Your SlideShare is downloading. ×

Power point Filosofia

271

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
271
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. LA CONSTRUCCIÓ FILOSÒFICA DE LA CIUTADANIA
    Fran Bueno 1r batx B
  • 2. ÍNDEX
    1 ) Origen del concepte de << ciutadania >>
    1.1) La ciutadania
    1.2) La ciutadania en l’antiguitat grecollatina
    1.3) Limitacions de la ciutadania antiga
    1.4) La doble arrel de la ciutadania moderna
    2 ) Ciutadania moderna
    2.1 ) Ciutadania i estat
    2.2 ) Ciutadania i inclusió en l’estat
    2.3 ) Ciutadania i dret humans
    2.4 ) Ciutadania social
    3 ) Dimensions de la ciutadania contemporània
    3.1 ) Justícia i pertinença
    3.2 ) Noves facetes de la ciutadania
  • 3. 1.- Origen del concepte de << ciutadania >>
    • UNA DEFINICIÓ USUAL :
    Ciutadà: l’habitant de les ciutats antigues o d’estats moderns com a subjecte de drets polítics i que intervé, exercitant-los en el govern del país.
    Característiques
    Pertinença a una comunitat política, un país que s’estableix d’un mode permanent en un territori.
    Gaudi d’uns drets que han de ser protegits per la ciutat, s’inclou la possibilitat de participar en les tasques de govern de la pròpia política, de forma directa o indirecta.
  • 4. 1.2 La ciutadania en l’antiguitat grecollatina
    El terme ciutadania
    prové
    Del llatí civis
    De la mateixa arrel que
    Tant a Grècia com a Roma, el ciutadà era algú a qui es reconeixia dotat d’un conjunt de drets i deures i on destacava especialment el deure de defensar la ciutat.
    civitas (ciutat)
  • 5. La ciutadania en la democràcia grega:tradició política
    • En la Grècia antiga cada ciutat
    era un estat independent
    que era autosuficient.
    - Les reunions se celebraven a l’àgora, un espai públic.
    - Ser ciutadà era ocupar-se de les qüestions públiques i fer-ho mitjançant la deliberació
    - L’edat mínima per ser admès com a ciutadà estava fixada en trenta anys.
    Tres principis:
    Koinonía o cooperació per aconseguir el bé públic.
    Isonomia o igualtat davant la llei
    Isegoria o igualtat de paraula
  • 6. La ciutadania en l’antiga Roma:
    La tradició jurídica
    - El ciutadà era aquell que gaudia de la protecció jurídica atorgada per les lleis i les institucions.
    - El civis llatí és diferent del polis grec: A Roma s’entén més bé com un títol jurídic que permet reclamar certs drets.
    - En la seva historia hem de distingir la fase la república i la fase posterior de l’imperi
  • 7. Limitacions de la ciutadania antiga
    Podem indicar tres limitacions:
    En l’antiguitat la condició de ser ciutadà
    Només es consideraven lliures o iguals
    Es tractava d’una ciutadania excloent
    Els membres de la comunitat política que tinguessin la condició de ciutadans
    Proporcionava ser drets en la participació política
    No inclusiva :
    Únicament eren ciutadans els homes adults
    Però els drets individuals no estaven suficientment protegits
    I no a tot ésser humà pel sol fet de ser-ho
  • 8. La doble arrel de la ciutadania moderna
    La ciutadania grega en l’antiguitat ens mostra
    dues tradicions:
    La tradició de la participació política a través de la deliberació (origen grec).
    La tradició de la protecció legal dels drets de la persona (origen romà).
  • 9. 2.- Ciutadania moderna
    2.1- Ciutadania i estat
    Terme actual ciutadà
    Característiques personals per reconèixer la nacionalitat a cada nounat:
    Estat
    Va ser utilitzat
    prové
    per primera vegada per
    Segles XVII i XVIII
    maquiavel
    El dret de sang, concedeix prioritat a la nacionalitat dels pares.
    Dret del sol: que ‘ha de reconèixer com a ciutadà qui neix en el territori nacional
    En l’expressió stato
    Referint-se a l’organització estable
  • 10. 2.2- Ciutadania i inclusió en l’estat
    Habermas va publicar un llibre La inclusión del otro, en que planteja que existeixen diverses maneres d’entendre la relació entre els ciutadans i l’estat:
