Your SlideShare is downloading. ×
0
Calendari
Calendari
Calendari
Calendari
Calendari
Calendari
Calendari
Calendari
Calendari
Calendari
Calendari
Calendari
Calendari
Calendari
Calendari
Calendari
Calendari
Calendari
Calendari
Calendari
Calendari
Calendari
Calendari
Calendari
Calendari
Calendari
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Calendari

293

Published on

Published in: Education, Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
293
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1.  
  • 2. EN AQUELLS TEMPS, EL TEMPS NO CORRIA… no tenia pressa.
  • 3. Gener
  • 4. Quan s'acostava la nit, m'encaminava cap al meu alberg i m’entretenia als ponts per veure pondre's el sol, que, tot inflamant els vapors de la ciutat, semblava oscil·lar lentament enmig d'un flux d'or, com el pèndol del rellotge dels segles. Aleshores, quan es tancava la nit, em retirava a través d'un laberint de carrers solitaris i, en veure les llums habitades per l'home, la fantasia em traslladava a les escenes de dolor i alegria que enllumenaven. Enmig de les meves reflexions sonaven les hores amb sons acompassats i es repetien en tot s els tons i a totes les distàncies. Chateaubriand
  • 5. Febrer
  • 6. Paraules (cerquen m ú sica) Silencis, inicis, aig ü es. No hi ha, a la matinada, cap primavera sense aire. Les fulles de les paraules cauen, arremolinant-se, de la meva boca baixa. Silencis, inicis, aig ü es. El vent demana una flama i polsa els dits de la flauta. Paraules encar, paraules; cada vegada m é s blanques, cada vegada m é s aire, cada vegada m é s altes. J. Palau i Fabre
  • 7. Març
  • 8. No és important la guerra dels bens i les flors? No és més seriós i més important que les sumes d’un senyor vermell i gras? [...] Si algú estima una flor de la qual només n’existeix un exemplar en milions i milions d’estrelles, amb això en té prou per ser feliç quan se les mira i pensa: “la meva flor és aquí, en algun lloc...”. A. de Saint-Exupéry, El petit Príncep
  • 9. Abril
  • 10. El filtre de la paraula hu mana obra tan poderosame nt en el sentit dels home s que, quan s’estronca, aqu ests se’n senten angoixosa ment enyoradissos. Caterina Albert i Paradís
  • 11. Maig
  • 12. Les estrelles xerraires són fetes a tallets I despreses del cel una a una disperse s besen las parets fosque s i s'estenen a terra sempre ran de les porte s per guarir-se del fred. El meu carrer és estret sense cap arc voltaic b ola de neu encesa i les velles rondinen tot s els canvis de temps. El mateix l'adroguer: -Quanta fècula es perd! Darrera dels meus vidre s sento els Reis que s'acosten. Ara el cel s'enrogia de venja nça i d’ amor: pensava en las sabates que embrutaran l'alfombra. J. Salvat-Papasseit
  • 13. Juny
  • 14. Ves qui ho sap, això! Que ho s abeu, vós, quan ens trobem a la barca i pertot és nit fosca, ¿en quin punt es comença a fer de dia? Ag afeu-lo, aquell punt! Doncs llavors ens vam començar a estimar, i quan ens en vam adonar ja s'havia fet de dia i el sol era enlaire. Àngel Guimerà
  • 15. Juliol
  • 16. Potser pensaràs que sóc una mica boja, però... quan era petita, la mare es queixav a qu e sempre feia tard a l’escola. Un dia va seguir-me per descob rir-ne el per què, i va trobar-me observant com les castan yes queien dels arbres i rodolav en per la vorera, o... com les formigues creuaven el c arrer... o fins i tot la manera com les fulles dibuixaven una ombra als troncs dels arbres... petit es coses. Ara crec que passa el mateix amb les persones. [... ] Mai no pots substituir a ningú perquè tothom és fet d’aquest tipus de detalls únics i meravellosos. Perquè tu ets fet d’aqu est tipus de detalls únics i meravellosos! Fragment de la pel·lícula Before Sunset .
