Your SlideShare is downloading. ×
0
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
6_Descartes
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

6_Descartes

952

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
952
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
24
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. FILOSOFIAMODERNA El XVII, segledel Barroc 1
  • 2. Diego Velázquez: La família de Felip IV (Las Meninas) Oli sobre tela. 1656. 318 x 276 cm. (Museu del Prado - Madrid) 2
  • 3. ◦ ÍNDEX ◦ Característiques del racionalisme modern. ◦ Realisme i idealisme. ◦ Descartes: biografia i obres. ◦ El mètode. ◦ La moral provisional. ◦ El cogito. ◦ Classificació de les idees. ◦ Les demostracions de l’existència de Déu. ◦ El cercle cartesià. ◦ Les coses materials i el mecanicisme. ◦ La teoria de les substàncies. ◦ Dualisme antropològic. ◦ La comunicació de substàncies. 3
  • 4. Modernitat: Característiques generals s. XVII ◦ Precedentdirecte: el Renaixement ◦ Formaciódelsestatsmodernscentralitzats, absolutistes(Lluís XIV), i delsimperiscol.lonials: França, Anglaterra, Espanya… ◦ Contextsocial i econòmic: societatburgesa: nousvalors(individualisme, prosperitat, competència…) 4
  • 5. Modernitat: Característiques generals s. XVII ◦ desenvolupamentdel liberalisme. capitalisme, mercatlliure, laissez faire, laissez passer,no intervencionismede l’estaten l’accióindividual (llibertatnegativa), estatmínim. ◦ desenvolupamentde la banca i la borsa. ◦ 1618 –1648: Guerra dels30 anysentre catòlicsi protestants. (Descartes hi participa allistata la fila protestant, toti ser catòlic) 5
  • 6. El Racionalisme René Descartes (1596- 1650) pare del Racionalisme i de la filosofiamoderna 6
  • 7. Altres filòsofs racionalistes BaruchSpinoza Gottfried Leibniz 1646 Leipzig - 1716 Hannover 1632 Amsterdam –1677 La Haya 7
  • 8. Coneixement: introducció Subjecte Coneixement Objecte 8
  • 9. Coneixement: introducció Subjecte Coneixement Objecte Per al realisme: la realitat independent del subjecte. Per a l’idealisme: Les idees del subjecte 9
  • 10. Descartes i la modernitat ◦ Descartes trenca ambel realismeobjectivistaque suposavaque el coneixementera l’adequacióde l’intel·lectea la realitat ◦ Girepistemològicimmanentista 10
  • 11. Idealisme modern ◦ El tretcomúa les posicionsidealistesésl’acceptacióque el coneixementno ésuna lectura de la realitatobjectivani la ciènciaun descobrimentde la realitat(aletheia–paperpassiudel subjecte) sinóque el coneixementésun actede creaciódelsobjectesi la ciènciauna construcciódel pensament(paperactiudel subjecte). 11
  • 12. Realisme vs. idealisme REALISME: REALITAT condiciona Percepció sensorial Idees (subjecte) condiciona DESCOBRIMENTDE LA VERITAT IDEALISME: Idees (subjecte) condicionen Percepció sensorial condiciona REALITAT CREACIÓDE LA VERITAT Descartes, Berkeley, Kant 12
  • 13. Realime vs. Idealisme Realisme Idealisme Prioritatde les coses Prioritat de la consciència L’existènciadel móns’hipresuposa L’objecte immediat del coneixement són les idees Actitud receptiva del subjecte Actitud constructiva del subjecte El que ésreal ésintel·ligibleen si mateix La intel·ligibilitat del que és real prové del subjecte Es potconèixerla realitaten si mateixa Es coneix la realitat a través del subjecte Actitud de confiançaenversles facultatsde coneixement Actitud crítica davantles facultatsdel coneixement 13
  • 14. Tesis Racionalistes • Paper fonamental de la raó: es pot conèixer l’estructura de la realitat a partir de les capacitats racionals de la ment humana. • Innatisme: l’ésser humà arriba al món dotat de coneixement innat: idees innates • Racionalitat: el que podem conèixer del món depèn del subjecte. (idealisme) 14
