La Cassola 20

429 views
359 views

Published on

La Cassola és una revista escolar realitzada pel professorat i l'alumnat de Florida Secundària, una cooperativa d'ensenyament concertada on s'imparteix ESO i Batxillerat.

La Cassola es una revista escolar realizada por el profesorado y el alumnado de Florida Secundaria, una cooperativa de ensenñanza concertada en la que se imparte ESO y Bachillerato.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
429
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La Cassola 20

  1. 1. n.20 dessembre 2005 eixides notíciesactualitat experiències activitats opinió
  2. 2. ÍNDEX la Cassola ÍNDEX 1. PRESENTACIÓ 2. BREU HISTÒRIA DE LA CASSOLA 3. EIXIDES EXTRAESCOLARS * Activitats extraescolars primer trimestre EDITA * Reportatge Eixida de TecnologiaFlorida Secundària 4. NOTÍCIES * Escola de Pares i Mares. Sessió de Treball ELABORA * Cooperativisme escolar al Club Diario Levante Comissió Gestió 5. ACTUALITAT Cultural * Tics: les noves Tecnologies al CES * Orientació: I, després del batxillerat..., qué? * Comunitats d’aprenentatge DISSENY 6. EXPERIÈNCIES Blanca Barberá * Ètica: “Educació Sexual” * Anglès: “Creating a weblog” COORDINA 7. CONVIVÈNCIA Paco Rodrigo * Valoració del Centre de Secundària 8. BIBLIOTECA COL.LABORA * Projecte Biblioteca curs 2005-06 Professorat, 9. DELEGATS Alumnat i AMPA * La formació del l’equip de delegats 10. AMPA * Projectes de treball i escola de pares i mares 11. OPINIÓ * La naturalesa de l’activitat científica * La importància de la música 12. LLIBRES * Em fa mal l’institut * La niebla y la doncella 13. QUÈ DIUEN ELS DIARIS? * Article sobre matemàtica i poesia 14. LITERÀRIA * Poemes de Cristina Gras1
  3. 3. PRESENTACIÓ la Cassola Empar Martínez: “La Cassola és de les coses menudes que li donen sal a l’escola” Un daquests projectes és la revista La Cassola, que enguany arriba al seu tretze any de publicació amb ledició del número 20. Una fita important per a celebrar-ho com toca. La Cassola és de les coses menudes que li donen sal a lescola, és de les coses ben fetes entre tots i totes. Ens retrata tal com érem i tal com som. En les seus pàgines hi ha tros- sos de la nostra història. No podem imaginar la quantitat desforç que sha invertit per a dur-la endavant, quants alumnes i quants professores han col.laborat i quant de temps invertit i quanta il.lusió hi ha en les seues FLORIDA CENTRE DE FORMACIÓ es pàgines. caracteritza per ser un centre educatiu en constant ebullició. Sempre en marxa, sempre Com a actual directora de Florida Centre de en moviment, sempre fent projectes... Formació em sent molt satisfeta daquesta trajectòria i, per això, vull encoratjar a le- Hi ha projectes grans i projectes més menuts. quip redactor de la revista a continuar enda- Hi ha esdeveniments que han canviat la tra- vant donant informació sobre la vida del cen- jectòria del centre i ens han fet més grans i tre i servint de mitjà dexpressió per a tota la més sòlids, com per exemple, la posada en comunitat educativa de Florida Secundària, marxa de Florida Universitària, i hi ha pro- per a que es publique durant molts més anys. jectes més menuts, que es basen en el treball de la formiga, dia a dia i pas a pas, anar fent Felicitats i endavant. camí per a donar qualitat al projecte i dotar- Empar Martínez Bonafé lo de personalitat pròpia. Directora General de Florida Centre de Formació 2
  4. 4. LA HISTÒRIA la Cassola LA HISTÒRIA DE LA CASSOLA En desembre del curs 93/94 es Per això, La Cassola ja té la consis- publicava el número 1 de la revista tència de les coses arrelades al centre, La Cassola, enguany arribem al tretzè té el vigor dels projectes consolidats, any de publicació amb ledició del de les coses "de casa". número 20. Una fita important. En els seus orígens la revista va nàixer És un goig obrir les pàgines de qual- vinculada al departament de llengües sevol número daquesta revista i vore de linstitut i, en concret, a loptativa com la vida del centre batega en de premsa de lESO. En lactualitat, la cadascuna delles. Ara un article do- revista està gestionada per la pinió, ara un poema, una experiència Comissió de Gestió Cultural, una dalguna assignatura o una col.labora- comissió del Centre de Secundària, ció dun pare o una mare, ara una formada per persones dels diferents entrevista o una ressenya de lúltim lli- estaments del centre que té com a bre llegit, la descripció dun experi- objectiu principal dinamitzar i gestio- ment o la narració duna eixida nar lactivitat cultural del centre per extraescolar... convertir-se en un element de partici- pació de tots els estaments (alumnat, Cal recordar que els objectius professorat i famílies). bàsics que té la revista són: Que una revista escolar arribe 1.- Servir de mitjà de comunicació als vint números i shaja publicat entre el centre i lalumnat i les seues durant més duna dècada ja és en sí famílies. tot un èxit. Tots i totes sabem del 2.- Convertir-se en un vehicle estable caràcter efímer daquest projectes que dexpressió i participació dels diver- depenen exclusivament de la voluntat sos estaments del centre educatiu. del professorat i de lalumnat en cada curs.3
  5. 5. LA HISTÒRIA la Cassola 3.- Convertir-se en un instrument Enguany, com hem comentat didàctic per a les assignatures que en la presentació, publiquem el potencie la motivació, mitjançant la número 20 amb importants novetats: publicació de les millors produc- canvis en el disseny, en les dates de cions i treballs de lalumnat i dexpe- publicació, en el contigut... Esperem riències didàctiques realitzades des que aquests canvis servisquen per a de les assignatures. millorar aquest projecte. El Consell de redacció de la revista Fullejant els números de La està format per: Cassola ens adonem que som un -un membre de lequip de direcció centre viu, amb història, reconeixem (coordinador de la revista) les cares, les veus dels qui han estu- -un representant del professorat diat amb nosaltres, dels qui han dei- -el professor de guàrdia, membre de xat la seua empremta. Quan comen- la comissió de gestió cultural çarem no sabíem on podríem arri- -quatre representants de lalumnat bar, ara mirem enrere i estem satis- (dos de lESO i dos de batxillerat) fets del viatge realitzat, La Cassola -la bibliotecària del centre sha convertit en un instrument de -un membre de lAMPA navegació, en el veler que travessa els mars de la nostra història com a cen- Els dos primers cursos fou una tre educatiu. Ha navegat durant publicació trimestral, després es aquest anys amb major o menor for- publicaven dos números cada curs. tuna, en cursos plàcids i cursos de Des de fa quatre o cinc cursos es tempesta, però sempre ferm el timó publica un full de caràcter més aviat per arribar a les mans del nostre informatiu (CASSOLA EXPRESS) alumnat, de les famílies i del profes- que acostumen a lliurar a lalumnat i sorat. a les famílies en les reunions de Esperem que el nostre vaixell pares i mares, deixant per a la fi de continue navegant cap el futur. curs la publicació dun número de Paco Rodrigo La Cassola. Coordinador de La Cassola 4
  6. 6. EIXIDES EXTRAESCOLARS la Cassola Un primer trimestre ple d’activitats A continuació us fem una 1ESO - Aula Tabac. Activitat derelació de les activitats de convi- Tutoria.vència o daprenentatge fora del Durant aproximadament una hora,centre programades des de la tuto- lalumnat de 1ESO va poder apro-ria i des de les assignatures i que fundir sobre la importància de lashan dut a terme en els primers publicitat en el consum de tabac imesos del curs. quins efecte nocius té aquest pro- ducte per a la nostra salut.1ESO - Activitat de Natura aBenaixeve. Activitat de tutoria. 3ESO - Cinema + Bolera.El 28 de setembre, lalumnat dels Activitat de Tutoria.tres grups de 1ESO anà a 3ESO van fer una activitat de con-Benaixeve a realitzar activitats da- vivència a la ciutat de València. Lalumnat dels tres grups de 1r deventura. Per una part, van anar a la Bolera Baxillerat van fer una activitat de Van practicar els següents senderisme per a jugar entre ells i mostrar a la per la Serraesports: piragua, tirolina, rappel, resta les habilitats individuals. Calderona.vela i patí daigua. En totes elles Per altra part, anaren al Litinerari anava des de laestaven acompanyats per monitors Cinema per a vore la projecció de localitat de Segart fins el Garbí iespecialitzats que els van ensenyar la pel·lícula "Siete Vírgenes". tornada a Segart. Els senyals delles diferents tècniques dels esports Posteriorment, a lhora de tutoria,GR, blanques i roges, van servir deque practicaven. van fer un debat sobre el contingutguia a lalumnat que va haver de daquesta pel·lícula. fer un gran esforç per superar aquesta bonica ruta. Alguns dells, 4ESO - Multiaventura. encara tenen dolors a les cames de Benaixeve. Activitat del lesforç que van fer. Departament dExpressió i de Tutoria. 