• Like
8 filosofia-empirista1
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
283
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2

Actions

Shares
Downloads
12
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. LA FILOSOFIA EMPIRISTA (1)  Es desenvolupa, principalment, a la Gran Bretanya. En són representants destacats: – Thomas Hobbes – John Locke – George Berkeley – David Hume  La seva filosofia és dedicada, essencialment, a reflexionar sobre el coneixement (origen i límits) i sobre el poder polític (origen i límits) 06/02/13 Filosofia empirista 1
  • 2. LA FILOSOFIA EMPIRISTA (2)  La reflexió sobre el coneixement d‟aquests pensadors coincideix en la idea que tot coneixement deriva, directa o indirectament de l‟experiència (no hi ha idees innates)  Les diferències entre ells deriven de les conseqüències més o menys radicals que cada un extreu d‟aquest principi general. 06/02/13 Filosofia empirista 2
  • 3. THOMAS HOBBES (XVII) teoria política - 1      Els humans neixen iguals, lliures i racionals (les desigualtats i jerarquies són artificials, no naturals) Per naturalesa desitgen (instint natural) la seguretat i el benestar. Com els altres animals estimen el que els en proporciona i temen el que els en priva. A diferència dels animals, els humans tenen consciència de futur (racionalitat - càlcul): desitgen garantir la seguretat i el benestar futurs. Aquest desig només pot ser satisfet sotmetent els que desitgen exactament el mateix: els altres humans. 06/02/13 Filosofia empirista 3
  • 4. THOMAS HOBBES (XVII) - 2      Així, per naturalesa l‟home és un llop per a l‟home: viu en un estat de guerra de tots contra tots. Ningú no pot aspirar a vèncer en aquesta guerra: els humans són iguals per naturalesa. L‟estat de Guerra de tots contra tots és un estat d‟inseguretat i malestar absoluts. Enfront d‟aquesta situació els humans estableixen un Contracte social, origen del poder de l‟Estat. Amb la creació de l‟Estat, els humans renuncien a la seva igualtat i llibertat naturals a canvi de la seguretat i benestar que els garanteix el poder absolut de l‟Estat, font de tota moral i sociabilitat. 06/02/13 Filosofia empirista 4
  • 5. JOHN LOCKE (XVII) filosofia política Els homes neixen iguals, lliures i dotats de Raó que els permet distingir el que està bé per naturalesa del que no.  Així, doncs, hi ha drets i deures NATURALS:  – Dret a la vida, la llibertat i la propietat. – Deure de respectar la vida, la llibertat i la propietat dels altres. – El fonament del dret a la propietat és el dret al treball, condició per a una vida digna (rebuig de la legitimitat del sistema de propietat feudal: no es basa en el treball) 06/02/13 Filosofia empirista 5
  • 6. JOHN LOCKE teoria política – Origen del poder polític:  Contracte social per tal d‟assegurar l‟acompliment dels deures i drets naturals per part de tots els components de la societat. – Límits i estructura del poder polític:  No és legítim l‟estat que no acompleix els seus objectius, i menys el que vulnera la moral natural (dret a la revolta).  El poder de l‟Estat és el poder de la majoria (democràcia). No és, però, un poder absolut: en cap cas la majoria podrà vulnerar els drets naturals de la minoria. 06/02/13 Filosofia empirista 6
  • 7. HOBBES I LOCKE: la filosofia política contractualista - Hobbes: contractualisme absolutista (amb submissió absoluta de l‟individu a l‟Estat) - Locke: contractualisme liberal (l‟individu mai no perd la seva llibertat originària) - El contractualisme no suposa reivindicar un tipus de govern en particular, sinó que intenta explicar com s‟articula la relació entre la societat civil i l‟Estat: els individus (racionals, iguals, competitius i calculadors) van decidir crear l‟Estat per tal de viure millor (amb més seguretat i més progrés). - Discrepen sobre les causes que van portar els humans a crear l‟Estat i sobre els límits del pacte
  • 8. HOBBES I LOCKE (R. Alcoberro) 1. Sobre la naturalesa humana Hobbes: els humans no són animals socials, en l‟estat de natura són brutals, agressius, egoistes. Un humà és un ésser constituït per desigs brutals que no sap ni pot controlar per ell mateix. És el poder de l‟Estat el que ens disciplina i ens fa socials. Locke l‟home és per naturalesa un animal social, ja en la naturalesa hi ha relacions de col·laboració. Els humans són subjectes de dret, perquè el dret està en la naturalesa de les relacions socials.
