Your SlideShare is downloading. ×
0 sessió 1
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

0 sessió 1

681
views

Published on

La joventut i el seu context social …

La joventut i el seu context social
Pau Serracant

Published in: Education

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
681
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
26
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Anàlisi sociològica i polítiques de joventut Pau Serracant Curs de formació bàsica per a professionals de joventut La joventut i el seu context social
  • 2.
    • El concepte de joventut.
    • La transformació del context social...
    • ... el seu impacte sobre les trajectòries juvenils...
    • ... i la seva plasmació a nivell europeu.
    Esquema de la sessió
  • 3.
    • Societats antigues i tradicionals. Oralitat:
    • Societats industrials. Lectura:
      • Culturalisme: l’exercici del privilegi.
      • Materialisme: formació - del treball fabril als analistes simbòlics
    • Societats postindustrials. Audiovisuals:
    Invenció, Història i Geografia de la joventut Construcció Difuminació ¿? La joventut, com l’amor... 1. El concepte de joventut (I). La invenció de la joventut i l‘accés a la informació.
  • 4.
      • Condició biològica (biologia).
      • Condició psicològica (psicologia).
      • Grup d’edat / cohort (demografia).
      • Generació (història).
      • Part del cicle vital (sociologia).
      • Grup cultural (antropologia).
    La joventut com a... 1. El concepte de joventut (II). Les perspectives sobre la joventut.
  • 5.
    • Mediàtic . Alarmisme i sensacionalisme. Negativitat. Moralisme.
    • Popular.
    • Polítiques públiques.
    • Acadèmic. L’efecte microscopi .
    1. El concepte de joventut (III). L‘estereotip juvenil. El cercle viciós de la imatge pública dels joves El punt de vista...: La intervenció amb joves i altres col·lectius – semblances: Recursos / Recerca / Debat i transferibilitat
  • 6. Implícites 1. El concepte de joventut (IV). Un mapa de les polítiques de joventut. Nuclears Perifèriques Explícites Etapa - afirmatives vs Transició - transicionals La integralitat
  • 7. Educativa Laboral Domiciliar Familiar 4. Transicions juvenils Classe Gènere Territori Ètnia Mercat Estat Família 2. Fonts del benestar INFÀNCIA ADULTESA VELLESA 3. Variables de desigualtat 2. La transformació del context social (I). L’etapa juvenil en el context de la globalització . Cicle de vida 1. Globalització / PF JOVENTUT
  • 8. 2. La transformació del context social (II). Alguns elements d’impacte sobre les transicions juvenils .
      • Educació: entre el fracàs escolar (model ecònòmic) i la sobrequalificació (precarització).
      • Treball: model econòmic i polarització del MdT.
      • Habitatge: model econòmic i feblesa pol. públiques.
      • Família: nous patrons culturals i feblesa pol. públiques.
    Canvis en les trajectòries juvenils
  • 9. 3. Els canvis en les trajectòries juvenils (I). Allargament.
    • Preteens: l’accés a la informació... i d’altres misteris.
    • Adultescència, síndrome de Peter Pan...: For ever young ?
    Tres hipòtesis explicatives (complementàries):
    • Efecte edat
    • Efecte context
    • Efecte generació
    El límit de les polítiques de joventut i la perspectiva del cicle de vida .
  • 10. Adaptació de les polítiques de joventut a les noves casuístiques de les trajectòries juvenils actuals. 3. Els canvis en les trajectòries juvenils (III). Reversibilitat i trencament de la linealitat.
    • L’emergència de nous patrons.
    • Una valoració ambivalent.
    • [L’escepticisme teòrico-metodològic].
  • 11. Adaptació de les polítiques de joventut als diferents perfils i necessitats. 3. Els canvis en les trajectòries juvenils (IV). Diversificació.
    • La conseqüència dels canvis anteriors...
    • ... i del procés migratori.
