Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
9_Mill: Sobre la llibertat
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

9_Mill: Sobre la llibertat

  • 302 views
Published

 

Published in Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
302
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
2
Comments
0
Likes
1

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. John Stuart Mill (20 de maig de 1806 - 8 de maig de 1873) Sobre la llibertat
  • 2. Sobre la llibertat Quins són els límits del poder de la societat/Estat sobre l’individu? Fins a on pot arribar la llibertat d’una persona? L’Estat està per sobre de l’individu o l’individu per sobre de l’Estat?
  • 3. Sobre la llibertat LA INDIVIDUALITAT •La individualitat és un dels principals factors que contribueixen al benestar d’una persona. •Ser individu: ser capaç d’autodeterminar-se conscientment = capacitat d’escollir la nostra forma de vida amb independència dels altres = disposar d’una VOLUNTAT LLIURE •La llibertat és la condició per a què es desenvolupi la individualitat i, per tant, la condició bàsica per aconseguir la felicitat INDIVIDUALITAT LLIBERTAT FELICITAT Sostenemos como evidentes por sí mismas dichas verdades: que todos los hombres son creados iguales; que son dotados por su Creador de ciertos derechos inalienables; que entre éstos están la Vida, la Libertad y la búsqueda de la Felicidad. Que para garantizar estos derechos se instituyen entre los hombres los gobiernos… Declaració d’independència norteamericana (1776)
  • 4. “SOBRE LA LLIBERTAT” (1859): Cap. 4: “DELS LÍMITS DE L’AUTORITAT DE LA SOCIETAT SOBRE L’INDIVIDU” 1.- ASPECTES GENERALS La llibertat ≈ a la llibertat social i no al problema de lliure albir. en tant que filòsof utilitarista Com es concretitza la llibertat ètica, política i social en l'ésser humà? Sobre la llibertat Quin és el criteri a partir del qual es vinculen ètica, llibertat i felicitat Principi d’Individualitat
  • 5. Sobre la llibertat Si la societat/Estat exerceix sobre mi un poder tal que limita la meva individualitat i no em permet ser lliure, llavors està atacant la meva felicitat. SISTEMES POLÍTICS TOTALITARIS L’Estat per sobre de l’individu. El bé comú per sobre del bé individual. L’individu com una peça de l’engranatge social: abolició de la personalitat, la singularitat Societats “tancades” (Popper) SISTEMES DEMOCRÀTICS La voluntat de les majories anul·len les minories (“tirania de la majoria”) El poder de l’opinió pública pot arribar a silenciar l’opinió de les minories. Benestar social Llibertat general Ambit públic Benestar individual Llibertat particular Ambit privat Si la societat/Estat no exerceix sobre mi cap poder, llavors la meva llibertat descontrolada pot afectar a la resta d’individus
  • 6. Sobre la llibertat Individu i societat •La societat pot exercir control sobre les conductes particulars dels seus membres només en el cas que aquestes conductes es refereixin als altres. •“Referir-se als altres”: una acció es refereix als altres quan el seu abast escapa a l’individu que la realitza i perjudica altres persones no implicades directament en l’acció. •“Perjudicar altres persones”: impedir que altres persones puguin desenvolupar la seva individualitat (llibertat) i obtenir-se benestar.
