• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
La Cassola 22
 

La Cassola 22

on

  • 304 views

La Cassola és una revista escolar realitzada pel professorat i l'alumnat de Florida Secundària, una cooperativa d'ensenyament concertada on s'imparteix ESO i Batxillerat. ...

La Cassola és una revista escolar realitzada pel professorat i l'alumnat de Florida Secundària, una cooperativa d'ensenyament concertada on s'imparteix ESO i Batxillerat.

La Cassola es una revista escolar realizada por el profesorado y el alumnado de Florida Secundaria, una cooperativa de ensenñanza concertada en la que se imparte ESO y Bachillerato.

Statistics

Views

Total Views
304
Views on SlideShare
304
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution-NonCommercial LicenseCC Attribution-NonCommercial License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    La Cassola 22 La Cassola 22 Document Transcript

    • juny 2007 n.22
    • ÍNDEX La Cassola ÍNDEX 1. EDITORIAL EDITA T 2. NOTíCIESFlorida Secundària * Festa de Fi de Curs * Eixides Fi de Curs * Trobada Escoles en Valencià ELABORA * Olimpíada Biològica Comissió Gestió * Premi de voluntariat en valencià a una mare de Cultural 2n d’ESO * Florida celebra el día del Libro * L’Hort escolar DISSENY * Notícia Matemàtica Blanca Barberá 3. EXPERIÈNCIES * Jornada Internivell a primer cicles de l’ESO * El meu llibre favorit COORDINA * Projectes de treball anglés 2n Batxillerat Paco Rodrigo 4. REPORTATGES * Acte de fi de curs promoció 2n Batxillerat curs 06-07 COL.LABORA * Acte de lliurament de l’onzena edició dels Professorat, premis de la Rosa de Paper Alumnat i AMPA 5. FORMACIÓ DEL PROFESORAT * Curs de supervisió per al professorat del centre 6. ENTREVISTES * Entrevista a Julián 7. OPINIÓ * La importància de llegir premsa 8.. RESSENYES LITERÀRIES * L’home de Melbourne * Diccionari per a ociosos 10. PENSAMENTS DELS ALUMNES SUPLEMENT: MENUDA CASSOLA (Optativa de premsa 1º ESO)1
    • EDITORIAL La Cassola Quan obriu aquest exemplar de LA CAS- que dóna pas als estudis futurs, a un nou SOLA, estareu immersos en la festa de fi curs, una nova etapa educativa... Són la de curs, o potser, siga ja al sendemà, en les base per a la maduració intel.lectual i porta, vacances destiu. Esperem que, com en tots finalment, a lautonomia i la independència els anteriors números de la revista (i JA EN personal, al futur acadèmic i professional. SÓN 22!!!), la lectura del seu contingut siga del vostre interès i ens servisca a tots i També volem oferir-vos el desig de la bon- totes (alumnat, famílies i professorat) per dat, perquè -en els temps que corren- pen- fer memòria de tot un curs. sem que ser bones persones és un valor molt important, per això volem desitjar a Hem seleccionat aquelles activitats, tre- tots i totes que continueu essent com sou, balls, articles o col.laboracions, tant da- en general, bones persones, amb un cor lumnes com de professors, que donen cons- gran, amb bons sentiments i bones accions tància del treball dun curs. Som conscients i grans dosis dil.lusió i optimisme. que tot no cap en aquests fulls, que shan fet moltes més activitats que ací no apareixen. I, per últim, està el desig del canvi, perquè Heu tingut informacions més puntuales de el proper curs siga sempre millor que lan- diversos aspectes del funcionament general terior i perquè, tots i totes, siguem capaços del curs a través dels fulls de LA CASSO- de viure la vida amb intensitat i que LA EXPRESS que hem anat lliurant-vos en puguem deixar la nostra empremta perso- les assamblees de les famílies a la fi de nal en la vida per fer un món millor, més cada trimestre. humà, més just, més habitable... Ara és el moment de fer comptes i de fer un Us brindem aquests tres desitjos per a que tast, una ullada a allò més significatiu del passeu un bon estiu gaudint de les vacan- curs i que reproduïm en aquestes pàgines. ces. I, ja per últim, tan sols volem desitjar- Tan sols volem dir-vos que, com tots els vos que passeu una bona estona llegint les cursos, aquest ha estat un curs ple de tre- notícies, els articles, els reportatges, res- ball, democions, daprenentatges, de vivèn- senyes i entrevistes que hem publicat en cies que voldríem transformat en tres desit- aquest número 22 de la revista. I, ja sabeu jos que, a continuació, us oferim i que que, com sempre, estem a la vostra disposi- volem que guien la nostra vida, com pen- ció per al que necessiteu, i que ja estem sem que han de guiar el nostre projecte començant a treballar amb força i il.lusió educatiu. per a preparar el nou curs. Per una banda, està el desig del coneixe- ment, que hem volgut transmetre a tots i BONES VACANCES I BON ESTIU!!! totes els alumnes de Florida Secundària, en qualsevol dels nivells formatius del centre i 2
    • NOTíCIES S La Cassola Festa de Fi de Curs a Florida SecundàriaCom ja és tradicional al nostre centre, el dijous 28de juny celebrem la Festa de Convivència de Fidel Curs 06-07. Enguany la festa lhem organitza-da de la següent manera:A les 2030 h tindran lloc les assemblees de cadagrup classe on es farà un repàs dels aspectes mésimportants que cal destacar de cada grup i es faràentrega de les notes dels alumnes.A les 2100 h es podrà visitar lexposició de tre-balls de les diferents assignatures. Sabeu quedurant el curs lalumnat de Florida Secundària fatota una sèrie de treballs que ens serveixen per acompletar la seua formació i, de pas, incidir enalguns conceptes que considerem importants desta-car. De tota aquesta feina, els resultats els podemobservar a lexposició de treball. Foto Final de Curs 2005-06A aquesta hora també es pot degustar al pati de lescola Entre altres coses podrem vore alguna actuació en directe,una fresquíssima orxata o una llima granissada. al·lucinarem amb una desfilà de models dels nostre centre amb roba molt especial, tindrem alguna sorpresa del pro-També serà el moment dassistir al concert dalgunes fessorat i, per finalitzar, acabarem la festa ballant i rient alpeces de música clàssica interpretades per alumnes de ritme de la música.Florida Secundària. En lorganització de la festa Haurem gaudit duna nit amb sorpreses, bonsA les 2200 h començarà participa la Comissió de moments i molt bon rotllo per tal de donar-li lael ja tradicional sopar Gestió Cultural amb el suport carpetada final a aquest curs i omplir-noscol.lectiu de pares, mares, de lAMPA de Florida i la dil·lusions i forces per enfrontar-nos al quealumnes i professorat al prompte començarem.pati del nostre centre, on, col.laboració de la cooperativaper grups, podrem com- CONSUM com a patrocinador Sols cal recordar-vos que en lorganització de lapartir anècdotes, expe- de lacte festa participa la Comissió de Gestió Culturalriències, riure amb els amb el suport de lAMPA de Florida i lamillors moments del curs col.laboració de la cooperativa CONSUM ii, sobretot, sopar a la llum de la lluna.. IMPORTACO com a patrocinadors de lacte.23h Després de sopar, continuarem la festa amb una I, ara ja, per fi sols ens cal desitjar-vos que ho passeu moltsèrie dactuacions amb lobjectiu de fer-nos passar una i molt bé durant aquestes vacances destiu!molt bona vetllada. Comissió de Gestió Cultural 3
    • NOTíCIES La Cassola Eixides fi de cursDurant la última setmana del curs 06-07 shan realit-zat diverses activitats i eixides de fi de curs, algunesper tal dacabar denllestir de manera més pràcticaalguns dels continguts de les assignatures i compartirtot allò que hem après, i altres, amb un caràcter méslúdic.Ha continuació fem una relació de les activitatsextraescolars programades per als diferents grups deFlorida Secundària:1ESO se naniran a Extremadura a fer una eixidasobre un projecte que han treballat conjuntamentSocials i Castellà. Visitaran Mérida, Càceres, Trujilloi, de tornada, també veuran la ciutat de Toledo.2 ESO se naniran a la comarca de lEmpordà(Girona), visitaran Sant Pere de Rodes, Cadaqués,Girona, Pals... per tal de reconèixer el romànic i elgòtic que han estat estudiant al llarg del curs.3ESO A i B faran una eixida de multiaventura aPirineus, exactament al poble de Sallent de Gállegoon podran realitzar activitats de rafting i barranquis- serà més difícil i pesat. Si bussegen, que vagen ambme, així com visitar el Parc Natural dOrdesa i un compte amb les meduses...poblet típic pirenaic. 2BATX enguany hauràn fet la Prova dAccés a la3ESO C aniran a Santa Anna i a la ciutat de València Universitat i, si tot va bé, podran gaudir de lestiua fer una activitat de lassignatura de ciències socials. més llarg de tota la seua vida.4ESO té el viatge de FI DE CURS i estaran durant 7 Esperem que tot lalumnat que participe en aquestesdies visitant les ciutats més importants dItàlia, activitats sho passen dallò més bé i puguen acabarFlorència, Venècia, Roma, Pisa... daprendre moltes coses per allà on vagen i dacabar el curs de manera més lúdica i divertida.1BATX passaran dos dies a la costa alacantina gau- David Ferrerdint del sol i la platja. Faran alguna eixida de visita i Comissió de Gestió Culturaldescansaran per agafar forces per al proper curs que 4