  • 12. Estat Família Mercat Transicions 4. Els models del benestar juvenil (I). Un mapa conceptual .
  • 13. 4. Els models del benestar juvenil (II). Un quadre comparatiu . Dualització sistema educatiu català Model dual alemany Ajuts a mares solteres Sistema danès de beques Exemple “ Esperar-se” “ Situar-se” “ Adults a qualsevol preu” “ Quedar-se: inimaginable” Imaginari juvenil Reproducció de les desigualtats Reproducció de les desigualtats Polarització Igualtat d’oportunitats Impacte en la població juvenil Família Equilibri Mercat Estat (i mercat) Agent bàsic en la provisió de benestar Afirmatiu Del discurs a la pràctica Transició Reinserció i prevenció Emancipatori Model de polítiques de joventut Corporativista (feble) Priorització gent gran Corporativista (fort) Assistencialista Tradició T. social Universalista Desmercantilització Model de polítiques públiques Recurs / Problema Grup vulnerable Problema Recurs Concepció de la joventut Familista Conservador Liberal Socialdemò-crata
  • 14. 5. Algunes reflexions finals.
    • Joventut com a model, joves rebutjats.
    • La construcció social de les joventuts:
      • Individualització i classe social : la fal·làcia epistemològica de la modernitat avançada.
      • La vigència de les altres variables de desigualtat i la tendència a la polarització .
    • L’emancipació dels joves actuals, i la dels seus fills.
    • Els equilibris en l’ ecosistema juvenil - presentisme?
    • Desigualtats, joventut i polítiques públiques : la importància d’incidir en el col·lectiu juvenil.
  • 15. Moltes gràcies pserracant@ gencat.cat
  • 16. Annex 1 (a). Psicologia i joventut . Diferents concepcions (històriques) de l‘adolescència/joventut. Personalitat adulta : maduresa emocional + formes de pensament dominant en cada societat.
    • Període de moratòria (Erikson, 1959).
    • Període en què ja no s’és nen però encara no adult (Allerbeck, 1979).
    • Estat pre-moral i pre-legal (Kaplan, 1975).
    • La posició marginal (Lewin, 1973).
    • Canvis físics, bioquímics i psicològics que acompanyen el període de transició entre la “infància” i la “vida adulta” (Kaplan, 1984).
  • 17. Annex 1 (b). Psicologia i joventut. Joventut, identitat i conflicte.
    • La joventut com a fase de definició de la identitat
    • D’un context familiar segur (?) a un espai públic hostil.
    • L’adquisició de la identitat: “jo” en relació als “altres”:
        • Joves vs adults. Les dificultats de la proximitat institucional.
        • Joves vs joves (Annex 1 (c)). El conflicte com a inherent?
        • Joves vs temps. La inevitable integració?
  • 18. Annex 1 (c). Psicologia i joventut. Música i identitats relacionals . Pop Rock Heavy Flamenc Reaggeton Rock català Màkina House Bangrah Hip hop Ska
  • 19. Annex 2. Història i joventut. La joventut i el ball generacional.
    • Exemples: Generació del 98 / X / @
    • Concepte.
    • Perspectiva històrica:
    • - De l’ estabilitat en les societats tradicionals...
    • - ... al canvi en les societat contemporànies:
    • la teoria del reemplaçament generacional.
    • El conflicte: (hormones, identitats i també) cosmovisions.
  • 20. Annex 3. Sociologia i joventut. La joventut com a part del cicle vital. Transicions juvenils Educació Treball Habitatge Família INFÀNCIA JOVENTUT ADULTESA VELLESA ADOLESCÈNCIA Cicle de vida Cada cultura defineix de manera diferent el que és la infantesa, adultesa, etc. (els rols assignats als individus que estan en cada fase) i per tant les relacions entre cada grup.
  • 21. Annex 4 (a). Un canvi de model social. Algunes aporacions acadèmiques rellevants. Si el río suena... La batalla per etiquetar una nova realitat
    • Societat informacional - Castells.
    • Postmodernitat - Lyotard, Baudrillard.
    • Societats Industrials Avançades - Giddens.
    • Societat del Risc - Beck.
    • Societat Líquida - Bauman.
    • Globalització - VVAA.
    • Postfordisme - VVAA.
