• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
La Cassola 21
 

La Cassola 21

on

  • 363 views

La Cassola és una revista escolar realitzada pel professorat i l'alumnat de Florida Secundària, una cooperativa d'ensenyament concertada on s'imparteix ESO i Batxillerat. ...

La Cassola és una revista escolar realitzada pel professorat i l'alumnat de Florida Secundària, una cooperativa d'ensenyament concertada on s'imparteix ESO i Batxillerat.

La Cassola es una revista escolar realizada por el profesorado y el alumnado de Florida Secundaria, una cooperativa de ensenñanza concertada en la que se imparte ESO y Bachillerato.

Statistics

Views

Total Views
363
Views on SlideShare
363
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution-NonCommercial LicenseCC Attribution-NonCommercial License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    La Cassola 21 La Cassola 21 Document Transcript

    • n.21 juny 2006 eixides notíciesactualitat experiències activitats opinió
    • ÍNDEX la Cassola ÍNDEX 1. EDITORIAL EDITAFlorida Secundària 2. NOTÍCIES * Acte de lliurament del Premi de Qualitat del Ministeri d’Educació a Florida Secundària ELABORA * 2n de Batxillerat s’acomiada Comissió Gestió Cultural 3. ACTUALITAT * Festa de Fi de Curs * Repensem la nostra manera de fer Escola DISSENY Blanca Barberá 4.EXPERIÈNCIES * Projecte 1r d’ESO Castellà-Ciències Socials * Projecte anglès “Viatge de fi de curs” COORDINA Paco Rodrigo 5. ACTIVITATS * Treballem per un centre ecològic * Creació d’una empresa COL.LABORA * Nits de divendres, nits d’estels Professorat, Alumnat i AMPA 6. OPINIÓ * La cultura d’arrel tradicional a l’Educació Física 7. LITERÀRIA * Haikús, alumnat de 2n d’ESO * Lliuraments dels Premis La Rosa de Paper 8. ENTREVISTA * Alumnes holandeses en pràctiques 9. BIBLIOTECA * Remodelació en les instal.lacions i millora del servei 10. LLIBRES * “El professor” de Frank Mccourt1
    • EDITORIAL la Cassola Estimats amics i amigues: Un daquests canvis és ja una realitat: el treball per projectes i el treball coo- Un altre curs al sarró i les vacances peratiu, per això dediquem unes per davant... quantes pàgines de la revista a expli- car-vos els projectes que enguany LA CASSOLA no pot faltar a la cita shan realitzat: el projecte llengües- de fi de curs i, amb el número 21 de socials de 1r dESO i el projecte la nostra revista, us desitgem unes anglés-valencià de 4t (on trobareu molt bones vacances destiu. algunes produccions de lalumant). En aquestes pàgines intentarem aten- A més, podreu llegir diversos articles dre els dos objectius bàsics daquesta sobre experiències i activitats realit- publicació, ja essencial en la vida de zades en les diferents assignatures Florida Secundària, després de tretze amb la participació dalumnes i de cursos de treball i 20 números publi- professorat dels diferents departa- cats, per una banda volem servir de ments. També tenim les seccions mitjà de comunicació entre el centre i fixes dopinió i biblioteca. I més lalumnat i les seues famílies i, per ingredients que bullen dins de la cas- altra, convertir-nos en un vehicle esta- sola al forn... ble dexpressió i participació dels diversos estaments de la comunitat Esperem que aquest número de LA educativa. CASSOLA us agrade, hem treballat de valent per fer una revista original i En aquest exemplar us informem da- de qualitat i recordeu que, com sem- llò més important que ha succeït a pre, estem oberts a tos els vostres sug- Florida Secundària durant el segon i geriments, consells i recomana- el tercer trimestre. Trobareu aquesta cions... informació en la secció de notícies i en la dactualitat. També trobareu algunes reflexions sobre la nostra Moltes gràcies i, de bell nou, bon manera dentendre lensenyament, on estiu. parlem dels canvis que, poc a poc, volem anar introduint el proper curs. 2
    • NOTÍCIES la Cassola Premi de Qualitat per a Florida SecundàriaEl dimarts 13 de juny va tenir lloc al pedagògica, a través de la realit-Saló dActes del Consell Superior zació daccions de foment de ladInvestigacions Científiques del innovació i lintercanvi dexpe-Ministeri dEducació i Cultura, a riències entre el professorat.Madrid, lacte de lliurament dels pre- b) Aspectes organitzatius:mis a la Qualitat en lEducació dels Tres són les innovacions en estecursos 2003-04 i 2004-05. sentit: 1.- La realització dun pla dunMercedes Cabrera, ministra pla intern de formació del pro-dEducació, va atorgar al nostre com- fessorat amb la finalitat depanys Francesc Rodrigo -director de potenciar les seues competèn-batxillerats de Florida Secundària- el cies pedagògiques i tecnològi-premi a les millors pràctiques de qua- ques, per a garantir lús didàcticlitat en educació. Florida Centre de de les TIC i lexplotació deFormació va rebre aquest premi pel ferramentes i recursos informà-seu projecte "InnovaTic. Pla dinno- tics de què Florida disposa.vació en la docència mitjançant lús 2.- La creació dun equip E-de les noves tecnologies de la infor- learning que defineix lenfoca-mació". ment metodològic, el procés dinnovació i el desenvolupa iTot fent un resum, cal dir que aquest gestió duna plataforma de for-pla dinnovació és un projecte de mació. 2.- La creació del programa pastas-millora de lactivitat docent centrat en 3.- La creació de la figura dels coor- web (programa assistent de seguimentel desenvolupament de les noves tec- dinadors TIC la finalitat de la qual és individualitzat de lalumnat de secun-nologies de la informació com a ins- coordinar i dinamitzar el procés din- dària), realitzat per làrea de sistemestruments de millora de la qualitat tegració de les TIC, assessorant els informàtics de Florida amb lassesso-docent i com a recurs dinnovació docents en el seu ús. rament permanent de la direcció deleducativa. Per a portar en marxa c) Aspectes tecnològics: centre, el departament dorientació iaquest projecte Destaquen dos els equips de tutors. Aquest programashan adoptat els Florida va rebre el premi a les aspectes fona- sha convertit en una ferramenta din-criteris del siste- millors pràctiques de qualitat mentals: formació permanent a alumnat i a lesma EFQM de 1.- La posada en famílies, sent un mecanisme dequalitat. en educació pel seu projecte marxa duna comunicació directe i immediat per "InnovaTic. Pla dinnovació ferramenta den- mitjà de lús dinternet per a realitzarEl projecte se en la docència mitjançant lús senyament-apre- el seguiment tutorial individualitzatcentra en dues de les noves tecnologies de la nentatge com a de cada alumne. Permet, a més, com-àrees de millora: suport a la pletar el procés davaluació per mitjàla millora de informació". docència: la pla- de laportació dinformes qualitatiuslactivitat docent i la millora del taforma FloridaCampus que permet de cada alumne.seguiment tutorial individualitzat de el treball en equip, creant espais de Aquest premi és un estímul que enslalumnat; i contempla tres aspectes treball específics per al professorat i encoratja a seguir treballant en labàsics: lalumnat, amb una sèrie de ferramen- millora de la qualitat de lensenya- tes (orla, fòrum, zona de descàrrega) ment en les nostres aules.a) Aspectes pedagògics: permetent la comunicació permanent ÁREA DE QUALITAT ILa creació i el desenvolupament entre alumnat i professorat i la crea- DESENVOLUPAMENTduna metodologia e-learning pròpia ció, el seguiment i lavaluació dactivi-de Florida i el foment de la innovació tats daprenentatge. 3