    Una concepció liberal, que manté una separació entre les llibertats i els drets polítics.
    La segona es republicana i és la que defensa el mateix Habermas.
    La ciutadania va lligada als procediments democràtics des de l’arrel.
    Per últim, hi ha una concepció comunitarista de l’Estat i de la ciutadania, que reclama més atenció als vincles ètnics i culturals
  • 11. 2.3- Ciutadania i drets humans
    - Drets civils
    Les influències de les idees iusnaturalistes va provocar diversos canvis polítics. Per exemple:
    La declaració que els indígens americans havien de ser tractats com a éssers lliures.
    La declaració dels Drets de l’home i del ciutadà de les revolucions franceses
    L’edicte de Nantes va establir una sèrie de normes per acabar amb les guerres de religions.
    Les declaracions de drets de les colònies angleses en el moment d’independitzar-se
    El cos de Llibertats de la Badia de Massachusetts va ser el primer catàleg nord-americà de drets humans
    El bill of rights va ser el primer d’una sèrie de documents legals
    L’acta d’Habeas Corpus va establir noves garanties per als detinguts
  • 12. Drets polítics
    Drets participació política
    Es van anar obrint pas a drets que no s’havien tingut en compte abans:
    Dret de la dona al vot i a ocupar càrrecs públics
    El sufragi universal
    En aquest sentit:
    Des de del final del segle XIX i durant el XX, les constitucions han reconegut els drets polítics de la dona.
    Les esmenes 13,14,15 ratifiquen l’abolició de l’esclavitud en tot el territori nacional.
  • 13. Drets socials
    La constitució francesa recull disposicions que protegeixen els treballadors
    Documents importants reconeixement drets ciutadania:
    Bismarck va impulsar mesures com l’assegurança de malaltia
    La constitució alemanya regula àmpliament els drets socials, econòmics i culturals.
    La constitució mexicana reconeix els drets laborals
  • 14. 2.4- Ciutadania social
    Marshall publica Ciudadanía y clase social
    que
    Defineix ciutadania com el conjunt de drets
    i deures que vinculen l’individu a la plena
    pertinença a una societat.
    La protecció d’aquests drets vindria garantida
    per l’estat nacional, entès com a estat social de dret.
    Però això pot aconseguir-ho un estat de justícia, no un estat del benestar.
  • 15. 3.-Dimensions de la ciutadania contemporània
    DIMENSIONS DE LA CIUTADANIAIMPLICACIONS DE RECONEIXEMENTID’EXERCICI
    Política Igualtat de drets civils i polítics.
    Social Igualtat d’accés a les oportunitats i prestacions
    Econòmica Equitat en les relacions laborals
    Responsabilitat personal i corporativa
    Civil Ètica professional
    Intercultural respecte actiu, solidaritat,diàleg de debò.
    Cosmopolita Solidaritat internacional, equitat mundial
  • 16. 3.2.- Noves facetes de la ciutadania
    - Ciutadania econòmica
    Aquest reconeixement implica una ètica empresarial i un estímul a la responsabilitat social de les empreses, com a consumidors posant en pràctica una ètica del consum.
    Afecten a tots, tenint com a objectiu
    l’eradicació de la pobresa.
  • 17. Ciutadania civil
    L’impuls ètic té la seva expressió en tres principis:
    Voluntariat o tercer sector social
    Les professions de prendre seriosament l’ètica professional
    L’opinió pública crítica, neix de mantenir obert i viu un debat entre els ciutadans mitjançant l’ús públic de la raó
  • 18. Ciutadania intercultural
    Ciutadania cosmopolita
    Cal universalitzar els drets humans de la primera i tercera generació, apostant per una globalització ètica, per una mundialització de la solidaritat i la justícia.
    L’ètica intercultural. Consisteix a invitar a un verdader diàleg entre els que pertanyen als diferents grups de manera que respecten les seves diferències i es vagin fixant entre tots uns principis de convivència justa i feliç.

×