  • 9. HOBBES I LOCKE (R. Alcoberro) 2.- Sobre la vida en l‟estat de natura Hobbes: la vida humana en l‟estat de natura és „pobra, brutal, desagradable i curta‟. L‟estat de natura és un estat de guerra. Locke: la vida en l‟estat de natura, tot i ser insegura era pacífica, bona i agradable, en la mesura que els humans complien les seves obligacions i mantenien les seves promeses. Hi pot haver guerra però també hi ha llibertat i igualtat. Els individus gaudeixen de dos poders (el d‟assegurar la pròpia conservació i el de castigar a qui amenaci la seva vida) i d‟un dret fonamental (el de la propietat privada, limitada a allò que és necessari per a la pròpia conservació).
  • 10. HOBBES I LOCKE (R. Alcoberro) 3.- Sobre la llibertat en l‟estat de natura Per a Hobbes, la llibertat en l‟estat natural és absoluta. En la natura tot home té dret a tot, d‟aquí que la vida sigui insegura. Per a Locke hi ha un dret natural que fins i tot en l‟estat de natura m‟impedeix envair la propietat dels altres i això no significa cap limitació de la llibertat.
  • 11. HOBBES I LOCKE (R. Alcoberro) 4.- Sobre el paper dels drets Hobbes: quan atorguen drets a l‟Estat-Leviatan, els individus perden els drets individuals i reben, a canvi, la seguretat i la protecció. L‟obligació del individus davant l‟Estat és l‟obediència. Per això no hi ha drets per als rebels (per als qui violen el contracte). Locke: els humans tenen drets per naturalesa (la llibertat individual i la propietat privada) i poden oposar-se violentament a qualsevol que intenti oprimir-los. Ningú no té per naturalesa el dret a oprimir a un altre i existeix un dret de resistència contra les injustícies (cap. XIX del Segon Tractat sobre el govern civil).
  • 12. HOBBES I LOCKE (R. Alcoberro) 5.- Sobre el pas de l‟estat de naturalesa a l‟estat social Per a Hobbes és la misèria i la inseguretat (la por) allò que fa que els humans passin de l‟estat de naturalesa a l‟estat social. Per a Locke en l‟estat de natura hi ha també „drets naturals‟; com a molt el que ens fa passar d‟estat de natura a estat social és el desig d‟assegurar la propietat, progressar i de tenir millors condicions de justícia. El pas a l‟estat social és degut no a la por sinó a la necessitat de prevenir l‟escassetat.