    • NOTÍCIES la Cassola 2n de Batxillerat s’acomiadaEl passat divendres 2 de juny tingué lloc al saló dac-tes de Florida lActe de comiat de la promoció desegon de batxillerat.En un acte molt emotiu, Carme Albors, com a direc-tora del centre, desitjà a lalumnat que deixava el cen-tre el bo i el millor en el futur que sobre davant dells.A continuació, Paco Rodrigo, com a coordinador(però eixa nit com a poeta) va llegir tres textos poè-tics relacionats amb la importància de les persones,del temps i de lescola, textos que va dedicar a lalum-nat i al professorat de segon de batxillerat.A continuació, prengué la paraula Estefania Asins,alumna de 2n A, que va llegir un discurs que havienelaborat per a locasió. Tant els poemes de PacoRodrigo, com les paraules dEstefania foren acom-panyades musicalment per Guillem Escorihuela, unaltre alumne, amb la seua flauta travessera.També comptaren per a locasió amb la presència deLlorenç Giménez que, amb les seues rondalles, acu-dits, dites i embarbusaments feu passar una estonaben divertida al públic assistent, alumnat de segon debatxillerat i les seus famílies. A continuació, elstutors de cada grup (Paco Rodrigo, Enric Gil i PacoLluís) lliuraren a cada alumne de la seua tutoria lafoto de cada tutoria com a recordatori de la promoció.La festa continuà amb el sopar de lalumnat i el pro-fessorat, on saplegaren 90 persones. Sense dubte totun èxit de convocatòria i un acte ben emotiu i entran-yable. La Cassola desitja molta sort a tots i totes els -ara ja- exalumnes de Florida Secundària.Tot seguit podreu llegir les paraules del discurs delsalumnes. 4
    • NOTÍCIES la CassolaDiscurs de comiat dels alumnes: Avui farem un discurs bèl·lic, de guerra. Però Paco Rodrigo, un tutor de bandera! Famós duna guerra de papers, perquè com deia pels seus consells per afrontar amb èxit la Joan Fuster "la veritable fi duna guerra no vida futura i pels seus comentaris dalta és la pau que la segueix, sinó una altra gue- intensitat. La veritat és que ambdós han sigut rra" uns tutors i professors magnífics que ens han sabut escoltar, us trobarem a faltar. Dos anys que han passat són els que narren la nostra gesta, derrotes i victòries hem dei- El grup B van tindre a Empar Medina com a xat enrere per enfrontar-nos, com deia Fuster, tutora de primer, per als que ja la coneixien a la guerra que segueix aquesta pau momen- no va ser cap novetat, però sabem per fonts tània, que vés per on, per a molts de nosaltres fidedignes que prompte es va guanyar lapre- també sanomena PAU. ci de tothom, pel seu bon caràcter i linstint de marassa protectora que la caracteritza. Molts sescandalitzaran quan ens senten par- Com els va passar al grup A, el B també va lar de guerres, però a aquells que ens tatxen canviar de tutor a segon, aquest curs han de bel·licistes els direm que les nostres bata- anat de la mà del màster en química Enric lles no han estat ni amb armes, ni contra per- Gil, mister simpatia del claustre. sones, sinó que hem dut a terme una lluita amb bolígraf i paper (sempre reciclat en El BT no han canviat de tutor durant els dos honor a professors com Empar Medina), i la cursos, ni falta que els ha fet, doncs han estat majoria de vegades tenint com a contrincant servits amb el terratrèmol de Riba-roja, el el temps. Per fi hem tancat aquest ring a les- monstre del dibuix i lúnic professor pel que pera de que se nòbriga un de nou a les nos- no passen els anys... Paco Lluís!!, qui ha tin- tres vides. gut que bregar contra una jauria dhomes i quatre damisel·les. Tot va començar en 2004, quan es vam con- solidar tres grups de batxillerat, alguns vení- De veritat que han sigut dos anys magnífics i em de la casa, altres de fora, però aquest fet extraordinaris i ,anem on anem, en el futur no fou rellevant, ja que tots aspiràvem a la portarem la Florida al cor i a les espatlles, mateixa meta. doncs se nanem carregats de bons records, damistats inoblidables, duns coneixements i Al grup A ens van assignar a Eugènia com a uns sabers que sabrem emprar, i sobretot tutora (sha dagrair que les tutories no les fes moguem carregats dil·lusions i esperances, en anglès per allò de treballar loblidat "espi- les que els nostres professors han dipositat en quing"), amb qui se nanàrem a Granada, un nosaltres. luxe, de veritat. Fou a segon quan ens assa- bentàrem de que ens canviaven a Eugènia per5
    • NOTÍCIES la Cassola Encara que molts sentirem eixa enyoran- tan sols queda felicitar-nos pels merave- ça en les nostres vides, lenyorança de no llosos moments que hem compartit i per veure a Ivan els dimarts a les 8 del matí, haver arribat fins aquí, i felicitar el pro- la de no poder veure com Anna es deses- fessorat per la seva estupenda feina, pera intentant muntar el canó i el portà- sempre mirant per nosaltres, de veres til per explicar-nos la lliçó del dia (ella gràcies a tots, en especial als professors sempre programant les sessions...), la de de segon amb qui hem compartit els no poder conversar obertament sobre moments més angoixosos: temes dactualitat a les classes de Merche, la de que Empar Gallego no Amparo ens convide a caramels i xiclets... Ana Carlos No sé, són petites coses que poden sem- Emili blar supèrflues i sense importància, però Empar Gallego ¿què és si no la Florida per a nosaltres? Empar Medina Sempre acaben sent "aquellas pequeñas Enric Gil cosas" com diria Serrat, les que calen a Enric Ortega les persones, les que queden en el record Esther i les que quan recordes fan que temocio- Eugènia nes en pensar-hi. Al final de la lluita Ivan queden això, els records, records del Mari Carmen nostre pas per aquest camp de batalla. Merche Mònica Tot i que la finalitat daquest escrit no Paco Rodrigo era pas buscar aquesta emotivitat, sinó Paco Lluís que pretenia donar ànims i forces a tots Patrícia els companys que deixem la Florida, no i Vicen. podia deixar désser un discurs de comiat, un "adéu", o més aviat un "fins prompte", tant entre nosaltres, els alum- Us portarem en el record. Gràcies a tots. nes, com amb el professorat. Tots ens tro- Catarroja a 2 de juny de 2006. barem a faltar, o al menys això seria el més bonic ¿no? Vaja, si alguna cosa ens diferencia daltres centres és la relació GUILLEM ESCORIHUELA I tan bona entre tots nosaltres, aquí no va ESTEFANIA ASINS. a haver-hi un "si te he visto no me acuer- ALUMNES DE 2N BATXILLERAT. do", i avui ha quedat ben palès solament veient les vostres cares mentre parlava. I com no volem que açò sallargue més, 6
    • ACTUALITAT la Cassola Festa de fi de curs El proper 29 de juny celebrem la FESTA FI DE CURS 05-06. Com tots els anys, estem organitzant una sèrie despectacles per a que tots i puguem passat una bona nit que tanque aquest curs que ha estat tan intens. Per començar, realitzarem les assemblees de grup on es lliuraran les notes defi- nitives (esperem que no hi hagen massa carabasses) i els tutors i tutores faran una avaluació de com ha anat el curs. Després, podrem visitar lexposició de treballs dels nostres alumnes on es mos- traran aquelles creacions que destaquen per la qualitat en lelaboració, la creati- vitat, el seu contingut o, simplement, per la presentació. Immediatament podrem refrescar-nos amb un gotet dorxata o de llima granit- zada i observar un espectacle artístic a lentrada del Centre. El sopar amb les famílies, amics, alumnes i professors/es es realitzarà per grups i podrem contar-nos totes aquelles batalletes que ens han passat al llarg del curs ... les bones i les dolentes (per a no repetir-les el proper curs!). Per finalitzar, tindrem diferents espectacles en directe per vore, ballar, riure i, sobretot, passar una bona estona a la llum de la lluna per tancar aquest curs duna manera alegre i divertida. La sorpresa més esperada serà lactuació al pati de lescola de Bajoqueta Rock, amb Paco Lluís Ramos, comandant el timó de la nau daquest divertidíssim grup de rock rural. Cal destacar que en la festa d’enguany col.laboren les empreses de Consum i Importaco com a patrocinadors. Una festa que, esperem, siga del gust de tots i totes. DAVID FERRER. COMISSIÓ GESTIÓ CULTURAL7
