lloc corresponent a l’escola o a casa. A més abans d’aferrar la fotodiuen bon dia als seus companys i a la seva mestra, i un cop ja la té aferrada la mestraels dona l’opció de contar alguna cosa als seus companys i qui vol ho pot fer i qui novol no.“Què farem avui?”: un cop realitzar l’activitat anterior la mestra els explica el quefaran avui i tenen un plafó amb la seqüència de les activitats del dia: Berenar, Bon dia,Pipí, Pati, Activitat.“Quin temps fa?”: el fan un poc ràpidament les dues classes, fins i tot en moltesocasions no el fan. Consisteix en aferrar la imatge corresponent depenent del tempsque faci (sol, núvol, pluja,...) F PatiAbans d’anar al pati les dues mestres avisen que als infants que no porten bolquersvagin a fer un pipí per si sols, i la resta d’infants que porta bolquers són mirats perl’educadora per tal de saber si ha fet caca o no. Un cop acabat...anem al pati!En el pati ens trobem infants de diferents edats (nadons, P1, P2). Tots van jugant per sisols i no necessiten l’ajuda del docent. Durant aquesta setmana he pogut observar queaquest moment és un moment on les mestres s’asseuen i adquireixen un paperd’observadores i en el cas de veure que algun infant fa alguna cosa malament li cridenl’atenció, si algun necessita ajuda l’ajuden, etc. F Rentar les mansDesprés del pati (11:15 h) tots pugem cap a classe i els infants es van a rentar les mansa la pica del bany. Un cop les tenen netes se les eixuguen ells sols.
  6. 6. Aquesta activitat, tant a una classe com l’altre l’he trobada una mica descontrolada,amb el sentit que tots els infants en el mateix moment van a rentar-se les mans il’espai és molt petita, la qual cosa fa que es produeixi un tap d’infants i empentes peramunt i per avall. F FruitaUna vegada s’han rentat les mans, els infants agafen una forquilla, s’asseuen a la taulai esperen que les tutores pelin la fruita per poder-se-la menjar. És una activitatagradable, ja que és un moment on els infants estan bastant tranquils. F ActivitatDesprés de la fruita realitzen una activitat, la qual va variant cada dia. Algunesd’aquestes activitats són: PSICOMOTRICITAT: el dia que fan psicomotricitat els infants no mengen fruita perquè sinó no hi ha temps de tot. A classe els infants van a cercar els calcetins de psico, es lleven les sabates i se’ls posen (alguns infants necessiten molta ajuda), després anem a la sala de psico, s’asseuen i recorden quines són les normes de la sala de psicomotricitat (que es pot fer, que no es pot fer,...). Tot seguit es preparen per d’arrumbar la torre de coixins i quan la mestra ha contat fins a tres...PATAPAAAM!!. Tenen uns 30 minuts per jugar i un cop han acabat, repleguen un poc el que han utilitzat i es tornen asseure per explicar cada un el que han fet. PINTEM AMB ESPONGEN: la mestra els ofereix diferents esponges i diferents recipients on hi ha pintura (temperas) de colors. Ells tenen que anar agafant l’esponja, remullar-la dins el recipient on hi ha la pintura i estampar-la al full, de tal manera que el resultat quedi molt bonic. Pintar un dibuix d’un l’animal: A l’escoleta estudien els animals i cada infants durant el curs ha de portar un animal a l’escola per tal de poder-lo observar i parlar una mica sobre ell. Aquesta setmana ens ha visitat...una cabreta! Quan l’han tinguda a l’escola la mestra destacat unes quantes característiques sobre aquell animal (que menja, de quin color és, quantes cames té, té
  7. 7. banyes?,...). Els infants l’observen, es fixen amb totes les característiques que diu la mestra i alguns d’ells s’atreveix a tocar-lo. Una vegada l’han observat, l’educadora els dóna un dibuix sobre l’animal i l’han de pintar del color que l’han vist. Mentre la mestra va escrivint les frases que van dient els infants sobre l’animal.reflexiona sobre les preguntes següents: • Què fan els infants en un dia típic? La resposta d’aquesta pregunta és la mateixa que la pregunta anterior sobre la jornada d’un dia a l’aula. • Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar? Entre totes les mestres del centre decideixen que s’ha d’ensenyar i que i com s’ha d’avaluar. Per tant, són les pròpies mestres