  • 7. Sobre la llibertat L’individu és sobirà •La societat no ha d’exercir cap control sobre aquelles conductes particulars dels seus membres que només tinguin efectes sobre ells mateixos (àmbit privat). •La societat no pot interferir en la llibertat individual adduint la preservació del bé (físic o moral) de l’individu •Controlar l’individu en aquest sentit és perjudicar-lo, encara que es pensi que el beneficiem. Sobre si mateix, sobre el seu propi cos i esperit, l’individu és sobirà
  • 8. EL PÚBLIC I EL PRIVAT “Tan bon punt com un aspecte del comportament d’una persona afecta d’una manera perjudicial els interessos d’altri, la societat hi té jurisdicció i esdevé objecte de discussió la qüestió de si la intervenció de la societat és favorable o desfavorable al bé comú. Però no s’ha de plantejar aquesta qüestió quan la conducta d’una persona afecta només els seus propis interessos o no té necessitat d’afectar els interessos dels altres si no ho volen (partint del supòsit que totes les persones afectades, són majors d’edat i tenen un grau normal d’enteniment). En tots aquests casos, l’individu hauria de gaudir d’una llibertat perfecta, tant jurídica com social, per a acomplir l’acte que vulgui i atenir-se a les conseqüències.” (SL)
  • 9. Text William Hogarth (1697-1764): Beer Street William Hogarth (1697-1764): Gin Lane
  • 10. Llibertat social i individual Sobre la llibertat •El conjunt de la societat ha s’assumir la defensa de la llibertat de tots els seus membres. L’Estat té com a funció la garantia i promoció dels drets dels individus. •Per tant, tots els membres de la societat han de contribuir amb els seus esforços (impostos, etc.) al manteniment de l’Estat. ESTAT LIBERAL
  • 11. El reducte de la llibertat individual És injustificat de castigar algú perquè està ebri, però en canvi cal punir un soldat o un policia que s’embriagui estant de servei. En suma, sempre que existeix un dany o un risc definits, ja sigui a un individu o a la col·lectivitat, el cas ja no cau dins l’àmbit de la llibertat i entra de ple dins el de la moralitat o el dret. (SL) Sobre la llibertat IV
  • 12. Sobre la llibertat Reprovació •Encara que no estem autoritzats a castigar accions o pensaments que no afecten els nostres interessos, sí que podem: a) Prevenir a l’individu de les conseqüències b) Prevenir als altres en contra seu •Però en cap cas podem obligar a què l’individu renunciï a la seva llibertat. •Mill no defensa, doncs, un egoisme indiferent. REPROVACIÓ SOCIAL REPROVACIÓ LEGAL
  • 13. Sobre la llibertat •Mereixen sanció social o moral (menyspreu, “buit social”, etc.) els actes que, tot i ser considerats dolents, no afecten directament al benestar dels altres. •Mereixen sanció legal els actes que atempten contra el benestar dels altres i la convivència. •La moral (el gust) no pot ser mai el fonament de les normes legals. Aquest ha de ser el benestar o malestar objectius dels ciutadans d’un Estat Una de les inclinacions més universals de la humanitat és la d’estendre el que es pot anomenar “policia moral” fins al punt d’envair les llibertats més legítimes de l’individu
  • 14. Si una societat desitja que els seus individus siguin sans, cultes, prudents, etc. Només ho pot aconseguir amb l’educació, mai amb la coacció Sobre la llibertat Educació versus coacció La tolerància és la condició per a la convivència en llibertat dels ciutadans d’un Estat i el criteri per a jutjar el seu desenvolupament. Voltaire (1694-1778) No estic d'acord amb el que diu, però defensaria fins a la mort el seu dret a dir-ho.
  • 15. Sobre la llibertat Només ho pot aconseguir amb l’educació, mai amb la coacció...
  • 16. Educació i autonomia individual “En lloc d’una disminució hi ha necessitat d’un increment de l’acció desinteressada per a promoure el bé dels altres. Però la benevolència desinteressada pot trobar altres instruments que fuets i flagels, tant en un sentit literal com metafòric, per a persuadir la gent.” “S’haurien d’esperonar tothora a incrementar l’exercici de les seves facultats superiors i a créixer la direcció de llurs sentiments i fins vers objectes i contemplacions assenyats en comptes de necis, elevats en comptes de degradants. Però no té cap mena de justificació que una persona, o una colla d’elles, diguin a una altra criatura humana dotada d’ús de raó què no pot fer-ne. Ella mateixa és la persona més interessada en el seu propi benestar i l’interès que qualsevol altre, llevat d’alguns casos de fort lligam personal, hi pot tenir, és fútil, comparat amb aquell que ella mateixa té.” (SL)
  • 17. Sobre la llibertat LLIBERTAT POSITIVA LLIBERTAT NEGATIVA •Capacitat de dur a terme una acció determinada. •“Puc fer...”, “Em deixen fer...”, “Estar permès fer...” •Lliure oposat a esclau •Es coneix com la “llibertat dels antics” •Absència de coacció (obstacles o impediments) per a l’acció. •“Res no m’impedeix que faci...” «Tinc dret a...» • Lliure oposat a súbdit •Es coneix com “llibertat dels moderns”.