    • ACTUALITAT la Cassola Repensem la nostra manera de fer Escola"El tiempo escapa muy dulcemen- millora ja hem començat a pensar en dAprenentatge, treball que hem ini-te" deia aquella mestra i, ara, que ens el proper curs. Un curs en el qual ciat enguany. (En lanterior número detrobem de nou a la fi dun curs esco- volem encetar un procés de canvi, que La Cassola, publicàrem un articlelar, tenim la sensació dhaver viscut, ha de ser lent però constant ("sin prisa sobre aquest tema).quasi com un sospir, la gestació inten- peró sin pausa"). Perquè som cons-sa de nou mesos desforç i treball cients que el nostre entorn està can- Per encetar aquest camí, al llarg deldocent. viant, sestan produint canvis signifi- mes de maig, el claustre de secundà- catius: nous models familiars, la ria ha estat treballant intensament, deEn el curs que ja acaba, com en la societat de la (des)informació, la manera coordinada i amb gran dosisvida mateixa, hem tingut de tot, llum pressió dels mitjans de comunicació... dil.lusió, de passió i de companyeris-i ombres, moments durs i difícils i me.moments dintensitat i alegria. Estem Es tracta datrevir-nos a somiar senseconvençuts que els moments de llum i por i amb sentit comú allò que desit- Tot aquest treball sha recollit en totaclaredat han estat més intensos i per- gem. No es tracta de tirar per la borda una sèrie de reflexions i propostesmanents que els altres. res, ben al contrari, es tracta daprofi- organitzades en tres àmbits educa- tar tot aquell saber que tenim acumu- tius:Gimeno Sacristàn, un dels pedagogs lat en tants anys dexperiència, es - Ámbit de les Competènciesmés importants del nostre país, afir- tracta de millorar en lorganització docentsma que en ledu- dels recursos, en conti- - Àmbit de l’organitzaciò del treballcació és tan En el curs que ja nuar avançant en noves del professorat i de l’activitatimportant evitar acaba, com en la vida maneres de fer les docentel derrotisme, la coses, de la manera més - Àmbit de l’alumnatsensació de què mateixa, hem tingut de eficaç per tal que enstot va mal, com tot, llum i ombres, aporte el major benes- Ara cal fixar objectius i desenvolu-la complaença de moments durs i difícils tar i satisfacció. Som pant les propostes, per això, al llargcreure que tot va conscients que el pano- del mes de juny, en un treball conjuntbé. I estem total- i moments dintensitat rama educatiu és com- de la comissió pedagògica junt a le-ment dacord i alegria. Estem con- plex però estem con- quip de coordinació, i es reprendrà deamb ell perquè, vençuts que entre tots i nou al mes de juliol, continuant treba-com ja sabeu, en vençuts que els totes podem fer-lo més llant tot el claustre amb la finalitat deF l o r i d a moments de llum i cla- reptador i esperançador buscar noves alternatives a la situacióSecundària sem- redat han estat més actual.pre hem treballatde valent amb intensos i permanents I en aquest sentit, les participació de la Tenim ben clar que la nostra missió ésgrans dosis dale- que els altres". famílies és molt impor- reinventar constantment lescola pergria i doptimis- tant, alguns dels aspec- fer della un espai de convivència ime i, també sem- tes que estem treballant daprenentatge comú i sabem que enspre hem segut conscients i hem lluitat va en la línia de la cooperació més cal continuar treballant com sempreper fer millor les coses, per atendre intensa entre el centre educatiu i les ho hem fet: amb optimisme i respon-millor al nostre alumnat, a les famí- famílies, potenciant la seua implica- sabilitat en aquest objectiu general delies que han confiat en el nostre pro- ció tant a través dels seus òrgans millorar leducació.jecte educatiu. (AMPA, Consell escolar) com, fins i tot, participant directament en làmbit EQUIP DE DIRECCIÓPer això, amb aquests dos ingre- docent com a voluntaris i voluntàriesdients: optimisme i capacitat de en la construcció de la Comunitat 8
    • EXPERIENCIES la Cassola Projecte Castellà - Ciències socials És un fet constatable que el terme projecte ésun dels termes que gastem més a sovint. Escoltem idiguem " anem a encetar un projecte, tinc un projec-te, de moment no és més que un projecte..." i quasisempre el fem amb un sentit relacionat amb un des-itj , una il·lusió o un somni : en definitiva amb unaperspectiva. Una casa diferent, un canvi de treball, uncotxe nou, tots han estat en el seu inici un projecte.Nosaltres també els tenim en allò on desenvolupem lanostra tasca diaria i estem convençudes de la necessi-tat de tindre’ls per continuar amb un món apasionatperò molt difícil com és lensenyament. Vos contem. da. 6.- Afavorir el desenvolupament dactituds solidàriesAl llarg del curs, en primer de lESO hem treballat i de cooperació de grup.conjuntament les assignatures de castellà i la desocials, incorporant el treball interdisciplinar i per QUINS PRINCIPIS PEDAGÒGICS REFER-projectes MEM LA NOSTRA PROPOSTA?QUÈ SUPOSA TREBALLAR PER PROJEC- Per a una societat globalitzada, amb canvis meteò-TES? rics, amb models socials molt concrets i estereotipats, en la que és bàsic dominar la informació, pensem que1.-Tenir estudiants motivats ja que participen propo- investigar i dialogar és lopció que millor pot garantirsant el que els interessa investigar i conèixer del laprenentatge. Els preconceptes infantils i adoles-temes del currículum cents, el pes de lafectivitat, la importància dels2.- Donar sentit al treball de laula. Un sentit real, entorns socioculturals pròxims i allunyats... ens vanaccessible i compartit entre alumnes i docents (lapre- conduint cap una pedagogia centrada en la investiga-nentatge significatiu). ció, en la construcció del propi aprenentatge.3.- Abordar els continguts i procediments de treballnecessaris per aprendre’ls de manera integrada. Hem Ens sembla que organitzar el treball de lalumnat alseleccionat i seqüenciat els continguts i procediments voltant d’un projecte ajuda i estimula els alumnes aque volíem que saprengueren des de les dues àrees, preguntar-se per les coses i no conformar-se amb lade manera que lalumnat trobara la necessitat de primera resposta, els permet dissenyar els seus pro-dominar diferents continguts i processos. cessos de treball actiu i orientar cap a una relació més4.- Partir de situacions que generen conflictes cogni- activa i independent amb el món natural i social i tec-tius nològic que viuen.5.- Establir una sèrie de passos o etapes que han deser desenvolupades per aconseguir la meta planifica- 9
    • EXPERIÈNCIES laCOM HEM TREBALLAT?El plantejament inicial ens costà molt de tro-bar, donat que experiències de tipus pràctic hiha poques i totes a Primària, però contàremamb lexperiència de la cooperat Escuela Dosque ens va ajudar a enfocar el nostre treball.a) EL TREBALL DE SOCIALSHem seguit els passos següents per plantejarun projecte:1. Triar un tema amb lalumnat.2. Consensuar normes de funcionamenten el treball a laula.3. Els alumnes, una vegada decidit què és 3.- Subratllat en unitats de Castellà.el que volien investigar, donarem nom al tema i feren 4.- Fer guions de recerca (també en Castellà).el seu propi guió dinvestigació.(Realització dun 5.- Cercar informació en internet: paraules clau, lec-índex ). Posada en comú i índex consensuat per a tots. tura ràpida de documents per identificar paràgrafs4. Recerca dinformació complementària. No amb la informació que es busca, copiar i pegar lahan de treballar a soles amb una única font hi ha informació dinterés i ladreça web com a link.moltes i totes poden servir.( videos, biblioteca, llibres 6.- Redactar la informació extreta de les fonts consul-de casa, internet). tades en oracions senzilles i correctes en quant a con-5. Tractament de la informació ( Quaderns ). tingut i expressió.6. Desenvolupament dels apartats de líndex.7. Síntesi dels aspectes tractats. També hem dedicat molt de temps a desenvolupar els procediments de millora de lexpressió i lortografiab) TREBALL DE CASTELLÀ aplicant-los als seus escrits: identificació i classifica- ció derrades (corregides per la profe) a partir dun Els procediments de treball desenvolupats de mane- codi de correcció, reflexió ortogràfica (conèixer lara aplicada han estat: regla ortogràfica), reconeixement del context que fa necessària la modificació de lortografia de la parau-1.- Conèixer les diferents fons dinformació per fer la; correcció i millora de lexpressió, refent la redac-treball de recerca i, al mateix temps, lorganització ció de les oracions completes i diferenciar textos lite-de la biblioteca del centre. raris dels no literaris, tant al llegir com al redactar.2.- Practicar la identificació de paraules clau dun texten textos de socials. 10