1BATC + 2BATD - Museu Pels paratges del terme munici- Miner. Activitat del pal de Benaixeve transcorre el Departament de Tecnologia. curs fluvial del riu Túria. Els grups de tecnologia de 1r Aquest riu, té en algunes zones Batxillerat i 2n de Batxillerat van del seu curs alt, que són utilitza- visitar una mina de carbó converti- des per a la pràctica del barran- da en museu. Els alumnes van1ESO - Museu Prehistòria. quisme. poder viure lexperiència de con-Activitat del Departament de Lalumnat de 4ESO, pogué vertir-se en miners i sentir les sen-Socials. gaudir daquests paratges en una sacions daquells que treballaven aAquesta eixida va servir per a rea- jornada intensa de barranquisme i les mines de carbó. Daquesta acti-litzar un taller a lIVAM i un altre aprengueren les tècniques daques- vitat trobareu a continuació unaal Museu de la Beneficència. ta activitat daventura. ressenya realitzada per un alumnePosteriorment van fer una visita al on samplia la informació.Museu de la prehistòria, on van 1BAT - Senderisme. Activitat delvisitar lexposició sobre restes i Departament dExpressió i de Comissió de Gestió Culturalmostres del Paleolític. Tutoria. 5
  7. 7. EIXIDES EXTRAESCOLARS la Cassola Un passeig per la cadena de producciò de l’energia Probablement mai thages parat a pensar quan La vida en la mina fou dura, tant per a les perso-encens un llum, o la tele, don ve eixa energia que la fa que nes com per als animals que hi feien servir, pardals quesencenga; màgicament?. No, és clar , lenergia ni es crea servien per a indicar per on es podia passar (si es morienni es destrueix, es transmet, per la era que laire no era bo) i ases que esqual cosa eixa energia (en forma de- quedaven secs i acurtaven la seva vida alectricitat) que arriba, finalment a les la meitat, per haver de viure-la tota anostres cases, abans ha estat en algun sota terra.altre estat i/o en alguna altra forma; i Dels aspectes tècnics cal remarcar queaixò ha estat el que tinguérem oportu- el carbó que sobtenia a Se verá era lig-nitat de comprovar els i les alumnes nit amb alta concentració de sofre (node primer i segon de batxiller tecnolò- era de molt bona qualitat), tot i això lagic de Florida. mina estar en funcionament des dels 40 En primer lloc, anàrem a visi- fins els 90.tar la font denergia tèrmica més gran En definitiva, lexperiència ésdesprés del Sol, linterior de la Terra, molt enriquidora i recomanable, elque com és obvi, ho férem a través museu recrea amb molta realitat el queduna mina, una mina que ara està convertida en museu. era la vida dels miners.Visitàrem la mina museu de Escucha, en Terol, el primer A continuació, sense acostumar-nos encara a lapas en el camí de lenergia des de linterior de la Terra fins llum del sol, vam seguir el nostre camí fins al segon escó,a les nostres cases: lextracció. la transformació energia elèctrica queEl museu, quan encara era mina, tenia serà enviada a les nostres cases, visità-el curiós nom de "Se verá", degut a rem la Central tèrmica dAndorraquè quan estaven construint-la, la gent (Teruel), propietat dEndesa; que endel poble preguntava a lamo dels realitat eren tres centrals en una, és aterrenys, "¿habrá trabajo?, ¿habrá car- dir que tenia tres grups generadorsbón?", i coses per lestil, que sempre complets, 3 calderes on sescalfa eleren contestades amb un rotund "se carbó i el gas (ja que és una centralverá", i així, en comptes de posar-li mixta-carbò i gas) per a fer passar lai-nom de santa o de la dona de lamo, gua destat líquid al gasós, tres turbinestingueren la graciosa ocurrència da- de cada (alta, mitjana i baixa pressió)nomenar-la així. per aprofitar lenergia cinètica del Moltes són les anècdotes que vapor i transformar-la en mecànica decom aquesta poblen la història da- rotació, tres alternadors per a transfor-questa mina, la visita consta dun recorregut per linterior mar lenergia mecànica en elèctrica,…de la mina (a uns 200 m sota terra) perfectament equipats Totes eixes coses fan que aquesta central pugacom anaven els últims miners (casc-llanterna, bateria i aportar una trenta-vuitena part de lenergia elèctrica demàscara filtradora daire, per si de cas) però sense lunifor- tota Espanya, en definitiva un central elèctrica moltme. potent. En aquesta visita, es pot observar levolució que Tal vegada, lúnica nota negativa pot ser el que noha experimentat la mina, i la vida dels miners al llarg des es por evitar la totalitat de la contaminació generada (sotaanys; han passat dentrar amb espardenyes i un mocador al la mitjana de la permesa) per qüestions econòmiques .cap, a lequipament de treball abans esmentat, han passat I dahí a les nostres cases, un viatge llarg però pro-davançar dun metre o metre i mig al dia, amb pic i pala, ductiu, una bona experiència.a avançar quinze amb una potent perforadora; dil.lumi- Àlvaro Paula Banaclochenar-se amb una llàntia (i no vore més de dos pams de dis- 1r Batxillerat de Tecnologiatància) a fer-ho amb una llanterna incorporada al casc... 6
  8. 8. NOTICÍES la Cassola Taller de Creixement Personal de l’Escola de Pares i Mares de Florida Amb un gran Partint de certes premises que no hem dobli- èxit de públic i de dar, com ara: "CONFIE EN QUE VOSTE HO FARÀ participació ha tin- BÉ", de vegades ens sentim desesperançats i en gut lloc el taller aquestos moments és bàsic confiar en què serem informatiu i viven- capaços de donar la millor solució a la situació, això cial organitzat per sí, plantejant-nos que cal afrontat la situació duna lAMPA de manera diferent a com ho hem fet fina ara o "ELS Florida. NOSTRES FILLS/ES ES CONVERTIRAN EN ADULTS NORMALS, DECENTS I FELIÇOS", Aquesta és la pri- confiar en les seues possibilitats els dóna força... mera activitat emmarcada dins Davant de certes actituds que poden semblar dirres- del programa de ponsabilitat, podem fer-nos "els/les despistats/des" ilEscola de Pares i Mares per al curs 2005-06. continuar actuant per ells/elles i afavorir la dependèn- cia pròpia de la infantesa o bé podem canviar la Al voltant de 30 persones shan aplegat al manera nostra de respondre i així ensenyar-los a serllarg de quatre dimarts de novembre i desembre a la adults.biblioteca de secundària que sha convertit en unespai de trobada de les famílies de lescola. Transferir, és a dir, traslladar al/ladolescent la res- ponsabilitat que li pertoca i que és capaç dassumir,Amb el títol "Ens ballarem o negociem?" els psico- malgrat que vulga mostrar que no, beneficia a la llar-terapeutes Betina Lubochiner i Silvio Gutman han ga a tots. Ara bé, a mesura que creixen, sallunyen (deportat en davant aquest taller que ens ha permés com- momet) i açò genera "espais buits" per a nosaltres ipartir informació i vivències per comprendre els ado- nosaltres hem dassumir-los millor per poder actuarlescents i el seu món i veure com són les relacions sobre ells.dels joves amb el món dels seus pares. Expressar els nostres sentiments i desitjos amb clare-Les relacions amb els nostres fills i filles, es compli- dat, brevedat i fermesa, escoltar i observar les reac-quen en arribar el moment de ladolescència; al taller cions del/la adolescent amb MOLTA TRANQUILI-hem parlat, analitzat i reflexionat sobre aquest TAT, manifestant per damunt de tot lacceptació i les-moment de canvis que suposa, duna banda, la pèrdua tima són algunes de "les receptes que estem aprenentdun món infantil i daltra, el viatge indefugible cap a a guisar".ledat adulta, i de com aquest procés de trànsit fa patirladolescent, "complica" les relacions i ens sentim Moltes gràcies a tots i totes les famílies que hi hantots i totes com en un "cul de sac". participat i a Betina i Silvio per lajuda.Betina i Silvio duna manera molt clara i càlida, enshan guiat i ajudat en lanàlisi dels problemes més Conxa Ricarthabituals, donant-nos pautes per fer front als matei- Departament dOrientació Florida Secundàriaxos duna manera diferent. 7