  • 17. Agost
  • 18. Has patit mai aquella malaltia febril que s’ensenyoreix de l’ ànima enmig de les fredes misèries, aquella nostàlgia d’un país ignorat, aquell neguit de la curiositat? Conec un indret fet a imatge teva, un indret on tot és b ellesa, esplendor, calma, honestedat, un indret on la fantasia ha erigit i decorat u na Xina occidental, un indret on es res pira la dolçor de viure, on la sort s’age rmana amb el silenci. Un músic compon gué la Invitació al vals ; però qui compo ndrà la Invitació al viatge ? Charles Bau delaire
  • 19. Setembre
  • 20. L’étranger Qui aimes-tu le mieux, h omme énigmatique, dis ? Ton père, ta m ère, ta soeur ou ton frère ? - Je n'ai ni père, ni mère, ni soeur, ni frère. - Tes amis ? - Vous vous servez là d’u ne parole dont le sens m'est restée jusqu 'à ce jour inconnu. - Ta patrie ? - J'ig nore sous quelle latitude elle est située . - La beauté ? - Je l’ aimerais volontiers, déesse et immortell e. - L’or ? - Je le hais comme vous haïssez Dieu. - Eh ! qu'aimes-tu donc, extraordinaire étrange r ? - J'aime les nuages... les nuages qui passent... là-bas... là-bas ... les merveilleux nuages ! Charles Baudelaire
  • 21. Octubre
  • 22. Recordo, més recent, un cap al tard en una punta de la costa cantàbric a on els ponents són bells. La gent venia a veure pondre's el sol en el mar. Venien e nraonant, però en essent allà tothom cal lava davant del mar que mudava colors. V ingueren dos homes de mar, silenciosis, i's plantaren davant de la costa immensa; i per bona estona un al costat de l'altre callaren. Després l'un, sense moure's ni girar-se al com pany, li digué: "Mira". I tothom que ho sentí m irà endavant, veient cadascú una meravella pròpia. També allò era parlar, i lo que no és així, paraules buides. Joan Maragall
  • 23. Novembre
  • 24. <ul><li>Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules, </li></ul><ul><li>si voleu, ordenades am b aliva arquitectura </li></ul><ul><li>contra el vent i la llum, </li></ul><ul><li>contra els cataclismes, </li></ul><ul><li>en fi, contra els fenòm ens externs </li></ul><ul><li>i les internes rutes ang oixoses. </li></ul><ul><li>Ens nodrim de paraule s </li></ul><ul><li>i, algunes vegades, ha bitem en elles, </li></ul><ul><li>així en els mots eleme ntals de la infantesa, </li></ul><ul><li>o en les acurades orac ions </li></ul><ul><li>dedicades a lloar l'ete rna bellesa femenina , </li></ul><ul><li>o, encara, en les darre res frases </li></ul><ul><li>del discurs de la vida. </li></ul><ul><li>Tot, si ho mireu bé, co nvergeix en nosaltres </li></ul><ul><li>perquè ho anem assim ilant, </li></ul><ul><li>perquè ho puguem co nvertir en paraules </li></ul><ul><li>i perduri en el temps, </li></ul><ul><li>el temps que no és res més </li></ul><ul><li>que un gran bosc de p araules. </li></ul><ul><ul><li>Miquel Martí i Pol </li></ul></ul>
  • 25. Desembre
  • 26. I vaig sentir d'una manera forta el pas del temps. No el temps dels núvols i del sol i de la pluja i del pas de les estrelles adornament de la nit, no el temps de les primaveres dintre el temps de les primaveres i el temps de les tardors dintre el temps de les tardors, no el que posa les fulles a les branques o el que les arrenca, no el que arrissa i desarrissa i colora les flors, sinó el temps dintre de mi, el temps que no es veu i em pasta. El que roda i roda a dintre del cor i el fa rodar amb ell i ens va canviant per dins i per fora i amb paciència ens va fent tal com serem l'últim dia. Mercè Rodoreda, La Plaça del Diamant .

×