    • EXPERIÈNCIES la Cassola ConclusionsQUINES CONCLUSIONS ES PODENAPUNTAR? - Tenim alumnes més motivats. Ésuna afirmació. No savorreixen tant perquèla metodologia és més dinàmica i permeten tot moment la participació i la novetat. - Es desenvolupen les competènciesbàsiques de letapa, amb un grau de com-plexitat alt des de linici, sense ocasionardificultats en cap alumne siga quin siga elseu nivell de competències - El treball de laula té un altre sentit. És - Aconseguir metes en un termini relativa-un espai de creació tant dels alumnes com dels ment curt de temps, un projecte comença i acaba,profes i shan acostumat a gastar laula com un és una cosa concreta, tangible, que poden veure.lloc on poden trobar des d informació i fins i tot,materials que ells preparen i que poden servir defonts dinformació per altres alumnes. - Comprovar el sentit instrumental de la llengua, treballant materials compartits, activitats - Laula sha convertit en un lloc on es tre- i, fins i tot, controls, dóna sentit als procedimentsballen coses que a ells i elles també els interessen de Socials que adquirixen un caràcter més con-i no tenen el títol del tema del llibre. (En el tema cret per alumnes de 12 anys.de “Les primeres civilitzacions històriques” ungrup plantejà de manera totalment imprevista untreball sobre Egipte). CONXA MONTESINOSElls decidiren com organitzar els grups, el (Departament de Llengües)guió,... amb una única condició respecte a com i MERXE SÁNCHEZhavien de comunicar el seu treball a la resta de (Departament de Socials)classe.11
    • EXPERIENCIES la Cassola Projecte d’anglès: “El meu viatge a Italia” Lalumnat de 4t ESO ha realitzat viatge amb especialitats italianes per a un projecte interdisciplinar en les assig- cada dia de la setmana, i ha inclós lex- natures danglés i valencià en lúltim tri- plicació de dos dels plats més típics. Ha mestre del curs. El projecte està relacio- lliurat un document imprés en forma de nat amb el viatge de fi de curs a Itàlia. I carta de restaurant. Ha inclós algunes per tal de fer el treball més motivador frases ditalià útil per a demanar als res- els hem fet que realitzaren un viatge vir- taurants. tual per Internet per a visitar algunes de les principals ciutats italianes: Florència, LEXPERT/A CULTURAL. Ha fet una Roma i Venècia i una aproximació a la recerca sobre pel·lícules, novel·les, can- cultura, actualitat i gastronomia del país. çons, o qualsevol manifestació cultural que és o ha sigut popular a Itàlia Ha lliu- Primerament han fet recerca de la infor- rat un document escrit amb un resumen mació en les aules de internet, després de largument dun mínim de tres obres, han produït els documents escrits i, juntament amb una breu descripció de finalment, han realitzat una exposició lautor. oral dels resultats. LEXPERT/A PERIODISTIC. Ha Lalumnat ha treballat en grups i shan recercat sobre lactualitat periodística en convertit en experts en diferents àmbits. Itàlia en aquests moments. El document resultant ha estat un fullet informatiu LEXPERT/A HISTÒRIC: Ha triat un amb 5/6 notícies de lactualitat recent en museu o un monument en cada ciutat diversos camps temàtics. que anaven a visitar (Roma, Florència i Venècia). El document resultant ha estat A continuació alguns dels treballs .... un fullet turístic amb un itinerari per les tres ciutats més la descripció dels tres llocs emblemàtics. Han lliurat el docu- CRISTINA GRAS. ment imprés en forma de tríptic turístic. DEPARTAMENT DE LLENGÜES LEXPERT/A CULINARI: Ha recercat i produït un menú per a la setmana de 12
    • EXPERIÈNCIES la CassolaL’Itinerari... Day 1; 15 June: Valencia - Lorenzo". In the afternoon we will Day 6; 20 June: VeniceBarcelone - Geneva visit other places. In the evening, we In the morning we will arrive to theWe will leave Catarroja at twelve will have dinner in Florence and we city, and then we will visit the Sanoclock, and we will arrive to will sleep in a hotel of the around of Marcos square, the Suspiros BridgeBarcelona aproximanement at five Rome. We will have complete pen- and other places. In the afternoon weoclock. There we will stay in the port sion. will have free time for do the tradi-of Barcelona, and we will wait to the tional "gondolada". In the eveningboat. At seven oclock we will take the Day 4; 18 June: Rome we will have dinner and sleep in aboat and we will stay twenty hours in In Rome we will visit all the Vatican hotel of Venice.it. City with the bus. We will lunch in a restaurant and in the afternoon we will stay at the hotel, complete pen- sion too. In the evening we will visit VENICE the popular "Fontana de Trevi". Then we will go sleeping. Day 5; 19 June: Rome THE PORT OF BARCELONE In the morning we will sleep and we will have the free morning. Then we will have lunch in the hotel. In the MILAN TOWER OF afternoon we will visit different pla- PISA ces, the Spain and the Popolo square. In the evening we will have dinner at the hotel and when we have finish we will leave Rome and we will go to Venetia. We will stay all the night in the bus. Day 7; 21 June: Venice - Milan - Valencia MARKET OF Day 2; 16 June: Geneva - SAN LOREN- We will leave Venetia inPisa - Florence ZO the morning and we will go toWe will arrive to Geneva at three Milan to visit some places, butoclock in the afternoon. When we only when we have sufficientarrive, we will go to Pisa and visit it hours before we will fly toand his entire monumental zone. Valencia. We will lunch in MilanWhen we have finish, we will have and when we are in Valencia, indinner in the Pisa restaurant, and thenwe will leave Pisa to go to Florence the evening, we will go home.(Montecatini). We will sleep inFlorence. Day 3; 17 June: FlorenceIn the morning, we will visit Florenceand we will go shopping to the popu-lar markets of "La Paja" and "San FONTANA DI TREVI13
    • EXPERIÈNCIES la CassolaNotícies d’Itàlia...ITALY HAS A NEW GOVERN- ITALY IN WORLD CHAM-MENT PIONSHIP OF GERMANY NICOLA CALIPARI DIED IN 2006 IRAKAfter theh a r d Italy is classified for the nextgeneral round. The team will be able toelections, play the world championship inthe new Germany. Italy has alreadygoverner won a lot of championships,Prodi, exactly three vistories. Italy is awon. team with a lot of veteran pla-The elections were very equal yers.but the Prodis government The italian team is one of thewon for 54% of the votes. Now, favourites. They have an easy The secret agent, NicolaProdi and his team fight to way from the victory. Calipari was passing a fewendure Italy forward. days in Irak to rescue a journa- list.ITALY TAKE AWAY HIS SOL- One of these days, when heDIERS IN IRAK. returned from Italy,he and ano- ther agent were travelling byThe Italy governement announ- car along the streets of Irak,ced yesterday that the italian they were killed by some USAsoldiers in Irak will returned soldiers. Now, the Italyssoon, though they will help Irak government asks for explana-equally. Yesterday the people tion about the incident.did homage to 30 italian sol- Now, they have more pro-diers who died there. Italy is blems. Totti, a very good pla- In the incident, only Nicolagoing to help Irak with money yer, is infured and a lot of pla- Calipari died, the other twoand anothers things, for the yers have problems with justi- suvived.Iraks reconstruction. ce.This situation provoked a lot ofdemonstrations in Italy, and theitalians were very angry. 14
    • EXPERIÈNCIES la CassolaTypical italian phrases... Typical Italian Phrases If you want to say "can you translate me this?" in italian is: "Può tradurre questo?" If you want to say "I understand/ I dont understand" in italian is: "Capisco/ Non capisco" If you want to say "whats the meaning of this?" in italian is: "Cosa significa questo?" If you want to say "can you help me?" in italian is: "Può aiutar- mi?" If you want to say bon appetit, in italian is "buon appetito" If you want a glass of water, you must say "acqua semplice" If you want a sandwich, you can say you want a "panino" If you want to say cheese, in italian is "formaggi" If you want to say bread, in italian is "pane" Apperitive: "antipasto" First course: "primo" Main course: "secondi"15
    • EXPERIÈNCIES la CassolaMenu... 16
    • EXPERIÈNCIES la CassolaReceptes...17