qui ho decideixen. Ara bé, evindentment, cada mestra s’ajunta amb l’altre del mateix curs per decidir les activitats que es realitzaran durant el curs i dins els items que han de tenir e compte de cada activitat per tal de fer una avaluació adequada i completa. Per tant, cada curs té uns ensenyaments i uns criteris d’avaluació diferents, ja que els objectius no són els mateixos. • Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de lescola) els ajuden? o Els meus infants els agrada molt que, tant la mesta com jo, els aportem molta confiança i sobretot seguretat, ja que si això s’aconsegueix notem que es troba més agust amb la teva presècia. o El fet de que la mesta la mesta, en el moment de bon dia, els ofereixi l’oportunitat a cada infant d’explicar el que vol als seus companys, penso que també els ajuda a expressar-se i compartir experiències amb els seus companys. o El fet de que sempre seguim les mateixes rutines fa que ells puguin actuar de forma més autònoma ja que saben que han de fer en aquell moment i com ho han de fer. Jo no només penso que som noltrus els que ajudem als infants, sinó que ells també ens ajuden a nosaltres i molt. Personalment, els infants m’han donat
  8. 8. molta força i seguretat des del principi i això ha fet que jo dia darrera dia enriqueixin aquesta maravallosa experiència.• Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona? Les aules, les rutines, els espais...estan organitzades per totes les mestres del centre. Abans de començar el curs totes les mestres es reuniexen i decidieixen com s’han d’organitzar les aules, quins espais i racons hi ha d’haver dins cada aula, com duran a terme les rutines diaries, quin horari compliran,... Això no vol dir que totes les mestres tindran que tenir l’aula de la mateixa manera, ja que cada una l’organitzarà segons les seves necessitats, però si que han de tenir el material, espais,...pactat anteriorment amb les mestres. L’organització de la meva aula de pràctiques: perquè ens feceu una mica l’idea millor us faré un dibuix, ja que trobo que quedarà molt més clar. canviadors Casiller Racó de banys s la bibliotec a entrada Racó del Racó la simbòlic Dafora de l’aula trobem els penjadors, on cada infant, té un lloc assignat amb la conversa seva foto per deixar el seu abric penjat.• Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com sajuden a aprendre?
  9. 9. Els meus infants, que alguns tenen dos anys i altres tres acabats de complir, interactuen molt entre ells. Jo els primers dies vaig quedar sorpresa de la gran interacció que hi havia entre uns i altres, ja que hem pensaven que en aquesta edat molts d’elles encara no paraven o just ho feien, però vist això puc dir que això no passa. Molts d’ells ja tenen un llenguatge establert i els qui no el tenen interactua amb els seus companys a través de gestos. Tots els infants de la classe tenen relació, encara que molts d’ells tenen preferència per uns infants que per altres, però així i tot tots interactuen amb tots. Molts cops puc observar que els infants més grans, en algunes situacions ajuden als més petits de la classe i mentre li va explicant com és fa per tal de que vaig aprenguent (imitació de l’adult). També vull dir que si un no compleix les normes de la classe (no escolta al docent, no recull,...), alguns infants li recorden que el que fa no està ben fet. Per tant, s’ha de dir que entre ells s’ajuden i tots aprenen de tots.• Com interactuen amb el mestre/a? Els infants interactuen amb la mestra constantment. A l’arribada la mestra preocura tenir un contacte directe amb cada un dels infants a trabés d’una mirada, d’una abraçada i unes paraules. Aquest fet és molt gratificant tant per els infants com per la família ja que els dos es senten estimats, segurs i cómodes. Després al llarg del dia la mestra segueix tinguent una interacció amb els seus infants a través de gestos, carícies, paraules dolçes, alabant les activitats realitzades,... I quan arriba la despedida, la mestra en molts de casos es despadeix amb una besada. Per tant, la mestra interactua amb els infants constantment a través de carícies, besades, abraçades, paraules agradables,...• Com s’interectua amb les famílies? Durant aquestes primeres setmanes de pràctiques he pogut observar que la mestra va tinguent una interacció amb les famílies dia darrera dia. Cada dia quan les famílies porten els seus fills a l’escola, la mestra els demana com està el seu fill o són els pròpis pares els que informen a la mestra com està i si té alguna cosa per comentar. I després a la sortida, és la pròpia mestra la