  • 18. Sobre la llibertat S’ha d’aconseguir el màxim de llibertat personal amb el mínim d’intervenció de la societat/Estat ESTAT MÍNIM No hi ha dubte que les normes són necessàries per al funcionament col·lectiu, però una desmesura oprimeix l’individu i el fa infeliç •La funció de l’Estat és servir de garantia i de promoció dels drets i les llibertats de l’individu. •La funció de l’Estat no és fer lleis que limitin les llibertats de les persones, ni controlar moralment els seus ciutadans. L’Estat ha de procurar no interferir en les conductes dels seus membres, excepte quan sigui absolutament necessari.
  • 19. Es injust privar a algú de la llibertat personal (consciència i acció), la propietat o alguna cosa que li pertany per llei. Mill defensa el dret de tot ciutadà a les llibertats bàsiques: expressió, associació, dret de vaga, llibertat educativa, llibertat religiosa Un Estat té poder legítim per a intervenir en la protecció dels principis anteriors. Estat protector de les llibertats (Estat liberal) Sobre la llibertat 3 principis bàsics de justícia Es just que tothom rebi el que es mereix (principi de mèrit). L’Estat ha de garantir la igualtat d’oportunitats en la major part d’assumptes, especialment en sanitat, treball i educació.
  • 20. APLICACIÓ DEL PRINCIPI D’INDIVIDUALITAT DE MILL
  • 21. “L’única llibertat que pot portar aquest és la que persegueix el nostre propi bé segons els nostres criteris, sempre que no atemptem contra la llibertat dels altres o no impedim els seus esforços per obtenir el seu propi bé.” Llibertat de consciència, de pensament, de premsa, de reunió, d’expressió, d’opinió, d’acció… (Drets de 1ª generació) Demano autonomia!
  • 22. Sobre la llibertat Un exemple: la llibertat de pensament i d’opinió • Mill està en contra de la coacció del govern o del poble (opinió pública) sobre el pensament i l'expressió d'aquest pensament. • No s'ha d'impedir l'expressió d'una opinió (tolerància) sempre i quan no sigui perjudicial portar-la a la pràctica. • Per al benestar intel·lectual de la humanitat és necessària la llibertat d'opinió i la llibertat d'expressar-la, per 4 motius assenyala Mill: 1. Una opinió encara que sigui reduïda al silenci pot ser vertadera. 2. Encara que una opinió estigui equivocada pot tenir una part de veritat. 3. Encara que una opinió fos tota veritat, a menys que sigui discutida, pot ser considerada falsa a causa dels prejudicis de la societat. 4. Una opinió si no s'expressa es pot debilitar i perdre. • Mill accepta la llibertat d'opinió i d'expressió de totes aquelles opinions que sigui possible discutir, però no d'aquelles que no admeten cap tipus de crítica o discussió possible. No es pot ser tolerant amb els intolerants.
  • 23. DEMOCRÀCIA I IGUALTAT Es passa d’una consideració democràtica (la igualtat de tothom a l’hora de fer valer els seus interessos, perquè cada vot és comptat per un i només per un), a una consideració de caire humanista i no totalitari De la base que cada vot val només per un i tots els vots valen igual, es necessari cooperar amb els altres és una estratègia per tal de fer triomfar els propis interessos particulars i que cada individu visqui millor la llibertat i la igualtat són inseparables del concepte de «civilització». L’estat natural i biològic seria la violència. Cultura, educació i simpatia (Hume). La simpatia no és un sentiment que ens surti de forma natural, cal conrear la societat per a sentir simpatia per les persones, la qual s’expressa de forma simbòlica i requereix uns sentiments “treballats” per l’experiència. Simpatia = sentiment dinàmic que produeix felicitat col·lectiva. ≈ fraternitat, dels republicans ≈ solidaritat, dels socialistes
  • 24. Sobre la llibertat Un Estat ha de promoure la discrepància i no la conformitat. L’opinió pública mediatitzada és un perill per a la llibertat. Com que la llibertat d’expressió i de participació política són fonamentals per a les persones, i la democràcia és l’únic sistema que les té en la seva base, la democràcia és, doncs, el millor sistema polític. Objeccions: La democràcia ha de ser prou representativa de les minories. Democràcia representativa en què estiguin presents tots els punts de vista i no només els majoritaris. En una democràcia les minories han de poder fer-se sentir Es la democràcia el millor sistema polític?