  • 13. JOHN LOCKE epistemologia i ontologia  Com Descartes, denomina “Idea” qualsevol contingut mental (sensació, record, concepte...) A diferència de Descartes, entén la ment com un “paper en blanc”. Les percepcions dels objectes sensibles externs i les operacions internes de la ment són l‟origen de totes les Idees. 06/02/13 Filosofia empirista 13
  • 14. JOHN LOCKE epistemologia i ontologia IDEES: Són el contingut de l‟enteniment humà. Tot el que és objecte de l‟enteniment humà quan pensem són idees (per tant, una imatge, una percepció, una representació també són idees). DE SENSACIÓ DE REFLEXIÓ SIMPLES MODES IDEES COMPLEXES SUBSTÀNCIES RELACIONS 06/02/13
  • 15. JOHN LOCKE epistemologia i ontologia IDEES SIMPLES: Les que la ment no pot descomposar en altres més senzilles, les dades primàries de la nostra experiència. Paper passiu de la ment IDEES COMPLEXES: Paper actiu de la ment, que genera idees complexes quan opera sobre idees simples amb els processos d‟abstracció i de combinació de les mateixes. (blanc, dolç, sòlid: terròs de sucre) 06/02/13
  • 16. JOHN LOCKE epistemologia i ontologia Idees simples: IDEES SIMPLES DE SENSACIÓ: Les que provenen dels sentits externs, sense barreja. (sento dolor, penso) IDEES SIMPLES DE REFLEXIÓ: Les que té la ment quan és conscient de si mateixa, dels seus propis procediments. (penso que sento dolor, sóc conscient de que penso) 06/02/13
  • 17. JOHN LOCKE epistemologia i ontologia Idees complexes: MODES: es refereixen a coses que no subsisteixen en elles mateixes sinó en altres (triangle, gratitud). SUBSTÀNCIES: representen coses particulars que subsisteixen en si mateixes (taula, préssec). Malgrat que a la ment li costa imaginar l‟existència d‟idees sense un substrat que les faci subsistir, la substància com a tal és desconeguda per la ment. RELACIONS: neixen de comparar una idea amb una altra (anterioritat, posterioritat, causalitat...). 06/02/13
  • 18. JOHN LOCKE epistemologia i ontologia  QUALITATS (Les idees dels sentits ens mostren qualitats dels objectes externs) – qualitats primàries els correspon un tret de la realitat objectiva. Les idees de qualitats primàries són semblants als cossos. (solidesa, extensió, forma, moviment) – qualitats secundàries no els correspon cap tret de la realitat objectiva. Les idees de qualitats secundàries no són semblants als cossos (olors, colors, gustos, sons...)  “el que és dolç, blau o calent en les nostres idees no és més que el volum, la forma i el moviment de les partícules en els cossos” 06/02/13 Filosofia empirista 18
  • 19. JOHN LOCKE epistemologia i ontologia  Tractament de les tres substàncies cartesianes: – La base del nostre coneixement de l‟existència de coses externes són les sensacions (les idees són representacions de les coses) – La base del nostre coneixement de la nostra existència és la intuïció. – La base del nostre coneixement de l‟existència de Déu és la demostració (causa necessària de totes les altres existències) 06/02/13 Filosofia empirista 19
  • 20. DESCARTES I LOCKE Origen del coneixement D. Hem de cercar una certesa absoluta, la veritat indubtable per això no podem fiar-nos dels sentits, sinó que hem de basar-nos en la raó. L. La certesa absoluta no existeix. El que tenim és un coneixement probable (en grau molt alt), però no segur. Per això hem de basar-nos en la percepció sensible. Paper de les idees D: Les idees més importants que tenim (i les úniques de les quals no podem dubtar) són les innates, perquè són universals i a priori. L: No hi ha idees innates. Quan naixem la nostra ment és com un paper en blanc o un quadre no pintat (tabula rasa), que es va omplint amb experiències particulars i concretes. 06/02/13