  9. 9. NOTICÍES la Cassola Presentació del monogràfic sobre cooperativisme escolar al Club Diari Levante El passat dimarts 22 de novembre a les 1900 a convertir-nos en una tercera via educativa, i pensemh. tingué lloc al CLUB DIARI LEVANTE la presen- que podem aportar moltes coses positives a aquesttació del monogràfic que, la revista Cuadernos de debat i contribuir així a la millora de leducació.Pedagogía, ha dedicat al moviment descoles coope-ratives. El monogràfic, coordinat des de Florida per Paco Rodrigo, recull en les seus pàgines una panoràmicaModerat per Laura Albelda, Presidenta de la UCEV històrica de les cooperatives i un reflexió sobre la(Unió de Cooperatives manera dentendre ledu-d’Ensenyament valencianes) en cació per part de les coo-l’acte van intervindre Jaume Les cooperatives han peratives densenyament,Carbonell, director de la Revista tingut una gran inclou articles que refle-Cuadernos de Pedagogía, Carlos importànncia al xionen sobre el seu fun-Sierra, president de la UECoE cionament intern i la seua(Unió estatal de cooperatives den- panorama educatiu organització.senyament), Carme Albors (direc- del nostre paístora de Florida Secundària) i Dino Apareixen, també, distin-Salinas (responsable de formació del professorat de tes experiències educatives que desenvolupen diver-la Universitat de València i pare d’un alumne d’esco- ses cooperatives de lEstat Espanyol, així com unales cooperatives). visió del futur de les coopreratives i la seua contribu- ció a la millora de leducació en el nostre país.Tots els ponents destacaren la importància que lescooperatives han tingut i tenen en el panorama edu-catiu del nostre país i expressaren que amb aquestmonogràfic es contribueix de manera notòria a donara conéixer a la comunitat educativa aquest modeleducatiu.Lacte tingué especial interés per ser una presentaciópública del que som i del que fem, en uns momentsde debat, massa virulent (al nostre entendre) i de can-vis en el sistema educatiu. Entre lensenyamentpúblic i la privada religiosa, les cooperatives aspirem 8
  10. 10. ACTUALITAT la Cassola Noves tecnologies a Florida Secundària Com ja sabeu, un dels objectius de FloridaSecundària és convertir-se en un centre capdavanteren lús de les noves tecnologies com a instrumentsdensenyament i daprenentatge. Des de fa uns anyshem invertit en recursos i instal.lacions i el professo-rat sha estat formant per utilitzar aquestes ferramen-tes en les nostres classes. Enguany, des de la coordinació TIC (tecnolo-gies de la informació), anem a continuar treballantper a aconseguir aquesta progressiva incorporació deles noves tecnologies com a eina dinnovació i millo-ra de lactivitat docent. Algunes de les mesures queincorporem són:1. Instal.lació del sistema operatiu Lliurex en elsordinadors de les aules dinformàtica. Lliurex és laversió del sistema operatiu GNU-Linux que la 4. Utilització de les ferramentes del campus vir-Generalitat Valenciana ha creat per al seu ús en els tual de Florida per part del professorat i dels alum-centres escolars valencians i altres institucions. nes.2. Instal.lació del programa JCLIC en els ordi- 5. Creació dun aula multimèdia en la bibliotecanadors de les aules com a eina per a latenció a la que comptarà amb un canó fixe.diversitat. 6. Suport als departaments en la creació i realit-3. Cursos de formació en noves tecnologies per zació de projectes europeus. Enguany encetem unal professorat. Enguany ens centrarem sobretot en: projecte amb una escola de França des de les assigna- * Curs sobre utilització del programa LaTex tures de matemàtiques i anglés de 3r dESO i estem(geometria, disseny de polígons, de gràfics i fórmu- treballant en un altre projecte amb una escola deles matemàtiques) per als departament de ciències i Grècia entre les assignatures de medi ambient itecnologia. anglés de 1r dESO. * Curs de creació de pàgines web dels depar-taments * Sessions de formació en utilització del pro- Eugènia Pérezgrama Jclic. Coordinadora TIC 9
  11. 11. ACTUALITAT la Cassola S’inicia el camí de transformació de Florida Secundària en una Comunitat d’Aprenentatge Un dels objectius del projecte educatiu del El professorat del CES està animat a treballar enCentre de Secundària és oferir a tot lalumnat dESO alguna de les seues assignatures mitjançant una novaaquelles ferramentes necessàries per a que puga con- organització, ELS GRUPS INTERACTIUS, ja quecloure amb èxit la trajectòria acadèmica obligatòria. aquesta dinàmica de treball pot incidit en la milloraEs per això, que enguany tenim previst iniciar-nos en de la convivència, la solidaritat i laprenentatge.lapassionat experiència educativa danar transfor-mant el nostre centre en una Comunitat daprenentat- Pensem que els grups interactius poden contribuir age. superar una part del fracàs escolar ja que lobjectiu és introduir el laula els recursos necessaris per a garan-Una comunitat daprenentatge és un projecte de tir a tot lalumnat ladquisició de coneixements instru-transformació social i cultural del centre educatiu i mentals, mitjançant un treball solidari compartit perdel seu entorn, en la qual es prioritza el fet de propor- tot lalumnat, el professorat i la resta de personescionar a tot lalumnat un aprenentatge de màxims per adultes que col.laboren junt al professorat en laula.a que puguen desenvolupar-se amb èxit en la societatde la informació. (Elboj et al. 2002). Per a poder iniciar aquest projecte necessitem perso- nes voluntàries que vulgueu participar en aquestaEn una comunitat daprenentatge tenen cabuda totes experiència. Voluntari pot ser qualsevol de vosaltres,aquelles persones que vulguen participa voluntària- pares i mares, professors de cicles o duniversitat,ment: familiars, voluntariat, professionals, alumnat i personal dadministració i serveis, exalumnes... Lesprofessorat. persones interessades en participar-hi podeu posar- vos en contacte amb la direcció de Secundària.Sense donar-li importància al "nivell" de les perso-nes que hi participen, ja que totes les persones tenen Ja hem començat a prendre contacte amb personesuna "intel.ligència cultural", la qual cosa suposa que interessades i, després de Nadal, anirem començant aestem preparats i preparades per a poder treballar i experimentar aquesta dinàmica de treball.ajudar els nostres adolescents malgrat no ser especia-listes en llengua, mates, història... Aquesta En el proper número de LA CASSOLA us informa-intel.ligència cultural permet que les persones rem de com va evolucionant aquesta experiència edu-puguem relacionar-nos en un pla digualtat, indepen- cativa.dentment de la nostra titulació o el nostre estatus Carme Albors. Directora de Florida Secundàriasocial. 10
  12. 12. ACTUALITAT la CassolaI, després del Batxillerat,....¿què? El curs de segon de Batxillerat és un delsmoments en els que heu de prendre una de les deci- Les ACTIVITATS D’INFORMACIÒ programa-sions més importants de la vostra vida, ja que heu de des dins del pla dorientació són:triar quins estudis cursar el proper curs i on poderestudiar-los. Açò tindrà una repercussió transcenden- 1.- Visita a les universitats valencianes (UV, UPV)tal, ja que, el resultat daquesta obrirà o tancarà mol- al mes de febrer.tes portes per al vostre desenvolupament professionali personal. 2.- Visita als estudis superiors (cicles i universita- ris) de Florida en gener.Si en la vida solem reflexionar abans de prendre 3.- Participació en altres fires i/o jornades dorien-qualsevol decisió, és lògic que davant duna qüestió tació (Ajuntament, Conselleria...)tan important com és el nostre futur necessitem un 4.- Xarrades i/o visites a altres Centres destudis deprocés de decisió ben estructurat en el qual cal tindre Formació Professional.en compte diversos factors com són: els nostres inte- 5.- Trobades - debats amb antics companys deressos, les motivacions, les capacitats, les necessitats, linstitut i professionals per aprofitar les experièn-així com una correcta i àmplia informació. cies 6.- Activitats de recerca dinformació a través de la xarxa i consulta de revistes especialitzades. 7.- Xarrades alumnat i famílies Escola de Pares i Mares de lAMPA. podeu comptar per tal dassessorar-vos i orientar-vos de la millor forma possible. Després daquesta fase dinformació, de visita a cen- tres, de recerca dassessorament, etc.., continuareu tenint dubtes. Açò és natural ja que el proper curs canviareu de centres, de professorats, damics..., però el que heu de pensar és us de plantejar les preguntes següents: quins coneixements, habilitats, destresesHeu dinformar-vos de totes les possibilitats amb les tinc i/o necessite ...?, què magradaria estudiar...?, enque conteu i heu de tenir en compte que les persones què em veig treballant en el futur?que busquen de manera activa informació tenen méspossibilitats dèxit en lelecció. Quan tingueu clara la resposta daquestes preguntes, serà el moment de triar el centre. Es trobareu ambVosaltres en Florida Secundària disposeu des de la diferents alternatives, però que cap factor provoquetutoria de molta informació i dun equip de professio- que canvieu el vostre objectiu, la vostra il·lusió, janals que estan a la vostra disposició i amb els quals que teniu diferents camins a seguir.11
