àRees De MúSica A La Bp

1,254 views

Published on

Published in: Technology
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,254
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
893
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

àRees De MúSica A La Bp

  1. 1. Les àrees musicals de les biblioteques públiques tàctiques i estratègies per al segle XXI Julià Figueres Pérez i Josep Lluís Villanueva Fontanella Universitat de Barcelona. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Escola d’Hivern de la Biblioteca Pública. 2 de Febrer de 2009
  2. 2. estat de la qüestió 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria 2. drets d’autor i drets de consumidor: ètica, legalitat i servei públic 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la biblioteca pública? 4. la caiguda del CD: menys vendes, menys préstec ... estratègies de futur 5. adéu a la col·lecció de CDs a la biblioteca? ... no gràcies 6. el rol de la biblioteca, el rol del professional, el musictecari i la difusió 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors 8. compartint informació i recursos: la cooperació
  3. 3. 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria indies exploració inicial de nous artistes majors distribució massiva, promoció, difusió, explotació comercial i gestió de l’artista consagrat
  4. 4. 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria les majors controlen el 70% del mercat de la música (a Espanya el 80%) • Universal Music Group (USA i França) • Sony BMG (Japó i Alemanya) • EMI (UK) • Warner Music Group (USA) la resta es reparteix en petites i mitjanes discogràfiques independents Alternativas de política cultural J.M. Álvarez Monzoncillo... [et al.] Barcelona: Gedisa, 2007
  5. 5. 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria control • coordinació d’estratègies i preus abusius • mercat musical homogeni: productes amb característiques similars • repetició constant d’un nombre limitat de fórmules • modes culturals planificades i integrades en l’estratègia de l’oferta • explotació global d’uns pocs productes d’èxit • domesticació dels repertoris musicals dels principals mercats
  6. 6. 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria resistència • intercanvi lliure de música a internet xarxes P2P : napster, kazaa, bitTorrent, e-mule, ares ... • pirateria comercial de cds
  7. 7. 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria perdent el control • declivi del suport cd • substitució per altres suports digitals • transformacions en el comportament de la demanda de música • esgotament de certs repertoris musicals • errors en màrqueting, promoció i distribució • competència amb altres sectors de l’oci i l’entreteniment
  8. 8. Gerd Leonhard al MIDEM, gener 2009
  9. 9. 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria reacció • criminalització dels usuaris • Sony BMG instal·lant spyware als pc dels seus usuaris • venda online a iTunes (1 cançó - 1 euro) • restriccions de control i ús: DRM (Digital Rights Management) • Doug Morris, alt executiu de la Universal a la revista Wired (desembre 2007) “quan era el moment de entrar al mercat digital, els actors de la indústria no van poder captar el que pasava, ni ho van intentar” • iTunes té el 70% del mercat online • major concentració i predomini d’uns pocs productes fàcilment consumibles
  10. 10. 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria adaptació o desaparició • les mesures restrictives són contraproduents, s’enfronten al consumidor i a l’artista • Paul McCartney buscant una nova distribució fora de EMI per al seu darrer disc • Radiohead posant-lo a la seva web, llest per baixar-lo a preu lliure • les majors desatenen totalment una gran diversitat local i estilística no domesticada • artistes i fans elaboren noves estratègies per vendre i difondre música • nous convidats al pastís : les majors de la telecomunicació • l’impacte de la web 2.0 : KO a la indústria tradicional ?