  • 21. El món D: El coneixem per deducció. A partir de la idea de „jo penso‟, dedueixo que hi ha Déu i món. L: Coneixem el món per experiència, inductivament. A partir de la suma d‟experiències sensibles elaborem una idea. El jo D: „Jo‟ sóc „una cosa que pensa. L‟essència del jo és pensar i podríem fins i tot imaginar que „jo‟ existeixo com un pensament sense cos. L:Tota experiència s‟origina en un cos i depèn de la percepció sensible, sense la qual no hi ha identitat personal. L‟ànima i el cos estan separats però relacionats entre si. La substància D: „Ego cogito‟ [jo penso], sóc una substància, quelcom que sempre és igual a si mateix. L: L‟experiència mostra que la substància de les coses és incognoscible. 06/02/13
  • 22. DAVID HUME (XVIII) – 1 IMPRESSIONS I IDEES  Dos tipus de representacions mentals (“percepcions”): – Impressions (percepcions més “vives”) – Idees (percepcions menys “vives”)  Les idees són còpies o representacions de les impressions (no hi ha idees innates).  La metafísica és plena de termes darrera dels quals no hi ha cap “idea” (són buits), atès que no els correspon cap impressió. 06/02/13 Filosofia empirista 22
  • 23. DAVID HUME – 2 PRINCIPIS D’ASSOCIACIÓ D’IDEES  Les idees o pensaments s‟associen en funció de tres principis bàsics: – Semblança (seguint Occam, aquest seria el fonament de les nostres representacions abstractes o conceptes: agrupem experiències semblants en una noció de classe, i sota un nom comú –nominalisme-) – Contigüitat en l‟espai o en el temps (per exemple, un record pot provocar l‟aparició d‟altres en funció d‟aquest principi d‟associació) – Causalitat: Esperem que a fenòmens semblants als prèviament viscuts (causes) els succeiran fenòmens semblants als que els han acompanyat habitualment en el passat (efectes) 06/02/13 Filosofia empirista 23
  • 24. DAVID HUME – 3 TIPUS DE CONEIXEMENTS  Els objectes del nostre pensament poden ser de dos tipus: – Relacions d‟idees (fruit de la intuïció o de la deducció, no ens diuen res sobre el món). La veritat d‟aquests coneixements es basa en el principi de no contradicció: el contrari és absurd. – Qüestions de fet (La veritat d‟aquests coneixements no es basa en el principi de no contradicció: el contrari és pensable) 06/02/13 Filosofia empirista 24
  • 25. DAVID HUME – 4 EL PROBLEMA DE LA PREDICCIÓ Considerem vertaders aquells coneixements de qüestions de fet basats en l‟experiència (impressions).  Però la nostra certesa no es limita, a les qüestions de fet passades o presents (d‟elles en tenim impressions) sinó que també estem segurs de la veritat de les nostres prediccions de futur, malgrat no tenir-ne impressions.  Els objectius de la ciència no són tan sols descriure o explicar (passat), sinó també predir. En què es basa la certesa de les nostres prediccions?  06/02/13 Filosofia empirista 25
  • 26. TEMA: 06/02/13
  • 27. El món El coneixem per deducció. A partir de la idea de „jo penso‟, dedueixo que hi ha Déu i món. Coneixem el món per experiència, inductivament. A partir de la suma d‟experiències sensibles elaborem una idea. El jo 06/02/13 „Jo‟ sóc „una cosa que pensa. L‟essència del
  • 28. DAVID HUME – 5 PREDICCIONS I CAUSALITAT En la relació causa-efecte: davant d‟un parell de fenòmens relacionats causalment, preveiem sempre l'ocurrència de l'efecte a partir de l'observació de la causa.  Però ¿quina és la naturalesa i el fonament d‟aquesta relació?. L‟experiència ens mostra que fins ara, la ocurrència de A ha estat sempre acompanyada per l‟ocurrència de B. Però no ens mostra que seguirà essent així en el futur! Per què n‟estem segurs?  06/02/13 Filosofia empirista 28
  • 29. DAVID HUME – 6 FONAMENTS DE LES CONEXIONS CAUSALS La base del nexe causal no és l‟experiència, ni tampoc el raonament.  Ni l‟experiència ni el raonament poden mostrar-nos que el futur serà com el passat (principi d‟invariància). I malgrat tot estem segurs que serà així. Per què?:  – Creença instintiva (predisposició psicològica a esperar) que el futur s‟acomodarà al passat – Hàbit, costum, experiències reiterades en el passat ens fan esperar un futur similar.  Aquests són, doncs, els fonaments de les nostres prediccions de futur (i de la relació causa-efecte), i no cap mena de raonament. 06/02/13 Filosofia empirista 29