  • 25. Resum idees principals per capítols Pròleg. • Segons Mill el que distingeix a l'home de la resta d'animals no és el pensament racional i el domini sobre la naturalesa, sinó la llibertat d'escollir i experimentar sense traves ni impediments. I. Introducció • L'objecte d'estudi no és el lliure albir, sinó la llibertat social o civil, és a dir, la naturalesa i els límits del poder que pot exercir legítimament la societat sobre l'individu. • Mill denuncia un dels perills de la societat democràtica: L'opinió pública i la tirania de la majoria. • Les relacions socials s'haurien de regir per un senzill principi que justifiqui la intervenció de la societat en la pròpia llibertat: l'autoprotecció i evitar que es perjudiqui als altres. • Cadascú és sobirà d'ell mateix sempre i quan no afecti la integritat dels altres. Si no és així l'Estat pot interferir en la llibertat per tal de defensar als ciutadans, en els altres casos l'ha de promoure i defensar. “SOBRE LA LLIBERTAT” (1859):
  • 26. II. Llibertat de pensament i discussió • Mill està en contra de la coacció del govern o del poble (opinió pública) sobre el pensament i l'expressió d'aquest pensament. • No s'ha d'impedir l'expressió d'una opinió (tolerància) sempre i quan no sigui perjudicial portar-la a la pràctica. I per saber si és perjudicial o no, s'ha de discutir abans. • El deure del govern i dels individus és formar opinions el més vertaderes possibles sense imposar-les a menys que s'estigui completament segur que són certes. Ara bé, Mill remarca que les opinions no es poden imposar sense discutir-les abans. • Per al benestar intel·lectual de la humanitat és necessària la llibertat d'opinió i la llibertat d'expressar-la, per 4 motius assenyala Mill: 1. Una opinió encara que sigui reduïda al silenci pot ser vertadera. 2. Encara que una opinió estigui equivocada pot tenir una part de veritat. 3. Encara que una opinió fos tota veritat, a menys que sigui discutida pot ser considerada falsa a causa dels prejudicis de la societat. 4. Una opinió si no s'expressa es pot debilitar i perdre. • Mill accepta la llibertat d'opinió i d'expressió de totes aquelles opinions que sigui possible discutir, però no d'aquelles que no admeten cap tipus de crítica o discussió possible. No es pot ser tolerant amb els intolerants. “SOBRE LA LLIBERTAT” (1859):
  • 27. III. De la individualitat com un dels elements del benestar • La llibertat s'ha de limitar quan pot ser un perjudici per un altre. Però en altres casos s'ha d'afirmar la individualitat com a un bé per a la diversitat d'opinions en tot el que no concerneixi als altres. • Mill seguint les idees de W. Von Humboldt) afirma que per al desenvolupament de la individualitat es requereixen dues condicions: - llibertat - varietat de situacions. • No solament és important el que els homes fan sinó la classe d'homes que ho fan. S'ha de promoure la individualitat en el pensament i en l'expressió d'opinions. • La naturalesa humana no és una màquina i està sempre amenaçada pel perill de la manca d'impulsos i preferències personals. • Mill reclama la necessitat d'originalitat davant el despotisme del costum. Per aquest motiu, s'ha de millorar la política, la moral i l'educació, per a fer possible que creixi la individualitat (no implica egoisme, sinó tenir idees pròpies). És bo per a la societat i el seu progrés que no tothom pensi el mateix. “SOBRE LA LLIBERTAT” (1859):
  • 28. “SOBRE LA LLIBERTAT” (1859): Cap. 4: “DELS LÍMITS DE L’AUTORITAT DE LA SOCIETAT SOBRE L’INDIVIDU”. LECTURA APARTATS 1.- El públic i el privat 2.- Educació i autonomia individual 3.- Dos tipus de deures 4.- El reducte de la llibertat individual 5.- Paradoxes de la llibertat 6.- Individu i opinió pública 7.- La llibertat religiosa 8.- El paper de les elits i de les classes populars 9.- Drets socials – Drets de llibertats 10.- Relativisme cultural PROPÒSIT del capítol: a.- vincular el progrés de la individualitat al progrés social. b.- mostrar que del canvi de cada ésser humà en particular en depèn el progrés de la humanitat en el seu conjunt. c.- defensar que la diversitat de formes de pensar i de viure és, en ella mateixa, una font de millora social.