  11. 11. 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria article a AMPLI
  12. 12. 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria s’acosten grans temps • el treball creatiu te més importància que mai • la música forma part de cada un dels nous medis • Internet és la propera Radio i Televisió • La publicitat (i les marques) pagaran la majoria del consum de música • La web ofereix a tothom accés lliure a la teva música • Les despeses de distribució i màrqueting cauen fins a zero Gerd Leonhard Music 2.0 & The Future of Music
  13. 13. 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria s’acosten grans canvis • una “escolta” enlloc d’una còpia - Apareix la gratuïtat com sistema per defecte • s’agruparà el pagament per la música, estratègies de venda amb valor afegit • s’han d’explorar models de negoci molt poc coneguts • els artistes prenen responsabilitat amb el DIY (Do It Yourself) • faran falta centenars de nous agents i managers Gerd Leonhard Music 2.0 & The Future of Music
  14. 14. 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria Gerd Leonhard Music 2.0 & The Future of Music
  15. 15. Gerd Leonhard Music 2.0 & The Future of Music
  16. 16. 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria • les regles del joc han canviat : artistes i consumidors són els primers que ho han entès • artistes: auto edició, distribució i promoció de la seva música • consumidors: accés a tot tipus de música al marge dels dictats de la moda i de la indústria del disc • indústria: digitalització massiva dels fons de catàleg ... + augment de qualitat de so ? • s’acaba un món dominat exclusivament per les multinacionals, víctimes de la seva avarícia • Klaus Heyman (president de Naxos) pronostica que, en deu anys, el servei musical serà rebut igual que el de l’aigua, el gas o la electricitat: quota musical amb subministrament musical continuat Javier Pérez Senz a Revista Musical Catalana, Octubre 2008
  17. 17. 1. la música enregistrada escapant del control de la indústria Gerd Leonhard al MIDEM, gener 2009
  18. 18. 2. dret d’autor i dret de consumidor: ètica, legalitat i servei públic drets d’autor certeses legals • la Llei de Propietat Intel·lectual (1987) • drets morals • drets d’explotació • entitats de gestió • còpia privada per ús personal
  19. 19. 2. dret d’autor i dret de consumidor: ètica, legalitat i servei públic drets d’autor drets d’explotació • reproducció: pot ser permanent o temporal, física o digital • distribució: sempre es refereix a la venda, préstec o lloguer d’exemplars • comunicació pública: posada a disposició d’una obra sense exemplars (cinefòrum, fil musical...) • transformació: modificació de l’obra (traducció, adaptació...).
  20. 20. 2. dret d’autor i dret de consumidor: ètica, legalitat i servei públic drets d’autor entitats de gestió • SGAE: societat d’autors • AIE: associació d’intèrprets • EGEDA: entitat de productors llicències lliures • Creative commons • PAE
  21. 21. 2. dret d’autor i dret de consumidor: ètica, legalitat i servei públic drets del consumidor i l’usuari • exempcions dels centres d’informació de titularitat pública Ley del Libro, 2008 • còpia privada per ús personal, dret • venda / llicència • destinataris del cànon: els autors • el cànon a les biblioteques (fotocopiadores / préstec de llibres) • el P2P segons la llei • oportunitat legal a les biblioteques
  22. 22. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? compra iTunes Store: 1 cançó = 1 €?
  23. 23. ipodnoticias.com
  24. 24. amazon mp3 2 milions de cançons de les Majors sense DRM cançó a 0’99 $ compra eMusic Tenen música d’artistes com Ray Charles, Miles Davis o Bob Marley. Funciona per subscripció: el sistema bàsic ofereix 30 cançons al mes per 13,99 €
  25. 25. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? compra discogràfiques http://www2.deutschegrammophon.com/home
  26. 26. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? compra botigues especialitzades http://www.boomkat.com
  27. 27. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? compra websites de musics http:// www.philippiansmusic.com/
  28. 28. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? http://www.datz.com/ Societat entre EMI, Warner i Beggars Descàrrega il·limitada en mp3 126 € / any Si l’usuari baixa més cançons de les que podria escoltar a la seva vida se’l dona de baixa per sempre
  29. 29. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? subscripció a stream (escolta en flux directe) Naxos http://www.naxosmusiclibrary.com/home.asp
  30. 30. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? obtenció directa eMule
  31. 31. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? obtenció directa ares
  32. 32. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? obtenció directa als blocs http://blogsearch.google.com/
  33. 33. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? obtenció directa als blocs
  34. 34. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? obtenció directa als blocs
  35. 35. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? les xarxes socials
  36. 36. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? xarxes socials You Tube http://es.youtube.com/
  37. 37. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? xarxes socials: escoltar, descobrir i compartir Last.fm webràdio amb sistema de recomanació musical i possibilitat de formar part de diversos grups http://www.lastfm.es/
  38. 38. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? xarxes socials/comercials imeem http://imeem.com/music
  39. 39. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? radio interactiva Deezer . permet generar llistes . disposa de 10 MB per usuari per pujar arxius mp3 . informació dels àlbums http://www.deezer.com/
  40. 40. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? radio interactiva seeqpod http://www.seeqpod.com/ no és magatzem: indexa i busca a partir de webs, blocs, ftp,s, etc.
  41. 41. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? radio interactiva songza http://www.songza.com/ no és magatzem: indexa i busca a partir de webs, blocs, ftp,s, etc.