  • 30. DAVID HUME – 7 LIMITS EN L’ÚS DE RELACIONS CAUSALS  El nexe causal és instintiu per la seva importància de cara a la supervivència: – L‟instint és ràpid i infal·lible, mentre que la raó és lenta i pot errar. Darrera la “idea” metafísica de “connexió necessària” no hi ha cap impressió. És un terme buit de contingut. La relació causal no és una connexió necessària sinó una predisposició psicològica innata.  Essent la causalitat fruit del costum, tan sols podem establir relacions causals entre experiències, mai entre idees a les que no correspon impressió (Déu, per exemple)  06/02/13 Filosofia empirista 30
  • 31. DAVID HUME – 8 LA NOCIÓ DE SUBSTÀNCIA (repàs) Des d‟Aristòtil a Descartes i Locke, la noció de substància (entitat) ocupa un lloc central en la reflexió filosòfica entorn de la realitat.  Què s‟entén per “substància”? Aquella realitat de la que es diuen o en la que estan els atributs (essencials o accidentals)  Definició escolàstica de “substància”: allò que existeix per si mateix i no necessita de cap altra cosa per existir.  Així, el volum, el pes o la temperatura existeixen però no són “substàncies” perquè només poden existir com a trets d‟alguna substància.  06/02/13 Filosofia empirista 31
  • 32. DAVID HUME – 9 ANÀLISI DE LA NOCIÓ DE SUBSTÀNCIA Darrere el terme “substància” no hi ha cap impressió. No és una idea sinó una paraula buida.  Si prescindim de formes, olors, colors, textures, etc. (d‟ells sí que en tenim impressions) no ens resta res: No hi ha cap impressió d‟un substrat.  Malgrat tot, vivim convençuts que determinades formes, olors, colors, textures, gustos, etc. se‟ns presenten i se‟ns presentaran tossudament units.  Les coses són feixos de sensacions: fenomenisme  06/02/13 Filosofia empirista 32
  • 33. DAVID HUME – 10 Crítica de la metafísica racionalista i empirista La crítica de la noció de substància comporta el rebuig dels fonaments de la ontologia de Descartes (i de Locke).  Les tres substàncies cartesianes queden sense fonamentació, i la primera certesa, la de la substància pensant ha de ser revisada.  No tenim impressió d‟un “jo” fix i estable: d‟una substància pensant. Tan sols d‟un constant devenir de sensacions, records, sentiments, imatges...  Així, en què es basa la impressió d‟identitat del subjecte? En la memòria, que lliga el meu ara amb un abans també meu.  06/02/13 Filosofia empirista 33
  • 34. DAVID HUME – 11 CARÀCTER INSTINTIU DE LES CREENCES BÀSIQUES: OBJECTIVITAT I INVARIÀNCIA Les creences que fonamenten la nostra existència, precisament per aquest motiu, són de caire instintiu i no racional. Les compartim amb la resta d‟animals.  Són la creença en una realitat externa (no demostrable racionalment!): principi d‟objectivitat,  I la creença que el futur s‟acomodarà al passat: principi d‟invariància  06/02/13 Filosofia empirista 34
  • 35. DAVID HUME – 12 LLIBERTAT i MORALITAT  Llibertat és la capacitat d‟actuar d‟acord amb la pròpia voluntat (és a dir, actuem lliurement quan la “causa” de la nostra conducta és la nostra voluntat).  Els valors morals no es basen en raonaments sinó en sentiments naturals d‟acceptació o rebuig davant de determinades conductes. 06/02/13 Filosofia empirista 35
  • 36. DAVID HUME – 13 ESCEPTICISME I METAFÍSICA El resultat de la filosofia ha de ser la constatació de la debilitat de l‟enteniment humà.  L‟única forma positiva d‟escepticisme és limitar la nostra reflexió als límits del nostre enteniment.  La Metafísica és, precisament, resultat d‟una ignorància constant d‟aquests límits.  El gran refutador de l‟escepticisme radical és l‟acció.  06/02/13 Filosofia empirista 36