    • NOTíCIES S La Cassola Trobada d’Escoles en ValenciàEl passat dissabte 12 de maig es va continuava amb elscelebrar a la localitat de tallers, on cada escolaBeniparrell la XXª edició de la organitza un de dife-Trobada dEscoles en València. rent per tal que, elsCom tots els anys, Florida xiquets i les xiquetes,Secundària va participar en aques- pogueren fer tot tipusta trobada on sapleguen totes les de manualitats i acti-escoles de lHorta Sud que donen vitats. Floridaensenyament en valencià. Un Secundària tenia pre-motiu per fer festa i fer públic que parat un rocòdrom queel valencià és una llengua viva i va fer passar molt bonque, els centres educatius, lalum- moment als xiquets inat, els pares i les mares es mouen les xiquetes que vanpel valencià. pujar.Enguany, a diferència daltres Per la nit, després delanys, la Trobada es va realitzar per sopar de germanor,la vesprada del dissabte per tal de hi hagueren duespoder fer les activitats sense que el actuacions prepara-sol ens escalfara tant i poder aca- des.bar la festa amb un concert per alsadults i per als més joves. Primerament actuà El ROCÒDROM, taller de Florida Secundària en la Trobada Ò Tres Fan Ball amb elsLa vesprada va començar amb la tradicionals balls i jotes i després Podeu trobar més informació detradicional cercavila de les esco- van actuar, per als més joves, els les activitats desenvolupades alles on, acompanyats de tot tipus de grups Impresentables i Voltor. Tot voltant de les Trobades a lesmúsica, les escoles participants en un dia de festa a la qual vàrem següents adreces:aquesta trobada van fer festa pel poder compartir amb el nostrepoble, en aquest cas Beniparrell, alumnat, professorat i famílies de http://www.guaix.orgpassejant pels carrers més impor- tota una sèrie dactivitats entretin- http://www.fev.org/tants i recollint, al final daquesta, gudes i divertides.una auca commemorativa del 300 David Ferreranys de la derrota dAlmansa. El proper curs tindrem la següent Comissió Gestió Cultural Trobada. Esteu totes/tots convida-Després de la cercavila, la jornada des/s. 5
    • NOTíCIES La Cassola Olimpíada de Biologia 2007Lalumna Teresa Soria Comes que, enguany, haestudiat 2n curs de Batxillerat en la modalitat deCiències de la Salut en FLORIDA SECUNDÀRIA,ha quedat la setena classificada en lOlimpíada deBiologia del curs 2007 organitzada per la Facultat deCiències Biològiques de la Universitat de València.Als 10 estudiants guanyadors de la Fase Local delOlimpíada de Biologia 2007 sels concedirà unabeca per a la matrícula del curs 2007-08 en els estu-dis de les titulacions que ofereix la Facultat deCiències Biològiques. Una alumna en pràctica de laboratori en la classe de Biologia Enhorabona a la nostra alumna pel seu esforç i dedi-Lacte de lliurament dels premis va tenir lloc el dia 2 cació a lestudi i pels seus bons resultats en lolimpí-dabril, a les 18 hores, en lAula Magna de la ada.Universitat de València en el carrer de la Nau. Premi de Voluntariat a una mareDes de la revista LA CASSOLA premi obtingut, aixívolem informar-vos que Dariana com destacar el seuGroza, mare de lalumne Dragos paper com a personaBogdan Vieru, que estudia 2n compromesa en ladESO en la línia en valencià, ha defensa de la nostrarebut el premi de la Federació llengua i cultura.Escola Valenciana per la seua Pensem que és untasca en el voluntariat lingüístic i exemple de normalit-el seu compromís per la normalit- zació lingüística i din-zació de la nostra llengua. tegració multicultural que demostra lenormeDariana és dorigen romanès i va vitalitat que té la nostraarribar en setembre de 2004 a llengua i la nostra cul-València. Amb 36 anys i amb els tura, com a factor din-estudis denginyeria industrial, es tegració i progrés de les persones volem informar-vos que, fa unsdedica ara a fer de mare, però una nouvingudes. pocs dies, ha rebut un premi litera-mare implicada en molts projectes ri en Torrent per un relat escrit enculturals. Volem destacar el seu Volem expressar que estem molt valencià. Tot un exemple destima itreball en el voluntariat lingüístic contents per la seua confiança en compromís per la llengua.en valencià. I, des de Florida el nostre projecte educatiu i en elsSecundària, la volem felicitat pel valors de la nostra escola. I també Enhorabona per partida doble!!! 6
    • NOTíCIES S La Cassola Florida celebra el Día del Libro Biblioteca y el Departament de Llengües organizaron la campaña: "Viatja al món dels llibres. El meu llibre favorit". Los alumnos recogieron todo el material aportado por los alumnos, profesores y familias del centro y organizaron una exposición que pudo ser visitada por todos los públicos, tanto del centro como de fuera. Por otra parte, durante la semana del libro, se realizó la lectura continuada de una de las obras más vota- das. "La sombra del viento" de Carlos Ruiz Zafón. El objetivo de la actividad fue implicar a toda la Alumat de P.D.C. treballant l’experiència del Dia del Llibre comunidad educativa en la elaboración de fichas queMás de 600 personas participaron en la campaña recogieran las lecturas favoritas de cada participante."Viatja al món dels llibres. El meu llibre favorit" Y la respuesta a esta campaña resultó excelente.celebrada con motivo del día del libro en Florida Asimismo, esta iniciativa de fomento de la lectura,Secundària. Con motivo del día del libro, los alumnos nos permitió durante un mes hablar de libros y auto-de 4 curso del Proyecto de Diversificación Curricular res, comentar lecturas y hacer recomendaciones.(PDC) de Florida Secundària, en colaboración con la Jesús López 4t PDC Treballem en l’hort en classe de tecnologiaEn lassignatura de Tecnologia de 3r dESO en el ter-cer trimestre hem anat a treballar en lhort escolar dela Florida.En el camp, nosaltres els alumnes, hem plantat mol-tes varietats dhortalisses (lletugues, raves, carabasse-tes...). Primer haguérem de treballat la terra, remou-re-la, fer els cavallons... És una activitat molt diverti-da perquè és diferent, sho passem bé al camp perquèestem fora de classe i no estàs tancat en laula escol-tant les explicacions. I més, ara, que fa tanta calor. Mireu quina colla de !llauradors i llauradores!El millor de tot són les xarrades que feien al camp Res més, tan sols dir-vos que ha segut una activitatmentre llauraven o plantaven les llavors. Semblaven molt divertida, també un poc pesada, per lesforçllauradors de veritat, preocupats perquè les coses exi- físic, però que sho hem passat molt bé.rien bé i tindre una bona collita. Álvaro Rubio 3r ESO B 7
    • NOTíCIES La Cassola Els joves de Florida Secundària van dues vegades al mes al CinemaCinebox és el cinema més freqüen- important pertat pels alumnes de Florida tindre un millorSecundària nivell cultura"l. "Seria conve-Laura Carrión, Blanca nient organitzarEscorihuela, Diana Veiga/ eixides al cine-Catarroja. Estudis realitzats per ma als instituts"tres alumnes de Florida Secundària declaren les tresdemostren que un 36% dels alumnes enca-enquestats prefereixen els cinemes rregades de rea-Cinebox enfront daltres. litzar lestudi. Una enquesta realitzada per tres estu- A lhora de par-diants de 3r dESO de Florida lar de la com-Secundària demostren que els cine- panyia que trienmes més visitat pels joves daquest els joves da-institut són els pertanyents a la cade- quest institut perna Cinebox. Els alumnes daquest a anar al cine-centre solen veure entre 5 i 10 ma, ha hagutpel·lícules en una gran diferència quants km de distància es troba elun any al cinema més proper de les sevescinema. Quan Un estudi realitzat per entreamb laque trien anar els família o cases" deien les tres alumnes. Lestudisels preguntà tres alumnes de Florida sols, un total de 35%, daquesta variable, ens diu que elsquantes vega- cinemes es troben a una mitja de 867 Secundària demostra i els que ho fan amb km. Per tant, podem veure que lades al mes els amics, el 65% res-van al cine- que un 36% dels enques- tant. Açò posa de majoria dels enquestats viuen enma, un 31% tats prefereixen els cine- manifest que els ado- poblacions llunyanes a la capital o ava contestar lescents solen anar al centres comercials, on es troben laque sol anar mes Cinebox enfront cinema amb els amics majoria dels cinemes.una vegada. daltres o companys. En preguntar als alumnes dESO de"Aquestadada ens ha "Com que sabem que Florida amb quantes persones solensorprès, i pensem que els joves hau- no hi ha cinemes en totes les pobla- anar al cinema, sha pogut comprovarrien dassistir més al cinema, ja que cions de la Comunitat Valenciana, que els joves solen anar al cinemacreguem que és una activitat molt hem decidit preguntar als joves a amb més de sis persones. 8