  10. 10. que va informant a cada pare com ha passat al dia al seu fill, si ha fet caca o pipí i quin ha estat el seu comportament. Per tant, puc dir que les famílies sempre estan informades del dia a dia del seu fill. • L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?Respecte aquesta pregunta ser que cada escola segueix un pla d’adaptació a princip decurs, ja que d’aquesta manera els infants es van introduin a poc a poc dins l’escola. Acontinguació explicaré com és aquest pla d’adaptació que seguix la meva escola.Quan els pares venen a cercar els fulls de matrícula (mes de maig), se’ls dónainformació escrita sobre la importància del procés d’adaptació en aquestes edats: • Se’ls explica com és realitzarà el procés • Quin serà el seu paper • Es dóna l’oportunitat de fer una volta per l’escola per començar a conèixer-laAquesta informació de caràcter general es dóna en el període de matrícula a efectesde poder anticipar la seva disponibilitat durant el procés, i ajudar-los a poderorganitzar els horaris laborals per poder romandre a l’escola.REUNIÓ GENRAL: la primera setmana de Setembre, es convoca als pares dels fillets/esque assisteixen per primera vegada a l’escola, a una reunió en que: • S’explica el funcionament general del centre • Es presenta el personal docent del primer cicle • Es ralla del procés d’adaptació en línies molt generalsDesprés de la reunió, cada pare i mare es troba amb la tutora dels seu fill/a i amb elspares i mares de la resta del grup a la seva aula. En aquesta reunió d’aula, se’ls explicadetalladament el paper dels pares en el procés d’adaptació:
  11. 11. • La importància de la seva presència dins l’aula • En quines situacions la seva intervenció pot dificultar o enriquir el procés • Els indicadors que es tenen per observar quan els fillets/es estan adaptats • La flexibilitat de la presència de l’adult de referència: pare, mare, àvia, avi, cangur, altres... • La flexibilitat de l’horari, procurant que no hi hagi més de cinc adults dins la mateixa franja horària. • En aquesta reunió, es concreta l’horari d’entrevistes individuals amb cada pare/ mare per poder conèixer de manera individualitzada a cada fillet/a i resoldre els dubtes que es tinguin. Es considera molt important la presència del fillet/a en aquesta primera entrevista amb la finalitat de que comenci a conèixer l’escola, la seva aula i el tutor/a.També es donen altres informacions com són: • En el procés d’adaptació, des de l’escola s’intenta adaptar-se a les característiques de cada família, a les seves possibilitats i limitacions. • Es dóna molta importància als acomiadaments, per evitar que els fillet/a es senti abandonat per l’adult de referència. L’adult sempre ha de dir adéu al fillet/a abans d’anar-se’n, encara que aquest/a plori. • El/la tutor/a és la que decideix el moment més adequat per finalitzar la presència dels adults a l’escola. • S’utilitza un codi d’observació per poder avaluar amb més eficàcia el procés d’adaptació de cada fillet/a. • Es dóna informació visual diària dins cada aula als pares i mares de l’evolució dels seu fill/a. • S’explica als pares la importància que té l’organització del material i dels espais de l’aula, per facilitar el procés.L’adaptació finalitza cap als 15 dies, llevat de casos excepcionals en els que es demanaa l’adult de referència que perllongui la seva presència dins l’aula. En altres ocasions, elprocés d’adaptació es pot reiniciar més endavant. De totes manera aquest període