  • 15. Tesis Racionalistes • Coneixementsensible: pocfiable, no enspermetobtenirla ciènciai la veritat. • Deducciói intuïcióintel·lectual, mètodesmésadequatsper assolirla veritat. • La ciènciai la filosofiasónpossiblessi segueixenel modelde les ciènciesexactes, les matemàtiques. • La realitat es redueix a dues substàncies (Descartes), una (Spinoza) o infinites (Leibniz), però està ordenada per Déu. 15
  • 16. René Descartes. El dubte metòdic Iniciador de la geometria analítica 16
  • 17. Obres de Descartes Les obres principals de Descartes són: el Discoursde la méthode(1637), prefaci de La dioptrique, Les météoresi La géométrie; les Meditationesde prima philosophia(1641), obra filosòfica cabdal; els Principia philosophiae(1644); i Les passions de l’âme(1649). Són de publicació pòstuma: les Regulaead directionemingenii, probablement de 1628; Le mondeou Traitéde la lumière(1633); L’homme; i La recherchede la véritépar la lumièrenaturelle(1701). 17
  • 18. Descartes ◦ Caràcter modern del personatge: ◦ Escepticisme davant la tradició: crítica de l’aristotelisme i l’escolástica. ◦ Valoració de la raó i la deducció racional per a la creació d’una nova filosofia basada en el model matemàtic. ◦ èmfasi en la idea de subjecte: el jo és, per a Descartes, la primera veritat, clara, distinta i segura. 18
  • 19. EL MÈTODE ◦ Problema:comavançarambseguretatpelcamídelconeixement?Comevitarelserrors?Lacausahadetrobar-seenl’úsdelaraó. ◦ Solució:calutilitzarunMÈTODEseguririgoróscomeldelesmatemàtiques,perquèatravésd’elless’obtéunconeixementsegur.AquestmètodeéselDEDUCTIU,sensenecessitatderecórreral’experiència(fontd’enganys). ◦ AplicacióalaFilosofia=Ciència "El coneixement és com un arbre del qual l'arrel és la metafísica, la física el tronc i les altres ciències són les branques que creixen del tronc". Principis de Filosofia 1644 19
  • 20. QUÈ ÉS EL MÈTODE? ◦ “Entencpermètode,algunesreglescertesifàcilsgràciesalesqualstotselsquilesobservinexactamentnosuposaranmaiveritableelqueésfals”Reglesperaladirecciódel’esperit ◦ Mètode=camíperaordenarelpensamentil’acció ◦ Exerciciquotidiàquepermetpensarordenadament. ◦ Unconjuntdereglesdeconeixementpràctic. ◦ Sumad’intuïcióintel·lectual+deducció 20
  • 21. Descartes ◦ Etimològicament, mètode vol dir camí ◦ Tothom pot raonar, però no tothom ho sap fer: cal un mètode adequat, que enspermetitrobarde forma segura la veritati eliminar l’error. ◦ El mètode cartesià es divideix en 4 regles: ◦Evidència ◦Anàlisi ◦Síntesi ◦Enumeració 21
  • 22. Descartes: mètode 1) EVIDÈNCIA: Evitar totselsprejudicisi admetrecoma vertadernomésallòque puguiser conegutde forma clarai distinta •Idea clara: la que es mostrade manera presenti manifestaa un esperitatent. •Idea distinta: la que no es potconfondreambcapaltre. •La mentcapta les idees claresi distintesper INTUÏCIÓ, i aixípotconèixerelselementsméssimples de quèestancomposatstotselséssers. 2) ANÀLISI: dividir cada dificultat en el màxim nombre possible de parts i les que siguin necessàries per arribar a la millor solució. 22
  • 23. Descartes: mètode 3) SÍNTESI: conduir el pensament ordenadament, avançant des de l’objecteméssimple, gradualment, finsal méscomplex, per arribar alsprincipisgeneralsque ordenen racionalmentla realitat 4) ENUMERACIÓ: Un cop obtinguts els principis generals (lleis), observar els fets concrets per tal de veure si aquests principis es compleixen, i si no ens hem oblidat de cap dada. 23
  • 24. LES REGLES DEL MÈTODE 1. EVIDÈNCIA 2. ANÀLISI 3. SÍNTESI 4. ENUMERACIÓ Cal no admetreres que puguiser dubtósi nomésacceptar com a vertader allò clar i distint. Dividir les idees complexes en parts simples. Acceptant les més evidents com a vertaderes. Conduir per ordre els pensaments, dels més simples als més complexos. Revisar tot el procés per estar segurs de no haver omès res. 24
  • 25. REGLES DEL MÈTODE CARTESIÀ Part analítica Partsintètica 1.EVIDÈNCIA 2.ANÀLISI 3.SÍNTESI 4.ENUMERACIÓ (REVISIÓ) INTUÏCIÓ DEDUCCIÓ 25
