• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Power point Filosofia
 

Power point Filosofia

on

  • 392 views

 

Statistics

Views

Total Views
392
Views on SlideShare
390
Embed Views
2

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

2 Embeds 2

http://fran-bueno.blogspot.com 1
http://www.fran-bueno.blogspot.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Power point Filosofia Power point Filosofia Presentation Transcript

    • LA CONSTRUCCIÓ FILOSÒFICA DE LA CIUTADANIA
      Fran Bueno 1r batx B
    • ÍNDEX
      1 ) Origen del concepte de << ciutadania >>
      1.1) La ciutadania
      1.2) La ciutadania en l’antiguitat grecollatina
      1.3) Limitacions de la ciutadania antiga
      1.4) La doble arrel de la ciutadania moderna
      2 ) Ciutadania moderna
      2.1 ) Ciutadania i estat
      2.2 ) Ciutadania i inclusió en l’estat
      2.3 ) Ciutadania i dret humans
      2.4 ) Ciutadania social
      3 ) Dimensions de la ciutadania contemporània
      3.1 ) Justícia i pertinença
      3.2 ) Noves facetes de la ciutadania
    • 1.- Origen del concepte de << ciutadania >>
      • UNA DEFINICIÓ USUAL :
      Ciutadà: l’habitant de les ciutats antigues o d’estats moderns com a subjecte de drets polítics i que intervé, exercitant-los en el govern del país.
      Característiques
      Pertinença a una comunitat política, un país que s’estableix d’un mode permanent en un territori.
      Gaudi d’uns drets que han de ser protegits per la ciutat, s’inclou la possibilitat de participar en les tasques de govern de la pròpia política, de forma directa o indirecta.
    • 1.2 La ciutadania en l’antiguitat grecollatina
      El terme ciutadania
      prové
      Del llatí civis
      De la mateixa arrel que
      Tant a Grècia com a Roma, el ciutadà era algú a qui es reconeixia dotat d’un conjunt de drets i deures i on destacava especialment el deure de defensar la ciutat.
      civitas (ciutat)
    • La ciutadania en la democràcia grega:tradició política
      • En la Grècia antiga cada ciutat
      era un estat independent
      que era autosuficient.
      - Les reunions se celebraven a l’àgora, un espai públic.
      - Ser ciutadà era ocupar-se de les qüestions públiques i fer-ho mitjançant la deliberació
      - L’edat mínima per ser admès com a ciutadà estava fixada en trenta anys.
      Tres principis:
      Koinonía o cooperació per aconseguir el bé públic.
      Isonomia o igualtat davant la llei
      Isegoria o igualtat de paraula
    • La ciutadania en l’antiga Roma:
      La tradició jurídica
      - El ciutadà era aquell que gaudia de la protecció jurídica atorgada per les lleis i les institucions.
      - El civis llatí és diferent del polis grec: A Roma s’entén més bé com un títol jurídic que permet reclamar certs drets.
      - En la seva historia hem de distingir la fase la república i la fase posterior de l’imperi
    • Limitacions de la ciutadania antiga
      Podem indicar tres limitacions:
      En l’antiguitat la condició de ser ciutadà
      Només es consideraven lliures o iguals
      Es tractava d’una ciutadania excloent
      Els membres de la comunitat política que tinguessin la condició de ciutadans
      Proporcionava ser drets en la participació política
      No inclusiva :
      Únicament eren ciutadans els homes adults
      Però els drets individuals no estaven suficientment protegits
      I no a tot ésser humà pel sol fet de ser-ho
    • La doble arrel de la ciutadania moderna
      La ciutadania grega en l’antiguitat ens mostra
      dues tradicions:
      La tradició de la participació política a través de la deliberació (origen grec).
      La tradició de la protecció legal dels drets de la persona (origen romà).
    • 2.- Ciutadania moderna
      2.1- Ciutadania i estat
      Terme actual ciutadà
      Característiques personals per reconèixer la nacionalitat a cada nounat:
      Estat
      Va ser utilitzat
      prové
      per primera vegada per
      Segles XVII i XVIII
      maquiavel
      El dret de sang, concedeix prioritat a la nacionalitat dels pares.
      Dret del sol: que ‘ha de reconèixer com a ciutadà qui neix en el territori nacional
      En l’expressió stato
