El viatge a yafo

El viatge a Yafo La Bianca era una nena jove, però ja tenia molts plans i projectes al cap, i cada vegada estava més a prop d’aconseguir el que desitjava des de feia tants anys. La seva edat no l’impedia somiar i pensar que algun dia el món canviaria i tot aniria a millor, la gent es respectaria, tothom seria amic de tothom. La seva infància no va ser fàcil, és més, va ser molt trista, per això volia evitar que altres nens no ho passessin malament tant de petits, com de grans. No volia la discriminació entre els blancs i negres o entre els alts i baixos... Simplement volia aconseguir un món millor, igualtat per a tothom, alegria per aquells que no tenien companyia i felicitat per tots aquells que no treien un somriure ja feia tants anys. Per l’aniversari dels 17 anys no va demanar que li compressin cap mòbil, ni cap ordinador, sinó que ella va demanar poder anar a ajudar als nens d’Israel durant l’estiu amb una ONG. Tenia clar tot el que volia fer, però el que no tenia tant clar era que els altres hi estiguessin d’acord en col·laborar. Com tothom sap, en un joc hi ha els bons i els dolents, els que maten i els que ajuden a sobreviure, en una pel·lícula hi ha els que posen obstacles a la gent i els que volen ajudar i aconseguir les seves metes. Aquestes coses que ens semblen tant normals perquè les veiem dia a dia no són dels jocs ni de les pel·lícules, venen de la nostra rutina diària. La família de la Bianca no volia que s’anés tot l’estiu a Israel, ja que alguns pobles estaven en guerra. Però al cap i a la fi era el seu somni i ells no eren qui per impedir- s’ho, per tant van deixar-la anar-se’n. Va arribar el dia tant desitjat per la Bianca, ja havia fet les maletes feia dies perquè estava molt emocionada i no volia deixar-se res. Al vespre la van acompanyar a l’aeroport on es va trobar amb l’altra gent, els de la ONG. Poques hores desprès l’avió va sortir cap a Israel. Quan van arribar van veure que la gent no es respectava i hi havia molta violència al carrer.

Quan s’hi van instal·lar van començar a planejar que farien per evitar que aquella situació revolucionés més. Va arribar la nit, i tothom estava molt cansat, havien d’anar a dormir per poder continuar treballant demà. Tothom va anar a dormir, excepte la Bianca, ella es va quedar tota la nit desperta pensant en el que podien fer. Al matí tots els membres de la ONG es van reunir, i van decidir fer una reunió amb tots els habitants d’aquell petit poble anomenat Yafo. Cap al migdia d’aquell mateix dia tothom estava en la reunió. La Bianca va ser la primera en parlar: − No tenim respecte amb ningú, hem d’aprendre a ser amables amb la gent que ens rodeja, no podem viure com animals, som persones encara que en alguns casos ningú ho diria. Vinc d’un país on no estem millor que aquí, tampoc hi ha respecte, la gent s’insulta i poques són les persones que diàriament poden treure un somriure. Això s’ha de canviar, però per poder fer-ho tothom ha de col·laborar. Quan va acabar de parlar tothom es va quedar callat, la gent havia començat a reflexionar sobre el tema, i tothom hi estava d’acord en que aquella situació s’havia de canviar d’alguna manera. Les 3 setmanes següents van estar organitzant diferents activitats per a la gent de Yafo. Eren activitats que es feien per equips on la gent aprenia a ajudar-se uns als altres, i sobretot a saber conviure junts. Al cap de 2 mesos les coses havien canviat. La Bianca estava molt orgullosa del que havien fet durant aquests mesos, però havien de tornar a Espanya en poc temps. Tant ella com els seus companys sabien que l’estiu vinent quan tornessin les coses tornarien a estar malament, i haurien de començar de nou. Va arribar el dia que havien de marxar, van recollir totes les coses i van marxar a l’aeroport. Al arribar a Espanya la família de la Bianca l’estava esperant allà. Quan van arribar a casa va veure que no estava bé aquí, volia tornar a Yafo, no sabia ben bé perquè tenia tantes ganes, era un poble com qualsevol altre, però per ella tenia alguna cosa especial, potser era sentir que havia estat fent una cosa que li agradava de veritat, era un dels seus somnis. Tània Paliakova Natalia Dziewa Aina Almirall Ainoa Winter Gemma Sala

El viatge a yafo

by Caterina Ferreres Català on Jun 06, 2010

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

1 Embed 1

Statistics

El viatge a yafo — Document Transcript