  • 26. Descartes –Moral provisional Màximesmorals: ◦ Mantenirelscostumsi les tradicionsestablertes(escepticisme) ◦ Assimilaciódel que probablementésvertaderambel que ésvertader(inversiódel mètodeprescriten la 2a. Part) ◦ “Vèncer-me a mi mateixabansque a la fortuna” (estoïcisme) ◦ Intel·lectualismemoral 26
  • 27. Descartes i el criterid‘evidència • El punt de partida de l’aplicación del regla de l’evidència implica en la pràctica: assimilació del que probablement és fals amb el que és fals. DUBTE METÒDIC 27
  • 28. L’aplicació de la REGLA DE L’EVIDÈNCIA implica dubtar de tots els coneixements rebuts per així assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber. CARACTERÍSTIQUES DEL DUBTE METÒDIC No escèptic. Deliberat i voluntari PROVISIONAL És el pas previ al coneixement vertader UNIVERSAL •Experiència anterior: criteri d’autoritat i tradició •Present, món exterior TEORÈTIC •Física •Matemàtiques •Filosofia NO PRÀCTICA •Moral •Religió •Costums •Política 28
  • 29. Descartes 1. Dubte sobre el coneixement que prové dels sentits (engany). 2. Assimilació somni/vigilia (Dubte universal) 29
  • 30. Anàlisi de text 30
  • 31. Text complementari ◦ Però, malgratque elssentitsensenganyende vegades, pelque fa a les coses pocsensibles i moltallunyades, se'ntrobenpotsermoltesaltresde les qualshomno potdubtarraonablementencara que les coneguemper llurmitjà. Per exemple, que josócaquí, asseguta propdel foc, vestitambuna bata, ambaquestpapera les mans, i altrescoses d'aquestanatura? I compodrianegar que aquestesmansi aquestcossónmeus?, si no és, potser, que emcomparo ambaquestsinsensatsel cervelldelsqualses trobatan enterboliti ofuscatpelsnegresvaporsde la bilis, que assegurencontínuamentque sónreis, quansónmoltpobres, que vesteixenori porpra, quanvan totsnus, o que s'imaginenque sóncàntirso que tenenel cosde vidre. Però, i què, sónfollsi jono seria pasmenysextravagantsi emregís segonsllurexemple. Tanmateix, aquí cal que considerique sócun home, i, per consegüent, que tincel costumde dormir i representar-me en elsmeussomnisles mateixescoses, o de vegadesde menysversemblants, que aquestsinsensats, quanvetllen. Quantscopsm'hapassatque somiava, de nit, que era en aquestlloc, que anavavestit, que era a propdel foc, encara que anavanudinsdel llit? Emsemblaara que no éspasambelsullsadormitsque miro aquestpaper. Que aquestcapque remocno estàgens endormiscat, que ésambintenciói ambun propòsitdeliberatque estencaquestamài que la sento: el que s'esdevédurantel somnino semblani tan clarni tan distintcomtotaixò. Però, pensant-hi acuradament, recordohaverestatequivocatsovint, mentredormia, per il·lusionssemblants. I aturant-me en aquestpensamentveigtan claramentque no hi ha indicisconcloentsni marques proucertesper les qualshompoguésdistingirambnetedatla vetlladel somni, que resto totastorat, i la mevasorpresa éstal que ésquasicapaçde persuadir-me que dormo. (MM1) 31
  • 32. Descartes Ampliació del criteri d’evidència a les veritats simples de raó que es mostren impossibles de posar en dubte inicialment. Això porta a Descartes a admetre un dubte exagerat o hiperbòlic, a partir de la hipòtesi del “geni maligne”. 32
  • 33. Anàlisi de text 33
  • 34. Text complementari ◦ “Suposarédoncsque hi ha, no un Déuveritable, que ésla fontsobiranade la veritat, sinócertgenimaligne, no menysastuti enganyadorque poderós, que ha emprattota la sevaindústriaenganyar-me. Pensaré que el cel, l'aire, la terra, elscolors, les figures, elssonsi totes les coses exteriorsque veiemno sónaltracosa que il·lusionsi enganys, delsqualsse serveixper sorprendrela mevacredulitat. Consideraré que jomateixno tincmans, ulls, carn, sang, que no tinccapsentit, sinóque crecfalsamentque tinctotes aquestescoses. Romandréobstinadamentlligata aquestpensament; i si, per aquestmitjà, no éspasal meupoder arribar al coneixementde capveritat, si mésno ésal meuabastsuspendreel meujudici. Ésper aixòque emposaré en guàrdiaacuradamentper no admetreen la mevacreençacapfalsedati prepararé tan béel meuesperitper a totes les astúciesd'aquestgran enganyador, que, per poderósi astutque sigui, maino empodràimposarres.” (MM2) 34
