Tema 5
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Tema 5

on

  • 264 views

 

Statistics

Views

Total Views
264
Views on SlideShare
191
Embed Views
73

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

2 Embeds 73

http://lumenmediterranei.blogspot.com.es 72
http://lumenmediterranei.blogspot.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as OpenOffice

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Tema 5 Document Transcript

  • 1. TEMA 5: EL LLENGUATGE Qui té raó? Per tenir la raó en algun debat, es fa servir el llenguatge. En l'ús del llenguatge, diferenciem les funcions següents: -Funció informativa (si dic quina hora és) -Funció expressiva (si expresso que estic molt content) -Funció directiva (si dono una instrucció a algú) -Funció argumentativa (si dono arguments a favor o en contra d'un tema) Per a plantejar una idea es fa servir la funció argumentativa, on les premisses són afirmacions simples i clares que, ens guien (mitjançant l'inferència) cap a una conclusió. Per tant, un bon raonament ha de tenir en compte una sèrie de regles: 1.Ordenar de manera natural i senzilla les premisses i diferenciar-les molt clarament de la conclusió. 2.Utilitzar premisses fiables i sòlides que es justifiquin de la manera més evident possible. 3.Utilitzar paraules i conceptes concrets, específics i clars. 4.Evitar el llenguatge emocional, els adjectius o termes que siguin arguments únicament emotius. Definicions -Inferència: és el procès en què les premisses passen a una conclusió. -Raonament: és la facultat humana que ens permet resoldre problemes. -Premissa: Són afirmacions simples i clares que, interrelacionades, ens quien cap a la conclusió. -Conclusió: És una proposició al final d'un argument, després de les premisses. -Llenguatge: És el conjunt de sons articulats amb què les persones manifesten el que pensen o senten. -Lògica: És l'estudi dels raonaments, de les seves estructures i de les regles que defineixen els raonaments. -Argument: És un raonament emprat per convèncer algú o per demostrar alguna cosa. Raonaments deductiu, inductiu i analògic Quan raonem fem servir bàsicament dos mètodes: la deducció i la inducció. -Si partim d'una premissa de tipus general, acceptada i fiable i n'inferim conclusions parcials, emprem un raonament deductiu, per exemple: <totes les dones viuen més anys que els homes> n'he inferit una conclusió particular: <jo, que sóc una dóna, viuré més que el meu germà>. Els raonaments deductius són útils perquè, si estan ben construïts, sempre són correctes. -La inducció en canvi, parteix d'un seguit de fet parcials, concret (les premisses) que es repeteixen de manera regular i que es poden observar. Per exemple, observem que l'Anna, companya de classe, li agrada la música rock i que a l'Andreu, un altre company, també li agrada aquest tipus de música.
  • 2. D'aquestes premisses trec la conclusió que als alumnes de la meva classe els agrada la música rock. Els raonaments inductius impliquen un seguit de dificultats si volem saber amb certesa si són correctes o incorrectes. Un raonament inductiu es basa, doncs, en la repetició d'un seguit de premisses. Un altre recurs per justificar les inferències inductives és l'ús de l'evidència. Altres formes de discurs argumentatiu més habituals són l'analogia (argumentació a partir d'una comparació entre el que volem argumentar i una altra situació o fet similar) i l'exemple (té una estructura inductiva: com més exemples, més consistent és l'argumentació). El bé com a racionalitat El filòsof nord-americà John Rawls (1921-2002) planteja una teoria de la justícia que fa èmfasi en la racionalitat humana com a element fonamental per determinar què cal considerar just. Doncs, parteix de la hipòtesis que totes les persones són raonables, i tambè poden definir d'una manera racional què és just i que està bé. Si es tenen en compte aquests dos principis, el racional ( Rawls considera racional l'egoisme individual) i el raonable (les persones tenen en compte l'interès aliè en les consideracions que fem i la que busqués la cooperació), es pot arribar a una societat estable i justa. Partint d'aquesta base, Rawls defineix dos principis: un, segons el qual totes les persones tenen les mateixes llibertats i els mateixos drets, i l'altre, el principi de la desigualtat econòmica, sempre que beneficiï a tothom, ja que, segons Rawls, la desigualtat ajuda a millorar el destí dels membres més desafavorides de la societat i totes les persones han de tenir les mateixes oportunitats a la societat. Finalment, Rawls considera que l'objectiu de l'Estat és gestionar una política justa, tal com la definiria una persona raonable que fos imparcial. Les fal·làcies Els mitans de comunicació de masses fan servir arguments per convénçer-nos de la veracitat de les notícies que difonen. Els arguments poden ser doncs, correctes o bé enganyosos. Aquests darrers reben el nom de fal·làcies. Les fal·làcies són raonaments que aconsegueixen fer-se un lloc per la por o la ignorància de qui els escolta, l'autoritat de qui els defensa o per qualsevol altre motiu, però no pas per les seves premisses. 1.Fal·làcia ad hominem Consisteis a desacreditar a la persona que exposa un argument en lloc de rebatre els raonaments: <El professor afirma que la classe de batxillerat és indesciplinada. Tothom sap que el professor no té gaire paciència, i, per tant, segur qie exagera i que la classe de batxillerat no és una clase disciplinada>
  • 3. 2.Fal·làcia ad baculum Confereix a fer servir el poder per justificar una argumentació: <No s'ha de portar la contrària al professor perquè si ho fas es pot enfadar i castigar-te> 3.Fal·làcia ad verecundiam L'argumentació es basa en el prestigi o popularitat de la persona que la fa i no en la validesa dels seus arguments; <Aquests iogurts són molt bons i sans perqupe en mengem nosaltres, jugadors de futbol i metges> 4.Fal·làcia ad populum Consisteix en argumentar exaltant els sentiments, els perjudicis o els interessos dels oients: <Voleu quedar-vos sense feina? Voleu estar a la llista de l'atur, sense perspectives de treballar i partint pel futur? La solució és clara: no deixem entrar més immigrants al nostre país> 5.Fal·làcia ad ignorantim En aquest cas es defensa que una conclusió és certa només perquè ningú no ha pogut demostrar el contrari: <No s'ha pogut demostrar que aixecar-se a les cinc del matí per estudiar sigui perjudicial, per tant, és bo aixecar-se a les cinc del matí per estudiar> 6.Fal·làcia tu quoque Es tracta d'una argumentació que es justifica atacant l'interlocutor i dient-li que ell es troba a la mateixa situació: <Els polítics americans no poden actuar com a observadors a les eleccions del Perú per evitar que hi hagi trampes, perquè ells tambè n'han fet al seu país> 7.Fal·làcia de generalització inadequada És un argument inductiu que es basa en poques dades: <Vaig tenir un professor de filosofia que era molt incompetent. Per tant, tots els professors de filosofia son molt incompetents> 8.Fal·làcia de causa falsa Consisteix a presentar un fet com una causa d'un altre: <Sempre que plou els ex+amens em van malament. Per tant, la pluja és la causa de que em vagin malament els exàmens>
  • 4. 9.Fal·làcia semàntica Es fa servir una mateixa paraula amb diferents significats durant l'argumentació: <Només els homes saben parlar. Les dones no són homes i, per tant, les dones no saben parlar> 10.Fal·làcia circular És una argumentació en què la conclusió és idèntica que la premissa: <Les armes són necessàries perquè hi hagi pau al món. Per tant, perquè hi hagi pau al món es necessiten armes>