    • ACTIVITATS la Cassola Treballem per un centre ecológic Enguany, des de lassignatura optativa demedi ambient de 1r i 2n ESO, hem encetat ambil·lusió un nou treball que té com a objectiu principalconvertir el nostre centre en un centre ecològic.El nostre centre està inscrit en el marc dun projecteeuropeu anomenat e-twinning que pretén agermanarcentres escolars europeus que desenvolupen projectessemblants mitjançant les tecnologies de la informa-ció i la comunicació (TIC).En el nostre cas estem agermanats amb un centreescolar duna xicoteta ciutat grega, al costat deSalònica, que es diu Veria, amb la qual hem fet unintercanvi dinformació enviant-nos correus electrò-nics descrivint lescola, així com presentant-nos elsalumnes que integrem aquest equip medi ambiental.El nostre treball, que va començar al principi de curs,ha estat llarg i costós perquè hem fet enquestes a la-lumnat, al professorat s i al personal de serveis delcentre i, a més a més, hem revisat totes lesinstal·lacions de lescola per tal dassabentar-nos da-quelles coses que podríem canviar amb la finalitat deser més ecològics/es i respectar millor el medi sarem a les aules així com contenidors denvasos lleu-ambient. gers (com ara tetra-bricks, llaunes o plàstics) que se situaran al passadís, hem anat a les tutories per parlarEns hem adonat que hi ha moltes coses senzilles que amb lalumnat de cada grup i, fins i tot, hem eixit acadascú i cadascuna de nosaltres podem fer-ne com, la televisió per tal dexplicar el que estem fent i dema-per exemple, separar el fem correctament, gastar nar-vos la vostra col·laboració i així dur a termepaper reciclat, apagar els llums innecessàries o no aquest projecte: construir entre tots/es un futurmalbaratar laigua; amb lajuda de tots/es aconsegui- millor.rem allò que ens hem proposat. ALUMNAT OPTATIVA MEDI AMBIENTPer això, des de loptativa de medi ambient, hemcomençat construint contenidors de paper que dispo- 18
    • ACTIVITATS la Cassola Creació d’una empresa Des de lassignatura similars característiques per a consultar els catàlegs de Economia i Organització que la nostra creada per la- dels productes, i en el cas dEmpreses de 1r lumnat dun institut de de estar interessats/interes- Batxillerat sha plantejat Navarra. Aquesta empresa, sades en qualsevol dels pro- com a treball de grup la cre- a ligual que la nostra, ductes, cal que feu la ació duna empresa, anome- comercialitza productes comanda a través de la nada Valyzan Coop. V. Lactivitat S. Per últim, cal destacar següent adreça de correu electrònic: principal daquesta que, gràcies a aquesta w w w. v a l y z a n @ h o t - empresa és la comer- activitat, hem pogut conèi- mail.com o bé posant-se cialització de produc- tes típics de la nostra xer amb més profunditat en contacte primer els alumnes de amb de comunitat, plantejats lentorn comercial del batxillerat de Ciències pels propis alumnes, nostre país. Socials. amb la intenció de donar a conèixer-los a A més, hem presentat un altres regions del nostre típics de la seua comunitat treball sobre aquesta expe- país. com, per exemple, la txisto- riència al premi EMPRE- rra, espàrrecs, vi... entre NESCOLA. Mitjançant el projecte edu- daltres. catiu E.J.E. que proporciona Per últim, cal destacar que, a lalumnat oportunitats per Fent referència a la nostra gràcies a aquesta activitat, al coneixement i contacte empresa, cal destacar, que hem pogut conèixer amb amb les institucions, enti- tot aquell que estiga interes- més profunditat lentorn tats i empreses existents en sat, tant en la compra dels comercial del nostre país. làmbit local, hem tingut lo- nostres productes, com en portunitat de realitzar una qualsevol dels productes de activitat comercial amb Navarra, pot fer-ho de dues ALUMNAT DE 1r BAT- altra empresa anomenada maneres: en primer lloc, XILLERAT DHUMANI- Prodena. pot accedir a la següent TATS I CIÈNCIES pàgina web SOCIALS Prodena, és una empresa de www.valyzan.blogspot.com19
    • ACTIVITATS la Cassola Nits de divendres, nits d’estels Lluna i el Sol, Mart el rogenc, Júpiter en un bou blanc per atraure Júpiter, el gran, el rei dels deus la bella Europa, princesa de i el rei dels planetes i Saturn, el Fenícia; i amb les Plèiades, les set més estimat dels aficionats a germanes perseguides per sempre lastronomia, amb els seus per Orió, el caçador amb els seus mítics anells contemplats tan de cans, Ca Major i Ca Menor; lOssa prop que, per un moment, sem- Major, Pegàs, Andròmeda..... Més blen poder tocar-se amb les de tres hores dobservació i mito- El divendres 10 de març un mans, varen ser també objecte logia, daprendre, decos dultra-grup dalumnes de 4t dESO i de de la nostra curiosa inspecció. tomba en la cúpula, de riures i2n de batxillerat, amb els profes- Observàrem també les diversió, dhistòries i història. Totsors Enric Gil i Ivan Castañón, del constel·lacions de Càncer, amb el un plaer.Departament de Ciències, assisti- seu sistema binari Iota Cancri, for-ren a la sessió dobservació del cel mat per dos estels girant una al IVAN CASTAÑÓN I ENRIC“Nits de divendres, nits destels” voltant de laltra, en perpetua har- GIL. DEPARTAMENT DEde lObservatori Astronòmic de la monia; Gèminis, la dels bessons CIÈNCIESUniversitat de València i el Càstor, el mortal queDepartament dAstronomia i va morir assassinat, iAstrofísica. Pollux, limmortal,(http://www.uv.es/obsast/). que, ple de dolor, va pregar al seu pareDes de poc més de les 7 de la ves- compartir amb elprada fins vora les 10 de la nit, germà la sevasota el cel de Burjassot, sobre les immortalitat; Zeusllums de la ciutat, poguérem gau- es va apiadar dells idir, mitjançant els telescopis els va situar, tots dossituats en la cúpula de lAula junts, entre els estelsdAstronomia del Campus de per sempre; Taure,Burjassot, de la visió duna Lluna amb el mite de laquasi plena, transformació delluent i argen-tada, brillantsobre campsdestels i cons-tel·lacions.Venus, laDeesa delAmor, lastremés brillantdesprés de la 20
    • OPINIÓ la Cassola La cultura d’arrel tradicional a l’Educació Física Hi ha un tipus dàrea de Quan parlem , en el nostreconeixement que no és catalogable cas, daproximar linstituten matèries o assignatures, que no a la realitat social i dobrirés sectorial sinó sadreça a la glo- les portes de les aules abalitat del coneixement; que no és través de les comunitatscientífic, difícilment ordenable, daprenentatge, no podemmesurable, classificable, deduïble oblidar aquest patrimoni,duna experiència detallada i pro- aquesta expressió i comu-vocada, etc.; que no és tampoc teò- nicació de cultura. Quanrica ni teoritzant. Són coneixe- parlem de cultura popular,ments que tenen dos eixos de refe- daccés del poble a la cul-rència: allò que és vivenvial, vis- tura, de lescola a la cultu-cut, i lextracció de poble, de ra, dabast popular de lacomunitat. cultura, no podem deixar- nos aquesta expressióAquest conjunt de coneixements, col·lectiva i darrel popu-dexpressions, de filosofia- o lar.millor dit de saviesa- és allò queanomenem etnologia, costums, Quan parlem que hem defolklore. Sadrecen a una realitat superar lensenyament tan-no atomitzada, sinó global, i són cat, llibresc, teòric o sepa- entitat de poble a costumari i tradi-globals ells mateixos. Es referei- rat de la realitat, de la vida, no ció amb olor ranci, sense vivesa nixen a la vida, a la natura i a les podem deixar-nos perdre aquesta espontaneïtat. O també posar larelacions socials; són patrimoni eina de coneixement i dexpressió. racionalitat, la ciència, lorganitza-col·lectiu dun poble, duna comu- Quan parlem de globalització, de ció coma a cotes del coneixement initat. superar compartiments estancs de la interpretació i manipulació de la lassignatura, de treballs per pro- realitat.Oblidats de les programacions jectes, hem de servir-nos daquestdestudi perquè no són cataloga- mitjà, que ens permet aprendre i Actualment ens trobem,bles com a científics, sinó més bé comprendre, conèixer i ser, rebre i alhora, en la necessitat danar fent"pre", perquè no son comparti- crear. El folklore ha passat èpo- una escola nova i doferir un pro-mentables, avaluables, ni poden ques de prestigi i dabandó, tal jecte amb identitat, amb arrels,donar un nivell de titulació o de vegada pels mals usos que nhem buscant dintre del nostre tarannà,professió. Sense cap dubte, són fet: definir un país, un poble per la del nostre seny cultural, de la tra-cultura, són saviesa, són expressió, paella, les falles i la barraca, mos- dició entesa com a saviesa, com aacostament pla i popular a la reali- trar únicament la dansà valenciana eina i expressió.tat, i sobretot patrimoni dun a les processons, com a peça depoble. museu... Reduir cultura a folklore,21
