Programari lliure, patrimoni de la humanitat

Programari lliure, patrimoni de la humanitat Francesc Busquets (fbusquets@xtec.cat) Basat en part en un document d'Albert Martí Foto (CC) http://www.flickr.com/photos/mnadi

Societat del coneixement Les TIC, un instrument imprescindible a la societat del coneixement

Com funcionen les TIC?

El processador és el cor de l'ordinador
Els processadors executen instruccions molt simples
El programari està format per seqüències d'instruccions

Programació

Els llenguatges de programació permeten escriure les aplicacions a partir d'instruccions i estructures complexes

C, C++, C#, Basic, Java, Mono, Ruby, PHP, Logo...

Compilació

Pas de codi font a codi executable
Procés (gairebé) irreversible

Codi font?

El codi font és la recepta d'un programa informàtic

Tipus de programari

Programari privatiu

Freeware (gratuït)
Shareware (compartit)
Demos i programes de prova
Programari comercial

Programari lliure

Codi obert ( open source )

OSI: Open Source Initiative

http://www.opensource.org/
10 condicions per a ser OSI

Redistribució lliure
Codi font
Obres derivades
No discriminació envers persones i usos
Neutralitat tecnològica
...

50 llicències OSI-Compatible

Programari lliure ( Free software )

Free Software Foundation

http://www.gnu.org/
Moviment creat a principis dels 80 per Richard Stallman

Més enllà dels aspectes purament tècnics o legals, el moviment del programari lliure es planteja les repercussions ètiques i socials derivades de l'adopció d'un determinat model de creació, distribució i ús del programari.

Programari lliure

Les quatre llibertats

Richard Stallman defineix el programari lliure com aquell que garanteix simultàniament quatre llibertats :

La llibertat d’ usar-lo amb qualsevol finalitat
La llibertat d’estudiar com funciona i, si escau, adaptar-lo a les nostres necessitats.
La llibertat de redistribuir còpies del programari a tercers.
La llibertat d’introduir-hi millores i de fer-les públiques a fi que se’n beneficiï tota la comunitat.

Tipus de programes segons la llicència

Qui fa el programari lliure?

Empreses i fundacions

Sun, Novell, Apache, Canonical, IBM, Intel...

Universitats, algunes vegades amb finançament d'empreses

Universitat de Berkeley (FreeBSD), UPC...

Governs

Junta d'Extremadura, Ajuntament de Múnic, Govern del Brasil, Generalitat de Catalunya...

Grups de voluntaris

Debian, GNU, Mozilla... i moltíssims més!

Portals de desenvolupament (I)

Plataformes GForge

Descàrrega de fitxers
Accés al codi font. Control de versions
Seguiment d'errades i suggeriments de millora
Tasques
Documentació
Fòrums i llistes de correu

Portals de desenvolupament (II)

Equips de:

Desenvolupament
Traducció
Disseny gràfic
Documentació
Promoció...

Exemples:

http://www.sourceforge.net/ (>100.000 projectes)
http://lafarga.upc.edu/
http://projectes.lafarga.cat/

Llicències PL (I)

La llicència és un document on s'especifiquen les condicions d'ús, còpia, modificació i redistribució del programari.
Llicències més usades:

GNU Public License (GPL) Clàusula “vírica”
Lesser GNU Public License (LGPL) Emprada sobretot a biblioteques
BSD License, MIT License...
Mozilla, Apache, Sun Public License...

Llicències PL (II)

Compatibilitat amb els principis del programari lliure
Els dubtes en l'aplicabilitat de les llicències dels EUA als diversos corpus legals europeus han dut a la formulació de l'European Union Public License (EUPL)
El problema de les patents de programari

Estàndards oberts (I)

Els programes acostumen a generar documents, que s'escriuen sempre en un determinat format .

Formats tancats

No plenament documentats
Poden estar subjectes a patents
Subjectes a canvis arbitraris
Poden donar lloc a falsos estàndards “de facto”

Formats oberts

Regits per estàndards públics
De lliure ús
Definició inicial i evolució regides democràticament

Estàndards oberts (II)

L'ús dels estàndards oberts és fonamental per:

Garantir la interoperabilitat dels sistemes
Garantir la llibertat d'elecció dels usuaris
Permetre la innovació i la millora del programari
Garantir l'accessibilitat

Internet, impensable sense estàndards

TCP-IP, HTTP, HTML, FTP, POP, SMTP...

Continguts lliures (I)

Aplicació dels principis del programari lliure a altres produccions culturals: texts, música, vídeos, fotografies, llibres de text, materials didàctics...
Creative Commons

http://www.creativecommons.org/
Moviment internacional que impulsa l'intercanvi de continguts lliures
“Copyleft”

Continguts lliures (II)

Variables de les llicències Creative Commons

Permetre o no l'ús comercial
Permetre o no modificacions a l'obra
Reconeixement de l'autoria

Moviments paral·lels: Ciència lliure, enginyeria lliure, arquitectura lliure...

Moviments paral·lels a CC

Science Commons
CC International
CC Learn

Per què programari lliure?

Perquè es fonamenta en valors ètics de col·laboració i participació democràtica
Perquè ens dóna llibertat i independència
Perquè és més segur
Perquè el podem traduir a les nostres llengües
Perquè el podem adaptar i millorar
Perquè el podem donar a qui vulguem
Perquè facilita el manteniment
Perquè és més econòmic

Els nostres projectes PL

Els problemes del PL

Desconeixement
Dificultats d'adaptació d'alguns usuaris
Projectes bons, regulars i dolents
Compatibilitat de maquinari
Interoperabilitat amb els falsos estàndards de facto
Rigor en les polítiques de seguretat
Formació dels tècnics de suport
Interessos econòmics

Preguntes per al debat

A l'escola, és indiferent fer les coses amb PL o PP si s'aconsegueixen els mateixos objectius?
L'elecció entre l'ús de PL o PP és només una qüestió de gustos personals del professorat?
L'opció pel PL de les institucions (escoles, governs, empreses, universitats...) va en contra de la llibertat personal?
La instal·lació il·legal de PP és tolerable a l'escola perquè no hi ha ànim de lucre?
Cal renunciar a l'adopció de solucions basades en PL a les escoles catalanes per disposar de programari comercial en català?

Learn from yesterday, live for today, hope for tomorrow. The important thing is not to stop questioning. Albert Einstein