  • 35. Hipòtesi del Geni Maligne, que fa veure com a evident i vertader allò que en realitat, potser siguifals. (Dubtehiperbòlico exagerat) El dubte, metòdico hiperbòlic, serveixper a comprovarla certesadel nostrepensamenten base al criterid’evidencia, prescritpelmètode. 35
  • 36. Descartes • Cogito ergo sum  Primera veritat clara i evident: la consciència d’un mateix. (Influència de Sant Agustí)  La “consciència de si mateix”, primer fonament sobre el qual es basa la ciència i la filosofia en la modernitat. 36
  • 37. Anàlisi de text 37
  • 38. Textscomplementaris ◦ Tancaréara elsulls, emtaparé les orelles, emsepararé de totselsmeussentits, esborraré, finsi tot, de la mevamenttotes les imatgesde coses corporals, o, si mésno, perquèaixòa penes es potfer, les reputaré coma vanes i falses, i entretenint-me aixísolamentambmi mateix, i considerantel meuinterior, tractaréde fer-me a poca pocmésconeguti mésfamiliar a mi mateix. Jo sócuna cosa que pensa, ésa dir, que dubta, que afirma, que nega, que coneixpoquescoses, que n'ignoramoltes, que ama, que odia, que vol, que no vol, que també imagina, i sent. Car, aixícomm'headonatabans, encara que les coses que sentoi imagino no siguinpotserres de res forade mi i en elles mateixes, estictanmateixsegur que aquestsmodesde pensar que anomenosentimentsi imaginacions, solamenten tantque sónformes de pensar, resideixeni es trobencertamenten mi. (MM,3) ◦ “Peròquèésdoncsel que sóc? Una cosa que pensa. Quèésuna cosa que pensa? Ésa dir, una cosa que dubta, que concepque afirma, que nega, que vol, que no vol, que també imagina, i que sent. Certamentno éspocsi totes aquestescoses pertanyena la mevanatura.” (MM,2) 38
  • 39. Meditació segona (qüestions fonamentals) El cogito és una realitat espiritual És més fàcil conèixer el meu esperit que una realitat material Descobrimetd´unaveritat inqüestionable (el cogito)
  • 40. Descartes  El cogito ergo sum, primera veritat, esdevé model d’evidència per a totes les altres veritats . però,  La certesa del cogito ergo sum, (si béésveritatque dubtantes pensaque es dubtai dubtarésuna forma de pensar) tanmateixno ésgarantiaque les idees siguinefectivamentvertaderes.  Possibilitat de caure en el solipsisme (no poder demostrar l’existència real de res que estigui fora de la ment) 40
  • 41. Anàlisi de text 41
  • 42. Text complementari ◦ Peròhi ha una mena, no sé quina, d'enganyadormoltpoderósi moltastut, que empra tota la sevaindústriaa enganyar-me sempre. No hi ha doncscapdubteque josóc, si ellm'enganya; i que m'enganyitantcomvulgui, que maino podràferque jono siguires, en tantque jopensiésseralguna cosa. De manera que desprèsd'haver-hi pensatbéi d'haverexaminatacuradamenttotes les coses, cal a la fi conclourei tenirper constantque aquestaproposició"Jo sóc, joexisteixo", ésnecessàriamentveritable, totes les vegadesque la pronuncio, o que la conceboen el meuesperit. (MM,2) 42
  • 43. Descartes ◦ Examen de les pròpies idees : 1. Idees factícies, c readespelsubjecte(per la consciència). 2. Idees adventícies, p rovinentsdel mónexterior. 3. Idees innates, són clares i distintes i es mostren indubtables. Sorgeixen de la pròpia facultat de pensar. 43
  • 44. Les tres formes de pensar. Formes de pensar Tipus d´idees Tipus de coneixement Intel·lecte/enteniment/ pensamentpur innates Necessari/absolut/evident Imaginació factícies Probable/contingent Sensació adventícies Probable/contingent
  • 45. Descartes: demostracionsde l’existenciade Déu. …per mitjà de l’anàlisi de les nostres idees. ◦ 1. Argument de la infinitud: idea d’infinita perfecció  Déu com a Ésser perfecte (causa de la idea perfecció) ◦ 2. Argument de la causalitat aplicat al “jo”: jo contingent  Déu com a Ésser necessari i causa de l’existència del jo. ◦ 3. ArgumentOntològic: L’existència de Déu és inclosa en la seva essència. (“no sóc lliure de pensar que Déu no existeix” MM,6) 46