    • OPINIÓ la Cassola lantiguitat, testimonis arqueològics i cròniques dan- tics històriadors, filòsofs i poetes, és possible imagi- nar el sorgiment daquestes activitats fa més de 4.000 anys. Al nostre país, tant ric en danses tradicionals que generalment culminen amb una composició està- tica o dinàmica en la que uns ascendeixen sobre altres formant una torre, un castell o una piràmide, desta- quen en lactualitat els Castells que realitzen a Catalunya i La Muixeranga dAlgemesí i altres pobles de la Ribera. Les més antigues cròniques que vinculen lexistència de la Muixeranga a Algemesí, daten del primer terç del S.XVIII, però be pot pensar-se que el seu origen és molt més antic. Des daquella època a continuat enEn aquesta línia, des del seminari dEducació Física, la tradició i, a pesar dhaver passat per temps en quehem anat introduint a la programació de lESO i el estagué a punt de desapareixer, finalment ha estatBatxillerat diversos continguts i sabers culturals da- recuperada i reconeguda com a símbol important da-rrel tradicional, que no són coneixements descola quest poble, adquirint el reconeixement dinterèspròpiament dits. I diem que no són descola perquè no turístic de caràcter nacional.han sorgit de lescola, sinó ben al contrari. Diem queno són descola perquè el seu lloc propi per a ser vis- Altra activitat darrel tradicional quecuts són un altre àmbit, no lescolar: la família, el sha encetat a lassignaturagrup, el carrer, el poble, la col·lectivitat social. Però dEducació Física han esta els JOCSés molt cert que lescola pot contribuir a fer que POPULARS. El joc, a ligual quesiguen recuperades, viscudes i transmeses. I alhora altres manifestacions socio-cultu-ajudar a lescola a retrobar un nou clima de convivèn- rals, ens relata en cada context, es acia, de cultura, dexpressió i de participació. dir, en cada lloc i època, unes for- mes concretes de relacionar-se deBàsicament hem plantejat coneixements ludicomo- les persones que el protagonitzen o lhan practicat.trius de la cultura popular, o elements etnomotrius Dahí que el coneixement i ús dels jocs i esports(tal i com ho explica Pierre Parlebás) que a través populars-tradicionals, suposa referir-se a unes pràcti-duna senzilla adaptació hem conformat per a que el ques de les quals la principal expressió i significatnostre alumnat li trobés sentit i pogués integrar-ho en sadquireix al relacionar-nos amb la cultura i el mediles seves pràctiques i relacions habituals. social en el que shan desenvolupat.Tant al segon i al quart de leso com a algun grup de A més al llarg daquesta activitat, lalumnat de primerbatxillerat hem encetat el treball de lESO sha adentrat en el treball etnogràfic. ShanDACROGIMNÀSTICA, modalitat físico-esportiva, realitzat entrevistes a familiars, veïns i coneguts aixíacrobàtica, gimnàstica i expressiva, basada en la com recerques bibliogràfiques i a internet per tal deconstrucció de diferents postures corporals i equili- compilar un gran llistat de jocs tradicionals, que pos-bris. Mitjançant lestudi de cultures i/o monuments de teriorment han exposat i practicat a les classes. 22
    • OPINIÓ la Cassola polítiques, gent gran i gent menuda, fet que dona a entendre el poder de reunió duna activitat amb taran- nà i seny propi.A lESO hem començat a conèixer la pilota per la modalitat més senzilla, "el raspall". Hem fabricat les proteccions, hem adaptat les instal·lacions i hem raspat fins a cansar-nos. Com a activitat culminant hem visitat el "Museu del Genovés" que, segons les paraules del seu coordina- dor, "pretén mostrar o exposar els objectes que van pertànyer als nostres avantpassats i, dalguna manera, Dintre daquest açò ens proporciona dades de qui som i don venim, tipus de coneixe- de les nostres arrels i la nostra cultura". ment que anome- nen global, inclas- Allí no sols vam poder vore i reconéxer molts objec- sificable i no sec- tes i jugadors històrics de la pilota, sinó que a més torial ni ordena- vam tenir la possibilitat de poder jugar al trinquet on ble, trobem com a varen començar algunes de les figures mítiques del referent el Joc de joc com són Paco Cabanes "el Genovés" o Enric la PILOTA Sarasol. VALENCIANA.Al País Valencià apareix amb els cavallers de la con- Per últim i per acabar el curs amb bon ritme hemquesta, la seua pràctica i popularitat sestenien des del encetat la pràctica de DANSES DARREU DELpropi rei (el metge Arnau de Vilanova emulant als MON i DANSES VALENCIANES (El bolero degalens clàssics el recomanava al rei Jaume II en lAlcúdia, La dansà de les vetetes...), pràctiques amb1305), la noblesa, la cúria, el poble fins els menuts de les que lalumnat de linstitut no sols ha gaudit dunacada carrer. activitat i interacció diferent amb els seus companys i companyes, sinó que a més a pogut conèixer, valo- En lactualitat també rar i acceptar les danses populars, costums i estils de podem trobar als vida propis, comparant-los i integrant-los dintre de trinquets i carrers de lactual diversitat cultural. tot el país gent de mal viure, jugadors GUILLEM TORRENT I LAIA TABERNER. de travesses, DEPARTAMENT DEXPRESSIÓ intel·lectuals, uni- versitaris, autoritats23
    • LITERÀRIA la Cassola HAIKÚS, alumnat de 2n d’ESOHAIKÚS AL RÍO HAIKÚS AL MAR HAIKÚS A LA SELVAHilo gigante. Mar azulado Oscuridad enAvanza imparable de aguas cristalinas. la noche selvática,el río lleno. Lindos espejos. la tranquilidad.Sol reflejado Espuma blanca, Parece nube.en el espejo largo abrazando la playa Ensombrece el día.que no descansa. que, fiel, te aguarda. Sombra del árbol.Miles de gotas Vuelan gaviotas, Algo cálido,en la misma dirección en el mar nacieron, de ambiente sólidocorren bravías. fuente de vida. es la fauna.Nadan los peces La arena brilla Respira hondo,en aguas cristalinas, con el sol ardiente te purificas en elnunca se ahogan. del mediodía. profundo bosque.Des de la montaña Al atardecer, Largas lianashasta la mar salada el reflejo del sol entre las viejas piedrasfluye el río. se une a la costa. de grandes muros.Las plataformas El agua estalla, Los tigres pardos.que se agarran al fondo, Viejos acantilados. Llueve sobre la selva.los nenúfares. Muerte del mar. Lomos mojados.El río seco, Cielo plomizo. Flor exóticasin peces ni algas vivas, Ojos que esperan. llora el rocío dese acaba el agua. Alma de hastío. la larga noche.Un pajarillo La noche llega. Los viajerosbebe el agua del río La mar está en calma. buscan en la penumbraen primavera. Los peces duermen. las verdes hojas. ALUMNAT DE 2n ESO A 24
    • LITERARIA la Cassola Premis La Rosa de Paper El dia set de juny al Saló aquests premis que signifi-dActes de Florida Centre de quen un impuls culturalFormació tingué lloc lacte de lliu- important.rament dels premis literaris LaRosa de paper en la seua Xª edi- També es presentà, com ació. novetat editorial, el volum de la col.lecció SO DEActuà com a presentador de lacte LLETRES amb els treballsi com a president del jurat, guanyadors en la passadaFrancesc Rodrigo, coordinador edició. En aquesta presenta-de batxillerat, professor de ció es va destacar la impor-valencià i poeta; que va destacar tància de la rosa en la litera-dos elements molt importants: que tura: tant Josep Pla comja són deu anys de premis i, per Joan Fuster, dues figurestant, podem considerar que ja som cabdals de la literatura assa-uns premis consolidats en el món gística en la nostra llenguaeducatiu valencià i que cada vega- tenen algun aforisme o sen-da són més els centres i lalumnat tència dedicats a la rosa.que es presenta, enguany shanpresentat 94 treballs, 69 en la Josep Pla deia en el seu lli- dels premis, amb lestètica de Pla,modalitat de narrativa i 25 en poe- bre Les hores que "L´únic que els amb la publicació dels treballssia, procedents de 36 centres edu- falta a les roses per ésser