  12. 12. d’adaptació és molt relatiu ja que depèn de cada fillet/a. S’ha de respectar el ritmeindividual de cadascú.Passat aquest període de temps, el fillet/a es sent segur i feliç a l’escola, s’hi troba agust i amb totes les seves necessitats cobertes.El material utilitzat és el de l’aula: encaixos, pilotes, ninots de peluix, contes, estora,fotos de la família, titelles,...A l’entrevista inicial es demanarà als pares si els seu fill/a té qualque objecte d’afecció(molt especial per ell/a), i si és el cas, es deixa dur a l’escola. Dur aquest objecte(xumet, ós de peluix, coixí, pedaç,...) els ajuda a sentir-se més segurs i relaxats dinsl’aula; no es troben tan angoixats i es senten més com a l’entorn familiar.L’espai: L’adaptació es realitza dins l’aula i s’estructura de la següent manera: • Es col·loquen a un espai delimitat de l’aula unes quantes cadires (millor si estan col·locades a prop de la porta de sortida) perquè els pares hi puguin seure. A un altres espai s’asseu la mestra (al nivell dels fillets/es) i deixa que siguin els mateixos fillets/es els que s’atraquin a ella. • Els fillets/es es desplacen per la classe, al principi estan molt a prop de la figura de referència, però a poc a poc, per pròpia iniciativa agafen més independència i més confiança amb l’espai, els objectes i la mestra. • La mestra a poc a poc, va guanyant la confiança dels fillets/es a partir de petites intervencions espontànies (els dóna jocs, els tira alguna pilota, els parla...) amb la finalitat de motivar, donar confiança i apropar als fillets/es. • És molt important que els primers dies, els fillets/es tinguin un espai ample per desplaçar-se i moure’s per la classe lliure i còmodament.Durant el període d’adaptació no es segueix l’horari escolar; és un horari més flexible,adequat a les necessitats de cada família i de cada fillet/a en particular. • El primer dia, els fillets/es, acompanyats en tot moment de la figura de referència, assisteixen a l’escola durant una hora o tres quarts.
  13. 13. • El segon dia, solen quedar una hora i si la mestra ho troba convenient, la persona de referència surt deu minuts a fora (sempre acomiadant-se del fillet/a). • El tercer dia es farà el mateix però la persona de referència sortirà vint minuts (sempre i quan el fillet/a ho visqui bé) i així ho anirem allargant fins que el fillet/a aconsegueixi quedar dues hores, després tot el matí, i finalment tota la jornada escolar.Com ja hem dit abans, aquest espai de temps és molt relatiu, depèn molt de cadafillet/a i del seu ritme.OBJECTIUS 1. Definir el concepte d’infant: implicacions psicopedagògiques. 2. Dotar de contingut consensuat al terme “infant”.CONTINGUTS 1. Característiques del canvi i dels processos de millora en educació. 2. El paper del professoratAGRUPAMENT IndividualLLIURAMENT 8 de març de 2012CONCEPTE D’INFANTAl llarg de les assignatures realitzades fins ara, heu parlat en diferents ocasions sobrel’infant.DEFINIEIX què és per a tu un infant i com l’entens.Aquest concepte l’hem anat construint des de que varem començar la carrera, però sius tinc que ser sincera quan hem demanen que el defineixi, la majoria de vegades noser per on tinc que començar.La imatge d’infant psicològica i pedagògica, on s’ha posat en evidencia els buits mésque els plens i que s’ha subrallat el que l’infant no és i el que no té; més que lo que és iel que té. Cal dir que: • L’infant és protagonista i constructor juntament amb el mestre del sentit de la seva pròpia vida. Són els autèntics protagonistes; juguen, experimenten, treballen, observen, modelen, llegeixen, escolten, es fan preguntes, es demanen el per què de les coses, desafien el pensament,...
  14. 14. • L’infant com a subjecte polític i social, amb una imatge d’infant fort, ric, potent i competent, no excloent les seves necessitats, sinó ressaltant els seus recursos i drets. • L’infant portador de valors i drets, valors com solidaritat, desig, somni, oportunisme. • L’infant que cada dia posa davant nosaltres aquesta responsabilitat, la de ser únic, femení o masculí, la seva essència i el seu sentit d’humanitat. • Segons Lacan, l’infant és com un ésser que fluctua, que es perd i torna a fluir el no res.Totes aquestes idees claus que he exposat posteriorment són les que per jo defineixenel concepte de infantesa. Com s’ha pogut observar va molt relacionada amb l’idea queté Loris Malaguzzi.

×