  13. 13. ACTUALITAT la CassolaI si tinteressa seguir en Florida.... També cal que valores la possibilitat de vore Vosaltres, com que ja sou alumnes nostres deles possibilitats de continuar fent estudis en Florida si Secundària, ja conegueu el funcionament del centre iels estudis que oferim sadiuen amb els vostres inte- del seus serveis, per tant, simplement haureu deressos i, dells, lògicament teniu la possibilitat dun refrescar la memòria.coneixement més profund i directe a través de lalum-nat i del professorat del centre. Florida és un centre de formació dinàmic, innovador, emprenedor que genera oportunitats, i possibilitats de créixer personalment i professionalment, la nostra CICLES DE GRAU SUPERIOR activitat està basada en el treball ben fet, la il·lusió, lesforç i les ganes de progressar. -Gestió Comercial i Marketing. El centre disposa dun professorat competent i moti- -Administració i Finances. vat que sesforça en incrementar continuadament la -Manteniment dEquips Industrials. seua qualitat docent. Compta amb modernes -Desenvolupament dAplicacions instal·lacions i serveis que faciliten i fan més agrada- Informàtiques. ble la vida universitària. -Administració de Sistemes Informàtics. Florida ofereix infinitat de possibilitats per a que les- -Sistemes de Telecomunicacions tudiant desenvolupe eficaç i eficientment un projecte Informàtics. formatiu i professional. Potencia la socialització -Prevenció de Riscos Laborals. laboral i la capacitat docupació dels nostres alumnes, -Activitats Físiques i Esportives. en definitiva Florida és un centre que permet als seus alumnes participar amb èxit en els nous escenaris empresarials, professionals i socials. TITULACIONS UNIVERSITÀRIES A més a més Florida també compta amb un àrea - Diplomatura en Ciències Empresarials. dOrientació i Inserció Laboral, un centre didiomes, - Llicenciatura en Administració i Direcció assessorament personalitzat, un servei de tutoria i dEmpreses. (ADE) orientació, centre de recursos per al aprenentatge i la -Diplomatura en Turisme. investigació, un aula demprenedors, beques, possibi- litats dintercanvi, aula de lliure accés, servei a lestu- -Doble Titulació: ADE + Turisme. diant, associació dantics alumnes, gestió esportiva... - Ingenyeria Técnica Especialitat Mecànica. Per tant, si açò sadapta a les teus exigències, no dub- - Ingenyeria Técnica Especialitat tes en estudiar amb nosaltres. Electrónica. -Doble Titulació Ingenyeria + Master en Lorena Mateu Prvenció de Riscos Laborals. Departament de Màrketing -Tituls Propis. 12
  14. 14. EXPERIÈNCIES la Cassola “Sexualitat i Llibertat”, un projecte de treball en les classes d’ètica Un dels temes de treball en les classes de las- La respuesta es:signatura dÈTICA de 4t de lESO és el tema de le-ducació sexual. Aquesta unitat de treball es divideixen tres blocs de continguts:1.- Sexualitat i plaer2.- Opcions sexuals3.- Responsabilitat i llibertat4.- Per una ètica de la llibertatEls principals objectius són:1.- Descobrir la sexualitat: prejudicis, concepcionssexistes, etc...2.- Definir la sexualitat des duna visió multifactoriali creativa.3.- Acceptat i defensar les opcions sexuals personals.4.- Potenciar la responsabilitat i defendre la pròpiallibertat sexual.El seminari dÈtica del departament de CiènciesSocials, en col.laboració amb lalumnat de lassigna-tura, ha realitzat una presentació en power-point deltreball desenvolupat. A continuació us oferim unaxicoteta mostra del que han treballat. ¿QUÉ OPINAN LOS ALUMNOS SOBRE SEXUALIDAD?¿QUÉ ES EL SEXO? ¿QUÉ ES SEXUALITAT?13
  15. 15. EXPERIÈNCIES la CassolaEl debate sobre este tema desembocó en la constata- En el apartado 4 "Por una ética de la libertad" losción de la falta de comunicación entre los alumnos y alumnos trabajaron sobre los esterotipos sobre lasus familias. En casa no se habla sobre este tema, no homosexualidad y los alumnos trabajaron sobre lahay comunicación afectiva ... libertad y el respeto a las diferentes opciones sexua- les y se atrevieron incluso a jugar a cambiar de roles.Para potenciar la comunicación e intentar solucionareste problema se propuso al alumnado com o"DEBER" de la asignatura, que le dieran un beso aalguien querido de su familia y que escribieran lo quehabían sentido y EL RESULTADO FUE... Conclusión. La conclusión de todo este proyecto de trabajo es que todos y todas tuvieran claro que el sexo lleva a hablar de amor, la necesidad de amar de ver- dad. Y para ello se les pidió a los alumnos que reali- zarán una redacción sobre ¿Qué es para ellos "amar de verdad"? 14
  16. 16. EXPERIÈNCIES la Cassola Creating a weblog Creació d’un diari personal o bitàcola online El curs passat i, al llarg del present curs, des engrescadora per a lalumnat. Un dels objectius da-del departament de llengües sha posat en marxa un quest projecte és continuar enguany i en cursos pos-projecte de creació de diaris personals en línia, els teriors per tal de comprovar el desenvolupament deanomenats WEBLOGS, BLOGS o BITACÒLES. Es laprenentatge de la llengua i fer una avaluació conti-tracta dun nou instrument dús de les noves tecnolo- nua del progrés dels alumnes. A més a més, en elgies de la informació que permet la publicació en futur es planteja obrir lactivitat cap a lexterior itemps real de textos creatius. Lexperiència ha estat interactuar amb altres escoles daltres països així comrealitzada per lalumnat de tots els cursos dESO i fer ús de linstrument en altres assignatures.Batxillerat en lassignatura danglés. Els avantatges dels weblogs són la seua facilitat dús En tots aquests cursos shan proposat temes oberts ja que no són necessaris coneixements informàticscom a punt de partida per a la creació de textos on avançats, la gratuïtat del servei, la possibilitat deutilitzar el llenguatge que els alumnes aprenen a lau- publicació des de qualsevol ordinador, i la interactivi-la i daquesta manera lactivitat ha servit per a practi- tat entre els alumnes.car la producció escrita duna manera espontània.Lús daquest format per a fins educatius és molt A continuació podeu veure alguns exemples derecent i ha resultat una activitat molt innovadora i weblogs publicats en internet pels nostres alumnes. DIANA VEIGA. 1er B DIANAS DIARYTHURSDAY NOVEMBER 18, 2004 ,MY PERSONAL INFORMATIONHi! My name is Diana. Im twelve years old. Im from Torrent (Valencia). I live in a house. Im 155m. tall.Im very thin, blond and my eyes are brown. My birthday is the 30th of April.I study music at the "Profesinal Conservatory of Music" in Torrent. I play the violoncello, but I can playthe piano and the flute too!I like reading, singing and playing chess. My favourite singer is Avril Lavigne, but I love the classicalmusic. My favourite book is "Caperucita en Manhattan", of Carmen Martín Gaite. Its fantastic!My favourite colours are blue, green and red. My favourite food is rice. I love the cinema. I like the come-dies and the Alfred Hitchcock suspense films. My favourite cinema directors are Billy Wilder, CharlieChaplin and of course, Alfred Hitchcock.I can speak Spanish and Valencià, Im learning English and French at school. My favourite subject isMaths, but i like the English too.My favourite sport is tennis, but I like watching cycling too. I like go shopping.Ive got a lot of friends! My bests friends are called Blanca and Imma. I met they when I was two! Tenyears ago! T heyre kind, generous and funny. T hey say Im kind, funny and generous friend too!My towns name is Torrent. Its very big and beauty. T here are some shops, if you want, you can go shop-ping! T here isnt a cinema. T here are some parks, and some schools. T here isnt a beach, but there are a lot ofbeaches very near. T here are two open-air swimming pools. T herere somne museums and sports centres.T here isnt an airport, but there are two trains stations. Theres a bus station.My bedroom isnt messy. My books are on the shelf, my cello is on the bed, the pencils are in the cup, thecalculator is on the books... My bin is under the desk, and its fool!T lamp is on the desk, the pens are in the pencil case, the keys are in the cup... Im not messy. heIn the futur Id like to be a doctor. Its a very important job.15