    • EXPERIÈNCIES La Cassola “Posa’t en la seua pell”Amb el lema "Posa´t en la seu pell" sha realitzat alnostre centre unes jornades centrades en activitatsinterdisciplinars i temes transversals, en el qual haparticipat lalumnat de 1r i 2n ESO.Lorganització daquestes jornades respon a les líniesde treball que en làmbit de la qualitat docent i lainnovació tenim aprovades pel claustre per desenvo-lupar al llarg del curs 2006-07.En concret es pretenia aconseguir els objectiussegüents:1.- Aconseguir un currículum integrat més globalit-zat.2.- Potenciar una metodologia més integradora que Foto Mural Dones Famosesdone resposta a tot lalumnat des de la inclusió. A més dels temes transversals hem volgut aprofundir3.- Realitzar un treball més col.laboratiu. en alguns procediments de treball transversals que els permeten progressar i avançar en ladquisició de lesEl tema central de les jornades ha estat les diferències competències bàsiques de la etapa.de tot tipus i les de gènere, tant inseparables de lanostra entitat personal i també leducació per a la pau, El treball ha estat coordinat pels professorat delsalgunes qüestions associades a les activitats realitza- diversos departaments. Els tallers i les activitats quedes han estat: la convivència en positiu, les diferents shan realitzat en les Jornades han estat els següents:cultures, les aficions, els esports, les habilitats perso-nals, la situació de la dona, les dones especials, els 1.- DONES ESPECIALS I DONES FAMOSESprejudicis socials... Lobjectiu daquest taller ha estat aprofundir en elLalumnat de primer i segon ha estat barrejat i ha par- coneixement de diverses dones que han destacat iticipat en quatre tallers, amb la intenció de treballar destaquen, en lactualitat, en diversos àmbits de laen equip de manera col.laborativa per potenciar acti- societat: en làmbit personal o familiar (les nostrestuds solidàries, de tutorització entre el propi alumnat, iaies, mares, professores...), en làmbit polític, en elde coneixement mutu també en maneres de treballar, científic, en el literari, en el de lesport o en làmbitde comprovar els de segon com han anat progressant del cinemaen un curs, els de primer cóm es mouen be treballantel mateix que la gent de segon... La tasca final va estar lelaboració duns murals que es varen exposat en el centre. 9
    • EXPERIÈNCIES È La Cassola produït al llarg de la història on lestat de les coses sha canviat per la persistència de les persones denun- ciant i lluitat amb actituds pacífiques. En el taller shan pogut repassar els continguts de les assignatu- res de literatura i dhistòria (Grècia i lEdat Mitjana) que han estudiat en CCSS de 1r i 2n dESO. 4.- PROJECCIÓ I DEBAT A PARTIR DE LA PEL.LÍCULA "QUIERO SER COMO BEC- KHAM" Tot lalumnat de 1r i 2n van veure aquesta pel.lícula en diversos torns per treballar valors com: la capaci- tat de superior, la marginació de les xiques en el camp dels esports i la inclusió dels immigrants.2.- PODEM JUGAR TOTS I TOTES A FUTBOL? Després de veure la pel.lícula, sorganitza un debat sobre ella.Aquest taller de coeducació tenia com a objectiu quexics i xiques pogueren jugar a futbol de maneradivertida i sense conflictes. Per contrarestar els tòpic Des de la direcció del centre cal agrair la implicaciósocial i esportiu que el futbol és un esport sols per a i lenorme esforç de tot el professorat que ha treballathomes; a partir dunes reflexions prèvies per analitzar en aquest projecte ja que suposa un repte innovador,les actituds i prejudicis de lalumnat, sha passat a tant a nivell metodològic, com a nivell dorganitzaciójugar tots i totes junts i a analitzar, després, quins són del centre.els factors socioculturals que dificulten la igualtat, enun camp tant interessant com és lesport. Després del Ja per acabar, cal dir que, tant lalumnat com el pro-joc sha reflexionat sobre els avantatges de jugar tots fessorat, que ha participat en aquesta experiènciai totes junts. didàctica fa una valoració molt positiva del treball realitzat, dels aprenentatges adquirits i les activitats3.- LISÍSTRATA (jocs, cine) i produccions fetes (murals, dossiers, jocs...). En definitiva, una manera nova daprendre deA partir del mite de Lisístrata ("la que desfà els exèr- manera co.laborativa i globalitzada i més motivadora.cits") lalumnat sha agrupat en cinc grups de quatrepersones, amb un secretari, i han treballat en abordar Toni Mas (Coordinador de 1r cicle de lESO)les situacions reals actuals conflictives des del diàlegintel.ligent i el pacifisme, sense recórrer a la violèn-cia.Al taller, shan repassat alguns conflictes que shan 10
    • EXPERIÈNCIES La Cassola El plaer de la lectura i el dret a comparti-laAmb aquesta idea encetarem una rentsactivitat que va resultar molt espe- -Autors que més gentcial, la campanya "Viatja al món va triar: Garcíadels llibres. El teu llibre favorit". Márquez, Carlos Ruiz Zafón, Eric Wilson,Durant un bon període de temps Isabel Allende, Dantots els qui formem lescola (alum- Brown...nes, familiars, professors i altres -Llibres que més per-treballadors del centre) hem contat sones han comentat:als altres quin era el nostre llibre Cien años de soledad,favorit i per què ho era. Ho hem fet El Código da Vinci, Laper escrit i, també, hem aprofitat sombra del viento,per a comentar, recordar, recoma- Asesinato en elnar..., és a dir per a "parlar de lli- Canadian Express, Elbres". lledoner de lhome mort, Harry Potter, LaAquesta experiència, que va presència...començar com una activitat inte- -Diferents raons per agrada en el currículum de l’àmbit llegir un llibre (extre-lingüístic i humanístic del tes dalgunes de lesProjecte de Diversificació valoracions):Curricular de 4t dESO, ens ha "És el meu llibre favo-servit per constatar que la lectura rit perquè quan el vaigés un hàbit que està molt present llegir em vaig ficar enen la vida de tots i totes. Ha estat la pell del protagonis-realment un plaer poder veure sha ta"fet realitat un projecte de treballa "Enseña que la amistad es impor- ments per a defensar que llegir ésque va adreçat a tantes persones tante" un plaer i que, encara que no esti-tan diferents i que, a més a més, "Em va fer reflexionar sobre les ga de moda parlar de llibres, laestà relacionat amb la lectura. I, relacions" lectura ens pot donar moltes satis-sobretot, per lèxit aconseguit en la "Es misterioso y fascinante y te faccions i fer passar bonsparticipació en tots els nivells. engancha" moments. "Perquè em va despertar la curio-Per si teniu curiositat us comentem sitat de llegir" Patricia Moraga (Bibliotecaria)algunes dades significatives de la "Vaig memoritzar alguns versos i Mª Carmen Martínez(Tutora 4tcampanya: de vegades els recorde" PDC)-Prop de 680 fitxes recollides.-Més de 350 títols dobres dife- Com veieu són molts els argu-11
    • EXPERIÈNCIES È La Cassola Treball per projectes en anglès Al llarg de la segona i tercera avaluació, lalumnat de segon de batxille- rat, ha estat treballant des de lassignatura danglés en diversos projectes en equip en els quals han abordat temes tant interessants com el "bull- ying" (lassetjament escolar), peer pressure (la pressió dels companys), les drogues , lanorèxia, etc... Les produccions realitzades pels grups dalumnes han estat: fer un tríp- tic, realitzar una presentació en PowerPoint o editar un vídeo sobre el tema que han triat. Després han presentat i explicat els seus treballs a la resta dels companys de classe. Presentacions en classe En el dia de la festa de Fi de curs, podreu contemplar algunes mostresdels serus projectes en lexposició de treballs en els ordinadors del segon pis. Ja veureu com en un futur nomolt llunyà dací eix algun Amenábar! POWERPOINT PRESENTATIONS STRATEGIES TO REDUCE BULLYING IN SCHOOLS Make adults aware of the situation and involve them Make it clear that bullying is never acceptable Increase more vigilantly in school Have a school problem box where kids can report problems and offer suggestions Teach cooperative learning activities Peer pressure Bullying VIDEOS. “Smoking” y “Bullyimg, drugs y RocK and Roll” Eugènia Pérez. Departament de llengües. 12