  • 46. Descartes: demostracionsde l’existenciade Déu. …per mitjà de l’anàlisi de les nostres idees. ◦ 1. Argument de la infinitud: idea d’infinita perfecció  Déu com a Ésser perfecte (causa de la idea perfecció). ◦Entre les idees innates, hi ha la idea de Déu com a ésser perfecte i infinit. És clar que la idea d'un ésser perfecte i infinit no pot provenir d'algú imperfecte; l’autor d’aquesta idea no puc ser jo, criatura finita i imperfecta, només pot tenir com a causa un ésser infinit i perfecte que és Déu i és ell qui ha posat en mi la idea d’una substància infinita. 47
  • 47. Descartes: demostracionsde l’existenciade Déu. …per mitjà de l’anàlisi de les nostres idees. ◦ 2. Argument de la causalitat aplicat al “jo”.  Déu com a Ésser necessari i causa de l’existència del jo. ◦L’origen del jo contingent, del meu ésser imperfecte (contingència, duració i conservació)no pot ser un altre que un ésser perfecte. Déu com a causa del JO. 48
  • 48. Descartes: demostracionsde l’existenciade Déu. …per mitjà de l’anàlisi de les nostres idees. ◦ 3. Argument ontològic  Negar l’existència de Déu és contradictori. ◦És tan evident que Déu existeix com són vertaderes les demostracions matemàtiques. 49
  • 49. Anàlisi de text 50
  • 50. Argument ontològic (Meditació V) ◦ 1-Premissa: (equiparació del judici Déu existeix a qualsevol judici matemàtic: són de la mateixa naturalesa, són judicis analítics) ◦ “Doncs bé, si del fet de poder treure del meu pensament una cosa, se segueix que tot allò que penso clar i distint que pertany a aquesta cosa, li pertanyen realment, ¿no puc concloure d´aquí un argument que provi l´existència de Déu? Certament, jo trobo en mi la seva idea –la d´un ésser summament perfecte-, de la mateixa manera que trobo la de qualsevol figura geomètrica o número; i no conec amb menys claredat i distinció que pertany a la seva naturalesa una existència eterna, de la mateixa manera que conec que tot el que pugui demostrar d´una figura o número pertany realment a llur naturalesa. I, per tant, tot i que res del que he dit en les meditacions anterior fos vertader, jo hauria de tenir l´existència de Déu per una cosa tan certa, com fins aquí he considerat les veritats de la matemàtica, tant de les figures com dels números (...)” 51
  • 51. Argument ontològic (Meditació V) ◦ 2-Premissa: (es planteja la hipòtesi que Déu no existeixi) ◦ “Doncs tot i tenint el costum de distingir entre l´existència i l´essència, em persuadeixo fàcilment que l´existència de Déu pot separar-se de la seva essència, i que, d´aquesta manera, pot concebre´s Déu com no existint actualment.” 52
  • 52. Argument ontològic (Meditació V) ◦ 3-Conclusió: (l´essència de Déu demana necessàriament la seva existència, com l´essència de triangle demana que la suma dels seus tres angles siguin 180º) ◦ “Tanmateix, pensant tot això amb més cura, trobo que l´existència i l´essència de Déu són tan inseparables com l´essència d´un triangle i el fet que els seu tres angles valguin dos rectes, o la idea de muntanya i la de vall; de tal manera que és tan inconcebible un Déu (un ésser summament perfecte) a qui el manqui l´existència (és a dir, una perfecció) com concebre una muntanya sense vall.” 53
  • 53. Déu: principi epistemològic ◦ “I així veig molt clarament que la certesa i la veritat de tota ciència depenen només del coneixement del Déu vertader; de manera que, abans de conèixer-lo, jo no podia saber amb perfecció cap cosa. I ara que el conec, tinc el mitjà d´adquirir una ciència perfecta sobre infinitat de coses: i no només sobre Déu mateix, sinó també de la naturalesa corpòria, en tant que aquesta és objecte de la pura matemàtica, que no s´ocupa de l´existència del cos.”