  17. 17. EXPERIÈNCIES la CassolaMireias blog THURSDAY, DECEMBER 09, 2004 This is my BLOGHi! My name is Mireia and my surnames are Ricart and Català.Im thirteen years old. My birthday is on 11th April.Im from Albal, is in Valencia, Spain.I study in Florida, its my institute and Im studing 2nd E.S.O.I get up at a quarter to six because I have to go institute on foot and my journey takes fifteenminutes. I arrive to institute five minutes to eight, and I get to the classroom at eitghtoclock.After school I get home at about a quarter past two. I have a lunch with my family andthen we watch TV. I sometimes sleep one hour. At five oclock I do my homework or I study. Atsix oclock I have a snack, and then I continue with my homework.In my house live: my father, my mother, my sister and me.My fathers name is Cristobal. Hes forty-six years old. His hair is black but he has got somewithe hair. Hes got a moustache and a beard and he wears glasses. Hes short and thin. Hegets up at half past six and he goes to his work by car. He works in a factory of wood. Hecomes home at two oclock.My mothers name is Amparo, shes forty-five years old. Her hair is brown. She wears glassesbut only to read and write. Shes short. She works at home, but she is the person earlyest getsup. She likes reads books, paint and cooking for my father, my sister and me.My sisters name is MªAmparo. Shes ninteen years old. Shes thin and short. She wears glas-ses. Her hair is brown and long. She studies in other institute called Berenguer Dalmau, she isstuding 2nd Bach. She likes watch TV and hang out with her friends.MIREIA GARCIA 3erAMIREIAS DIARY MY ROUTINEI get up at quarter to seven. I get dressed and later I do my bed. After I have breakfast and Iclean my teeth. Later I leave home at half past seven and I go to school by my brothers car. Iarrive at school at five to eight. The class starts at eight oclock. Normally I have a rest at quar-ter to eleven. I return at class at quarter past eleven and I learn until two oclock. I return homeby car too. I arrive home at half past two and I have lunch at quarter to three. Later I do myhomework and I study for one hour. After I talk with my friends by the computer for one hour.Normally I go training at the sports centre and I am training for two hour. Later I have a showerthere. I return at home by foot, and I arrive home at half past nine in the afternoon. Often Idont have dinner, but if I have dinner I dont eat much. Later I go to my bedroom and I readsome books for one hour. I go to bed at eleven or at half past eleven. This is my routine. posted by mireiagarcia @ 2:32 AM 0 comments Cristina Gras. Departament de Llengües 16
  18. 18. CONVIVÈNCIA la Cassola Valoració del funcionament del centre Com ja és habitual en Florida Secundària, al començament del segon trimestre (gener o febrer) i allarg dels darrers cursos realitzem una valoració del la fi del curs (maig o juny).funcionament global del centre des dels diversos A continuació teniu els resultats obtinguts en els dosàmbits. darrers cursos, cal però diferenciar un aspecte: men- tre que en el curs 03-04 la contestaven sols un grupUn dels aspectes que més és ens interessa és lopinió de persones de cada classe (entre 5-10 alumnes, entrede lalumnat, i per poder recollir-la de la manera més elles els delegats); en el curs 04-05 vàrem decidir queparticipativa i objectiva possible, des de lequip de lenquesta la contestava tot lalumnat de cada classe.direcció de Florida, hem elaborat una enquesta que Cadascun dels 23 criteris es valora en una escalacada curs passem als alumnes en dos moments: al de l1 al 5. GLOBAL JUNY 05 FEBRER 5MAIG 4GENER 04 1. INSTAL.LACIONS 4 3.9 3,9 4,3 4,1 2. AULES 3,8 3.7 3,7 3,6 4,2 3. PATI 3.7 3.8 3,5 3,6 4 4. LABORATORI-INFORMÀTICA 3.8 3.7 3,8 3,6 4 5. SERVEI BIBLIOTECA 3.3 3 3,3 3,1 4 6. SERVEI CAFETERIA 3.5 3.6 3,3 3,3 3,7 7. SERVEI RECEPCIÓ 4 4.1 4,5 3,7 3,9 8. SERVEI NETEJA 4.2 4 4,5 3,9 4,5 9. RELACIÓ ALUMNAT-PROFESSORAT 3.8 3.7 3,8 3,7 3,9 10. RELACIÓ ALUMNAT 3.9 4 3,7 3,8 4 11. CLIMA INTERN 3.5 3.4 3,4 3,4 3,8 12. LLIBRES, APUNTS, MATERIALS 3.5 3.6 3,5 3,4 3,5 13. EXPLICACIONS PROFESSORAT 3.5 3.6 3,3 3,4 3,7 14. ACTIVITATS ASSIGNATURES 3.5 3.5 3,6 3,2 3,7 15. AMBIENT DE CLASSE 3.5 3.6 31 3,5 3,4 16. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS 3.1 2.8 3,3 3,2 3 17. HORARIS DATENCIÓ 3.9 3.7 3,8 3,7 4,3 18. SISTEMES AVALUACIÓ 3.6 3.5 3,4 3,5 3,9 19. REVISIÓ ASSIGNATURES 3.4 3.3 3,4 3,2 3,7 20. FUNCIONAMENT TUTORIA 3.8 3.6 4 3,5 4,1 21. TREBALL AMB ELS DELEGATS 3.7 3.5 3,8 3,3 4,2 22. ACTIVITATS GESTIÓ CULTURAL 3.6 3.3 3,3 3,3 4,5 23. ÚS DE MITJANS AUDIOVISUALS I INFORMÀTICS 4 3.9 4,1 ------ ------- NOTA GLOBAL CENTRE 3.717
  19. 19. CONVIVÈNCIA la Cassola CONCLUSIONS Com podem apreciar en la taula, tots els aspectes avaluats obte- nen una puntuació superior a 3 (la mitjana és 25) i la valoració global del centre és dun 3.7 sobre 5. Pensem que són uns resul- tats satisfactoris a nivell general. Els quatre aspectes millor valorats per lalumnat són: - les instal.lacions 4 - el servei de recepció 4 - el servei de neteja 4.2 - lús de mitjans audiovisuals i informàtics 4 Els tres aspectes que obtenen una puntuació més baixa són: - el servei de biblioteca 3.2 - les activitats extraescolars 3.1 - la revisió dassignatures 3.4 Lobjectiu que lequip directiu de Florida Secundària sha fixat per curs 2005-06 és millorar la nota global del centre, tot trac- tant dacostar-nos a un resultat global de 4 i millorar aquells aspectes que estiguen per davall del 3.5 de puntuació, com és el cas dels tres elements anteriors. Equip de Direcció de Secundària 18
  20. 20. BIBLIOTECA la Cassola La Biblioteca de Florida Secundària La Biblioteca del Centre de Secundària és un servei a disposició de lalumnat i del professorat queofereix laccés directe a les col.leccions de la biblioteca i actua com a suport per a laprenentatge i la docèn-cia. Així mateix ofereix assistència i formació a tots els seus usuaris per tal de satisfer les seues necessitatsdinformació.Però la biblioteca de Secundària vol convertir-se en un espai viu integrat en la dinàmica del centre i en unelement diferenciador del seu Projecte Educatiu a través de la col.laboració activa amb els diversos departa-ments docents així com assolint les tasques necessàries per tal desdevenir un veritable Centre de Recursosper a laprenentatge i lensenyament. FUNCIONS Per a dur a terme aquestes funcions bàsiques la informació és un element clau en les successi- biblioteca ha dactuar en els àmbits següents: ves etapes formatives donada lactual realitat dexpansió de les Noves Tecnologies en tots els 1. Biblioteca com a Centre àmbits de la societat actual. dInformació: la Biblioteca ha de donar res- posta a les necessitats dels continguts curricu- 3. Biblioteca com a Centre de Lectura: lars dels alumnes. Disposant de diferents tipus la Biblioteca ha de donar accés a fonts literàries de materials: impresos, electrònics accés a degudament seleccionats per tal de promoure Internet, que degudament organitzats i gestio- lactivitat lectora i afermar les competències nats, recolzen també la tasca docent del profes- lectores i comprensives dels alumnes. Prenent sorat. En aquest sentit estem treballant en lor- especial èmfasi en les assignatures de Llengua i ganització duna pàgina web per a la Biblioteca Literatura castellana i valenciana organitzant de Secundària apropant els serveis, la col.lecció activitats conjuntes, sense oblidar obrir i poten- i els recursos dinterés als alumnes mitjançant ciar col.laboracions amb altres departaments. una interfície atractiva i adequada a les seues necessitats. 4. Biblioteca com a Centre de dinamit- zació cultural: la Biblioteca ha de promoure la 2. Biblioteca com a Centre daprenenta- cultura en els seus diferents àmbits: mitjans tage en la recerca, selecció i anàlisi de les escrits, audiovisuals, etc. Impulsant activitats fonts dinformació per tal dextraure coneixe- específiques de dinamització cultural,i conver- ments que puguen integrar les necessitats curri- tint aquest espai en referent cultural dins lesco- culars i informatives dels alumnes. Ladquisició la. de competències per a la correcta recerca de la19