    • REPORTATGES S La Cassola 2n de Batxillerat finalitzael curs amb una gran festaEl passat divendres 1 de en representació de cadajuny de 2007 tingué lloc al modalitat: ciències socials,Saló d’Actes de Florida ciències de la natura i lal’ACTE DE COMIAT de salut i tecnologia; els qualsla promoció de segon de havien preparat un powerbatxillerat del curs 2006- point amb les millors imat-07. Amb un saló d’actes ple ges del curs i les fotos delsde gom a gom amb l’alum- mestres. A mesura que ana-nat i les seues famílies, va ven projectant les fotos,transcórrer una vetllada anaven desglossant un par-molt entranyable. lament molt emotiu i carin- yòs, fent un recordatoriEn primer lloc Carme dels moments i les anècdo-Albors, directora de tes més divertides del curs.Florida, va fer els seu dis- Completaren el seu discurscurs de comiat tot agraint valorant el que, per a ells ila confiança que l’alumnat elles, havia estat el seu pasi les famílies han dipositat per Florida Secundària ien el nostre centre i va des- agraint la preocupació iitjar a l’alumnat molt sort l’entrega del personal delen el futur més immediat, centre, tant professors i pro-tant a nivell professional fessores, com del personalcom a nivell personal i de serveis (neteja, recep-humà. A continuació, la ció...).contacontes AnnaBallester ens va amenitzar Va continuar l’acte amb unaamb una rondalla molt nova rondalla d’Annadivertida i humana que Ballester i, a continuació,paralava, sobretot, del com ja és tradicional, es vavalor de la diversitat, del cridar a l’alumnat de cadadiàleg i la tolerància, valors tutoria per rebre la tarja demolt presents en el nostre projectre educatiu i que regal amb la foto del grup i fer-se la foto col.lectiva.han guiat l’educació dels nostres estudiants. L’acte amb les famílies acabà amb refresc al pati. I va continuar amb un sopar de fi de curs amb l’alumnat iEn finalitzar aquesta primera rondalla, prengué la el professorat. A continuació reproduïm el discursparaula un grup d’estudiants de segon de batxillerat, dels alumnes.13
    • REPORTATGES La CassolaDiscurs de l’alumnat...Bona vesprada a tots i a totes. argumentar, sorprendre, rebatre, • De Merxe la passió que transmet demostrar, quan parla, quina manera de viureEns agradaria adreçar-vos unes oblidar-me dels meus límits, de la la història!!!paraules per tancar aquest curs des meva poca gràcia, • D’Enric Lujan les seues llar-de la nostra vivència d’alumnes, de la meva veu monòtona, de mi gues explicacions, “el papa noelels quals acabem una etapa impor- mateix i tot, que todos llevamos dentro”.tant en la nostra vida i que tenim i en un cel de pissarres i de guix • D’Ivan els seus lemes: “¿Qué esper davant un futur per a començar esdevenir tan sols un portador y cómo se calcula?” i, com no, “ena construir. -indigne, ho sé, i obscur- de tantes matemáticas también se escribe”, meravelles! izquierda derecha, la campus partyLa majoria de nosaltres entrarem • D’Enric Ortega, ese pequeñoací sent uns “nanos” i pràctica- ELS NOSTRES PROFES contador de chistesment ens hem criat ací, altres vin- Així,ara ens agradaria comentar • De Paco Lluís el caràcter “rural”guérem en batxillerat i, fins i tot, algunes cosetes dels nostres pro- de les seves classes, les seues cri-enguany hem fet alguns fitxatges fes, aquells que hem tingut ha des d’atenció del model “ria-nous o d’anys anteriors. Per això, durant els nostres últims anys. kaaaa” , a més dels seus “xivata-ens agradaria recordar algunes D’ells enyorarem algunes frases o zos” sobre que és el que anava acoses i compartir-les amb tots moments solemnes: entrar en el examen que venia avosaltres. • De Mónica la paciència “caste- continuació. llana” d’aguantar la nostra xarreta. • De Lluís Beltràn, no podemEn primer lloc, ens agradaria llegir • De Pau les seues originals xapes oblidar la seua lluita contínua ambun fragment d’un poema que hem del Fari i de les vaques. l’altaveu per a que no fera soroll, arecollit i que parla del professors, • D’Eugènia la puntualitat “angle- més de totes les seues maquinetesuns versos en els que us trobem sa” a les seues classes, com les estil gadget i seues carreres perreflexats: i volem convidar a un dóna en anglés, solament entenen demostrar que les aspes del moli síprofessor poeta (Paco Rodrigo) quatre erudits. que giren quan tenen ventper als que puga llegir: • D’Abraham les sessions XXX i • De Mari Carme Martí les seues el seu “I’m worning you” impetuoses entrades a classe, i lesQuin privilegi, haver pogut parlar • D’Ana, (Ana Estela per als ene- ofertes de recuperacions davant lestants anys davant duns ulls que mics), les seues explicacions de demandes de bones notesrenovaven “filo-aerobic”, a més de els seus • D’Empar Gallego les seuescontínuament la seva joventut, “ergo...”, “Apuntation Tutti li constants lluites amb el canó i leshaver-me sentit ple de savieses mondi!”,i com no!, els seus seues interpretacions de, permés altes que la meva “ismes” més presents encara que exemple, Mary Poppins i la seuai des delles haver pogut parlar, en la P.A.U. tranquil.litat geogràfica. 14
    • REPORTATGES S La Cassola• D’Empar Medina, la gran talla cia que li dóna al silen-biològica i medioambiental i el ci en els exàmens, elseu amor per les cèl.lules i bitxets seu to de veu monòton i(alumnes inclosos). tranquil•litzador, les• De Vicen, “No toqueu els seus parides constants icables!!!” ...i quins campionats de el seu estat d’ànimcabuts! latent, i les seus sentèn-• D’ Esther l’arsenal de calculado- cies làpidaries a l’estilres que duu sempre en el bolso i la “De Carpe Diem” o aseua habilitat alhora d’aparcar el “f... ( disfrutar)” que lacotxe vida són dos dies!!!.• De Guillem les seues xafarde-ries. Mira que és cotilla... Així que els professors• De Conxa Ricart el seu amor ja podeu anar-vos-se’nper les redaccions d’anar per casa tots a prendre... unai les classes de relaxació tirats per cerveseta a la nostraterra salut. Dels nostres companys de ciències• De Bea els seus dissenys de dis- podríem contar mil i una anècdo-coteques i els seus despistes. ALGUNES ANÈCDOTES DEL tes. Són dos anys, centenars de• De Joansa el seu permissiu CURS dies junts.. Férem de biòlegs i quí-caràcter al consentir conductes un mics per un dia, estressarem apoc lúdiques. Ara ens agradaria destacar algunes algun mestre que altre, hi hague-• De David, el seu caràcter poliva- anècdotes viscudes a classe, que ren caigudes des de les cadireslent. Val per a tot! Quin estres de ens han fet somriure tant a profes- espontànies, esperarem impacientsfeina!!!... sors com alumnes. el so de la campana tantes i tantes• D’Enric Gil, el seu estrés a l’ho- vegades.. Riures i més riures cons-ra de donar classe; aguantar als En el tecnològic mai no oblidarem tants, que han fet d’aquests dosalumnes que li han tocat aquest quan Lluís, en sentir que un dels cursos un període molt més diver-any costa, i ell ha pogut amb tots, materials més lleugers era el plom, tit del que esperarem.s’ha guanyat el sou amb bona cosa es tirà estès a terra a causa del seude paciència i esforç. “al.lucine”. D’humanitats recordarem les ses-• D’Emili Borja, ¿què podem dir sions de tutoria amb el caixó dedel tutor del tecnològic? En història: l’afirmació categòrica trastos de Paco Rodrigo, el plan BTOTHOM el coneix, i qui no, ME d’un alumne que deia que i les partida de pòquer del nostreIMPORTA TRES PEPINOS. Tots “Napoleón, antes de ser lo que futur. La nostra facilitat per ael recordarem tal com és l’Emili, fuese, fue un pirata inglés??????. caure malalts de les mil i unala seua claredat al parlar, a més de “Es que me suena haberlo leído” malalties reals i imaginàries que,la seua puntualitat al entregar els “Es que esto es contingente,,,, ni el doctor House, podria sanar.documents informatius. La seua I com no oblidar el meravellós Dels moments màgics en què, elsintenció de calmar-nos amb poe- moment de: “definición de cua- xicots de l’última fila –el bloquesies com la de “Corazón coraza”. drado: .... “cuadrúpedo”! homogéneo y “silencioso” ataca-• De Paco Rodrigo, la importàn- ven la paperera en la classe d’Economia. 15