      Referint-se a l’organització estable
    • 2.2- Ciutadania i inclusió en l’estat
      Habermas va publicar un llibre La inclusión del otro, en que planteja que existeixen diverses maneres d’entendre la relació entre els ciutadans i l’estat:
      Una concepció liberal, que manté una separació entre les llibertats i els drets polítics.
      La segona es republicana i és la que defensa el mateix Habermas.
      La ciutadania va lligada als procediments democràtics des de l’arrel.
      Per últim, hi ha una concepció comunitarista de l’Estat i de la ciutadania, que reclama més atenció als vincles ètnics i culturals
    • 2.3- Ciutadania i drets humans
      - Drets civils
      Les influències de les idees iusnaturalistes va provocar diversos canvis polítics. Per exemple:
      La declaració que els indígens americans havien de ser tractats com a éssers lliures.
      La declaració dels Drets de l’home i del ciutadà de les revolucions franceses
      L’edicte de Nantes va establir una sèrie de normes per acabar amb les guerres de religions.
      Les declaracions de drets de les colònies angleses en el moment d’independitzar-se
      El cos de Llibertats de la Badia de Massachusetts va ser el primer catàleg nord-americà de drets humans
      El bill of rights va ser el primer d’una sèrie de documents legals
      L’acta d’Habeas Corpus va establir noves garanties per als detinguts
    • Drets polítics
      Drets participació política
      Es van anar obrint pas a drets que no s’havien tingut en compte abans:
      Dret de la dona al vot i a ocupar càrrecs públics
      El sufragi universal
      En aquest sentit:
      Des de del final del segle XIX i durant el XX, les constitucions han reconegut els drets polítics de la dona.
      Les esmenes 13,14,15 ratifiquen l’abolició de l’esclavitud en tot el territori nacional.
    • Drets socials
      La constitució francesa recull disposicions que protegeixen els treballadors
      Documents importants reconeixement drets ciutadania:
      Bismarck va impulsar mesures com l’assegurança de malaltia
      La constitució alemanya regula àmpliament els drets socials, econòmics i culturals.
      La constitució mexicana reconeix els drets laborals
    • 2.4- Ciutadania social
      Marshall publica Ciudadanía y clase social
      que
      Defineix ciutadania com el conjunt de drets
      i deures que vinculen l’individu a la plena
      pertinença a una societat.
      La protecció d’aquests drets vindria garantida
      per l’estat nacional, entès com a estat social de dret.
      Però això pot aconseguir-ho un estat de justícia, no un estat del benestar.
    • 3.-Dimensions de la ciutadania contemporània
      DIMENSIONS DE LA CIUTADANIAIMPLICACIONS DE RECONEIXEMENTID’EXERCICI
      Política Igualtat de drets civils i polítics.
      Social Igualtat d’accés a les oportunitats i prestacions
      Econòmica Equitat en les relacions laborals
      Responsabilitat personal i corporativa
      Civil Ètica professional
      Intercultural respecte actiu, solidaritat,diàleg de debò.
      Cosmopolita Solidaritat internacional, equitat mundial
    • 3.2.- Noves facetes de la ciutadania
      - Ciutadania econòmica
      Aquest reconeixement implica una ètica empresarial i un estímul a la responsabilitat social de les empreses, com a consumidors posant en pràctica una ètica del consum.
      Afecten a tots, tenint com a objectiu
      l’eradicació de la pobresa.
    • Ciutadania civil
      L’impuls ètic té la seva expressió en tres principis:
      Voluntariat o tercer sector social
      Les professions de prendre seriosament l’ètica professional
      L’opinió pública crítica, neix de mantenir obert i viu un debat entre els ciutadans mitjançant l’ús públic de la raó
    • Ciutadania intercultural
      Ciutadania cosmopolita
      Cal universalitzar els drets humans de la primera i tercera generació, apostant per una globalització ètica, per una mundialització de la solidaritat i la justícia.
      L’ètica intercultural. Consisteix a invitar a un verdader diàleg entre els que pertanyen als diferents grups de manera que respecten les seves diferències i es vagin fixant entre tots uns principis de convivència justa i feliç.