perfectes guanyadors. Pensem que les duescatius de tota la província de és ésser comestibles", i Joan coses són importants, perquè totValència, la qual cosa confirma la Fuster li replicava en Sagitari amb escriptor o escriptora, totconsolidació del premi. altre aforisme desmitificador que novel.lista o poeta el que vol es "La rosa, sense la literatura que li poder publicar les seues creacionsTambé feu un parlament Enric ha caigut al damunt, només seria i que arriben al públic. AquestaLujàn, professor dhistòria i una col petita, insípida i de colors petita rosa de paper, que contémembre del Consell Rector de enganyosos. Josep Pla sequivoca- relats i poemes realitzats per jovesFlorida, que posà èmfasi en el va". Heus aquí dos monstres de la autors i autores, esperem quenom dels premis (La Rosa de nostra literatura discutint sobre les siguen per a ells i elles linici dunaPaper) que es correspon amb el roses, des dun punt de vista litera- carrera literària, que continuentítol dun poema dun dels millors ri, ja que en ambdós aforismes la posant en vers els seus pensamentspoetes de la nostra llengua Vicent rosa sha dentendre com a metàfo- i sentiments o inventant mil-i-unaAndrés Estellés i destacà lesforç ra de la literatura. Un -Josep Pla- històries que ajuden els lectors aper potenciar la creació literària des del punt de vista de ladmira- passar estones divertides.dels joves. ció i, laltre, -Fuster- des de la Cal dir també que a lacte pragmàtica o la utilitat. comptàrem amb la presència dePer últim, va parlar Salvador Llorenç Giménez, un gran amic dePiles, secretari del Consell Per això, una de les petites virtuds la casa i un magnífic contacontesTerritorial de València de la dels premis La Rosa de Paper és que, al llarg de la vesprada, ens feuCAM, que destacà la bona relació que, hem volgut conjugar amb- passar una estona ben agradableentre Florida i la CAM en la dues voluntats, la pragmàtica de amb les seues històries.col.laboració mútua per organitzar Fuster, amb la dotació econòmica25
    • LITERÀRIA la CassolaI els guanyadors...A continuació tenim la relació dels finalistes i guan- de València. I resultà guanyador el treball poètic "Iyadors en aquesta edició: DIC POR" de lalumna BEGONYA GUTIERREZ MARTINEZ de linstitut CAMPANAR de València. En la CATEGORIA A (1r cicle de lESO) En narrativa el relat finalista és "INSTANTES" deen la modalitat de poesia quedà finalista el poemari lalumna LAURA FEBRE DICIENA que estudia 1r"SENTIMIENTOS" de JORDI ALFONSO MARTI- de batxillerat en lIES SERPIS de València. I el guan-NEZ que estudia 1r dESO en FLORIDA SECUN- yador fou el relat "EL NUEVO MUERTO" deDARIA. I resultà guanyadora del premi el poemari LAURA RAMON CORTES de 2n de batxillerat en el"VERD DE TERRA" de lalumna MARTA DIAZ SAGRADO CORAZÓN de Mislata.MORENO de lIES Enric Valor de Picanya. En la CATEGORIA D (estudiants duniversi-En la modalitat de narrativa va quedar finalista el tat i cicles formatius de grau superior) quedà finalis-relat "EL MISTERIO OCULTO" de lalumne JOSE ta el poemari "EL SIMULACRE DE CADA LLE-CARLOS MARTINEZ VALERO de 2n dESO de TRA" de JERONIMO MENDEZ CABRERA de 5élIES Enric Valor de Picanya. I quedà guanyador el curs de Filologia Catalana a la Universitat derelat "GALLETAS" de lalumna MARIA GARCIA València. I es declarà guanyadora a SARA ESTERMONTOYA que estudia 2on dESO en lIES BARRI RUIZ SEPULVEDA estudiant de 6é curs de ETSDEL CARME de València. ARQUITECTURA en la Universitat Politècnica de València amb el treball poètic "ESPERA DE TRAN- SICION". En la CATEGORIA B (2n cicle de lESO),en la modalitat de poesia els jurat declarà finalista el En la modalitat de narrativa el relat finalista foutreball poètic "DE PRINCIPI A FI" de lalumna de 3t "COMO TODOS LOS DIAS" de LAURA CRISTI-dESO ANDREA SOLER CORTES de lIES nº 4 de NA MORELL ALDANA alumna de 4t de Dret de laMislata. I declarà guanyadora a ELBA BARBERA Universitat de València. I resultà guanyador "ASESI-FERRAGUD estudiant de 3t dESO del centre educa- NO Y LADRON" relat de de BORJA LOPEZ FELI-tiu Maria Auxiliadora de Algemesí, amb el recull de PE de 3r curs dEnginyeria Tècnica en Informàtica depoemes "EN AQUESTA NIT DE LLUNA PLENA" . Gestió en la Universitat Politècnica de València.En la modalitat de narrativa el jurat decidí nomenar En la CATEGORIA E (Universitat de lescom a finalista la narració "AQUELL SOLDAT" de persones majors), sols els va presentà un treball i, perlalumna NOELIA VALLET CRUAÑES que estudia tant, el jurat ja va estimar convenient deixar desert4t dESO en el centre LA MILAGROSA de Cullera. aquest premi.I declarà con a guanyador treball "LLÀGRIMESDUN DESTÍ de lalumne MOISES LLOPIS I En narrativa el jurat decidí nomenar finalista aALARCON de LA MILAGROSA d’Ontinyent. Carmen Martí Ferrando de la Universitat dels Majors de Florida, pel treball "PARA PENSAT HAY QUE En la CATEGORIA C (batxillerats), en poe- EXISTIR". I deixà desert el primer premi.sia quedà finalista el poemari "COM UNA PAPA-LLONA CONTRA EL VENT" de ROCIO JIMENEZ COMISSIÓ ORGANITZADORA PREMIS LAANTON de 2n de batxillerat de lIES CAMPANAR ROSA DE PAPER 26
    • ENTREVISTA la Cassola Alumnes holandeses en pràctiquesAl llarg del segon i tercer trimes- - How many brothers ortre daquest curs hem tingut sisters have you got? How oldamb nosaltres, al CES, a are they? Do they live in yourStefanie i Susan, dues alumnes city too?holandeses que han realitzat les Susan. - Ive got a young brother.seues pràctiques amb nosaltres. His name is Dirk and hes 16 yearsHem demanat a dos alumnes de old. He lives in Venlo too.3r dESO que els feren una Stefanie. - Ive got two sisters. Theentrevista per saber com són, older is 21 years old and the youn-què fan, com han passat aquest gest is 14 years old. They live intemps amb nosaltres... Eindhoven with my family and me.Hello! Our names are AntonioHernández and Pablo Leiva. We o About studies:are from 3rd A and were going to - What have you studied? o About hobbieswrite an article about Susan and Have the results been good? Has - What are your hobbies?Stefanie about their personal it been difficult studying it? Is practising them expensive orinformation, favourite things, Susan. - Ive have studied Social cheap?plans… Susan and Stefanie have Work and the results have been Susan. - Ive got a lot of hobbies,come from Holland to Valencia to very good. I think… Not much. dancing, going out with mydo practices with Valencian pupils. Stefanie. - Now, Ive have studied friends, shopping… PractisingThey have got a good English pro- Social Work too, but before I stu- them is not expensive for menunciation and they help us in our died Childcare. I think my results Stefanie. - Ive got a lot of hobbiesEnglish classes to understand bet- were quite good. too, shopping, going to parties,ter the English grammar, vocabu- staying with friends. I think they-lary and pronunciation. o About languages re expensive.Now, were going to interview - How many languages canthem: you speak? What is the most dif- o About travels ficult? And the easiest? In what - What countries have youo About hometown; countries did you study them? visited? What language did you- Where are you from? Do Susan. - I can speak 5 languages, speak there? Did people unders-you like your city? Has it got Dutch, English, German, Spanish tand you well? Were they nice tofamous places and monuments? and Dialect. I think the most diffi- you?What would you highlight from cult is German. The easiest is Susan. - I have been in a lot ofyour city? Dutch because Im used to talking countries, Belgium, France, Spain,Susan.- Im from Venlo (Holland). with people in Holland in this lan- Italy, Chec Republic, Germany,Yes, I like it. In Venlo it is famous guage. USA… In these countries I alwaysthe City Wall. I would highlight Stefanie. - I can speak 5 langua- spoke English because peoplethat. ges too, Dutch, English, German, understood me very well. TheyStefanie.- Im from Eindhoven Spanish, and French. I think were very nice with me.(Holland). Oh! Yes. I like my city. German is the most difficult too.Its very beautiful! In Eindhoven is And Dutch is the easiest for mefamous the PSV stadium. too.o About family: 27