    • REPORTATGES La CassolaFLORIDA COM A CENTREDesprés de parlar del professorat iles classes, ens agradaria parlar de laFlorida com a centre, volem dir queens agrada la diversitat de gent iprofessorat que hi ha, les ganes quetenen de fer-nos aprendre (encaraque alguns alumnes en tenien poquesganes); la cafeteria, temple de totestudiant ( i de bons jugadors detruc); de com de “plastes” són elstutors per orientar-nos sense brúixo-la però amb ganes d’ajudar-nos a tro-bar camins... Recordar els momentsdel patis tirats al sol al parc; les uni-versitàries de La Biblioteca (i algun universitari), el els records compartits els guardarem cadascun dintreCounter Strike, la llibertat que ens han donat d’eixir nostre, per a que, quan tot haja acabat, quan estiguema l’hora de l’esplai, que ens va costar d’aconseguir, lluny dels que durant dos anys foren els nostres com-però ja la tenim.. i tantes altres coses. panys, puguem somriure en tornar enrere i reviure els bons moments que tots junts passarem en aquestaSabem que davant nostre tenim un fum de possibili- etapa de la nostra vida..tats per elegir, alguns ja les tenim clares i altres enca-ra no sabem per on tirar. D’altres hauran de repetir un Hi ha alguns que pensaran que, per fi són lliures, queany més, que s’ho agafen amb calma i filosofia. se’n van per sempre de la Florida. Però com diriaEncara així, ens agradaria donar-vos les gràcies per Joan Fuster: “la llibertat és un hàbit, i no resulta genstots els moments viscuts, bons o dolents, però que, en fàcil d’adquirir”definitiva, ens han conduit a ser el que som; així quedes d’ara hem d’aplicar el “carpe diem”, aprofitar Això si, faça fred o calor, el que sempre està ací, i alcada moment de tots els que en queden per davant. que mai serà posible furtar-li una clau, el que guarda els cascos, les motxilles els llibres…, el que ho té totSabem que hem viscut dos anys plens de riures, som- controlat i el que té més paciència que un sant, una deriures i alguna que altra llàgrima... Gent que ve, gent les millors persones que hem conegut i que ens haque marxa... Alguns es queden, altres sen van, però atès a nosaltres i a les postres famílies…: JULIÀN (el guardià del castell). 16
    • REPORTATGES S La Cassola Entrega de Premis La Rosa de PaperEl dia 5 de juny, al Saló d’Actes de Florida Centre de feren les delícies del públic, pel seu divertit contingutFormació, va tenir lloc l’acte de lliurament dels pre- i la gràcia amb què va captivar l’atenció dels pre-mis literaris “La Rosa de Paper” convocats per sents.Florida i la CAM. Després de la primera rondalla, va continuar el presi-Amb un saló d’acte ple de gom a gom per les perso- dent del Jurat fent la presentació pública del llibrenes que s’havien presentat al premi, en alguna de les que recull els treballs guanyadors de la passada edi-seues cinc modalitats, i els seus familiars, la vespra- ció del premi, publicat en la col.lecció So de lletres,da va ser una estona molt emotiva i agradable. de Florida edicions.Actua com a presentador Ivan Castañón, professor Acte seguit va nomenar als membres del jurat, perso-del departament de Ciències i secretari del Jurat del nes de diversos centres educatius i d’institucions rela-Premi que va destacar els aspectes següents del cionades amb el camp de la cultura, i procedí a llegirpremi: en primer lloc, que ja són onze anys de premis l’acta del premi. A continuació exposem la relaciói, per tant, es pot considerar que ja són uns premis dels finalistas i gunanyadors dels premis en les diver-consolidats en el món educatiu valencià i que cada ses categories i modalitats (narrativa i poesia).vegada són més l’alumnat i els centres educatius quees presenten i, per això, la rosa de paper cada curs En la CATEGORIA A (1r cicle de l’ESO), en lacompta amb un pètal més i, engunay, ja en són onze. modalitat de poesia quedà finalista el poemari “Pom de poemes” de IONA RODRIGO i PONS alumna deVa exposar que, a la present edició, s’han presentat 1r d’ESO de l’Escola Gavina de Picanya. I el jurat va163 treballs, 130 en la modalitat de narrativa i 33 en declarar desert el primer premi.poesia. Va afegir que l’alumnat d’ESO i Batxilleratsque s’ha presentat als premis procedeix de 43 centres En la modalitat de narrativa, d’un total d’11 treballseducatius de tota la província de València, la qual va resultar finalista, el relat “El despertar del dragón”cosa confirma la consolidació del premi. I, com a d’AMELIE RAMOS SIVERA que estudia 2onnovetat en la present edició, cal afegir l’alta partici- d’ESO en el Col.legi “San Juan Bautista” de Dénia. Ipació (39 treballs) que s’han presentat a la categoria la guanyadora del premi fou NURIA MARMOLE d’alumnat de les Escoles d’Adults, Universitats BRU amb el relat “EL MUNDO DE CRISTAL”,dels Majors i Universitats Populars. alumna de 1r d’ESO del centre “Sagrado Corazon Carmelitas” de Valencià.A continuació prengué la paraula José Portilla,President del Consell Rector de Florida Centre de En la CATEGORIA B (Segon Cicle de l’ESO) en laFormació, que va agrair l’esforç i la dedicació de les modalitat de poesia es va quedar finalista el poemaripersones encarregades de l’organització dels premis “Revolució amb paraules” d’ELBA BARBERAi, personalment, l’enveja que a ell, una persona amb FERRAGUD que estudia 4t d’ESO en el Col.legiuna formació més aviat científica, li produïa les per- “Maria Auxiliadora” d’Algemesí. La guanyadora fousones que dominaven l’art de la paraula. Després de CAROLINA FUERTES GALLUR que estudia 3tfelicitar d’avantmà als finalistes i guanyadors, l’acte d’ESO en el Col•legi “Maria Inmaculada” de Port decontinuà amb la intervenció d’Anna Ballester, que Sagunt amb el poemari “SI M’ESTIMES”.amenitzà la vetllada amb tres divertides rondalles que17
    • REPORTATGES La CassolaEn la modalitat de narrativa, es van presentar 51 tre-balls, i va quedar finalista ROSA LOPEZ HIDALGOalumna de 4t d’ESO en el centre “Escuela 2” de LaCañada-Paterna amb el relat “REENCUENTROCON EL PASADO”. I resultà guanyador el relat “Elcorazón de la serpiente” de NOELIA PEREZROBLES que estudia 3 d’ESO en el Col•legi “LAPURISIMA” de Torrent.En la CATEGORIA C i en poesia es varen presentar11 treballs i quedà finalista el poemari “Sota la fos-cor” d’ARANTXA GENOVES MARTINEZ queestudia 2on de batxillerat en FLORIDA SECUNDA-RIA de Catarroja. I el guanyador fou el poemari“LUCES DE SOMBRAS” de GUILLERMODORADO ORTEGA que estudia 2n de batxillerat en Per últim, en la CATEGORIA E (Universitat delsl’IES SERPIS de Valencia. Major i Universitats Populars) s’han presentat vuit treballs de poesia i fou finalista el poemariEn la modalitat de narrativa, enguany s’han presentat “Crepusculario” d’AMELIA MAFALDA JARAun total de 21 treballs. El finalista fou el relat “No, no BENITEZ que estudia en el Centre Muninipal dees otro cuento de hadas” de BEATRIZ PASCUAL F.P.A. de Massanassa. I la guanyadora fou CARMENBENLLIURE que estudia 2r de batxillerat en “SAN VILANOVA MENGUAL amb el poemari “RosaJOSE DE CALASANZ” de Valencia. I el guanyador pàl•lid” del centre municipal de F.P.A. Pérez Ramosfou MOISÉS LLOPIS I ALARCON que estudia 1r de Pego.de batxillerat en l’IES JAUME I de Ontinyent amb elrelat “Allò que no hauria d’haver escrit”. En la modalitat de narrativa s’han presentat un total de 32 treballs, quedant finalista el relat “Una páginaEn la CATEGORIA D (Estudiants d’Universitat i en el cielo” de CARMEN ADELANTADO CASTI-Cicles Formatius de Grau Superior) i en la modalitat LLO que estudia a l’EPA MIGUEL HERNANDEZde poesia s’han presentat cinc treballs, quedant fina- de Port de Sagunt. I resultà guanyadora Mª CAR-lista el poemari “Noches de sueños” de VIRGINIA MEN ANTICH BROCAL amb el relat “La plaça delALBA PAGAN que estudia 4t curs de Filologia raïm”, alumna del CFPA MUNICIPAL de Silla.Francesa a la Universitat de València. I el guanyadorfou CAMILO RUIZ RODRIGUEZ amb el poemari Va tancar l’acte ENRIC LUJÀN com a representant“Universos particulares”, estudiant de 2n curs de de la CAM, entitat col.laboradora en l’organitzacióTreball Social de la Facultat de Ciències Socials de dels premis que destacà l’esforç fet per FLORIDA iValència. la participació de l’obra social i cultural de la CAM en activitats d’aquest relleu i importància com són elsEn narrativa, d’un total de quinze treballs presentats premis la Rosa de Paper, va llegir el poemaquedà finalista el relat “Corazón de luna llena” de “Assumiràs la veu d’un poble” de Vicent Andrésl’alumna Mª DOLORES ALVAREZ SANCHIS que Estellés, destacant que la rosa de paper és un home-estudia 2n de Periodisme a la Universitat de València. natge a aquest gran poeta valencià i, per últim, vaI queda guanyador el relat “NO SOBREVIVI” felicitar a tots els finalistes i guanyadors, encoratjant-d´ANTONIO TOVAR NAVARRO que estudia 3r de los a seguir els camins de la creació.Publicitat i periodisme en al a Universidad CardenalHerrera de Montcada. Merce Albors i Iván Castañón Comissió Organitzador Premi La Rosa de Paper 18