  • 54. El cerclecartesià Per la regla d’evidència només podem acceptar com a vertader allò que es presenta de forma evident COGITO ERGO SUM Existència de DÉU Déu és garantia de les veritats descobertes pel jo Atèsque la idea de Déuésinnata es produeixun cercleviciós: Ésl’existènciade Déula que ensasseguraque el “cogito” ésvertadero ésel cogito i la sevaevidènciael que ensassegurenque Déuexisteix? 55
  • 55. El cercle cartesià ◦ AntoineArnauld:problemadelacircularitatDéu-evidènciaimplícitaenlacircularitatDéu-cogito: ◦ Descartesafirmaquenomésestemsegursquesónvertadereslescosesqueconcebemclaramentidiferentment,perquèDéuexisteixihogaranteix.PerònopodemestarsegursqueexisteixDéu,sinoelconcebemambtotaclaredatidistinció; pertant,abansd'estarsegursdel'existènciadeDéu,hemestar-hodequeésvertadertotelqueconcebemambclaredatidistinció. Jo (claredat i distinció  evidència intuïtiva) Déu (demostració) garantia de les evidències. 56
  • 56. RES EXTENSA Descartes es proposa examinar si existeixen les coses materials o món exterior. Fins ara ha demostrat que és una cosa que pensa i que hi ha una substància infinita o Déu que garanteix la veritat del pensament. Però també té la idea clara i distinta de ser un cos extens i no pensant. Com en pot estar segur? RES EXTENSA Realitat material MECANICISME 57
  • 57. Res extensa  Reconec en mi una facultat que passivament rep i reconeix idees de les quals jo no sóc responsable.  Aquestes idees que se'm presenten sense voler i fins i tot contra la meva voluntat han d´estar produïdes per una facultat activa.  Si aquesta facultat activa no està em ni, ha d´estar en una altra substància o realitat distinta de mi mateix.  Es plantegen tres opcions: 1. Aquesta substància distinta és una cosa material 2. Aquesta substància distinta és Déu 3. Aquesta realitat distinta és una altra realitat extra-mental no identificada  Hi ha una forta inclinació en mi mateix que m´obliga a triar la primera opció.  Aquesta inclinacióno pot haver estat generada per un Déu enganyador. ◦ Conclusió: per tant, existeixen les coses materials.
