Your SlideShare is downloading. ×
La formació professional, inversió de futur
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

La formació professional, inversió de futur

343
views

Published on

Per què hi ha sistemes de formació professional que resisteixen millor la crisi econòmica? Quines són les àrees fonamentals per a una millora sistèmica de la formació professional?

Per què hi ha sistemes de formació professional que resisteixen millor la crisi econòmica? Quines són les àrees fonamentals per a una millora sistèmica de la formació professional?

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
343
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Formació professional, inversió de futur Francesc Pedró Centre for Educational Research and Innovation (CERI)
  • 2. How the demand for skills has changed Economy-wide measures of routine and non-routine task input (US) Routine manual Mean task input as percentiles of the 1960 task distribution 65 60 Nonroutine manual 55 Routine cognitive 50 45 Nonroutine analytic 40 Nonroutine interactive 1960 1970 1980 1990 2002 The dilemma of schools: The skills that are easiest to teach and (Levy and Murnane) test are also the ones that are easiest to digitise, automate and outsource
  • 3. No tots som iguals
  • 4. Els sistemes són diferents Vocational education and training as a share of the upper secondary sector, 2006 Source: OECD (2008), Education at a Glance 2008, Indicators, Table C1.1, OECD, Paris
  • 5. La crisi els afecta a tots Economic development and apprenticeship enrolment rates among 16 year olds in Switzerland 5 84 82 4 80 78 3 76 Axis Title 2 74 72 1 70 68 0 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 66 -1 64 GDP growth share of apprenticeships among 16 year olds Source : Schweri und Müller (2008), Die Ausbildungsbereitschaft der Betriebe. Entwicklungen 1999 bis 2005, Bundesamt für Statistik, Neuenburg
  • 6. 6 idees clau 1. Cal millorar la base de coneixements. 2. Cal trobar el mix apropiat de competències. 3. Cal ensenyar bé. 4. Cal fer-ho a l’indret adequat. 5. La cooperació entre agents és essencial per al canvi. 6. La millor protecció per al futur és la innovació sistèmica.
  • 7. 1: Millorar la base de coneixements The OECD International Survey of VET Systems C urric ula P ra c t ic a l t ra ining A c quire d D e liv e re d c o nt e nt c o m pe t e nc ie s Q ua lif ic a t io ns D e c is io n A dv ic e D e c is io n A dv ic e D e c is io n A dv ic e D e c is io n A dv ic e Australia - - ■■■ ■■■ ■■■ - ■■■ - Austria ■■ ■■■ ■■ ■■■ ■■ ■■■ ■ ■■■ Czech Republic - ■■ - ■■ - ■■■■ - - Denm ark ■■■■ ■■■■ ■■■■ ■■■■ ■■■■ ■■■■ ■■■■ ■■■■ Finland ■■■ ■■■ - ■■■ ■■■ ■■■ ■■ - France - - - ■■■■ - ■■■■ - ■■■■ Germ any - ■■ ■■■ ■■■■ - ■■ ■■■ ■■■■ Hungary - ■■■■ - ■■■■ - ■■■■ * ■■■■ Netherlands - ■■■■ - - - ■■■■ - ■■■■ Norw ay - ■■■■ ■■■■ - - ■■■■ ■■■■ - Sw eden - ■■■■ - ■■■■ - ■■■■ - ■■■■ Sw itzerland ■■■■ - ■■■■ - ■■■■ - ■■■■ - Turkey ■■■■ - ■■■■ - ■■■■ - - - United States - ■■■■ ■ - ■■■■ - ■■■■ - Social partner influence on upper secondary VET: - 0%; ■ 1-25%; ■■ 26-50%; ■■■ 51-75%; ■■■■ 76-100% Source : Kuczera, M. (forthcoming), The OECD International Survey of VET Systems, OECD, Paris
  • 8. 2: Trobar el mix adequat de competències Competències genèriques? Què cal aprendre? o bé específiques? Les específiques faciliten la transició al mercat laboral, les genèriques garanteixen flexibilitat futura.