    • FORMACIÖ DEL PROFESSORAT La Cassola Un espacio para la reflexión y la mejora de la acción educativa partimos de la premisa de que no son quemado).LA PROPUESTA DE TRABAJO los adolescentes los primeros que van • Lo indispensable de que en a generar estos cambios (ya que ellos todo equipo de trabajo se origine laAllá por octubre de 2006, iniciamos no creen que deban hacerlo) y, por posibilidad de discutir e intercambiarconjuntamente con la dirección, tuto- ello, consideramos como objetivo ideas entre personas que realizan unares y profesores de Florida fundamental de nuestra acción forma- misma labor, confrontando senti-Secundària, una propuesta de trabajo tiva, que era el propio docente el que mientos, actitudes y reacciones, asísistemática , orienta- debía reali- como también, el diseño de planes deda a mejorar la prác- Nuestro interés se centra en zar un acción que provoquen diversas situa-tica docente, y a buscar y crear un espacio idó- c a m b i o ciones, enriqueciendo el trabajo pro-actualizar las creen- neo para compartir ideas, generador fesional del educador.cias y los conoci- de otrosmientos profesionales teorías, métodos, técnicas y c a m b i o s , De esta manera, por medio de la refle-del educador, en unos emociones, que enriquezcan la con la xión compartida con las familias, eltiempos en donde las labor profesional y personal i n t e n c i ó n educador establecerá una distanciademandas del medio del docente de promo- con la situación o problema plantea-externo y los conflic- ver en un do, posición que le permitirá altos que éste presenta, son recreados futuro nuevas conductas en sus alum- docente analizar una parte de sí, des-por los alumnos en el aula. Se gene- nos, conocida, oculta o negada con laran así, a veces, repetidas y frustradas ayuda de otros, para así poder captarintervenciones por parte del educa- Ante este escenario planteamos la esa “otra parte”, indispensable parador, que muchas veces no obtienen creación de este espacio de trabajo y auto-observar-se en su accionar pro-los resultados esperados y provocan, reflexión colectiva para el profesora- fesional.inevitablemente, un desgaste y una do y tutores de Florida i que llama-desmotivación personal y profesional. mos ESPACIO DE SUPERVISION Nuestro interés se centra en buscar y DOCENTE. En este espacio hemos crear un espacio idóneo para compar-Teniendo en cuenta lo dificultoso que trabajado los siguientes objetivos: tir ideas, teorías, métodos, técnicas ymuchas veces, a los propios padres y emociones, que enriquezcan la labormadres, nos resulta relacionarnos con • Que el educador reflexione profesional y personal del docente anuestros hijos adolescentes, imagine- sobre su praxis para que pueda adqui- través del grupo social-institucionalmos sólo por un momento lo compli- rir nuevos elementos que posibiliten al cual se pertenece. Un intento decado que puede resultar para el pro- la resolución de conflictos, en el destruir la ficción que el mundo estáfesorado enfrentarse con un grupo de ámbito en donde se desarrolla su acti- compuesto por fuerzas separadas yellos diariamente, en un ámbito en el vidad, con el objetivo de potenciar su desconectadas, y por construir nuevoscual, algunos no desean estar, hacien- implicación personal y la influencia y expansivos patrones de pensamien-do cosas que no desean hacer, y sin que ésta tenga en su trabajo. to, donde la aspiración colectivaentender aún, los beneficios que su • La necesidad de que se pro- quede en libertad y donde el docenteeducación le deparará para su futuro, duzca una confrontación respetuosa y continuamente, aprenda a aprender enya que están inmersos en un presente cooperativa de diversos puntos de conjunto, capacidad ésta muchodemoledor del “aquí, ahora, y ¡ya!” vista que ayuden a la reconstrucción mayor que la equivalente a la sumadel destino. de su propia experiencia personal y del talento individual de sus miem- profesional. bros.Por ello, cuando planteamos la pro- • La importancia del trabajo en Silvio Gutman i Betinapuesta de trabajo al equipo de direc- equipo como una alternativa preventi- Lubochiner (Psicoterapeutes)ción de Florida, va al síndrome del “burnout” (estar19
    • FORMACIÓ DE PROFESSORAT Ó La Cassola La nostra experiència com a professores que hem participat en l’espai de supervisió És quasi un fet comprovat que totes i tots La supervisió ha estat un espai per a la refle-hem estat alguna vegada en grups d’amics, o no tant xió sobre el nostre treball, sobre allò què ens trobemamics, on s’ha acabat parlant dels estudis, d’algun cada dia a les aules, sobre el què fem davant del queprofessor o professora que s’ha convertit en el refe- ens trobem; un espai per al contacte i la comunica-rent d’una època, o els qui tenim filles o fills, d’al- ció sobre com estem, com resolem els conflictes iguns que formen part ara de la nostra vida quotidia- com fem front a les dificultats des del respecte i lana. Cert és, que tot el que envolta el tema de l’edu- cooperació... Ha estat un espai que ens ha permèscació és un aspecte sobre el qual totes les persones, revifar l’energia, la motivació i les ganes de “tiraren general, ens sentim preparats per opinar i parlar- endavant”, malgrat el desgast al que estem sotmesesne. També és cert, que la situació actual de l’educa- moltes persones que ens dediquem a treballar perció és objecte d’estudi, polèmiques, conferències i l’educació; un espai on hem vist clara la necessitatpàgines web. Sempre ho ha estat perquè és realment de prevenir, des del saber cuidar-nos; un espai queun dels pilars del desenvolupament real de l’ésser ha facilitat l’intercanvi d’idees i d’opinions, la con-humà. Des d’aquesta preocupació el paper del pro- frontació de postures i sentiments, actituds i reac-fessorat ha estat revisat des de molts punts de vista: cions i en el que s’han proposat mesures d’acció enmitjans de comunicació, lleis, comissions, pares i positiu, hem enriquit el nostre saber fer mitjançant lamares, alumnat. proposta d’activitats, tècniques i altres maneres de fer.Aquest curs a Florida Secundària no s’ha proposatcom un curs de formació tradicional, on s’exposen Per destacar algunes qüestions pedagògiques, podrí-uns continguts que s’intenten aprendre i, després, es em assenyalar alguns aspectes que ens han resultatstracta d’experimentar. No, la proposta de treball ha interessants, com per exemple, tenir clar que, per aestat la creació d’un espai per a nosaltres, el profes- que isquen coses diferents, s’han de fer coses dife-sorat, per revisar en “majúscules” i amb l’ajut pro- rents, posar en marxa petits actes creatius que faci-fessional necessari, tot allò que en principi consti- liten la necessària renovació, canviar el camí que notueix el nostre ”live motiv”, però, a la vegada, tot ens duu enlloc. La importància de l’escalfamentallò que dins nostre, ens pot provocar angoixa, inse- previ a qualsevol sessió de treball. Plantejar una acti-guretat i de vegades també la sensació d’aïllament. vitat i deixar el temps necessari per a que la realit-Un espai on fórem capaços de tornar a sentir-nos zen. Revisar com fem l’aproximació. La importàn-persones, açò és, reprendre la capacitat de compar- cia de fer propostes d’acció, elles i ells són d’acció,tir, de contrastar, de riure (es mouen més músculs cal aprofitar l’ocasió.rient que amb qualsevol altre exercici) i fins i totaprendre dels companys i de nosaltres mateixos. Conxa Ricart Departament d’Orientació i professora deAquest espai, que s’ha fet quasi imprescindible, en Psicologiamolts moments, ens ha permés fer canvis on espodien fer, açò és, en nosaltres mateix i la en la nos-tra acció. Merxe Sánchez Tutora de 2n ESO i professora de Socials 20
    • ENTREVISTA A La Cassola Entrevista amb JuliánAvui, des de l’assignatura de valencià de 3rd’ESO, volem entrevistat a Julián, ell és elrecepcionista de l’institut Florida, i li anem afer unes breu preguntes, per a conéixer millorla seua vida i el seu treball.Quin és el teu nom complet?Julià Morcillo Ortega.On has nascut?A un poble de Albacete, que s’anomenaCotillas, però visc ací des dels set anys, per ami ja és com si fora valencià.Estàs casat?SíTens fills?Sí, una jove que es diu Laura, de vint-i-cincanys.Quins son els teus hobbies?L´electrònica i la informàtica, i tambèm´agraden molt els esports.Vinga... conta´ns alguna anècdota impor- pense que si canviar alguna cosa no seria jo mateix.tant en la teua vida. Em trobe prou a gust amb la meua vida.Una vegada no hi havia cap professor en la Florida Canviaries alguna cosa del teu cos?per a fer una substitució, i em varen demanar que No, em trobe bé aixíanara jo, i em va tocar una classe bastant mogudeta. Defineix el teu caràcter en tres paraulesNo sabia que fer, i ahí em vaig adonar que la profes- Sociable, treballador i responsable.sió de mestre, no era per a mi. I vaig vore com de Què consideres el més important en la teua vida?complicat és fer classe a tants alumnes. Al final, no La meua família.se´m va ocórrer altra cosa que acabar la classe con- Conta´ns com és un dia en la vida de Juliàtants acudits, je je...Va ser molt divertit! Pel matí, vindre a treballar i barallar-me amb elsPer a estar com a recepcionista en la Florida, alumnes, i per la vesprada, passejar, fer esport i estart´han fet falta alguns estudis? amb la meua família.Sí, els estudis bàsics i cursos d´electrònica i radiovi- I per acabar... t´identifiques amb algún famós?sió. NoI et trobes a gust ací a la Florida?Sí, molt a gust Gràcies per la teua col•laboració. Ens has servit deI quan eres xicotet, què volies ser de major? molta ajuda. Fins un altra.Quan veia les primeres television d´Espanya, enblanc i negre, sols feien corregudes de bous, doncs, jo Mª Carmen Sánchez, Lara Durbà ivolia ser el que veia en la televisió, torero, je je... Sandra Ramos 3r ESO CCanviaries alguna cosa en la teua vida?Sempre hi ha coses que canviar per a millorar, però21