  • 58. RES EXTENSA RES EXTENSA “Arabé,nosentDéucapaçd'enganyar,éspatentquenom'enviaaquestesideesimmediatamentpersimateix,nitampocpermitjàd'unacriaturaqueposseeixilarealitatd'aquestesidees...Doncsnohavent-medonatDéucapfacultatperaconèixerqueaixòésaixí,sinómoltalcontrari,unapoderosainclinacióacreurequelesideesparteixendelescosesmaterials,nohiveigcompodriadisculpar-sel'enganysi,enefecte,aquestesideespartissind'unaltrepuntofossinproductesd'altrescausesinodelescosesmaterials.I,pertant,hadereconèixer-sequehihacosescorpòries.” Meditacionsmetafísiques,VI Déu, garantia de l’existència de la matèria (res extensa) Realitat material MECANICISME 59
  • 59. Descartes MATÈRIA (RES EXTENSA) a) qualitats primàries: extensió, moviment, forma, mida, quantitat, lloc i temps. Són racionals (matematitzables), i la base del nostre coneixement vertader sobre el món. b) qualitats secundàries: provenen dels sentits i de la imaginació: color, olor, sabor, etc. Són subjectives (no es pot fer ciència sobre elles) A partir d’aquesta anàlisi, Descartes elabora una imatge mecànica del món: el model mecanicista, que ja hem vist com a característic de la nova ciència del s. XVII 60
  • 60. Anàlisi de text 61
  • 61. Text complementari Comencemper la consideracióde les coses méscomunes, i que creiemcomprendremésdistintament, a saber, elscossosque toquemi veiem. No vullparlar delscossosen general, car les nocionsgeneralssónnormalmentmésconfuses, sinód'algunen particular. Prenem, per exempleaquesttrosde cera que acaba d'éssertretdel rusc: encara no ha perdutla dolçorde la melque contenia, té encara alguna cosa de l'olorde les florsde les qualsfourecollit; el seucolor, la sevafigura, la sevagrandària, sónaparents; ésdur, ésfred, homel toca, i, si li doneuun cop, faràalgunso. En fi, totes les coses que poden ferconèixerun cosdistintament, es trobenen aquest. Peròheusacíque, mentrejoparlo, homl'apropaal foc: allòque li restavade gusts'exhala, l'olors'esvaeix, el seucolor canvia, la sevafigura es perd, la sevagrandàriaaugmenta, esdevélíquid, s'escalfa, homno pota penes tocar-lo, i per moltque homel colpegi, no faràcapso. Romanla mateixacera desprésd'aquestcanvi? Cal reconèixerque romani ningúno hopotnegar. Quèconeixiahomdoncsambtanta distinciód'aquesttrosde cera? Certamentno potésserres de totaixòque hi he observatmitjançantelssentits, puixque totes les coses que queiensota el gust, o l'olfacte, o la vista, o el tacte, o l'oïda, es trobencanviades, peròla mateixacera roman. Potserera aixòque pensoara, a saber, que la cera no era pasni aquestadolçorde la mel, ni aquestaagradable olor de les flors, ni aquestablancor, ni aquestafigura, ni aquestso, sinósolamentun cosque una mica abansse m'apareixiasota aquestesformes, i que ara es fa observar sota unes altres. Peròquèimagino, parlantambprecisió, quanla concebod'aquestamanera? Considerem-hoatentament, i allunyanttotes les coses que no pertanyena la cera, vegemquèen resta. Certament, no hi resta res mésque quelcomextens, flexible i mudable. (MM,2) 62
  • 62. Descartes Mecanicisme: L’univers-màquina Gall d’Estrasburg (s.XVII) L’ànec de Vaucanson (s.XVII) Exempled’autòmats 63
  • 63. Descartes Paradigma (model) mecanicista ◦ Model d’interpretació de la realitat que pren la màquina com a imatge del món, degut a la reducció del món material a “extensió” : l’univers, la natura, els animals, i fins i tot l’ésser humà poden ser estudiats com a màquines . Naturalesacoma objected’estudii de dominació: Per a Descartes el coneixementpermetràalséssershumans“fer-nos coma amos i posseïdorsde la naturalesa” DM,VI esperitburgès 65
  • 64. Descartes Dualisme Antropològic L’ésser humà és un compost de dues substàncies: però: Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues substàncies que metafísicament són diferents. (Glàndula pineal) res extensa cos, matèria res cogitans Jo, pensament o ànima 67