  21. 21. BIBLIOTECA la Cassola Normativa de funcionament SERVEIS La biblioteca, com a espai comú utilitzat per un col.lectiu de perso- nes requereix dunes condicions de treball especial. A continuació enumerem les normes de convivència en aquest espai: · Consulta de fons: llibres, enciclopèdies, materials electrò- 1ª.- Heu de respectar el mobiliari i les instal.lacions utilitzant-les nics, Internet. També podeu con- correctament. Menjar o consumir aliments sols sha de fer en els sultar els fons directament a la espais que el centre ha destinat amb aquesta finalitat. Una vegada web en lOPAC de Biblioteca en la es deixe de treballar en la Biblioteca lespai i mobiliari utilitzat ha següent direcció: http://bibliote- destar net i ordenat. ca.florida-uni.es/biblioteca/ 2ª.- Després dutilitzar el material documental, cal deixar-lo damunt · Consultes bibliogràfi- la taula o tornar-lo a lencarregada de la Biblioteca ques i consultes sobre cerca, selecció i anàlisi de les fonts din- 3ª.- El material prestat heu de tornar-lo amb el mateix nivell de formació (Formació dusuaris). conservació amb el que es va prestar. · Préstec de documents: 2 4ª.- Es poden reservar les saletes per a treballar en grup per alumne i període de 15 dies. Es prestaran pràcticament tots els 5ª.- Els ordinadors es poden reservar 1 hora per persona i dia, i si tipus de materials excepte llibres ningú els sol.licita es pot augmentar el temps dús. de consulta com ara diccionaris, enciclopèdies i revistes, que en 6ª La utilització dels ordinadors serà exclusivament amb finalitats canvi si es podran fotocopiar. educatives. · Ús dequips informàtics 7ª.- Els llibres es presten 15 dies i es pot renovar el préstec si ningú (9 ordinadors) per a treballar indi- sol.licita el llibre encomanat. Per poder tindre llibres prestats cal vidual o col.lectivament. donar les vostres dades a lencarregada de Biblioteca. 8ª.- El material dhemeroteca (revistes) sols es presta al professo- rat, lalumnat pot fotocopiar-lo i tornar-lo el mateix dia. HORARI 9ª.- Quan ha vençut el temps del préstec cal tornar el document, i si no es torna pot estar sancionada la persona 3 dies per cada dia de retràs. Planta baixa deledifici E 10ª.- Com a màxim es poden prestar 2 llibres per persona. - Dilluns: de 10:00 a 15:00 h 11ª.- Tots els usuaris han dexpressar la seua acceptació de la nor- - Dimarts: de 14:00 a 18:00 h. mativa dús de la Biblioteca abans de poder accedir al seu Servei.- Dimecres: de 13:00 a 18:00 h - Dijous: de 14:00 a 18:00 h 12ª.- Si alguna persona o persones no respecten les normes ante- - Divendres: tancada riorment establertes el personal de Biblioteca pot expulsar-les i negar-les laccés un o més dies segons la falta comesa. 20
  22. 22. DELEGATS la Cassola La participació de l’alumnat, un repte i una necessitat Un dels elements que caracteritzen a Florida 2ª SESSIÓ DE FORMACIÓSecundària com a centre educatiu és lestímul de laparticipació activa dels diversos estaments (alumnes, LA PARTICIPACIÓ DE LALUMANT EN ELfamílies, professorat...) en la vida del centre, tal com PROCÉS DAVALUACIÓconsta en el nostre projecte educatiu. Per participació Objectius:entenem el conjunt daccions i dactivitats escolars i - Conéixer els passos que es donen al nostre centreextraescolars orientades a implicar lalumne en la pel que fa a lavaluacióvida del centre, en la seua gestió i funcionament. - Saber quin paper fan en aquesta tutors/es, profes- sorat i alumnat.Un aspecte daquesta dinàmica participativa és el - Tindre clares quines són les funcions dels repre-paper de lequip de delegats i delegades. Des de les sentants dels alumnes en tot aquest procés.tutories sha establert un procés delecció que siga elmés estimulant i participatiu possible que culmina Continguts:amb lelecció de quatre alumnes de classe que fan la - Introducció. Lavaluació és un procés.funció de representants. - La sessió davaluació Què és i què no és?Els últims cinc cursos, lequip de direcció ha treballat Què és fa a la sessió davaluació?de manera directa amb aquest alumnat per tal de - El paper de lalumnat:potenciar la seua funció i donar rellevància als seu Les revisions dassignaturapaper i hem organitzat un CURS DE FORMACIÓ Linforme dels delegtas/desper a lequip de delegats i delegades. - El paper del/la tutor/a: Linforme del grup tutoriaAquest curs es realitza al mes de novembre i es divi- Lassamblea amb les famíliesdeix en dues sessions amb aquests objectius i contin- - El paper del professorat:guts: La revisió dassignatura Linforme dassignatura 1ª SESSIÓ DE FORMACIÓ EL PAPER DELS DELEGATS I DELEGADES Altres activitats que realitzem junt a lequip de dele- gats és: Objectius: -Potenciar el paper dels delegats en el centre 1.- El treball per comissions: convivència, revista, -Motivar-los cap a la particiapció festes... -Establir un perfil de delegats 2.- Les reunions de revisió del funcionament del cen- Continguts: tre junt amb lAMPA per analitzar els resultats, la -Què és i què no és ser delegat/da? convivència, les instal.lacions, els serveis... -Què fa i què no fa un delegat/da? -Característiques que han de tindre 3.- La implicació dels delegats en la Festa de Nadal, -Oportunitats Jornades Culturals, Festa Fi de curs...21
  23. 23. DELEGATS la Cassola Lequip de delegats denguany està format per les persones següents: GRUP DELEGATS/DELEGADES 1ESOA José Rodriguez, Patricia Blanch, Alba Montaner, Inés Verdeguer. 1ESOB O’Hara Gómez, Toni Morellà, Mireia Garrigues, Pere Alapont 1ESOC Fran Castiblanque, Aiona González, Victoria Morales, Elisa Ferrer 2ESOA Carlos López, Marta Esplugues, Nuria Domingo, Robert Baeza. 2ESOB Diana Veiga, Aina, Imma Llop, Laura, Blanca Escorihuela. 2ESOC José Ignacio, Joan, Raquel, Alfonso. 3ESOA Ruben Alapont, Antonio, Juan Carrión, Patricia Cumplido. 3ESOB Alba Ruiz, Omar Fernández, Sara Otero, Sabrina Puchalt. 3ESOC Carlos Lucas, Silvia Soto, Mª Carmen Murillo. 4ESOA Mireia Garcia, Sonia Burgos, Ruben Ferrer, Miguel Ramón. 4ESOB Carles Carrals, Marc Ruano, Sandra Juan, Debora Avia. 4ESOC Ana Mora, Cristian Valle, Jose Garcia, Lucia Masaroca. 1BAHA Miguel Peris, Natalia Iranzo, Lucia Calandín, Marta Ciges. 1BCNS Vicent Maties, Jyotsna Ciscar, Angela Montagud, Jaume Baixauli. 1BATC Virgina Company, Thais, Ramon Llácer. 2BAHA Anaïs Alapont, Gonzalo Vela, Glòria Cardona, Guillem Escorihuela 2BCNS Ximo Pechuan, Laura Chardí, Julia Fernández, Sílvia Montes 2BATD Jaume Hervàs, Jorge Martínez Una darrera reflexió que volíem inclou- Cal en el futur reflexionar en les tutories i en re és lescassa participació o implicació de la- amb lequip de delegats i delegades sobre la lumnat en les eleccions al Consell Escolar, tan importància de la participació com a valor sols shan presentat dues persones i, per això, no essencial en la vida destudiant i en la vida ordi- ha calgut fer eleccions. nària tant professional com a quotidiana, ele- ments essencial de la democràcia. Tots i totes, professorat i alumnat, hauríem de reflexionar detingudament sobre aquest fet ja Des de les tutories, des de lequip de direcció i que és una llàstima que, en un centre com el des de lassamblea de delegtas i delegades treba- nostre, on la participació vol ser un element llarem en aquesta línia de potenciar la participa- clau ens trobem en aquesta situació de manca de ció activa. participació. David Ferrer Comissió de Gestió Cultural 22
  24. 24. AMPA la Cassola Activitats de l’AMPA Projectes de treball i Escola de Pares i MaresEls projectes de treball que lAMPA con- Per altra banda, també volem informar-vos que, destribuirà a desenvolupar, junt a la direcció del centre, de ja fa molts anys, ve funcionant lEscola dela comissió de gestió cultural i lequip de delegats i Pares i Mares organitzada per lAMPA dedelegades, per al curs 2005-06 són els següents: Florida Secundària i pel departament dorientació. A continuació us present el programa dactivitats pre- vist per al curs 2005-06. Com ja sabeu, els pares i les mares, rebreu informa- ció més concreta de cada activitat a través dels vos- tres fills i filles amb suficient antel.lació. PROGRAMA PER AL CURS 2005/06: * Ens barallem o negociem (4 ses- sions). Amb lobjectiu de millorar la relació i la comunicació amb els nos-1. Ajuda a les activitats de final de trimestre de tres fills i filles adolescents. Amblalumnat: Betina Lubochiner i Silvio Gutman.· Festa de Nadal Psicoterapeutes.· Jornades Culturals * Relacions afectives i sexuali- tat: la comunicació. Amb Marisa· Festa de Fi de Curs García. Psicoterapeuta i Sexòloga. Centre de Planificació familiar de2. Celebració del "Dia de la Dona": "Per la Benetússer.igualtat de gèneres". * Internet i les noves tecnolo- gies a casa. Amb Nick Kearney.3. Projecte: "Cap a un centre educatiu més * Alternatives en acabar 4tecològic, integrador i habitable". d E S O (adreçada a families de 4t dESO). Amb Conxa Ricart, responsa-4. Acte de presentació i celebració del número ble del departament dOrientació de20 de la revista LA CASSOLA. Florida Secundària. * Què diferencia a dues perso- nes amb la mateixa formació.5. Subvenció Viatge Fi dEtapa de 4t dESO. Habilitats, competències, experièn- cies, actituds... Amb Sandra Molines.6. Participació en la Trobada dEscoles en Orientadora DepartamentValencià. dOrientació i Inserció Professional7. Projecte actualització mitjans audiovisuals(III): canó. AMPA FLORIDA SECUNDÀRIA23
