1. El govern de la ciutat
LA REPOBLACIÓ DE TARRAGONA

2. LA REPOBLACIÓ DE TARRAGONA
A la fi del segle X, a l'any 971, el comte Borrell
II va intentar restablir l'arquebisbat de
Tarragona i ho proposà a Ató, bisbe de Vic,
perquè no s'ha trobat ningú que pugui
recuperar el lloc de Tarragona ni habitar-lo

3. LA REPOBLACIÓ DE TARRAGONA
La primera ocupació feudal data de la darrera
dècada del segle XI, però només va ser escrita,
no real.

4. LA REPOBLACIÓ DE TARRAGONA
L'any 1118 Ramon Berenguer III dóna la ciutat i
el Camp de Tarragona a l'arquebisbe Oleguer i
a la Seu Tarragonina.

5. LAREPOBLACIÓ DE TARRAGONA
Poc després l'arquebisbe i el comte - que no
tenien masses ganes de treballar -
encarreguen a Robert Bordet o d'Aguiló la
repoblació del lloc .

6. LA REPOBLACIÓ DE TARRAGONA
El 1129 l'arquebisbe li dóna en feu la ciutat i el
territori de Tarragona ( perquè estigui content i
treballi força), i a més , l'anomena Princep de
Tarragona, es a dir que podria disposar de tots
aquells beneficis mentres visqués, però a
canvi, li havia de jurar fidelitat.

7. LA REPOBLACIÓ DE TARRAGONA
Fins aquí tot anava bé, però es nomenà
arquebisbe de Tarragona a Hug de Cervelló, i
la primera cosa que va fer, va ser reclamar
més drets senyorials a Robert d'Aguiló i aquest
es va enfadar.

8. LA REPOBLACIÓ DE TARRAGONA
Les baralles entre els dos van continuar força
temps, però es van acabar el 1151 en un judici,
davant la cort comtal de Barcelona, que donà
la raó a l'arquebisbe.

9. LA REPOBLACIÓ DE TARRAGONA
Tot seguit, l'arquebisbe regalà tots els seus
drets al comte de Barcelona, Ramon
Berenguer IV i quan Robert d' Aguiló
s'assebentà d'aquest fet, li va faltar temps per
donar, a l'arquebisbe i al comte, les dues
terceres parts de la ciutat i del territori.

10. LA REPOBLACIÓ DE TARRAGONA
L'obsequi va fer molt contents al comte i a
l'arquebisbe, i per fer les paus van tornar a
Robert d'Aguiló alguns drets senyorials que
abans li havien pres.

11. LA REPOBLACIÓ DE TARRAGONA
Així doncs , el domini del territori es repartí
entre els tres, fet que complicà molt el govern
de la ciutat.

12. LA REPOBLACIÓ DE TARRAGONA
Per si tot això fos poc el 1154 morí Robert
d'Aguiló , i el seu fill Guillem i la seva mare van
volerb conservar els seus drets. Poc després
Guillem fou assassinat a Tortosa i el seu germà
Berenguer, es va pensar que havia estat ordre
de l'arquebisbe i per aquest motiu el va matar,
el 17 d'abril de 1171.El rei Alfons I en saber-ho
va ordenar l'exili de Berenguer i la pèrdua dels
seus bens

13. LA REPOBLACIÓ DE TARRAGONA
La jurisdicció, doncs, de la ciutat i del territori
de Tarragona va quedar en mans dels
arquebisbes i de la casa comtal Barcelonina, i
això provocà molts conflictes, fins que al segle
XVIII es va acabar tot, amb el Decret de Nova
Planta.

14. EL CONSELL DE TARRAGONA

15. EL CONSELL DE TARRAGONA
Hi van haver diferents sistemes per triar els
Cònsols, nosaltres només n'explicarem un:
Els caps de família triaven els consellers que
havien de ser de les tres mans: major, mitjana i
menor. Pertanyien a la mà major els nobles,
alts càrrecs eclesiàstics i el patriciat urbà. A la
mà mitjana els professionals, els comerciants i
els artesans. I a la mà menor els assalariats i
els pagesos.

16. EL CONSELL DE TARRAGONA
Les eleccions tenien llocel dia següent de
Pasqua i s'elegien nou persones per majoria de
vots i amb els noms d'aquests nou elegits es
feien nou rodolins de cera i un nen en treia tres
que eren els que resultaven elegits com a nous
cònsols de la ciutat.

17. EL CONSELL DE TARRAGONA
Els dos mostassafs l'obrer i els oïdors de
comptes eren nomenats directament i també
s'escollia un clavari i un escrivà; els consellers
es renovaven cada any en la seva tercera part.

18. EL CONSELL DE TARRAGONA
Per a ser escollit cònsol s'havien de reunir les
següents condicions:
1.- Ser ciutadà de Tarragona
2.- No ser home de paratge
3.- No haver exercit l'ofici de cònsol durant
l'any en el qual tenen lloc les eleccions
4.- No deure res a la ciutat
5.- Haver rendit els comptes de la clavaria o de
la recaptació de les imposicions si s'havia
exercit algun d'aquests oficis

19. EL CONSELL DE TARRAGONA
6.- Haver avaluat el seu patrimoni pel motiu de
les talles i a complir amb el pagament de les
imposicions de la ciutat.
7.- No estar en controvèrsia amb la ciutat.
8.- No estar pendent de judici per qualsevol
causa
9.- Acomplir un mínim de deu anys des de la
data en què la ciutat li hagués pogut otorgar
certes franquícies com a ciutadà nou.
10.- Residir en la ciutat amb un mínim de 10
anys

20. EL CONSELL DE TARRAGONA
Una vegada elegits els cònsols, aquests havien
de lliurar jurament d'acatar una sèrie
d'ordenacions que no sempre varen ser
idèntiques perquè n'hi va haver de perpètues
però també altres de caràcter temporal.

21. EL CONSELL DE TARRAGONA
1.- Regir bé i amb tota lleialtat els negocis de la
ciutat.
2.- Observar tots els capítols decretats sobre la
talla i administració de la ciutat.
3.- Vigilar la pignoració ( empenyorar) de la
imposició de l'herbatge.
4.- Complir i fer complir les ordenances de les
"orles"
5.- Obligació de confeccionar-se les gramalles
abans de la fira. (Túnica llarga fins als peus)

22. EL CONSELL DE TARRAGONA
6.- No fer ús de diners ni coses pertanyent a la
ciutat sinó procedien directament de mans del
clavari, excepció feta del censal dels pobres de
la ciutat.
7.- Fer complir les ordenances elaborades amb
motiu de les predicacions de Vicent Ferrer, es
a dir, no jurar, no jugar, ni donar allotjament en
hostals als prstituïdors i dones públiques.
8.- Defensar el dret i la propietat que la ciutat
tenia sobre les aigües del Francolí i manar
destruir les peixeres construïdes en aquest riu.