  42. 42. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? comentaris radio interactiva musicovery http://www.musicovery.com/ durant l’escolta, apareix un mapa de temes relacionats
  43. 43. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? rockola fm http://www.rockola.fm/
  44. 44. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? spotify aplicació stream per escoltar cançons senceres i a la carta
  45. 45. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? web ràdios live365 centenars d’emissores indexades per gèneres i temes han incorporat una secció de descàrregues lliure http://www.live365.com/ Josep Lluís Villanueva Fontanella
  46. 46. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? web ràdios iheard http://www.iheard.com/
  47. 47. Gerd Leonhard al MIDEM, gener 2009
  48. 48. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? música lliure http://www.slideshare.net/ Laurent Peter, Florent Dufaux Musique libre dans les BM florent/musique-libre-en- bibliothque
  49. 49. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? música lliure Internet Archive http://www.archive.org/ European Archive http://www.europarchive.org/
  50. 50. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? música lliure dogmazic http://www.dogmazic.net
  51. 51. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? música lliure jamendo http://blue.jamendo.com/es/
  52. 52. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? música lliure Ubu Web http://www.ubu.com/
  53. 53. música lliure http://musicalliure.net/ http://costellam.net/ http://www.culturalliure.cat http://freealbums.blogsome.com/ http://www.garageband.com/ http://www.itsfreedownloads.com/
  54. 54. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? música lliure http://freemusic.freeculture.org/
  55. 55. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? música lliure one laptop per child http://www.laptop.org/es/
  56. 56. 3. la música digital: on és? com és? com ha afectat a la bp? música lliure The Freesound Project http://freesound.iua.upf.edu/
  57. 57. 4. la caiguda del CD: menys vendes, menys préstec... les àrees de música • espai compartit • disposició i classificació • agrupació de documents • informació relacionada • serveis: préstec, consulta a sala...i?
  58. 58. 4. la caiguda del CD: menys vendes, menys préstec... ús de les àrees: dades de la Biblioteca Vapor Vell a 5 anys vista: 9000 CD’s - Rotació: 9 • 2004 - 86000 préstecs - 285 préstecs / dia • 2005 - 88000 préstecs – 298 préstecs / dia • 2006 - 76000 préstecs – 257 préstecs / dia • 2007 - 60.000 préstecs – 202 préstecs / dia • 2008 - 65.000 préstecs – 216 préstecs / dia ara: 15.000 CD’s - Rotació: 4 l’índex de rotació de préstec d’un CD és igual a la d’una obra impresa
  59. 59. 4. la caiguda del CD: menys vendes, menys préstec... enquesta de satisfacció als usuaris del Servei de Biblioteques tipus de documents que es troben a faltar: CD’s en un 14’5% (53% llibres) d’aquests: • 50 % CD’s més actuals/música moderna • 40% més CD’s en general freqüència d’us del préstec: • 1 % més d’un cop per setmana • 5 % un cop per setmana • 16 % alguns cops al mes • 24 % amb menys freqüència • 53% usuaris no en fa ús mai
  60. 60. 4. la caiguda del CD: menys vendes, menys préstec... enquesta de satisfacció als usuaris del Servei de Biblioteques Freqüència d’escolta de música a la sala: • 5 % habitualment • 15 % alguna vegada • 80 % mai xifres anàlogues a les de DVD’s
  61. 61. 4. la caiguda del CD: menys vendes, menys préstec... causes / conseqüències / indicadors • nou format digital • noves vies legals drets: música lliure • nous usos en xarxa: descàrregues • nous usos no recollits amb indicadors • impermeabilitat del model d’àrea musical actual
  62. 62. 5. adéu a la col·lecció de CDs a la biblioteca? ... no gràcies reflexions de Nicolas Blondeau L’oferta de música en línia que es proposa en aquest moment és difícil d’avaluar per manca de transparència . En aquest sector, que encara no està estabilitzat apareixen cada dia nous actors. Els propis sites estan en constant evolució (beta permanent). Si la recerca gràcies a les metadades de base (autor, àlbum, títol) és eficaç en quan a varieté francesa i internacional (anglo-saxona), no és així en el cas del jazz o la música clàssica on les mencions de responsabilitat i d’edició indispensables són incompletes o del tot absents. Els serveis en línia tenen problemes amb les variants de nom de les obres clàssiques, les grafies en diferents llengües (Chostakovitch, Shostakovich, Шостакович), i les múltiples mencions de responsabilitat (compositors, autors, intérprets, etc.) Els serveis musicals en línia dedicats als gèneres específics (clàssica contemporània, jazz, músiques del món) encara no proposen una escolta gratuita completa. Nicolas Blondeau Les services d’écoute en ligne: discothèques, fin de l’histoire? Paris, 9 octobre 2008