  • 65. RES EXTENSA PROBLEMA DEL DUALISME CARTESIÀ: L’ésser humà es compon de dues substàncies: el cos és una màquina acoblada a un esperit. COS RES EXTENSA MATÈRIA ESPERIT RES COGITANS PENSAMENT MECANICISME DETERMINISME RES COGITANS LLIBERTAT Descartesvaconsiderarlaglàndulapineal,«unapetitaglàndulasituadacapalameitatdelasubstànciadelcervell»,comelnexed'unióentrel'ànimaielcos,queatravésdelasangielsnervisrelacionenlarescogitansambelcosoresextensa,orientaelmovimentiinflueixsobrel'ànima. (Enl'actualitatsesapquelaglàndulapinealoepífisicontécèl·lulespigmentàriesquereaccionenalscanvislumínics,iéslaresponsabledelasegregaciódel'hormonamelatonina,queregulaelsritmesvitalsielsestatsdeson). 68
  • 66. Descartes ◦ Teoria de les Substàncies ◦(Cal distingir entre l’ordre de descobriment de les veritats i ordre de realitats) ◦ Déu és substància infinita i garanteix les veritats descobertes pel “jo” (matemàtiques) i és causa de l’existència del “jo” i de la conservació del món (no hi ha pròpiament demostració de la seva existència). ◦ El “jo” és la substància pensant (res cogitans), i equival a l’esperit, l’ànima o la ment. ◦ El món material és la substància extensa (res extensa). SubstànciaInfinita Substànciesfinites 69
  • 67. IMPORTÀNCIA DEL PENSAMENT DE DESCARTES  Canvia el punt de vista de l’Edat Mitjana (de la certesa de Déu a la certesa de la Raó). Descartes, en canvi, parteix de la certesa de la raó per arribar a la certesa de Déu. RACIONALISME i MÈTODE. Dóna importància al SUBJECTE (pensament, llibertat i autonomia) per sobre de l’OBJECTE (extensió, determinat i mecànic). IDEALISME, DUALISME i MECANICISME.  El seu atreviment per qüestionar-ho tot i l’èmfasi en la importància de la RAÓ i EVIDÈNCIA el van convertir en el pare de la FILOSOFIA MODERNA. 72
  • 68. 73
  • 69. DESCARTES Ontològics Epistemològics Coneixement segur Substància Res Cogitans Res Extensa DÉU MÈTODE matemàtic Cogito ergo sum Principiindubtable DUBTE Subjecte pensant IDEES Factícies Adventícies Innates Coneixement Existència del subjecte Ètica i Religió Absoluta perfecció No enganyador planteja problemes suposa la recerca d’un mitjançant un el que implica un utilizant el afecta no afecta garanteix un escapa al suposa la definició de s’aplica a permet distingir entre concebut com a el que implica garanteix el procedeixen de concebut com posseïdor de poden ser 74
  • 70. Modernitat: Característiques generals DAVID (1791): La Mort de Marat, oli sobre tela, Museu de Belles Arts, Brusel·les 75
  • 71. Modernitat: Característiquesgenerals: sXVII-XVIII ◦ Nova imatgede l’univers: fenomen“impersonal”, regulatper lleisnaturalsde caràcterfísici matemàtic. ◦ Nova imatgede Déu: no intervéen un mónque ésautònom(té les sevespròpieslleis). ◦ Nova religió: el Deisme ◦ Autonomiade la RAÓ enfrontla fe. L’ésserhumàésautosuficient, ha arribata la seva“majoriad’edat” (Kant) ◦ La filosofiavolsaber quèésla raó i comfunciona: Racionalisme Criticisme Empirisme 76
  • 72. Modernitat: Característiques ◦ LAÏCISME: anàlisicríticdel pensamentreligiós, al quals’hiposen límits(Kant) o bées ridiculitza(Voltaire). ◦ OPTIMISME: es defensa la idea de PROGRÉS i la milloracontínuade la societathumana. ◦ CIÈNCIA: símbolde les possibilitatsde la raó humana (“coneixementéspoder”) Isaac Newton 77
  • 73. Modernitat: Característiquesgenerals ◦ Fonamentaciódelsdretsdelsindividusdavantl’estati davantdelsaltresindividus: acta “Habeas corpus” (Anglaterra, 1679) ◦ Teoriadel Contracte: l’ordrepolíticésun contracte entre la societati el govern. Sobiraniadel poble. SufragiUniversal. Divisióde Poders. (Locke, Montesquieu) ◦ Lluitacontra la tortura (Inquisició), l’esclavitud, i per la igualtathome-dona ◦ Defensa de la tolerància, el benestari la saviesamoral (bondat) 78
  • 74. s.XVIIs.XVIII raó progrés modernitat Drets humans Democràcia Esperit laic 79

×