    • OPINIÓ Ó La Cassola Per què cal fer i llegir premsa?Per a l’Unesco, i atenent a l’àmbit de la premsa, un país desenvolupat és aquell on es llegeixen més de100 periòdics per cada 1000 habitants. Espanya ha estat en els últims anys al voltant d’aquesta xifra -però quasi mai per sobre-. Al mateix temps, dins de l’Estat Espanyol, conviuen índexs de lecturamolt diferents. Per exemple, a Navarra es llegueixen més del doble de diaris que a Castella-La Manxao Extremadura.La regió que ens toca més a prop, el País Valencià, tot i ser una de les 6 comunitats autònomes quemés contribueix a l’economia nacional; es troba per sota d’aquestes xifres. Per què? Quins factorsinflueixen? I el més important, és realment preocupant açò?Situació Mercat periodístic pat d’Astúries: el segon, que estàHistòricament, tot i que durant el Dintre de l’Estat Espanyol també capficat dintre una crisi econòmi-règim franquista s’unflaven els hi ha grans diferències pel que fa ca que suposa reconstruir un sec-índexs oficials de lectura, a al consum de premsa . Depenent tor bàsic de l’economia, presentaEspanya s’ha llegit poc. Així, de la comunitat autònoma hi tro- una major quantitat de lectors queactualment la mitjana europea es bem índexs molt bons (País Basc el primer.troba al voltant dels 200 exemplars o Navarra) i d’altres ben dolentsdiaris, quasi el doble que l’espan- (Extremadura, Castella – La La premsa d’avuiyola. També als països escandi- Manxa o algunes zones Hui per hui, la premsa té moltesnaus és llegeixen més de 400 d’Andalusia). Així, els habitants dificultats per imposar-se sobre la(Finlàndia amb més de 455) , més de les comunitats banyades pel TV i l’internet; molt més especta-de quatre voltes la xifra espanyola. cantàbric llegeixen més que tots culars, quant a recursos i partici-Sols podem traure pit front a Itàlia, els de Castella- La Manxa, pació del públic. També la infor-Portugal i Grècia. Extremadura i Andalusia (uns 12 mació ha caigut en desgràcia front milions). als programes basats en l’entrete-Per tant, sembla que hi ha cert niment pur. Aquesta dictadura decomponent cultural comú als paï- Aquestes desigualtats se solen l’espectacle ha estat acompanyadasos del sud d’Europa que ens fa interpretar amb criteris socioeco- d’una desideologització i desmo-llegir menys premsa, potser degut nòmics( classe social, estudis,..) , bilització de la societat, principal-a que la premsa sensacionalista es però tot i tenir certa influència hi ment a causa de què es banalitzacomercialitza amb revistes i no ha altres factors que també hi qualsevol cosa intentant convertir-amb els tabloides, diaris més intervenen. La socialització de la la en un bé espectacular i per tantmenuts i amb grans i cridaneres cultura no és conseqüència espon- més fàcil de vendre, deixant forafotografies molt comuns a tània del creixement econòmic o els valors i les idees.Alemanya o Anglaterra. El periò- dels estudis que es tinguen, son És fàcil observar aquestes tendèn-dic més venut a Alemanya - Bild processos que van més enllà i es cies si atenem a dues compara-Zeitung- supera en tirada diària al configuren depenent de les arrels cions sobre les dades de principiconjunt de tots els espanyols , més socials i/o familiars. Un exemple de segle amb les actuals, referidesde 125 publicacions. clar es el País Valencià i el princi- al veí francés: 22
    • OPINIÓ La Cassola• Davallada de la premsa altres grans mit-front a la de principi de segle: La jans- està experi-premsa francesa tenia quatre diaris mentant una crisique venien cadascun més d’un de credibilitatmilió d’exemplars. Hui per hui el important. No ensdiari que més es ven, amb més del enganyem, els dia-doble de tirada que el segon, és ris segueixen crei-Sud Ouest amb 700.000 exem- xent en termesplars. absoluts per l’arri- bada dels gratuïts• Desmobilització popular: (amb trets propis:El partit socialista alemany tenia a sensacionalisme,finals del s.XIX més d’un milió i informació directamig d’afiliats; en canvi per escollir d’agència,…), les de ser menyspreats ja que consti-a Segolène Royal a les eleccions constants promocions i un vell tueixen la base d’un sistemainternes del partit socialista fran- mecanisme per vendre més: la democràtic fort (educació i conei-cés sols es va polèmica. xement). La premsa és el quartconvocar a El primer que caldria poder encarregat de vigilar-ne els220.000 afi- aclarir és que la premsa Si observem les altres tres (executiu, legislatiu iliats. Tot i que xifres de vendala França d’a- escrita, una vegada dels diaris nacio- judicial). Hem d’exigir, per tant, un quart poder realment de quali-vui té quasi el finalitzats els estudis, nals generalistes tat, deixant enrera el sesgamentdoble d’habi- és un dels pocs contac- veurem que El ideològic que poc a poc s’ha intro-tants que aque- Mundo és el quella Alemanya. tes (de vegades l’únic ha augmentat més duït junt amb els interessos econò- seriós) que tenim amb les vendes en els mics als grans diaris a tot el món.El primer que l’actualitat i les lletres. últims anys. Noam Chomsky, un dels pensa-caldria aclarir Recordem que dors més prestigiosos de l’actuali-és que la prem- aquest diari és el tat, deia que hui per hui “la propa-sa escrita, una vegada finalitzats màxim defensor teoria de la cons- ganda és a la democràcia, allò queels estudis, és un dels pocs con- piració sobre el 11-M. Seguit de El la “cachiporra” és a un estat tota-tactes ( de vegades l’únic seriós) País que, atenent a uns interessos litari". I és que sembla que la fusióque tenim amb l’actualitat i les lle- més complexos del que sembla, entre poder econòmic, polític itres. Pel que sembla els espanyols defensa la versió contrària -aque- mediàtic és ja un fet més que pro-tenim sempre massa presa per tal lla versió que la justícia i la pru- vat. Així que, hui per hui, si volemde parar-nos llegir premsa – i ni dència consideren com a vertade- informar-nos haurem de connec-parlar-ne de llibres¡!. Per tant, en ra- i que també els ha reportat cert tar-nos a l’internet -el mitjà queun món com el nostre la premsa augment de vendes. ha possibilitat l’existència de laaporta un grau de profunditat i globalització a tot arreu- per tal deconeixement molt major gràcies a Açò ens fa plantejar-nos certs dub- trobar informació plural, contras-que no està sotmesa a la tirania de tes sobre l’existència - o no- de tada i que representa les veus alter-la immediatesa, com si ho està la qualsevol ètica en la premsa. natives de les comunitats que hanràdio o la TV. Com ja hem dit la premsa ens estat silenciades. Però això ja és un aporta dos grans hàbits molt sans: altre tema...Però, tot i ser el mitjà de referència l’actualització del nostre coneixe- Marc Delcan, ex alumnequant a informació de qualitat, la ment i el contacte amb la lletra Florida; estudiant Periodismepremsa -en igual mesura que els escrita. Aquests dos factors no han23