  63. 63. 5. adéu a la col·lecció de CDs a la biblioteca? ... no gràcies reflexions de Nicolas Blondeau Malgrat l’enorme quantitat de títols proposats, i la riquesa de llurs múltiples funcionalitats, els serveis d’escolta en línia no sabrien encara remplaçar una col·lecció física, d’un volum sens dubte limitat, però constituït en la recerca d’una coherència i d’enciclopedisme i de representativitat: història, geografia, tipologia de la música... Citant a Arsène Ott : A dia d’avui, dins el món de la música digital , cap de les ofertes documentals destinades a biblioteques amb un caràcter comercial més (el cost de subscripció a Cristal Shop, Naxos, Bibliomédias, Dogmazic...) o menys afirmat (els serveis d’accés a Deezer, MySpace, Last.fm...) no poden pretendre ser representatives del sector de la música en la seva globalitat i diversitat ni poden reflectir les orientacions documentals existents ara mateix en els fons físics de les biblioteques. Arsène Ott, Les « natifs bibliothèques » s'attachent à lamusique, ACIM, bulletin électronique, n° 2, sept. 2008 Nicolas Blondeau Les services d’écoute en ligne: discothèques, fin de l’histoire? Paris, 9 octobre 2008
  64. 64. 5. adéu a la col·lecció de CDs a la biblioteca? ... no gràcies reflexions de Nicolas Blondeau Les col·leccions de discos compactes són indispensables en una oferta de música a la biblioteca. La tasa de rotació de préstec d’un CD és avui igual o superior a la d’una obra impresa Per tant, no té sentit l’alarmisme ! La xarxa territorial que constitueixen les discoteques al si de les biblioteques públiques territorials representen: ✴ un element indispensable i reconegut de suport a l’edició discogràfica independent i a la creació musical. ✴ una garantia de pluralisme, de diversitat, de coherència i de representativitat de la producció editorial de música enregistrada fora dels cants de sirena del màrqueting ✴ un dret proporcionat als ciutadans per al lliure accés a les fonts documentals per a formar-se una cultura musical. Nicolas Blondeau Les services d’écoute en ligne: discothèques, fin de l’histoire? Paris, 9 octobre 2008
  65. 65. 5. adéu a la col·lecció de CDs a la biblioteca? ... no gràcies reflexions de Nicolas Blondeau • continuar prestant discos és necessari • sembla probable una oferta generalitzada de música enregistrada gratuïta destinada al gran públic (a preu fet o finançada per la publicitat) • la biblioteca ha d’afirmar el seu paper dins la informació, l’educació, la formació en el camp de la música i en l’animació de la vida musical local Nicolas Blondeau Musiques numériques en bibliothèques : quelques expériences en cours dans les bibliothèques territoriales françaises
  66. 66. 6. el rol de la biblioteca, el rol del professional: el musictecari la difusió
  67. 67. 6. el rol de la biblioteca, el rol del professional: el musictecari la difusió musictecari persona encarregada de la selecció, tractament, organització i difusió de la col·lecció de música a la biblioteca pública
  68. 68. 6. el rol de la biblioteca, el rol del professional: el musictecari la difusió reflexions de Nicolas Blondeau • l’accés a la xarxa no garanteix la provisió d’una informació pertinent • els bibliotecaris han de millorar i donar a conèixer : ✴ la seva experiència en el domini de la informació musical ✴ les seves qualitats de guia, assistència als usuaris tant en línia com dins les parets de la biblioteca els bibliotecaris adoren buscar... els usuaris s’estimen més trobar... un ecosistema durable! Nicolas Blondeau Maîtrise de l'information musicale : ressources en ligne, nouvelles approches
  69. 69. 6. el rol de la biblioteca, el rol del professional: el musictecari la difusió la professió davant l’art musical: • la música com a passatemps • el préstec de llibres com a fi • la comparativa entre els préstecs d’aquests documents els prejudicis artístics: • música bona / dolenta • música seria / d’entreteniment • música comercial / underground • música consagrada / desconeguda
  70. 70. 6. el rol de la biblioteca, el rol del professional: el musictecari la difusió el rol musictecari més enllà de la definició • selector des d’un criteri artístic • prescriptor eclèctic • promotor, difusor i agitador de la música local • expert en les vies de comunicació i les seves evolucions • persona de contacte entre la indústria, la crítica, els artistes i els usuaris
  71. 71. 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors nous conceptes seguint Gilles Rettel: • els fonogrames es podran difondre sota múltiples formes • l’explotació de música acabarà per ser gratuïta, com a la radio • els suports físics desapareixeran però no immediatament, quedarà un mercat per al suport • fi de l’exclusivitat del préstec de suport físic • un nen que neixi avui, d’aquí a 15 anys probablement mai haurà utilitzat suports físics quin concepte de pagament de l’obra tindrà? • les eines que utilitzarem d’aquí a 5 anys, encara no existeixen