    • PRESENTACIÒ la CassolaStefanie. - I have been in the typical instrument in your Are people nice? Is communica-Belgium, Luxemburg, France, country? ting with people easy or difficultSpain, Italy, Switzerland, Austria, Susan. - Yes, I like. My favourite for you?Croatia, Norway, Sweden, and type of music is RnB and my Susan and Stefanie. - Yes. WeDenmark. I spoke English too favourite singer is Brandy. I like have already visited Valencia. Webecause people could understand watching music TV programmes have been at the cathedral, theme. Oh! Yes, people were very like, mTV, Tmf… I sometimes lis- shopping places, the most impor-nice with me. ten classic music. Its very rela- tant squares in the city, El xing. About rap music? I like this Carmen… We think the city iso About holidays type of music. very interesting and beautiful.- On holidays, where are Stefanie. - Yes, I like. Very much. Valencia is quite clean. The com-you going? Will you go to work My favourite type of music is RnB munication with people is easytoo? What do you think about and my favourite singer is Brandy now, but before it was very diffi-your free time on holidays? too. I watch a lot of TV program- cult.Susan. - These holidays, Im going mes like, mTV, Box, Tmf… Ito Tunisia and I will visit the city. I sometimes listen classic music, o About the differences bet-think I will go to the beach to have but in the train I can listen classic ween Spain and Hollanda sunbathe. I will work too. Im music! In Holland the typical ins- - What are the differencesused to working on holidays. trument is the "draaiorgel". between Spain and Holland?Stefanie. - Im going to Italy and I Stefanie. - The differences… Thewill have to work too. Very much. o About read people here in Spain smoke moreI dont think so if I want to have - Do you like reading? than in Holland. In Holland peoplefree time on holidays! Not much… What type of books do you go by bike, here not. In Holland read? Whats your favourite students go by bike to school.o About sports author? Is he good? People here are more helpful in- What sports do you prac- Susan. - Yes. I like reading. I like general.tise? Do you like football? reading girl books. My favouriteWhats your favourite football author is Jill Mansell. He is very o Their experience in Floridateam? good writing. - What is your experienceSusan. - Now, I dont practise any Stefanie. - Oh! No. I dont like in Florida?sport, but in Holland I go dancing. reading. Susan and Stefanie. - Our expe-I like watching football, but I dont rience in Florida is very good. Wepractise it. My favourite football o About clothes have learnt a lot. The pupils andteam is the Holland. - Do you like shopping? the teachers are very nice!Stefanie. - I say the same than Whats your favourite type ofSusan, but my favourite football clothes? o Plans for the futureteam are Holland or PSV. Susan. - Oh, yes! I love shopping! - What are your plans for My favourite types of clothes are the future?o About music jeans… In Valencia my favourite Susan. - The plans for the future…- Do you like music? shop is Pull & Bear. Study more, travel more.Whats your favourite type of Stefanie. - I say the same as Stefanie. - Mine… Study moremusic? Whats your favourite Susan. too and get independent.singer or band? Do you watchmusic TV programmes? Which o About Valencia Antonio Hernández and Pabloones? What do you think about - Have you visited Valencia Leiva. 3r ESOclassical music? What do you already? In what places havethink about rap music? Whats you been? Have you liked them? 28
    • BIBLIOTECA la Cassola Remodelación y mejora del servicio La Biblioteca de Florida dalumnes que requerisquen dun ladquisició de nous suports docu-Secundària ha dut a terme una espai més tranquil. mentals, com ara: cds, llibres enimportant remodelació en els 3-D, etc.últims mesos.Us presentem ara els Daltra banda el fons documentalcanvis que shan fet. ha sigut seleccionat i depurat, per Per últim, els equips informàtics tal dadequar-lo el més possible a disponibles han sigut millorats enDuna banda lespai de la les seues prestacions perbiblioteca ha sigut totalment tal de donar un millorredefinit per tal daprofitar- recolzament a les necessi-lo duna manera polivalent tats dels alumnes.tenint en compte les neces-sitats canviants dels mem- La Biblioteca compta abres del nostre centre. Els hores dara amb 10 ordina-nous usos que volem donar dors de lliure accés, total-a la biblioteca són: ment equipats amb els pro- gramaris requerits per als- Biblioteca com cen- treball delalumnat. Aixítre de recursos documentals mateixa, han sigut esta-i informàtics per a treballar blerts uns procedimentsamb un grup-classe. de control per tal que es- Biblioteca com sala faça un ús correcte delslectura, estudi o treball. equips informàtics.- Biblioteca com aespai per fer-ne tallers de Esperem que aquests can-teatre, i altres activitats cul- vis ajuden a la nostraturals. comunitat a portar enda-- Biblioteca com a vant el seu projecte enri-espai de reunió o assemble- quint els processos den-es. senyament-aprenentatge, i al mateix temps afavoris-Tot el mobiliari ha sigut ins- quen un apropamenttal.lat de manera que puga ser les actuals necessitats informati- voluntari del nostre alumnat a unfàcilment exposat o inclús que ves dels nostres usuaris: alumnes i espai per a la lectura, laprenentat-puga dur-se a terme més duna professors, principalment. ge, loci i la reflexió com és laactivitat a lhora sense prejudici Daquesta manera disposem de Biblioteca.duns o altres. A més la biblioteca més espai per tal danar ampliant PATRICIA MORAGA .compta ara amb dues saletes des- la col.lecció documental i apropar- BIBLIOTECA SECUNDÀRIAtudi que poden utilitzar els grups la al nostre alumnat, subratllant29
    • LLIBRES la Cassola EL PROFESSOR Nou èxit de l’autor de “LES CENDRES D’ANGELA” Frank McCourt FRANK McCOURT va Aquest llibre, pot ser una bona lectura a partir dels 16 tindre un èxit extraordi- anys per a qualsevol tipus de lector, més jove o més nari amb la seua primera adult. A continuació us reproduïm algun dels frag- novel.la "Les cendres ments més destacats del llibre: dÀngela", guanyadora del premi Pulitzer, que es "Pensava que ser professor era ensenyar, però va convertir en un autèn- sobretot va ser aprendre". tic bestseller arreu del món i, fins i tot, fou por- "Troba el que tencanta i fes-ho. Això et mantin- tada a la pantalla cine- drà viu, emocionat i emocionant". matogràfica. I que ens va emocionar en reflectir "En comptes de fer classe, explicava històries. les misèries de la seua Qualsevol cosa per tenir la classe callada i asse- infantesa i el seu esperit de lluita i superació. guda. Es pensaven que jo feia classe.Una dècada després, torna amb una altra novel.la, "El Jo em pensava que feia classe.professor", on també, de manera autobiogràfica, Jo aprenia.narra la seua experiència de trenta anys intensos i I et feies passar per professor?inoblidables dedicats a ensenyar llengua i literatura Jo no em feia passar per res. Jo era més que unals joves de diversos instituts de Nova York. La professor. I menys. A laula dun institut ets ins-novel.la, escrita en primera persona, amb un estil sen- tructor, militar, rabí, espatlla per a plorar-hi, ser-zill i directe, és una obra plena danècdotes, de refle- gent, cantant, erudit de segona categoria, admi-xions i tendresa. És un elogi al treball del professorat, nistratiu, àrbitre, pallasso, conseller, professorja que lautor ret un merescut homenatge als ensen- detiqueta, director dorquestra, defensor, filòsof,yants de tot el món. col.laborador, ballarí de claqué, polític, terapeu-Aquesta novel.la ja ha encapçalat les llistes dels lli- ta, mim, policia de trànsit, capellà, mare-pare-bres més venuts als Estats Units i arriba ara, en la germà-germana-tiet-tieta, llibreter, crític, psicò-nostra llengua, de la mà de leditorial Bromera. Sense leg, l´últim recurs.dubte, serà un altre èxit de vendes pel seu interés tantliterari com a per la capacitat crítica, la ironia i lemo- PACO RODRIGOció que és capaç de reflectir Frank Mccourt en les DEPARTAMENT DE LLENGÜESseues pàgines. 30