    • CRÍTICA LITERÀRIA Í À La CassolaMesclem intriga, suspens, ciència, moral i religió la clonació humana. Com a conseqüència de tenir una Títol: L’home de Melbourne part argumentativa, després d’haver llegit el llibre es Autor: Juli Capilla podria plantejar la següent pregunta: qui té raó, el Editorial: perifèric edicions “bo” (que s’oposa) o el “roïn” (a favor)? Pàgines: 190 Premi Benvingut Oliver, 2005 Com que es tracten temes científics, cal des- tacar l’ampli contigut en terminologia del camp de la ciència, concretament en medicina i biologia, on destaca sobre tot el capítol 16. Un altre aspecte important que anem a destacar és la introducció de la religió en la novel•la, que a travésL ’autor d’ aquesta novel•la és Juli Capilla, llicenciat de l’escola se’ns presenta, finalment, com una farsa,en Filologia Catalana, professor i periodista freelan- pel fet que els rectors participen en la trama de la clo-ce. També és col•laborador ocasional de quantitat de nació, malgrat que traeixen així els seus principisdiaris i director de la revista Caràcters. L’argument eclesiàstics.d’aquest llibre és el retorn del protagonista, JosephSchiffer, al seu lloc natal després de 40 anys, a algun També m’ha paregut molt original el fet que l’autorlloc del País Valencià on descobreix una sèrie de fets en ocasions fa una referència directa als lectors, comi veritats que li indignen i que l’obligaran a endinsar- podem observar en l’inici del capítol 15, on Capillase per descobrir una veritat que mai hauria imaginat. avisa el lector que va a obviar com Schiffer aconse- gueix entrar a un laboratori, per ser un fet irrellevant. Centrant-nos en l’estructura, val a dir que el A més, ací s’observa una petita crítica de l’autor allibre està dividit en 18 capítols, cadascun dels quals certes novel•les, com ell mateix comenta: “i aixíconta una acció diferent de la trama. A més, tant el obviarem la típica descripció detallada del detall-llenguatge emprat com la pròpia historia que es des- valga la redundància- que tantes pàgines ha omplertenvolupa (hi apareixen pocs personatges) fan que la de manera infructuosa com inútil la història de la lite-novel•la sia fàcil d’entendre i ràpida de llegir. ratura”. S’utilitza, com veiem, un narrador omnis- cient molt proper al lector. Pel que fa a les característiques que presenta,per començar direm que aquesta novel•la demostra la En resum, L’home de Melbourne és un llibrecapacitat de l’autor per mesclar de forma homogènia recomanable pel seu argument i la història quediversos aspectes: la intriga i el suspens propis de les “enganxa” el lector, però també per la seua riquesanovel•les policíaques; el funcionament de les ordes lingüística que nodreix al lector (mitjà) de nou voca-religioses; el tema científic més actual, la clonació bulari. A més a més, ens obri un punt de vista sobrehumana; i el debat que obri aquesta ciència en l’àm- el debat de la clonació prou argumentat i convincent.bit de la moral: els partidaris i els oposats a la clona-ció. Per tant, podem dir que aquesta novel•la té unapetita finalitat argumentativa, ja que de forma implí- Ximo Sanchis Castellanoscita (a través del pensament del protagonista) Juli 2n Batxillerat CiènciesCapilla ens mostra la seua opinió sobre l’atrocitat de 24
    • CRÍTICA LITERÀRIA La Cassola Diccionari per a ociosos Títol: Diccionari per a ociosos afecten a totes les persones, propis de Autor: Joan Fuster i Ortells la vida quotidiana. Col·lecció: El cangur Diccionari per a ociosos recull una Editorial: Edicions 62 gran varietat de temes, en general, lo- bra de Fuster em sembla de gran Ciutat i any dedició: Barcelona, 2004 actualitat, tot i que va ser escrita als Nombre de pàgines: 203 anys seixanta, quan Espanya (i el País Valencià) vivia una situació totalment Diccionari per a rària... distinta a la davui dia, els temes que ociosos és un Tot centrant-nos en lanàlisi de lobra, tracta, i la manera en què són tractats, dels reculls das- cal dir que aquest llibre és un recull tenen la mateixa vigència avui que fasajos de lescriptor valencià Joan de seixanta- un assajos duna temàtica quaranta anys. Fuster tractava els pro-Fuster. Joan Fuster i Ortells va nèixer molt variada, ja que Fuster dóna el blemes de la vida quotidiana, allò quea Sueca (Ribera Baixa) el 23 de l11 seu punt de vista sobre problemes preocupa a lhome (i la dona) delde 1922. Fuster, assagista, historia- quotidians, que afecten a tothom, carrer, a lhome (i la dona) de poble (odor, crític literari i poeta, es va llicen- qüestions que tothom sha preguntat, de ciutat). El to irònic que impregnaciar en dret el 1947 i es doctorà en tals com lamor, la venjança, la covar- tot assaig o aforisme daquest llibre fafilologia catalana el 1985. Va morir a dia, els vicis... i tants altres... Fuster que el lector quede captivat per laSueca, on residí sempre, el 1992. dóna amb els seus escrits un punt de seva obra, provoca el somriure, peròDurant la seva trajectòria va rebre vista crític, amb una gran preeminèn- també fa que el lector reflexione. Anombrosos premis, com ara el premi cia de la ironia, com a eina per a cap- més té un estil molt particular, és moltJosep Ixart (1956) per Figures de tar latenció del lector. freqüent trobar als seus escrits parau-temps; el premi Lletra dOr (1963) per les en cursiva o entre cometes per aNosaltres, els valencians; el premi Pel que fa a la seva estructura, el lli- emfatitzar el significat de la paraula,Crítica Serra dOr dassaig (1969) per bre està organitzat amb forma de dic- o més freqüentment per a donar-li unHeretgies, revoltes i sermons : tres cionari, com un recull dassajos dis- to irònic, o un significat especial.assaigs dhistòria cultural o el premi posats per ordre alfabètic segons elde lAlta Distició al Mèrit Cultural de seu títol, que en tots els casos és una També cal destacar el gran nombre dela Generalitat Valenciana (1992). paraula que recull el tema principal referències i de discurs reportat que del text. Tal com diu a linici de la fa Fuster als seus assajos, cosa que faPel que fa a la seva trajectòria com a seva obra, Fuster no pretenia confec- que uns amplis coneixements enciclo-escriptor, començà amb algunes cionar un diccionari, sinó que es limi- pèdics ajuden a entendre els textos decol·laboracions periòdiques a la ta "a reunir en volum una sèrie inoco- manera més profunda. Cal dir tambépremsa (València, Levante, Jornada, herent descrits, diversos en el tema i que aquestes citacions són moltesel setmanari barceloní Destino i a dextensió desigual, catalogables dins vegades en anglés, en francés o enalgunes revistes catalanes que veuen el gènere elàstic i modest de “las- llatí, així que si se sap un poc daques-la llum a lestranger). Els seus primers saig" i "a fi de mantenir unes aparen- tes llengües es podran entendre elsllibres, però, són de poemes, dentre ces qualsevol de regularita mhe deci- escrits completament.els quals cal destacar Escrit per al dit per una ... sol·lució, ben còmoda:silenci (1954). Amb El descrèdit de la dencapçalar cada nota amb una Sense dubte, és un plaer llegit Fuster,la realitat (1955) inicià una brillant paraula clau i disposar-les segons la per la seua capacitat de fer-nos pen-carrera assagística, de vasta amplitud gradació alfabètica daquestes parau- sar, pel seu punt de vista crític, la seuatemàtica, un estil incisiu, dadjectiva- les". Així, el llibre sens presenta com ironia i la seua mestria en el llenguat-ció hàbil i precisa. un "diccionari", quan en realitat en ge, la seua capacitat literària i la faci-La seua obra va ser diversa quant a lúnic que shi sembla és en lordena- litat per connectar amb els lectors.temes i en tècniques i gèneres, ja que ció afabètica, ja que com sha expli-va conrear lassaig llarg, laforisme, el cat, els assajos fusterians recullen lo- Teresa Soria Comesdietari íntim, la poesia, la crítica lite- pinió daquest autor sobre temes que 2n Batxillerat de Ciències25
    • PENSAMENTS DELS ALUMNES La Cassola Què és “fer-se major”? Reflexions dels alumnes de 3r ESOQuè significa créixer per als nostres alumnes? Què vol dir “fer-se majors”? Quins avantatges i quinesdificultats tenen? Què senten? Com ho viuen? Com han d’actuar els pares i les mares?...A continuació us exposen alguns dels pensaments i reflexions fetes per l’alumnat de 3r ESO C de latutoria d’Irene Andrés.“Los padres deben ser consentidores hasta cierto punto, si el hijo cumple con sus obligaciones...”Ximo Manzano“Crecer debe ser bueno, ya que puedes hacer lo que quieras pero con conocimiento...pero también puede ser malo porque tienes que mantenerte, hay que trabajar, tenermuchas responsabilidades...” Carolina Vela“Los padres deben ser exigentes pero sin pasarse, solo lo necesario para que los hijos sepan las cosas como son, y así demayores sepan como es la vida, y estén p p preparados p ella”. Rebeca Jiménez para“Los padres deben ser un poco exigentes para que el niño aprenda a afrontar lavida”. Mª Carmen Sánchez“... si no se le exige, el niño sale muy maleducado” MiguelGamón“desventajas de crecer: es que en la vida hay que tomar decisiones, de ellas vivimos, son los marrones los que s, son lo s rr ro lo quenos hacen crecer...” Ruben Nieto cre re ec“Crecer forma parte de la vida...” Ruben Nieto“Inconvenientes de crecer: te riñen más (ya no tienes 3 años) tienes presión degrupo (drogas, alcohol...) y más responsabilidades” Raúl Gómez“Crecer significa: te tratan de manera diferente, la forma de hablarte cambia. Teempiezas a enamorar (mayormente es malo)...” Lara Durba“Mis padres: consentidores, no lo son; exigentes: no lo son...” Sara Peris“Comprarles todo lo que quieren a los hijos, es pasarse...” Zaida Leal 26