  25. 25. OPINIÓ la Cassola La natura de lactivitat científica Qüestionament dalgunes visions empobrides i deformades Nombrosos estudis demostren que lensen- Encara que totes les concepcions errònies sobre lac-yança transmet visions de la ciència que sallunyen tivitat científica a les que lensenyança de les ciènciesmolt de la realitat. Açò es produeix perquè lensenya- déu prestar atenció estan vinculades entre si, anem ament el que fa és presentar els coneixements ja ela- intentar agrupar-les duna manera coherent en setborats, presenta els resultats sense donar ocasió als blocs o set visions deformades, on inclourem unaestudiants a veure el procés de creació i així no sap xicoteta explicació de cadascún dells.com es fa ciència i per tant que és ciència. a) Visió descontextualitzada.Es podria pensar que açò no té importància, i els pro- La visió descontextualitzada fa referència a una ideafessors ens dediquem a ser mers transmissors de de la ciència com a socialment neutra, que ignora oconeixements sense més. Però avui sabem que una tracta molt superficialment les complexes relacionseducació centrada en la simple transmissió de conei- Ciència-Tecnologia-Societat-Ambient.xements dóna uns resultats mediocres i proporcionaconcepcions incorrectes. Pel que fa a les relacions Ciència -Tecnologia també es te una visió errònia, segons la qual es considera la tecnologia com a mera aplicació dels coneixements científics, ignorant totalment el paper daquesta en el propi desenvolupament científic. b) Visió individualista i elitista. La imatge individualista i elitista de la ciència i del científic es tradueix en iconografies que representen a l"home de bata blanca". Es tracta doncs duna visó connectada amb lanterior i que contempla als científics com a sers especials, genis solitaris que manipulen un llenguatge abstracte i de difícil comprensió.Hem de tindre doncs una visió adequada del que és la c) Visió empiro-inductivista i ateòrica.ciència per poder qüestionar-se el que sestà fent amb Denominem així a la concepció que ressalta el paperleducació científica. de lobservació i lexperimentació "neutra" i inclús del pur atzar, oblidant el paper essencial de les hipò-Hem de superar les visions deformades de lactivitat tesis com a focalitzadores de la investigació i les teo-científica i tecnològica com un requeriment essencial ries disponibles, que orienten tot el procés. Cal tindreper a la renovació de lensenyança. Així doncs anem present que de la simple observació i experimentacióa apropar-nos a una visió correcta del que és la cièn- no sextreu el coneixement sinó que sexperimenta icia sobserva per veure si certes idees són valides o no. 24
  26. 26. OPINIÓ la CassolaLexperiment no és linici de la investigació; una per-sona va al laboratori perquè té una idea i vol contras-tar-la però no va per trobar eixa idea o en busca delfeliç "descobriment. És necessari tindre present aaquest respecte que, a pesar de la importància reco-neguda a la observació i experimentació en ciències,en general, la seua ensenyança és purament llibresca,de simple transmissió de coneixements, sense a penestreball experimental real més enllà dalgunes "recep-tes de cuina". Es tracta doncs duna assignatura pen-dent.d) Visió rígida, algorítmica, exacta, infalible. g) Visió acumulativa, de creixement linealAquesta visió deformada presenta la ciència com un dels cossos de coneixements científics.conjunt de etapes a seguir mecànicament. Fa referèn-cia al procés dinvestigació en el qual seguint el Per últim, aquesta visió presenta el desenvolupament"Mètode Científic" arribes als coneixements buscats, científic com fruit dun creixement lineal, puramentoblidant daquesta manera els possibles entrebancs acumulatiu, ignorant daquesta forma crisis i remode-que es puguen trobar pel camí, les rectificacions, el lacions profundes en el cos de coneixements. Cal notornar a començar, i oblidant també el que significa confondre aquesta visió amb la visió rígida, ja queinvenció, creativitat, etc... aquesta fa referència a remodelacions dins duna investigació mentre que la de creixement lineal ho fae) Visió aproblemàtica i ahistòrica. a remodelacions dins dun camp de coneixements queSegons aquesta visió es transmeten els coneixements obliga a replantejar-se totes les teories existents enja elaborats i això du a no mostrar quines foren les eixe camp. Així doncs cal tindre present que en cièn-etapes i els problemes que generaren la seua cons- cia hi ha moments destancament, de progrés, detrucció, quina ha estat la seua evolució, etc.., ni molt retrocés i inclús de revolució, però que la ciència nomenys es mostren les limitacions del coneixement avança per pur creixement acumulatiu.científic actual o les perspectives obertes. Es perdaixí de vista que "tot coneixement és la resposta a una Aquestes són en síntesi les set grans deformacionsqüestió". detectades en lensenyança de les ciències. I cal tor- nar a dir que aquestes no són una espècie de setf) Visió exclusivament analítica. pecats capitals diferenciats i autònoms, al contrari ,Aquesta visió presenta la ciència com a no integrado- apareixen associats entre si com a expressió dunara daltres coneixements, és a dir, de vegades soblida imatge ingènua de la ciència que sha anat decantant,que la ciència busca cada vegada amb més insistèn- passant a ser socialment acceptada. Una imatge ambcia formulacions més compactes i unificades. En la que es necessari trencar per fer possible una ade-aquesta visió no es té en compte els processos duni- quada educació científica.ficació dins duna mateixa teoria ni les relacions amb Vicent Moncholí Ponsaltres camps de coneixement. Departament de Ciències25
  27. 27. OPINIÓ la Cassola La importància de la música En lassaig "Contra la música", Joan Fuster i fuma marihuana; qui escolta "pop" és "pijo", etc.planteja la reflexió crítica del paper de la música en Així associem música amb moda i entren en joc lesla societat actual, en contraposició al silencia (o multinacionals. Aquestes exploten el camp de laabsència de la música) que abans predominava. A música per qüestions de moda, això sí, segons la quemés, afirma que "sentim" la música sense "escoltar- determinen els "pijos" (tot s’ha de dir): <<ara anemla" per por a la soledat. Això fa que em pregunte: què de "heavys" i lany que ve de "punks">>; però aixòés la soledat? són altres temes que preferisc no tocar. Amb això dic: si alguna culpa tenen les multinacionals és la de fer- Doncs bé, tal i com la paraula indica, és el fet nos caure en la trampa de la moda i, amb ella, tornemdestar sol i, tal com sentén al text, té com a conse- a tractar de fugir de la soledat, "per a integrar-se, perqüència o va associada a un silenci circumdant. a definir-se". Al igual que diu Fuster, és tan fàcil deLlavors, tindre por a la soledat és tindre por al silen- culpar els altres dels nostres errors, en comptes deci, el qual trenquem amb la música. Però, per què fer-los front.eixa por? Fàcil. Si estem sols, sense ningú amb quiparlar, i no hi ha cap soroll, com el que provoca la I què passa amb aquells que "escolten" músi-música, que ens distrau, obrim la porta daquella ca? Perquè hi ha gent que lescolta: jo, sense anar-habitació de la nostra ment a la que mai, o poques men més lluny. Molta part del temps estic sol, i hovegades, entrem (en els temps que corren) on es troba accepte. Per a mi "escoltar" música es troba al mateixla intel·ligència. I, és clar, comencem a pensa. La nivell que veure una pel·lícula o llegir un llibre. Lanostra errada és que pensem de forma generalitzada i finalitat és matar lavorriment, que no el silenci, o,global i sadonem de que aquest món és una merda millor dit, el fet de pensar. A partir dací, magrada(pobresa, guerres, contaminació...), que en aquesta escoltar música per tal de valorar-la basant-me en unsvida eres insignificant i inútil, i, amb això, entrem en criteris estètics no