  72. 72. 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors col·lecció / selecció “disposem d’unes col·leccions de gran valor: seleccionades i organitzades, que responen a necessitats immediates dels usuaris i que tenen i que constitueixen un conjunt cultural coherent” Veronique Heurtematte • fons físics integrant i destacant maquetes, demos i autoproduccion (PAE) • adquisicions online • abonament a proveïdors exteriors (Naxos...) • dipòsits webs de música lliure • vídeos musicals (també via web) • jerarquització de la informació
  73. 73. 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors serveis activitats • clubs d’audicions, activitats (animacions / exposicions / formacions / informacions / guies / descobriments / concerts / ancoratge local…) • activitats diferides, on-line fons • ampliació del préstec • plataforma de descàrrega de música lliure (Gradignan) • col·lecció local musical • digitalització i promoció de fons patrimonials / locals • inclusió dels fons videogràfics
  74. 74. 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors serveis creació i difusió • podcasts, produir monogràfics • canals de música i vídeo • plataforma web / blocs temàtics • proporcionar informació i comentaris sobre la música i la seva actualitat • màrqueting legal favorable participació • fòrums • oferta pels amateurs de la música (igual que hi ha pels escriptors amateurs): revistes, software relacionat, informacions de cursos, escoles, atorgament de llicències... • potenciar l’escolta i visionatge a la biblioteca • ser un punt de contacte amb el món de la info musical (crítics, músics…)
  75. 75. 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors nous indicadors • nous usos: consultes a sala, gravacions • serveis mesurables tècnicament a sala • seguiment i publicació d’aquests indicador • indicadors de les consultes i usos web
  76. 76. 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors el projecte de Vapor Vell
  77. 77. 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors el projecte de Vapor Vell obj. 1: ampliar i millorar la oferta documental • crear una àrea especialitzada diferenciada • ampliar i modernitzar el mobiliari per arribar als 20.000 enregistraments • crear una àrea de videos musicals, amb unes 5.000 referències • crear una àrea per la maquetoteca de la ciutat • ampliar els punts d’escolta (que no depenguin de punts “físics”)
  78. 78. 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors el projecte de Vapor Vell obj. 2: generar nous usos i serveis de la música a la biblioteca • permetre la consulta en altres suports que no sigui el CD (iPod, Internet...) • crear una àrea d’emissió de vídeos musicals • crear unes emissores internes de la biblioteca • permetre la consulta de documents de llicència lliure • permetre l’assoliment del llicències lliures • crear un espai d’assessorament sobre el món musical • crear una àrea d’exposicions musicals • crear un àrea d’escolta informal de música
  79. 79. 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors el projecte de Vapor Vell
  80. 80. 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors el projecte de Vapor Vell obj. 3: recollir estadísticament aquests nous usos • generar els dispositius que ens permetin buidar les dades de consulta, a la sala i la web • difondre aquestes estadístiques (a la pròpia sala i a la web)
  81. 81. 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors el projecte de Vapor Vell obj. 3: recollir estadísticament aquests nous usos
  82. 82. 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors el projecte de Vapor Vell obj. 4: facilitar la interacció i l’autonomia dels usuaris amb la biblioteca • permetre la intervenció de l’entorn en l’aspecte de la sala (Acadèmia Joso) • oferir dispositius de consulta més enllà de la presencia “prestable” dels documents. • permetre el seguiment de les activitats més enllà de la “presencialitat”: via web, a la pròpia biblioteca a través de pantalla. • crear un espai web per la intervenció dels usuaris: un fòrum de l’especialització
  83. 83. 7. nous conceptes, nous serveis, nous indicadors el projecte de Vapor Vell obj. 5: crear un ambient relacionat amb l’especialització • buscar motius musicals que identifiquin l’especialització i la història del centre • uniificar la imatge institucional entre l’Àrea Musical, el portal web especialitzat i la sala d’actes • enfortir i projectar la imatge i el treball de la biblioteca a la Xarxa, i a la ciutadania
  84. 84. 8. compartint la informació i els recursos: la cooperació un espai cooperatiu en línia: el bloc AMPLI • Assaig i reflexió professional • Congressos i Institucions • Cursos i presentacions musictecàries • Difusió musical a Biblioteques http://musictecaris.com • Formació musical • La Discoteca d'Ampli • Monografies i Reportatges • Recursos musictecaris • Sèries temàtiques • Sobre el Col·lectiu AMPLI

×