  • 9. 2: Trobar el mix adequat de competències Elecció dels estudiants, Quants estudiants Planificació governamental per programa? o bé Dictat dels ocupadors? Equilibri entre elecció i necessitat a través de la formació en el lloc de treball. Cal suport governamental quan hi ha falles del mercat.
  • 10. 3: Cal ensenyar bé
  • 11. 3: Cal ensenyar bé Reptes: • Manca de formadors Qui forma els formadors? • Manca d’experiència • Manca de formació pedagògica Garantir preparació tècnica i pedagògica. Promoure intercanvis entre centres i empreses. Afavorir ocupació flexible i treball a temps parcial.
  • 12. 3: Cal ensenyar bé 1. Suïssa té una institució específica per a la formació i el reciclatge dels formadors (SFIVET). 2. Finlàndia té el programaTelkkä que facilita intercanvis entre formadors als centres i a les empreses. 3. Alguns països (Mèxic, Països Baixos) disposen de contractes docents per als formadors que treballen a la indústria. 4. Suïssa garanteix el control de la qualitat i ofereixe eines per a l’auto-avaluació de les empreses formadores (QualiCarte).
  • 13. Móns diferents?
  • 14. 4: A l’indret adequat • Prepara aprenents per al món del treball Avantatges de la • Els aprenents fan formació al treball aportacions productives • Facilita la transició al mercat laboral Limitacions: Algunes competències s’ensenyen millor al centre. Algunes tasques poden ser massa específiques o perilloses.
  • 15. 5: La cooperació dels agents • La provisió de places d’aprenentatge indica la rellevància en el mercat laboral del programa. • La participació en el disseny curricular garanteix el vincle entre la formació al lloc de treball i al centre. • L’interès, la capacitat d’influència i el compromís es reforcen mútuament.
  • 16. 6: La innovació sistèmica • Innovació? “posada en pràctica d’un producte nou o millorat significativament (bé o servei), o procés, o nou mètode de marketing, o nou mètode organitzatiu en les pràctiques empresarials, l’organització laboral o les relacions externes” (Oslo Manual, OECD/Eurostat) • Innovació en educació? Canvi que afegeix valor: resultats, procés or percepció de satisfacció • Innovació sistèmica? Com un sistema governa holísticament la innovació: Inspira, financa, segueix, avalúa i generalitza
  • 17. 6: La innovació sistèmica • Visió • Xarxes • Tecnologia
  • 18. La indústria de la tecnologia educativa Growth of patent applications: Worldwide new education technologies (1990-2006)
  • 19. 6: La innovació sistèmica • Visió • Xarxes • Tecnologia • Recerca
  • 20. Recerca i desenvolupament Total expenditure as % of GDP Share of total public research (country average in recent years) expenditures (2008) on 9 9 8 8 7 7 6 6 5 5 4 4 3 3 2 2 1 1 0 0 Education Health Education Health
  • 21. Activadors (barreres) • Lideratge • Consens • Evidència de la recerca • Brokerage: generació i disseminació de coneixement
  • 22. Barreres específiques • Competència d’agendes polítiques • Pressió avaluadora: – Aversió al risc – Planificació a curt termini • Fatiga innovadora
  • 23. Conclusions Implicacions polítiques  Innovació sistèmica  Principi general – Estratègia apropiada per • Visió sistèmica de la innovació al canvi sistèmic  Formalitzar el coneixement  Necessitat d’una base de coneixements – Monitorització i avaluació formalitzada – Vincle entre recerca i innovació – Pèrdua d’oportunitats – Diàleg entre agents, informat d’innovació per l’evidència
  • 24. Molt agraït! Per més informació: www.oecd.org/edu/systemicinnovation www.oecd.org/edu/learningforjobs www.oecd.org/employment/youth Francesc.PEDRO@oecd.org www.slideshare.com/francescpedro Centre for Educational Research and Innovation (CERI)