dissenyats per ningú, tret de mi.el camp de la depressió. Tot això per no parar-se a Uns criteris pensats des del silenci de la soledat.pensar en u mateixa des dun punt de vista optimista.Algú, no recorde ben bé qui, afirmà que la soledat és Pel que fa a lassaig, pense que està benbona, agradable, si es conviu amb ella, però que pot estructurat i lautor ha sabut esgotar tots els recursosresultar agonitzant si es tracta de fugir o eixir della. per aproximar-se als lectors. És clar i concís i fa ús dexemples que ajuden a la comprensió daquest. Tot Així, hem oblidat que "sentim" la música per i així, trobe que el final pot conduir a interpretacionspor a la soledat, de la mateixa manera que sha obli- errònies: és la música bona o mala?, per la meua part,dat que lorigen de les paraules es troba en els sons crec, que la música és bona (reuneix cultures, desper-que semitien front a un estímul, tal i com estableix i ta sentiments), el que és mal és lús que en fem della.defèn Nietzsche per a criticar el llenguatge concep-tual. Pareix ser que els éssers humans tendim a gene- Finalment, i com a conclusió, mha agradatrar mecanismes per a fugir dallò que temem (la aquest assaig en què Joan Fuster ens recorda allò quemúsica per a fugir de la soledat, el llenguatge concep- possiblement hem oblidat: la diferent situació entre eltual per a fugir de la realitat canviant i caòtica). present i el passat, la por que ens motiva a "sentir" la música... A més, atès que és prou actual i, per tant, Per altra banda, la música ha passat de ser pròxim al receptor, lassaig aconsegueix acomplir ladun mitjà dexpressió de sentiments a ser una identi- seua finalitat de fer reflexionar sobre el tema queficació de diferents col·lectius segons el tipus de planteja.música que escolten: qui escolta el "heavy metall" Marcos Guerrero, 2º batxilleratvesteix amb punxes; qui escolta "reagge" porta rastes Ciències de la Natura i de la Salut 26
  28. 28. LLIBRES la Cassola COM ÉS LA VIDA A UN INSTITUT? TÍTOL: EM FA MAL LINSTITUT AUTORS: Francesc Ruiz i Dino Salinas EDITORIAL: Edicions del Bullent COL.LECCIÓ: Claus per a entendre el món "Em fa mal Però, crec que tot plegat no és per a tant, a més aques- linstitut" és un ta és la meua feina ara, com a estudiant que sóc. assaig sobre leduca- ció. Està destinat a En canvi i per sort, al meu centre, a la Florida, no hi un públic jove: estu- ha tants problemes com es plantegen en el llibre i, tot diants dESO i bat- i ser privat, o millor dit concertat. Compartisc amb xillerat i la temàtica lautor les crítiques que fa a lensenyament privat, no gira al voltant de es poden aquestes crítiques al meu centre ja que, com és la vida a un supose, que per ser una cooperativa hi ha moltes institut amb lobjec- coses atractives. En general, els professors són inno- tiu dentendre com vadors i la majoria -sempre hi ha alguna excepció- es funciona el sistema preocupen per fer bé la seua feina (expliquen bé, educatiu. corregeixen molt, ens donen molts instruments dava- luació...) i, sobretot, es preocupen molt per nosaltresLautor, un professor de Secundària, intenta fer refle- per a que puguem aprendre bé.xionar als lectors sobre alguns dels fenòmens que esviuen cada dia en la vida interna dun centre educatiu. Altra cosa que he de dir és que les relacions entre totsDel llibre mha agradat molt que lautor introduisca la i totes són molt bones, amb els profes i entre els com-veu dels seus propis alumnes de 4t dESO, els seus panys. No hi ha massa problemes de convivència i, encomentaris directes reflecteixen molt bé el que sen- general, la gent ve molt a gust a linstitut. També hi hatim i pesnem. Si bé trobe que la lectura és més ade- llibertat dexpressió i ens transmeten uns valors moltquada per alumnes de lESO que per al batxillerat. bons (de cooperació, de solidaritat...), a més podem participar en moltes coses: en les revisions dassigna-No obstant, ara que estic acabant els meus estudis tures, en les sessions davaluació..., és a dir, ens tenenmha agradat molt la pregunta que ens ha fet mestre en compte en tot moment.de valencià per a valorar el llibre: i ... a tu, també etfa mal linstitut? Ja per acabar, i per valorar la meua trajectòria destu- dis en Florida, he de dir que mhe sentit molt a gustSi sóc sincera he de contestar que, de vegades, sí que en el centre, els anys que he passat ací han segut moltem fa mal. Moltes assignatures, molts continguts, importants en la meua vida.massa treballs, controls, comentaris..., moltes horesde feina, la maleïda selectivitat... Laura Montagud, Ex-alumna del Batxillerat de Ciències27
  29. 29. LLIBRES la Cassola LA NIEBLA Y LA DONCELLA Lorenzo Silva Col. Áncora y Delfín Editorial Destino, 2002 (2002) y Carta blanca (Premio No obstante, aunque el argumento de Primavera, 2004). Su obra ha sido la novela es muy "goloso" y cumple traducida al ruso, francés, alemán, con el género de la novela policiaca italiano, griego, catalán y portugués. de investigación, al ir avanzando capítulo tras capitulo, existe una cier- La niebla y la doncella es una nove- ta ruptura del hilo conductor que se la policíaca de crimen y de misterio manifiesta en pasajes donde las des- que despierta el interés en el lector cripciones de lugares o pensamientos por desvelar las claves que envuelven del protagonista, el sargento Vila, se el asesinato de Iván López, un chico hacen pesadas y extensas a la vez, y que se ve involucrado en el mundo de también en apartados donde lo que el los estupefacientes. El sargento Vila y autor expone está de más, producién- la cabo Chamorro son los dos investi- dose un exceso de reiteración de lo Lorenzo Silva es novelista, gadores de la Guardia Civil que son dicho o sucedido con anterioridad.articulista, ensayista y abogado espa- llamados a resolver el asesinatoñol nacido en Madrid en 1966, cometido dos años atrás en la isla de Aun así, resulta muy interesante laLorenzo Silva estudió Derecho en la la Gomera. A su llegada, un velo de investigación realizada por Vila yUniversidad Complutense, trabajando misterio envuelve el caso, que ha sido Chamorro en cuanto a sus tácticascomo auditor de cuentas y asesor fis- abierto por las demandas de la madre detectivescas, y cómo no, no deja decal, antes de dedicarse plenamente a del fallecido a su cuñado, el delegado resultar extraño observar ciertos com-la literatura. Ha publicado los ensa- del Gobierno en Canarias. El sospe- portamientos o capacidades deducti-yos, Viajes escritos y escritos viaje- choso primero había sido un ex con- vas y de profesionalidad criminal iló-ros (2000) y Del Rif al Yebala. Viaje cejal, la hija del cual mantenía rela- gicas en la tan "mal vista"al sueño y la pesadilla de Marruecos ciones con el fallecido, pero una sen- Benemérita, pues aquí se nos muestra(2001); el álbum infantil ilustrado, tencia lo había absuelto. En la reaper- una guardia civil profesional que seLaura y el corazón de las cosas tura del caso ocurren cosas extrañas ocupa de investigar crímenes y no de(2002) y el libro de relatos, El déspo- que se mueven entorno al mundo de la imagen que la sociedad atribuye ata adolescente (2003). Pero sobre las drogas. Durante la investigación esta institución como la patrulla ape-todo es conocido por sus novelas, muere la guardia local Ruth, que ayu- ada en las carreteras esperando queNoviembre sin violetas (1995), La daba en las investigaciones a los de alguien infrinja la ley de circulaciónsustancia interior (1996), La flaque- Madrid (Chamorro y Vila).De las para sancionarla.za del bolchevique (Finalista del deducciones del sargento Vila y laPremio Nadal, 1997), Algún día, ayuda de la hija del ex concejal se En conclusión, la novela es muy inte-cuando pueda llevarte a Varsovia descubren una serie de hechos que resante, aunque adolece de partes que(1997), El lejano país de los estan- conducen a un final insospechable podían ser mejorables, toda vez que,ques (1998), El cazador del desierto que nadie puede prever, en el que se en general, es una buena lectura.(1998), El ángel oculto (1999), El verán implicados agentes de la autori-urinario (1999), El alquimista impa- dad, mafias y empresarios. Guillem Escorihuela Carbonellciente (Premio Nadal, 2000), La llu- 2n Batxillerat dHumanitats ivia de París (2000), El nombre de los La novela despierta desde el principio Ciències Socialsnuestros (2001), La isla del fin de la el interés en el lector por resolver elsuerte (2001), La niebla y la donce- misterio que envuelve este asesinato.lla (2002), Los amores lunáticos 28

×