  • 22. Globalització Algunes dimensions d‘un concepte polièdric
    • Internacionalització de l’economia.
    • Desregulació i privatització. Intensificació de la competència.
    • Interconnexió i accés a la informació.
    • Creixement de la importància del(s) mercat(s).
    Annex 4 (b). Un canvi de model social. Globalització. Mills i Blossfeld, a Simó
  • 23. Annex 5. Desregulació del MdT. Pre-fordisme Fordisme Post-fordisme Industrialització Terciarització Creixement i estabilitat Creació EdB Regulació Crisis cícliques Afebliment EdB Desregulació
  • 24. Evolució de la despesa social (% sobre el PIB). Unió Europea. Font: Eurostat Annex 6 (a). Reducció de l’Estat del Benestar. Del qüestionament ideològic als recursos disponbiles.
  • 25. Despesa social sobre el PIB (%). 2005. Font: Eurostat Annex 6 (b). Reducció de l’Estat del Benestar. Catalunya i Espanya en el context europeu.
  • 26. Annex 7 (a). Variables de desigualtat. Classe social (I). Pre-fordisme Fordisme Post-fordisme Industrialització Terciarització Estabilitat Creixement Regulació Creació EdB Crisis Desregulació Afebliment EdB Disminució desigualtats Polarització
  • 27. Annex 7 (b). Variables de desigualtat. Classe social (II).
    • Extensió del risc / incertesa. Viure al dia: un retorn a la normalitat?
    • La brasilenyització d’Occident? El nomadisme com a norma.
    • L’aturada de l’ascensor social?
    • - Mobilitat intrageneracional. Mobilitat de curt recorregut .
    • - Mobilitat intergeneracional. Un desclassament generacional?
    • - Posició d’origen… i de destinació?
    • A què ve el debat, doncs?
    • - Individualització de les subjectivitats. L’exemple del vot .
    • - Construcció activa i reflexiva de la trajectòria. Preuniversitaris vs Precaris.
    La desaparició de la classe social (?)
  • 28.
    • Una incorporació massiva al MdT. Realització personal i doble ingrés.
    • Una major inversió formativa . Futur en femení?
    • La pervivència dels rols en el treball domèstic .
    • Violència de gènere : un indicador de canvi?
    Annex 8. Variables de desigualtat. G ènere. Canvis i continuïtats en les relacions de gènere
  • 29. Annex 9. Variables de desigualtat. Territori.
    • Territori i oportunitats. L’exemple del mapa del fracàs escolar.
    • Capital global, treball local . La resistència a la mobilitat en un model de benestar familista.
    • El retorn de les ciutats-estat? El repte de BCN.
    A pesar de la banda ampla...
  • 30. Annex 10. Variables de desigualtat. Ètnia / origen geogràfic.
    • La multiculturalitat ja és aquí
    • El treball no és tan local...
    • Els (sorprenents?) perfils de la immigració.
    • L’efecte crida: una demanda real (model econòmic)...
    • ... que frustra expectatives (irreals).
    • Jove i immigrat: una transició doble, i contradictòria.
    • El cas català: un impacte no esperat. Projeccions demogràfiques i planificació de serveis.
  • 31. Annex 11. Estats del benestar. El model comparat clàssic. * Protecció social: atur, pensions, incapacitat i baixa per malaltia, principalment. ÀREA SUBÀREA TIPUS D’ESTAT DEL BENESTAR Nòrdic (socialdemòcrata) Anglosaxó (liberal) Continental (conservador) Mediterrani (familista) Laboral Regulació del mercat de treball Mitjana Baixa Alta Baixa Taxa de cobertura de la negociació col·lectiva Alta Alta Molt alta Alta Centralització de la negociació col·lectiva Alta Baixa Mitja Baixa Densitat sindical Alta Alta Mitjana Baixa Sistema de protecció social* Nivell de desmercantilització Alt Baix Mitjà Baix Estructura de finançament Impositiva Impositiva Contributiva Contributiva Principi de cobertura Universal Selectiu Selectiu Selectiu Criteri d’accés Ciutadania Necessitat Inserció laboral Inserció laboral Impacte social Estructura final de rendes Desigualtat baixa Desigualtat mitjana Desigualtat mitjana Desigualtat alta Principi estratificador Igualador Dualitzador Reproductor Reproductor